Just Deploy It!

Etiqueta: COVID-19

  • La Covid es dispara a les escoles al final del primer trimestre

    Fins la setmana passada, semblava que l’escola havia deixat de ser un reflex de la societat. Al carrer, els indicadors de la pandèmia (nombre de contagis, velocitat de propagació, ingressos hospitalaris, etc.) no deixaven de créixer, mentre que als centres educatius la xifra de grups confinats, si bé havia crescut lleugerament durant la primera meitat de novembre, d’acord amb l’aplicació traçacovid, feia setmanes que es mantenia relativament estable al voltant del centenar de grups, una xifra irrisòria i molt allunyada del màxim històric, registrat el 31 d’octubre de 2020, en plena segona onada, amb 3.504 grups confinats.

    Era un miratge, en part causat pel canvi de protocol que des d’aquest curs no obliga a confinar grups als instituts quan hi ha un positiu, sinó únicament als alumnes d’aquell grup que no estiguin vacunats. Això no ho explica tot, però sí una part. I explica per què en els darrers dies s’ha produït un notable increment de grups confinats, però seguim molt lluny del màxim històric, i no obstant això la xifra d’alumnes i professors confinats ha crescut molt ràpidament i és molt possible que superi el seu màxim abans de dimecres, últim dia de curs abans de les festes nadalenques.

    Així, aquell 31 d’octubre de 2020, aquests 3.504 grups confinats es traduïen en el confinament de 85.994 persones (81.920 alumnes; 3.896 docents, PAS i PAE; i 178 externs). Avui, en canvi, hi ha només 239 grups confinats, però ja són més de 60.000 les persones confinades, una xifra que s’ha duplicat en menys d’una setmana i que fa pensar que el seu sostre no resistiria uns quants dies més d’escola. Malgrat tot, la xifra representa una part petita del conjunt del sistema, ja que aproximadament suposa el 4% de l’1,7 milions de persones que formen part del sistema educatiu.

    L’indicador del traçacovid que ja ha superat aquest màxim és el de positius registrats en els últims dies. De fet, ja fa dies que se superen els 6.900 que marcava aquell 31 d’octubre de 2020. Aquest dimarts la xifra de positius registrats en els deu dies previs entre treballadors i alumnes dels ensenyaments reglats no universitaris ja era d’12.077.

    Ustec demana tancar

    Aquest dilluns, en un comunicat, el sindicat Ustec va demanar «el tancament urgent i sense dilació dels centres educatius allà on la incidència és greu». A partir de les dades del traçacovid, la Ustec ha calculat la incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants, tant per a l’alumnat com per al conjunt de professionals que hi treballen als centres educatius (docents, PAE i PAS) del 4 al 18 de desembre. I els resultats és que l’alumnat té una incidència acumulada un 50% més alta que la mitjana de Catalunya, i que en el cas del professorat és triplica, ja que la mitjana durant aquell periode va ser de 609,5 i entre el professorat de 1.763,75.

    En una roda de premsa celebrada el 3 de desembre, quan la situació encara semblava sota control, la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, i la responsable dels programes intersectorials de Salut Pública en la infància i l’adolescència, Laia Asso, ja van fer crides a la prudència i a seguir complint les mesures. En aquell moment Asso va donar la dada que el 75% dels positius en centres educatius detectats en els darrers 10 dies es concentraven en població no immunitzada, per sota dels 12 anys. El debat sobre si es podria tornar a fer classe sense mascareta, que es plantejava a començament de curs, ha desaparegut totalment.

  • La sisena onada s’agreuja: l’atenció primària i els hospitals es tensionen

    La sisena onada s’agreuja a Catalunya. Els contagis i ingressos augmenten i, segons el Departament de Salut, més del 20% dels casos a Catalunya ja són sospitosos de ser de la nova variant òmicron, un percentatge que ja és del 25% a la ciutat de Barcelona. Salut preveu que òmicron sigui la variant dominant abans de les festes nadalenques. La situació preocupa especialment de cara a l’inici d’aquestes festes, durant les quals es produirà un augment de la interacció social.

    Aquestes últimes setmanes la situació epidemiològica ha empitjorat força i les previsions indiquen que el nombre de contagis seguirà a l’alça. Les causes són diverses: l’arribada del fred i l’augment de les interaccions socials en espais tancats, una ventilació insuficient, la nova variant òmicron o el relaxament general de la població, entre altres, podrien haver propiciat aquest empitjorament de la situació. Alhora, però, l’obligatorietat de l’anomenat passaport Covid per accedir a determinats establiments i activitats ha fet que s’hagi accelerat el procés de vacunació de persones que encara no ho havien fet.

    Les dades que subministra diàriament l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya indiquen que els casos positius a Catalunya superen els darrers dies els més de 6.000 diaris, una xifra que no s’havia assolit des de mitjans de juliol passat, al bell mig de la cinquena onada de la pandèmia. Els casos positius de Covid confirmats a Catalunya en una setmana s’han duplicat i han passat dels quasi 14.000 la darrera setmana de novembre (del 24 al 30) als més de 30.000 en la segona setmana de desembre (del 8 al 14), i que ja són 34.000 en les dades del dissabte 18. Segons les dades del Departament de Salut, durant la primera quinzena de desembre la incidència acumulada en 14 dies ha passat de 304 a 628, és a dir, un creixement de més del 100% en poc més de quinze dies. El dissabte 18 de desembre el risc de rebrot estava en 1.132 quan el 30 de novembre passat se situava tan sols en 396. Igualment, la Rt ha passat en aquesta quinzena d’1,33 a 1,73. Això ha impactat directament en l’atenció primària i en el nombre de proves de tests d’antígens i de PCR, així com de casos confirmats i també ha començat a tensionar els centres hospitalaris de tot Catalunya.

    «Fa unes quantes setmanes que els contagis i els ingressos estan pujant, encara que de manera més moderada si ho comparem amb altres onades. Però quan van pujant de forma constant, al final arribem a situacions complexes, i ara estem a les portes d’això. Preveiem que abans de Nadal superarem els 400 ingressos a UCI, per tant, la situació és força preocupant», assenyala Daniel López, investigador del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC.

    I, a més contagis, més pressió al sistema sanitari. On primer s’ha notat l’augment de la pressió assistencial ha sigut a l’atenció primària, que cada vegada rep més demandes d’atenció per simptomatologia de Covid-19. «Hem vist que s’ha multiplicat moltíssim el nombre de tests que fem i d’atencions a pacients lleus. La majoria de gent que atenem és gent jove, vacunada o no, amb simptomatologia lleu. Ens venen amb una simptomatologia pròpia del constipat, a la qual en un altre context no li donaríem importància, però que en aquest cas ens obliga a fer una prova per descartar que sigui Covid», explica Nani Vall-llossera, metgessa del CAP del Bon Pastor i membre del Fòrum Català de l’Atenció Primària.

    Vall-llosera destaca que l’atenció primària es troba en un moment de molta pressió, pel fet que coincideix la Covid amb altres virus respiratoris. «El que passi durant els pròxims dies serà clau per saber com evoluciona aquesta sisena onada. De moment, no és una onada comparable a la qual vam viure l’estiu passat, però ens trobem en un moment crític, perquè no sabem si aquesta situació es dispararà o s’aconseguirà controlar», afirma.

