Just Deploy It!

Etiqueta: Coronavirus

  • I a la propera crisi, què? 16 idees pràctiques per a la transformació social

    En aquesta darrera part, proposem 16 idees pràctiques per a la transformació social. Per fer front a la propera crisi cal micropolítica: aquelles petites accions que formen part de la nostra vida quotidiana i que tenen la potencialitat de canviar la nostra societat si les fem de manera grupal. Si les fem en manada.

    Quan vam començar aquesta sèrie d’articles, en realitat pretenia ser un sol. Però ens van sorgir tants temes, que vam haver de dividir el text per no matar d’avorriment o encara pitjor, que ningú no ens llegís. En aquest darrer capítol, exposem 16 idees pràctiques per a la transformació social.

    La lluita per a la transformació social ha estat l’eix transversal de les nostres vides i la nostra amistat, i també ho ha estat la micropolítica. Quina paraulota que acabem de fer servir! Si heu entrat a l’enllaç, heu llegit la definició, però si premeu aquest enllaç, es descarrega gratuïtament un llibre on s’explica molt millor. Micropolítica és, precisament, el que fan les companyes de Traficantes de sueños quan, des de la seva editorial, publiquen i ofereixen llibres per a la transformació social de manera gratuïta o a preus molt ajustats. Micropolítica són les petites accions que formen part de la nostra vida quotidiana i que tenen la potencialitat de canviar la nostra societat si les fem de manera grupal. Si les fem en manada.

    1. Decreixement del consum. Aquests dies, el consum a la majoria de les famílies s’ha centrat en el més bàsic: aliments i poca cosa més. I tot i que això no és exactament decreixement, sí que es pot considerar un inici. Quan estiguin a l’abast totes les botigues, ens podem preguntar: realment ho necessito? Puc reciclar alguna cosa que tinc a casa? O fins i tot, és possible fer un intercanvi amb alguna amiga, familiar o veïna? Menys consum són menys residus, més reciclatge i reutilització, més estalvi i també més ecologia.

    1. Consumir productes de temporada, de proximitat i potenciar l’autoproveïment en allò que puguem. La nostra petjada ecològica serà molt menor si fomenten el petit comerç per davant de la importació, els centres comercials i les grans superfícies o cadenes. Autoabastir-nos mitjançant horts individuals, comunitaris, rurals o urbans ens proporciona productes de qualitat i de temporada, alhora que podem reforçar les xarxes veïnals d’intercanvi d’aquests productes.

    1. Afiliar-se a un sindicat que no depengui de les subvencions públiques i ser partícip d’ell. A La Taula de Diàleg Social es reuneixen Govern, Patronals – que representen els empresaris- i Sindicats – que representen als Treballadors-. Aquí es decideixen: pensions, reformes laborals, increments salarials i també les mesures extraordinàries com les preses ara durant pandèmia. Canviar les majories sindicals és imprescindible.

    1. Fer política directa i participar d’ella. Votem o no, la participació política és clau per a la transformació: Protestar per les retallades, reclamar drets laborals i socials, participar dels col·lectius, entitats o associacions de les nostres vil·les o barris i lluitar amb les nostres veïnes.

    1. Posar queixes formals en els serveis públics si considerem un mal servei o una llarga espera. És imprescindible que ens escoltin i si no hi ha queixes, els directius de les institucions consideren que tot es desenvolupa a la perfecció i es renten les mans. Creiem que no arriben enlloc però, I si reben centenars?

    1. Afiliar-se o participar del sindicat de llogaters. La lluita per a la regularització dels lloguers ja ha començat, però calen més persones implicades. Aturar el pagament del lloguer en moments de crisi, fixar preus per territori, condicions mínimes d’habitabilitat, ajudes per reformar el pis vell per posar-lo en lloguer. Els territoris on s’està desenvolupant tenen magnífics resultats.

    1. Donar suport al comerç de cooperatives. Fomentar l’economia social i solidària per davant de les grans corporacions. Restar diners a les grans corporacions els hi treu poder, consumir a les cooperatives, és participar d’elles i fer costat a les nostres veïnes i veïns.

    1. Deixar de pagar els serveis bàsics en grans empreses i passar-se a cooperatives tipus Som Connexió (internet i telefonia), Som Energia (llum) o Coop57 (serveis financers ètics). Si ens és possible, també podem instal·lar diferents sistemes d’autoabastiment: plaques solars als edificis o habitatges, construcció de pous i recollides d’aigua de pluja, o altres sistemes més sostenibles i ecològics com: calefacció amb pellets, bon aïllament a parets i vidres…

    1. Deixar els bancs que pertanyen al 1% i fer servir banca ètica o bancs petits.

    1. Si podem, pactar amb l’empresa la implantació de teletreball alguns dies de la setmana. Aprofitem les conseqüències del coronavirus. El teletreball permet una millor conciliació familiar, aporta autonomia, permet integrar persones amb diversitat funcional i millora l’opinió del treballador/a respecte l’empresa. Això si, caldrà estar alerta per no perdre altres drets.

    1. Lluitar per la Renda Bàsica Universal. Prou el discurs de la irresponsabilitat. Més irresponsables són els governs que no ens protegeixen adequadament, o els bancs rescatats i no va haver problema de donar-los centenars de milions d’euros.

    1. Lluitar per la reducció de la jornada laboral. Està més que provat que no redueix la productivitat, sinó més aviat al contrari. Permet distribució de feina per més persones i permet tenir més temps lliure, temps per les cures i els espais de convivència.

    1. Aplaudir als sanitaris està bé, és bonic sortir al balcó i mirar la cara de les veïnes i veïns, però el canvi que necessita la sanitat no és només l’escalf de les persones, necessita més personal, més recursos, millorar les instal·lacions i els materials i recuperar els salaris. Lluitar per una sanitat 100% universal i realment pública en provisió, naturalesa i gestió: denunciar mancances a les nostres xarxes socials, participar de les aturades, penjar pancartes als nostres balcons, lluitar per una sanitat per a totes les persones o posar queixes per les llistes d’espera, quan notem que falta material o personal (no deixem en mala posició a les treballadores, sinó la gestió del servei).

    1. Fomentar i mantenir les xarxes de suport i cura comunitària.

    1. No repetir el discurs de la incapacitat social que fomenta el control social amb les forces de seguretat i confiar més en les persones.

  • Fina Mauri: “La crisi ha posat en relleu que tots som vulnerables i que no ho tenim tot controlat”

    Fina Mauri és cardiòloga de la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i directora del Pla Director de Malalties Cardiovasculars del Departament de Salut. Parlem amb ella sobre com s’està vivint la pandèmia del coronavirus a l’Hospital de Can Ruti i dels efectes que pot tenir l’ansietat del moment en les malalties cardiovasculars. «L’ansietat pot tenir efectes en el sistema cardíac, però, a més a més, et fa tenir conductes que no són bones per la salut cardiovascular, com reforçar hàbits poc saludables». La cardiòloga considera que és molt important remarcar la importància de la prevenció davant les epidèmies i les malalties cardiovasculars.

    Com ha sigut la transformació que ha experimentat l’Hospital Germans Trias i Pujol arran de la pandèmia del coronavirus?

    Ha sigut una transformació total de l’Hospital. Fa tres mesos això era impensable. En el moment àlgid de la pandèmia, en només tres dies es van haver de crear noves UCIs i es van començar a transformar espais que no estaven habilitats per ingressar-hi pacients, fins que gairebé tot l’hospital estava ple de pacients amb coronavirus. La biblioteca, per exemple, va passar de ser un espai per estudiar a un espai per acollir pacients ingressats. El desplegament de recursos ha sigut molt important. Crec que aquella angoixa que van passar molts hospitals nosaltres la vam passar, evidentment, però potser d’una manera més suau.

    La pandèmia ha suposat que molts professionals d’especialitats allunyades de les malalties infeccioses s’unissin en la lluita contra aquest virus. Com ha sigut l’adaptació?

    Cardiologia, com moltes altres especialitats, ha participat molt en la lluita contra el coronavirus. Les guàrdies de cardiologia es fan a la unitat coronària, que és de crítics i, per tant, uns dels especialistes que tenen més coneixement en el tractament de crítics són els cardiòlegs, a banda dels intensivistes, anestesistes i altres especialistes. Per això, molts professionals del nostre servei han estat col·laborant d’una manera molt intensa en tractar els pacients de coronavirus que anaven arribant, igual que moltes altres especialitats.

    Com pot afectar el coronavirus als pacients que tenen alguna malaltia cardiovascular?

    Són pacients que són més vulnerables. Com que s’està allargant l’esperança de vida, a la part final de la vida hi ha molts persones que tenen patologies cardíaques, i aquests pacients grans són els més vulnerables i els que evolucionen de manera més greu en patir el coronavirus. A partir dels setanta anys, si s’agafa el coronavirus, la mortalitat augmenta molt. Vèiem que hi havia riscos afegits: els pacients que tenien malalties cardíaques també eren els pacients que tenien més possibilitats de patir de manera més greu el coronavirus. I, per altra banda, els joves que tenen factors de risc com la hipertensió, la diabetis o l’obesitat, que són també persones que poden desenvolupar alguna malaltia cardíaca, són també els que es trobaven en una pitjor situació en contagiar-se de coronavirus.

    L’ansietat té per ella mateixa efectes en el sistema cardiovascular, però, a més a més, et fa tenir conductes que no són bones per la salut cardiovascular

    Quina activitat hi ha hagut a la unitat de cardiologia durant les darreres setmanes?

    Va haver-hi un moment que vam haver de parar força l’activitat per poder tractar i donar resposta a l’onada de pacients que ens arribava a l’Hospital. Tota l’activitat programada no urgent es va aturar. De la mateixa manera que es va aturar a la primària, el que s’ha fet és fer consultes temàtiques i si es veia que algun pacient estava en perill, se l’enviava cap a l’hospital. El problema és que els havíem de convèncer perquè vinguessin, perquè molts tenien por de venir a l’hospital. Nosaltres els dèiem que no es preocupessin, que teníem els circuits separats i que les possibilitats de contagi eren molt baixes. Però la major part de l’activitat programada es va haver d’aturar, igual que a tots els hospitals.

