Just Deploy It!

Etiqueta: Atenció Primària

  • Sis dades que expliquen el desastre de l’atenció primària a Madrid

    Amb l’arribada del fred i sense màscares que detinguin el virus de la grip, les visites als centres de salut en tot Espanya es multipliquen. Quan això succeeix, no triguen a sortir a relluir les costures d’un sistema que ha suportat massa tisorades. Per exemple, a Madrid, on l’atenció primària porta anys sofrint retallades.

    Les mancances en la sanitat pública són patents en més comunitats autònomes, encara que a Madrid es presentin en grau suprem. Pesen els 27 anys de governs del PP i els ja més de tres amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant, l’última ocurrència dels quals ha estat reactivar 80 punts d’urgències hospitalàries (on s’uneixen els SUAP –Serveis d’Urgències d’Atenció Primària–, SAR –Serveis d’Atenció Rural– i PACS –Punts d’Atenció Continuada–), amb només 46 metges. En els 34 restants s’atendrà a través de videoconsultes.

    El despropòsit ha portat a la vaga als metges i metgesses de les urgències hospitalàries i, a partir del 21 de novembre, se sumaran els professionals d’atenció primària i pediatria. Aquest diumenge està convocada una manifestació amb el lema: ‘Madrid s’aixeca per la sanitat pública. Contra el pla de destrucció de l’atenció primària’. Entre les raons per sortir al carrer, hi ha sis dades esclaridores:

    La segona comunitat amb menor ràtio de mèdics/ques d’atenció primària

    Segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat, amb xifres de 2021, a Madrid hi ha 4.579 equips d’atenció primària. Això implica una ràtio de 0,68 facultatius per cada 1.000 habitants. Només les Illes Balears tenen una taxa més baixa (0,58), a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

    Acarat amb les dades d’Indicadors Clau del Sistema Nacional de Salut –INCLASNS– (web del Ministeri de Sanitat) i dels successius informes anuals d’aquest, es comprova que la ràtio és menor que 11 anys abans (el 2010 era de 0,69) a pesar que el nombre de metges ha passat de 4.410 el 2010 als 4.579 actuals.

    La primera comunitat amb menor personal d’infermeria per pacient

    Amb dades del 2020, les últimes actualitzades en l’INCLASNS, Madrid és la comunitat d’Espanya que té menys personal d’infermeria per cada 1.000 pacients; en concret, 0,5. La taxa també ha baixat des del 2010, quan eren 0,52, cosa que només succeeix a Madrid i a Cantàbria, que ha passat de 0,66 a 0,64.

    Excepte per una lleugera variació el 2018, quan va caure a 0,49, la ràtio porta estabilitzada en 0,5 des del 2015. En l’extrem contrari a Madrid es troben La Rioja (0,91), Extremadura (0,89) i Castella i Lleó (0,88).

    La segona amb menys despesa sanitària pública per habitant

    Una altra de les xifres que explica de manera meridiana la penosa situació de l’atenció primària a Madrid (i de la sanitat en general) és que Madrid és la segona comunitat amb menor despesa sanitària pública per habitant (1.521,86 euros a l’any). El lloc més alt del deshonrós podi l’ocupa Andalusia (1.459,43 euros).

    I això que la inversió en salut va créixer considerablement el 2020, ja que venia de 1.363,55 euros el 2019. Una dècada abans, el 2010, la quantitat ascendia a 1.203,37 euros. Immediatament després de Madrid hi ha La Rioja (1.626,1 euros).

    La que dedica un menor percentatge de la despesa en sanitat a l’atenció primària

    La principal perjudicada d’anys de retallades en la sanitat madrilenya ha estat l’atenció primària. La despesa general, com ja s’ha comprovat, és netament inferior al desitjable. El problema s’acreix en comprovar que Madrid és la regió que menys percentatge d’aquesta inversió total dedica a aquesta branca sanitària, en concret, un 10,66%. A prop, però per damunt, estan Galícia (11,62%) i Balears (12,05%).

    El percentatge no ha parat de descendir des del 2016 –quan va ser de l’11,63%– i està clarament per sota de l’aplicat el 2010 (12,67%).