    Augmenten els ingressos a planta i UCI

    Els ingressos a les plantes d’hospitalització i a les unitats de cures intensives també van a l’alça. Dissabte passat, hi ha 1.144 persones ingressades als hospitals catalans, un 30% més que fa una setmana, i 306 a les UCI. El director de l’Institut Respiratori de l’Hospital Clínic, el Dr. Joan Ramon Badia, assenyala que aquest hospital comença a veure’s tensionat per l’augment d’ingressos, especialment a les unitats de cures intensives i intermèdies. A això s’afegeix el fet que falta, sobretot, personal d’infermeria per atendre aquests pacients complexos. «Fa unes tres setmanes que hem notat l’augment dels ingressos, no de manera exponencial, però sí que hem tingut un degoteig de casos que ha anat sumant cada dia un pacient més a cures intensives i, per tant, ara tenim una certa pressió assistencial», apunta Badia. De moment, a l’Hospital Clínic no s’han hagut de desprogramar intervencions quirúrgiques ni cap classe d’activitat ajornable, però sí que s’ha reduït el règim de visites a pacients hospitalitzats.

    El perfil dels pacients ingressats als hospitals ha variat una mica respecte a altres onades, sent ara la mitjana d’edat més baixa. Alhora la mortalitat ha disminuït dràsticament. «Les persones vacunades que ingressen amb Covid tenen molt millor pronòstic, fan més via i la seva estada a l’hospital és més curta de mitjana», assenyala Badia. Pel que fa als pacients ingressats a l’UCI, el perfil correspon pràcticament en un 80% a persones no vacunades de mitjana edat. «Els pacients que tenim que sí que s’han vacunat són pacients molt grans o amb altres comorbiditats i malalties que fan que la vacuna generi una menor immunització», sosté.

    Les dades evidencien, per tant, el gran impacte de les vacunes pel que fa a la disminució de la gravetat de la malaltia. «Estem convençuts que si no tinguéssim aquesta taxa tan elevada de vacunació estaríem molt pitjor que en qualsevol de les altres onades», sosté el metge especialista en pneumologia. En aquest sentit, Badia remarca que la vacunació dels infants és importantíssima. «Afortunadament, és molt excepcional que un infant pateixi malaltia greu per Covid, però amb la seva vacunació podem evitar contagis en persones que sí que són més susceptibles de tenir quadres més greus de Covid». Tanmateix, els efectes de la vacunació dels infants, que tot just es va iniciar la setmana passada, no es veuran fins d’aquí a unes setmanes.

    L’amenaça de la variant òmicron

    L’existència de la variant òmicron es va anunciar el 24 de novembre, després de detectar-la en mostres recollides entre el 12 i el 20 de novembre a Sud-àfrica. De moment, la nova variant es troba en estudi i encara no es coneixen del cert els efectes que pot tenir per als sistemes de diagnòstic, tractaments i vacunes. El que sí que se sap és que la variant òmicron és més transmissible que la delta i que té aproximadament 100 mutacions, el doble que l’anterior. La gran incògnita segueix sent la severitat d’aquesta variant.

    Òmicron s’està expandint ràpidament per Europa, i a Espanya comença a deixar empremta, malgrat que la variant delta continua sent encara la predominant. «Òmicron acabarà sent la majoritària, el que no sabem és exactament quan. Però, veient comportaments en altres països com Dinamarca, el que sí que sabem és que, quan ho sigui, el creixement quant a nombre de casos serà molt ràpid», sosté l’investigador de BIOCOM-SC, Daniel López.

    Per aquest motiu, l’investigador assenyala la importància de disminuir la incidència actual del virus i les ocupacions de llits als hospitals perquè quan s’estengui plenament la nova variant el sistema tingui capacitat de reacció. «Si ens enganxa amb els CAP saturats i els llits de planta i UCI plens, serà una situació insostenible. No sabem encara l’efecte clar de la variant òmicron, tenim encara molts interrogants, però, en qualssevol cas, cal preparar-se per afrontar la situació amb l’èxit més gran possible», remarca.

    El descobriment de noves variants del coronavirus posa, de nou, sobre la taula la necessitat que les vacunes arribin a tots els països del món. De fet, segons dades del web Our World in Data, un 53,9% de la població mundial ha rebut almenys una dosi de vacuna, però als països amb ingressos baixos només se n’ha administrat almenys una dosi al 5,6% dels seus habitants. El fet que hi hagi països on encara no hagin arribat les vacunes facilita que el virus circuli més i tingui la possibilitat de mutar i generar variants més contagioses. «Cal no oblidar que la Covid és una pandèmia global, i no s’aconsegueix que les vacunes arribin també a les poblacions empobrides, no aconseguirem avançar cap a la fi de la pandèmia», afirma López.

    Crida a la prudència de cara a les festes de Nadal

    Davant l’augment dels contagis i ingressos, els experts criden a extremar les precaucions durant les festes nadalenques, durant les quals es produirà un augment de la interacció social. «S’ha d’extremar la prudència. Si no es prenen mesures per disminuir la interacció social, després de les festes tindrem inevitablement una acceleració del nombre de contagis. Si no fem res per reduir els contagis, anem pel camí del pedregar», apunta Daniel López. Segons l’investigador de BIOCOM, les mesures actuals per reduir els contagis són clarament insuficients, perquè no s’ha aconseguit frenar l’expansió del virus. «Caldrà veure l’efecte del passaport Covid i de la tercera dosi de reforç, que en altres països com Dinamarca s’ha vist que ha fet desaccelerar el ritme de contagis, però no ha sigut suficient per frenar-se l’augment», explica López.

    Per la seva banda, el Dr. Joan Ramon Badia apunta que, de cara a les trobades familiars, si les persones estan vacunades i es fan un test d’antígens es podria minimitzar el risc. «Però, personalment, si hi ha familiars no vacunats o persones vulnerables amb malalties cròniques ja m’ho pensaria dues vegades en el cas de fer una trobada d’aquesta mena i, en aquest cas, no ho faria», expressa. Badia anima a vacunar-se a les persones que no ho han fet encara i també anima als pares a què vacunin els seus fills, perquè «la vacunació ens ajudarà a treure’ns de sobre aquest malson amb el qual portem immersos des de fa tant de temps, no només els sanitaris sinó tota la població».

    Aquest agreujament de la situació epidemiològica arriba en un moment en què l’atenció primària ha recuperat el seu ritme habitual i ha augmentat les visites presencials, tot i que moltes segueixen sent encara telefòniques, i en alguns CAP la situació és complicada. «Hi ha centres que tenen professionals de baixa o que per raons d’edat o patologies de base no poden visitar pacients Covid, per tant, només visiten pacients amb símptomes respiratoris un nombre limitat d’infermeres i metgesses», explica Nani Vall-llossera.

    «Anem fent front a les successives onades sense un reforç de personal. Falten mans i veiem que no hi ha prou múscul. Es continuen fent contractes de sis mesos a infermeres i metgesses, de tres mesos a administratius… això no atrau la gent. Falten professionals, sí, però per això cal millorar les condicions laborals, oferir perspectives de futur», remarca la metgessa de família. «Si no es reforça estructuralment l’atenció primària, aquesta situació és cíclica. Els professionals no som xiclets que ens estirem fins a l’infinit», conclou.

  • «Part de l’efectivitat de les vacunes podria mantenir-se davant de la variant òmicron»

    Amb el continent europeu immers a la cresta d’una sisena onada de casos de Covid-19, al món salten les alarmes per la nova variant òmicron. Els números semblen preocupant, però la investigadora experta en coronavirus Isabel Sola, una de les veus de la pandèmia de Covid-19, no es mostra tan pessimista com ho podria haver estat el 2020. “Aquesta onada no tindrà aquí el mateix impacte social i sanitari que va poder tenir l’any passat”, afirma. La diferència la marca la vacunació massiva a Espanya.

    La viròloga codirigeix ​​juntament amb Luis Enjuanes el Laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), on treballen en una revolucionària candidata a vacuna basada en ARN amb capacitat per autoreplicar-se. És un sèrum de segona generació, en paraules de la doctora, que obre camí a futures vacunes i tractaments centrats en aquesta tecnologia.

