Pedro Sánchez, president del Govern d’Espanya ha fet un balanç dels set primers dies d’aplicació de l’Estat d’alarma en una llarga intervenció televisiva. Ha reconegut l’empitjorament de la situació fruit de la pandèmia del coronavirus i ha advertit que les pròximes setmanes la crisi encara s’empitjorarà. En tot moment Sánchez ha defensat l’estratègia menada pel govern central i s’ha emparat en les instruccions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i dels experts sanitaris que l’assessoren. Tot i la gran expectativa no ha avançat noves mesures com el confinament de les autonomies més afectades: Madrid, Catalunya i el País Basc. Tampoc s’ha referit la les peticions de limitar el treball a les funcions essencials.
Durant tota la seva intervenció Sánchez ha fet reconeixements del treball dels que lluiten en primera fila contra el coronavirus entre els que ha destacat sanitaris, forces policials i exèrcit. També ha lloat la disciplina demostrada per la ciutadania que, segons ha dit, ha seguit amb un alt grau les consignes de confinament. Això ho ha relacionat amb les dades de reducció dels moviments i del consum d’energia.
Sobre el confinament ha repetit una idea avançada pel ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlasca, afirmant que Espanya ha adoptat les mesures més dràstiques d’Europa i el mòn en la lluita contra la pandèmia.
El president del govern central ha evitat la confrontació amb les autonomies i territoris els dirigents dels quals, com Quim Torra a Catalunya, han demanat un grau més alt de duresa en els confinaments. “No polemitzarem, conciliarem”, ha afirmat. «No sortirà de mi cap retret a cap president autonòmic ha dit tot just dotze hores abans de participar en una nova videoconferència amb els caps dels executius regionals-. Estem en una altra cosa. No vull gastar ni un minut de la meva energia en si un ha dit una cosa. Vaig a treure el millor de mi mateix perquè estem en una situació crítica «. Davant les crítiques que rep de la presidenta madrilenya sí que ha recordat que «va demanar ajuda» per augmentar la capacitat hospitalària i «l’exèrcit ha actuat, ha entrat a Ifema amb 5.500 llits».
Un altre element posat de relleu per Sánchez en la seva llarga intervenció ha estat l’esforç econòmic que l’executiu i les autonomies estan fent per aturar l’epidèmia. Ha esmentat les compres internacionals de material de protecció i tests homologats que s’estan fent, i ha avançat que Espanya farà un gran esforç per fabricar directament roba i elements que assegurin la sanitat del personal que atén els pacients i també dels més vulnerables.
Una part molt important de l’al·locució de Sánchez ha estat explicar la política seguida en la lluita contra el coronavirus: L’objectiu, segons ha assenyalat, és «guanyar temps per preparar el nostre sistema sanitari millor i aconseguir resultats científics». El repte és limitar el nombre de contagis per evitar el col·lapse als hospitals mentre els experts busquen fórmules d’acabar amb la malaltia. «Si ens quedem a casa aconseguirem que moltes persones que volem segueixin respirant», ha expressat.
Com en altres intervencions realitzades durant la crisi sanitària, Sánchez ha fet crides a la unitat, també ha posat en valor la reacció positiva de la ciutadania i ha lloat l’actuació dels servidors públics, sanitaris en primer lloc, però també ha esmentat les policies, incloent les autonòmiques i locals i tots els membres dels organismes que asseguren el funcionament de la societat.
«Farem el que faci falta quan faci falta», ha afegit. En aquest sentit, ha dit que el seu Executiu intenta «anticipar-se als problemes» i que està «atent» a les situacions que puguin anar sorgint així que passin els dies.
A Catalunya l’epidèmia avança, no només en el nombre d’infectats, sinó en el nombre de persones greus o en situació semicrítica, que ara ja sumen unes 300 persones, segons ha informat la consellera de Salut , Alba Vergés, en la roda de premsa diària que realitza la Generalitat. La consellera ha alertat fins a tres cops que el virus afecta amb gravetat altres franges d’edat més enllà dels ancians i persones vulnerables: “el virus també ataca durament persones d’entre 20 i 50 anys”, ha dit.
La consellera ha fet una crida a les persones joves perquè adoptin totes les mesures de seguretat i evitin els contagis. “Aquest no és un virus per a les persones grans i de persones vulnerables” ha dit la responsable de Sanitat. Ha alertat també que l’alt nombre de persones greus i l’evolució de l’epidèmia fan pensar que les pròximes setmanes hi haurà una situació molt dura per al sistema sanitari de Catalunya. Com a contrapunt ha donat altres informacions en el sentit que en les darreres 24 hores s’han pogut donar 33 altes, que en total ja sumen 180 persones que han deixat els hospitals, totalment curades o per seguir el tractament des de casa.
La consellera ha xifrat en 500.000 persones les que han posat les seves dades sanitàries a l’APP creada per la Generalitat per poder fer el seguiment de l’estat de salut de la població. “Això ens permetrà veure els punts calents que es puguin donar i actuar amb més rapidesa”. En aquest sentit ha afirmat un parell de vegades que anima al conjunt de la ciutadania, encara que es trobin bé de salut a descarregar-se l’aplicatiu informàtic i ingressar les seves dades de salut per poder fer el seguiment amb més rapidesa.
Alba Vergès ha volgut treure ferro a les informacions publicades sobre l’origen del brot de la comarca de l’Anoia. Ha explicat que la decisió d’aïllar la zona es va deure al fet especial vinculat amb la perillositat de la situació, però ha demanat: “no busquem culpables”.