    La tercera que més dedica a concerts amb la sanitat privada

    L’anterior apartat i aquest s’entenen més ben junts. D’una banda, és la que menys dedica a atenció primària. Per una altra, és la tercera que més destina a concerts amb la sanitat privada: un 8,48% de la despesa sanitària pública total. Per damunt només estan Balears (9,2%) i, molt distanciada, Catalunya (23,61%).

    En aquest cas, el percentatge ha oscil·lat entre 2010 i 2020. Va començar la dècada en un 7,47%, va aconseguir el seu zenit el 2015 (11,99%) i, a partir d’aquí, va començar a baixar fins a arribar a la dada actual.

    La província amb més nombre de metges de família en atur

    “Mèdic que estigui en atur, mèdic que aquesta mateixa tarda contracto en la Comunitat de Madrid”. La frase és d’Isabel Díaz Ayuso davant les crítiques per la situació de l’atenció primària. Però pot ser que la presidenta no s’hagi informat bé –o potser no té cap intenció de complir la seva paraula–, perquè, amb dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), a la província de Madrid hi havia, al setembre del 2022, 180 metges de família en atur. De fet, és la província amb més nombre d’aturats amb aquesta ocupació.

    La xifra implica un decreixement anual (comparant-la amb setembre de 2021) del 5,26%. Enguany, ha tingut múltiples variacions, ja que va començar gener amb 168 metges en atur, va arribar a 314 al maig i posteriorment va descendir fins a 172 a l’agost, per a tornar a pujar al setembre.

    Aquest article s’ha publicat originalment a La Marea

  • La sanitat que volem

    Aquests números volen dir persones, ciutadans i ciutadanes, el poble. Persones que han de tenir la seva opinió i participar activament en la política del país, perquè en aquests moments estan patint, igual que els professionals, el deteriorament creixent del sistema sanitari, la manca de qualitat, les llistes d’espera, la manca d’atenció presencial i les males condicions laborals.

    La ciutadania més conscient i els professionals estem reclamant més recursos, el 25% del pressupost de Sanitat ha d’anar a la Primària, però no per fer el mateix que fins ara, amb derivació de recursos a la medicina privada, la manca d’eficiència en salut, la medicalització innecessària i perjudicial, la despesa creixent en fàrmacs (negoci de les multinacionals). El pressupost ha d’anar a augmentar els valors de la Primària, dedicat a la millora laboral del nucli central: metgessa, infermera, treballadora social i administrativa. També per assegurar les condicions i suficiència dels suports a aquest nucli: salut mental, salut de la dona, fisioteràpia, i millors relacions amb els especialistes i gestors dels hospitals.

    Els valors que li demanem a la Primària: accessibilitat (visita no urgent en 48 hores) majoritàriament presencial, continuïtat de l’assistència pel meu equip, expertesa, salut comunitària (amb promoció i prevenció), atenció a les Residències, proves diagnòstiques i visites a especialistes en menys de tres setmanes, etc. Per fer això, cal personal suficient, prestigiat, ben pagat i content.

    Què li demanem als polítics i als gestors: Transparència i participació, també valors del que és públic, dels béns comuns, pagats per tota la població (qui paga mana, diuen els catalans). Nosaltres hem de manar, hem de tenir clar i acceptar en què ens els gastem i amb quina qualitat i resultats. Aquesta ha de ser la nostra feina.

    Per això, proposem des de fa anys la necessitat de constituir òrgans de participació de la ciutadania apoderada i els professionals en els centres sanitaris, començant pels Centres d’Atenció Primària, (els ciutadans aliats amb els bons professionals) no només comissions de salut comunitària en els barris i Consell de Salut actuals purament informatius, sinó autèntics òrgans de co-governança de l’equip de Primària, amb els objectius de millora de les condicions del centre, qualitat i defensa, ciutadania i professionals, davant de l’administració, dels corporativismes i dels interessos de corrupció i de negoci. Defensant els interessos comuns de la salut de les persones.

    Però tot això caldrà fer-ho si la Primària se’n surt de l’estat en què l’han portat els darrers governs, l’ha rematat la pandèmia i la gestió dels responsables. Com diu una metgessa de Primària: “El que està passant actualment amb l’atenció primària era la crònica d’una mort anunciada”. Ara cal, amb urgència, que tots els ciutadans i ciutadanes que li deuen alguna cosa a la Primària (el 80% de Catalunya) la defensem amb fermesa davant de les institucions. Perquè la seva mort seria també la nostra. El que està passant a Madrid no és una anècdota. Aquí, si seguim com ara, sense un canvi radical de model i gestió, ho tindrem també aviat.

