Just Deploy It!

Etiqueta: recerca

  • Maite Miranda: “És greu que dient que cada mes et fa mal la menstruació no salti cap alarma”

    La Síndrome d’Ovari Poliquístic o SOP és una síndrome que pot provocar alteracions hormonals i metabòliques i irregularitats en el cicle menstrual i infertilitat, entre altres símptomes i conseqüències. Avui dia no té cap tractament aprovat, tot i que afecta entre el 5 i el 15% de les dones en edat fèrtil de tot el món, essent el transtorn hormonal més prevalent en les dones d’edat reproductiva. Actualment s’està realitzant un estudi clínic multicèntric a nivell europeu, Spiomet4Health, que ha de permetre provar l’eficàcia del primer fàrmac per tractar-la, que s’espera que no sigui un tractament crònic. Hi participen sis països d’arreu d’Europa i compta amb recursos dels fons European Union’s Horizon 2020.

    La santcugatenca Maite Miranda és infermera d’investigació i coordinadora de l’estudi a l’Hospital Sant Joan de Déu; on gestiona l’estudi, que està provant l’eficàcia del fàrmac amb 70 pacients d’entre 12 i 23 anys. Ni ella ni les pacients saben si estan prenent fàrmac en proves o si no té res, per poder controlar l’efecte placebo. Com a coordinadora de l’estudi dona suport a la investigadora principal, i el seu rol també és ser l’enllaç entre el promotor i l’equip. A més, és la persona referent i fa d’intermediària en l’organització de la visita i les cures de les pacients.

    L’assaig el forma un equip multidisciplinar, amb tres doctores (dues endocrines i una ginecòloga), una biòloga que controla l’anàlisi dels valors, i la infermera que coordina l’equip i porta el pes de l’assaig clínic. Una de les doctores, Lourdes Ibáñez, ha assessorat algunes respostes d’aquesta entrevista.

    Quins són els principals símptomes que permeten detectar el SOP?

    S’associa a regles irregulars i excés de pèl corporal i acné, que de vegades s’acompanya de xifres elevades d’hormones masculines. Pot donar regles irregulars, obesitat i una diabetis tipus II a la llarga i pot donar també infertilitat. Per això és important tractar-lo el més d’hora possible, perquè la simptomatologia es fa més important a mesura que avancen els anys.

    Hi ha també una part endocrina, que mira a nivell hormonal què està passant, perquè normalment no s’està ovulant, i això és conseqüència d’un excés de greix a les vísceres, fonamentalment al fetge, encara que no hi hagi obesitat.

    Quines conseqüències per a la salut té o pot tenir la SOP?

    Les conseqüències són infertilitat, síndrome metabòlica, diabetis tipus 2, més risc cardiovascular, complicacions durant l’embaràs (normalment després de fecundació in vitro).

    Se’n saben les causes?

    Un excés de greix hepato-visceral (és a dir, a les vísceres: estómac, pulmons…) perquè es dipositen els lípids o greixos fora del teixit adipós subcutani (de sota de la pell), que és el lloc ón es poden dipositar de forma saludable. És a dir, una alteració endocrina que fa que la reserva d’energia que és el greix s’acumuli en parts on pot donar problemes.

    Miranda va treballar també com a infermera a Sant Cugat, als centres sanitaris Can Mora i Policlínic Torreblanca. | Laia Coronado Nadal

    Està infra o sobrediagnosticat? Per exemple, una de les testimonis de La Marató explicava que li atribuïen SOP però al cap de molts anys li van detectar endometriosi.

    L’ovari poliquístic en principi s’ha de detectar quan comences a tenir regles irregulars. L’interessant és que en aquest moment hi hagi una visita d’un metge, ja sigui un endocrinòleg, o que sigui la ginecòloga qui pugui derivar. Però també pot dependre que els professionals tinguin més o menys experiència amb el diagnòstic.

    Hi ha camí a recórrer per millorar el diagnòstic?

    A l’estudi hi ha moltes noies que arriben una mica desesperades, perquè han fet moltes visites i ningú els ha sabut dir que tenen un ovari poliquístic, i això pot retardar el diagnòstic. Molt sovint, si és molt jove, costa més de diagnosticar. Des que ho tens i tens els símptomes fins que et diuen que tens ovari poliquístic pot passar un temps llarg, i això genera desesperació. Sovint van a ginecologia perquè tenen les regles irregulars, i la primera resposta és donar anovulatoris (les píndoles anticonceptives), que l’únic que fan és un pedaç sense tractar els símptomes.

