Just Deploy It!

Etiqueta: Coronavirus

  • Els pacients greus de coronavirus ocupen tres de cada quatre llits d’UCI a Catalunya

    Els pacients de Covid-19 considerats de gravetat ja ocupen un 72% dels llits d’unitats de cures intensives (UCI) de Catalunya. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que, dels 1.406 llits d’UCI actualment disponibles al sistema sanitari català, n’hi ha 1.016 ocupats per pacients del coronavirus.

    Per regions sanitàries, la majoria de pacients greus es troben a Barcelona (828), però també n’hi ha 58 a l’àrea de Girona, 56 a la Catalunya Central (la major part a la confinada Conca d’Òdena), 38 a la zona de Tarragona, 33 a Lleida i Pirineus i 8 a les Terres de l’Ebre. En tota Catalunya, 863 necessiten respiradors per a ajudar-los amb la ventilació mecànica invasiva.

    Els llits que existeixen en aquest moment, però, no seran suficients per a les setmanes vinents, i per això el departament treballa per «ampliar la capacitat del sistema», ha explicat Vergés. Alhora, però, ha reconegut que «no té sentit augmentar espais si no podem tenir els professionals necessaris i dotar-los amb el material».

    Per això, ja s’han començat les acollides d’estudiants d’últim curs, metges amb el MIR però sense plaça assignada i personal sanitari jubilat, com s’havia anunciat. Segons ha dit la consellera, estaran disponibles per incorporar-se als hospitals durant aquest cap de setmana. Per a poder-los protegir, s’ha encarregat als tallers dels centres penitenciaris que fabriquin 32.000 sets de vestuari laboral, que inclouen bates, pantalons i camises.

    Les compres de la Generalitat continuen

    «És una evidència que la compra centralitzada no ha funcionat ni funcionarà, ha estat un fracàs», ha dit la consellera de Presidència, Meritxell Budó, que ha explicat que només el 10% del material que arriba als hospitals catalans prové de l’Estat espanyol. «Demanem que deixin fer a Catalunya i als altres territoris perquè puguem fer adquisicions nosaltres mateixos pels canals que fa temps tenim establerts», ha insistit Budó.

    En aquesta línia, la consellera de Salut ha explicat que la central de compres que es va crear continua funcionant tot i la «crisi global en què tothom està comprant» i que els mateixos centres també continuen fent compres als proveïdors habituals. És per això que «estan arribant comandes constantment», ha afegit Vergés.

    Budó ha explicat que en el taller de joves de la presó de Quatre Camins s’estan fabricant mascaretes, també per als hospitals catalans. Vergés ha afegit que cada setmana arriben un milió de mascaretes quirúrgiques, entre altre material.

    Pel que fa a les proves ràpides, Alba Vergés ha dit que «demà arribaran 50.000 unitats de tests ràpids comprades per la Generalitat. També esperem dues comandes més de 100.000 unitats cadascuna. Funcionen amb fluorescència i cal una màquina a l’hospital per processar-les».

  • Els plans de contingència, per a la present epidèmia, no han de limitar-se als centres sanitaris

    Plans de contingència

    Els treballadors sanitaris són els que tenen més risc d’infecció (no de mort) per SARS-CoV-2 i dels que més depèn el benestar a curt-mig termini dels infectats greus. Per desenvolupar-se en aquesta situació tan exigent han desenvolupat «plans de contingència» que contemplen extremar les mesures de prevenció del contagi, suspensió de reunions, permisos i vacances, evitar el menjador laboral, limitar acompanyants i visitadors de la indústria, etc. Però protegir no és tant l’objectiu com un mitjà més per prestar molta més atenció (en quantitat) i més adaptada al tipus de pacients que arriben als centres sanitaris. Aquests plans de contingència no només protegeixen sinó que també consensuen protocols d’actuació per a les creixents necessitats:

    Els centres i professionals sanitaris tenen clar que el benestar immediat de la població depèn de la seva actuació. En aquesta entrada vam argumentar que el benestar de la població també dependrà, de forma més o menys mediata, que els centres NO sanitaris (empreses o centres de recerca, per exemple) i institucions (sindicats i corporacions professionals, per exemple) assumeixin que el seu funcionament és clau per al benestar de la població i elaborin «plans de contingència» que els permetin protegir però també donar una resposta que vagi més enllà d’esperar subsidis de polítiques fiscals (benvinguts siguin!) que, a més d’inevitablement expansives, haurien d’estar ben orientades i ben executades. Polítiques fiscals que parcialment hauran de finançar-se amb els ingressos i el patrimoni d’aquells que es vegin menys afectats, el qual, per un costat, originarà un problema polític, però, per un altre, contribuirà al anivellament social i a la reducció de les desigualtats que tradicionalment han provocat les epidèmies (vegeu Scheidel W: The Great Leveler: Violence and the History of Inequality from the Stone Age to the Twenty-First Century).

    L’epidèmia actual no és la primera. La humanitat ha viscut moltes epidèmies, fins i tot d’altres coronavirus, i les seves lliçons estan escrites (o novel·lades com la Pesta de Camus o A Journal of a Plague Year de Defoe). Però, com passa amb les inundacions que històricament han assolat els terrenys contigus al Danubi, en una generació s’obliden. La població torna als terrenys abans negats. Les memòries dels desastres caduquen aviat. El que el brot del coronavirus anterior, també d’origen zoonòtic, fos tan proper com el 2003 ha permès als països asiàtics reaccionar amb rapidesa i efectivitat: Taiwan i Singapur han contingut la infecció i Corea de Sud, Hong Kong i Japó han limitat de forma molt considerable la taxa de propagació. Han aplanat la corba.

