Just Deploy It!

Etiqueta: càncer

  • El càncer afecta emocionalment, física i social a les persones que el viuen: Kalida Sant Pau col·lectivitza “un refugi” per aprendre a gestionar-ho

    A la Susanna li van diagnosticar càncer d’úter el novembre de 2018. En realitzar-li una extractomia per un mioma (un tumor benigne que es troba a l’úter) i en fer l’anàlisi patològic va ser quan, de manera indirecta, li van detectar el càncer d’úter i d’endometri que cursava amb metàstasi.

    Directament en saber que tenia un càncer va dirigir-se a Sant Pau on a banda «de la muntanya russa emocional» que va viure de cop, va iniciar tot un circuit de proves. «Com estava força avançat entres en un dinamisme molt ràpid: el 30 de gener ja vaig tenir la primera sessió de quimioteràpia», ens explica. Després d’això, més proves i tractaments resumits en 6 sessions cada 21 dies. Fins ara que gràcies a proves de control han pogut veure que està tot net però, com tolera molt la quimioteràpia, seguirà encara amb un parell de sessions addicionals per reforçar i frenar tot allò que no es veu.

    En aquests set mesos que la separen del dia que li van diagnosticar la malaltia un element important en el seu dia a dia que li ha fet més suportable el tractament ha estat l’espai que la Fundació Kalida ha aixecat dins el recinte de l’Hospital Sant Pau de Barcelona. Un espai que té com a finalitat acompanyar les persones amb càncer, als seus cuidadors i familiars, en les diferents fases del procés oncològic i fer-ho en un entorn arquitectònic dissenyat especialment per a aquest fi. Kalida s’ha convertit en el seu «refugi emocional, una segona família».

    El què fa de Kalida un lloc especial no es pot resumir en una sol línia. Si bé es va constituir l’any 2016 i les seves activitats es realitzen des d’aleshores, fa poc més d’un parell de mesos que la Fundació va inaugurar un edifici-refugi per aquelles persones que estiguin passant un procés de càncer. En un entorn dissenyat especialment per a aquest fi, l’edifici que acull Kalida Sant Pau és una llar per a tots els seus usuaris. Arribar, obrir la porta i en comptes de trobar-se un mostrador-recepció el primer que vegis sigui una zona de butaques i una taula ben llarga justament al costat d’una gran cuina dóna ja una sensació familiar.

    Tot el que es troba dins de Kalida ha estat donat i tots els seus serveis són gratuïts per a pacients oncològics i les seves famílies / Carla Benito

    Per no passar-ho sol, passa’t-hi

    Allà asseguda et trobes una de les persones voluntàries que t’acull i t’orienta per explicar-te tot el que necessitis. La majoria de persones que arriben a Kalida vénen dels passadissos del Servei d’Oncologia però també hi ha molta altra gent que ve d’altres centres. L’edifici està just a sota i en línia recta d’aquest servei per facilitar el seu accès. Molts oncòlegs també en parlen amb els seus pacients però per fer ús dels serveis de Kalida no cal que vinguin amb derivació mèdica. Els serveis són gratuïts i serveixen per complementar els tractaments mèdics, mai per substituir-ne cap d’ells. Aquests serveis els ofereix un equip de professionals especialitzats en suport oncològic: psicooncòlegs, infermers, treballadors socials i terapeutes… I també fins a 18 voluntaris com la Rosalia. Ella assisteix cada dimecres 3 hores al migdia per fer companyia, xerrar o el que sigui necessari amb algun dels usuaris de l’espai. Ho fa després d’haver rebut ella també ajuda per part de Kalida quan el centre encara només s’ubicava en una habitació de l’hospital i ella estava vivint un procés de càncer. Per ella ser ara voluntària és retornar allò que li van donar.

    Però en què consisteix aquesta ajuda o aquests serveis? El programa que Kalida ofereix, inspirant-se en l’experiència de l’organització Maggie’s, de la xarxa internacional de centres de la qual forma part, va encarat a donar resposta a les necessitats psicosocials de les persones amb càncer. Així, com ens explica el director de la Fundació, Joan Reventós, la Fundació ofereix una avaluació de necessitats en tres àmbits: emocional i psicològica, pràctica (informació laboral per exemple) i social. A Kalida es fa un seguiment individualitzat si la persona ho necessita perquè després aquesta vagi entrant poc a poc a grups. “Les persones amb càncer viuen un moment de desorientació i sembla que no puguin decidir res de la seva vida. Aquí intentem que recuperin el control de les seves vides”, afirma Reventós.

    Només en el primer mes de la inauguració de l’edifici, havien realitzat 707 assistències. EL 30% de les quals eren a familiars o a cuidadors. Tot i atendre a les dues perspectives, sí que és cert, com ens expliquen, que no barregen en els mateixos tallers o activitats a les dues vessants, ja que podria ser “disruptiu tant pel grup com per les persones”. El què sí que tenen clar des de Kalida, com ens relata el seu director, és que són un complement al tractament i per tant no interactuen amb aquest. Tot el que fan està basat en evidències científiques i en aquesta línia realitzen tallers de relaxació i ioga però no reiki per exemple.

    A finals de juny el centre començava a tenir ja una afluència considerable  de persones que omplien moltes de les seves activitats i la seva rutina fins aleshores havia implicat la realització de tallers de nutrició, sessions de relaxació mindfulnes o ioga i també grups de suport emocional. Per ara s’han dedicat a escoltar molt i a veure les necessitats dels seus usuaris i no descarten ampliar els tallers. Reventós declara que el de nutrició és el què més demanda té, ja que les persones que visiten el centre verbalitzen que hi ha manca d’informació.

    Sara Garcia és una de les psicooncòlogues amb les que compta Kalida i a més és coordinadora del centre: “des de l’hospital els oncòlegs ens verbalitzen que tota la gent que torna de Kalida els hi fa una valoració molt positiva, que els ajuda molt tota l’atenció que reben aquí. És un bon indicador”. Un altre bon indicador que assenyala és que aquelles persones que s’apropen i s’apunten a un dels cursos de sis setmanes l’acaben fent sencer. “Si no estiguessin interessats, el deixarien i, a més, vénen després a preguntar ‘què més teniu?’”, indica Garcia.