    A les vacunes se sumen els nous antivirals, que ja es posen en marxa per evitar casos greus en infectats amb factors de risc. Tot i això, Sola demana no abaixar la guàrdia. El Nadal és a la cantonada i les reunions seran inevitables. Distància i test són dues bones mesures per protegir els més vulnerables.

    La seva vacuna porta les instruccions per protegir de les variants del SARS-CoV-2 més habituals, es podria actualitzar si apareguessin noves mutacions com ara la variant òmicron?

    El que s’ha vist aquests gairebé dos anys és que els canvis de les variants no eren tan radicals. Així, les vacunes basades en la seqüència original del virus seguien donant una protecció molt bona davant de diferents variants posteriors. La variant òmicron acumula un nombre de mutacions significativament més gran, algunes ja presents en altres variants i altres de noves.

    Cal esperar fins a tenir més informació sobre l’efectivitat de les vacunes davant d’òmicron, però és possible que no se’n perdi completament la funció.

    Cal esperar fins a tenir més informació sobre l’efectivitat de les vacunes davant d’òmicron, però és possible que no sigui un efecte de tot o res i que no se’n perdi completament la funció. En qualsevol cas, actualitzar les vacunes actuals no és gaire complicat tècnicament. El nostre candidat ja inclou algunes de les mutacions més significatives de la proteïna S [la clau que permet que els virus infectin les cèl·lules]. A més, en incloure altres proteïnes del virus, podria conservar més efectivitat davant de noves variants.

    Amb la sisena onada pot fer la impressió que el problema del SARS-CoV-2 no s’acaba i que ni amb les vacunes s’aconsegueixen evitar els repunts.

    La situació d’aquest any no és comparable a la de l’any passat. És cert que els números d’incidència preocupen, però també que això no es tradueix immediatament en un augment de la pressió hospitalària ni de les morts, perquè ara tenim la contenció de la immunitat. Les vacunes protegeixen sobretot de la malaltia severa però no protegeixen, o només ho fan parcialment, de la infecció, de manera que un vacunat es pot infectar.

    S’està pensant utilitzar un nou criteri de mesura de l’estat de la pandèmia, com podria ser el nombre d’hospitalitzats, per exemple, una cosa que realment resulti més representativa de la situació general. Ara bé, com més casos nous més gran serà la probabilitat d’hospitalitzacions, perquè les vacunes tenen una efectivitat molt alta, però no del 100 %. I entre aquestes persones immunitzades n’hi haurà algunes que siguin més susceptibles i que, si s’infecten, puguin acabar ingressades.

    Què hem d’esperar llavors per a aquest Nadal?

    No és una situació tan fosca com fa un any, però siguem curosos perquè el virus està circulant. Si ens ajuntem amb molta gent i no ho fem en condicions de seguretat, podem transmetre aquest virus a altres de més vulnerables. Així que no ens oblidem de no reunir-nos massa persones, de ventilar, de portar mascaretes… De no abusar de la normalitat que anem recuperant per evitar mals majors.

    Què opina de demanar el passaport Covid als espais compartits?

    És cert que les vacunes no protegeixen del tot que ens infectem, així que des d’aquest punt de vista es podria pensar: de què serveix dir a algú que demostri que s’ha vacunat, si aquesta persona pot estar infectada? Però sí que s’està veient cada cop més clar que els vacunats presenten un menor risc de contagiar altres persones.

    No és una situació tan fosca com fa un any, però siguem curosos perquè el virus està circulant. Si ens ajuntem amb molta gent i no ho fem en condicions de seguretat, podem transmetre aquest virus a altres de més vulnerables.

    Des d’aquest punt de vista, el passaport Covid és una manera de limitar l’entrada del virus a determinats grups. Tot i això, la vacunació per si sola és fonamental però no és suficient. Ha d’anar acompanyada també de tests. El 80% de la gent és asimptomàtica o dóna símptomes molt lleus. És un virus silenciós. De manera que ara que inevitablement hi haurà moltes reunions de gent, s’han de fer tests. Una prova ajuda que tinguem una certa seguretat que algú no transmet el virus.

    Podem respirar tranquils ara que comptem amb els primers antivirals?

    Qualsevol mesura nova és benvinguda i sembla que les dades sobre la seva efectivitat són positives. L’avantatge d’aquests antivirals és que són orals. Això significa que quan una persona amb factors de risc, i per tant amb força possibilitats d’emmalaltir greument, dóna positiu en un test pot prendre immediatament la medicació a casa per prevenir l’evolució de la malaltia. Perquè aquests antivirals, que van directament contra el virus, s’han d’utilitzar aviat perquè funcionin. És una arma més per poder defensar-nos del virus en persones ja infectades i com més armament tinguem, millor.

    Què suposarà per al nostre país el fet de disposar de la vacuna de l’empresa Hipra?

    És cert que en aquest moment no hi ha problemes de subministrament de vacunes i que fins ara ha funcionat l’estratègia d’immunització de la població i l’efectivitat dels sèrums. Així que, si bé potser no canviarà el curs de la vacunació, crec que estratègicament és molt important que s’hagi desenvolupat una vacuna en una companyia espanyola. I disposar de qualsevol medicament propi també dóna certa autonomia per a un país.

    Però aquest sèrum pot tenir utilitat sobretot per la seva naturalesa: el seu disseny es basa en proteïnes recombinants, molt més estables que l’ARN, així que no depèn d’ultracongeladors per emmagatzemar-los i transportar-los, i la seva producció és més econòmica. Això fa que aquesta candidata pugui tenir utilitat en altres països o en determinats llocs on les vacunes d’ARN tenen un accés més complicat. També pot ser molt útil per reimmunitzar, si cal continuar administrant noves dosis que mantinguin la immunitat. Precisament el seu assaig clínic consisteix a analitzar-ne l’eficàcia com a tercera dosi.

    Ja hi ha una data per als assaigs clínics de la vacuna en què està treballant el seu equip?

    En aquests moments estem assajant la protecció que indueixen les vacunes en ratolins i la caracterització de la immunitat. La gran limitació dels assaigs clínics és el seu finançament, atès el seu alt cost. Un laboratori no els pot finançar amb el seu projecte, cal una companyia que ho faci. I ara no hi ha la mateixa urgència que hi havia fa poc més d’un any, perquè ja tenim vacunes que funcionen molt bé i que s’estan produint a gran escala.

    Una vacuna ideal hauria de ser molt segura, com ara els ARN sintètics, i molt eficaç. És a dir, que indueixi immunitat esterilitzant, que protegeix no només de la malaltia, sinó també de la infecció, i duradora.

    Així que, per a una empresa, generar un producte alternatiu a un altre que funciona adequadament potser no és en aquests moments una prioritat. Per això l’interès actual se centri en oferir solucions que suposin un canvi qualitatiu.

    Això va una mica en la línia en què estem treballant: vacunes de nova generació basades en ARN autoreplicatiu, cosa que pot portar una mica més de temps. Perquè serien útils davant de la pandèmia actual, però també es podria pensar en un nou concepte de vacuna d’ARN, l’ús futur del qual resultaria aplicable a altres malalties.

    Com seria la vacuna ideal?

    Una vacuna ideal hauria de ser molt segura, com ara els ARN sintètics, i molt eficaç. És a dir, que indueixi immunitat esterilitzant, que protegeix no només de la malaltia, sinó també de la infecció, i duradora. El nostre candidat immunitza davant de diferents antígens virals, per la qual cosa podria donar una immunitat més completa i duradora. L’administració intranasal permetria aconseguir immunitat esterilitzant.