  • Les persones amb migranya triguen més de cinc anys en rebre un tractament

    Les persones que tenen migranya triguen més de cinc anys de mitjana en rebre un tractament i només el 14% de qui la pateix accedeix als fàrmacs més innovadors. Aquestes són algunes de les conclusions de l’enquesta europea ‘Acces to Care’, que destaca que les complicacions administratives fan que la majoria de pacients no pugui accedir a les últimes medecines.

    Per tal de sensibilitzar sobre aquesta malaltia i fer que la migranya sigui una prioritat política, sanitària i social, l’Aliança Europea de Migranya i Cefalea (EHMA, per les seves sigles en anglès) i l’Associació Espanyola de Migranya i Cefalea (AEMICE) han participat en una trobada al Congrés dels Diputats.

    La directora executiva d’EHMA, Elena Ruiz de la Torre, ha lamentat que la migranya continua sent “la gran desconeguda” i “menyspreada” del sistema sanitari, la qual cosa és especialment greu perquè un diagnòstic i un tractament inadequat poden provocar la cronificació del dolor, així com efectes secundaris de la migranya, com la depressió.

    De la Torre remarca que “és tan difícil accedir a alguns tractaments, que algunes persones amb migranya opten per pagar el medicament de la seva butxaca”. De fet, l’enquesta indica que en molts casos les persones malaltes han d’assumir fins al 36% del cost econòmic del tractament.

    “Han sorgit noves medicacions que són molt beneficioses per al pacient amb migranya, però és difícil tenir accés a aquests tractaments innovadors perquè no hi ha pressupost”, afegeix.

    Els principals tractaments que es fan servir a Espanya són els triptans (48%) I els analgèsics (31%), mentre que és molt difícil aconseguir els anti-CGRP (14%) perquè no estan indicats com a primera línia de tractament.

    Millorar l’assistència sanitària

    La presidenta d’AEMICE, Isabel Colomina, ha demanat “donar visibilitat a la migranya” i “generar canvis polítics i legislatius que donin més protecció i atenció” als drets de les persones que pateixen migranya.

    “La nostra societat banalitza la migranya, i els representants polítics no són una excepció. Per això, és tan important que organitzacions de pacients com la nostra incideixin políticament a fer que això canviï”, destaca Colomina.

    AEMICE ha reclamat una estratègia nacional en l’abordatge de la migranya i altres cefalees que garanteixi millor assistència sanitària i més protecció social.

    Sense diagnòstic ni tractament adequat

    Per part seva, el president de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el doctor José Miguel Láinez, ha lamentat que “encara hi ha un percentatge molt alt de pacients amb migranya sense el diagnòstic i el tractament adequat, per una falta d’atenció suficient; a la migranya no se li dona la transcendència que té”. Per això, dona suport a elaborar un pla estratègic nacional contra la migranya, que compti amb les entitats de pacients.

    Láinez censura que “continua havent-hi moltes iniquitats en l’atenció del pacient en funció de la comunitat autònoma en què viu” i creu que una solució seria destinar més recursos a l’Atenció Primària, ja que la majoria de malalts acudeixen al metge de família.

    La jornada a la cambra baixa, celebrada el 7 d’octubre, va ser inaugurada pel secretari quart de la Mesa del Congrés, Adolfo Suárez, i la presidenta de la Comissió de Sanitat i Consum, Rosa Romero.

     

  • Marea Blanca Catalunya fa una crida a les grans mobilitzacions

    Marea Blanca Catalunya ha celebrat la seva III Assemblea General l’1 d’octubre a Barcelona i, en el seu comunicat final, fa una aposta per les “mobilitzacions àmplies i transversals” a favor de la salut pública.

    Tal com explica el document, les reivindicacions climàtiques, ecològiques i de model de desenvolupament són també reivindicacions de salut, per la qual cosa “cal establir les complicitats necessàries amb els diferents moviments en defensa del planeta”.