    La cuina i el menjador sçon l’epicentre de Kalida Sant Pau per a tots aquells que utilitzen els seus serveis / Kalida

    El suport entre iguals, clau per avançar

    “Tenim un ventall d’activitats i de recursos força ampli que toca la part social, la més pràctica, l’àrea més corporal de les alteracions del cos i l’emocional. Totes tres serveixen per millorar la qualitat de vida”, explica Garcia. La Susanna. Ella va conèixer Kalida a través de cartells i en va parlar amb la seva oncòloga. Aleshores s’hi va apropar i en xerrar amb l’Ester, la infermera del centre, li van explicar que donaven suport en diferents àmbits: “des de l’assessoria laboral quan estàs de baixa, una emocional o altres més pràctiques com la nutrició… Em van ensenyar un calendari amb totes les activitats que feien i em vaig apuntar a tot allò que vaig veure interessant i què em podia donar eines per la malaltia”. En aquesta lògica, la Susanna ha fet des la relaxació o la nutrició com arteteràpia.

    Per ella, que ara ve a vegades a fer un cafè i prou o a llegir una estona encara que no tingui cap visita al metge o cap activitat programada, Kalida és un refugi. “Comences a venir per les activitats, ara vens una mica abans i et fas un cafè i parles amb la gent… de mica en mica veus que aquí estàs bé i còmode i que et va bé emocionalment”.

    En la mateixa línia que els professionals de la Fundació, la Susanna així com la resta d’usuaris tenen clar que una cosa és el seu tractament i l’altre les activitats que realitzen a Kalida. Valora així que mentre des de Sant Pau li estiguin administrant quimioteràpia intravenosa i estiguin fent-li el seguiment mèdic de tot el que comporta, des de Kalida li aportin el suport necessari per gestionar emocions, estrès o per aprendre a conviure amb aquesta malaltia. “Aquí, gràcies a les trobades, som tots com una família. Hi ha una connexió que no pots explicar… els teus amics o la teva família ho pateixen però ho viuen d’una altra manera”, explica.

    En aquest sentit, Garcia entén que les famílies pateixen impotència i frustració en no poder ajudar. La seva gran por, segueix, és no saber gestionar aquesta por ni les emocions quan per qui estàs patint és un altre a qui no vols tampoc mostrar-li que no pots o no saps ajudar. Pel que han analitzat, la por de les persones diagnosticades de càncer va des de por a com anirà el tractament, els efectes secundaris, com es reduirà la qualitat de vida, l’impacte en el dia a dia… pors més vitals serien la por a patir, patiment físic, i la por a morir. Davant d’això, Sara Garcia creu que “li hem de donar una normalitat perquè si no tenim por a morir potser és que ens passa alguna cosa que posa en alerta el nostre instint de supervivència”. Així, entén que la por a morir s’ha de naturalitzar, ja que “és molt natural morir, una altra cosa és de quina manera i en quin moment”.

    Joan Reventós Rovira, director de la Fundació Kalida

  • #JuntosXElCáncer: les xarxes com a punt de trobada, informació i suport

    Viralitzar una idea no és fàcil. Tampoc aconseguir que fins a 62 persones es sumin a un projecte d’ajuda mútua entre professionals sanitaris, familiars de persones que pateixen o han patit càncer i de pacients oncològics. Sota l’etiqueta #JuntosXElCáncer, metges, farmacèutics, nutricionistes, psicòlegs, treballadors socials i també persones sense cap professió relacionada però sí històries personals s’han ajuntat per crear una guia terapèutic per a professionals sanitaris i persones amb càncer. La finalitat de totes aquestes persones que s’han unit des de diferents punts de l’estat és ajudar tant al pacient com als companys de feina que cada dia s’han d’enfrontar al càncer.

    Inicialment la idea era treballar públicament el càncer a xarxes al voltant del Dia Mundial del Càncer que es commemora cada 4 de febrer per conscienciar la societat sobre l’impacte de la malaltia i la importància de combatre-la. S’estima que un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvoluparan càncer al llarg de la vida i davant aquestes xifres el grup de JuntosXTuSalud, des d’on resolen dubtes i aporten informació online sobre diverses patologies, va decidir emprendre la campanya JuntosXElCáncer.

    Al capdavant de l’equip de professionals de l’àmbit sanitari i social de JuntosXTuSalud trobem a Ishoo Budhrani, farmacèutic de Tenerife. Que ell comencés a despenjar el telèfon per trucar a gent que no coneixia de res però veia implicada amb temes oncològics va fer que es creés un grup de feina amb incidència multidisciplinar. «A la meva mare li van diagnosticar càncer de colon l’any 2016 i jo em vaig perdre com a fill i va ser tot el personal de l’hospital els qui em van encaminar», explica Budhrani. Va ser aleshores quan va decidir fer una guia per ajudar el pacient i el professional sanitari en aquest moment. A més, van començar a crear articles especialitzats, infografies, textos amb vivències personals com a cuidadors d’un pacient oncològic… La història es va anar fent gran i fins i tot han guanyat premis com a millor iniciativa professional o bé reconeixements mèdics per una feina multidisciplinar. Budhrani ressalta la importància de poder ajudar el pacient des de totes les àrees possibles perquè així «té menys por i es sent més reconfortat i acompanyat».

    De les guies dels més de 10 integrants de JuntosXTuSalud, l’equip ha ampliat la seva feina a les 62 persones en el projecte de JuntosXElCáncer. Les trucades que el grup realitzava es basaven en una proposta: «t’agradaria escriure quelcom pel Dia Mundial del Càncer?» I la majoria de respostes eren que sí. Budhrani comenta que la idea era elaborar i publicar dos articles al dia la setmana prèvia i la setmana posterior a aquesta jornada però, donada la resposta, s’ha ampliat a un mes. Així, des del 28 de gener i fins el 28 de febrer, el grup de JuntosXElCáncer està publicant dos articles al dia d’unes 1000 paraules dirigit tant a pacients com a companys professionals, per actualitzar tècniques o bé sobre vivències o la història en si del càncer. «M’agradaria que hi hagués un bon arxiu creat perquè cap fill torni a patir pels passadissos d’un hospital… que si busca per Internet, com cada cop es fa més, pugui trobar persones amb idees que t’ajudin a conèixer, entendre i aprendre», declara Budhrani.