    El que ens va sorprendre molt és que els pacients que sempre tenim amb patologia aguda del cor no venien a l’hospital. Vam començar a veure que pacients amb infart agut de miocardi s’havien reduït en més d’un 40%, però els pacients amb infart de miocardi no tan greu, però que també necessiten que se’ls ingressi i se’ls tracti, obrint les arteries afectades, pràcticament no venien. Això és un fet que ens va preocupar molt. Per això vam engegar campanyes per informar a la ciutadania que els hospitals estaven preparats per atendre de manera segura, i que les persones hi anessin davant de qualsevol símptoma que fes suposar que tenien una patologia cardíaca que s’estava inestabilitzant o qualsevol altra malaltia. El que ens vam trobar és que molts pacients arribaven més tard i amb patologies més evolucionades.

    Com es prepara la desescalada? Com s’hauran de readaptar els hospitals? Canviaran les dinàmiques de treball?

    Estem tots els hospitals amb la mateixa: atenent les màximes mesures de seguretat i començant a tractar els pacients que estan en llista d’espera, prioritzant els pacients que tenen més risc. Ja s’està atenent als pacients que necessiten algun tipus de procediment, però el més difícil és pels pacients que vénen a visitar-se en la consulta externa, perquè s’han de mantenir les normes de seguretat i això farà que canviïn les dinàmiques que teníem fins ara a les sales d’espera. Així que tot el que es pugui fer telemàticament es farà així. Però hi ha moltes consultes, sobretot a cardiologia, que no es poden fer de manera telemàtica, consultes en què cal veure els pacients, fer les exploracions pertinents, fer els electrocardiogrames…tots els hospitals estem mirant de quina manera ho fem de manera conjunta i homogènia. Tots anem plegats a preparar i assolir amb èxit aquesta desescalada i aportant idees perquè aflori la intel·ligència col·lectiva. S’ha de fer la desescalada de manera molt progressiva i sempre hem d’estar preparats per si hi ha un rebrot.

    Pel que fa a les proves diagnòstiques, s’està mirant com reprogramar-les. No podem reprogramar com fèiem abans i deixar que estiguin vint o més pacients en una sala d’espera. A més, habitualment venen amb un acompanyament perquè no poden venir sols, i llavors ja sumen quaranta persones. El que fèiem abans ha deixat de poder-se fer, almenys mentre estigui el virus per aquí, que ens pot donar un altre espant en qualsevol moment.

    S’està plantejant ampliar l’horari d’alguns serveis mèdics?

    Això s’està discutint, però no depèn de nosaltres. S’està discutint des de les direccions dels hospitals i, sobretot per part del Cat Salut, que és qui al final ha de decidir les directrius del que s’ha de fer. Estem treballant conjuntament tots per veure quina és la millor manera.

    Quin efecte pot tenir l’ansietat del moment en les patologies cardíaques? Quina connexió hi ha entre manifestacions de l’ansietat i els trastorns cardiovasculars?

    Hi ha una patologia cardíaca molt clàssica que és el conegut com a «síndrome del cor trencat» o cardiomiopatia de Takotsubo, que normalment es dóna a causa situació d’estrès molt important, que fa que es trenqui una placa d’una artèria del cor, i produeix un infart. L’ansietat pot portar a això. Però l’ansietat també pot dur que les persones mengin malament, que tinguin hàbits més tòxics. L’ansietat pot produir que les persones tinguin més ganes de dormir, que no facin cap exercici físic. L’ansietat té per ella mateixa efectes en el sistema cardiovascular, però, a més a més, et fa tenir conductes que no són bones per la salut cardiovascular i que poden portar a que es manifesti de manera més ràpida una malaltia d’aquest tipus. Podria passar que hi hagués més casos d’aquest tipus de malalties amb el temps.

    Per això, des del Departament de Salut tenim un projecte que va adreçat a estudiar com evolucionarà tot, que passarà, per exemple d’aquí a tres anys, després d’haver tingut aquest episodi del coronavirus, que ens ha trasbalsat molt. El que està clar és que, emocionalment, ha sigut un xoc brutal. Però de moment només ha sigut un parell de mesos, ara ens plantegem mirar com influirà en l’aparició d’insuficiència cardíaca d’aquí a un temps, si es dispararan les malalties del cor…Això ho compararem amb les tendències dels anys anteriors per veure si aquestes tendències es modifiquen després d’aquest episodi agut, que ha sigut molt estressant. Però els efectes del coronavirus en les patologies cardíaques no es veuran fins d’aquí a un temps, de moment ho estem començant a analitzar.

    Ara hi ha menys contagi en la població general, però segueix havent un percentatge molt elevat de contagi entre el personal sanitari.

    Tothom ha fet el que ha pogut, i hi ha gent que s’ha infectat a l’hospital, evidentment, és un dels riscos que tenim. Jo treballo en radiació i un dels riscos és que tinc més possibilitats de patir càncer que una persona que no treballa en radiacions. Amb això vull dir que la nostra professió ja té uns riscos afegits. Sí que és veritat que en algun moment han faltat materials de protecció, però des de les direccions mèdiques s’ha fet tot el possible perquè es tingués el màxim de proteccions. No ho podem atribuir tot només a la falta de proteccions, sinó que realment aquesta malaltia és molt infecciosa i les possibilitats d’infecció són molt altes. Si tu estàs treballant en un entorn envoltat de pacients de coronavirus, tens moltes més possibilitats d’infectar-te, això és així. I clar, això també genera angoixa.

    La crisi del coronavirus ha posat de manifest que no ho tenim tot controlat, que som vulnerables

    Quins creu que seran els principals aprenentatges que extraurem d’aquesta crisi?

    Jo crec que ha posat de manifest la impermanència. Fa tres mesos ningú es podria haver imaginat que hi hauria un daltabaix així. En l’àmbit personal ha suposat un sotrac emocional, per exemple en el cas d’un cardiòleg, que ha passat de mirar les arítmies cardíaques a estar tractant pacients de coronavirus, fent pràcticament de resident i seguint les directrius d’algú més expert en aquest tipus de patologies. De sobte ha passat una cosa que et fa veure que tot és impermanent. Això ens fa reflexionar. Moltes vegades estem pensant que el que tenim durarà sempre, però, de sobte, passa una cosa que ho canvia absolutament tot. I això és una cosa que normalment no tenim present. Jo crec que la crisi del coronavirus ha posat de manifest que no ho tenim tot controlat, que pot venir un virus i ens ho pot descontrolar tot, i que tots, absolutament tots, som vulnerables. Per tant, hem d’aprofitar les coses bones que tinguem, perquè en un moment determinat tot això se’n pot anar.

    Creu que canviarem molt com a societat després de la pandèmia?

    Seria desitjable. Jo crec que dependrà de com hagi viscut cadascú la pandèmia. La gent que ho ha viscut enfadada, probablement no canviarà, perquè voldrà tornar a la seva vida d’abans. La gent que en lloc d’anar cap a fora ha anat cap a dins, segur que ha reflexionat. L’ideal seria que les persones haguéssim tingut temps ara de reflexionar en el món en el qual vivim. També seria ideal que al sistema sanitari això li servís per reformular aquelles coses que es puguin millorar. Per exemple, potser no cal que els avis vinguin a les consultes a fer-se un seguiment que es pot fer telefònicament, i es poden estalviar ell i la seva família el desplaçament fins a l’hospital. Trucant-los i fent les preguntes adequades potser n’hi ha prou, i l’avi se sentirà igualment controlat i acompanyat. El repte del sistema sanitari és estudiar quins aspectes poden canviar perquè la gent sigui més feliç i tingui una millor qualitat de vida i assistència mèdica. Si fem això, també hem de ser molt conscients dels recursos que tenim i de com utilitzar-los. Cal fer pràctiques que aportin valor, que serveixin per millorar la vida de les persones. Evidentment que ja ho fem això, però sempre es pot fer millor.

    l repte del sistema sanitari és estudiar quins aspectes poden canviar perquè la gent sigui més feliç i tingui una millor qualitat de vida i assistència mèdica

    Creu que es valoraran més algunes especialitats sovint oblidades, com les infermeres, que fan una tasca de cura molt important?

    Jo crec que sí. Quan tot va bé, la gent no és conscient de determinades coses, però quan hi ha un sotrac com aquest és quan li posem valor. A dins del sistema sanitari, els metges estem treballant molt, però les que no es treien els EPIs en gairebé tota la seva jornada laboral i descansaven menys eren, sobretot, les infermeres. I també altre personal. Les dones de la neteja, s’han fet un fart de netejar i de desinfectar-lo tot. I jo crec que cal posar en relleu la tasca que fan.

    Quins creu que són els reptes centrals per a la salut pública?

    Crec que és cabdal prevenir futures epidèmies i prevenir malalties cardiovasculars. El que és molt visible és quan tu tractes un problema agut, quan algú té un problema molt greu i aleshores venim els «herois» i el salvem. Però moltes malalties es poden prevenir abans, i la gent dóna poca importància a això. Sí que s’han fet campanyes en contra del tabac i ara la gent fuma menys, però l’obesitat, per exemple, és un altre problema greu. En el cas de la diabetis, la majoria no són pacients amb diabetis juvenil, sinó que tenen diabetis secundària a l’obesitat, a causa dels mals hàbits alimentaris. Totes aquestes coses passen per la manca de prevenció.

    Malgrat que el sistema de salut pública de casa nostra és fantàstic, i fa campanyes per promoure hàbits saludables, no n’hi ha prou, perquè la població no és prou conscient que cal prevenir per no emmalaltir. Quan sortim d’un episodi greu estem molt contents perquè s’ha pogut tractar, però si després no fem un canvi de xip mental i que han de canviar les coses que no vam prevenir abans, serveix de ben poc. S’ha de reforçar la part d’atenció aguda, perquè si tenim problemes com el que hem tingut amb la pandèmia del coronavirus s’ha de donar respostes de la millor manera possible, però, sobretot, hem de prevenir. La gent ha de ser conscient de la importància de tenir un estil de vida saludable.

    Creu que la ciutadania està sent suficientment responsable?

    És difícil fer que la gent sigui plenament conscient. És com la gent que fuma: es pensa que no li passarà res. En canvi, les persones que han sofert un infart o un càncer de pulmó, se n’adonen. És molt difícil tenir una actitud totalment responsable quan no n’ets conscient de la magnitud de la tragèdia. Sí, la gent sap la xifra de morts, potser hi ha gent espantada, però penses que a tu no et tocarà. Algú que no està ficat dins del sistema, que no ha estat en primera línia veient com la gent es moria, com s’ofegava i se’ls havia d’intubar ràpidament…la gent que no ha viscut això, no té por. És molt difícil trobar un terme mitjà per no terroritzar la gent, però perquè la gent sigui responsable. Això passa sempre. Quan tracto les artèries a algú que té algun tipus de problema, després es pensa que no ha passat res. I a vegades els hi he de dir: «Escolti, que això no és una neteja de dents». Crec que part de la ciutadania no és conscient de la gravetat de la situació, i em preocupa que pugui haver-hi un rebrot a causa de la falta de consciència.