A la pregunta de si la Generalitat ha pensat a instal·lar hospitals de campanya per atendre l’augment dels casos de coronavirus en unes instal·lacions que estan molt saturades, la consellera no ha descartat que si calgués s’ampliarien les capacitats dels hospitals actuals, sense parlar d’hospitals de campanya, cosa que havia sorgit després que a Igualada s’hagi muntat una carpa per donar descans als sanitaris del centre local.
Vergés ha repetit una i una altra vegades la consigna de quedar-se a casa adreçada a la ciutadania, especialment davant la possibilitat d’un empitjorament de la tensió a la qual estan sotmesos els sistemes sanitaris a Catalunya. També ha admès que, després de la seva queixa, que van arribant mascaretes i la resta de material de seguretat procedent de les compres centralitzades que fa el ministeri de Sanitat.
Sancions per no complir el confinament
Per la seva banda, el conseller d’Interior, Miquel Buch ha informat que en les últimes 24 hores la policia de Catalunya ha realitzat 12.288 identificacions, ha aturat 12.741 vehicles i ha aixecat 2.805 actes de sanció per incompliment de la normativa de confinament.
Buch ha donat dades de la reducció de la mobilitat fruit dels 200 controls posats a les carreteres catalanes pels Mossos d’Esquadra. Així, a la boca sud del Túnel del Cadí la circulació ha disminuït un 90%; a la C-32 a Vilassar de Mar, la reducció ha estat del 80; a la C33 a Mollet del Vallès la disminució del tràfic ha estat del 91%, sempre en comparació amb la circulació que es detectava en aquests punts el dissabte anterior a la declaració de l’Estat d’alarma.
El conseller d’Interior ha defensat l’ús del document d’autoresponsabilitat que es demana als ciutadans perquè ha explicat que la Generalitat segueix un model aplicat a França i que no ha estat qüestionat en la darrera reunió mantinguda amb els responsables de l’Estat espanyol.
Es compleix una setmana des que la Generalitat va ordenar el confinament d’Igualada per un brot descontrolat de coronavirus amb epicentre al seu hospital. L’epidèmia està posant al límit la capacitat d’aquest centre, segons relata el director assistencial del Consorci Sanitari d’Igualada (de què depèn aquest centre), Joan Miquel Carbonell. Encara no s’ha arribat al col·lapse de les UCI, un escenari que a Madrid sí que s’està vorejant. A Igualada hi ha llits i aparells de respiració assistida però el problema més greu és que no els poden usar tots perquè no tenen prou personal: el 35% de la plantilla està a casa, malalta de coronavirus o confinada, i això és el que en aquests moments més preocupa Carbonell.
A la zona confinada s’han registrat fins a la data 207 positius de coronavirus, dels quals 24 han mort. Un total de 91 infectats, gairebé la meitat, són sanitaris.
Es compleix una setmana des que es va decretar el confinament d’Igualada per un brot descontrolat que afectava l’hospital. Quina és la situació ara mateix al centre?
L’hospital està treballant a mig gas, parcialment, per la manca de personal. Hem tancat consultes externes i mantenim només l’activitat quirúrgica urgent i l’oncològica, com la resta de centres de país, però amb la diferència que nosaltres tenim tancades una part de les plantes d’hospitalització i reduïda la capacitat de l’UCI perquè ens falten professionals. Tenim a casa a gairebé 300 treballadors confinats o malalts d’una plantilla de 850 [el 35%]. Això ens està destrossant absolutament.
A què unitats està perjudicant més la manca de personal? ¿Es veu ressentida també la capacitat de les UCI per això?
Intentem que afecti només a les zones en què ens ho podem permetre, la qual és més factible de desprogramar més enllà de l’hospital de dia oncològic o l’hemodiàlisi, que segueix funcionant, o el servei d’Urgències, que està amb una càrrega molt important. La dificultat és que no podem tenir tots els llits oberts. A l’UCI hi ha 10, però només podem tenir 8 en marxa per aquest motiu. El pla de contingència preveu ampliar l’UCI fins a arribar a 16 llits, però ens falta personal. No tenim infermeria suficient ni tan sols per a les actuals.
L’alcalde va fer una crida perquè els enviessin més professionals, també per reclutar voluntaris, però d’aquests últims han arribat només vuit. Per què?
Ara ja són deu metges i sis o set infermers, alguns jubilats, altres gent jove. Tenim habilitat un correu electrònic per a qui vulgui. Des de l’Hospital de Bellvitge ens van enviar un adjunt de la plantilla. A del principi, al veure que anàvem a ser l’hospital més colpejat pel coronavirus, hi va haver cert moviment cap aquí, però ara tothom, des de Barcelona fins a Vilafranca, comença a tenir una saturació important que li impedeix prescindir de personal.
Quina és la situació actual de l’UCI?
Tenim material i respiradors per obrir els 16 llits. Hem arribat al límit de capacitat pel que fa a professionals però encara no en material. Els nostres esforços van centrats a trobar persones amb experiència per treballar-hi. Dur a aquests malalts és complex.
L’hi pregunto perquè a Madrid donen per fet que aquestes unitats col·lapsaran, que aviat ja no hi haurà aparells de ventilació mecànica per a tothom. Serà així a Igualada?
Ho serà. Encara que obrim els 16 llits probablement seran insuficients. És molt dur quan els intensivistes treballen en aquests escenaris. Per ara algun crític que no cabia a l’UCI ho hem enviat a hospitals de Vic i Barcelona. Sobre això, haurem d’esperar moviments del Departament de Salut, potser el d’habilitar una macroUCI a Barcelona. Però per ara nosaltres estem preocupats pel que passa dins de l’hospital, no fora.
Van demanar que s’habilités una residència privada propera a l’hospital per tenir més capacitat. S’ha fet ja?