    Per difondre el blog, la campanya s’està viralitzant a xarxes amb fotografies d’una mà amb una peça de puzle. El missatge que es vol fer arribar amb això és que «cadascú som una peça en aquesta vida i que, entre tots, si ens unim, podem ajudar». Si bé Budhrani és l’ideòleg de JuntosXTuSalud, en tot moment ha repetit i agraït que aquesta iniciativa no hagués tirat endavant ni hagués tingut sentit sense tota la gent que «està participant i esforçant-se».

    El 2018 s’estima que es van diagnosticar a Catalunya més de 36.500 nous casos de càncer

    El 2018 s’estima que es van diagnosticar a Catalunya més de 36.500 nous casos de càncer, segons les últimes dades recollides pel Pla Director d’Oncologia. Concretament, 20.749 casos nous de càncer en homes i 15.782 en dones, i van morir 17.156 persones a causa d’aquesta malaltia: 10.394 homes i 6.762 dones. Tot i això, la supervivència creix any rere any i, segons les últimes dades publicades pel Pla Director d’Oncologia, el percentatge de persones que sobreviuen el càncer als 5 anys és del 54% en homes i del 62.5% en dones.

    Els tres càncers més freqüents en homes són els de pròstata, còlon i recte, i pulmó, amb uns percentatges de nous diagnòstics del 22%, 16%, 15% i 9%, respectivament. Pel que fa a les dones, els càncers més comuns són el de mama, que representa un 28% dels nous diagnòstics, el de còlon i recte, 16%, el de cos uterí, 6%, i el de pulmó, un 4%.

    El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha publicat un informe breu que analitza l’evolució d’algunes xifres del càncer a Catalunya entre els anys 2013-2017. A banda d’analitzar els tractaments, també s’ha estudiat la població viva i resident a Catalunya al final de l’any 2017 i s’ha analitzat per cada grup d’edat i sexe quina proporció havien desenvolupat un càncer en algun moment de la seva vida, independentment que en l’actualitat el càncer estigués o no actiu.

    A l’informa expliquen que la probabilitat de desenvolupar un càncer en l’edat infantil és molt petita, tant en nens com en nenes, comença a incrementar-se a partir dels 25 anys i aquest increment és més gran entre les dones que en els homes, però s’iguala cap als 60 anys, en què s’observa que un 10% dels homes i de les dones de 60 a 64 anys ha tingut un càncer al llarg de la seva vida. A partir d’aquest grup d’edat, entre els homes s’incrementa el percentatge de persones amb història d’un càncer, que en els majors de 85 anys s’apropa al 38%, mentre que en les dones de la mateixa edat és del 23%.

  • PP i Ciutadans veten implantar una tècnica pionera contra el càncer en la sanitat pública madrilenya

    Un centre sanitari madrileny està a punt de posar en marxa una tècnica pionera per a tractar el càncer a Espanya que no existeix en cap altra comunitat autònoma: la protonteràpia. Però no serà en la sanitat pública.

    PP i Ciutadans han rebutjat una esmena als pressupostos regionals de 2019 per a finançar amb 21 milions d’euros la creació d’un centre de prontoteràpia mentre el grup sanitari privat, Quirónsalud, ultima les obres per a oferir aquesta tècnica en una instal·lació nova que està construint a Pozuelo de Alarcón i que estarà «oberta» a pacients «tant de la sanitat pública com de la privada».

    L’empresa en qüestió és una vella coneguda de l’administració sanitària madrilenya: és la concessionària que gestiona tres hospitals privatitzats a la regió i manté un conveni singular amb un altre, la Fundació Jiménez Díaz. A més, la seu a Madrid de la Clínica Universitària de Navarra, inaugurada a principis de 2018 per l’expresidenta Cristina Cifuentes, també té un projecte per a implantar en les seves instal·lacions aquesta teràpia en 2020.

    El divendres s’aproven en l’Assemblea els comptes i, si les posicions no canvien, la Comunitat de Madrid aplanarà el camí perquè sigui la sanitat privada la que atengui els pacients públics que provin aquest tractament, una radioteràpia d’alta precisió amb protons que no danya teixits circumdants i el cost dels quals oscil·la entre els 30.000 i els 50.000 euros. La proposta de Podemos per a aquest any no permetria finançar el que costa instal·lar l’accelerador de protons ni tota l’obra que comporta en la sanitat pública (entre 40 i 50 milions d’euros), però sí que seria un primer pas amb vista a una «despesa pluriennal».

    Fonts del PP a l’Assemblea de Madrid admeten que es tracta d’un «pressupost assumible per a uns comptes com les de Madrid», però no ara. La inversió dedicada a sanitat el 2019 ascendeix a 8.100 milions d’euros, 238 més que el 2018. La justificació per a negar-se de moment és que «recentment la Comunitat ha adquirit uns acceleradors lineals per al tractament de radioteràpia que estan en l’avantguarda i el funcionament de la qual cal estudiar per a valorar la instal·lació d’un accelerador de protons (protonteràpia)». Segons l’anunci de Sanitat, es tracta de 13 noves màquines de radioteràpia, una d’última generació, finançades amb capital privat procedent d’una donació de 46 milions d’euros de la Fundació Amancio Ortega, dirigida pel multimilionari amo d’Inditex.

    Un projecte fallit el 2015

    La Conselleria de Sanitat coneix aquesta teràpia i les seves aplicacions almenys des de 2015. Fa tres anys un grup d’experts va presentar un projecte a la Comunitat de Madrid per a «construir una instal·lació clínica de teràpia per ions». La proposta va ser resultat d’un acord de col·laboració entre el Govern regional i un centre de recerca però, segons un dels experts participants contactat per eldiario.es, va quedar en res. «El marasme polític va impedir que progressés. No trobem interlocució estable», afirma Luis Núñez, excap del servei de Radiofísica de l’Hospital Porta de Ferro.

