L’actual pandèmia de coronavirus, que està comportant mesures de contenció a escala mundial amb grans repercussions sanitàries i socials, afecta ja 183 països i més d’1.275.000 de persones, i ha causat 69.513 morts al món, segons dades de la Johns Hopkins University. Per tal de revertir la situació i buscar noves vies per fer front a aquesta pandèmia i altres de futures, la Fundació ”la Caixa” destina fins a 1,5 milions d’euros a la nova convocatòria exprés del programa CaixaImpulse, dirigida exclusivament a projectes vinculats a la COVID-19.
El president de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Isidre Fainé, ha explicat: «Tots hem de contribuir a buscar solucions per fer front a la crisi sanitària i social generada per la pandèmia del coronavirus. Amb iniciatives com aquesta, reafirmem una vegada més el nostre compromís amb la recerca biomèdica per poder donar resposta a situacions d’emergència, com la que ara mateix vivim».
Convocatòria CaixaImpulse COVID-19, oberta fins al 15 d’abril
CaixaImpulse COVID-19, que es va posar en marxa fa més d’una setmana, ja ha despertat un gran interès per part de la comunitat científica. Els centres de recerca, hospitals, universitats i fundacions d’Espanya i Portugal interessats a participar-hi poden presentar les seves propostes fins al 15 d’abril.
A causa del caràcter excepcional d’aquesta convocatòria, només s’accepten projectes clínics i translacionals iniciatives que puguin ser aplicades en benefici de la societat) que incloguin tecnologies clarament enfocades a trobar solucions per a la malaltia de la COVID-19. Els projectes, però, han de mostrar resultats preliminars d’activitats de validació prèvies, o prou evidència científica de la capacitat de translació.
Les recerques que s’hi presentin poden incloure plans i eines de prevenció, desplegament d’eines de diagnòstic o detecció precoç, desenvolupament de noves teràpies o reposicionament de tractaments específics, així com el desenvolupament de models de predicció o estratègies de gestió d’emergències, entre d’altres.
Un cop seleccionats els projectes, es posarà a la seva disposició els recursos d’acompanyament especialitzat, amb accés a mentors i experts, que siguin necessaris per al correcte desenvolupament de les iniciatives, així com suport financer. Aquest ajut econòmic podria ser de fins 300.000 euros. El nombre de projectes finançats, serà d’entre tres i cinc, i s’establirà tenint en consideració els criteris dels avaluadors i l’excel·lència dels projectes.
Un procés d’avaluació en dues etapes i una ràpida resolució
Els projectes presentats iniciaran un procés de selecció que consta de dues fases. A la primera, es fa una preselecció de sol·licituds basada en una carta d’intenció. Les iniciatives han de presentar, a la segona fase, una proposta més extensa del projecte, que defensaran en una entrevista presencial amb un panel d’experts internacionals de diferents àmbits relacionats amb la pandèmia.
Per tal de poder posar en marxa al més aviat possible les propostes, la convocatòria es resoldrà a mitjan maig.
Els criteris que es tindran en compte a l’hora d’avaluar les propostes són, per una banda, la implementació i l’equip: es valorarà la viabilitat per portar a terme el projecte, considerant l’alineament dels objectius amb les fites proposades i la complementarietat de l’equip. També, el pla de desenvolupament. Es tindrà en compte si la proposta contribueix a complir el full de ruta general del projecte. A més, el potencial de transferència. S’analitzarà fins a quin punt el desenvolupament del projecte i les fites proposades han estat correctament dimensionats. Per altra banda, l’impacte social. S’examinarà la consideració de la responsabilitat social en la concepció, el disseny i el desenvolupament dels resultats del projecte.
Montserrat Padilla és infermera a l’Hospital de Martorell, un hospital comarcal que tot i el seu volum s’ha vist afectat plenament per la COVID-19. El virus ha modificat el dia a dia del centre i ha provocat la reestructuració de molts dels seus serveis.
Parlem amb Padilla de com el més dolorós és acomiadar des de la distància les persones més greus i com això està impactant en la feina del personal sanitari. També, i una vegada més, la denuncia principal és la manca de material.
Quin és el vostre dia a dia a l’Hospital de Martorell?
Tenim una mica de tot. Des de pacients que hem de corre i els hem de derivar, pacients que arriben molt justets i veus que no es podrà fer massa i acaben morint… Els hi donem confort fins a l’últim dia però és molt trist. No hi ha família ni ningú proper amb ells. Estem nosaltres però és molt dur.
Després també hi ha casos de gent que quan està més estable podem derivar cap a l’hotel que tenim habilitat i això es porta millor.
En general el dia a dia és molt estressant. La part que marxin sols és molt dura.
Quins recursos utilitzeu per arribar a les famílies? S’han sentit moltes iniciatives aquests dies.
La setmana passada em vaig trobar amb un cas d’un avi, molt agradable pobret, que no duia res. No tenia mòbil ni tan sols les seves ulleres perquè havia ingressat d’urgències. De les donacions que anem rebent a l’hospital, que estan super bé, hi ha una que ha consistit en uns telèfons petitons que es poden rentar, que es poden posar sota l’aixeta. Parlem amb els familiars perquè es baixin una aplicació i es connectin i així poden fer videotrucades.
Vaig portar el mòbil a l’habitació i el pobre home va poder veure a la seva filla, als néts, a la seva dona i va parlar amb ells una estoneta. La veritat és que poder fer això està molt bé.