    La plataforma es reafirma en què cal dotar el model sanitari públic del finançament necessari, per tal que doni resposta a les necessitats de salut de les persones amb la màxima equitat i visió de gènere, fugint del lucre i de l’especulació.

    Atenció primària

    També reclama que els pressupostos destinats a salut incloguin un 25% cap a l’atenció primària, per enfortir l’atenció als ambulatoris: “Una atenció primària forta redueix les taxes de mortalitat, millora l’ús de tots els serveis i garanteix la sostenibilitat del sistema públic de salut”, remarca.

    Pel que fa a la salut mental, Marea Blanca advoca per un nou enfocament que tingui menys en compte els medicaments i posi més atenció en la visió integral de la persona i el seu entorn, amb una correcta coordinació dels equips involucrats.

    Treball digne

    Per tenir uns serveis públics de qualitat, indica el manifest, els treballadors i les treballadores també han de tenir unes condicions laborals dignes, per la qual cosa es reclama prioritzar l’estabilitat en el lloc de treball i fugir de la precarietat.

    Per tot això, el document assenyala que “la mobilització ciutadana és l’instrument més preuat per la defensa del sistema públic de salut, apostant pel diàleg i la col·laboració entre ciutadania i professionals sanitàries per treballar de manera conjunta en la millora dels serveis a nivell de barri, poble o ciutat”.

  • La CAMFiC demana que l’Atenció Primària s’inclogui en la recerca sobre Intel·ligència Artificial

    La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) demana que l’Atenció Primària estigui present en els estudis que validen les eines d’intel·ligència artificial (IA). «Són eines que farem servir a les consultes d’atenció primària i, per tant, és imprescindible que es compti amb el nostre criteri. Cal la implicació de l’atenció primària des de l’inici en el desenvolupament d’algoritmes per ajudar que esdevinguin eines realment útils en la pràctica clínica», assenyala la metgessa i membre del grup de Salut Digital de la CAMFiC, Anna Escalé. A més, des de CAMFiC demanen que la recerca en intel·ligència artificial aplicada a la salut es faci en grups interdisciplinaris que englobin professionals sanitaris i tècnics enginyers.

    La implementació de la intel·ligència artificial a les consultes del primer nivell assistencial ja s’està produint, tot i que, encara de forma molt incipient. Malgrat això, Escalé, assegura que «no podem donar l’esquena a l’evolució ni a la implementació de les noves tecnologies en les nostres consultes, perquè, entre altres coses, ens permetran avançar cap a una medicina més personalitzada i individualitzada». I afegeix: «Per exemple, l’ús de models predictius, ens podran ajudar a individualitzar els cribratges, també veure les mesures de reforç a l’adherència terapèutica, i on realment ja estan força desenvolupats i ens poden servir d’ajuda com a eina de suport diagnòstic a les consultes, és en l’anàlisi d’imatges com les radiografies, les imatges dermatològiques o els electrocardiogrames, entre d’altres».

    «La incorporació de la IA ha de garantir una major efectivitat i eficàcia en la resolució de les consultes, però està clar que no ens substituirà», remarca Escalé. «És important que els metges i metgesses de família ens formem en intel·ligència artificial perquè haurem de treballar amb ella. Cal major formació en aquest àmbit», reconeix l’Anna Escalé, que també demana «compromís i implicació de l’Administració per anar incorporant aquestes eines a les consultes d’atenció primària».

  • Es posa en marxa la primera interconsulta entre infermeria hospitalària i d’atenció primària

    Per primera vegada, al servei de salut públic a Catalunya s’ha establert un circuit d’interconsulta entre infermeria hospitalària i d’atenció primària. La mesura s’ha impulsat en el marc del projecte Ritmocore, una iniciativa de compra pública de solucions innovadores en salut en què participa l’Atenció Primària de l’Àrea Metropolitana Sud de l’ICS i l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). L’objectiu és transformar la gestió de la cura i l’atenció dels pacients amb bradicàrdia i arítmies.

    En concret, el projecte permet que les infermeres familiars i comunitàries dels Centres d’Atenció Primària poden realitzar consultes relatives a l’acompanyament i seguiment del pacient a infermeres especialitzades en arítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Bellvitge. A més de telemonitoritzar els marcapassos implantats i els signes vitals mitjançant sensors, dispositius i aplicacions mòbils, Ritmocore té com a objectiu la millora de la presa de decisions i l’empoderament dels professionals d’Atenció Primària i la integració assistencial a través de l’intercanvi d’informació.