  • Salut impulsarà diversos estudis per elaborar el mapa d’immunitat de la població

    Des de Salut defensen des de fa temps que per establir un pla de desconfinament eficient i segur, un aspecte important a tenir en compte és l’estat immunitari de la població enfront del SARS-CoV-2 i quina durada i protecció pot oferir. A dia d’avui es desconeix quin percentatge de persones asimptomàtiques o amb simptomatologia benigna han passat la malaltia sense haver estat diagnosticades. Els anticossos apareixen després d’una infecció de la COVID19 i mantenen la seva presència durant setmanes, tot i que encara no se sap quantes. A més, són detectables en pacients asimptomàtics en els quals no hi ha hagut sospita d’infecció ni s’ha realitzat la prova diagnòstica.

    És per això que des del Departament de Salut es faran més d’un milió de testos serològics ràpids per monitoritzar l’evolució de l’epidèmia de la COVID19 entre la població catalana, i conèixer les diferències existents entre territoris, edats i professions, entre d’altres paràmetres.

    Els testos serviran per poder analitzar, entre d’altres, la situació immunològica de tot el personal sanitari de Catalunya format per 170.000 professionals. També per avaluar la immunitat de professionals essencials no sanitaris que hagin pogut tenir risc de contagi durant les fases de confinament. En aquest sentit, es prendran mostres poblacionals de diferents col·lectius com, per exemple, els mossos o els policies locals. A més, es faran testos a persones que hagin reportat simptomatologia compatible amb la COVID19 durant la fase de confinament, o hagin estat diagnosticades com a possibles positius sense haver pogut tenir verificació amb PCR. També es faran estudis a d’altres poblacions sentinella i àmbits territorials, en diverses onades de testatge, que permetin complementar les dades sobre la penetració de la COVID19, així com la seva evolució.

    Mapa d’immunitat del personal sanitari de Catalunya

    Un subgrup de població essencial és el personal sanitari, que manté el sistema de salut al seu màxim nivell de seguretat i capacitat assistencial. El seu contagi posa en risc la capacitat de les institucions sanitàries de mantenir les seves plantilles operatives amb normalitat i garantir una atenció segura per a pacients i professionals.

    En aquest sentit, el projecte d’avaluació de l’estat immunitari dels professionals de la salut a Catalunya, liderat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), permetrà determinar el percentatge de personal sanitari de Catalunya que ha superat la infecció per SARS-CoV-2 en tots els àmbits sanitaris públics (sanitaris, sociosanitaris i residències), analitzar l’evolució de l’estat immunitari d’aquest personal durant 12 mesos i determinar la utilitat de tres tipus diferents de proves mitjançant plataformes automatitzades per dur a terme aquesta avaluació.

    Aquesta iniciativa sorgeix d’un projecte de recerca ideat pels serveis de Microbiologia i d’Immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, amb la col·laboració d’investigadors d’IDIBAPS, d’ISGlobal i del CRG. El projecte el lidera el Dr. Jordi Vila, cap del Servei de Microbiologia del Clínic, i el Dr. Tomàs Pumarola, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, que n’és co-investigador.

    A més de l’Hospital Clínic i l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, hi participaran els hospitals Josep Trueta de Girona, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Sant Pau, Hospital del Mar, Bellvitge i Germans Trias i Pujol, el Consorci Sanitari Parc Taulí, CLI-Lab Diagnostics, CatLab i Fundació Althaia.

    18.000 proves PCR diàries

    Paral·lelament, el Departament de Salut ha garantit la capacitat de fer totes les PCR que siguin necessàries per tal de preparar-se per a possibles rebrots. Tot i que l’estimació màxima de capacitats necessàries de PCR al sistema durant les fases de desconfinament és d’unes 13.000 a 15.000 proves diàries, actualment les capacitats totals són d’unes 17.000 proves diàries que augmentaran molt considerablement en les properes tres i quatre setmanes.

    Aquests tests diagnòstics tenen com a objectiu la detecció directa de la presència del coronavirus SARS-Cov-2, la identificació i aïllament de forma precoç dels casos amb infecció aguda, així com dels seus contactes, aplicant mesures de restricció de la mobilitat i aïllament domiciliari durant un període recomanat de 14 dies. En aquest sentit, es planteja l’ús d’aquestes proves diagnòstiques d’infecció aguda en les següents circumstàncies, sempre sota prescripció mèdica i en base a criteris clínics com població amb simptomatologia, tant greu com no greu; persones en contacte amb casos COVID19 positius confirmats que desenvolupin simptomatologia durant la fase d’aïllament; persones sense símptomes que poden ser contagioses en àmbits d’elevat risc de transmissió com, per exemple, residències de gent gran, centres d’internament de salut mental, centres de persones discapacitades o centres penitenciaris; i professionals sanitaris i professionals no sanitaris essencials, en la seva reincorporació a la feina després d’un període d’incapacitat temporal per infecció per COVID19.

  • La dura lluita perquè les empreses de la salut rentin la roba dels seus treballadors

    En la guerra que es lliura a propòsit de l’epidèmia de la Covid-19 hi ha un front on es creuen els interessos sanitari i econòmic. Treballadors de societats vinculades a la sanitat han hagut de mobilitzar-se, protestar i denunciar, per aconseguir que les empreses assumeixin la neteja de la roba de feina dels seus operaris. Davant d’això, el risc d’endur-se l’epidèmia a casa, d’encomanar familiars i persones vulnerables ha encès els ànims de persones que en les seves jornades laborals es jugaven la vida per salaris que la majoria de les vegades no arriben ni a mileuristes.

    La pugna esclatava en el moment àlgid de l’epidèmia. Les treballadores i els treballadors de l’àmbit de les residències d’ancians reclamaven que les empreses rentessin la seva roba de feina. En un sector amb una gran varietat de societats, hi ha de tot. Algunes companyies de sempre han rentat la roba dels seus treballadors. Però en altres el costum era rentar els uniformes a casa. Ja abans de l’aparició de l’epidèmia a les residències es registraven alguns brots contagiosos entre treballadors, que, com quedaven en l’àmbit intern, no causaven enrenou. Però ara la por a encomanar-se d’una malaltia greu va fer que hi hagués peticions concretes a les empreses. La resposta en alguns casos, per significatius, ha sobtat. “Hem tingut problemes per fer que la roba dels treballadors es renti a càrrec de les residències”, deia Josep Martínez, del sector de geriatria de CCOO. Aquesta mesura evitaria exportar o importar el virus, però s’ha vist rebutjada per algunes residències, se suposa que per estalviar. “Això ha passat al grup L’Onada, que dirigeix , la portaveu de la patronal Acra”, Cinta Pasqual, destaca. És significatiu ressaltar que Pasqual s’ha distingit per criticar la manca de mitjans, com Equips Individuals de Protecció (EPIS) per a les residències, fet del qual responsabilitza l’administració. Aquesta directiva és a més, vicepresidenta de Foment del Treball, la gran patronal catalana.

    Denúncies a ambulàncies

    Els treballadors d’ambulàncies també han hagut de lliurar durs encontres amb les empreses per a les quals operen. Igual que la resta de professionals, formen part de la primera línia de lluita contra el coronavirus. Les empreses per a les quals treballen són generalment grans companyies que han guanyat concursos convocats per la Generalitat. Això vol dir que indirectament treballen per al sector públic. Jordi Venanci explicava a aquest mitjà que des de l’inici de la crisi sanitària s’han produït irregularitats. La que té a veure amb el rentatge de la roba té un nom destacat: Ambulàncies Domingo, una societat amb uns 500 treballadors. Davant les peticions no ateses dels treballadors, el comitè d’empresa va denunciar la firma per incompliments en la normativa sobre desinfecció de vehicles, mancances del mateix tipus en les bases i en relació amb malalts sensibles, i també davant “l’altíssim risc de contagi”.

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va emetre una resolució que obliga Ambulàncies Domingo perquè, amb caràcter urgent, es responsabilitzi i assumeixi la rentada, descontaminació i en cas necessari la destrucció de la roba de treball. Domingo té adjudicat el transport sanitari urgent i no urgent que donen servei al Catsalut i al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), concretament al Lot L de Barcelona i Montcada i Reixac.

    Una denúncia anterior havia aconseguit que el mateix tribunal obligués a adoptar les mateixes mesures a altres empreses de transport mèdic, com són TSC i les Unions Temporals d’Empreses (UTE) TSC-La Pau, TSC-MA i la UTE Barcelona.

    El 6 de maig el sector d’ambulàncies de CCOO tornava a denunciar que “l’empresa Domingo, S.A.U. segueix obligant a les seves treballadores i treballadors a emportar-se la roba de treball i EPIs (equips de protecció individual) als seus domicilis perquè la rentin i la desinfectin, en contra de l’estimat per part del Jutjat Social número 32 de Barcelona“.

    La situació de desobediència d’aquesta empresa es manté, segons Jordi Venanci del sector d’ambulàncies de CCOO. En data 12 de maig aquest responsable afirmava que l’empresa, tot i que l’auto judicial insta que els treballadors no s’enduguin la roba i els Epis a casa per rentar-los, l’empresa no prohibeix l’esmentada pràctica.

    El 65% dels metges s’enduen la roba a casa

    Les metgesses i els metges no es deslliuren d’haver de rentar-se la roba a casa, tot i que és evident que en molts casos tenen contacte directe amb la Covid-19. El sindicat Metges de Catalunya (MC), feia pública una enquesta que revela que el 65% dels facultatius dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) s’emporta la roba sanitària bàsica, coneguda com a pijama, al seu domicili particular per garantir la neteja i la desinfecció durant la pandèmia del coronavirus. El sindicat denuncia que l’escassetat de recanvis i la freqüència insuficient de rentat del servei de bugaderia dels ambulatoris provoca que la majoria dels professionals optin per endur-se la roba casa i assegurar d’aquesta manera que comencen cada jornada de treball amb l’uniforme degudament higienitzat. Aquest cop seria l’Administració pública la responsable d’incomplir les normes de seguretat.

    Els metges i les metgesses, igual com la resta de professionals de primera línia, consideren que “El recanvi ha de ser diari i s’ha d’assegurar que el rentat es produeixi en les condicions que s’han demostrat eficaces per eliminar la presència del virus”, segons MC, que recorda que per mantenir sota control la transmissió del coronavirus cal minimitzar les possibilitats de contagi dels metges i infermeres “a la mínima expressió”.