    «Com pot ser que la iniciativa pública no s’hagi dedicat a això? És una pregunta que em faig molt i no acabo d’entendre. Si les privades es dediquen també a pacients públics es perdrà el control», sosté Núñez, que anticipa que «es produirà un devessall de demanda d’aquests tractaments». Segons les seves previsions, els 40 milions invertits per Quirónsalud en aquesta tècnica «seran amortitzats de forma rapidíssima».

    La protonteràpia, segons els radioterapeutes consultats, és una tècnica pionera que s’aplica en 150 centres en el món i està indicat per a «tumors que estiguin en el veïnatge d’òrgans crítics o molt sensibles». Això passa, habitualment, en els localitzats en zones com el cervell dels adults o en els cossos dels nens i nenes. «Com qualsevol tractament té efectes secundaris, però amb aquesta teràpia es redueixen perquè l’abast de les partícules, quan són llançades a l’interior del cos per a aconseguir el tumor, es frenen a una determinada profunditat que podem controlar amb tecnologia. Això no passa amb els raigs X, que travessen tot el cos i es propaguen més enllà de la zona, malgrat totes les cures que tenim», explica el radiofísic Luis Núñez.

    La tecnologia es basa en una màquina, un ciclotró, que accelera els nuclis dels àtoms de forma circular amb camps magnètics i elèctrics. Quan adquirissin l’energia suficient s’extreuen i es projecten sobre el pacient.

    Utilitzar aquesta tècnica, per tant, obliga a construir una instal·lació ad hoc, aïllada i amb espai suficient. I la seva posada en marxa ha necessitat el vistiplau del Consell de Seguretat Nuclear. Uns altres dels motius esgrimits pel PP per a votar en contra. «Requereix una autonomia i una potència importantíssima. I Podemos tampoc ha avaluat el cost ni l’efectivitat, a quantes persones es podria tractar. Estem d’acord que és una màquina que pot tenir un impacte important però no podem votar a favor d’això. Ja hi ha altres màquines adquirides per a radioteràpia avançada», afegeixen fonts del PP en l’Assemblea de Madrid.

    «Això permet a la privada fer el negoci que vulgui»

    Ciutadans, que també s’ha oposat a l’esmena de Podemos, justifica que gràcies a l’acció del seu grup s’ha «augmentat el pressupost en 817 milions d’euros des de 2015 i Podemos i PSOE han votat en contra». Fonts del partit asseguren que s’»exigirà l’accessibilitat d’aquest servei i aquesta tecnologia per a pacients de la sanitat pública en els termes que fixi la Conselleria de Sanitat» i acusa Podemos d’»irresponsable i populista».

    De moment, segons ha confirmat Quirónsalud a aquest mitjà, no hi ha «cap conveni signat amb la Conselleria de Sanitat» per a la derivació de pacients. Però en Podemos adverteixen que privar a la pública dels tractaments més capdavanters «permet a la privada fer el negoci que vulgui». «Hauríem d’apostar per no quedar-nos venuts però hi ha interessos», afirma la diputada de Podemos Mónica García, autora de l’esmena.

    El radiofísic Luis Núñez veu en l’aposta de Quirónsalud «una oportunitat de negoci» i en el rebuig al fet que la pública lideri aquesta senda, «un parany». «S’està constituint l’argument de: per a què construirem un públic si ja hi ha privades que ho han posat en marxa. Per a mi és un desistiment de responsabilitat de la Conselleria de Sanitat. Aquí hi ha alguna cosa que causa neguit i preocupació. Tots recorren a l’argument de la col·laboració públic-privada però sembla que és una col·laboració privada-pública, invertint els factors».

    El grup Quirón preveu estar donant aquests tractaments en l’últim trimestre de 2019, segons ha confirmat a eldiario.es. «Les obres estan a punt d’acabar».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Riscos en perspectiva

    Un pacient li va preguntar al seu metge quins riscos comportava el tractament setmanal de llarga durada que li proposava, i aquest li va respondre: «El risc més gran és el viatge amb cotxe a l’hospital». No recordo els detalls d’aquesta anècdota, però il·lustra molt bé com es pot oferir al ciutadà i eventual pacient informació sobre un aspecte crucial en medicina: el dels riscos d’emmalaltir o de patir algun perjudici per una intervenció mèdica.

    Tots els medicaments, la cirurgia i les proves diagnòstiques ofereixen algun benefici, però també comporten riscos, encara que d’aquests se sol parlar menys. En canvi, és difícil llegir la premsa, veure la televisió o navegar per internet sense topar-se amb missatges sobre els riscos d’emmalaltir i morir. Però com ens arriben de forma tan desorganitzada, contradictòria i descontextualitzada, resulta molt difícil trobar resposta a dues preguntes clau: Quin risc tinc jo de morir per aquesta malaltia o de patir aquesta complicació? De quina magnitud és aquest risc en relació amb uns altres? Per als metges tampoc és fàcil oferir una informació clara i precisa, entre altres coses perquè no solen tenir aquestes dades a mà.

    Els riscos d’emmalaltir i morir depenen de molts factors, però tres dels principals són l’edat, el sexe i el tabaquisme. Una dona de 50 anys, per exemple, quin risc té de morir en els pròxims 10 anys per algunes de les causes més comunes, com són l’infart, l’ictus, el càncer de pulmó i el de mama? Les estimacions indiquen que, de 1.000 dones no fumadores de 50 anys, al cap d’una dècada moriran 4 d’infart, 1 d’ictus, 1 de càncer de pulmó i 4 de càncer de mama; en canvi, si són fumadores, moriran 13, 5, 14 i 4 per 1.000. Resulta cridaner comprovar fins a quin punt fumar augmenta el risc de mort per infart, ictus i càncer de pulmó, mentre sembla no afectar al càncer de mama. La comprensió millora si coneixem també els riscos de mort per totes les causes per a les dones d’aquesta edat: en el cas de les fumadores és de 69 per 1.000, i en el de les no fumadores de 37 per 1.000.