S’han fet els primers contactes. Aquest dijous veurem com d’avançat està, perquè no sé en quina situació està la residència.
Falten equips de protecció individual per als seus sanitaris, com passa en molts altres centres de salut?
Tenim el que necessitem dia a dia. Màscares, bates, ulleres, guants… Però anem dia a dia per cobrir necessitats.
L’alcalde va denunciar la paralització de 4.000 mascaretes per part de Ministeri de Sanitat dirigides a l’hospital. Va ser així?
No tinc informació sobre les coses de fora. Sé que l’àrea de logística estava negociant i que aquest dissabte rebrem una entrada important de màscares. Però no sé si té a veure amb això.
Creu que té sentit mantenir el tancament d’Igualada quan el confinament s’aplica a bona part del territori?
No tinc criteri per dir què convé o què no. Dit això, totes les mesures que vagin en la línia del distanciament, de no estar a menys d’un metre els uns dels altres i de tossir al colze, són bones.
Com estan els dos sanitaris ingressats a l’UCI?
Es mantenen crítics. No han empitjorat, la qual cosa suposa una millora relativa. La pneumònia bilateral és àmplia i els pulmons estan molt afectats, però l’esperança és que vagi bé.
El cas d’Igualada preocupava especialment als responsables de Salut de Catalunya. Per què a Igualada i com? Des que es va declarar el clúster, quatre epidemiòlegs i cinc administratius han estat treballant fins a 12 i 13 hores diàries per seguir la cadena de transmissió i entendre la magnitud de l’impacte de la infecció.
El recorregut ha portat fins a un nucli familiar de 5 persones infectats i el fet que, el 28 de febrer, un d’ells assistís a un dinar de més de 80 persones. Entre els assistents, es trobaven en la seva majoria tot de treballadors de l’Hospital d’Igualada. Així, el clúster que es va declarar el 9 de març és conseqüència directa del contacte entre la persona infectada amb un número elevat de professionals de l’Hospital.
Aquests, sense saber-ho van seguir amb el seu dia a dia. Així, com ha especificat la consellera de Salut, Alba Vergés, no és que l’Hospital no hagi aplicat els protocols ni que hagi actuat d’una manera diferent a altres centres sinó que hi havia un número molt més elevat de vectors de transmissió dins l’Hospital.
L’origen del cas índex, de la persona infectada que va assistir al dinar, segons ha explicat el doctor Guix, responsable de Salut Pública de Catalunya, no es sap per ara però arribar fins al dinar ha ajudat a entendre com el virus es va introduir d’una manera tan virulenta a l’Hospital de Igualada.
En qüestions epidemiològiques, s’han de tenir tres factors a tenir en compte: la població susceptible, la població infectada i la població resistint. En el cas del COVID-19, ens trobem davant d’un virus absolutament nou que just fa dos mesos i escaig que s’ha descobert. Aquest fet, per Guix, vol dir que «no ha tingut contacte amb la major part de la població» i, per tant, «la major part de la població és qui és susceptible pequè encara no ha tingut l’ocasió de passar la infecció».
La importància de seguir la seqüència epidemiològica era gegant per poder entendre que existia un grup d’infecció dins l’hospital i un altre grup d’infecció comunitària. També per poder decidir les accions a seguir.
Suport des de l’Hospital de Bellvitge
Marta Chandre, subdirectora del Servei Català de la Salut, ha explicat que l’Hospital d’Igualada ja no es troba en la situació de la setmana passada i que està començant a recuperar-se en quant a personal i recursos.
També ha explicat que durant aquest temps ha estat l’Hospital de Bellvitge l’encarregat de donar un suport continu i adaptat a les diferents necessitats de l’Hospital d’Igualada. Això seguirà sent així i dependrà del ritme que es vagin recuperant els professionals que ara tenen a domicili. Entre les mesures, s’està realitzant un acompanyament telemàtic amb els diferents caps de servei, es continuaran redireccionant tots els circuits que calguin per mantenir l’assistència dels ciutadans de la Conca i, fins i tot, si cal, hi haurà professionals de l’Hospital de Bellvitge que es desplaçaran al d’Igualada.
Serà necessari seguir aquests pasos perquè, segons la consellera, durant els pròxims dies encara seguiran augmentant els casos a Igualada.
L’Institut de Salut Mental i Psiquiatria de l’Hospital Gregorio Marañón ja ha implantat un protocol d’atenció psicològica, a més de per a pacients i familiars de persones afectades pel coronavirus, per als professionals de l’hospital que duen a terme la seva tasca assistencial en les zones més sensibles de centre, com Urgències, l’UCI i les plantes d’aïllament. Aquest matí, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, ha informat que ja hi ha 455 sanitaris afectats, la majoria amb quadre benigne. Aquestes són algunes peticions realitzades des dels sindicats mèdics per cuidar als que estan treballant en primera línia i impedir que el coronavirus, al seu torn, impedeixi treballar als que estan cuidant als pacients en els hospitals.
Augment de les plantilles i organització
Des de la Confederació Estatal de Sindicats Metges de Madrid, proposen principalment augmentar les plantilles i la dotació econòmica que sigui necessària. «La Confederació exigeix que es doti els sanitaris de les mesures necessàries de protecció per evitar els possibles contagis entre ells i recordem la seva necessitat d’aïllament, el que comporta la minva del nombre de professionals en un moment que ja parteix d’una situació d’efectius insuficient, la mala planificació ha suposat que no es pugui augmentar la contractació dels efectius que fan falta. Ara exigim que es contracti el personal necessari perquè l’atenció sanitària es pugui dur a terme en les millors condicions possibles, ja que la situació és crítica i s’han de posar tots els recursos econòmics necessaris sobre la taula», sostenen. La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics a Galícia considera que és més operatiu subdividir les plantilles de cada especialitat en diferents períodes d’activitat per minimitzar contagis, mentre la resta de la plantilla hauria de romandre en el seu domicili en els períodes d’inactivitat.