    Pot passar sense detectar perquè en els primers anys de l’adolescència és normal que les regles siguin irregulars?

    Sí, però no triga molts anys en regular-se; per tant, si es detecta algun problema, encara que sigui en els primers anys de tenir la menstruació, és millor anar al metge.

    Quin és l’objectiu de l’estudi?

    L’objectiu de l’estudi SPIOMET és demostrar que una combinació de medicaments en dosis baixes és efectiu per a l’ovari poliquístic. Per això s’estan fent quatre branques, per donar evidència científica que la medicació adequada, en dosis adequades, és el més efectiu. És una combinació de dosis fixes d’espironolactona, pioglitazona i metformina.

    Són dos sensibilitzants a l’acció de la insulina que també poden activar el teixit adipós marró, que augmenta la despesa energètica, i poden millorar el metabolisme del teixit adipós, i un anti-androgen i anti-mineralcorticoide, que activa el teixit adipós marró.

    Quins altres hospitals europeus l’estan fent?

    És un assaig clínic internacional, i hi ha sis països que hi participen. A Espanya hi ha Sant Joan de Déu i el Trueta de Girona. També hi participen hospitals a Itàlia, Àustria, Noruega, Dinamarca i Turquia. Són aquests sis països perquè es vol veure a nivell europeu si hi ha una mateixa línia, més o menys, de comportament de les pacients amb la simptomatologia, etc. I per això s’ha fet multicèntric, per abarcar més població diferent.

    L’estil de vida dels diferents països també és diferent; i amb la SOP se sap que els factors externs són molt importants. És a dir, tenir un estil de vida saludable millora l’ovari poliquístic, i un que no ho és l’empitjora. Té a veure amb la insulina i amb com s’acumula el greix al teu cos. Per això és important tenir una vida saludable, menjar bé i dormir bé —no es dona prou importància a dormir bé, però descansar és molt important—.

    Per què l’estudi es fa amb nenes i dones d’entre 12 i 23 anys?

    Es fa en l’adolescència i edat jove perquè el tractament és millor; com menys temps esperis en diagnosticar i tractar, millors resultats hi haurà. No és el mateix tenir ovari poliquístic durant 10 anys que tractar-lo un cop es detecta. No obstant, normalment s’ha d’esperar uns dos anys després de la primera regla per considerar que els cicles són irregulars de debò, ja que abans seria erroni jutjar-ho.

    Miranda és la coordinadora a Barcelona de l’estudi clínic Spiomet4Health, de prova d’un fàrmac per al SOP. | Laia Coronado Nadal

    L’objectiu final és que surti un fàrmac al mercat. En aquest moment, una dona més gran podria fer el tractament?

    Un cop comercialitzat per adolescents i dones joves, s’espera que es pugui fer extensiu a una franja més àmplia d’edat.

    Teniu intenció de demanar fons de La Marató d’enguany?

    És una possibilitat que no es descarta.

    Com valores que s’hagi dedicat La Marató a tractar la salut sexual i reproductiva?

    Em sembla molt important, i és un tema que fa molts anys que s’hauria d’haver abordat. Són temes molt oblidats socialment, es dona com quelcom poc important, i cal que es conegui i sobretot dedicar temps i recursos a la investigació. En tot cas, s’hauria de repetir! Són temes bàsics.

    Per què fins ara no hi ha hagut un estudi que mirés l’efectivitat d’un fàrmac per tractar la SOP?

    Aquest assaig clínic té al darrere una trajectòria d’investigació de molts anys; des del 2003. La Dra. Ibáñez va començar a investigar en aquesta línia i a valorar que això podia passar en una edat adulta, per exemple en nenes amb baix pes al néixer i recuperació excessiva i ràpida de pes després del naixement. Finalment, arriba a valorar que la combinació concreta de fàrmacs que et comentava, sembla que realment aconsegueix fer ovular, i seria la manera de curar l’ovari poliquístic.

    Són molts anys d’investigació, i s’han d’anar fent fases. Primer és tenir una línia, i poc a poc anar avançant. Un cop veus que el fàrmac funciona, la situació que caldria donar a les pacients, posem, un quart d’una pastilla, un quart d’una altra i un quart d’una altra. No és gens pràctic, però per poder posar qualsevol fàrmac al mercat cal fer un assaig clínic.