    Aquests simples nombres són solament un exemple que mostra la importància de posar els riscos en context. Ens diuen que, en el tram d’edat de 50 a 59 anys, gairebé una de cada 10 dones no fumadores mor per càncer de mama, que el tabaquisme triplica el risc de morir d’infart i que 1 de cada 5 dones fumadores mor per càncer de pulmó. Totes aquestes estimacions estan recollides en les taules de riscos per a homes i dones nord-americanes publicades el 2008 en el Journal of the National Cancer Institute (The Risk of Death by Age, Sex, and Smoking Status in the United States: Putting Health Risks in Context). Aquestes dades tenen les seves limitacions, sens dubte, i no poden extrapolar-se sense més a altres poblacions i ser aplicats a persones concretes sense considerar, entre altres coses, els seus antecedents familiars i les seves conductes de risc. Però malgrat les seves manques, les taules d’aquest tipus són realment útils per interpretar millor els riscos.

    Vivim en una cultura profundament medicalitzada i, alhora, devota del càlcul de tota mena de riscos materials i personals. Per això, resulta paradoxal que no tinguem més a mà aquest tipus de taules per conèixer millor els riscos als quals estem exposats i contextualitzar-los amb uns altres. I no es tracta de reduir tota la complexa existència humana a simples nombres, sinó de disposar d’ells per ajudar-nos a prendre decisions sobre la salut.

  • Aliments biològics i càncer

    L’auge dels cars aliments orgànics obeeix principalment a motius de sostenibilitat i salut. Aquests aliments, produïts sense pesticides, fertilitzants artificials i tècniques de manipulació genètica, són més respectuosos amb el medi ambient; i, en principi, semblen també més beneficiosos per a la salut. L’Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC) de l’OMS ha inclòs tres pesticides habituals en el grup de substàncies «probablement carcinògenes per a l’ésser humà» (grup 2A), el mateix grup en el qual per cert també està la carn vermella. Molts pesticides són a més disruptors hormonals, que poden causar càncer. En bona lògica, el consum habitual d’aliments biològics, ja siguin vegetals, làctics o càrnics, podria prevenir el desenvolupament d’alguns càncers. No obstant això, això està lluny de ser confirmat. I provar-ho, a més, no és tasca fàcil.

    L’associació entre consum d’aliments orgànics i risc de càncer amb prou feines ha estat estudiada. Però el passat 22 d’octubre, la revista JAMA va publicar un estudi francès de cohort que mostrava que els qui consumien més aliments orgànics tenien un risc de sofrir alguns càncers un 25% menor que els qui amb prou feines els consumien. La recerca té sens dubte interès científic i mediàtic, i per això el seu ressò en la premsa ha estat notable. En tractar-se d’un estudi observacional i a més solament el segon d’aquest tipus (el 2014 es va publicar un estudi similar en el Regne Unit), alguns periòdics han realitzat una cobertura rigorosa i prudent, com The New York Times o El Universal. Uns altres, no obstant això, han difós missatges sensacionalistes des dels seus titulars, com The Independent (Eating organic food lowers risk of certain cancers, study suggests) o la CNN (You can cut your cancer risk by eating organic, a new study says).

    Aquest estudi francès té com a punts forts la grandària del grup (68.946 participants), el seu disseny prospectiu i el seu finançament complet amb fons públics. No obstant això, entre altres limitacions, la cohort està formada per voluntaris preocupats per la seva salut i no és representativa de la població general francesa; el consum s’ha mesurat mitjançant un qüestionari, la qual cosa podria no reflectir el consum real, i el seguiment és de menys de cinc anys. A més, algunes troballes (el risc de càncer de mama, per exemple) són contradictoris amb els de l’estudi britànic. Tot això obliga a ser cautelosos en la interpretació.

    No és el mateix dir que entre els consumidors d’aliments orgànics s’han observat menys càncers que entre els no consumidors, que proclamar que el consum d’aquests aliments «redueix» el reg de càncer o ho «prevé». I molt menys, com fa la CNN, individualitzar el missatge amb un directe i persuasiu «Tu pots retallar el teu risc de càncer amb menjar orgànic», obviant totes les possibles diferències entre el receptor del missatge i els participants en l’estudi. El devessall de missatges d’aquest tipus, que circulen i recirculen per les xarxes, crea falses expectatives i confusió, alhora que dificulta la visibilitat de la informació rigorosa i no deixa créixer la llavor del pensament crític, tan necessari per prendre decisions informades que afecten la salut.

    En general, no som del tot conscients de la càrrega de causalitat continguda en formes verbals com «redueix», «retalla» o «prevé», i de les subtils diferències entre «pot» i «podria», o entre «plausible», «possible» i «probable». Però amb lleus i acumulatius lliscaments en el llenguatge, sovint involuntaris, es va creant una realitat paral·lela o ampliada respecte a la qual perfila la recerca. La conclusió dels autors de l’estudi, ben visible en el frontispici del resum, resa: «Promoure el menjar orgànic en la població general podria ser una prometedora estratègia de prevenció del càncer». És aquesta una conclusió prematura i per ventura la primera baula d’una cadena d’exageracions? El professor Tom Sanders considera que la conclusió és exagerada, i els epidemiòlegs Tim Spector i Tim Key reconeixen que l’assumpte mereix més recerca. En bona lògica científica, aquests estudis arribaran, encara que no tant en forma de costosos i pràcticament inviables assajos clínics com d’estudis observacionals que incloguin, entre altres millores, mesures més exactes sobre el consum d’aliments i la presència de pesticides en l’organisme. I per llavors, igual que ara, el problema seguirà sent el mateix: ajustar el llenguatge a la realitat de les proves.

  • Mig milió de mortes a l’any al món per càncer de mama

    El 19 d’octubre és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Durant tot el mes es contribueix a augmentar l’atenció, el suport prestats a la sensibilització, la detecció precoç, el tractament i les cures pal·liatives.