    Com que treballem en un replicó d’ARN, també té l’avantatge que permet administrar una dosi menor i així reduir-ne el cost. Es basa en el genoma del virus modificat perquè no es propagui per l’organisme, per això és molt segura, però manté la maquinària de replicació dels coronavirus. Per això, amb una quantitat petita de molècules n’hi ha prou, perquè elles es multiplicaran després milers de vegades dins de les cèl·lules de les persones. La producció de la vacuna pot ser en cèl·lules cultivades al laboratori o de forma sintètica.

    Quina de les dues formes és millor?

    Produir-la en cèl·lules és més senzill i menys costós. Però al que es tendeix ara és a fabricar vacunes tan sintètiques com sigui possible per la seva major seguretat, en el sentit que són químicament definides, saps el que poses i, per tant, també pots controlar els efectes adversos. Actualment, treballem en reduir la longitud del nostre replicó per poder produir-lo eficientment per síntesi in vitro, per això és un projecte de més llarg abast. El nostre replicó té més de 20.000 nucleòtids, davant dels entre 4.000 i 5.000 nucleòtids dels ARN que usen Pfizer o Moderna.

    Ara s’obre una nova era de les vacunes?

    Jo crec que sí. L’experiència amb les vacunes d’ARN ha obert un nou horitzó pel que fa a les capacitats que té l’ARN com a vacuna o fins i tot com a molècula terapèutica, entre d’altres coses. Des del punt de vista de la indústria farmacèutica, al principi hi havia un cert escepticisme, però les companyies han vist que és possible produir a gran escala un producte que es pot vendre en moments de necessitat i que té un cost assumible.

    I des del punt de vista de la societat, la gent es podia mostrar reticent en un primer moment, però l’escepticisme desapareix quan veus quines societats senceres estan protegides. Les vacunes no són perfectes, però no té res a veure com ara estem amb com estàvem fa un any, quan encara no s’havia començat a vacunar. Diguem que les vacunes d’ARN ja han entrat a les nostres vides com una molt bona opció.

    Què serà del seu grup de recerca quan el SARS-CoV-2 no estigui al primer pla?

    El que ha passat amb els grups de coronavirus al llarg d’aquest segle XXI, quan van aparèixer dos virus més SARS-CoV i MERS-CoV, el 2002 i el 2012, respectivament, és que el finançament va augmentar molt, amb el consegüent augment del nombre de grups de treball. Quan va caure el finançament ens vam quedar al tauler unes poques peces, que portàvem tota la vida investigant en coronavirus. El nostre grup fa més de 35 anys que treballa en coronavirus amb diners de diferents fonts.

    Has d’anar innovant i creant projectes que siguin interessants perquè puguin rebre finançament competitiu de la Unió Europea, els Estats Units, Espanya, de companyies… del que sigui. Continuarem al mateix camí pel que veníem. Continuarem investigant les bases de la virulència dels coronavirus, és a dir, quins factors té el virus que li fan causar la malaltia. Però ho fem amb una vocació aplicada perquè aquesta informació bàsica pugui tenir una utilitat en el futur en el desenvolupament de vacunes i antivirals.

    Aquesta crisi ha beneficiat d’alguna manera els centres de recerca, més enllà de la visibilitat i del finançament? Per exemple, Sonia Zúñiga, investigadora sènior al seu grup, té ara un contracte indefinit.

    La pandèmia, com dius, ha fet visible el treball de grups de recerca. Això ha reactivat processos d’estabilització, ja iniciats abans, de moltes persones que feia anys que treballaven en llocs estructurals i no obstant comptaven amb contractes temporals. La doctora Sonia Zúñiga fa 20 anys que és al laboratori, com el doctor Juan García Arriaza, del grup de Mariano Esteban. Tots dos tenen ara un contracte indefinit de doctor que els dóna una estabilitat que no tenien abans.

    Espero que l’experiència actual es tradueixi en un canvi qualitatiu i que cada cop que un govern pensi en els pressupostos intenti augmentar una mica la inversió en ciència de l’any anterior. La ciència no s’improvisa d’un dia per l’altre.

    La pandèmia ha fet visibles feines que abans passaven més desapercebudes i haurà beneficiat persones, grups de recerca i institucions. Sempre és positiu que es doni valor a la feina essencial realitzada en recerca, sanitat i en tants sectors de la societat. Una altra cosa nova que mai no havia passat a Espanya són les donacions a la ciència de particulars i d’empreses, motivades per la necessitat de trobar una solució. Però també per la confiança en la ciència. Això crec que seria molt positiu que es mantingués.

    És viable que es produeixi una millora en la situació de la investigació a Espanya?

    Els investigadors han fet el que estava al seu abast i han tingut contribucions molt positives, però el que seria ideal seria això es traduís en alguna cosa estructural, que romangui. El problema és que la memòria és molt fràgil. Espanya tradicionalment ha invertit menys en ciència que els països de l’entorn. Espero que l’experiència actual es tradueixi en un canvi qualitatiu i que cada cop que un govern pensi en els pressupostos intenti augmentar una mica la inversió en ciència de l’any anterior. La ciència no s’improvisa d’un dia per l’altre. Necessites instal·lacions, personal amb coneixements i amb experiència.

    Ja hi ha hagut iniciatives concretes?

    Pel que fa a les malalties infeccioses, i gràcies al fet de reconèixer el valor de la ciència i també als diners que vindran o que venen d’Europa, Espanya s’ha proposat construir noves instal·lacions d’alta seguretat de nivell P3 i P4, que permeten treballar amb els patògens més perillosos. Actualment, no hi ha a Espanya cap laboratori de bioseguretat P4. Ara bé, el que és important no és només construir la instal·lació, després ve el seu manteniment i dotar-la de personal molt especialitzat amb formació en bioseguretat. Per això caldrà també el compromís no només puntual, sinó en el temps.

  • L’OMS demana accelerar la vacunació davant l’amenaça de la variant òmicron

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que el risc global que suposa la nova variant òmicron és «molt alt». Per aquest motiu, ha demanat a tots els governs accelerar la vacunació contra la Covid, especialment entre la població de risc, i que es reforcin totes les mesures de vigilància davant aquesta nova variant que ha posat el món en alerta. L’organització també ha demanat a tots els països que notifiquin possibles casos o brots associats a òmicron.

    L’Assemblea Mundial de la Salut, l’òrgan plenari de l’OMS, s’ha reunit durant aquesta setmana, entre el 29 de novembre i l’1 de desembre, en una trobada extraordinària, per segon cop en tota la seva història, per tal d’examinar les vies per enfortir els mecanismes internacionals de prevenció, preparació i resposta davant de noves pandèmies.

    Aquesta reunió extraordinària va ser convocada després de la darrera reunió ordinària del mes de maig passat i ha tingut com a únic punt de l’ordre del dia l’examen de l’Informe del Grup de Treball d’Estats Membres sobre l’enfortiment de la preparació i resposta de l’OMS davant d’emergències sanitàries. La decisió de l’Assemblea ha sigut establir un òrgan de negociació intergovernamental per tal de redactar i negociar un conveni, acord o un altre instrument internacional de l’OMS sobre prevenció, preparació i resposta davant de pandèmies.

    Què se’n sap, de la variant òmicron?

    L’existència de la variant òmicron es va anunciar el 24 de novembre, després de detectar-la en mostres recollides entre el 12 i el 20 de novembre a Sud-àfrica. Segons l’OMS, però, el primer cas confirmat correspon a una mostra del dia 9 de novembre.

    De moment, la nova variant es troba en estudi i encara no es coneixen del cert els efectes que pot tenir per als sistemes de diagnòstic, tractaments i vacunes. El que sí se sap és que òmicron té aproximadament 100 mutacions, el doble de mutacions que la variant delta. D’aquestes mutacions, més de 30 es troben a la regió del genoma del virus que conté la informació per a la proteïna spike (S), la que el virus fa servir per entrar a les cèl·lules i que és la diana de les vacunes actuals.