    Cal recordar que hi ha sentències que condemnen empreses per la contaminació de familiars de treballadors pel fet que aquests arribaven a casa amb la roba de feina impregnada de productes nocius, com l’amiant. L’Audiència provincial de Madrid va condemnar el 2019 l’empresa Uralita a pagar 3,5 milions d’euros per la contaminació de 14 veïnes i veïns de Cerdanyola i Ripollet. I una de les vies d’entrada de la malaltia a les llars era la pràctica habitual de rentar particularment la roba de feina.

  • La nova fase 0,5: mesures més relaxades per l’Àrea Metropolitana

    Així com ahir la consellera de Salut, Alba Vergés, anunciava que proposarien al Ministeri de Sanitat que les regions sanitàries de Lleida, Girona i la Catalunya Central passin a la fase 1 del desconfinament a partir de la setmana vinent, avui explicaven la relaxació de mesures a la ciutat de Barcelona i a la zona metropolitana nord i a la zona metropolitana sud. La consellera de la presidència, Meritxell Budó, ha parlat d’avançar cap el que seria una fase zero i mig.

    Per la seva banda, l’Alt Penedés, el Garraf i el Baix Montseny es sumarien a les regions que podrien passar ja cap a la fase 1 on a partir de dilluns trobaríem Lleida, Girona i Catalunya Central que s’incorporen a l’Alt Pirineu-Aran, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, que ja es troben des de dilluns 11 en la fase 1.

    La consellera de Salut Alba Vergés ha explicat de nou que per a cada canvi de pla es fixen en l’evolució epidemiòlogica, en la situació del sistema sanitari, és a dir en com l’ocupació de les UCIs va baixant però sent conscients que ho fa amb més lentitud de la pujada forta que es va viure, en el control dels focus més calents de l’epidèmia com serien les actuacions a residències i, per últi, en la detecció de casos, identificar contactes i aïllament d’aquests.

    A banda d’aquests principis han volgut basar-se en «donar el màxim de seguretat a la ciutadania donat que és un canvi mai abans transitat». És per això que consideren que a Barcelona i a la zona metropolitana nord i metropolitana sud s’ha de dur una estratègia diferent. Aquestes regions concentren el 65% de la població de Catalunya i això conseqüentment significa que la densitat dels municipis és molt més elevada que a la resta del territori. També ha assenyalat que cal anar amb cura donat que en aquestes regions és on s’hi concentren les majors desigualtats socials que suposen determinants de la salut. La consellera ha posat com exemple Sant Cugat o el Prat del Llobregat que situats a 30 km de diferència tenen diferències molt clares pel què fa a desigualtats socials. Per exemple, les veiem reflectides en 8 anys de més o menys d’esperança de vida.

    La necessitat de passar poc a poc de fase és necessària per al PROCICAT per no alimentar la propagació. Així, aquest avançament lent de fase implicarà poder assistir a comerços locals sense la necessitat d’haver demanat cita prèvia o l’obertura de certs espais de culte a un terç del seu aforament.

    Com ha reiterat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Barcelona i el seu entorn són àrees de les més denses d’Europa per com està configurat el territori, fins i tot més que la zona de Madrid on la incidència de la COVID-19 també ha estat rellevant.

    Treballar conjuntament amb els municipis de l’àrea metropolitana, per Colau, és important donat que hi ha una dimensió metropolitana pel que fa a l’àmbit laboral i de mobilitat. Ha especificat que s’està avançant en treballar com s’organitzarà la ciutat a mesura que s’avanci de fase. S’ha referit per exemple a l’habilitació de la ciutat per a les bicicletes i l’ampliació de les terrasses de bars i restaurants sense treure espai públic a la circulació de la ciutadania. Un espai que més enllà de l’ajuda a la restauració també és una eina per a la retrobada de la ciutadania. Així, ha assenyalat que seguiran treballant que per d’aquí dues setmanes siguin possibles tan aquestes trobades com les reunions de fins a 10 persones dins de les llars.

    Així, aquesta fase 0,5 permetrà el comerç sense cita prèvia, activar les biblioteques amb servei de prèstec, i l’obertura de museus o activitats de culte en un terç.

  • Els canvis al sistema sanitari dins la fase 1: el cas del Camp de Tarragona

    Reunions de fins a 10 persones, obertura parcial de les terrasses de bars i restaurants o mobilitat lliure dins de la regió sanitària són alguns dels canvis que nota la ciutadania quan la seva regió passa a la fase 1 del desconfinament. Però, i el sistema sanitari? Què suposa el primer estadi de la desescalada pels professionals de la salut i per l’atenció mèdica?

    Repassem els principals canvis de la mà d’alguns sanitaris del Camp de Tarragona, que juntament amb les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu-Aran, és una de les tres regions sanitàries catalanes que aquest dilluns han passat a la fase 1 de la desescalada. El Camp és amb diferència la més gran de les tres, amb més de 610.000 assegurats i cinc hospitals per a sis comarques.

    Les regions han avançat en la desescalada perquè el Departament de Salut les va considerar de baix risc d’acord amb un índex que valora la incidència per població de la Covid-19 durant les últimes dues setmanes i en la taxa reproductiva del virus els últims set dies. El Ministeri de Sanitat espanyol va validar la proposta, valorant altres índexs com ara la disponibilitat de llits, tant de cures intensives com de convencionals, així com la capacitat d’ampliar-ne l’oferta.

    Hospitals: concentració en dos centres amb dos circuits

    Concentrar tots els casos positius de Covid-19 en dos dels cinc hospitals de la vegueria és el principal punt del pla de desescalada de l’activitat assistencial i de recuperació d’especialitats i proves que van presentar els responsables de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona (RSCT).

    Ramon Descarrega, metge especialista en Medicina Familiar i gerent de la RSCT, va explicar que a partir del dilluns 18 -una setmana després que la regió hagi passat de zona- tots els malalts ingressats pel nou coronavirus es concentraran a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

    Amb aquesta mesura es busca treure pressió sobre els altres tres hospitals de la zona, que “podran treballar en un entorn de no-Covid i ser més eficients amb l’activitat programada i la recuperació de consultes”. Quant als dos centres que hauran d’acollir tots els casos positius de la Covid-19 hauran d’habilitar un mecanisme ja preparat de “doble circuit”, tant a l’UCI com als llits de planta i als quiròfans per evitar al màxim el contacte entre els malalts del nou coronavirus i els d’altres patologies.

    En el cas de Joan XXIII els pacients es repartiran en tres plantes segons el seu epidemiològic -negatiu, positiu o pendent de resultat-, mentre que l’hospital reusenc ubicarà els pacients amb Covid-19 que necessiten cures intensives a la zona de l’hospital de dia i l’UCI convencional quedarà alliberada per pacients sense el coronavirus.
    Malgrat que la concentració dels positius per Covid-19 es farà a partir del dilluns 18, algunes unitats dels hospitals que els allotjaran ja s’han adaptat. És el cas de la Unitat de la Clínica del Dolor de l’Hospital Joan XXIII, que coordina l’anestesiòleg Sergi Boada. El doctor explica que durant la primera fase de la pandèmia la tasca dels seus professionals va ser principalment de suport als quiròfans, però ja fa dies que estan en una nova normalitat.

    “El canvi de fase no ens ha portat cap novetat a la nostra manera d’actuar, ens vam adaptar a la nova normalitat fa 15 dies quan vam deixar de fer suport i vam tornar a la nostra unitat. Ja vam canviar els protocols, els fluxos de pacients i la manera de tractar i com vénen a les consultes”, explica Boada.

    El coordinador apunta que ara el gran problema a què fan front és la manca de personal d’infermeria i no espera que la situació es normalitzi totalment fins al setembre: “Ara estem adaptant les agendes, els circuits i estem identificant les prioritats. La tercera onada [sobre malalts crònics] la tindrem continguda a partir del setembre”. Amb tot, Boada demana confiança en el sistema sanitari: “S’adaptarà al que faci falta, com ja s’ha demostrat, gràcies als professionals que l’integren. Estem acostumats a treballar amb canvis de protocols”.

    La sala d’espera al CUAP Sant Pere amb les cadires degudament senyalitzades per prevenir la transmissió / Daniel Gallego

    Una única llista d’espera per a tota la regió

    El pla de desescalada hospitalària, “dinàmic per força” segons Descarrega, inclou la creació d’una llista d’espera única per a tots els pacients del Camp de Tarragona que estan esperant una intervenció quirúrgica.

    “Els hospitals que atenen pacients amb Covid-19 tindran una activitat que per la redistribució de feina no podran fer, per això ens plantegem una llista d’espera única”, va argumentar Descarrega. El gestor de la RSCT també va reconèixer que és una mesura que necessita “visió de territori” i un “canvi de mentalitat” tant pels pacients com pels professionals sanitaris.

    Segons aquesta proposta, qui necessiti una intervenció no urgent potser ha de desplaçar-se a un hospital diferent del que té com a referent si els quiròfans o els facultatius estan ocupats. El mateix succeiria amb els especialistes, que haurien de fer operacions en centres diferents dels que treballen habitualment.

    El pla de Salut contempla que el Pius Hospital de Valls, que ja ha iniciat aquest mes l’activitat quirúrgica de cirurgia major ambulatòria, comenci amb les intervencions de curta estada i al juny, si no hi ha incidències, «el ritme d’activitat s’incrementarà». L’Hospital del Vendrell, per la seva banda, va començar dilluns 11 amb una distribució de l’activitat operatòria amb un dels tres quiròfans amb què compta. Les consultes externes es recuperaran entre el 25 i el 30% durant la primera quinzena de la fase 1.

    La mobilitat dels sanitaris dins d’un mateix centre o municipi ha estat freqüent en les primeres fases de la pandèmia, però la proposta de desplaçaments entre comarques no és encara gaire clara. Els especialistes d’atenció primària consultats desconeixen la formulació. El doctor Sergi Boada reconeix que “la idea pot ser bona, però s’ha de desplegar”.

    El sanitari assegura que “ha tingut una repercussió d’incertesa entre els facultatius per saber com es podrà gestionar” i afegeix: “No puc valorar perquè no tinc més informació. De fet, en tota aquesta crisi els professionals hem estat bastant mal informats. S’hauria de reflexionar sobre això”.