«La situació excepcional que vivim no pot justificar que cap professional realitzi un treball no remunerat. Alguns professionals estan veient obligats a ampliar les seves jornades de treball o romandre localitzats per fer front a augments puntuals de la demanda assistencial», denuncia el Sindicat Mèdic Andalús, que exigeix que qualsevol augment de l’activitat laboral sigui degudament remunerat. «En la mesura del possible -continua- s’ha d’afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral respectant les reduccions de jornada per motius familiars i permetent la flexibilitat horària».
I, encara que resulti una obvietat, la protecció ha d’estar assegurada: «En el moment actual, tot i que no hi ha una escassetat greu, les mesures de protecció són insuficients en centres i serveis concrets, cosa que no només posa en risc als professionals, sinó també al sistema sanitari de què aquests són una peça clau», denuncia el sindicat.
Tancament de menjadors comuns
La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics a Galícia, que insisteix també en la urgència de comptar amb un nombre major d’equips adequats de protecció individual, proposa el tancament de menjadors comuns de professionals sanitaris, per tal de minimitzar el contacte evitable entre aquests, i que el menjar sigui distribuïda en les àrees específiques de descans de cada servei.
Suspensió de consultes que puguin demorar-se
Des de la Comunitat Valenciana, els sindicats metges recomanen, a més de no acudir als centres de salut ni punts d’atenció d’urgències sense una causa prou important, suspendre tota l’activitat programada en consultes externes i en els centres de salut que pugui ser diferida en el temps, com ara seguiment de pacients crònics estables, programa nen sa, odontopediatria, preparació al part o qualsevol altra activitat que pugui ser demorada. «L’objecte és evitar la circulació innecessària de pacients pel centre i alleugerir la pressió en els professionals davant les previsibles necessitats», expliquen.
A més, demanen disponibilitat d’equips específics per a la de presa de mostres en domicili que eviti que els metges d’UHD o Centres de Salut a què se’ls encomani siguin sotmesos a risc de contagi amb les conseqüències que això tindria des del punt de vista assistencial. Els sindicats metges de Castella i Lleó també insisteixen a acordar amb els hospitals i centres sanitaris de la xarxa privada per poder derivar pacients crítics que puguin no tenir espai a la xarxa sanitària pública si aquesta se satura com està passant en altres comunitats.
Aïllament de les sanitàries embarassades
Què passa amb les embarassades? El Sindicat d’Infermeria, SATSE, ha reclamat als serveis de salut de les comunitats autònomes que dictin les instruccions pertinents perquè les professionals sanitàries embarassades o en període de lactància deixin de treballar i passin a una situació d’aïllament en les seves respectives llars, per evitar així riscos per a la salut i la dels seus fills o filles. A Màlaga, recorda SATSE, una infermera embarassada ha donat positiu. «El pas a la situació de suspensió de la seva activitat per risc durant l’embaràs està recollit en la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, percebent una prestació econòmica de l’Institut Nacional de la Seguretat Social», recorda el sindicat.
Des del Sindicat Mèdic Andalús sol·liciten també que es doti adequadament a les unitats de prevenció de risc laboral per evitar retards en l’emissió dels informes preceptius per a cursar l’esmentada baixa.
Recentment hem pogut escoltar les paraules del President del Govern Español en el Congreso de los Diputados. Va reconèixer la gravetat de la situació i també va reconèixer els errors comesos en la gestió de la crisi provocada pel coronavirus. Ens va parlar de solidaritat, de valors, de la necessitat de seguir les indicacions i ordres de les autoritats, etc.
D’altra banda, el Rei Felip VI, en el seu discurs d’ahir, dia 18 de març, va dir (cito textualment) que: «Hay momentos en la historia en los que la realidad nos pone a prueba de una manera difícil, dolorosa y a veces extrema, en los que se ponen a prueba los valores de la sociedad y la capacidad del Estado. Todos vamos a dar ejemplo, una vez más, de responsabilidad, de sentido del deber, de civismo, de humanidad, de entrega, de esfuerzo y, sobre todo, de solidaridad».
Molt bé, estem d’acord que la situació actual ens posa a prova a tots, a uns més que a d’altres. Em refereixo als professionals de la sanitat, als proveïdors i distribuïdors d’articles de primera necessitat, als professionals dels diferents serveis socials, als cossos de seguretat, als dels mitjans de comunicació, per citar-ne alguns però sense ànim de ser exhaustiu.
Sí, la situació és molt greu i també n’és que s’hagi actuat tard, menyspreant el que estava passant a la Xina. Es deia que era un problema que ens quedava molt lluny i que no hi havia motiu per alarmar-nos. Però, vet aquí que al cap d’uns dies ens informen que Itàlia, un país molt proper, es troba en una situació gravíssima però aquí, a Espanya, no es prenen les mesures adients per evitar l’entrada del virus.