    L’aplanament de la corba epidèmica

    Amb les dades del Center for Systems Science and Engineering de la Johns Hopkins University, el Financial Times publica, en obert a vegades, el principal quadre de comandament per a la política sanitària: corbes semilogarítmiques que per als diferents països reflecteixen morts i casos acumulats. Espanya guanya ràpidament posicions de cap en aquestes corbes que no s’haurien de veure com una destinació inapel·lable sinó com el resultat dels nostres esforços.

    El New York Times mostrava fa uns pocs dies una excel·lent simulació de les potencials estratègies per intentar l’aplanament de la corba, segons moment i intensitat de la intervenció. Hi ha altres simulacions, models, prediccions i opinions d’experts sobre l’impacte de les possibles intervencions (vegeu, per exemple, aquest article de Lancet, l’informe de l’Imperial College o la columna de John Ioannidis a Statnews), tots amb massa assumpcions sobre les taxes d’infecció (des de l’1% al 80% de la població!), de letalitat, sobre el comportament del virus en el temps i l’efectivitat de les intervencions per informar sense una enorme incertesa la presa de decisions de política sanitària.

    Els experts (i els dirigents polítics) es debaten entre adoptar estratègies de mitigació o d’eliminació. Trump i Boris Johnson van apostar inicialment per l’extrem de les primeres, no tractar d’aplanar la corba. En part donant per inevitable el contagi universal, en part amb arguments pressupostaris, ja que la letalitat de la SARS-CoV-2 se centra en les persones d’edat avançada o amb condicions cròniques preexistents (més prevalents en estrats socioeconòmics baixos), i sense aplanar la corba s’arribaria abans a la immunitat comunitària preservant les estructures productives. La mortalitat previsible i el desbordament dels serveis sanitaris (Regne Unit, en escenaris no especialment pessimistes, podria requerir més de 150.000 llits d’UCI en aquesta estratègia, mentre que disposen d’unes 5.000) els ha portat posicions intermèdies, admetent el confinament estratificat per edat i altres mesures més properes a les estratègies d’eliminació. Per la seva banda, les estratègies d’eliminació, almenys a Europa, intenten mantenir confinaments menys estrictes que a Hubei i no podran mantenir-se durant molts mesos (o fins i tot anys com preveuen algunes modelitzacions), el que no és obstacle per a usar-les quan el virus circula lliurement en una comunitat. En certa manera, les estratègies de mitigació i eliminació s’aproximen i s’adapten al moment epidemiològic que travessa cada gran regió (Àsia, Europa).

    En tot cas, la comparació de corbes epidèmiques mostra clarament com molts països asiàtics han contingut la infecció, a l’almenys de moment. Tot i que van tenir menys temps per preparar-se i que, amb el seu esforç, van proporcionar temps per preparar-se als països occidentals. Moltes de les seves actuacions no són, probablement, traslladables al nostre entorn. Altres probablement si, com el major ús d’apps per seguir els casos que debuten o el mostreig massiu seguit d’aïllament dels casos positius. Oportunament, trobarem a faltar un sistema universal d’informació -sobre el qual Andreu Mas Colell ha cridat l’atenció referint-se a la Xina, la qual cosa entronca amb l’eventual paper del big data europeu entre els EUA i la Xina, i la resposta a crisis futures.

    En quin percentatge de població hi ha la immunitat comunitària? No se sap. Possiblement més de la meitat de la població mundial. Tampoc es coneix si aquest coronavirus presentarà estacionalitat. Entre els 3.711 passatgers confinats al Diamond Princess, hi va haver un 17% d’infectats i una letalitat, entre aquests, de l’1.9% (encara que alguns podrien haver mort posteriorment en els seus països i els creueristes probablement no representen bé la població general). Millor guia seria conèixer, encara que fos per mostreig poblacional, quantes persones no són susceptibles a la infecció i en quantes es presenta de forma asimptomàtica, però de moment no disposem de proves serològiques que permeten saber quantes persones estan immunitzades (només podem conèixer les infectades mentre dura la infecció, i això fent centenars de milers de proves).

    Les incerteses sobre el COVID-19 no impedeixen l’actuació dels centres sanitaris i, com dèiem, es visualitza un impacte molt directe en el benestar de l’actuació sanitària. Però la reducció de la producció a la meitat durant uns mesos comportaria uns efectes comparables, fins i tot majors, sobre aquest mateix benestar.

    A les ‘guerres’ la logística és clau. Certament els circuits internacionals de producció es veuran afectats però gran part de l’economia continua sent local i res impedeix anar buscar, com fan els centres sanitaris, la forma de mantenir i fins i tot augmentar la producció sense assumir riscos innecessaris: des de confinaments estratificats, fins foment del voluntariat tant entre estudiants (2,500 estudiants de Medicina i Infermeria reporta Antoni Trilla) com en una altra població inactiva. Cal pensar també en desplaçaments ocupacionals de la població activa des de sectors amb activitat forçosament paralitzada cap a altres necessitats.

    D’una banda, l’estat d’alerta ha d’anar més enllà de mobilitzar la UME. De l’altra, la responsabilitat social, la de líders, innovadors, sindicats, corporacions professionals i empreses no pot limitar-se a aplaudir des dels balcons (encara que els aplaudiments siguin benvinguts). Imprescindible reforçar el paper de l’Estat i prendre mesures econòmiques com les que en aquest bloc s’han comentat (Aquí per exemple) o com moltes de les anunciades pels governs o propostes per experts.

    No obstant això, hauríem d’esforçar-nos a evitar un desastre semblant a què va seguir a la caiguda del mur de Berlín per fiar-ho tot a un tipus de receptes i oblidar un altre. El 1989 el diagnòstic va ser equívoc per menyspreu del paper de l’Estat. Ara, en canvi, amb un Estat erigit, afortunadament, en protagonista, no hem de fiar-ho tot a la seva intervenció. Múltiples agents -no només els sanitaris i més enllà dels serveis essencials- hem d’afrontar responsablement els nostres reptes particulars pensant en com mantenir i millorar l’activitat indispensable per al benestar humà en una situació amb un risc nou, sobre el qual vertiginosament anirem sabent més. Els mateixos serveis sanitaris hauran de reconfigurar per mantenir l’atenció ordinària (segueixen havent-hi infarts, ictus, descompensacions de malalties cròniques, etc.).