    Quins altres deures pendents té la medicina en relació al cos de les dones?

    Com a infermera de recerca, puc dir que hi ha clarament un biaix en les patologies relacionades amb l’aparell reproductiu de la dona. Per exemple, una dona no hauria de tenir dolor de regla. O no hauria de tenir irregularitats. Però socialment se li treu importància, sembla que no passi res. Sí que es nota un canvi social, i cada vegada les dones tenen més informació, especialment en les generacions joves. S’han fet moltes investigacions amb homes a nivell de patologia cardíaca, per exemple, que afecten molt als homes, i és molt important, però no s’ha donat la rellevància necessària en la investigació a tot el que té a veure amb el cos de la dona.

    És greu que tú diguis que cada mes et fa mal la menstruació i no salti cap alarma. Si et fa mal el braç, és per alguna cosa, és una simptomatologia. En canvi, quan a les dones ens fa mal la menstruació, se’ns diu que ja ens passarà, que no és res. Per què? O els coàguls, que també són un símptoma que alguna cosa passa amb la menstruació. Per sort hi ha un canvi, donat en part per internet i les xarxes socials, que han obert molt les possibilitats d’aconseguir informació i compartir experiències amb altres dones.

    Trobeu aquests prejudicis i biaixos en les pròpies pacients?

    Hi ha aquest canvi que et comentava. El que fa deu anys no es parlava tant i es considerava més normal, ara es parla més. Per exemple, tenir una regla irregular pot donar, a la llarga, infertilitat. S’ha vist que, si fas una prevenció, educació, t’avances a quan passin molts anys; aconseguir una ovulació. Hem vist que es pot tractar i començar a actuar d’una manera diferent.

     

    Aquesta entrevista ha estat publicada a elCugatenc

  • Un assaig clínic investiga un fàrmac oral per a la Covid-19

    El virus que va sacsejar el món sencer i que aquests dies repunta amb el fred hivernal i es camufla entre grips i refredats persistents, afortunadament, i gràcies a la vacuna, ja no col·lapsa les UCI’s ni és tan dur com ens va arribar a demostrar. No obstant això, la Covid-19 continua afectant-nos i no compta encara amb una medicació que faci diana en tots els seus símptomes, encara que aquests siguin lleus.

    Per a posar-hi remei, un grup d’investigadors de diferents centres de Catalunya i de Galícia, esperonats pels laboratoris ESTEVE, varen iniciar un assaig clínic provant en una sèrie de persones voluntàries un medicament descobert per ESTEVE –L’E-52862–, que inicialment va ser dissenyat per a tractar el dolor neuropàtic. Volien veure si aquest fàrmac oral modificava les analítiques i els símptomes dels participants en l’estudi.

    Van reclutar 120 voluntaris amb diagnòstic positiu per Covid-19 lleu. A la meitat els van donar el fàrmac i a la resta, placebo. I els resultats indiquen que, encara que no es va demostrar un descens en la càrrega viral en comparació a pacients que van prendre placebo, es va observar que alguns dels símptomes més habituals sí que es reduïen més ràpid en les persones que van prendre l’E-52862. Per exemple, la cefalea es va reduir en un percentatge més gran en aquells que van rebre el compost en comparació als que van rebre placebo, amb un percentatge superior de persones sense mal de cap a partir del quart dia de tractament. També es va reduir la tos i el mal de coll, símptomes aparents i també residuals en molts pacients que pateixen la COVID-19.

    El tractament actua sobre el mecanisme de replicació del SARS-CoV-2, el virus responsable de la malaltia, i redueix la freqüència i la durada d’alguns dels símptomes. A més, pot ser útil amb les diferents mutacions detectades.

    En cas de confirmar-se la seva utilitat per tractar la COVID-19, seria un dels primers medicaments que podrien subministrar-se a pacients a l’atenció primària per evitar que el seu estat empitjori i requereixin ingrés hospitalari.

