La Covid-19 està posant contra les cordes l’atenció primària de salut (APS) i qüestionant el seu futur. De fet, però, la pandèmia en si només hi té una part de culpa. La resta cal atribuir-la al dèficit estructural en equipaments i personal que s’arrossega des de fa anys, i a les mesures organitzatives dels equips que es prenen des del mes de març i que no s’han revertit. Tancament de CAP i consultoris, dràstica reducció de les vistes presencials, agendes úniques per tasques, pèrdua de professionals referents, i altres, són mesures que encara estan presents en molts centres. Professionals i ciutadania reclamem des de fa temps la tornada a la «normalitat», si més no, deixar enrere l’excepcionalitat que es va imposar els primers mesos de la pandèmia.
La realitat no és la mateixa en tot el territori, en alguns llocs les visites presencials s’han recuperat de manera raonable, però en d’altres encara és una assignatura pendent. Es diu que no tornarem a tenir el que teníem, que alguns canvis es quedaran per sempre. Probablement serà així després de la sacsejada pandèmica. Però, com ha de ser la «nova normalitat»? Sobre quines bases s’ha d’edificar? L’actual moment no deixa de ser una oportunitat per repensar i reconstruir l’APS, partint d’allò que ens diu l’evidència. No necessitem invents improvisats, només es tracta de portar a la pràctica el millor coneixement. Actualment hi ha formes d’organització diverses i això no és negatiu, mostra les particularitats de cada lloc, si bé no sempre responen als criteris que defineixen l’APS i a vegades es va cap a una atenció distant, despersonalitzada i dispensaritzada.
La situació és molt fràgil, el sistema trontolla, les necessitats de la població són molt altes i les professionals estan molt cansades. En aquest estat crític es precisen bones orientacions per sortir-ne amb èxit, és a dir, que l’APS representi el paper que li pertoca en el sistema i la societat. És un repte que emplaça els i les professionals, però de manera primordial les administracions públiques implicades.
Recentment, la Direcció assistencial d’atenció primària i a la comunitat de l’Institut Català de la Salut està presentant als equips d’atenció primària (EAP) un esborrany de document titulat Recuperem i enfortim l’Atenció Primària, recomanacions per a la represa. Aquest document aposta de manera decidida per «recuperar la presencialitat, la longitudinalitat i l’accessibilitat, per garantir i ampliar el contacte directe amb els nostres pacients, necessari per al diagnòstic i seguiment de problemes de salut, en un entorn de centres segurs i oberts». En l’apartat de propostes de millora es fa referència a aspectes assistencials, organitzatius, espais i tecnologia, professionals i ciutadania. El document marca objectius ben definits per a la recuperació de l’APS basats en l’accessibilitat, la longitudinalitat, la capacitat de resposta, la presencialitat, i la distribució de tasques dins de l’equip.
Valorem molt positivament el valor que dóna a la longitudinalitat, la característica més potent de l’APS i també la més malversada els últims mesos. En aquest sentit, el document formula propostes que compartim i hem defensat moltes vegades: obertura d’agendes de cada professional per contingent assignat, un mínim de 12-15 visites presencials al dia, treballar en UBA3 (metgessa, infermera i administrativa), recuperar atenció per professional de referència… I de manera explícita parla d’eliminar progressivament les agendes comunes de seguiment de casos i evitar organitzacions d’urgències (entenem les consultes rotatòries en els EAP per atendre «urgències» de tot l’equip).
Són un munt de propostes raonades que donaran peu a treballar en les direccions intermèdies i en els equips i recuperar la tasca assistencial a través de la relació personalitzada i el compromís amb les persones la salut de les quals tenim a càrrec nostre.
En moltes ocasions hem reclamat a les direccions i gerències posicionaments clars i recomanacions basades en l’evidència, ara se’ns presenta una oportunitat per refer el paper perdut. Tenim, però, una recança, i és que aquest document no quedi, com d’altres, en paper mullat. Farà falta decisió i lideratge. Decisió per portar a terme les mesures, per dotar els equips dels recursos necessaris, per apartar els obstacles del camí. I un lideratge efectiu i afectiu, que sàpiga escoltar, donar suport i omplir de sentit la feina de cada dia. Que prengui decisions i organitzi l’equip amb l’objectiu, no de cobrir forats o que els professionals netegin les agendes programades, sinó de donar la millor atenció amb longitudinalitat, amb particular atenció a les persones més vulnerables, especialment les que no poden sortir del domicili. Caldrà disposar de direccions d’equip amb disposició i capacitat, substituint les que remen en sentit contrari. En aquest cas caldrà resolució per engrescar noves professionals que assumeixin el rol de lideratge, donar-los el suport que necessitin i no sobrecarregar-los amb feines que no reverteixen en el bon funcionament dels equips.