    Ocupar-se en «plans de contingència» és cosa de tots. I ocupar sempre serà millor que preocupar des de la inoperància.

    Aquest article s’ha publicat originalment en castellà a nadaesgratis.es

  • Treballadores i treballadors de la geriatria: herois sense aplaudiments

    Cada vespre la gent surt als balcons de casa a aplaudir justament les treballadores de la sanitat pública. Però també hi ha altres treballadors, com els de la geriatria, amb comportament heroic en aquesta crisi als quals ningú en fa un reconeixement.

    El daltabaix produït pel coronavirus ha agreujat la dramàtica situació de manca de personal de les residències geriàtriques. L’acarnissament de l’epidèmia amb els més grans ha posat el focus en l’estat de moltes instal·lacions i en les molt difícils condicions de treball que pateixen els professionals. El punt més dramàtic és que tot plegat havia estat anunciat pels treballadors i ningú els va fer cas.

    La situació que pateixen les dones i homes que treballen a les residències geriàtriques de Catalunya és molt greu. Ho diu una responsable sindical de CCOO del ram: “falten Equips de Protecció Individual (EPIS) i els substituïm com podem”. El mecanisme concret ha estat demanar a persones conegudes que fabriquin mascaretes amb doble capa de cotó i aquesta responsable les reparteix a les residències on les treballadores i treballadors han de reciclar la roba i les mascaretes, cosa que fa perdre l’eficàcia.

    Sense protecció

    “Si no hi ha material de protecció per als hospitals, imagineu que és el que arriba a les residències”, assegura. De fet, entre les anècdotes que explica hi ha el fet que molts treballadors han cedit als avis dels quals tenen cura les poques mascaretes quirúrgiques que havien aconseguit pel seu compte.

    En residències que han patit el flagell de Covid-19, com la de la població d’Àger, a la Noguera, l’única solució que s’ha trobat ha estat partir les instal·lacions en dos blocs, en un hi ha els interns i cuidadors que pateixen la infecció en un grau o altre i a l’altra banda les persones que no tenen símptomes del coronavirus.

    Aquest diari ha pogut saber de casos esgarrifosos com el que ha passat a la residència situada al carrer Mare de Déu del Coll de Barcelona, on un resident ha donat positiu per coronavirus i ha estat confinat. Com altres avis han mostrat símptomes de la malaltia, la direcció els ha confinat a tots en les seves habitacions. A partir d’aquell moment molts han començat a plorar i a demanar que si els havien de mantenir en aquella situació, valia més que els deixessin morir, segons han explicat fonts de la plantilla, que també es queixa de la tensió que han de patir perquè són molt poques persones per atendre gairebé 30 residents sense mesures de protecció ni suport.

    Només el poble salva el poble

    Com els treballadors dels geriàtrics semblen ser els últims de la fila en les polítiques de protecció s’han hagut d’espavilar, diversos indrets la gent s’autoorganitza. A les comarques de Ponent ha sorgit una autèntica xarxa solidària que té com a objectiu proporcionar mecanismes de protecció casolans als treballadors que tenen cura de la gent gran: “a l’hostal Catalunya i Aragó, de Soses, com que han hagut de tancar, estan cosint material, també ho fan grups de dones de Les Borges i fins i tot consultes de dentistes o esteticistes estan facilitant mascaretes seves, i jo, quan vaig a les residències a donar ànims i ajudar en el que calgui, els hi porto”, diu la sindicalista.

    Perquè una de les coses de les quals es queixen les treballadores i els treballadors de la geriatria a Catalunya és que: “Es fan moltes coses només per postureig, com quan s’ha anunciat que ens donen vestits de protecció d’un sol ús i en duen només un parell a cada residència”.

    El fet que a Catalunya la majoria del servei de geriatria funcioni amb concertació amb la Generalitat i que des de fa anys els treballadors i les treballades tinguin els salaris pràcticament congelat ha implicat que, amb la tímida recuperació econòmica, molts operaris canviessin de feina. En uns casos cap a centres geriàtrics públics que paguen molt millor, i en altres cap a dependències de la sanitat pública. Per tant, molts centres i residències han vist en aquesta epidèmia com, de vegades un 50% dels treballadors havien de confinar-se per haver estat en contacte amb persones amb el coronavirus i la resta havien de doblar torns per cobrir l’emergència. Per això, no és d’estranyar que s’hagi flexibilitzat el requisit per accedir a la geriatria, si abans feia falta una formació especialitzada, ara ja no caldrà aquesta titulació.

    Una altra queixa dels qui tenen cura de la gent gran era la dificultat de què els netegessin la roba de treball a la mateixa residència i així evitar, si passava, endur-se a casa el virus. Després de diverses queixes això s’està aconseguint, indiquen.

    Servei públic del qual se’n fa negoci

    Els problemes econòmics de la geriatria conviuen amb un fet indiscutible, la gran demanda de places fa que empreses, de vegades multinacionals, i de vegades d’altres àmbits com la construcció inverteixen en el sector, cosa que fa pensar que hi deuen veure negoci.

    Igual com passa a la sanitat, les treballadores de les residències geriàtriques treballen sense tenir la seguretat que no s’han encomanat del Covid-19. No ho poden saber. No els fan els tests, perquè no n’hi ha. Això permet que persones amb símptomes molt lleus continuïn treballant i, potser, contagiant companys i usuaris, fins que apareixen les molèsties, llavors els envien a casa, però sense la seguretat que realment tenen el coronavirus.

    Segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies fins al 24 de març hi havia 212 persones ingressades en residències de gent gran que tenen diagnòstic de coronavirus. A Catalunya hi ha 64.093 persones grans que viuen en places residencials públiques i privades. En total hi ha 70 residències amb persones diagnosticades de coronavirus SARS-CoV-2. El sistema català està format per 1.073 residències de gent gran.

    Contra aquestes informacions les treballadores responen repetint que la manca de controls fa que hi pugui haver usuaris i també cuidadors encomanats però no comptabilitzats perquè no s’han fet els controls corresponents.

  • El Govern decreta el confinament total de la Conca d’Òdena

    La consellera de Salut i el conseller d’Interior han protagonitzat una roda de premsa d’última hora posterior a la reunió del PROCICAT. En aquesta trobada, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha decidit signar una resolcuió on es declara el confinament total per a la regió de la Conca d’Òdena.

    Amb la idea que repeteix tota la comunitat científica de «si no ens movem, no propaguem», el conseller Buch ha explicat que fa 13 dies, exactament el 13 de març, va iniciar-se un confinament en fase 1 en el perímetre dels municipis de la Conca d’Òdena amb l’objectiu de no propagar aquest focus concret. El proper 26 de març, és a dir, demà dijous, finalitzarà la vigència d’aquest període i les dades «són esfereïdores».

    Segons les dades que han facilitat des del Govern, a Catalunya estan morint 6,9 persones per cada 100.000 habitants. A l’estat espanyol la dada augmenta als 7,4 morts per cada 100.000 habitants i a Madrid encara augmenta fins els 27,9 morts per cada 100.000 habitants.

    Buch també ha afegit que a la regió de Lombardia, «on tothom sap el què està passant» la xifra augmenta fins els 41,6 per cada 100.000 habitants. Ha donat aquest exemple perquè a dia d’avui, la Conca d’Òdena té una ràtio de 63,1 morts per cada 100.000 habitants.

    La resolució que s’ha signat avui pel conseller Buch i la consellera Vergès obliga a tothom a quedar-se a casa seva exceptuant els serveis essencials únicament. Buch ha dit que el que ara inclou la resolució per aquesta regió en concret «és el que proposàvem per tot Catalunya i que també afectava a la Conca d’Òdena però que no va ser acceptat pel Gobierno de l’estat espanyol».

    Amb la resolució, a més, s’amplia 15 dies més el confinament a la zona i el què fins ara eren recomanacions passa a ser de caràcter obligatori.

    El text passarà ara pel poder judicial i també per les mans de l’executiu espanyol. Davant d’això, en el moment que les competències estan centralitzades, Buch, tot i reconèixer que s’hi negaven a signar un confinament total, creu que no podran negar-s’hi davant les dades i uns «arguments irrefutables».

    Així, com a mínim durant 15 dies més, els habitants de la Conca d’Òdena seguiran comptant amb els serveis bàsics però suprimint aquelles feines no essencials i per tant impedint la mobilitat laboral intramunicipis.

    Ara mateix a la Conca d’Òdena hi ha 306 casos positius, 140 són professionals sanitaris i s’han comptabilitat 41 defuncions. Hi ha casos que estan sent coordinats des de l’Hospital de Bellvitge i altres que s’han traslladat. Això s’ha fet per donar suport a l’Hospital d’Igualada que s’ha vist molt compromès. Alba Vergès ha explicat que s’han augmentat també els llits d’UCI a l’Hospital d’Igualada i ha posat en valor l’Atenció Primària que s’ha hagut de reorganitzar. Alhora també la feina feta pel Servei d’Emergències Mèdiques que ajuda amb el triatge en una carpa especial per l’ocasió.

  • Barcelona posa a disposició de persones vulnerables 385 noves places per a confinar-se

    La tarda de dimecres es posaran en funcionament diversos equipaments municipals pensats per atendre les necessitats bàsiques de persones vulnerables i persones sense llar. Així, entra en funcionament el pavelló Victòria Eugènia, cedit per la Fira de Barcelona, amb 225 llits, ampliables fins a 1.000. De la mateixa manera, també s’inauguren 72 places a l’Hospital Dos de Maig, exclusives per a dones sense llar i un espai de 30 llits a Sant Joan de Déu Seveis Socials, pensat per atendre persones sense llar, derivades d’algun equipament municipal, que hagi donat positiu en Coronavirus però que no requereixi d’hospitalització.

    Aquestes 327 places que estrena Barcelona, se sumen a les 58 que, des de divendres passat va a posar a disposició l’Espai Pere Calafell, cedit pel centre Assís. D’aquesta manera, les -de moment- 385 places “garantiran que les persones que fins ara no podien, facin el confinament amb dignitat”, segons ha apuntat Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona. La zona de la Fira de Barcelona, que és el que més destaca per la seva magnitud, ha estat muntat per la Guàrdia Urbana, els Bombers i l’Exèrcit i compta amb més de 6.000m². “Avui iniciem amb 225 llits i la setmana que ve ampliarem amb 225 més, fins a arribar a una xifra total de 1.000 llits, en funció de la demanda”, ha informat Tarafa.

    Les persones que accedeixin a qualsevol dels espais facilitats per l’Ajuntament seran sotmeses a un test de temperatura -que no a una prova del Covid-19- per a evitar contagis. De la mateixa manera, la disposició dels llits, les dutxes i zones com la bugaderia o la cuina, estan pensades per mantenir la distància de seguretat i, per això, no s’hi contempla la presència de famílies. Respecte aquestes, Tarafa ha recordat l’acord que l’Ajuntament manté amb l’operadora Apartur, que ha cedit 200 habitatges turístics al consistori -a preu d’habitatge social- per acollir famílies vulnerables.