Les fronteres varen seguir obertes, també els aeroports i els ports – aquests encara segueixen oberts- i ha estat així com el virus ha arribat al nostre territori. A Catalunya, més exactament al Vallès Occidental, una professional del món de la salut va contagiar-se en un viatge a Itàlia i va infectar companys de l’Hospital de Sabadell. La pregunta és: Quan va arribar a l’aeroport del Prat algú li va fer les proves pertinents per descartar que no s’hagués contagiat? I la resposta és «No». Com tampoc es varen realitzar els tests a cap viatger que arribava a l’esmentat aeroport de Barcelona. Sembla clar que el virus procedent de la Xina o d’altres països d’Àsia o d’Europa no ha arribat a Espanya seguint la ruta de Marco Polo sinó més aviat per avió i d’altres mitjans de transport. Quines mesures es varen adoptar per prevenir l’entrada del coronavirus? Cap, fins que ja va ser evident que el nombre de persones contagiades era elevat i calia prendre mesures dràstiques. Va ser llavors quan es va decretar per part del govern espanyol l’estat d’Alerta. Massa tard, repeteixo: Massa tard!
Però, ara vull referir-me al problema de les mesures preventives que hem de seguir tots els ciutadans, especialment, aquells professionals que han d’atendre les persones afectades pel coronavirus. I aquí paraules com «solidaridad», «esfuerzo», «entrega» sonen a presa de pèl. Sí, per què com tothom sap: els professionals sanitaris no disposen de les mascaretes i d’altres materials de protecció per poder realitzar la seva feina sense córrer riscs. Per tant, parlar de «responsabilitat» i d’»entrega» sona a cinisme, ja que el que s’exigeix a molts col·lectius, especialment als sanitaris, és que es juguin la vida i no es tracta d’això, companys, no es tracta d’això. Atendre i cuidar sí, però no cal córrer riscs que es poden evitar si es disposa dels materials necessaris. Per tant, una segona pregunta: Sabent el que estava passant i la probabilitat – elevada – de què aquí també hauríem d’enfrontar-nos a un problema similar al de la Xina, el Japò o Itàlia com és que no es va fer una provisió de les necessàries mascaretes?
Una vegada més, els polítics, uns més que altres, no han estat a l’altura; han mirat cap a un altre cantó, han fet ús de la negació com mecanisme de defensa però la realitat, dura, s’acaba imposant i aquí estem: confinats, contagiats, malalts.
Els presidents dels Col·legis de Metges de les quatre províncies han signat una carta conjunta on demanen que la prorròga que es realitzi als Metges Interns Residents sigui com a adjunts i no els perjudiqui.
Així, en el marc de les mesures excepcionals conseqüència de la COVID-19 i la necessitat de metges per prestar serveis assistencials per atendre a la població, afirmen que «és convenient i necessari disposar de tots els recursos humans possibles i és per això que creiem convenient que qualsevol norma o decisió que afecti als professionals sanitaris no els ocasioni perjudicis».
La reclamació ve després que s’aprovés l’article segon de l’Ordre SND/232/2020 de 15 de març pel qual s’establia la pròrroga de la contractació dels residents d’últim any de formació en diverses especialitats: Geriatria, Medicina del Treball, Medicina Familiar i Comunitària, Medicina Intensiva, Medicina Interna, Medicina Preventiva i Salut Pública, Pneumologia, Pediatria i les seves Àrees Específiques, Radiodiagnòstic, Microbiologia i Parasitologia, Infermeria del Treball, Infermeria Familiar i Comunitària, Infermeria
Geriàtrica i Infermería Pediàtrica.
Per totes les persones afectades han demanat «la modificació o aclariment de l’esmentat article en el sentit que els metges que finalitzin la formació especialitzada continuïn vinculats automàticament al centre amb el contracte d’adjunt o equivalent que correspongui a cada institució o centre». També sol·liciten a l’Administració Sanitària de Catalunya i a tots els centres sanitaris, tant com de titularitat pública com privada, on es desenvolupa la formació especialitzada (MIR), que qualsevol contractació dels metges que finalitzen el MIR es faci en la modalitat de contractació d’ADJUNT o equivalent d’acord amb el marc laboral de cadascuna de les institucions on desenvolupin la seva activitat els metges i metgesses.
Alhora, des dels quatre Col·legis de Metges de Catalunya es posen a disposició d’aquests companys i companyes per fer-se ressò de qualsevol pròrroga de contractació que no compleixi la proposta esmentada, i utilitzarà tots els recursos disponibles per tractar de fer-la efectiva. Per últim, reclamen a les administracions central i autonòmica «la necessitat d’articular que tots els recursos econòmics promesos per les diferents administracions per fer front a la crisi de la COVID-19 arribin el més ràpid possible als centres sanitaris per dotar i millorar la contractació dels professionals i per tal d’habilitar recursos prioritàriament per a la protecció dels professionals sanitaris, la compra de reactius per a la determinació de proves del virus i la inversió en equipaments mèdics relacionats amb la patologia prevalent».
Per la seva banda, en la roda de premsa ja habitual del migdia, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que, gràcies a aquesta mesura per a nous graduats, hi ha 400 nous metges i metgesses que participaran a augmentar el sistema sanitari. Dins aquest gruix de sanitaris també es compta amb metges i metgesses jubilades. L’Institut Català de la Salut té comptabilitzades 1200 jubilacions en els darrers dos anys.
Sobre els nous MIR, Vergés ha explicat que «aquells que van fer el MIR al gener i que encara no tenien plaça, la tindran quan s’engeguin els terminis». «Els altres són estudiants que ens poden ajudar en moltes tasques, no són encara especialistes però tenen un coneixement que aportarà molt», ha afegit.
Pel que fa a la gestió dels centres, la consellera ha afirmat que l’ús de la privada està totalment operatiu: «Ja no distingim entre privada i pública. La privada no entra en joc quan la pública està plena, sinó que la derivació es dona sense distinció».