    Col·laboració catalano-gallega

    Aquest assaig el van dur a terme investigadors de l’Hospital del Mar, el Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l’Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la, en col·laboració amb l’Hospital Clínic Universitari de Santiago, l’Hospital de Barbanza i el Centre de Salut d’A Estrada, de Galícia, i el Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona, així com els laboratoris ESTEVE. Els primers resultats han estat publicats ja a la revista Journal of Infection. Tal com explica el director de l’Àrea del Medicament de l’Hospital del Mar i primer signant del treball, el Dr. Santi Grau, “encara calen estudis en un nombre més gran de pacients, però el medicament sembla tenir un perfil d’interaccions amb altres fàrmacs inferior al d’algun dels antivirals utilitzats en aquests moments en aquest tipus de pacients”. Grau destaca el valor del que signifiquen aquestes primeres troballes, perquè, tal com diu, “la COVID-19 és una patologia que no se n’anirà i que estarà amb nosaltres, tant a l’estiu com a l’hivern. Per tant, tenir un fàrmac per a alguna cosa que forma part de la nostra vida és molt bona notícia”.

    Equip de l’Hospital del Mar; d’esquerra a dreta, Santi Grau, Elena Martín-García, Jordi Monfort i José Miquel Vela.

    La Dra. Mabel Loza, autora compartida de l’estudi i investigadora principal del grup Biofarma de l’Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la, destaca “la fita que suposa l’assaig d’un fàrmac d’administració oral, el primer creat a Espanya, per a COVID- 19, fruit del treball previ de col·laboració en la investigació preclínica publicoprivada i ara també en la investigació clínica, del servei d’urgències de l’hospital i dels centres d’atenció primària, tan meritori en temps de pandèmia”.

    L’autor principal de l’estudi i el cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital del Mar, el Dr. Jordi Monfort, afegeix que “el propòsit d’aquest estudi era tractar malalts que comencen amb una COVID-19 amb simptomatologia lleu per evitar que empitjoressin i arribessin a necessitar atenció hospitalària. I sembla que l’E-52682 ho podria aconseguir. Fàrmacs d’aquest tipus, per administrar a l’atenció primària i evitar més pressió al sistema, no n’hi ha gairebé cap, d’aquí la seva importància” . Alhora, es tracta d’un medicament de fàcil maneig i administració per part de la xarxa sanitària d’atenció primària.

    Tractament a casa

    El reclutament es va dur a terme entre febrer de 2021 i juliol de 2022 als centres d’atenció primària de Vila Olímpica, Larrard i Barceloneta, pertanyents al Parc Sanitari Pere Virgili, i al centre sanitari A Estrada de Santiago de Compostela, així com a serveis d’urgències de l’Hospital Clínic de Santiago i de l’Hospital de Barbanza. Segons explica la Dra. Alba Gurt, metgessa del CAP Vila Olímpica del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona i una de les signants del treball, “reclutar els pacients va ser un repte. El seguiment es va dur a terme en unes condicions molt complexes i va ser fruit de la col·laboració d’un grup de professionals molt implicat». Els participants rebien a casa el tractament, preparat i aleatoritzat al Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar i havien de prendre’l de forma diària durant 14 dies.

    Equip del Parc Sanitari Pere Virgili: Alba Gurt, Laura Secanell, Isabel González i Paula Gómez.

    El Dr. José Miquel Vela, director de Recerca de Welab Barcelona (plataforma de descobriment de medicaments vinculada al Centre Tecnològic Leitat), i primer autor compartit de l’estudi i originador de la idea que el va impulsar, afegeix que “desbordats enmig d’una pandèmia, alguna cosa calia fer, i quina millor contribució podien fer uns científics que investigar l’efecte d’un tractament potencialment efectiu contra la COVID-19?”.

    L’estudi ha comptat amb finançament de l’Agència Estatal d’Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació, de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut de Salut Carles III, així com de la Xunta de Galícia a través dels ajuts RESCATA-COVID i dels fons FEDER i Next Generation de la Unió Europea. També ha comptat amb finançament parcial d’ESTEVE Pharmaceuticals SA.

    Segons els investigadors, aquestes troballes destaquen un nou mecanisme d’acció per al tractament de la COVID-19, que també podria ser útil per a altres infeccions víriques.

  • Per què ploren els nadons?