A banda, encara que no els puguin veure, si els hi volen portar algun efecte personal com un mòbil o les ulleres en aquest cas o un llibre doncs també ho acceptem. Ho deixen a la recepció, ja que no poden accedir a les instal·lacions de l’hospital, i nosaltres els hi facilitem.
Heu de mantenir també aquesta distància de seguretat i encara que pugueu fer de missatgeres però tota la part més humana que de sempre s’ha tingut des d’infermeria s’ha perdut en no poder tenir contacte. Entenc que poder presenciar i facilitar aquests gests us reconforta.
Sí, la veritat és que sí que serveix. Tenim una mica de tot. Hi ha moments que estem contents però hi ha moments que plorem bastant.
La saturació també us ha marcat diferències a les rutines entre treballadors. Us impedeix compartir aquests moments de dificultat?
Ha canviat la situació però també és cert que aquí a l’Hospital de Martorell som com una petita família. Tot i que hem tingut prou baixes de companys, alguns que han estat molt malament, altres que han estat malament però ja s’estan recuperant i estan tornant una altra vegada, la veritat és que entre nosaltres ho portem bastant bé. Fem un bon equip i ens donem suport. Parlo a nivell d’infermeria, supervisors d’infermeria i auxiliars. Hi ha dies que si tenim algun problema, en algun moment és fàcil que facis una mica de davallada però sempre hi ha algú que et dóna suport.
Des de l’Hospital també us han facilitat ajudes?
Tenim suport psicològic. Es va crear un grup de whatsapp des de l’hospital que funciona com a canal i on hi som tots els treballadors. No podem escriure però si rebre informació. Per allà ens van explicar que hi havia un equip de psicologia al qual ens podríem dirigir.
A nivell de salut mental ens han ofert suport de tota mena però el què ens passa és que tenim manca de material… Anem justets però de moment anem fent.
S’han marcat protocols des de l’Hospital pel que fa a la comunicació amb les famílies? Com ho feu?
S’han repartit els metges de tal manera que hi ha uns quants que es dediquen a passar visites i altres que es dediquen a trucar als familiars i explicar o bé l’evolució o bé que hi ha hagut una defunció. Si es donen d’alta, si s’ha de traslladar, si ha empitjorat i s’ha de traslladar a un altre hospital… o per dir simplement que segueix estable.
Nosaltres en el full d’infermeria ho veiem si han parlat amb el fill i què li han comunicat i també podem explicar això als pacients ingressats.
De la mateixa manera què ha canviat el contacte amb el pacient també amb els familiars… Per molt que pugueu recorre a oferir videotrucades.
Avui en dia també la majoria de malalts tenen mòbil però sí que és veritat que quan empitjoren clar aquest recurs ja no el tenen i una videotrucada no farem si no estan bé. Aleshores ja és el metge el qui truca i el qui va explicant l’evolució fins que els hi diu que ha mort…
Fer entendre això als pacients sí que es deu veure diferent segons la seva edat.
Sí perquè els més grans es posen molt neguitosos, molt. I, clar, si estan molt justets, es troben sols, potser es tracta d’un avi que era molt autònom i de sobte quan ingressa veu que no es pot aixecar… Res ajuda. Nosaltres estem amb ells i els intentem facilitar tot però és molt difícil dur-ho bé.
Els que comparteixen habitació encara poden tenir una mica de conversa i es relacionen però els que estan sols, no. A l’Hospital també els hi han facilitat targetes de televisió gratuïtes perquè puguin veure-la i distreure’s. Això no pal·lia el malament que estan però facilita les coses i suma per ajudar tot el que es pot.
Aquesta dedicació requereix temps. Amb les baixes que comentaves, heu vist que us costa més arribar?
Nosaltres som de portar entre 10 i 12 pacients per infermera i ara ens han baixat les ràtios a 8 però perquè no executem una dinàmica normal. Trigues més de l’habitual entre que et vesteixes, entres, et vas traient capes… Però ni que costi sempre trobes un moment perquè saps que estan passant-ho malament. Intentem així estar una estona amb ells, amb alguns aprofitant el temps de la higiene. Amb els que són autònoms igualment els hi preguntes sovint com estan perquè xerrin una mica i els hi deixes clar que estàs allà amb ells, encara que estiguin sols familiarment parlant.
Us està costant adaptar-vos? Com porteu els torns?
Jo vaig estar molts anys a planta però vaig passar a laboratori per reducció d’horari en tenir dos fills petits. Ara he passat de nou a planta… Des que ha començat tot sí que he tingut dies de descans però sí que he passat de fer mitges jornades a guàrdies senceres. S’ha hagut de fer així perquè amb tantes baixes i tanta feina anem «a lo que puedas y donde puedas».
Els caps de setmana o fem mig dia els dos dies o 13 hores un dels dos. Ens ho pregunten i respecten bastant el què cadascú demana però anem fent dia a dia. No sé si el cap de setmana vinent em necessitaran.
Per les persones que no estaven tant en primera línia trobar-se amb pacients més greus estan afectant?
L’Hospital de Martorell en ser un comarcal molt petit totes hem passat per planta. Més o menys sabem com va tot l’hospital. És diferent un gran que agafaria molta més cosa. Ser petit fa que sigui més fàcil.
No es fan consultes, no es fan extraccions… moltes coses no estan operatives i ara estem tots ubicats a planta. Però insisteixo, sempre pregunten per quins torns pots fer i fins i tot ens deixen que ens canviem entre nosaltres els serveis per poder estar una setmana seguida a un mateix lloc i treballar més tranquil·la sense anar-te canviant de pacients cada dia.