L’assaig clínic de qualsevol medicament no té cap sentit si no hi ha prou pacients. Per això, ara és un bon moment per dur a terme estudis contra el nou SARS–COV-2, que ja afecta més de 180.000 persones.
Però el gran nombre de positius per COVID-19 no és l’únic motiu per promoure aquest tipus d’investigacions. Actualment, els fàrmacs antivirals són una opció més tangible que el disseny d’una vacuna que permeti prevenir el virus i frenar els contagis. No hi ha temps a perdre.
Aquesta setmana comencen a Espanya dos assajos clínics per provar si fàrmacs que ja estan al mercat, però que es prescriuen per a tractar altres malalties, podrien servir per reduir la càrrega viral del nou coronavirus i, per tant, trencar la cadena de transmissió.
Els estudis es duran a terme en quatre hospitals del sistema públic de salut entre els quals hi ha centres de Madrid, que pertany a la comunitat on es concentren gairebé la meitat de casos del país, el País Basc i Barcelona.
L’estat d’alarma ha parat el país, però ha accelerat la investigació. Mentre la majoria de la població viu aquests dies confinada a casa seva, els investigadors tenen llum verda per impulsar estudis d’aquest tipus, aprovats per la via ràpida per l’Agència Espanyola del Medicament.
Prevenció: reduir la càrrega viral
Investigadors de la Fundació Lluita contra la Sida de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona) han començat aquesta setmana un assaig clínic per prevenir l’expansió del coronavirus. L’objectiu és reduir la càrrega viral dels positius i els seus contactes per tallar la cadena de transmissió.
En l’assaig clínic es provaran dos fàrmacs entre la població catalana més afectada per frenar els contagis: 1 antiretroviral que ja s’utilitza per tractar la infecció per VIH i un antipalúdic contra la malària, que també està indicat per a malalties reumatològiques com el lupus o l’artritis reumatoide.
D’una banda, 195 persones amb coronavirus -en estat lleu- rebran un antiretroviral per impedir que el coronavirus es repliqui dins de les cèl·lules humanes. El darunavir és un inhibidor de la proteasa que contribuiria a disminuir el període de temps durant el qual una persona és infecciosa, que actualment s’estima en uns catorze dies.
D’altra banda, s’inclouran 15 contactes per cada positiu. Gairebé 3.000 persones agafaran un fàrmac contra la malària per evitar que la SARS–CoV-2 es coli en les seves cèl·lules. En aquest cas, l’antimicrobià hidroxicloroquina impediria la fusió de virus amb la cèl·lula.
«Fins ara, la investigació s’ha entrat en provar l’eficàcia i desenvolupar noves molècules per tractar els casos més greus de coronavirus, però s’ha posat poc el focus en estratègies de prevenció», va subratllar ahir en roda de premsa telemàtica Oriol Mitjà, investigador principal juntament amb Bonaventura Clotet.
En la compareixença, Mitjà acompanyat de representants del Departament de Salut, entre els quals hi havia la consellera Alba Vergés, van advertir que l’estudi és addicional a l’aïllament social i el confinament de la població. Els científics esperen tenir resultats en 21 dies, que faran públics per a la resta de la comunitat.
Tractaments: controlar els pacients més greus
Aquesta setmana comença un altre assaig clínic enfocat a la curació de pacients amb COVID-19 i no a evitar la propagació del brot, com l’anterior.
Tres hospitals espanyols, en col·laboració amb Itàlia, França i Alemanya, provaran un fàrmac que ja es va utilitzar per a l’Ebola: el remdesivir de Gilead, farmacèutica que col·labora en l’estudi. Els centres són l’Hospital La Paz-Carlos III de Madrid, l’Hospital Universitari Creus de Bilbao i l’Hospital Clínic de Barcelona.
El fàrmac que es provarà ja es va utilitzar per a l’Ebola. El medicament s’administrarà a 400 pacients greus per intentar normalitzar la febre i l’augment de la saturació d’oxigen. D’altra banda, 600 pacients, menys greus, rebran el tractament habitual.
Els científics compararan els tractaments amb el nombre d’altes hospitalàries al cap de 14 dies de la intervenció, segons la nota de premsa de La Paz-Carles III. Els científics esperen tenir resultats en dos mesos.
Aquest article s’ha realitzat entre Sandra Vicente, Carla Benito, Èlia Pons, Tomeu Ferrer, Victòria Oliveres
En plena crisi pel coronavirus, encara hi ha treballadors que han de desplaçar-se a la feina, sobretot per desenvolupar serveis essencials. Als sectors sanitari, del transport i la missatgeria, del comerç d’alimentació i de les cures, la majoria dels treballadors estan en contacte amb altres persones durant la seva jornada laboral i això fa que estiguin més exposats al Covid-19.
Els guants, les mascaretes o les bates els servirien per a protegir-se mentre treballen, però diferents treballadors consultats per aquest mitjà es queixen que no disposen de mesures de protecció suficients per a no contagiar-se amb el coronavirus. Per aquesta mancança, també es mostren preocupats per si poden estar transmetent el virus a la resta de la població.
Caixeres: estrès i separació mínima als supermercats
Són dies de molta agitació als supermercats de tot el territori. Els primers dies de l’anunci del confinament i l’estat d’alarma, es repetien les mateixes imatges a gran part dels establiments: prestatgeries buides, llargues cues i carros plens a vessar de tota mena de productes, malgrat que l’abastiment està garantit. Davant les aglomeracions que es formen per comprar menjar, els caixers i reposadors es troben més exposats al contagi.