    La gran quantitat de mutacions i la rapidesa amb què aquesta variant s’ha expandit fa témer que pugui ser més transmissible que les variants conegudes fins ara. De moment, òmicron ja és present a Àfrica, Europa, Orient Mitjà i l’Àsia Oriental. A Espanya es va detectar el primer cas de la variant òmicron el passat dilluns a l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, tractant-se d’un viatger procedent de Sud-àfrica. També a Catalunya s’han detectat dos casos positius d’aquesta nova variant.

    El descobriment de noves variants del coronavirus posa, de nou, sobre la taula la necessitat que les vacunes arribin a tots els països del món. De fet, segons dades del web Our World in Data, un 53,9% de la població mundial ha rebut almenys una dosi de vacuna, però als països amb ingressos baixos només se n’ha administrat almenys una dosi al 5,6% dels seus habitants. El fet que hi hagi països on encara no hagin arribat les vacunes facilita que el virus circuli més i tingui la possibilitat de mutar i generar variants més contagioses.

    Segons l’OMS, una pandèmia com aquesta requereix esforç planetari per eliminar-la. En aquest sentit, el director general de l’OMS insisteix reiteradament en el fet que «ningú estarà fora de perill fins que tots estiguem fora de perill, ja que l’única manera de posar fi a això és aconseguir que tothom que necessiti vacunes, proves i tractaments per al coronavirus, a qualsevol lloc del món, els pugui aconseguir».

    En la mateixa línia, el pediatre i epidemiòleg de l’Institut de Salut Global de Barcelona Quique Bassat assenyalava en una entrevista a El Diari de la Sanitat que «fins que no estigui vacunada també la població dels països més pobres no podrem donar per controlada la pandèmia a escala global, sempre tindrem forats per on seguirà entrant i circulant el virus».

    Intensificar la prevenció davant de futures pandèmies

    La pandèmia de la Covid-19 ha posat sobre la taula la importància d’intensificar la prevenció, preparació i resposta davant de noves pandèmies i emergències sanitàries. En aquest sentit, el Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS, ha dit que la decisió de l’Assemblea Mundial de la Salut era una oportunitat única en una generació per enfortir l’arquitectura sanitària mundial amb la intenció de protegir i promoure el benestar de totes les persones.

    «La pandèmia de Covid-19 ha tret a la llum els nombrosos errors del sistema mundial de protecció de les persones davant de les pandèmies: les persones més vulnerables es queden sense vacunes; els treballadors de la salut no tenen l’equip necessari per fer la seva tasca de salvar vides; i els enfocaments de «jo primer» obstaculitzen la solidaritat mundial necessària per fer front a una amenaça mundial», ha subratllat el director general de l’OMS.

    Fer front a tot això requereix, a parer de l’OMS, «un enfocament integral i coherent per enfortir l’arquitectura sanitària mundial, i l’elaboració d’un nou instrument per a la prevenció, preparació i resposta davant de pandèmies des d’una perspectiva que abasti totes les instàncies governamentals i tota la societat, donant prioritat a la necessitat d’equitat».

    L’òrgan de negociació que s’ha acordat crear en aquesta assemblea extraordinària celebrarà la seva primera reunió abans de l’1 de març de 2022 i la segona reunió abans de l’1 d’agost de 2022. També presentarà un informe sobre els avenços de la seva tasca a la 76a Assemblea Mundial de la Salut el 2023 i sotmetrà les seves conclusions a la consideració de la 77a Assemblea Mundial de la Salut que se celebrarà el 2024.

  • La justícia avala l’ampliació del passaport Covid a Catalunya, mentre la situació epidemiològica continua empitjorant

    La situació epidemiològica a Catalunya està empitjorant, igual que ho està fent a la resta de l’Estat i en molts països europeus. Segons ha explicat en roda de premsa la secretària de Salut Pública de la Generalitat, Carmen Cabezas, l’augment de la incidència podria estar relacionat amb l’arribada del fred i d’una major activitat en els entorns tancats, en un període on els virus respiratoris es transmeten amb més facilitat. Això, conjuntament amb la variant delta, que és molt més transmissible, podria estar influint en la situació actual.

    Les xifres a hores d’ara comencen a preocupar. L’increment quant a casos positius de Covid es va començar a veure cap a finals d’octubre i principis de novembre i s’ha produït de manera mantinguda. La taxa de positivitat a Catalunya se situa entorn el 5% i ja es comença a veure l’impacte tant en l’atenció primària com en el nombre d’hospitalitzacions.

    «S’ha produït un augment de les visites relacionades amb la Covid a l’atenció primària, que dimarts van arribar a 9.100. La setmana passada es van notificar un total de 41.980 visites, un 35% més que la setmana anterior», ha assenyalat Cabezas, qui puntualitza, no obstant això, que estem lluny de la situació que es va viure a l’atenció primària a principis de l’estiu passat.

    Quant al nombre d’hospitalitzacions, s’ha produït un augment considerable, sobretot en edats superiors als 50 anys. Actualment, hi ha 565 persones ingressades als hospitals catalans i 127 a les unitats de cures intensives. La mortalitat, de moment, es manté molt baixa, d’un 0,3%. Segons ha explicat Cabezas, aquesta onada es comporta de manera molt similar a la cinquena i «molt millor que les altres onades en què no teníem vacunació».

    Les dades, doncs, reforcen la idea que la vacunació és molt útil per prevenir la severitat de la malaltia i els ingressos. «Hi ha 17,85 vegades més d’hospitalitzacions en persones d’entre 60 i 79 anys no vacunades que en persones vacunades», destaca la secretària de Salut Pública. A més, en el cas dels vacunats, el temps d’estada a l’hospital és inferior que en el cas dels no vacunats. «L’estada mitjana a l’hospital d’una persona entre 60 i 69 anys vacunada és de 8 dies, mentre que de les no vacunades augmenta a 10,7 dies», exemplificat Cabezas.

    «La vacunació és una capa fonamental per protegir-nos. També són molt importants les altres capes: la mascareta, la distància, la ventilació i la disminució dels contactes socials», ha assenyalat la secretària de Salut Pública, qui ha remarcat que s’ha de tenir especial prudència ara que venen les festes nadalenques i reduir al màxim els contactes.

    Davant l’augment dels contagis, el Govern de la Generalitat ha decidit fer obligatori el certificat Covid per accedir als bars i restaurants, centres esportius i residències. Fins ara, només era obligatori per a l’oci nocturn i pels casaments celebrats en espais tancats. La mesura ha rebut l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i entrarà en vigor a partir de dijous nit.

    La presidenta del Comitè Científic Assessor de la Covid-19 per a l’abordatge de control de la pandèmia, Magda Campins, ha recordat en roda de premsa que el passaport Covid no obliga a vacunar-se, ja que també és igualment vàlida una prova negativa contra la Covid, sigui PCR o test ràpid, o el certificat de recuperació de la malaltia. Campins ha explicat que el passaport Covid intentar reduir el risc de contagi en entorns tancats i de major vulnerabilitat i disminuir l’impacte de la pandèmia sobre el sistema sanitari davant l’augment de casos.

  • Què sabem sobre la Covid-19 en nens després de 18 mesos de pandèmia i a l’espera de la vacuna pediàtrica

    “Des que el març del 2020 es va declarar la pandèmia de Covid-19, hem après molt sobre el coronavirus SARS-CoV-2 i el seu paper en la malaltia pediàtrica”, escriuen a la revista de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) pediatres d’una desena d’hospitals i xarxes d’investigació espanyols, encapçalats per Cristina Calvo, de l’Hospital Universitari La Paz.