Entenc que ser petits i que us conegueu tots més ajuda i fa família
Sí. Ens veiem i anem cansats i a alguns sí que ens està tocant una miqueta però ens fa il·lusió veure’ns…
Heu xerrat d’expectatives de futur?
Diumenge de guàrdia ho comentàvem a l’hora de dinar i estem desanimats. No veiem el final, ni com acabarà això, ni què passarà. No vam saber arriscar-nos a pensar en dates.
De dissabte a diumenge ens van dir que hi havia menys ingressos i semblava que la cosa baixés però de diumenge a dilluns un altre cop estava ple. No ens plantegem quan acabarà. Anem treballant el dia a dia.
Els epidemiòlegs solen dir que les projeccions per predir el curs d’una epidèmia tenen moltes incerteses, doncs hi ha molts factors que hi influeixen. Aquesta visió indica que cal una gran prudència a l’hora de comunicar les estimacions del futur, i més en el cas d’una pandèmia nova com la SARS-2 més coneguda com a Covid-19.
Les autoritats sanitàries deleguen en equips d’experts el tractament de les dades i d’aquest treball col·lectiu surten unes conclusions que un portaveu sol comunicar. L’important és el treball en equip seguint criteris científics. Així es treballa a l’Imperial College o al Instituto Carlos III. Això vol dir que les previsions (hipòtesis) siguin exactes? No, les hipòtesis científiques, per ser-ho, han de ser rebutjables experimentalment i, en el cas de l’epidemiologia, això es veu amb el transcurs del temps, quan les noves dades mostren si les previsions s’han complert o no.
Aquest principi de prudència s’observa en molts epidemiòlegs, com ara els que ens comuniquen gairebé diàriament les noves dades o els que expliquen en llenguatge planer quines mesures hem d’adoptar i ens les raonen. En aquest sentit destaca com a molt adequat el to que acostumen a mostrar els Drs. Fernando Simón, Antoni Trilla o Benito Almirante, entre d’altres, i que cito pel seu paper mediàtic. Tots ells juguen un paper professional molt prudent, d’incalculable valor en temps tan difícils com els estem vivint.
Sobta, en canvi, el paper del Dr. Oriol Mitjà, que al meu entendre no troba el to adequat. En els mitjans públics catalans i com assessor de la Conselleria de Salut, el Dr.Mitjà ha adquirit un paper molt destacat que, malauradament, no es correspon amb el d’un assessor. Malgrat que a l’inici de la pandèmia SARS-2, el Dr. Oriol Mitjà va declarar al febrer que l’epidèmia podria no arribar aquí i que era més o menys com una grip, un mes més tard declarava la incompetència dels responsables del comitè d’emergència espanyol per fer front la crisi i en reclamava la dimissió dos dies després de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma.
El Sr. Mitjà va obviar que les competències en matèria de salut a Catalunya eren totalment de la Generalitat fins el decret d’alarma i que ara encara té tota la capacitat per comprar el material que fa falta a molts hospitals. La manca de material adequat ha estat una via de contagi dels sanitaris catalans en una proporció més elevada que a qualsevol altre lloc. El Sr. Mitjà, no va dir res quan es va obligar a 160.000 famílies amb dret a ajuts de menjador a trencar l’aïllament domiciliari per anar als ajuntaments a recollir les acreditacions quan a altres llocs de l’estat això es va fer via telèfon mòbil.
El Sr. Mitjà té tot el dret a fer plantejaments polítics, però llavors queda exposat a la crítica política sobre els seus plantejaments i la seva opinió com a assessor científic queda devaluada per manca d’objectivitat. No es pot repicar i anar a la processó
El Sr. Mitjà no ha dit res sobre el canvi dràstic de posició de la Generalitat sobre l’estatus de la conca d’Òdena, que ha passat en una setmana d’exigir mesures més dràstiques (per tota Catalunya) a demanar-ne el desconfinament, una mesura totalment en contra dels postulats dels Sr. Mitjà. Reclama, amb tota la raó, que cal fer tests per identificar contagiats asimptomàtics i trencar la via de contagi, però no ha proposat en públic que tots els aparells per fer RT-PCR d’Universitats i centres de recerca es posin a disposició de la Conselleria de Salut. La incompetència en organitzar aquesta tasca ha estat de les autoritats sanitàries catalanes. El Sr. Mitjà té tot el dret a fer plantejaments polítics, però llavors queda exposat a la crítica política sobre els seus plantejaments i la seva opinió com a assessor científic queda devaluada per manca d’objectivitat. No es pot repicar i anar a la processó.
En relació a dos dels documents presentats pel Sr. Mitjà, caldria fer algunes apreciacions. La Generalitat, per exigir mesures més dràstiques al Gobierno, va presentar un document de Salut el dia 24 de març fent servir unes estimacions fetes pel Dr. Mitjà, amb el model SIR, segons el que, en el supòsit més favorable, el pic de nous casos es donarà el 12 d’abril i el nombre final de casos i morts seria molt elevat. Segons les dades que hi ha ara, podria ser que el pic s’hagi donat o el 31 de març o el 2 d’abril, ho sabrem més endavant.Com he comentat, no sembla adequat utilitzar una única modelització i cal contrastar amb altres modelitzacions, de la mateixa manera que, des del punt de vista estrictament sanitari, no és massa útil utilitzar la opinió d’un únic epidemiòleg doncs sol ser més consistent contrastar diferents opinions.