    “La política més important de l’Ajuntament de Barcelona és la de l’habitatge”, ha assenyalat Tarafa, qui ha explicat que aquesta tasca se suma a l’acompanyament a 2.200 persones sense llar que ja eren usuàries d’equipaments municipals abans de la crisi del Coronavirus. Així, els agents de carrer de l’Ajuntament aniran informant a totes les persones sense llar de la possibilitat de realitzar el confinament en aquestes instal·lacions i, “els que vulguin, s’hi dirigiran de manera voluntària”, ha afirmat el referent de la Creu Roja a Barcelona, Javier Jaén.

    I és que les persones sense llar que no vulguin confinar-se en les instal·lacions facilitades per l’Ajuntament no hauran de fer-ho. Segons ha recordat Tarafa, remetent-se a les paraules del tinent d’alcalde Abert Batlle, “no hi ha cap instrucció que digui que s’ha de multar a persones sense llar que continuïn al carrer”.

    “Estem enmig d’una crisi sanitària amb un doble impacte per a les persones vulnerables”, ha assegurat Tarafa, qui ha equiparat la importància de frenar la corva de contagis i la de l’impacte socioeconòmic del Coronavirus. D’aquesta manera, i pensant en les persones vulnerables, la comissionada de Salut ha posat èmfasi en la “bona sintonia” de l’Ajuntament amb Creu Roja i Metges Sense Fronteres, amb els qui treballa per a poder tenir preparada la ciutat en cas de ser necessari.

    Igualment, Tarafa ha anunciat que el consistori està en reunions amb el Consorci Sanitari, per a poder posar a disposició dels hospitals equipaments necessaris per a ampliar-los en cas de ser necessari. “Ens hem d’anticipar com a ciutat”, ha afirmat.

  • L’AIFiCC i la CAMFIC signen un posicionament conjunt amb 12 línies d’actuació

    Davant la previsible saturació del Sistema Sanitari per la Pandèmia per SARS-CoV2, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) proposen en un document conjunt 12 línies d’actuació preferents. Tanmateix i com han fet fins avui, ambdues organitzacions es posen a disposició de l’Administració per aquelles accions que permetin l’atenció a les persones i als professionals dins les seves competències.

    Entre d’altres qüestions, també exposen que els professionals de l’Atenció Primària disposen del coneixement, habilitats, actituds i experiència com per fer front tant a l’atenció com a les grans adaptacions i reptes que es tenen per davant. Així, especifiquen que cal reiterar amb intensitat a la població la importància de les mesures higièniques i de confinament a casa, i sancionar a qui no segueixi aquest confinament.

    Els Centres d’Atenció Primària ja han desenvolupat plans de contingència propis i reorganitzat horaris i recursos físics i humans. Consideren a més que també han de dur plans per atendre aquells dispositius que el Departament de Salut habiliti (hotels o altres tipus d’espais temporals). Per poder-ho fer amb eficiència demanen que l’administració pública els alliberi de tasques administratives i es faciliti la gestió telemàtica i el teletreball dels professionals quan es pugui.

    Entre les línies, reivindiquen que, davant el col·lapse viscut per altres telèfons centralitzats (061, 112), cal aconsellar a la població el contacte telefònic amb el seu centre d’Atenció Primària. A més, també es sumen a la crida per a disposar de mascaretes i Equips de Protecció Individual «perquè és imprescindible protegir els professionals».

    També demanen una atenció especial als pacients més vulnerables i aquells que no disposin de les condicions domiciliàries necessàries per fer front a la malaltia. Treball social i serveis d’atenció domiciliària. Així mateix, consideren que la coordinació entre centres residencials i sociosanitaris i els Centres d’Atenció Primària és ara més que mai essencial. Assenyalen també ambdues societats que es tracta de propostes solidàries que també cal coordinar. I anuncien que ofereixen una plataforma creada per compartir experiències i sumar positivament les millors pràctiques.

  • Aturar el contagi de professionals, se’n diuen drets laborals

    Des de l’inici de la crisi sanitària que ha comportat el COVID-19 professionals de diferents sectors del món de la salut a través de les diferents formes jurídiques que els representen han manifestat com a por principal no poder aturar la transmissió del virus i que el sistema sanitari es veiés superat. Les denuncies assenyalaven veure’s superats per no poder assumir els casos d’infectats, superats per no poder respondre amb recursos materials o físics pel que fa als espais o superats per quedar-se sense personal suficient.

    Amb el confinament va arribar la cita de les 20h i els aplaudiments que dia rere dia es repeteixen. En alguns veïnats s’improvisen cançons. Aquest gest ha estat motiu d’alegria entre els professionals i totes aquelles persones dedicades al món sanitari. No obstant això, són moltes les persones que a través de xarxes expressaven que les felicitacions enorgulleixen però no salven vides, que estan molt bé els aplaudiments però que el què fa falta són recursos. Un discurs que es repeteix des de l’època de les retallades més dràstiques, retallades de les quals el sector no se n’ha sortit, com bé recordaven durant la vaga que es va convocar durant una setmana el novembre del 2018 contra la precarietat laboral i professional del sector. Una precarietat que es tradueix a nivell de càrrega i qualitat assistencial i en l’estat de les condicions laborals i retributives, Aquestes condicions, denuncien els professionals sanitaris avui, són les que ara han posat en perill la seva integritat.

    Ahir, l’actualització de dades, situava en 5.400 els sanitaris contagiats arreu de l’estat espanyol. Un increment molt ràpid, doncs de dilluns a dimarts la xifra va incrementar en 1.490 casos nous. Mentre que l’increment de diumenge a dilluns va ser del 13%, la pujada de casos entre dilluns i dimarts va arribar a suposar un 38% més de casos. Un augment que representa més del doble de contagis que el dia anterior.

    Durant la compareixença de Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministerio de Sanidad, aquest va explicar que les xifres de casos confirmats són desiguals entre comunitats autònomes però també entre hospitals.