Els treballadors d’alguns establiments han rebut instruccions dels seus superiors de no parlar amb els mitjans. Segons explica la Maria (nom fictici), caixera d’un supermercat Alcampo, la setmana passada les condicions de seguretat eren molt mínimes, només comptaven amb gel antisèptic per a rentar-se les mans. A partir del passat dilluns, l’empresa ja va proveir als treballadors de guants i mascaretes per a protegir-se. “Ja feia temps que estàvem en alerta del que ens podia venir a sobre. Les mesures van arribar molt tard”, es queixa la Maria.
Malgrat que s’han pres aquestes mesures de protecció, el supermercat no té un límit d’aforament i, per tant, es fa impossible mantenir la separació entre persones recomanada. “Per molt que portem guants i mascareta, la probabilitat de contagiar-nos és molt elevada”, explica la Maria. Davant d’això, creu que el que s’hauria de fer és controlar quanta gent hi ha a dins del supermercat.
A alguns establiments això ja s’està fent. El Joaquin, vigilant de seguretat d’un supermercat Mercadona, explica que s’ha estipulat un màxim d’aforament de 100 persones. Tanmateix, assegura que és difícil de controlar exactament el nombre de clients que hi ha en cada moment dins del supermercat.
Un estant d’un supermercat buit, on hi hauria d’haver la carn, el primer dia de confinament | Sandra Vicente
Cuidadores: protegir les persones vulnerables tot i la precarietat
La Teresa és una d’aquestes dones que fa un treball invisible però imprescindible. Cuida a una parella gran –92 i 94 anys– al barri de Sants de Barcelona. “Em trasllado fins al domicili amb precaució, però no puc deixar de cuidar-los”, diu. Ara fa els desplaçaments en patinet, però dilluns la policia la va parar per saber el motiu pel qual estava al carrer.
El problema és que la Teresa treballa en negre, com tantes altres dones cuidadores. “En realitat treballo a través d’una empresa, però no tinc contracte”, es lamenta aquesta dona de 38 anys, que forma part del col·lectiu Mujeres Migrantes Diversas. Així que, quan la policia li va demanar l’autorització de l’empresa, no va poder donar-la. Tampoc no va poder facilitar el telèfon del seu cap perquè ho corroborés. “Si el donava, em podia posar en problemes”. Per sort, la policia la va creure i no va ser multada, tot i que la van avisar que “la vigilarien”. Altres, però, no tenen aquesta sort.
Va poder arribar a la casa on treballa, on tracta amb tota la distància que pot els avis als qui cuida. “A vegades haig d’ajudar la senyora a aixecar-se o a rentar-se, per tant no tinc més remei que tocar-la”. Intenta protegir-se (i protegir-los) tot el possible, però és incapaç de trobar mascaretes enlloc. “Me’n vaig fabricar unes amb materials que vaig trobar per casa”, reconeix, tot i que diu que quan les fa servir “la senyora es posa molt nerviosa”. Així que ara es tapa la mascareta amb una bufanda: “la senyora es pensa que tinc fred i no veu el tapaboques”.
La Teresa explica que l’empresa per la qual treballa en cap moment no li ha preguntat si porta mascaretes o guants -i de facilitar-li, ni parlar-ne- durant la seva jornada laboral, tot i que ella sap i denuncia que si li passa res, la responsabilitat és de l’empresa. “Només m’han dit que haig de continuar anant a treballar”, explica. I ella coincideix: “no puc deixar de fer la meva feina, aquesta parella no pot quedar-se sola”.
A més, la Teresa no vol perdre la seva feina, perquè al maig comença els tràmits per als seus papers de residència. Però avui, reconeix començar a sentir mal de cap i febre. “Em fa por trucar al 061, perquè sento que saturaré encara més els metges”, diu. “L’únic que puc fer és encomanar-me a Déu i resar per a no tenir aquest virus del qual tothom parla”, respon.
Transportistes: dur paquets als hospitals sense protecció
Després de decretar l’Estat d’Alarma, moltes empreses no tenien clar si podien (o havien) d’obrir els seus negocis. “Què és un servei essencial?”, es pregunta Meli Barreira, administradora d’una petita empresa de missatgeria de Barcelona. A priori podria semblar una pregunta amb una resposta simple: supermercats, farmàcies i hospitals. Però, qui subministra els medicaments? Qui arreglarà una ambulància que hagi d’entrar al taller? Qui repararà un calefactor que s’espatlli?
Barreira encara no té clar si la seva empresa presta un servei essencial, però després d’”investigar molt” durant el cap de setmana amb el seu marit, al costat del qual dirigeix l’empresa, van decidir obrir el dilluns següent. Normalment presten serveis molt diversos, però després de l’inici de la crisi del coronavirus, a més de veure descendir la seva facturació al 50%, les seves prestacions es van focalitzar al servei a hospitals i centres mèdics.
“Portem material i medicaments a hospitals, alhora que recollim medicines i les portem al domicili de pacients amb malalties cròniques que no han de sortir de casa”, explica. Tot això ho fan amb mascaretes, guants i desinfectant que els dos empresaris han adquirit pel seu compte; “és que entrem fins a la cuina dels hospitals”, diu, i assegura que els set treballadors de l’empresa “tenim por de contagiar-nos nosaltres, però sobretot de ser portadors del virus i, sense saber-ho, contagiar algú en un hospital”, reconeix. Sap que és molt probable que alguns d’ells s’acabi contagiant.
“Sabem que als hospitals falta material, així que la nostra funció ara és ajudar en tot el que puguem”. Però, precisament aquesta falta de material de protecció de què es queixa el personal sanitari, fa que sigui “psicològicament dur” visitar malalts o sanitaris. “Els primers dies tot eren anècdotes sobre com un metge ens rebia sense màscara o sobre la impressió de lliurar un paquet a oncologia”, diu Barreira, qui explica que l’efecte d’excepcionalitat es va diluint i ara això ja és “rutina”.