Des del punt de vista estrictament sanitari, no és massa útil utilitzar la opinió d’un únic epidemiòleg doncs sol ser més consistent contrastar diferents opinions.
El segon document que volia comentar és el presentat el dia 3 d’abril, anomenat Salida Coordinada del Confinamiento. Aquest és un document de treball, adaptat d’un pla andorrà, en què s’esmenten les mesures a adoptar i les tècniques a utilitzar per controlar tant possibles rebrots com per saber la immunització de la població. Sobten dues coses del document, la primera és que en el document es diu Revisiones por panel de epidemiólogos expertos en enfermedades transmisibles però sols el signen dos autors. De nou es troba a faltar una visió col·legiada de les mesures a prendre. L’altra cosa sobta del document és que no hi ha referències bibliogràfiques, essencials en un document de treball que han de revisar experts.
Fins i tot en el document s’afirma que hi ha una baixa proporció de la població immunitzada (15%). Aquesta dada és una mitjana extreta d’un informe de l’Imperial College del dilluns 30 de març, i equivaldria a uns 7 milions d’immunitzats, amb una forquilla que va del milió i mig fins els 15 milions. Aquest informe ni es menciona en el document del Dr. Mitjà, així com tampoc l’àmplia forquilla.
Una pandèmia com aquesta acaba posant tothom al seu lloc i caldrà, quan la superem, fer una anàlisi exhaustiva dels errors comesos per aprendre d’ells. Això ens inclou a tots com a societat, als epidemiòlegs que hauran de fer una anàlisi exclusivament científica i a les institucions que hauran de fer una anàlisi política de la gestió de la crisi i de l’adequació del sistema sanitari després d’una dècada de retallades de la despesa en sanitat pública.
Lleonard Barrios Sanromà és ex-catedràtic, jubilat el passat setembre, de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona
Des de principis de març, la Covid-19 és present a Catalunya. El Departament de Salut, a través del portal de dades obertes de la Generalitat, ha fet públiques les dades de persones afectades pel coronavirus corresponents als tests que comptabilitza el sistema sanitari, així com el nombre de defuncions i d’altes de pacients.
Aquestes dades, que també inclouen una segregació per edat, gènere, regió sanitària i àrea bàsica de salut (ABS) – la distribució administrativa amb la qual es gestiona el sistema sanitari català -, s’actualitzen cada tres hores. Amb elles, hem creat els següents gràfics d’actualització automàtica que permeten fer un seguiment permanent del virus a Catalunya.
També pots seguir l’evolució del coronavirus a l’Estat espanyol i al món aquí.
* Les dades s’han actualitzat automàticament fins el dia 31/05.
El coronavirus va afectar primer les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona i la Conca d’Òdena. A principis d’abril, la seva presència va anar en augment també a l’Aran i la Pobla de Segur, el Gironès i la plana de Vic. El següent mapa interactiu mostra l’evolució de la taxa de casos positius acomulats per cada 100.000 habitants, per ABS.
Tot i que la distribució per gènere dels positius per coronavirus és, a principis d’abril, igual per homes i dones, la distribució generacional no ho és tant. Les franges d’edat amb més casos de coronavirus entre els homes són dels 60 als 80 anys, mentre que per les dones la majoria estan entre els 40 i els 60 anys. També es pot veure a la següent piràmide que es fan més tests a dones encara que no resultin en més casos positius. Una explicació rau en el fet que les dones són majoria en la professió sanitària i d’assistència a la gent gran, uns dels sectors més exposats al virus i entre els que, per tant, es fan més proves.
A principis d’abril, les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són les menys afectades. També són, juntament amb l’Alt Pirineu i l’Aran, les zones on el virus va arribar més tard. El gràfic següent mostra els nous casos positius registrats cada dia a les diferents regions.
En un vídeo penjat al compte de twitter de l’Hospital de la Cerdanya el seu director, el Dr. Francesc Bonet, ha denunciat que aquest cap de setmana ha pujat el nombre de pacients no domiciliats a la Cerdanya atesos al seu centre. Han volgut remarcar que la COVID-19 no fa vacances i han demanat a la població que mantingui el confinament i es quedi a casa.
Així el doctor Bonet ha comentat que l’Hospital està en «una situació de pdoer atendre aquells pacients sospitosos de COVID19 i les altres patologies habituals amb la mesura dels habitants que té l’Alta i Baixa Cerdanya, entre França i Catalunya, que és d’uns 30.000 habitants». Ha seguit dient que aquest cap de setmana i des d’uns dies abans, estan atentent un 20% de persones no residents a la Cerdanya, «el que posa en evidència que malgrat l’esforç dels policies la gent està venint cap a la nostra regió».
Al final de la gravació ha demanat a la gent que no es desplaci per diversos motius: «esteu posant en risc les vostres famílies, esteu posant en risc la gent gran i esteu posant en risc la nostra regió que per la dimensió d’aquest hospital i pels recursos sanitaris de la zona estem en un estat de control de la pandèmia». «Si us plau quedeu-vos a casa i no us mogueu del lloc de residència», Ha acabat el Dr. Bonet.