    Tradicionalment, la interconsulta s’ha entès com un procés de comunicació que s’estableix entre dos professionals mèdics de diferents àrees d’expertesa, en què la persona sol·licitant requereix l’opinió sobre alguna patologia del pacient al metge consultor. Aquest nou circuit afavoreix l’atenció integral i integrada del pacient portador de marcapassos, fomentant la resolució de dubtes de forma ràpida i eficient en qualsevol dels serveis assistencials en els que es troba el pacient.

    «Esperem que s’estableixi una comunicació recíproca: que des de l’HUB també puguem fer interconsulta amb les infermeres del CAP i que puguem donar avisos sobre casos en concret. Això és un inici important i esperem que continuï avançant», assenyala Elena Calvo, infermera gestora d’arítmies i hemodinàmica cardíaca de l’Àrea Malalties del Cor del Servei de Cardiologia de l’HUB.

    Una major autonomia per les infermeres

    Segons Jenifer Ballesteros, infermera de l’Equip d’Atenció Primària Sant Josep, que actualment s’ubica al CAP Just Oliveras de L’Hospitalet, el nou circuit d’interconsultes comportarà molts avantatges: «La forma de solucionar problemes serà molt més ràpida, sense haver d’anar a l’atenció especialitzada, en un espai-temps de menys de 24 hores», assenyala. Per la seva banda, Núria Romero, infermera clínica territorial que ha participat en el disseny del Pla de Curesk, afegeix que és «pas endavant i, a més de cardiologia, tenim esperança per implantar la interconsulta infermera-infermera en altres especialitats».

    Des de la plataforma eCAP, la infermera d’Atenció Primària podrà fer la interconsulta de forma asíncrona, adjuntant informació rellevant i fins i tot fotografies. Si la consulta es fa abans de les 13 hores, la infermera de l’HUB respondrà el mateix dia, si no ho farà al dia següent.

    «Cobrim pacients d’una zona molt àmplia, molts dels quals havien de venir a la revisió de la ferida a l’hospital, el que sovint comporta desplaçament des de molt lluny i ajuda de familiars. Hi ha cures d’infermeria que s’han de fer valdre al centre d’atenció primària amb la seva infermera de referència», assegura Elena Calvo. «L’equip del CAP coneix bé al pacient i, és per això, que la infermera pot adaptar les cures a la seva forma de vida, al suport familiar i a les seves necessitats, i en podrà fer seguiment en el temps», ha puntualitzat Calvo. En els casos que el pacient ho requereixi, continuarà venint a l’hospital a revisar la cura.

  • Volem el 25% i més per l’Atenció Primària

    Com és habitual, la Plataforma per la Sanitat pública del Baix Vallès considerem que els plenaris dels ajuntaments són l’eina on resideix la representació popular de la ciutadania, i és per aquesta raó que creiem que és de vital importància el debat i el compromís de les corporacions locals perquè donin suport a les necessitats de la població en l’Atenció Sanitària pública i de qualitat, com bé defensa la nostra plataforma. En aquesta ocasió, demanem el suport per a la campanya que impulsem diverses organitzacions socials a l’hora d’exigir al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que s’arribi a la inversió del 25% destinada a l’Atenció Primària al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en els pressupostos de l’any 2023. El punt en el qual ens trobem ara és molt més baix, situat al voltant del 17%.

    Algunes de les entitats que estem desenvolupant aquesta Campanya del 25% per a l’Atenció Primària som Amnistia Internacional Catalunya, Marea Blanca, Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Medicus Mundi, Rebel·lió Atenció Primària i Metges de Catalunya, una campanya en la qual reivindiquem la importància de l’atenció primària i la necessitat de dotar-la de recursos suficients. Al cap i a la fi, l’atenció primària és la porta d’accés al dret a la salut i, de fet, la mateixa Organització Mundial de la Salut assegura que pot satisfer el 70% de les necessitats sanitàries. Per això precisament és necessari arribar al 25% en els pressupostos de Salut a Catalunya.