    Aquesta dada a Catalunya era de 1346 els professionals sanitaris diagnosticats amb positiu de coronavirus. I, del total, 140 concretament són professionals de l’Hospital d’Igualada.

    Les dades, tan impactants i preocupants alhora, porten a qüestionar les condicions de treball dels professionals sanitaris. Després que sindicats, associacions, soscietats científiques i un gran número de professionals a través de totes les vies al seu abast denunciessin no disposar del material necessari, Simón reconeixia també en roda de premsa que “hi ha hagut moments puntuals en els quals l’accès al material de protecció ha estat difícil”.

    El sindicat Metges de Catalunya exigeix aturar «la sagnia de contagis»

    En conèixer aquestes dades, Metges de Catalunya exigia a les autoritats mesures urgents per aturar “la sagnia de contagis de professionals sanitaris”. El sindicat considerava “inadmissible i extremadament perillós” que, segons les dades aportades aquest dimarts pel Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, el col·lectiu de professionals de la salut acumuli un total de 5.400 persones contagiades pel coronavirus. Una xifra que a més, del total de contagiats, representa el 14% del total d’afectats en el conjunt de l’Estat i que, a més, afirmaven, supera percentualment a països amb molts més contagis, com la Xina i Itàlia. A Catalunya, el percentatge representa el 17% del total de la població infectada.

    En la seva demanda, el sindicat Metges de Catalunya deien estar convençuts que el nombre real de professionals contagiats és superior, tal com demostren algunes dades territorials. En aquest sentit, el sindicat denúncia que en províncies com Girona el 37% dels infectats correspon a sanitaris, segons les dades oficials d’aquest dilluns.

    Així, tal com va reconèixer també Simón, Metges de Catalunya vincula l’elevada quantitat de treballadors infectats de COVID-19 amb el desproveïment d’equips de protecció individual (EPI) que pateixen tant els centres hospitalaris com els centres d’atenció primària i sociosanitaris. “La manca d’EPI, que diuen que han d’arribar i no arriben, provoca que els facultatius hagin de prestar assistència amb molta menys seguretat de la que haurien”, assegura el sindicat que reitera que la protecció dels professionals és indispensable per acabar amb la pandèmia.

    A banda d’aquest sindicat, sobre l’increment de casos constant i la falta de material s’han exclamat diverses plataformes. Per exemple, des de Marea Blanca de Catalunya explicaven en un comunicat que actualment a Catalunya s’estan tancant CAPs perquè existeixen sanitaris contagiats, com a Sabadell, el CAP Concòrdia, el CAP Gràcia i el Consultori de Poble Nou (també de Sabadell), o a Barcelona el CAP La Sagrera. En el CAP Sant Andreu de Barcelona van enviar a casa a la majoria de professionals i avisaven que això mateix està ocorrent a moltíssims altres centres com per exemple al Baix Vallés.

    Marea Blanca de Catalunya també assenyala que “la falta de material de protecció i de recursos humans a causa de les baixes i els aïllaments pel contagi”, implica que “no s’està donant resposta ni tècnica ni política a fi de millorar aquesta situació”.

    Els professionals de l’Hospital Clínic aplaudeixen a les portes del centre / Pol Rius

    Els Col·legis, preocupats per la seguretat dels seus professionals

    Més enllà dels professionals sindicats o organitzats en plataformes transversals, també els Col·legis oficials han demostrat la seva preocupació

    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) alerta de la falta de material d’equips de protecció individual (EPI) que estan patint molts centres. Això està fent que moltes vegades s’estiguin atenent pacients amb mitjans que no són adients, cosa que implica un risc per a la salut dels professionals i la de les persones que atenen. Des del COIB remarquen a més que resulta especialment preocupant la manca de dotació d’EPI en centres de fora de l’àrea metropolitana i institucions d’atenció geriàtrica i sociosanitària.

    Els centres sanitaris tenen l’obligació de seguir els protocols establerts per l’autoritat competent en matèria sanitària. Els seus serveis de prevenció de riscos laborals estan obligats a garantir la seguretat dels professionals i han de vetllar pel compliment dels protocols.

    La presidenta del COIB, Paola Galbany, es mostrava “molt preocupada per la salut de les nostres infermeres i infermers i de la resta de professionals assistencials, que estan fent front a aquesta situació tan excepcional amb mitjans de protecció que sovint no són els més adequats”.

    Entenent la situació i per intentar pal·liar-la, des del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona han volgut donar resposta als professionals, empreses, entitats i ciutadans que ofereixen material sanitari, equipament de protecció i altre tipus de donacions per ajudar els centres sanitaris, sociosanitaris i residències a fer front a la crisi sanitària causada per la pandèmia de COVID-19.

    Així, han obert una campanya de donacions.

  • L’atenció primària desprès del COVID19

    La pandèmia del COVID19 ens ha fet tocar de peus a terra. Per primera vegada els països rics s’han vist vulnerables davant un problema de salut. Malgrat que les borses han experimentat una caiguda superior a la de l’inici de la segona guerra mundial, els estats han prioritzat la salut a l’economia. Han decretat uns confinaments que ensorren les empreses i suprimeixen els drets democràtics dels ciutadans. Els governants no volen ser responsables d’unes morts produïdes per l’incapacitat del sistema de salut per absorbir l’atenció a un nombre tan elevat de malalts.

    Una vegada més ha quedat clar que la salut no és una responsabilitat exclusiva del sistema sanitari. El primer món ha comprovat que s’enfronta a seriosos problemes de salut sense disposar de cap vacuna ni cap medicament que els resolgui. Al contrari, es veu obligat a aplicar mesures pròpies de l’edat mitjana com son l’aïllament dels malalts, la quarantena dels contagis, el distanciament social o el confinament domiciliari. Potser aquest episodi farà reflexionar al primer món que malgrat estar més amenaçat pels virus que per les guerres, destina paradoxalment més diners a la recerca militar que a la de la salut.