— Hospital de Cerdanya (@HospiCerdanya) April 6, 2020
A banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha dedicat unes paraules a la població en fer retuit al missatge del doctor Bonet dient que ell no ho diria amb paraules tan educades:
El gerent de l’Hospital de Cerdanya ho diu amb paraules educades. Jo no. Em sembla un gest d’insolidaritat absolut marxar a les 2es residències, posant en perill el sistema sanitari. El confinament total no és una dèria de ningú, és la protecció del bé més comú, la salut, la vida https://t.co/CMBEZXSAwB
El major expert espanyol en coronavirus, el viròleg Luis Enjuanes, va donar positiu per SARS-CoV-2 en un control mèdic, segons ha informat el divendres passat a Twitter el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’investigador del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) es va contagiar «fora de laboratori», on s’està desenvolupant la vacuna contra la COVID-19.
El tuit, de tot just 300 caràcters i amb gairebé un miler de ‘m’agrades’, aclaria que el científic es trobava bé i romandria a casa, on seguiria treballant com la resta del seu equip. SINC ha parlat amb ell per telèfon per saber com es troba i conèixer les novetats de la seva investigació. En dues setmanes, des de la seva última entrevista amb SINC, l’escenari ha canviat molt.
Com es troba?
Estic asimptomàtic. Em trobo francament bé. Ja he d’estar infectat des de fa deu dies i de moment, la veritat, no puc demanar més. Estic treballant al màxim a casa perquè tenim moltes tasques a realitzar. Em trobo molt bé.
Quan podrà tornar al laboratori?
Quan hagi passat una setmana des que doni negatiu. Les primeres anàlisis es van fer el dimecres de la setmana passada. Les proves es repetiran demà dimecres. Si demà donés negatiu, m’hauria d’esperar una setmana més. Esperem que així sigui.
Com ha afectat el positiu per coronavirus a la seva investigació?
Si tenim una mica de sort, molt poc. Ens haurà suposat un retard d’una setmana, fins i tot menys, perquè tots continuem treballant a casa.
Al febrer van començar a treballar en la vacuna contra el coronavirus, en quin moment es troba ara?
Els treballs els vam iniciar fins i tot abans. Primer necessitem obtenir el genoma del virus en un format modificable per eliminar els gens que són responsables de la seva virulència. En atenuar el virus tindrem una vacuna en potència que després haurem de provar en un model animal experimental, que també estem desenvolupant. Naturalment no podem assajar en persones, seria una barbaritat.
Precisament la Universitat de Harvard (EUA) ha proposat infectar joves sans per provar la vacuna de forma més ràpida. Què li sembla?
Això a mi ni em passa per la ment. Abans cal passar per moltes etapes. Tothom que treballa en desenvolupament de vacunes sap que primer cal desenvolupar la vacuna i després provar-la en models animals experimentals, preferentment ratolins, després civetes o garrinets petits i finalment micos macacos. Si no produeixen danys secundaris significatius llavors ja es passa als assajos clínics fase I, II i III en humans. Tot això està molt reglamentat, hi ha uns protocols a seguir. No ens passaria pel cap utilitzar a nens petits com conillet d’índies, encara que sabem que, en general, aquests virus no produeixen una malaltia rellevant en ells.
La veritat és que en situacions d’emergència sanitària com l’actual aquests protocols es flexibilitzen. No sé si llavors li quadraria aquesta proposta.
Jo li proposo a l’investigador de Harvard que hagi dit això que posi als seus fills, o alguns dels seus familiars, a disposició dels laboratoris perquè assagin la vacuna. Si ho veu tan clar, no tinc cap problema que ho faci amb els seus fills, o els fills dels seus fills. Ens sembla que no és ni correcte ni prudent anar directament a assajos en nens petits si abans no s’ha passat per tots els procediments habituals, el que s’anomena assajos preclínics.
Si és el cas, quan els queda per començar a provar un candidat a vacuna en animals no humans?
Nosaltres estem relativament al principi, però amb una experiència de 35 anys de treball en coronavirus. Ens falten tot just un parell de setmanes per tenir el que anomenem un clon de virus i manejar amb enginyeria genètica. Això ens permet aplicar la tecnologia per generar una col·lecció de virus, a cada un dels quals li falta algun dels gens.
El que fem és una combinació d’aquestes delecions per atenuar el virus i obtenir un candidat segur. De fet, no puc parlar sobre això perquè tenim com a objectiu un tipus de molècula, que considerem molt segura per al desenvolupament d’una vacuna, que estem patentant en aquest moment.
Aquesta infografia explica el procés de rescat de virus que es realitza en el grup d’Enjuanes, al CNB: es genera en el laboratori a partir de la seva seqüència genètica, sense necessitat d’obtenir-lo d’un humà / JA Penyes, SINC
Quan la tindran patentada?
Bé doncs… En menys d’un mes la tindrem patentada. Esperem. Si triguem una miqueta més és per tenir-la més completa. Un equip del CSIC i col·laboradors de centre estan treballant en això. Esperem rebre el primer esborrany en un termini molt breu, de dies. Al llarg d’aquesta setmana.
El seu grup ja ha treballat en el disseny de la vacuna contra coronavirus anteriors, com la SARS el 2002 i la MERS el 2012.
He de dir que aquestes vacunes protegeixen el 100% dels casos que hem avaluat. Aquesta és la nostra àrea de treball, no som nous i això ens permet avançar més ràpidament amb el SARS-CoV-2.