    Estem en un moment crucial per a la sanitat pública i, en particular, per a l’atenció primària, que aborda de manera integral la salut de les persones, des del naixement fins als darrers dies de la vida.

    Fa molts anys que reivindiquem la necessitat de comptar amb més personal i amb més recursos per a una millor atenció sanitària, i amb la pandèmia hauríem d’haver après alguna cosa, però, en canvi, estem pitjor que abans.

    Com a exemple, particularment a Mollet, en un dels nostres CAP hi ha 5 facultatius de baixa laboral que no s’han substituït: això propicia que milers de ciutadans i ciutadanes quedin potencialment desemparades, i que el personal mèdic que continua treballant s’hagi de repartir el treball d’aquests metges i metgesses, provocant una sobrecàrrega laboral, canvis de cites, allargament de les llistes d’espera, etc.

    De totes maneres, cal dir que hem aconseguit millores entre tots i totes, com ara l’ampliació de les Urgències de l’Hospital, el futur CUAP, i estem pendents de les obres d’ampliació de la zona de pediatria unificada al CAP de Plana Lledó. A més, hem assolit que l’antiga seu de la Seguretat Social a Mollet sigui, ara, un espai sanitari, així com a l’hospital de Mollet ja no som considerats clients, sinó ciutadania.

    Recordem que la sanitat pública és un dret i no és gratuïta, la paguem amb els nostres impostos, com l’IVA, entre d’altres. Per això, si hi ha un superàvit, volem que s’inverteixi a millorar l’atenció assistencial i no a crear patrimoni privat, com ha fet la Fundació Sanitària de Mollet amb el suport de Cat Salut.

    Volem una sanitat de qualitat i pública 100% amb participació democràtica!

  • Una sanitat problemàtica també durant l’estiu

    Fa uns dies, els mitjans de comunicació es van referir a un «protocol» de la Gerència d’Atenció Primària de la Comunitat de Madrid que inclou instruccions als professionals dels centres de salut per a què en el cas que es produeixen demandes assistencials mèdiques en moments en què no hi hagi cap facultatiu present, se suposa que durant el període ordinari de funcionament del centre, els professionals d’infermeria assumeixin la responsabilitat de fer-se càrrec de la situació.

    Amb independència de la capacitat de les infermeres per gestionar de forma adient aquestes situacions, la iniciativa de la gerència fa palesa la indigència de l’atenció primària i comunitària de Madrid, incapaç de garantir la presència de metges a cada centre i equip de salut. Situació penosa més pròpia d’estats d’excepció, guerres i altres esdeveniments catastròfics.

    Aquest reconeixement oficial de la insuficiència de recursos de la Comunitat de Madrid ha ocasionat una allau de crítiques i rebuigs, reflex de la indignació de bona part de la ciutadania i els professionals, testimonis de l’accelerat deteriorament de la sanitat pública.

    Aquest document de la Conselleria madrilenya podria semblar simplement una broma de mal gust però, malauradament, respon amb fidelitat a la realitat d’un context de dèficit estructural i de recursos del sistema sanitari públic. Una crisi general a tot l’estat, encara que en algunes parts, com a la Comunitat de Madrid, tingui un caràcter més feridor.

    El deteriorament de l’atenció primària i comunitària espanyola, també de la catalana, no és un problema insòlit ni agut, i com és conegut, ha estat objecte de denúncies persistents des de fa anys per part de la ciutadania més afectada i d’institucions i col·lectius professionals.

    L’arribada de l’estiu i els períodes de vacances dels sanitaris incrementaran encara més aquests tipus de problemes. Trobar substituts per garantir un funcionament mínim dels centres pot esdevenir una tasca difícil si no impossible. És per això que és probable que durant els pròxims mesos es produeixi, també a casa nostra, una nova i inacceptable disminució de l’accessibilitat dels pacients a les consultes mèdiques i d’infermeria i, com a conseqüència, un deteriorament més profund de la qualitat, l’equitat i seguretat de l’assistència.

    Aquestes situacions problemàtiques no es poden solucionar a curt termini, ja que les deficiències estructurals de la nostra atenció primària i comunitària són d’una magnitud desmesurada i s’han incrementat de forma progressiva des de fa anys, sense que els responsables de les polítiques i de la gestió dels serveis hagin actuat per tal d’evitar-les.
    I és precisament en aquest fet on es troba una de les principals arrels del problema, ja que si han de ser aquests mateixos polítics i gestors els responsables d’endreçar la situació, ja ens podem armar de paciència.