    L’atenció primària: PCR i seguiment proper

    “Un dels objectius és que així com apareguin símptomes, la detecció i el control sigui des de l’atenció primària”, va apuntar Descarrega. David Sabaté -infermer i director de l’ACUT del Camp i del CUAP Sant Pere de Reus- creu que ha arribat el moment de demostrar la importància de la medicina primària: “La nostra funció és l’atenció i promoció de la salut. Tenim una oportunitat per aplicar-la”.

    Sabaté tampoc nota grans canvis en el passi de fase: “La principal diferència és que potenciarem la idea d’avançar-nos a la demanda de l’usuari”, explica. La seva proposta és evitar al màxim que la gent necessiti anar al CUAP: “Volem avançar-nos a la situació delicada en què el pacient ha d’acudir al centre. Volem anar per davant de la demanda i oferir-los una atenció més directa, individualitzada, propera i casolana”. A aquests efectes, explica Sabaté, “s’ha multiplicat per 10 les sortides de l’equip d’atenció domiciliària”.
    Referent a les proves PCR de detecció d’anticossos de la Covid-19, el director del CUAP Reus assegura que “ja s’estan fent i existeix un procediment molt clar al respecte”. Sabaté argumenta que als centres d’atenció primària on es faran -en el cas de Reus en un parell- s’han adequat sales d’aïllament a tals efectes.

    Tanmateix, el canvi de fase no ha comportat una modificació de la regla per escollir qui es fa la prova PCR: “Es faran testos a totes les persones susceptibles fer-se’l. El criteri no ha canviat”. De fet, Sabaté treu pes a la importància del test: “L’objectiu final és tenir un diagnòstic i la PCR és un mitjà. És la confirmació de la radiografia de tòrax o de l’ecografia pulmonar”. En aquest sentit, l’infermer destaca l’ecografia com una prova més eficaç que la placa a l’hora de determinar la gravetat d’un possible cas de Covid-19. Per això, “s’ha habilitat a tots els centres principals un ecògraf portàtil”.

    Prioritat per l’atenció telemàtica

    El que tampoc no canvia a la nova fase és la potenciació de l’atenció via telefònica per evitar que la ciutadania acudeixi als centres sanitaris. La consellera de Salut, Alba Vergés, va informar el passat dissabte que s’ha aconseguit capgirar la tendència habitual: abans un 70% dels pacients hi anaven presencialment i el 30% no. Segons Vergés, ara aquesta tendència és a la inversa.

    El cap de la Regió Sanitària del Camp, Ramon Descarrega, va apuntar en la mateixa direcció: “Tot allò que es pugui fer per la via no presencial, serà potenciat. Tant en l’àmbit hospitalari com en atenció primària, perquè cal mantenir la distància social fins que la pandèmia estigui resolta o totalment controlada”.

    Fonts administratives del CAP Horts de Miró de Reus, l’altre centre de la ciutat on també es faran tests PCR expliquen que el protocol d’atenció als pacients no ha canviat amb l’avançament de fase del Camp de Tarragona: els facultatius fan un cribatge a la porta del centre i, en cas necessari, deixen passar els pacients dividits entre aquells que tenen símptomes respiratoris i els que no.

    Quant a la reprogramació de cites suspeses per la pandèmia explica que “l’hospital està començant a reprogramar i enviaran cartes amb noves citacions, però l’atenció primària no reprogramarà automàticament”.

    També reconeix que “hi ha usuaris d’edat avançada que no s’adapten a la tecnologia actual i es presenten al CAP perquè no saben què fer”, però “els professionals hi estem habituats i en contínua formació”. L’administrativa posa el focus en la gestió dels espais: “Tothom és atès, però per tal d’evitar aglomeracions a la sala d’espera i als passadissos la majoria rep una atenció telemàtica. La gent estava acostumada a fer cues només per demanar hora, i això canviarà. Les administratives estem treballant a informar i activar el servei ‘LaMevaSalut’ perquè la gent mantingui un contacte directe amb els professionals mèdics”.

  • «Sense test per diagnosticar, el més sensible és la radiologia toràcica però les màquines estan obsoletes»

    Un cop superada la primera fase de la pandèmia aguda del SARS-Cov-2 (Covid19), i en el context d’un progressiu descens dels casos propis de la malaltia als hospitals, es planteja la necessitat de recuperar l’atenció en els centres sanitaris. Per això, des de Radiòlegs de Catalunya, s’han elaborat unes propostes d’actuació en la fase de desconfinament, per als centres sanitaris catalans. Unes propostes que ajudaran als serveis a conviure amb la COVID-19 als hospitals.

    Donat que molts pacients passen per les seves mans, els departaments de Diagnòstic per la Imatge seran elements clau per a poder recuperar aquesta normalitat. Des de Radiòlegs de Catalunya recorden la resposta que han donat aquestes àrees de diagnosi per la imatge en les setmanes de màxima exigència provocades per la pandèmia als centres sanitaris: la seva intervenció ha estat determinant per a la diagnosi, tècniques d’intervencionisme quan calia, i seguiment de la patologia, en col·laboració estreta amb les altres especialitats.

    Ara, consideren, cal estructurar la tornada progressiva a l’activitat, que ha de ser adaptada i adaptable a l’evolució de la pandèmia i potenciar la pràctica segura del personal en contacte amb els pacients.

    parlem sobre el paper de la radiologia, la feina feta, la feina pendent de fer, el teletreball i noves reestructuracions amb teresa Maristany, la presidenta de Radiòlegs de Catalunya.

    Com neix la idea de redactar unes «Recomanacions pel restabliment de l’activitat als Departaments de Diagnòstic per la Imatge segons l’evolució de la pandèmia del SARS-Cov-2»?

    La idea neix no només del què hem viscut aquests dos mesos, l’aturada d’activitats, el 80% de desprogramacions… sinó en pensar com després tot això se’ns vindria a sobre. I més com a servei central que som, que no hi ha pacient que no passi per nosaltres abans d’anar a l’especialista gairebé.

    Vam dir «o fem unes recomanacions o se’ns menjaran vius». Ens havíem d’avançar per evitar trobar-nos la voràgine i que hi hagi un col·lapse o un coll d’ampolla. També hem de tenir cura dels nostres professionals i dels pacients. Així, quan acabi la pandèmia i comencem aquest període, aquesta fase nova de començar a programar pacients, caldrà que no hi hagi molta aglomeració de gent a la sala d’espera perquè sinó tindrem un rebrot. Arran de pensar totes aquestes mesures i també pensar com ens ha anat el teletreball, que ja el fèiem, i quina utilitat li podíem treure doncs vam començar a fer totes aquestes recomanacions.

    A qui les heu dirigit?

    Les vam enviar a les direccions dels hospitals, als gerents… També als nostres col·legues metges d’altres especialitats perquè amb això hem d’anar de la mà i als Col·legis de metges, a la conselleria, al CatSalut… Allà on l’administració té més pes. Hem sentit molt suport, ja ens han dit molts que ho annexen a recomanacions que estan fent des d’altres organismes.

    Ha estat un avançament perquè ja ens veiem que tots els àmbits tenien pressió. Bàsicament vam dir: «començarà i tindrem un col·lapse als serveis centrals i hem de tenir cura dels professionals i dels pacients». Així va néixer però volem aprofitar-ho també per reinventar la nostra professió i el nostre paper.

    Com dius, tornar a la normalitat és impossible de cop. Com us heu organitzat i com seguireu fent-ho a distància?

    La teleradiologia és el més antic dins de la medicina que existeix. Hi havia èpoques que no trobaves metges radiòlegs, perquè no som gaires, i els de la nit ja informaven perquè fos més econòmic a casos de Llatinoamèrica quan allà era de dia.

    Ara jo he tingut el meu staff a casa fent els informes d’escàners i ressonàncies i informant des d’allà. Quan havien de fer ecografies sí que hi anaven personalment. Hi ha hagut serveis que ho tenien ja instaurat del tot i altres, com el meu, ho fèiem així puntualment o d’urgències.

    Ara ha servit i ha quedat constatat que es pot fer molta feina des de casa. A més hem treballat molt solidàriament. El meu servei ha informat sobre casos de radiologia de tòrax d’un hospital de Madrid i ho fèiem des de casa perquè no tenien prou gent per anar a fer els informes.

    I la feina presencial com us l’heu repartit dins el servei? 

    El tècnic és qui fa la radiografia, el qui fa la ressonància. El radiòleg és qui ho informa i el que fa maneig de biòpsies o de drenatges o de curacions. Si jo trobo un nòdul a la mama, sóc jo qui la biòpsia no ho fa un tècnic. Tot el que sigui intervencionisme hem d’estar a primera línia. Com l’ecografia que també la fem nosaltres

    I tota la part de lectura des de casa.

    Clar jo puc informar des d’aquí o com si estigués a Berlin. Mentre tingui totes les eines, la banda ampla, tot el sistema operatiu… Ara s’ha constatat que això pot ser un model molt important. Ara que hem vist Barcelona amb molt poca polució, podem mirar d’instaurar d’una manera quotidiana rutines que caminin cap al teletreball. Evidentment no de sempre ni de manera fixa perquè en un hospital també fas docència i formació i l’has de fer amb qui formes al costat, colze a colze, no des de casa.

    Al CatSalut divideixen les llistes d’espera en intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i consultes externes d’especialitats. Vosaltres assumiu la major part de les proves. Teniu idea de què us podeu trobar?

    Farem el què té més sentit comú: primer els pacients que tenen pendents intervencions. Si necessiten una prova radiològica han de passar per davant. També els que estan pendents d’un diagnòstic o d’un control oncològic, els malalts ingressats, els malalts urgents que no poden esperar… per descomptat que aquests han de passar per davant de la resta.

    També és un moment idoni per fer un canvi en la radiologia. La radiologia és un servei central on tothom demana una prova o un control basant-se en la visita al metge especialista. Potser és el moment de dir prou quantitat i mirem qualitat. Mirem el valor afegit que podem fer els radiòlegs de la prova. Gestionem la necessitat diagnòstica del pacient d’acord amb l’optimització de la resposta. Que siguem nosaltres davant de la clínica del pacient qui diguem quina prova és la idònia. Donar-li molt més valor que fins ara a la nostra exploració , que érem receptors de la prova i ho seguíem i punt. Que el metge ens expliqui el problema que té amb el pacient i nosaltres recomanar quina prova cal fer.

    També per evitar fer proves innecessàries o causar iatrogènia.