    La pandèmia ha modificat la forma com els ciutadans utilitzen el sistema sanitari. Han vist amb disgust com les mútues privades que paguen religiosament es desentenen del problema i com el sistema públic afrontava amb valentia aquest repte. Per fi han comprès que quan es presenten símptomes menors és millor quedar-se a casa que compartir la sala d’espera amb pacients molts més greus. Tots estem aplicant mesures de protecció individual davant. Desitgem no col·lapsar el sistema. Evitem les visites presencials, preferim resoldre els problemes de salut i els tràmits burocràtic-administratius per telèfon i per correu electrònic. Ha millorat la imatge dels sanitaris públics davant la població que els hi demostra amb un aplaudiment diari al balcó a les vuit del vespre.

    El Catsalut també ha hagut de posar les piles, finalment ha simplificat la gestió de la recepta electrònica. Ja no cal portar la còpia en paper a la farmàcia per retirar els medicaments, tal com havíem demanat repetidament, fins i tot en aquesta mateixa secció. Malgrat tot, l’INSS encara es resisteix a simplificar la gestió de les baixes laborals. Seguim amb el mètode paternalista-policial que desconfia sistemàticament del pacient i obliga a múltiples controls i partes de confirmació. Esperem que aviat la mateixa situació forci a una simplificació de la gestió d’aquesta prestació.

    Els equips s’han consolidat, ha augmentat el companyerisme, la comunicació entre professionals i sobre tot els whatsapps amb continguts mèdics. Per fi els metges i les infermeres han agafat les rendes dels equips i han canviat l’organització d’acord amb les necessitats específiques de cada centre. Ja era hora. Els gerents però segueixen reunits, discutint de les seves coses, cada dia més allunyats dels pacients i amb menys credibilitat davant dels professionals. Malgrat el compromís professional, seguim amb els mateixos greuges retributius que van originar les vagues de l’any passat i encara no hem recuperat els conceptes retributius que teníem abans la crisi econòmica. És mot significatiu que aprofitant la pandèmia, el Ministeri allargui el període de residència dels que finalitzarien aquest mes de maig. Òbviament vol assegurar-se una mà d’obra barata, ja que si els precisa els ha d’oferir una posició d’adjunt. Ni tan sols una pandèmia els motiva a retribuir degudament als professionals.

    La crisi del COVID 19 ha aconseguit canviar la conducta de la població, el paper dels professionals i de l’organització del sistema, uns canvis que no va aconseguir la pressió d’una severa crisi econòmica. El COVID19 ha vingut per a quedar-se i per tant haurem d’aprendre a conviure amb aquest problema. Com que no podrem ajornar definitivament les visites poc urgents, les intervencions quirúrgiques o el seguiment de les patologies cròniques, una vegada passi el pic de la pandèmia haurem de reprendre l’atenció ordinària al mateix temps que seguirem rebent pacients amb COVI19. El que no farem és treballar com abans. L’avenç de la telemedicina, la preocupació per fer un ús més racional dels serveis sanitaris i la influència dels professionals sobre l’organització de l’atenció també han vingut per a quedar-se. Segur que en aquests aspectes haurem fet un gras pas endavant.

  • Com fer front a la incertesa del confinament?

    Diumenge passat, Pedro Sánchez va anunciar que el confinament, de la mà de l’estat d’alarma decretat el passat dia 14 de març, s’allargarà, com a mínim, dues setmanes més. Això marca una data -provisional- al calendari: l’11 d’abril. Aquest confinament, que té unes excepcions marcades, presenta diversos escenaris i realitats de les persones que han de quedar-se a casa. Els qui poden fer teletreball i els que han aturat la seva ocupació. Els qui han patit un ERTO o els qui encara han d’anar a treballar. Aquells que tenen criatures o persones dependents a càrrec. Els qui pateixen alguna malaltia. Els qui conviuen amb algun contagiat -o pateixen- de Coronavirus.

    Mil i un escenaris i una raó: frenar la corba del contagi. Tot i que l’objectiu sigui clar, el camí a través d’un confinament a casa pot fer-se dur. “Quan fem alguna cosa voluntàriament és senzill. El problema ve quan no depèn de nosaltres i, sobretot, quan no sabem quan finalitzarà aquesta situació”, exposa Jaume Descarrega, psicòleg clínic i membre de la Junta Directiva del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).

    No existeix una cura universal ni un consell que serveixi per a tothom, però els experts consultats focalitzen en mantenir rutines. Mantenir la higiène i vestir-se ajuda a mantenir l’estabilitat, així com fer una mica d’exercici. “Fer activitat millora la condició física i el benestar emocional, encara que sigui poc temps”, expliquen des de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). No es tracta tant de posar-se en forma -que també- sinó que l’exercici també cansa, per la qual cosa es combat l’insomni.

    I és que l’aparició de sentiments negatius com l’angoixa, la por o, fins i tot, l’apatia és “normal en situacions difícils, però hem d’evitar que es converteixin en sentiments extrems i no entrar en pànic”, segons Descarrega. Per a intentar controlar-les, el primer que s’ha de fer és “explicar i donar sentit a la situació de confinament”, diu el psicòleg.

    En aquesta línia pren molta importància la informació que consumim i com la consumim. La informació adequada i veraç “ajuda a rebaixar l’angoixa”, diu Descarrega, però adverteix que no hem d’estar “24 hores al dia amb el monotema”. El psicòleg reconeix que cal estar alerta de les novetats, però que no podem estar “tot el dia pendents de les xarxes socials i de cada nou missatge”. Sobretot, cal parar atenció al temps dedicats als xats i a les xarxes, com Twitter o Facebook, ja que poden ser “un element de desinformaicó i solen ser espais on hi ha tendència al malestar”.