    El Dia Mundial del Càncer de Mama i el seu llacet rosa són coneguts i associats per la majoria de la població. Això és perquè cada any, segons l’OMS, es produeixen 1,38 milions de nous casos i 458 000 morts per càncer de mama. El càncer de mama és, des de lluny, el més freqüent en les dones, tant als països desenvolupats com als països en desenvolupament. Als països d’ingressos baixos i mitjans, argumenten que la seva incidència ha augmentat constantment en els últims anys a causa de l’augment de l’esperança de vida i de la urbanització, així com a l’adopció de maneres de vida occidentals.

    Els experts des de l’OMS també assenyalen que els coneixements actuals sobre les causes del càncer de mama són insuficients i per això és necessària la detecció precoç “com a pedra angular de la lluita contra aquesta malaltia”.

    La majoria de les morts es produeixen als països d’ingressos baixos i mitjans, on la majoria de les dones amb càncer de mama es diagnostiquen en estadis avançats a causa de la falta de sensibilització sobre la detecció precoç i els obstacles a l’accés als serveis de salut.

    L’atenció integral dins d’un sistema de salut universal i gratuït

    Els moviments que es generen al voltant del Dia Mundial del Càncer de Mama són múltiples. Un d’ells és el Grup Àgata, Associació Catalana de Dones Afectades de Càncer de Mama que des de l’any 1995 agrupa dones afectades que volien més informació i suport en relació a la malaltia. Els seus objectius són informar, donar suport, oferir eines de rehabilitació que acompanyin a les dones durant els tractaments, promoure un estil de vida saludable per elles i els seus familiars i ajudar a superar problemes derivats de la malaltia per aconseguir una plena integració en la vida familiar, laboral i quotidiana.

    Des d’Àgata aprofiten el Dia Mundial del Càncer de Mama per fer visibles les seves reflexions i reivindicacions. Reiteren alhora el seu “compromís amb un sistema de salut de gestió pública que ofereixi una atenció integral, personalitzada, multidisciplinària i de qualitat, d’accés gratuït i que el seu caràcter universal es basi en el dret a la salut”.

    A l’Associació insisteixen que, tot i que els índexs de supervivència, que afortunadament són alts (82,8%), no obliden que “el 20% de dones amb càncer de mama desenvoluparan metàstasi i que el 6% de dones ja presenten càncer metastàtic en el primer diagnòstic, i necessiten una atenció específica”.

    Reconeixen així mateix que les millores en els diagnòstics, l’índex de supervivència, la preocupació per les llargues supervivents, les cures pal·liatives i el suport psicooncològic, junt amb la insistència de la importància de la innovació i la investigació, no haguessin estat possibles sense el treball i compromís de les administracions sanitàries, junt amb els professionals i els moviments associatius dels pacients.

  • Riscos reals i fantàstics

    El relat social del càncer conté encara massa contes i decoracions de fantasia, massa metàfores i ficcions. Malgrat els rius de tinta i els diluvis d’informació científica que inunden des de fa dècades el judici de la gent, perviuen una infinitat de mites i idees equivocades sobre les causes i possibilitats de prevenció d’aquest conjunt de malalties que afectaran gairebé la meitat de la població al llarg de la seva vida. Una de les majors dificultats perquè calin les dades certes i els fets reals és que hi ha més de 200 tipus de càncer i que les possibilitats de supervivència varien entre l’1% i el 98%. El dia en què deixem de parlar del càncer com una sola malaltia, la comunicació serà més fàcil i profitosa, però aquest dia encara no ha arribat. Una de les dades més interessants que emergeixen de tota la recerca científica és que 4 de cada 10 càncers poden evitar-se amb canvis en l’estil de vida. Les possibilitats de prevenció són, doncs, immenses, però per això la gent ha de tenir clars quins són els factors de risc o causes reals del càncer i quins són simple fantasia. I aquest és el problema.

    La creença en factors de risc no provats està bastant estesa, segons un estudi transversal publicat en l’European Journal of Cancer, el primer que explora les creences de la població sobre les causes reals i fictícies del càncer. Aquest estudi reflecteix que més del 40% de les persones creu que l’estrès i els additius alimentaris poden causar un càncer; entorn del 35% pensa que poden provocar-ho les freqüències electromagnètiques i els aliments modificats genèticament, i, en percentatges inferiors, també es creu que poden causar un càncer els edulcorants artificials, les línies d’alta tensió, els telèfons mòbils, els aerosols, els productes de neteja, els forns microones i beure en ampolles de plàstic. A més, en preguntar a la població sobre les causes provades del càncer, el 88% encerta en identificar el tabaquisme i el 80% el tabaquisme passiu; percentatges inferiors identifiquen el sobrepès, els rajos ultraviolats i tenir familiars amb càncer, però solament el 30% sap que el baix consum de fruites i verdures augmenta el risc del càncer, i la majoria dels enquestats no reconeix altres factors de risc com són el consum d’alcohol i la inactivitat física.

    Aquests resultats corresponen a una mostra de la població anglesa i no són extrapolables. Tampoc se sap si el coneixement de les causes del càncer està millorant o empitjorant, doncs falten estudis amb els quals comparar. Se sospita que les xarxes socials podrien facilitar la difusió d’idees equivocades, però aquesta és una qüestió que encara cal estudiar més i millor. Sí que sembla clar, com apunta l’estudi de l’EJC, que un millor coneixement de les causes reals s’associa amb un estil de vida més saludable. No obstant això, la creença en causes no provades no s’associa amb un pitjor estil de vida i, el què és més paradoxal, els qui identifiquen millor les causes reals del càncer identifiquen pitjor les causes falses. Es pot especular que hi ha persones que tendeixen a sospitar de tot, però encara hi ha molts caps que lligar. I, sobretot, queda molt treball de comunicació perquè la gent sàpiga destriar la realitat i la fantasia, i així pugui prendre millors decisions sobre el seu estil de vida. Gràcies als tractaments, en quatre dècades la supervivència del càncer al cap de 10 anys del diagnòstic ha passat del 25% al 50% als països més desenvolupats, però queda encara molt marge de millora perquè aquests càncers ni tan sols arribin a desenvolupar-se.