    Sí. Hi ha moltes inèrcies en fer proves que no són necessàries. Hi havia controls de quists, de lipomes que són greix… No cal. Per què s’ha de fer control si no és simptomàtic? Hi ha inèrcies que s’haurien de canviar i potser ara és el moment perquè hem de triar que és el prioritari i qui ha d’estar a la sala d’espera. Hem d’esponjar i la manera d’esponjar és triar amb consens amb els clínics i triar el que cal

    Existeix la perspectiva de qui va al metge amb la necessitat que sí o sí els hi facin alguna cosa.

    Hauria de canviar. És com tot. Si s’explica la gent ho entén però ens falta educació i donar missatge. La televisió sueca va sortir que la primera ministra va fer un míting davant els nens sobre la COVID i ho van entendre.

    La ciutadania tampoc és ximple. Si tu li dius a la gent: «escolti’m de totes les ressonàncies què fem sap quantes després tenen una resolució quirúrgica o que els hi farà canviar el tractament que estan prenent». Si la gent sabés que la majoria de coses es curen soles o amb tractament simptomàtic del dolor… No té sentit que tothom que tingui un lumbago vingui a fer-se una ressonància per veure si té una hèrnia quan la majoria amb temps, repòs i antiinflamatoris es resolen sols. A veure si això ens ensenya una mica a tots.

    Per minimitzar el risc de contaminació i per seguretat del personal que està directament fent les proves, s’haurien de netejar màquines i sales després de cada pacient. Això ralentitza la tasca de primera mà.

    Per això també volíem proposar una cosa innovadora des de Radiòlegs de Catalunya. Cada servei podrà fer el que vulgui i és una suggerència, però els pacients s’hauran d’esponjar per no trobar-se molts a la sala i a banda els hi direm que si us plau no vinguin acompanyats si poden. En el meu cas a Sant Joan de Déu els nens han de venir acompanyats i hi ha gent que potser ho necessita però si es pot evitar que ho evitin.

    A banda, farem el mateix volum de feina que fèiem al matí però ho repartirem entre matins i tardes. És a dir, el mateix número de pacients però molt més esponjat: perquè les sales d’espera no estiguin plenes, per netejar els aparells i perquè si ens trobem amb casos de COVID positiu, ja ets pots imaginar com ens hem de disfressar i això porta un temps de vestir-te i desvestir-te… És important tenir aquest temps.

    Habilitareu el què heu anomenat zona neta i zona bruta?

    Exacte. Volem que tots els professionals tinguin el test. Hi ha hospitals que s’han posat les piles i ja n’han fet i estan en segons cribratges. Hem de saber si som positius o no i si l’hem passat o no. El pacient, el mateix: que no vingui mai ningú que sigui COVID o simptomàtic sense fer-li la prova per saber-ho. I més si potser li hem de fer una intervenció o una prova amb anestèsia. Sempre que sigui possible clar, si ha de ser una operació d’urgència doncs està clar que no serà així.

    I les proves espontànies, que de la visita es genera una radiografia, doncs aquestes no es podran fer. Si estem dient d’esponjar, si comencem a acceptar les espontànies, tindrem un col·lapse a les sales d’espera i tindrem un rebrot.

    Oi que estem demanant hores a les perruqueries? Doncs també per fer una radiografia. Ho fem per protegir-los

    Com ho gestionareu treballar matí i tarda, com canviaran els torns?

    Els tècnics han sigut el primer element de trinxera perquè són els que fan les radiografies, les ressonàncies, els qui van amb el portàtil a fer-les, són els que han estat més exposats. Ells ja fa torns de matí, tarda i nit i el servei funciona tot el dia. Són els metges radiòlegs els que passarem a fer tardes també. No podem exigir-ho als hospitals però el que recomanem és que durant un temps tota la feina que feien al matí la reparteixin al llarg del dia. Que la tarda sigui un mirall del matí.

    Creus que els professionals estaran d’acord?

    Doncs depèn com s’ho prenguin. Als meus jo els hi he dit que qui vingui al torn de tarda podrà fer un dia de teletreball. Això també està molt bé perquè tu tens una feina, tens un nombre n d’exploracions però no et diuen a quina hora les has de fer. Com si t’hi vols posar a les 5 del matí. La qüestió és el resultat i això a molta gent també li interessa. Ara ho posem com a model però es pot perpetuar.

    Tot el meu staff està d’acord perquè és un moment que ens hem de posar les piles, hem de sortir endavant. Entenem que els torns són importants per tenir esponjades les sales i a més pot ser una prova pilot per veure si això està aquí per quedar-se. Poder tenir un radiòleg a la tarda per fer les exploracions i que no sigui el de guàrdia no, de l’staff normal.

    Des de la conselleria deien que es preveia que totes les proves ajornades es poguessin resoldre abans que acabi el mes de juliol. Com es farà això?

    Jo crec que no s’arribarà. Quan proposo aquestes mesures és fer el mateix que fem al matí però que duri tot el dia per no tenir les sales tan plenes i poder netejar entre pacient i pacient. És tornar a l’activitat. Per això és tan important prioritzar l’activitat i tenir clar que hi ha algunes peticions que no farem mai. Ens quederem a les tardes per espaiar, no per fer més volum. Prioritzarem qui té quiròfan, qui té res oncològic, qui necessita un diagnòstic…

    A banda, com deies abans, de treballar de la mà amb els clínics, també se us obre l’oportunitat de treballar amb els metges de família ara que des del Departament de Salut s’han repartit ecògrafs als CAP. Quina lectura féu o quin treball conjunt heu pensat?

    Aquí hi ha postures diverses. Jo com a presidenta de Radiòlegs de Catalunya i la meva junta directiva hem estat sempre de la mà del president de la Medicina de Família i Comunitària. És més, fa temps vam fer un document conjunt per nosaltres poder assessorar, tutelar i facilitar que vinguessin als nostres serveis metges de família per ensenya’ls-hi a fer ecografia i fins on podien arribar. Si moltes vegades nosaltres tenim dubtes, imagina’t ells que no es dediquen a això al 100%. Volíem ser la guia per dir fins aquí podeu diagnosticar i, quan veieu que passen tals supòsits doncs ho deriveu als especialistes. Això va quedar en terreny de ningú i ara es vol tornar a començar.

    Serà útil?

    Crec que l’ecografia és com el fonendo d’abans. En un moment donat pot ser important per veure si el malalt té líquid a la panxa, a la pleura, al precardi, que està dins del cor, si pot tenir pedres o dilatació del ronyó… Ara, per fer un diagnòstic ben acurat, estarem nosaltres.

    La nostra mà saben que la tenen però s’han de posar uns límits perquè el què fa por és que es digui que l’ecografia és per tots. No és així. En algunes regions ha passat que la gent que no ho domina té dubtes i això ha derivat a un augment d’exploracions de TAC i el TAC irradia a la població.

    Quan un metge no sap fer bé l’ecografia o té un dubte demana un TAC, que el fa el radiòleg. Si l’hagués fet una persona que domina fer ecografies, potser s’hagués evitat. Repeteixo: no dic que no en sàpiguen, sinó que cal formar.

    A més, ara s’ha vist amb aquesta crisi com d’obsoletes estaven algunes màquines de diagnòstic radiològiques. Moltes s’han fos perquè els tubs tenen un número n de dispars i ja l’han sobrepassat. I pensa, i això és molt important, que el diagnòstic de COVID a molts llocs s’ha fet gràcies a la radiologia. Allà on no hi havia test, el més sensible i específic per dir que aquell malalt era un COVID ha sigut l’informe de la radiologia toràcica o del TAC. Hi ha hagut problemes per no tenir test, altres tardaven 24-48h, altres sortien malmesos…

    El diagnòstic primordial, i aquí hem tingut una feinada enorme, ha sigut fent radiologies. I també hem tingut una feinada perquè molts companys d’altres hospitals, que no esmentaré, em demanaven si els hi podíem deixar màquines portàtils per fer raigs. No en tenien. I són les més útils per no acumular pacients a les sales d’espera: poder agafar l’aparell i anar a les sales o a la UCI.

    Posar més màquines hauria d’anar en la línia dels llits de UCI que quan això passi se’n deixaran més d’oberts

    Sí. I he de dir que d’això no se n’ha fet molt ressó. Ha estat molt curiosa la pandèmia: per algunes coses s’ha fet molt rebombori i altres sobre què passa als hospitals han quedat totalment amagades.

    Se’n farà una lectura i servirà d’alguna cosa? 

    Crec i espero que això serveixi per canviar la manera de treballar, per aprendre, perquè si a altres països no ha passat això és segurament perquè hi havia reforços que nosaltres no teníem. Una lectura que hem de fer tots és que en educació i sanitat no s’ha d’escatimar.

  • PCR diagnòstica a l’Atenció Primària ja!

    El control de l’epidèmia de la COVID-19 ha entrat en una fase de transició un cop han disminuït sensiblement els casos, els ingressos i les morts per aquesta causa, tal com s’afirma en el document del 25 d’abril del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias. En l’actual fase adquireix especial importància la identificació dels nous malalts i la contenció d’aquests com a fonts de contagi per tal d’evitar una nova propagació massiva del virus, actuacions que s’han de fer en l’entorn comunitari, perquè és en aquest entorn on es contrau i difon la infecció i la malaltia.

    Per a la identificació i diagnòstic de casos de la COVID-19 només disposem dels tests PCR, i per a la contenció, una de les principals mesures és l’aïllament de les persones malaltes, l’estudi dels seus contactes i, si és el cas, també el seu aïllament. Per tant, ara ens cal saber si davant de clínica sospitosa podem atribuir-la al coronavirus per tal d’aïllar a aquestes persones i els seus contactes propers. Tenir un diagnòstic més cert evitarà patiments i aïllaments innecessaris, així com minimitzar l’impacte social d’aquestes mesures.

    La identificació i diagnòstic de persones simptomàtiques, tasques pròpies de l’AP, hauria d’estar emmarcada en una estratègia de rastreig de contactes, seguiment i aïllament, entre altres possibles mesures epidemiològiques. Estratègia que ha de ser coordinada entre l’AP i els serveis de vigilància epidemiològica de salut pública. Serveis que, igual que l’AP, van començar aquesta crisi molt minvats en la seva capacitat, i així encaren les següents fases.

    En la fase d’alta incidència i escassetat de material, la identificació de persones malaltes de COVID-19 a l’AP s’ha basat en la sospita clínica, però en una fase de menor incidència, en la que conviuen moltes altres infeccions víriques amb similar simptomatologia, la prova diagnòstica es fa imprescindible. Així ho reconeix el document del Ministeri de Sanitat quan diu que una de les capacitats del sistema sanitari ha de ser el «diagnóstico de todas las personas sintomáticas con PCR u otras pruebas diagnósticas que se identifiquen como adecuadas en los procedimientos aprobados por el Consejo Interterritorial».