    Fer repàs és útil per valorar el balanç risc/benefici de vacunar els menors d’11 anys, l’únic grup de població a Europa que encara no disposa d’una vacuna contra la Covid-19. Als Estats Units s’acaba d’aprovar la vacuna de Pfizer-BioNTech per a nens entre 5 i 11 anys. L’Agència Europea del Medicament es podria pronunciar d’aquí a un mes.

    Com ha afectat els nens a Espanya la Covid-19?

    “Els nens s’infecten en un percentatge semblant als adults, si bé la majoria pateixen quadres lleus o asimptomàtics. Al voltant d’un 1% dels infectats necessiten hospitalització, menys d’un 0,02% cures intensives, i la mortalitat és molt baixa i generalment en nens amb comorbiditats”, escriuen els pediatres Cristina Calvo, Alfredo Tagarro, Ana Méndez Echevarría, Belén Fernández Colomer, Rosa Albañil Ballesteros, Quique Bassat i M. José Mellado Peinado en un article publicat a Anales de Pediatria a finals de setembre.

    Al voltant d’un 1% d’infectats necessiten hospitalització, menys d’un 0,02% cures intensives, i la mortalitat és molt baixa i generalment en nens amb comorbiditats.

    Estimen una mortalitat de 0,21 per 100.000 nens de 0-9 anys i de 0,34 per 100.000 nens de 10 a 19 anys. Segons dades recollides en un informe del ministeri de Sanitat, fins al 30 de juliol passat havien mort nou nens entre 6 i 11 anys.

    En la majoria, afirmen els pediatres, la Covid-19 provoca infeccions respiratòries i quadres gastrointestinals que no necessiten tractament. L’excepció, molt poc freqüent, és l’anomenada síndrome inflamatòria multisistèmica (MIS-C).

    El 60% dels nens que van necessitar cures intensives, i el 90% dels que van morir tenien altres patologies greus. En concret, la malaltia cardíaca i del fetge i l’asma s’associen a un risc més gran de Covid greu en nens; en canvi, aquesta associació no apareix amb pacients oncològics, malaltia reumàtica ni diabetis.

    Emmalalteixen més amb la variant delta?

    Tant Cinta Moraleda, responsable de l’estudi EPICO -que recull dades de nens amb Covid-19 a 74 hospitals espanyols-, com Francisco José Álvarez García, coordinador del Comitè Assessor de Vacunes (CAV) de l’AEP, insisteixen que no hi ha hagut a Espanya més hospitalitzacions de nens atribuïbles a la variant delta. Als Estats Units sí que s’ha observat una coincidència temporal entre l’extensió de la delta i un augment d’ingressos, però podria ser degut a factors diferents de la variant en si.

    La publicació en Anales de Pediatria reflecteix més aviat que “la gravetat i la freqüència de les hospitalitzacions pediàtriques segueixen disminuint” a cada nova onada de la pandèmia, “i no és clar si aquests canvis es deuen a l’emergència de noves variants o al nostre major coneixement sobre la malaltia”.

    Nounats: no hi ha contagis a través de la lactància

    “El nounat es pot infectar, si bé la transmissió vertical és molt baixa (< 1 %), i s’ha demostrat que el nadó pot cohabitar de manera segura amb la seva mare i rebre lactància materna”, escriuen Calvo i la resta de pediatres a Anales de Pediatria. «En general, les infeccions neonatals han estat lleus o asimptomàtiques».

    La majoria dels contagis en nounats són postnatals per contacte estret, però no a través de la lactància -no hi ha casos confirmats per aquesta via-.

    La majoria dels contagis en nounats són postnatals per contacte estret, però no a través de la lactància.

    Però els pediatres assenyalen: “Aquesta pandèmia també ha tingut un impacte col·lateral derivat de les limitacions imposades a la presència dels pares i mares a les unitats de nounats i de l’estrès dels sanitaris”.

    Què se sap sobre la síndrome inflamatòria (MIS-C)

    «Un petit percentatge de nens experimenten la síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica (PIMS-TS/MIS-C), generalment 4 a 6 setmanes després d’un quadre lleu de Covid-19», informa Sanitat. No s’ha estimat encara la incidència de manera precisa.

    Els símptomes són variats: “febre, símptomes gastrointestinals, erupcions cutànies, lesions miocàrdiques, aneurismes a les coronàries i xoc”. És freqüent l’ingrés a UCI. El MISC-C se segueix investigant, perquè encara que comparteix característiques amb altres síndromes inflamatòries en nens, també té diferències. En un estudi amb dotze nens espanyols de 5 a 14 anys sense malalties prèvies, els pacients van estar 10 dies de mitjana ingressats, gairebé la meitat a UCI. Cap no va morir.

    Els pediatres espanyols van elaborar ja fa un any un document de consens sobre com tractar aquesta síndrome.

    I la Covid persistent?

    Com en els adults, s’estima que el 10% de nens que han passat la infecció de forma lleu o asimptomàtica poden tenir Covid ​​persistent, assenyala l’informe de Sanitat. “Els principals símptomes associats són: fatiga, mal de cap, dispnea, debilitat, confusió mental, deteriorament cognitiu i canvis d’humor, que poden afectar les activitats de la vida diària i l’exercici acadèmic, impedint assistir a l’escola o realitzar activitats extraescolars”. També és una àrea de recerca activa, explica Álvarez García.

    Com en els adults, s’estima que el 10% de nens que han passat la infecció de forma lleu o asimptomàtica poden tenir Covid ​​persistent.

    És, de fet, “la part que més desenvolupem a EPICO”, ​​diu a SINC Moraleda, “però encara no tenim dades per compartir”. Els símptomes són variats i inespecífics, “estem encara lluny de caracteritzar-los bé, però no podem banalitzar-los. Cal continuar investigant”.

    Són contagiats més que contagien, i no a l’escola

    Ja no hi ha dubtes, assegura el pediatre Ángel Hernández Merino, de l’AEP, que al contrari que amb altres virus respiratoris, com ara la grip, els nens no són grans contagiadors de la Covid-19. Al contrari. «Els nens rarament originen successos de supercontagi i semblen ser menys infecciosos que els adults», escriuen els pediatres a Anales de Pediatria. La capacitat d’infectar augmenta amb l’edat, fins a igualar la dels adults a l’adolescència tardana. Això és així, tot i que s’ha detectat alta càrrega viral, de virus viables, en nens i nadons.

    Els nens rarament originen esdeveniments de supercontagi i semblen ser menys infecciosos que els adults. La capacitat d’infectar augmenta amb l’edat, fins a igualar la dels adults a l’adolescència tardana.

    Els nens i nenes s’infecten sobretot a casa, assenyala Sanitat: “La major part dels contagis en nens tenen lloc en l’àmbit domèstic, fins i tot durant el curs escolar. En els brots als centres educatius, sovint els treballadors són els casos índexs (…). D’altra banda, en general, els adults en els entorns escolars no presenten una vulnerabilitat més gran a patir Covid greu que la població general”.

    Tot i així, els pediatres recorden que aquestes dades s’han recaptat amb una comunitat educativa que compleix estrictament l’ús de màscara.

    Efectes indirectes de la pandèmia

    La pandèmia no només ha provocat la malaltia de la Covid-19. També s’han produït nombrosos danys col·laterals derivats de la dificultat d’accés a l’assistència, escriuen els pediatres a Anales de Pediatría. «La salut mental de la població pediàtrica s’ha vist seriosament afectada«.