    Ara bé, aquestes eines també poden ser de gran ajut per a retrobar-se amb aquells dels qui estem lluny i trencar amb la monotonia de la convivència amb les persones amb les que estem confinats -o amb la solitud. I, tal com adverteix Descarrega, hem d’evitar ser alarmistes o fatalistes quan parlem amb les persones properes. Sobretot amb les criatures. “Els més petits han d’estar informats, sense mentides i amb dades concises i adaptades a la seva edat”, apunta el psicòleg, qui recomana el conte Rosa contra el virus, editat pel COPC.

    Confinats dins el confinament

    “Cal recordar que una persona amb coronavirus que no hagui estat hospitalitzada s’ha d’aillar en una habitació individual”, recorden des de l’AIFiCC. Això, doncs, suposa estar confinat dins del confinament a la pròpia llar. Aquesta situació pot ser la que produeixi més angoixa i és quan les tecnologies poden prendre més importància: “truca o envia missatges”, recomanen des de l’associació d’infermeria.

    En cas que una persona senti símptomes però la saturació del sistema de salut impossibiliti fer-se la prova, Descarrega recomana per tots els mitjans possibles “evitar la sobreinformació, per tal de controlar l’angoixa”. En aquests casos, ressalta la importància d’establir xarxes de suport psicosocial amb persones properes per tal de “disminuir l’impacte emocional de la situació”.

    I és que no parar de donar volta als símptomes o lamentar-se de la situació de confinament “genera una angoixa innecessària que és perjudicial per a la salut”, explica Descarrega, qui assenyala que “no s’han de prendre més precaucions que les necessàries: cal mantenir la calma i seguir les mesures de protecció que determinin les institucions sanitàries”.

    Que no ens prenguin l’humor

    “La por és una emoció bàsica i una reacció normal i saludable davant situacions desconegudes, una resposta adaptativa que ajuda a mantenir-nos alerta i a prendre les mesures necessàries per evitar riscos”. Així comença la guia del COPC per a la gestió psicològica de la quarantena. “La por és necessària, igual que la tristesa”, explica Descarrega. Ara bé, la por també es pot convertir en un “bloqueig que impedeixi gestionar amenaces amb eficàcia”, adverteix la guia.

    Per evitar que els sentiments negatius dominin aquesta quarantena, el psicòleg assegura que cal acceptar que “hi ha una part de la situació que no depèn d’un mateix, que no es pot controlar ni preveure, però les decisions que prenguem aquests dies sí son nostres. Això, en el fons, no canvia mai, ja sigui en quarantena o no”.

    Així, la lliçó positiva d’aquesta situació és “poder recuperar allò que abans no podíem fer”, diu el psicòleg, fent referència a tenir temps per fer tasques de cures amb les persones del nostre voltant, posar en valor les feines invisibilitzades, “sovint realitzades per les dones”. És temps per a donar ales als “projectes que neixen de la capacitat creadora i per a valorar el poder de l’empatia i la solidaritat”.

    I és que el col·lectiu és imprescindible per a superar moments de crisi, igual que l’humor. “És una eina indispensable per a alliberar la tensió i la incertesa”, apunta. Des dels memes sobre el paper de vàter fins als veïns que es troben per a tocar música o jugar al bingo des dels balcons, “cal valorar la creativitat i la comunió de qualsevol activitat i potenciar tot allò que ens ajudi a superar la situació i connectar-nos als altres”.

  • Metges de Catalunya exigeix a les autoritats mesures urgents per aturar “la sagnia de contagis de professionals sanitaris”

    Metges de Catalunya (MC) mostra la seva indignació per la quantitat de professionals sanitaris infectats pel coronavirus SARS-CoV-2 i responsabilitza de la situació a les autoritats sanitàries estatals i autonòmiques a les quals apressa a actuar “amb urgència”. El sindicat considera “inadmissible i extremadament perillós” que, segons les dades aportades aquest dimarts pel Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, el col·lectiu de professionals de la salut acumuli un total de 5.400 persones contagiades pel coronavirus, una xifra que representa el 14% del total d’afectats en el conjunt de l’Estat i que supera percentualment a països amb molts més contagis, com la Xina i Itàlia.

    A Catalunya, la xifra és encara superior. 1.346 professionals sanitaris han donat positiu per coronavirus, segons ha anunciat la consellera de Salut, Alba Vergés, el que representa el 17% del total de la població infectada. No obstant això, MC està convençut que el nombre real de professionals contagiats és superior, tal com demostren algunes dades territorials. En aquest sentit, el sindicat denúncia que en províncies com Girona el 37% dels infectats correspon a sanitaris, segons les dades oficials d’aquest dilluns.

    L’organització vincula l’elevada quantitat de treballadors infectats de COVID-19 amb el desproveïment d’equips de protecció individual (EPI) que pateixen tant els centres hospitalaris com els centres d’atenció primària i sociosanitaris, i que ha estat àmpliament denunciat per MC i per totes les entitats que representen els professionals del sector. “La manca d’EPI, que diuen que han d’arribar i no arriben, provoca que els facultatius hagin de prestar assistència amb molta menys seguretat de la que haurien”, assegura el sindicat que reitera que la protecció dels professionals és indispensable per acabar amb la pandèmia. “Si no es proveeixen els materials de manera immediata i no es frena el contagi entre el col·lectiu de sanitaris, no ens en sortirem i la quantitat de víctimes serà insuportable”, avisa MC.

    Així mateix, el sindicat mèdic reclama que no es delegui la responsabilitat de subministrar mascaretes i altres materials a empreses alienes al sector o a ciutadans voluntariosos. “Tot i que es tracta d’iniciatives encomiables i molt agraïdes pels professionals, cal assegurar l’eficàcia i la garantia sanitària d’aquests materials abans de confiar en el seu ús”.