    Enmig del desgavell que ha caracteritzat les últimes setmanes, l’accés a la realització de PCR des d’AP és diferent en cada Comunitat Autònoma. En algunes, com ara Navarra i les illes Canàries, es pot sol·licitar des de fa un temps la PCR per la metgessa de primària i les persones van a un lloc determinat per realitzar-les. A Euskadi es prenen mostres per a PCR en les consultes COVID-19 dels centres de salut. També tenim notícia que a Galícia i a Castilla León hi ha accés a la prova des de l’AP.

    En canvi a Catalunya no tenim aquesta possibilitat. Per què aquestes diferències entre C.C.A.A.? El que sí que ha anunciat el Govern de la Generalitat, el dia 7 d’abril, és el Programa Orfeu de «detecció massiva de la COVID-19 amb l’objectiu de complementar la capacitat del sistema de salut de disposar de tests diagnòstics de coronavirus SARS-CoV-2». El programa preveu realitzar 170.000 testos nous en unes sis setmanes. Però de tenir tests a l’atenció primària per diagnòstic de persones malaltes no se’n parla. A qui s’aplicaran? Quin sentit i benefici té fer un cribratge poblacional quan no es poden fer diagnòstics individuals a persones que presenten símptomes compatibles?

    Si l’Atenció Primària ha de ser la protagonista en les següents fases de la pandèmia, tal com diuen tots els polítics, des del president Pedro Sánchez fins a la consellera Alba Vergés, necessitem tenir accés ja a les PCR per poder garantir un desconfinament amb els menors riscos possibles. Sense aquest procés diagnòstic no tenim garanties d’identificar les persones malaltes i de què el seu aïllament i el dels contactes sigui realment necessari. Sense material i sense personal es pot fer molt poca cosa, el paper de l’AP es quedarà en pura retòrica, com denuncia Sergio Minué.

    Seguirem anant amb una sabata i una espardenya com fins ara? Seguirem fent diagnòstics a ull? Quantes visites innecessàries (i per tant, nocives) es faran en els hospitals? Quants casos se’ns escaparan, com pregunta Meritxell Sànchez-Amat? És més, seguirem recomanant/ordenant aïllaments sense la certesa de la seva necessitat? Com ho viuran les persones afectades? Com els ho podrem explicar? Quantes persones perdran el seu sou o la seva feina per no fer una PCR? Les persones i els barris amb més pobresa en patiran les pitjors conseqüències. Algú és conscient d’aquest dany?

    L’AP proporciona equitat al sistema, podem arribar a qui més ho necessita, a persones que no acudiran mai a altres serveis sanitaris. Persones que amb simptomatologia lleu o moderada, poden estar en habitatges de pocs metres quadrats i poden transmetre de manera ràpida la malaltia. Detectar com més aviat millor aquests casos pot tenir una gran repercussió per tallar la propagació de la COVID-19.

    Per altra banda veiem com la llei de cures inverses segueix funcionant. Es fan PCR a algunes elits, com els futbolistes, encara que no tinguin símptomes, o es poden fer proves en centres privats pagant entre 100 i 200 €. Necessitem recursos materials i personal suficient per aplicar la llei de cures directes, és a dir, donar atenció i recursos a qui més ho necessita, tant en l’àmbit individual com poblacional. Ara no hi ha excusa, sabem que hi ha tests disponibles, tenim moltes infermeres formades per prendre les mostres. Necessitem polítiques amb sentit, necessitem una AP forta de veritat.

    Volem PCR ja, l’AP està preparada!

  • Fàrmacs contra el coronavirus per a tots: l’accés a la salut, en el punt de mira

    Des del començament de la pandèmia de COVID-19, centres de recerca públics i privats de tot el món lliuren la carrera per una vacuna i un tractament eficaç. Mentre els seus científics investiguen, organitzacions internacionals reclamen que els medicaments que es desenvolupin siguin accessibles per a tot el planeta.

    Ja s’estan fent els primers passos. Divendres 24 d’abril es va acordar una col·laboració mundial entre l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Comissió Europea i altres organitzacions com la Fundació Bill i Melinda Gates, anomenada Access to COVID-19 Tools (ACT) Accelerator, per accelerar el desenvolupament de diagnòstics, medicaments i vacunes contra la COVID-19 i assegurar-se que seran accessibles per a tots els països.

    «El repte consisteix a accelerar i harmonitzar els processos per garantir que, una vegada que els productes es considerin segurs i eficaços, puguin arribar als milers de milions de persones del món que els necessiten», va expressar l’OMS en un comunicat. No obstant això, experiències passades demostren que «fins i tot quan es disposa d’instruments, no han estat a l’abast de tots».

    El 4 de maig la Comissió Europea començar una campanya per reunir 7.500 milions d’euros destinats a aquest projecte, segons va explicar divendres passat la presidenta, Ursula Von der Leyen.

    Els tractaments

    Com drecera per trobar un tractament contra la COVID-19 es busca el reposicionament de fàrmacs que ja es feien servir per a altres malalties i poden ser eficaços contra el nou coronavirus. Tenen l’avantatge que la seva seguretat i perfil de toxicitat ja es coneixen i el procés s’accelera.

    Un dels projectes més destacats és Solidarity, un megaassaig de l’OMS que provarà quatre dels tractaments més prometedors: Remdesivir, cloroquina i hidroxicloroquina, una combinació de Ritonavir / Lopinavir i Ritonavir / Lopinavir més Interferó Beta.

    El que semblava més potent és Remdesivir, un fàrmac de l’empresa farmacèutica Gilead que posseeix la seva patent en més de 70 països i que podria bloquejar l’entrada de genèrics fins a l’any 2031, segons l’organització Salud por Derecho, fundació sense ànim de lucre per la salut universal.

    Vanessa López, directora de Salut per Dret, alerta a SINC del perill d’aquesta situació. «Si només una companyia té la patent, podríem trobar-nos amb problemes de subministrament i preus abusius», afegeix López. «Seran milions de persones les que necessitaran el medicament».

    Javier Padilla, metge d’atenció primària i autor del llibre A qui deixarem morir?, Sosté que la seva patent podria limitar l’accés, i coincideix amb López: «Pot ser un problema perquè tindran una baixa capacitat de sostenir la demanda en termes de producció del medicament, i per la fixació del preu».

    De fet, Gilead va reconèixer el mes passat que no podia fer front a la demanda de Remdisivir que s’estava produint per l’ús compassiu d’aquest medicament a Europa i els Estats Units, és a dir, la seva utilització en pacients de COVID-19 al marge de l’assaig clínic.

    Salud por Derechos, al costat d’un centenar d’organitzacions civils, va escriure a finals de març una carta a la companyia demanant-li que «reconegui plenament l’escala i les conseqüències potencials de perseguir drets exclusius en lloc de permetre l’augment de la producció i el subministrament assequible de Remdesivir durant aquesta pandèmia» i l’instava a posar a disposició pública totes les dades i coneixements dels seus assajos.

    Els plans per desenvolupar un tractament amb Remdisivir semblen patir sots. Un document que va filtrar l’OMS per error i de què s’han fet ressò diversos mitjans revelar que un dels grans assajos que ho provava a la Xina no millorava l’estat dels pacients i va mostrar efectes secundaris. Aquest assaig va acabar abans d’hora, va explicar la farmacèutica en un comunicat, però altres segueixen en marxa.

    Les patents

    La cloroquina i hidroxicloroquina són medicaments genèrics contra la malària, mentre que la combinació Ritonavir / Liponavir sí que té patent en 39 països de la farmacèutica Abbvie sota el nom comercial Kaletra. Aquesta companyia va anunciar que podria renunciar als drets si s’arriba a comprovar la seva eficàcia, tal com va informar Financial Times.

    Un altre fàrmac prometedor que ja s’està utilitzant per al maneig de la infecció respiratòria, com informa l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), és Tocilizumab. «La seva patent va expirar el 2017, tot i que encara no té biosimilar [fàrmac comparable al medicament innovador de referència una vegada que la patent ha expirat] el que podria dificultar que hi hagués un subministrament ràpidament», afegeix López.

    No és la primera vegada, ni serà l’última, que es qüestiona el sistema actual de patents en la indústria farmacèutica.

    Segons explica a SINC Consol Giménez , professora titular de Malalties Tropicals i Salut Global de la Universitat d’Alcalá (UAH), «les patents són un dret exclusiu que atorga cada Estat als inventors, perquè puguin explotar comercialment les seves invencions per un temps determinat dins d’aquest Estat de manera que, un cop venci el termini de la patent, qualsevol la pugui reproduir lliurement».

    Aquesta exclusivitat sobre una invenció o tecnologia sol ser un mecanisme per estimular la innovació. No obstant això, Giménez creu que «hi ha límits» en aquest model. «El dret de patent d’un particular no pot esdevenir un obstacle que dificulti l’atenció de l’emergència».

    Les vacunes

    En una situació similar a la dels nous tractaments es troben les vacunes. Encara que a data 26 d’abril ja hi havia 89 candidates, segons l’OMS, només set d’elles estan en avaluació clínica.

    La professora Consuelo Giménez, que codirigeix el màster universitari en Acció Humanitària Sanitària de la UAH i Metges del Món, recorda que «l’alt nombre de dosis de la vacuna que fa falta en una situació de pandèmia fa difícil que puguin produir-se per un sol laboratori».

    «Previsiblement també estaran protegides per patent», diu Vanessa López, per la qual cosa s’enfrontarien a problemes de subministrament i preus. A més, afegeix, «en els últims anys el nombre d’empreses que fabriquen vacunes ha anat decreixent, fet que suposa una dificultat afegida».

    Per això, multitud d’organitzacions internacionals insten els governs a prendre mesures, ja que les més eficaces s’han de fer a escala de cada país.

    Laboratori de coronavirus del CNB-CSIC, a Madrid, on es treballa en el desenvolupament d’una vacuna. / Álvaro Muñoz Guzmán / SINC

    Les llicències obertes

    Una de les solucions que proposa Salud porDerechos és que en els contractes de finançament que els estats estan donant per a la investigació de la COVID-19 «s’incloguin clàusules perquè els resultats tinguin preus que siguin justos i que siguin de llicències obertes», segons explica la directora de l’organització.