La frustració que tenim, com molts científics, és que fem el descobriment, després duem a terme una primera part del desenvolupament, que sol costar deu vegades més; i finalment es comercialitza, que costa cent vegades més. La primera part és la nostra responsabilitat, ja que som laboratoris amb alta experiència i podem fer-ho ràpid. Però si després es perd interès, com va passar amb la SARS, la vacuna ja no es desenvolupa.
Es treballa a tota màquina quan hi ha pressió per una necessitat urgent i després, quan desapareix, ja no se’n recorda ningú. L’entenem perquè els recursos són limitats. Si es donen diners per a un virus no n’hi ha per a un altre. Però fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va dir que quan superem aquesta pandèmia, que segur que succeirà, no oblidem continuar amb les investigacions que s’han posat en marxa, perquè l’experiència demostra que cada 8 o 10 anys en surt un coronavirus mortal per als humans.
De tota manera, la SARS-CoV-2 té pinta de ser una mica diferent de la SARS i la MERS. El virus actual és molt més contagiós i ha afectat molts més països…
Sí, aquest té la seva pròpia personalitat. Si destaqués una cosa seria el seu estat ocult. Hi ha persones asimptomàtiques que tenen una quantitat tan alta de virus com la d’una persona molt malalta.
Aquesta és la major característica, de moment, d’aquest nou virus: té la capacitat d’infectar a una persona que es troba estupendament, que va a treballar, al cinema i als restaurants, disseminant el virus sense ni tan sols saber-ho. Això contrasta molt amb el que ha passat amb els coronavirus mortals anteriors. I és clar, per això la SARS i la MERS es van controlar tan aviat en comparació amb aquest, que ja s’ha convertit en una pandèmia i ens està perjudicant la salut, la vida i l’economia.
Com veu el futur?
Jo tinc tendència a ser positiu. La meva experiència i coneixement de virus de molts anys és que quan aquests coronavirus apareixen, en general, són bastant virulents; però després, amb el temps, milloren la seva capacitat per disseminar i això també porta associada una disminució en la seva virulència. Espero que amb aquest coronavirus passi el mateix, que se’n vagi atenuant.
Estic optimista. Penso que en un parell de mesos el virus no hi haurà desaparegut, però s’haurà atenuat. Amb una mica de sort per al mes de juny hi haurà virus pel carrer, però no tindrem l’aclaparament que tenen ara els professionals de la sanitat als hospitals d’Espanya. Espero que, gràcies a les mesures preses pel Govern, que crec que són molt oportunes, disminueixi la pressió que tenen els nostres sanitaris.
Espero que es recuperi molt aviat.
Sí, bé. Miri, jo sóc un exemple que estic bé. Vaig donar positiu, o sigui que a veure si tinc sort i efectivament és la forma atenuada que es comença a difondre. Mai sap un si s’agreujerà més o si estarà bé. De moment, estic molt bé.
El personal sanitari, a primera línia d’intervenció davant l’epidèmia del coronavirus, pateix l’extenuació de jornades interminables i la pressió psicològica que això comporta. La Fundació ”la Caixa” ha posat a disposició d’aquests professionals una plataforma on-line d’atenció i seguiment psicològic, en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat. En una primera fase d’implementació, la Fundació Galatea prestarà l’atenció psicològica.
“Volem donar suport, d’aquesta manera, als àngels anònims que s’estan deixant la pell en la primera línia ‘intervenció per lluitar contra la malaltia del coronavirus. El nostre objectiu, i el de l’equip de psicòlegs que estarà a la seva disposició, és fer més suportable, en la mesura del possible, la imprescindible i inestimable tasca que estan duent a terme en una situació tan delicada com l’actual”, ha explicat Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària ”la Caixa”.
L’objectiu és donar resposta d’aquesta manera a les preocupacions i les pors del personal sanitari, que es manifesten en estrès, ansietat i, fins i tot, depressió. Per mitjà d’aquest servei telemàtic i d’àmplia disponibilitat, s’espera proporcionar l’acompanyament que necessiten. El servei s’ofereix per videoconferència o telefònicament, amb sessions d’entre 20 i 30 minuts, ja que que no es tracta d’una intervenció psicoterapèutica convencional, sinó d’una intervenció psicològica en unes circumstàncies molt excepcionals L’accés a aquest servei serà gratuït a través del telèfon 900 670 777 i amb un horari d’atenció de 9 a 22 hores, els set dies de la setmana. En una primera fase de desenvolupament s’espera atendre unes 1.000 trucades diàries, procedents de tot el territori.
La Fundació Galatea va ser creada l’any 2001 pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, arran de l’experiència del Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM), per vetllar per la salut i el benestar de tots els professionals de la salut i, per tant, garantir una millor qualitat assistencial als ciutadans. Davant la situació de crisi sanitària provocada per la COVID-19, la Fundació Galatea ha reorientat els seus recursos per oferir suport psicològic a través d’una plataforma en línia als professionals sanitaris amb malestar i sofriment emocional.
La resposta de la Fundació ”la Caixa” a la COVID-19
La posada en marxa d’aquest servei d’atenció psicològica s’emmarca en les diferents iniciatives que està impulsant la Fundació ”la Caixa” per donar resposta a la crisi del coronavirus des de diferents vessants. Entre aquestes destaca la mobilització de professionals del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, amb l’objectiu de donar suport a les unitats dedicades a les persones afectades pel coronavirus i els seus familiars.