  • «En oncologia cal assegurar l’accessibilitat al millor control mèdic i als millors tractaments del món»

    Des de fa pocs mesos, el Doctor Josep Tabernero, Director del Servei d’Oncologia de l’Hospital Univeritari del Vall d’Hebron, és el president de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO per les sigles en anglès).

    El Dr. Tabernero, a més de ser Cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron de Barcelona i Cap de Secció de Tumors Gastrointestinals del Servei d’Oncologia Mèdica d’aquest mateix hospital també és Director mèdic de l’Institut Oncològic Baselga (IOB). Ha estat i està en la majoria d’investigacions i assajos internacionals de nous fàrmacs.

    Tabernero destaca que la formació és essencial per la lluita contra el càncer i troba molt important que tothom pugui accedir als tractaments que necessiti. Per això, un dels objectius i pilars de l’ESMO és organitzar un gran número de reunions on proporciona als seus membres i a la comunitat els recursos que necessiten. També juga una funció important en polítiques públiques i afers europeus. Parlem de la situació de l’oncologia a Europa i els seus avenços amb el Dr. Tabernero.

    Portes pocs mesos de trajectòria al capdavant de la Societat Europea d’Oncologia Clínica. Com ho vius?

    És un gran repte, és una societat molt internacional tot i ser europea. Té 18.000 membres relacionats amb l’àrea de l’oncologia. No tot són oncòlegs mèdics: hi ha també professionals d’altres especialitats i hi ha membres que no són metges però estan relacionats amb l’àrea del càncer. A més, el 45% dels membres són de fora d’Europa: d’Àsia, on hi ha moltes necessitats, també de Sud-amèrica i altres, però menys d’Àfrica.

    L’oportunitat de ser president d’aquesta societat, que conec bé perquè fa molt temps que estic al Consell Directiu de la Societat, és molt bona.

    Quins són els reptes de futur? On es vol centrar?

    Doncs el que volem promoure és el millor control del càncer pels malalts en tots els aspectes. No només pel que fa als aspectes de tractar la malaltia sinó com prevenir-la, com diagnosticar-la millor i com fer polítiques perquè hi hagi un millor accés al millor diagnòstic i al millor tractament.

    És una societat molt dinàmica perquè el coneixement de l’àrea del càncer canvia molt i això fa que tinguem unes necessitats de promoure formació continuada i no només amb els professionals més joves sinó també amb els més grans perquè avui en dia canvia tot molt. Els tractaments biològics, la nova revolució de la immunoteràpia… totes aquestes àrees són novetats que els metges durant la seva estada a la facultat de medicina no van conèixer i avui en dia és molt important poder fer aquesta formació continuada en tots els àmbits.

    Això no només ho fem pels metges sinó també pels malalts i per tots els professionals sanitaris perquè tothom conegui millor les oportunitats que hi ha per tractar la malaltia.

    Ha parlat de polítiques per millorar l’accés. Com?

    Un pilar important de la societat són les polítiques públiques: hem sigut molt actius intentant afavorir el màxim possible l’accés a tractaments. Ho fem de dues maneres: amb els tractaments que diem innovadors i amb els medicaments que en diem essencials.

    Amb els que són més cars oferim unes eines perquè els països que tenen diferents nivells econòmics, diferents PIB, doncs puguin accedir al model de reemborsament que estigui adaptat al valor del medicament però també que estigui adaptat al model econòmic de cada país. Pel que fa als essencials, són més barats però sovint hi ha un problema de desabastiment. Això pot passar per molts motius: perquè les farmacèutiques no els poden fer perquè no tenen pràcticament beneficis o perquè els països més rics compren medicaments als països més pobres…

    Esteu treballant per acabar amb aquest problema també?

    Hem fet una acció per donar a conèixer el problema real del desabastiment. Vam fer un report amb l’Economist Intelligence Unit i vam anar a la Unió Europera, al Parlament, a diferents governs per explicar just aquesta situació: que hi ha medicaments que són essencials pel tractament de la malaltia i que els malalts no hi tenen accés.

    Estem proposant mesures per poder solucionar això. Per exemple, hem establert una escala de magnitud de benefici clínic de manera que els nous medicaments els graduem en base a eficàcia, toxicitat i segons tipus de malaltia i de situació. La classificació serveix perquè les autoritats reemborsadores dels diferents països estableixin mecanismes de priorització davant de situacions on els recursos siguin limitats. Així sabran quins són els medicaments que necessiten més priorització per poder-los introduir dins els tractaments.

    Som conscients de les dificultats que hi ha per l’accés al tractament del càncer en general. En això estem treballant, involucrant a tots els actors. Des d’associacions, representants de malalts, de plans directors, de polítics… i també de la indústria farmacèutica doncs al final volem trobar solucions a aquest problema tan greu.

    Quina coordinació teniu entre les diferents entitats i societats per realitzar aquestes accions?

    Existeix un comitè que es diu de representants nacionals. Hi ha molt bona relació a més amb les entitats locals. Ara bé, la relació depèn de cada país depenent de com es vulguin implicar però si ets membre de l’ESMO al mateix temps ho ets del seu país. Fem diverses activitats de formació i activitats locals amb totes les societats. L’objectiu és acabar amb el càncer i això implica formació. Treballem en això i en afavorir equips multidisciplinaris. D’aquesta manera, podrem assegurar l’accessibilitat al millor control mèdic i als millors tractaments del món.

    Com combina aquesta presidència amb la Direcció del Servei d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron i també director de l’Institut Oncològic Baselga (IOB)?

    He tingut la gran sort d’estar envoltat de molt bons professionals. Delego molt. Crec que cal enfortir la feina d’equip en tots els aspectes. També és veritat que no dedico 8 hores al dia només a la feina però tinc la sort que m’agrada. Vaig fent.