De moment i, malgrat la caiguda de la facturació, assegura que no es plantegen cap ERTO, però sí que eleven una queixa al Govern central, que consideren que ha “deixat abandonats els autònoms i petits empresaris” i apunta al fet que la “informació que s’està donant és pèssima”. Però, malgrat això, es presten a col·laborar. Assegura que davant la possibilitat que l’Estat els “expropiï” algun vehicle en cas de ser necessari per a ús públic, “posarem totes les facilitats. Per descomptat, posaríem els nostres recursos en favor del bé comú perquè això s’arregli al més aviat possible”.
Metro: es notaran afectacions en el personal disponible
Els treballadors de Metro de Barcelona fan la seva feina amb angoixa. La companyia els ha facilitat desinfectants per les cabines i pels radiotelèfons, però aquests productes comencen a ser escassos. El problema més greu, segons els sindicalistes de metro és la manca de prou material de seguretat: mascaretes, guants i bates. “L’empresa n’ha facilitat, però aviat s’acabaran, especialment les mascaretes”, diu Mònica Benito, secretària de la secció sindical de CCOO i membre del comitè d’empresa.
Aquesta situació els fa treballar patint per ells i pels passatgers. Benito es planteja una hipòtesi indesitjada: “què passaria si un usuari es desmaia i el conductor no té proteccions? Caldria parar” assegura. Segons saben, l’empresa ha demanat més mascaretes “però els han respost que la prioritat és atendre els centres sanitaris”. La feina que es fa a metro no només és la que veuen els usuaris. Hi ha moltes tasques de manteniment usuals en les quals els treballadors han de dur mascaretes i EPIs, i podrien acabar-se aviat si no hi ha noves aportacions de material.
Benito explica que ja saben que hi ha companys en aïllament en totes les àrees de Metro de Barcelona (administració, conducció i altres serveis com a manteniment), però no tenen constància sobre “si estan afectats pel Covid-19, perquè no els han fet les proves”. Aquesta sindicalista assegura que temen que si la situació segueix així, tindran “problemes per fer el servei, i no s’ha d’oblidar que és un servei essencial”. Per tant, des del comitè s’ha avisat a l’empresa que si no hi ha tests en una setmana o quinze dies la situació pot ser extrema.
Sanitaris: els perills d’usar material de protecció inadequat
El món sanitari ha aixecat la veu per reclamar el material necessari per desenvolupar la seva feina. Des de diversos sindicats han avisat que els calen més i millors equips de protecció individual, coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en perill la població davant de l’epidèmia del Covid-19.
“Com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a la població”, diu Maribel Ramírez, de la secció sindical de l’Hospital de Bellvitge de CGT Catalunya. També els preocupa que l’augment de contagis “pot causar que la ràtio de treballadors sigui menor i calgui doblar torn”. Això, al cap dels dies, pot fer que hi hagi un moment on els sanitaris “no arribin” a tot, encara que intentin “donar més del 100%”.
En aquesta línia, des de Tècnics en Lluita s’han queixat que el personal d’ambulàncies està treballant amb bates que tenen les mànigues més curtes del que marca el protocol i amb bates i barrets que moltes vegades no són impermeables, com ho haurien de ser per protegir del contagi. A més, han denunciat que no s’estan fent proves de coronavirus als treballadors que envien a casa per precaució després d’haver estat en contacte directe amb positius. “Som treballadors del Transport Sanitari Urgent i No Urgent sí, però no som escuts humans”, es queixen.
Des del Govern català, la consellera de Salut, Alba Vergés, manifestava en roda de premsa haver demanat tot el material imprescindible i afegia que treballen a corroborar amb l’estat espanyol qui està produint tot aquest material necessari i quins són els estocs actuals.
El sindicat Metges de Catalunya (MC) sol·licita al Ministeri de Sanitat que contracti com a facultatius adjunts, i no amb una pròrroga de formació, els metges interns residents (MIR) que finalitzen el seu període formatiu a finals de maig i que l’executiu espanyol pretén incorporar al sistema sanitari per atendre les necessitats de personal, davant la pandèmia del coronavirus.
Segons assenyala l’ordre SND7232/2020, de 15 de març, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de recursos humans i mitjans per reforçar el Sistema Nacional de Salut (SNS), Sanitat acorda la pròrroga de la contractació dels MIR de darrer any de les especialitats de geriatria, medicina del treball, medicina familiar i comunitària, medicina intensiva, medicina interna, medicina preventiva i salut pública, pneumologia, pediatria, radiodiagnòstic i microbiologia i parasitologia.
El sindicat proposa que aquests professionals siguin reconeguts, a tots els efectes, com a especialistes –no com a metges residents– una vegada acabin la seva formació. “No podem tolerar que es remuneri un facultatiu per una feina lligada a l’aprenentatge, quan realment la responsabilitat i les funcions que desenvoluparà correspondran a la d’un especialista adjunt”, assenyala el secretari general de MC, Josep Maria Puig, que exigeix al govern central que “s’oblidi de contractar aquest personal com a mà d’obra barata, aprofitant-se de les circumstàncies excepcionals de crisi sanitària”.
Altrament, recalca que es generaria un “greuge comparatiu inadmissible” si, d’una banda, Sanitat prolonga la formació dels MIR de cinquè any, i de l’altra, autoritza, amb caràcter excepcional i transitori, la contractació de persones amb un grau o llicenciatura en Medicina que encara no tenen el títol d’especialista per dur a terme funcions pròpies d’una especialitat, tal com preveu l’ordre.