    Però com a ciutadans i professionals tenim l’obligació d’avaluar aquest important problema i de demanar la implicació activa i decidida de la ciutadania en la defensa dels seus interessos, ja que la passivitat farà inevitable que, com gairebé sempre, els més perjudicats siguin els sectors de la població amb menys recursos.

  • La salut que volem: un congrés per construir alternatives

    L’Atenció Primària és la base i l’eix vertebrador del sistema sanitari, que té com a missió proveir salut a les persones des d’una perspectiva global. «La salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa», i és tasca de l’Atenció Primària garantir-ho.

    La pandèmia ha posat de manifest les debilitats del nostre sistema sanitari, que encara arrossega greus conseqüències de les retallades i les privatitzacions a tots els nivells assistencials però en especial a l’Atenció Primària. Es va veure afectada la longitudinalitat, l’accessibilitat i la proximitat, que són factors clau de l’Atenció Primària, i és vulnerar el dret a la salut, de manera que els col·lectius que més atenció necessitaven menys atenció van tenir.

    Per aquest motiu, des de La Capçalera Barcelona (col·lectiu autogestionat de metgesses joves i altres professionals de Medicina Familiar i Comunitària, que a la vegada forma part d’un col·lectiu estatal anomenat «La Cabecera»; interessada en la pràctica d’una medicina crítica, de qualitat, universal, lliure d’interessos de la indústria farmacèutica, centrat en les persones i les seves comunitats, amb una mirada sobre la salut global i social i no només des del punt de vista biomèdic), hem organitzat pel pròxim mes de juny un congrés que es durà a terme a l’Ateneu l’Harmonia de Barcelona i que acollirà a unes 250 persones que treballen en l’àmbit de salut o amb interès en l’àmbit de salut, amb ponents d’arreu del país i del món. La idea del congrés neix de la necessitat de recuperar la presencialitat després de la parada global que ha suposat la pandèmia, que ha generat i incrementat la crisi ecològica, econòmica i de cures que vivim, amb gran impacte en la vida de les persones.

    El lema del congrés és «Redibuixant les cures: aprenem, imaginem i tracem les línies d’una vida digna», per reflexionar entorn de les cures, pensar i construir plegades alternatives al sistema sanitari actual. L’objectiu del congrés és replantejar el sistema des de baix, donant protagonisme als col·lectius i persones ja implicades en lluites pel sosteniment de la vida i per unes condicions de vida dignes. Pensem que és imprescindible repensar el sistema sanitari i crear-ne un de més just, universal, gratuït, que garanteixi una atenció integral a totes les persones, un model que tingui les cures i la vida al centre. Volem una medicina per a les oprimides, les invisibles, aquelles a qui el sistema ha decidit que les seves vides no eren importants. Volem una salut per a totes.

    Cartell del IV Congrés de la Capçalera

     

  • És urgent comprendre el sentit de la medicina

    Les causes de la generalitzada poca capacitat d’atracció de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) entre els residents són complexes, multifactorials i, malauradament, no tenen solucions senzilles. Algunes d’aquestes causes són conegudes, però caldrà analitzar-se des de plantejaments valents i proactius que trenquin amb inèrcies i vells equilibris que han provocat una situació molt preocupant.

    La solució no passa per simplificacions ni oportunismes. És un treball que hem de fer tots els actors implicats, perquè aquesta manca d’interès dels nous residents per escollir l’especialitat de medicina familiar i comunitària és una advertència que en l’article que vaig escriure el 31 de març de 2019 amb el Dr. Joan MV Pons, amic i mestre, ‘Comprendre el sentit de la medicina’, abans de l’arribada de la pandèmia i molt abans que jo fos conseller del Departament de Salut, ja vam posar sobre la taula quin era el sentit essencial de la medicina i la importància de tenir-ho present i d’explicar-ho bé als futurs professionals.

    Convé que tothom, directius dels centres sanitaris i professionals que hi treballen, mitjans de comunicació i ciutadania, recordem quin és el veritable esperit de la medicina, que és: curar a vegades, alleugerir sovint i cuidar sempre.