    «Com que hi ha una gegantesca quantitat de diners públics invertits en aquestes vacunes i aquests tractaments, cal que no hi hagi una llicència d’exclusivitat i pugui ser produïda per diferents companyies», aclareix.

    Efectivament, en el model actual de desenvolupament de fàrmacs i vacunes s’inverteix diners públics en investigació, «i després aquests coneixements es transfereix en exclusiva a companyies farmacèutiques perquè els desenvolupin i comercialitzin, moltes vegades a preus desorbitats», recorda López.

    En l’epidèmia, Espanya ha invertit gairebé 30 milions d’euros per a projectes d’investigació relacionats amb el nou coronavirus, tal com recull l’organització Salut per Dret en un informe.

    La vacuna d’Inovio Pharmaceuticas, una de les que ja estan en fase clínica, ha estat parcialment finançada per la Coalició per a les Innovacions en Preparació per Epidèmies (CEPI), una coalició públic-privada fundada per Bill i Melinda Gates que té com a objectiu accelerar el desenvolupament de vacunes en epidèmies.

    Llicències obligatòries per assegurar el subministrament

    Una altra de les mesures proposades és la de llicències obligatòries. «L’Estat pot emetre immediatament un decret executiu sotmetent la patent, o la sol·licitud de patent, a llicència obligatòria amb la finalitat que la invenció sigui explotada per una entitat estatal o per tercers», declara la professora de la UAH.

    Aquests decrets es poden dur a terme en circumstàncies d’emergència per buscar el bé comú, com l’epidèmia actual, i a la companyia se li reconeix favor seu amb un pagament o ‘royalties’.

    Hernán Núñez, exdirector de l’Oficina Equatoriana de Propietat Intel·lectual (IEPI / SENADI), declara a SINC que, «sens dubte, la situació que estem vivint a nivell global a causa de la COVID-19 s’emmarca dins d’aquestes circumstàncies».

    De fet, segons va recordar Salut per Dret en una carta a l’executiu espanyol, «mesures com les llicències obligatòries o la producció pública dels medicaments estan recollides en l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC) i podrien arribar a ser emprades pel Govern per assegurar el proveïment i els preus no abusius dels medicaments necessaris per a la protecció de salut en aquesta epidèmia».

    Mesures globals i coordinades

    «Les llicències obligatòries ja han tingut èxit en altres ocasions. Per exemple, països com Zimbabwe i Eritrea van concedir patents sobre antiretrovirals contra la infecció per VIH i van aconseguir una reducció dels preus dels medicaments», explica Núñez.

    Diversos estats ja estan prenent mesures per assegurar l’accessibilitat dels medicaments en aquesta pandèmia, com Israel, que ha emès una llicència obligatòria per poder importar el fàrmac Kaletra des de països on hi hagi expirat la patent, com l’Índia.

    No obstant això, Yuanqiong Hu, assessora legal de la campanya Accés de Metges Sense Fronteres (MSF), alerta a SINC que és necessari que les mesures es posin en marxa de forma mundial i coordinada.

    «Qualsevol tractament o vacuna pot esdevenir un recurs escàs. Els països rics podrien emmagatzemar qualsevol recurs disponible i deixar als països amb capacitat limitada amb les mans buides», declara.

    «L’escala i l’impacte no tenen precedents i requereixen el ràpid establiment d’una producció i un subministrament diversos, suficients i coordinats a nivell mundial per a qualsevol tractament o vacuna que surti de les companyies farmacèutiques. Confiar en una sola empresa només donarà lloc a més tragèdies i comprometrà el control de la pandèmia», insisteix.

    Núñez opina que les empreses també han de posar de la seva part. «Les companyies haurien d’adoptar mesures per obrir les seves tecnologies patentades, dades, coneixements tècnics i línies cel·lulars necessàries per al desenvolupament de la producció», afegeix.

    En aquest sentit, Costa Rica va sol·licitar al març als estats membres de les Nacions Unides la creació d’un fons comú que recopili els drets sobre les dades i tecnologies útils contra la pandèmia, i que ha estat recolzada per desenes d’organitzacions en una carta a l’OMS, inclosa Salud por Derechos i l’exdirector de l’IEPI.

    A més, un estudi de què es va fer ressò MSF ha estimat el cost de producció dels fàrmacs que s’estan estudiant i assegura que, si són eficaços, seria possible per a les companyies produir-les a preus baixos i així i tot obtenir beneficis.

    «Només aturarem a COVID-19 amb solidaritat», va dir divendres passat Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS. «Els països, els associats a l’esfera de la salut, els fabricants i el sector privat han d’actuar junts i vetllar perquè els fruits de la ciència i la investigació puguin beneficiar a tots».

    Aquest és un reportatge traduït de l’Agència SINC

  • Campanya d’entitats cíviques per evitar la mort diària de 25 ancians a Catalunya

    Cada dia moren, encara avui, 25 persones en residències de la tercera edat a Catalunya. Per això, diverses entitats, entre les quals hi ha la coordinadora 5+1, que agrupa familiars de persones internes; la plataforma en defensa dels serveis públics i Marea blanca han posat en marxa una campanya sota el lema: “cap més mort evitable ja”. Dins d’aquesta iniciativa hi ha la presentació de la denúncia a fiscalia feta per 95 persones, on es detallen irregularitats, que poden haver costat vides, en onze residències i es demana també que s’investiguin les 1073 residències de gent gran que hi ha a Catalunya.

    En la presentació de la campanya, el sindicat Comissions de Base (CoBas) ha anat un pas més enllà amb l’anunci de la presentació d’una querella criminal vinculada amb les irregularitats que han provocat la mort de persones grans en geriàtrics a Catalunya.

    En una roda de premsa telemàtica en la qual han participat: María José Carcelén, de la coordinadora 5+1; Elba Tenorio, de la plataforma en defensa dels serveis públics: Concep Miró, de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i Israel Álvarez, de CoBas, s’ha denunciat la situació que afecta el món de les residències a Catalunya, marcada per la falta de control de l’administració i l’especulació de grans grups econòmics locals i multinacionals. Aquesta conjunció ha suposat la degradació del servei a la gent gran i també la penositat de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores que els donen servei.

    Querella criminal de CoBas contra Chakir i Vergés

    Carcelén ha explicat els motius de la demanda perquè fiscalia investigui. Ha recordat que van reclamar el març passat que es trobessin espais nets fora de les residències per tractar els afectats o sospitosos d’infecció per Covid-19 i que els casos més greus es derivessin als hospitals. Per als treballadors ja, a l’inici de la pandèmia van reclamar a la Generalitat que els fossin facilitats Equips de Protecció Individual (EPI) i es fessin proves tant als residents com als treballadors de les residències. En aquest sentit la denúncia tracta de saber perquè no es van dur molts dels malalts als hospitals. Si hi va haver alguna instrucció per no fer-ho o si des dels hospitals es va rebutjar atendre persones que “molts cops, i tenim proves, arribaven a la sanitat deshidratats i desnodrits”, segons Carceller.

    Morir de tristesa

    En la situació actual, Carceller ha demanat que es facin test als familiars de residents geriàtrics perquè almenys una persona pugui entrar a les residències i així evitar que “els que no han mort pel coronavirus se’ns morin de tristesa”. I si no hi ha test la responsable del familiars d’internats demana que es facilitin EPI perquè amb totes les garanties es puguin visitar els seus parents, almenys una persona per família. També ha reclamat Carcelén informació sobre els tests que segons la Generalitat s’han fet a les residències, uns 11.000.

    Més dur ha estat Israel Álvarez, treballador d’una residència i sindicalista. Ha afirmat que el seu sindicat, CoBas, prepara una querella criminal, perquè “ja l’any passat vam enviar informació a la fiscalia i ni ens ha cridat per fer cap comprovació”.

    En aquest cas l’acció penal ha estat assessorada per un lletrat i un membre del Cos Nacional de Policia (CNP). Es concreta en tres residències. Els fets que ha relatat van des de la negativa a derivar malalts a hospitals, acte que ha vinculat amb la mútua, Mutuam que fins a aquesta crisi tenia adjudicat el tractament sanitari a les residències, fins a falta de personal per assistir malalts, documentada amb gravacions. En aquest sentit ha indicat que en una residència de Barcelona on es va detenir un treballador per agredir sexualment una resident, la direcció va acomiadar la infermera que ho va denunciar, “i sort que es va instal·lar una càmera que ho va gravar tot”, ha manifestat Álvarez. Aquest treballador ha avançat que la querella es dirigirà contra el conseller de treball, Chakir el Homrani; la consellera de Salut, Alba Vergés i Laura Pelay, secretaria general de Salut.

    Crítica a fiscalia

    La querella, segons Álvarez, també responsabilitza empreses, com la constructora Sacyr, que quan es va fer càrrec de la gestió d’una de les residències va aturar la neteja de la roba dels treballadors “cosa que suposa risc biològic”, ha dit.

    Sobre les morts a les residències, Israel ha recordat que almenys a Barcelona les morts a les instal·lacions geriàtriques s’han de documentar durant cinc anys. “Així que es pot comparar el que passava i el que ha passat aquest any”.

    Per la seva banda, Elba Tenorio ha fet una crítica de fons a la privatització tant de residències com de la seva gestió: “Si una residència pública passa a ser gestionada privadament, s’acaba el servei públic”, ha dit. Ha criticat que Catalunya tingui 35.000 places residencials privades i només 10.000 places públiques i que a l’àrea metropolitana hi hagi 25.000 “places mercantilitzades, en mans de fons voltor, empreses de la construcció, societats com Eulen i Sacyr i fundacions fosques”.

    Tenorio ha tornat a parlar de Mutuam que fins a la crisi darrera era responsable dels serveis sanitaris a les residències. Ha dit, per exemple, que l’entitat, “ha abandonat una residència del grup Ballesol, en plena pandèmia”.

    Per la seva banda, Concep Miró, ha parlat de les condicions en què han de fer la seva feina les treballadores i treballadors de geriatria, de les ràtios de malalts per treballador, “que han quedat obsoletes perquè es van fer, el 2010 pensant que els residents tenien una autonomia que no tenen. La majoria ara tenen grau 2 i 3 de dependència”, ha afirmat. També ha assenyalat que en aquesta crisi les minvades plantilles han disminuït dràsticament per les infeccions, fent que el servei caigués en picat. Finalment ha recordat que les treballadores i treballadors de la geriatria fan la seva feina per un salari congelat des de fa deu anys “que no arriba al mileurisme” i ha reclamat fons públics perquè es millori la situació laboral de les treballadores.