  • Catalunya tindrà una comissió per vigilar els congressos de teràpies pseudocientífiques

    Aquest article és de eldiario.es

    La Generalitat engegarà a partir de març una comissió que controli la difusió de teràpies pseudocientífiques. Més enllà de la multa imposada aquesta setmana al congrés Un món sense càncer, el departament de Salut es planteja com mantenir una supervisió periòdica de tots els esdeveniments, webs i publicacions en els quals es publiciten pseudoteràpies perilloses per a la salut pública.

    «La seva principal funció serà identificar quina oferta hi ha d’aquests productes i teràpies i estudiar si podem adoptar mesures per protegir als pacients», comenta a eldiario.es Neus Rams, directora general d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària del departament de Salut. La comissió estarà integrada per professionals de Salut, de l’Agència Catalana de Consum i de diversos col·legis professionals (com el de Metges o de Farmacèutics), encara que encara no s’ha decidit quants seran, cada quant es reuniran ni amb quin pressupost explicaran.

    El principal focus d’estudi d’aquesta comissió, d’entrada, serà examinar els cursos i jornades en els quals es difonen productes i tractaments per al càncer. «En aquesta malaltia és on hi ha més incidència d’oferta d’aquest tipus de teràpies», assegura Rams, «perquè es tracta de pacients especialment vulnerables i, per tant, més susceptibles de ser seduïts per falses expectatives».

    És el que va succeir el passat 13 de gener al congrés organitzat per Cocó March a Barcelona, que ara ha estat multat pel departament de Salut. Davant 700 inscrits, ponents com Txumari Alfaro, divulgador de remeis naturals, va arribar a aconsellar a la mare d’una pacient de càncer de mama «prendre consciència» i «no fer res» per avançar en la curació de la malaltia.

    Passos d’una Administració fins ara passiva

    Malgrat que metges i associacions de pacients fa anys que demanen més duresa per part de l’Administració per censurar missatges que consideren que poden posar en perill a la ciutadania, no hi ha massa precedents a Espanya de lluita institucional contra les pseudociències. Congressos com Un món sense càncer solen celebrar-se davant la passivitat de les Administracions, segons lamenten des de l’Associació per Protegir al Malalt de Teràpies Pseudocientífiques.

    La seva presidenta, Elena Campos-Sánchez, valora la nova comissió de Salut com un «pas en la bona adreça», com el van ser les instruccions que la Generalitat valenciana va enviar a facultatius per evitar tractaments sense evidència científica. El més semblant a una comissió de seguiment seria l’Observatori contra les Pseudociències de l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya.

    «Estem sortint de molts anys de deixadesa», considera Fernando Frías, advocat especialitzat en la matèria, que defensa que existeix abundant legislació que impedeix la difusió de tractaments i productes amb finalitat sanitària sense estar testats científicament. La mateixa Llei General de Sanitat preveu «limitacions preventives» de les activitats que «puguin tenir conseqüències negatives per a la salut», alguna cosa que encaixa, segons Frías, amb aquests esdeveniments.

    La mateixa Generalitat va recórrer a una altra norma, el decret llei de 1996 de promoció comercial de productes sanitaris, per justificar la multa que va imposar al congrés del passat mes de gener. Aquest decret estableix que qualsevol publicitat de productes o mètodes que es presentin com a «útils» per a diagnòstics i tractaments han d’ajustar-se a «criteris de veracitat en el que concerneix la salut».

    Sobre la gestió de les denúncies, Rams detalla que la comissió es limitarà a detectar i supervisar els casos, que es remetran després al departament de Salut perquè siguin els seus tècnics els que avaluïn si és mereixedor de sanció.

    Teràpies fraudulentes més enllà del càncer

    La Generalitat es focalitzarà en els remeis alternatius contra el càncer per la gravetat que poden comportar als pacients, però les pseudoteràpies no solament abunden en el terreny de les malalties oncològiques. Fredes recorda en cas del MMS, l’anomenada Solució Mineral Miraculosa, un producte a força de clorit de sodi en solució aquosa que es ven en alguns casos com a suposada solució a l’autisme, encara que està perseguit per l’Agència Nacional del Medicament.

    Altres àmbits en els quals abunden remeis fraudulents que poden tenir efectes negatius sobre la salut, segons aquest advocat, són el dels suplements per a esportistes o el dels productes per combatre l’alopècia.

  • La Generalitat multarà al congrés que publicitava teràpies alternatives contra el càncer

    Aquest és un article original de eldiario.es

    La Generalitat ha obert un expedient sancionador contra els organitzadors del congrés Un món sense càncer. El que el teu metge no t’està explicant, que va ser criticat per associacions de metges i pacients per qüestionar la tasca dels facultatius contra aquesta malaltia. L’expedient implica una sanció econòmica, encara que ara per ara no s’ha detallat a quant ascendirà.

    Després de la denúncia del Col·legi de Metges de Barcelona per la celebració d’aquest esdeveniment «pseudocientífic» a la ciutat, la Generalitat va anunciar que enviaria a tècnics del departament de Salut perquè ho supervisessin. Aquests conclouen que el contingut del congrés és mereixedor d’una sanció, encara que ara l’organització, a càrrec de la doctora Cocó Deborah Morales March, té opció de recórrer.

    La Generalitat justifica l’expedient després de constatar que durant l’esdeveniment, celebrat el passat 13 de gener davant unes 700 persones inscrites, es va fer publicitat de productes i mètodes que, sense estar testats científicament, es van presentar com a «útils per al diagnòstic, prevenció o tractament de malalties o desenvolupaments fisiològics», en aquest cas vinculats al càncer.

    Des de l’Administració han informat que actuaran de la mateixa manera amb tots els actes que puguin ocasionar als ciutadans «confusió», «engany» o «falses expectatives» sobre el tractament o el diagnòstic de malalties oncològiques. El departament de Salut tem sobretot que la informació difosa en aquests congressos, que qüestiona el paper dels metges, acabi propiciant que algun pacient abandoni el tractament prescrit pel seu facultatiu.

    De cara a futurs casos similars, la Generalitat ha avançat que crearà una comissió d’experts per avaluar casos de tractaments amb teràpies alternatives. Integraran la comissió professionals del departament de Salut, de l’Agència Catalana del Consum i d’organismes com el Col·legi de Metges.