La Fundació també intensifica els seus esforços per atendre llars amb infants i joves en situació de vulnerabilitat vinculats al programa CaixaProinfància. Concretament, l’entitat ha destinat 3 milions d’euros extraordinaris a ajudes a l’alimentació, dirigides a més de 10.000 famílies
A aquestes iniciatives de caràcter social, s’hi suma el suport a la recerca científica per lluitar contra la COVID-19, que inclou la col·laboració amb centres de referència internacional, com ara ISGlobal i IrsiCaixa.
La consellera Budó ha anunciat que es retira el perímetre a la Conca d’Òdena i es mantindran les mesures que existeixen per la resta de Catalunya, el què implica de totes formes un confinament total. Buch ha afegit que no té sentit tenir una línia perimetral que separi els municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena donat que «ja estem tots confinats a casa».
Vergés ha afegit que aquesta decisió del PROCICAT es sostè en dades. Dades que des de l’inici «van portar a prendre desicions dures al Govern». Així, avui la consellera de Salut s’ha referit que ha estat «la mateixa rigorositat gràcies a les dades de Salut Pública la què els hi ha dut a prendre aquesta decisió».
Des que es acordar el 12 de març la decisió d’establir un perímetre als municipis de la Conca d’Òdena, han anat entrant en vigor noves normatives que han anat encaminades a fixar les mateixes condicions que es vivien a la Conca d’Òdena. Com ha seguit explicant Vergés, les dades epidemiològiques de la zona estan mostrant que s’alentitza la taxa d’incidència de la malaltia a la regió i que ja s’està comportant de manera similar a la resta de la comarca de l’Anoia i de la Catalunya Central específicament. Vist aleshores el confinament de tot Catalunya i com la corba epidèmica també nota un descens de la transmissió el PROCICAT ha considerat des d’un punt de vista de salut pública aixecar aquest confinament perimetral.
Un altre motiu també ha estat, com ja va explicar ahir la consellera en roda de premsa, el fet que 171 professionals hagin pogut reincorporar-se a l’Hospital d’Igualada. Uns professionals necessaris per atendre els 225 llits base del centre i els 75 llits que es van afegir gràcies a poder dona’ls-hi cobertura amb les noves contractacions que van poder fer front.
La pandèmia del COVID-19 segueix deixant morts al seu pas. El col·lectiu sanitari no és, ni de bon tros, aliè a aquest fet. La doctora de família Sara Bravo López és un dels noms i cognoms, d’una història que la pandèmia s’ha endut.
La doctora Bravo López era metgessa d’atenció primària al Centre de Salut de Mota del Cuervo (Conca), on amb tota probabilitat va contraure la malaltia. Va estar ingressada a la unitat de cures intensives de l’Hospital General La Mancha Centro, que diumenge va anunciar la seva defunció a les xarxes socials recordant que «es va guanyar l’afecte i consideració [de Mota del Cuervo] pels seus valors humans i la seva entrega i actitud de servei».
La publicació de Facebook de l’hospital s’ha omplert de persones que ofereixen el seu condol. Molts d’ells són companys sanitaris de Bravo, de qui en destaquen la seva professionalitat i tracte humà. El Col·legi de Metges de Ciudad Real també va mostrar el seu condol a la família de la jove doctora de només 28 anys. Segons la premsa local, la metgessa patia d’asma, una malaltia respiratòria que va complicar el diagnòstic.
El decés de la doctora Bravo va ser el primer cas reportat de mort d’una professional de la medicina de família a conseqüència del nou coronavirus. Això demostra que no només els sanitaris que treballen als hospitals estan exposats a la malaltia per la manca d’equips de protecció individual (EPI). Sense anar més lluny, dilluns també es va fer pública la pèrdua del doctor de família Francesc Collado a l’Hospital de Barcelona.
Amb la mort de la Sara Bravo també es trenca el mite respecte del COVID-19 que feia pensar que no afectava joves. En aquest estadi més avançat de la pandèmia ja s’ha demostrat que, tot i que en menor mesura, el nou coronavirus també té incidència entre la població més jove. A l’estat espanyol hi ha 3.671 infectats reportats menors de 30 anys, dels quals 604 estan ingressats (un 2’4% del total d’hospitalitzats i un 1’5% dels que són a l’UCI). La doctora Bravo és una de les sis morts comptabilitzades de pacients entre 20 i 29 anys (0’2% dels decessos a Espanya per coronavirus).
La defunció de la metgessa manxega se suma a una llista de confirmacions que, fins al moment, és de sis professionals de la salut -cinc doctors i una infermera- morts a l’estat espanyol. Quant al nombre d’infectats, el govern espanyol no actualitza la xifra des del dilluns, quan hi havia més de 12.000 sanitaris amb coronavirus. A Catalunya en són 3.244, un 16% dels casos reportats al país, d’acord amb les dades de dimarts.
L’altra cara de la moneda: sanitàries recuperant-se
No tot són notícies negatives. L’Hospital d’Igualada, un dels punts més crítics de la crisi del COVID-19 a Catalunya perquè ha de fer front al brot de la Conca d’Òdena, ha fet públic a les xarxes socials la millora en l’estat de salut d’una de les seves sanitàries.
El centre mèdic ha publicat un vídeo en què una professional de la medicina surt de la unitat de cures intensives (UCI) entre els aplaudiments dels seus companys i companyes sanitàries. L’Hospital d’Igualada matisa al missatge que la sortida de l’UCI de la professional va tenir lloc dimarts.