    En un recent article a La Voz de Asturias, Federico Martinón Torres, Cap del servei de Pediatria de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago, alertava de la necessitat de prendre “les mesures adequades de protecció de la població infantil de les greus conseqüències indirectes d’aquesta pandèmia: descens en les cobertures vacunals rutinàries i «reemergència» d’infeccions pediàtriques greus, “despriorització” en les estratègies de salut, increment alarmant en patologia psiquiàtrica infantojuvenil, augment dels maltractaments infantils i violència domèstica, o interferències significatives en la seva educació i relacions socials amb imprevisibles conseqüències a curt i mitjà termini”.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix-lo en castellà aquí

  • La vacuna de la grip s’associa a menys gravetat i mortalitat per Covid

    L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) alerta que aquest any la grip pot ser més nombrosa i presentar casos més greus, donat que s’ha disminuït la immunitat col·lectiva al no haver pràcticament grip l’any passat.

    Un recent estudi publicat a la revista Vaccines assenyala que quan s’han donat hiverns suaus amb taxes d’incidència de la grip baixes, els anys següents es registraven casos més greus. Això podria suposar que fins a un 48% de la població fos susceptible a la infecció per la grip. Davant aquest context, enguany s’ha incrementat en 120.000 les vacunes de la grip, que arribaran a les 1.570.000 dosis.

    Des de l’AIFiCC recorden que haver-se posat la vacuna de la grip s’associaria a una menor gravetat i una menor mortalitat per la Covid i que patir el virus de la grip i de la Covid alhora, podria suposar multiplicar per 6 la probabilitat de morir. Per aquest motiu, fan una crida a la població que es vacuni de la grip i de la tercera dosi de recordatori de la Covid en el cas que requereixi.

    “Iniciar la vacunació de la grip amb la coadministració de la tercera dosis de la vacuna Covid en majors de 70 anys complica la campanya, ja que haurem de tenir en compte quina vacuna de Covid-19 cal administrar a la persona que ve a vacunar-se, que faci 6 mesos mínim de la segona dosis, etc. Per tant, hi haurà més factors a controlar que només en la campanya de la grip, però la coadministració ajudarà a aconseguir millors cobertures i una més alta immunitat col·lectiva”, explica la infermera Pepi Estany, coordinadora del grup de vacunes de l’AIFiCC.

    L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya també fa una crida perquè els professionals sanitaris es vacunin de la grip. «El col·lectiu encara es vacuna poc, l’any passat un 42.5%, quan la mateixa OMS recomana que s’hauria d’arribar a un 75%», remarquen. “Com a professionals sanitaris tenim la obligació ètica de vacunar-nos, per protegir als nostres usuaris, per protegir-nos i no haver de causar baixa en el nostre lloc de treball i per protegir a les nostres famílies”, argumenta Estany.

  • Què es farà amb el personal contractat per la pandèmia Covid-19?

    Els darrers dies sovintegen les notícies sobre l’acomiadament dels professionals contractats amb motiu de l’esclat de la pandèmia Covid-19. Algunes comunitats autònomes ja han començat a fer-ho amb la justificació de què no tenen disponibilitat pressupostària per incorporar-los de forma més o menys estable a les seves plantilles. Altres comunitats esperen les dates de finalització dels contractes provisionals. En el cas de Catalunya, no coneixem encara la decisió del govern, tot i que sembla que el propòsit del Departament de Salut fora perllongar les contractacions extraordinàries per aquest motiu almenys durant uns mesos.

    Estem parlant de milers de professionals i treballadors sanitaris distribuïts pels diferents nivells del sistema, la majoria dedicats a funcions i tasques directament relacionades amb la pandèmia. Ara que la situació, afortunadament, s’estabilitza, podem preguntar-nos quina podria ser la millor decisió al respecte. Perquè ja fa uns quants anys que es parla de la insuficiència de professionals del sistema sanitari i de forma molt significativa en els àmbits de l’atenció primària i comunitària i de salut pública. Sembla com si aquests components haguessin esdevingut simple apèndix del sistema públic que no deixen d’emmagrir-se, tant pel que fa als recursos materials com als personals. I això malgrat les recomanacions d’enfortiment d’aquests serveis per part de les autoritats internacionals. Suggeriments sistemàticament desatesos, no solament a casa nostra.

    I com que la pandèmia Covid-19 -com fa quaranta anys la síndrome de l’oli tòxic o la SIDA i d’altres problemes col·lectius de salut- ha fet ostensiblement paleses les deficiències del nostre sistema sanitari, potser fora l’hora de no deixar passar de nou l’oportunitat, compte tingut que la probabilitat que arribin nous i greus nous problemes col·lectius de salut no sembla petita.

    La temptació d’aprofitar l’avinentesa per ampliar els recursos personals del sistema sanitari tindria a més l’al·licient de satisfer algunes reivindicacions sindicals i corporatives. Però no seria la solució. I fins i tot podria generar disfuncionalitats, perquè sense tenir clares les funcions i les activitats que els professionals i els treballadors incorporats recentment han de desenvolupar, el mer increment acostuma a generar nous problemes més que solucions.

    Però despatxar-los a tots sense més tampoc no sembla una bona opció. Així que la conclusió del dilema és més descoratjadora: qualsevol de les decisions, acomiadament o incorporació estable a la plantilla del sistema, no tindria clares conseqüències positives. I és que quan es volen construir solucions als problemes de forma precipitada, sense un projecte estratègic previ i ben definit, els resultats deixen molt a desitjar en termes d’equitat, justícia, efectivitat i eficiència.

    Si durant, almenys, la dècada precedent els nostres responsables polítics no haguessin assistit de forma passivament culposa al deteriorament progressiu del nostre sistema sanitari, sense assumir la cada cop més urgent necessitat d’analitzar-lo estratègicament i operativa, de redissenyar-lo i incorporar les innovacions que demana el nou context cultural, social, econòmic i tecnològic, és molt possible que problemes com el que avui ens ocupa poguessin gaudir de solucions més positives que les esmentades prèviament.

    Però més que plorar pel que ja no té remei fora més assenyat posar fil a l’agulla d’una vegada.

  • El risc de complicacions neurològiques després de la Covid és molt més gran que amb les vacunes

    La pandèmia ha propiciat el desenvolupament de vacunes contra la Covid-19 a una velocitat i escala sense precedents. Diverses d’aquestes, com la fabricada per Oxford/AstraZeneca i BioNTech/Pfizer, estan aprovades per al seu ús a múltiples països i han demostrat reduir les infeccions, transmissions, hospitalitzacions i morts per aquesta malaltia.

    Tot i això, s’han notificat complicacions neurològiques poc freqüents associades al SARS-CoV-2 i a la vacunació. La comunicació d’aquests efectes adversos rars és molt important per a la valoració del risc-benefici d’aquestes vacunes i per orientar la pràctica clínica posterior a la vacunació. Per això la seva identificació és ara una prioritat científica mundial.

    Per investigar la possibilitat d’una associació entre les vacunes o la infecció i el desenvolupament de trastorns neurològics, investigadors de diverses universitats del Regne Unit van examinar els ingressos hospitalaris per complicacions neurològiques durant els 28 dies següents a una primera dosi d’Oxford-AstraZeneca o Pfizer- BioNTech, o una prova positiva de SARS-CoV-2.

    La comunicació dels efectes adversos és molt important per a la valoració del risc-benefici d’aquestes vacunes. Per això la seva identificació és ara una prioritat científica mundial.

    L’estudi, realitzat en 32 milions d’adults a Anglaterra, revela un risc més gran, però baix, de patir dues rares afeccions neurològiques, la síndrome de Guillain-Barré i paràlisi de Bell, després de la primera dosi d’Oxford-AstraZeneca. Els resultats s’han publicat a la revista Nature Medicine.