La situació a la capital de l’Anoia és especialment crítica pels sanitaris a causa del brot de COVID-19 que hi va haver a la Conca d’Òdena. Segons les dades de dimarts del Departament de Salut a Igualada hi ha 154 sanitaris infectats, el que suposa un 26% del 589 reportats a la ciutat.
Durant la roda de premsa diària, la consellera de Salut, Alba Vergés ha confirmat la incorporació de més de 1200 treballadors sanitaris per donar suport a la crisi derivada de la COVID-19. La contractació respon a 289 metges i metgesses, 365 infermers i infermeres, 36 persones ja jubilades per l’assistència directa i un centenar de jubilades per donar suport i fer seguiment de l’APP StopCovid19. D’altres disciplines, s’han fet fins a 278 noves contractacions. A més, fins a 270 estudiants s’han sumat com a suport al 061. Vergés també ha destacat que aquí s’hauria de sumar a totes aquelles persones que no tenen formació de grau però que són igual de necessàries com ara zeladors i auxiliars que també s’estan incorporant aquests dies als nous espais d’atenció.
Ha volgut també aprofitar per remarcar que aquestes noves contractacions serveixen per retornar l’activitat diària als centres on hi ha hagut més baixes. Així, a Igualada s’han incorporat 20 infermeres que vénen del cos de bombers i juntament amb els 171 professionals que ja s’han pogut reincorporar des de l’inici del brot, s’ha arribat a la capacitat de renovar l’activitat a l’hospital.
L’Hospital d’Igualada compta de base amb 225 llits als quals se’ls hi han sumat 75 llits per aquest brot i també 8 llits d’UCI més. Tenir més personal, ha explicat Vergés, els permet atendrà millor les ampliacions però també utilitzar menys les derivacions cap a l’Hospital General de Catalunya, on s’estaven duent casos des d’Igualada.
En relació a la necessitat de personal, ara mateix hi ha més de 3.000 professionals sanitaris amb la Covid-19. Ahir, Vergès i va avançar que Salut està augmentant les peticions de personal, també de metges cubans. “Hem demanat al Ministeri de Sanitat que els homologui els títols de forma temporal perquè puguin treballar segons la seva formació». La titular de Salut va insistir que “la capacitat de triplicar els espais no serveix de res si no es poden dotar de professionals. Farem tot i més per tenir a disposició tot aquest personal”. Així, avui, i encara sense resposta pel què fa als metges cubans, Vergés ha explicat que des d’Exteriors s’està intentant gestionar l’arribada de personal xinès per donar un cop de mà des de la seva experiència davant l’epidèmia de coronavirus.
L’Atenció Primària, primordial
Com ja va comentar a la roda de premsa d’ahir, ha tornat a posar en valor el rol de l’atenció primària en l’abordatge de l’epidèmia de coronavirus. En tant que àmbit que “sempre està al centre de la cura de la població”, i en el marc de la reorganització del sistema sanitari necessari en el context actual, Vergés va ressaltar que la primària està intensificant l’atenció domiciliària (a les llars, però també a les residències de gent gran, de salut mental o de discapacitats) per al control i seguiment de pacients amb símptomes lleus de coronavirus, especialment de tipus respiratori.
En aquest sentit, Vergés va apuntar que la primària està seguint ara un total 47.373 persones amb símptomes lleus que no necessiten hospitalització, i està realitzant un miler de radiografies cada dia. “És un seguiment molt elevat i acurat, que serveix per decidir si escau una derivació hospitalària”, va dir Vergés.
Més espais Salut a l’Hospitalet de Llobregat
El Departament de Salut treballa en la construcció de l’Hospital temporal a Fira Salut ubicat a la Fira de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat. L’Hospital Fira Salut començarà a funcionar amb 300 llits i està previst anar-lo ampliant fins arribar a uns 2.000. Tot i així, si fos necessari s’aniria ampliant en funció de les necessitats i disponibilitat de recursos. Es posarà en marxa amb uns 600 professionals sanitaris, entre metges, infermeria, auxiliars i zeladors.
En el muntatge de l’Hospital a la Fira hi participen més de 300 professionals, entre els quals també una quinzena d’entitats i organitzacions com Fira de Barcelona, Metges Sense Fronteres, l’Ajuntament de Barcelona amb els bombers i la Guàrdia Urbana, i també l’Ajuntament de l’Hospitalet i la seva Guàrdia Urbana, a més de la Diputació de Barcelona, els Mossos d’Esquadra i membres de l’exèrcit.
A banda, avui s’ha posat en marxa l’Hotel Renaissance Barcelona Fira de l’Hospitalet, del Grup Catalonia Hotels & Resorts, per tal de disposar d’un espai d’aïllament temporal per poder atendre les necessitats de persones afectades per la crisis del COVID-19.
L’entrada en funcionament d’aquest hotel salut, impulsada des del Servei Català de la Salut (CatSalut), servirà per reforçar la capacitat assistencial de l’atenció primària, dels hospitals de Bellvitge, de Viladecans, l’Hospital General de l’Hospitalet i l’Institut Català d’Oncologia (ICO).
L’hotel actuarà com un dispositiu d’atenció primària, atès per professionals sanitaris de l’Institut Català de la Salut (ICS), i donarà suport als pacients com si fossin atesos al seu domicili. El dispositiu afavoreix garantir l’aïllament i fer el seguiment i control de simptomatologia. De fet, l’estada mitjana prevista a l’hotel serà de 14 dies, des de l’inici de la patologia i depenent de criteris clínics.