    Els autors deixen clar que aquest augment del risc es veu eclipsat per un de substancialment més gran després de passar la Covid-19 per als set trastorns neurològics estudiats. Així, hi va haver 38 casos addicionals de síndrome de Guillain-Barré per cada 10 milions de persones a qui se’ls va administrar Oxford/AstraZeneca, en comparació amb 145 casos per cada 10 milions després de donar positiu per SARS-CoV-2.

    També es va observar un risc més gran de paràlisi de Bell entre 15 i 21 dies després de la vacunació; aquest risc, però, no va ser significatiu en tot el període d’estudi de 28 dies. Els autors van reproduir les troballes en una cohort nacional independent de més de tres milions de persones d’Escòcia.

    Hi va haver 38 casos addicionals de síndrome de Guillain-Barré per cada 10 milions de persones a qui se’ls va administrar Oxford/AstraZeneca, en comparació amb 145 casos per cada 10 milions després de donar positiu per SARS-CoV-2.

    Per a Peter Openshaw, catedràtic de Medicina Experimental de l’Imperial College de Londres, “les complicacions neurològiques de les vacunes contra el coronavirus són molt més rares que les ocasionades per la Covid-19, cosa que demostra la importància vital de vacunar-se”.

    Opina igual Salvador Iborra Martín, immunòleg de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), en declaracions al Covid-19 Vaccine Media Hub: “Les conclusions de l’estudi poden servir de base per prendre decisions sobre com actuar en altres països. Permeten valorar millor el balanç entre el risc i el benefici d’aquestes vacunes, i decidir de manera més objectiva una estratègia de vacunació massiva”.

    Risc mínim d’ictus

    També hi va haver un risc més gran d’ictus hemorràgic en els 28 dies següents a la vacunació amb la vacuna de Pfizer-BioNTech, és a dir, uns 60 casos addicionals per cada 10 milions de persones. Penny Ward, professora de medicina farmacèutica al King’s College de Londres, explica com aquest increment es va observar a les dades d’Anglaterra, però no es va confirmar a la mostra escocesa.

    «A més, va ser superat pel major risc d’hemorràgia subaracnoïdal, trobat amb més freqüència després de la infecció per Covid», afirma. «Des de qualsevol perspectiva, i en particular amb la propagació comunitària de la infecció en augment al Regne Unit, els adults no immunitzats haurien de vacunar-se per reduir el seu propi risc d’efectes greus al sistema nerviós central si s’infecten», afegeix.

    Com que l’ictus hemorràgic va ser tan poc freqüent després de la vacunació de Pfizer-BioNTech, l’estimació de qualsevol augment del risc és imprecisa. Qualsevol possible associació necessita més confirmació independent. – David Werring

    Segons David Werring, de l’Institut de Neurologia Queen Square UCL, “atès que l’ictus hemorràgic va ser tan poc freqüent després de la vacunació de Pfizer-BioNTech, l’estimació de qualsevol augment del risc és imprecisa. Qualsevol possible associació amb l´hemorràgia intracerebral necessita més confirmació independent”.

    Limitacions de l’estudi

    Els autors consideren que aquests resultats ajudaran a la presa de decisions clíniques i a l’assignació de recursos per a aquestes complicacions neurològiques rares. Tot i això, encara compten amb algunes limitacions: “Seria útil replicar les troballes en conjunts de dades de mida similar i a escala internacional”.

    Els autors consideren que aquests resultats ajudaran a prendre decisions clíniques i assignar recursos per a aquestes rares complicacions neurològiques. Tot i això, encara compten amb algunes limitacions.

    “Només s’ha estudiat l’aparició de trastorns després de la primera vacuna, i per això no ens aclareix si aquests riscos augmenten després d’una segona dosi, cosa que seria esperable. D’altra banda, com que només es consideren registres hospitalaris, no es valoren trastorns de menor gravetat o que puguin aparèixer en persones amb una mala cobertura sanitària”, afegeix Iborra Martín.

    «Tampoc no es té en consideració la història clínica, per la qual cosa algunes de les persones podrien haver tingut episodis previs de certs trastorns, com la miastènia», conclou l’expert espanyol.

    Referència:

    Neurological complications after first dose of Covid-19 vaccines and SARS-CoV-2 infection. DOI 10.1038/s41591-021-01556-7 https://www.nature.com/articles/s41591-021-01556-7

    Aquest és un article original de l’Agència SINC

  • Un estudi proporciona evidència sòlida que la Covid-19 és una infecció estacional com la grip

    Una pregunta clau pel que fa al SARS-CoV-2 és si s’està comportant o es comportarà com un virus estacional similar al virus de la grip, o si es transmetrà amb la mateixa intensitat al llarg de tot l’any. Ara, un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa», proporciona evidència sòlida que la Covid-19 és una infecció estacional associada a temperatura i humitat baixes, similar a la grip estacional. Els resultats, publicats a Nature Computational Science, també subratllen la considerable contribució de la transmissió per aerosols i la necessitat d’adoptar mesures que promoguin la «higiene de l’aire».

    «La qüestió de si la Covid-19 és una malaltia realment estacional es torna cada vegada més important, amb implicacions per a la implementació d’intervencions efectives», explica Xavier Rodó, director del programa de Clima i Salut d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. Per contestar aquesta pregunta, ell i el seu equip van analitzar en primer lloc l’associació de temperatura i humitat en la fase inicial de la propagació de virus a 162 països de cinc continents, abans que s’implementessin canvis en el comportament i en les polítiques de salut pública. Els resultats mostren una correlació negativa entre la taxa de transmissió (Ro) i la temperatura i humitat a nivell global, és a dir, majors taxes de transmissió es van associar amb temperatures i humitat més baixes.

    En segon lloc, l’equip va analitzar l’evolució d’aquesta associació entre clima i malaltia al llarg del temps, i si era consistent a diferents escales geogràfiques. Per a això, van usar un mètode estadístic que es va dissenyar específicament per identificar patrons de variació semblants en diferents finestres de temps. De nou, van trobar una forta associació negativa per a petites finestres de temps entre nombre de casos i clima (temperatura i humitat).

    Les primeres onades pandèmiques van minvar en augmentar la temperatura i la humitat, i la segona onada va augmentar en disminuir la temperatura i la humitat. No obstant això, aquest patró es va trencar durant l’estiu, en tots els continents. «Això podria ser degut a diversos factors, incloent concentracions massives de persones joves, turisme, i aire condicionat, entre d’altres», explica Alejandro Fontal, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

    Quan es va adaptar el model per analitzar correlacions transitòries a totes les escales en països de l’hemisferi sud, on el virus va arribar més tard, es va observar la mateixa correlació negativa. Els efectes del clima van ser més evidents a temperatures entre 12 i 18ºC i nivells d’humitat entre 4 i 12 g/m3, encara que l’equip investigador adverteix que es tracta de rangs indicatius, a causa del temps limitat de registres.

    Usant un model epidemiològic, l’estudi mostra que incorporar la temperatura a la taxa de transmissió funciona millor per predir la pujada i baixada de les diferents onades, particularment la primera i la tercera a Europa. «El conjunt dels nostres resultats dóna suport a la idea que la Covid-19 és una infecció veritablement estacional, semblant a la grip i els altres coronavirus deel refredat comú», diu Rodó.

    Aquesta estacionalitat podria contribuir de manera important a la transmissió del SARS-CoV-2, ja que les condicions baixes d’humitat redueixen la mida dels aerosols i, per tant, augmenten la transmissió aèria de virus estacionals com la grip. «Aquesta associació justifica posar l’èmfasi en la «higiene de l’aire» mitjançant una millor ventilació dels espais interiors, ja que els aerosols poden romandre suspesos durant més temps», diu Rodó, qui subratlla la necessitat d’incloure paràmetres meteorològics en la planificació i avaluació de mesures de control.