    El plor és la primera eina de comunicació d’un nadó amb els seus pares i cuidadors. Amb ell, els nounats expressen la necessitat de menjar o dormir, o el neguit per algun dolor o incomoditat provocats per gasos o còlics, per exemple. Però, com diferenciar bé l’expressió d’una mancança o malestar només a través del so del plor? Per ajudar a desxifrar-ho, investigadors del Servei de Neonatologia de l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS, amb la col·laboració dels professionals de l’empresa emergent de tecnologia sanitària Zoundream AG, han realitzat un estudi pioner que ha permès classificar cada tipus de plor. A cadascun d’ells li han atribuït unes característiques determinades segons l’acústica, els senyals d’electroencefalografia (EEG), de saturació regional cerebral d’oxigen (NIRS), les expressions facials i els moviments corporals, entre altres.

    D’aquesta manera s’ha pogut determinar per exemple que el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d’expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l’atenció del cuidador. En canvi, el plor d’angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut. Mentre que el plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s’exerceix sobre les cordes vocals.

    L’estudi també ha determinat que el plor per son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, mentre que el plor per demanda d’atenció és molt semblant, tot i que sembli més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en què es presenti.

    L’objectiu principal és garantir l’adequada cura i desenvolupament neurològic del nadó facilitant la comprensió d’aquesta primera comunicació que és el plor, amb els pares i cuidadors. Perquè no comprendre les necessitats del nadó podria comprometre la seva cura i el seu futur neurodesenvolupament.

    Les conclusions d’aquest estudi serviran per aprofundir en la interpretació del plor, i sobretot per a ressaltar el potencial clínic de l’anàlisi del plor com una eina objectiva i accessible per a millorar la relació entre pares i fills i per a garantir el benestar de la família i el futur neurodesenvolupament del nounat.

    En el treball, que ha estat publicat a la revista Computers and Biology in Medicine d’Elsevier, hi han participat Oscar Garcia-Algar, cap del Servei de Neonatologia i investigador del grup Medicina Fetal Perinatal de l’IDIBAPS, i Anna Lucia Paltrinieri, pediatra del mateix Servei. La motivació dels autors d’aquesta investigació també té a veure amb les sensacions d’ansietat, depressió, impotència, ira i frustració quan senten el plor i no saben desxifrar a què és degut. I això tenint en compte que els nadons ploren una mitjana d’entre una hora i mitja i tres hores al dia. La no comprensió del plor, per tant, afecta de forma negativa el vincle afectiu dels pares i cuidadors amb el nadó.

    Trenta-vuit nadons

    La recerca amb la qual s’ha arribat a aquesta identificació de diferents tipus de plor s’ha realitzat fent l’observació, escolta i seguiment de trenta-vuit nounats sans sense anomalies congènites ni malalties destacables, seleccionats a la Maternitat del Clínic Barcelona. Ara, els investigadors pretenen aplicar les seves troballes en nadons prematurs i amb patologies per actuar de forma preventiva i millorar els resultats dels tractaments. Segons ha explicat la pediatra del Servei de Neonatologia del Clínic Anna Lucia Paltrinieri, “l’objectiu final de l’estudi és veure si podem utilitzar el plor com un biomarcador vocal que ens pugui ajudar a preveure des de les primeres setmanes de vida si el nen té un risc neurològic més alt”.

    L’estudi ressalta el potencial clínic de l’anàlisi del plor com una eina objectiva i accessible per a millorar la relació entre pares i fills i per a garantir el benestar de la família i el desenvolupament del nounat.

    Gràcies a la identificació i un encert del 92% del motiu del plor, s’ha pogut crear un software (AMSI àudio, algoritme de Saber Profund) que pot integrar-se a un aparell de seguiment a distància de l’estat del nadó i identificar de manera automàtica per què plora.

  • 33 projectes amb grans reptes de salut

    L’abordatge de determinats reptes de salut és una fita ineludible en l’agenda de La Fundació ‘la Caixa’. Per això impulsa la recerca en biomedicina i salut a Espanya i Portugal a través de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut. Amb ella dona suport a projectes de recerca bàsica, clínica o translacional d’excel·lència científica i d’impacte social en els àmbits d’estudi de les malalties cardiovasculars i les infeccions, en oncologia i en neurociències, com també a projectes que desenvolupen tecnologies facilitadores en aquests àmbits.

    Enguany, la fundació destina 25,3 milions d’euros a 33 projectes que es desenvoluparan per equips científics en centres de recerca, hospitals i universitats d’Espanya i de Portugal. Nou d’ells, es faran en vuit centres de recerca de Catalunya. En l’àmbit de les malalties infeccioses s’han escollit 8 projectes, 7 en el de les neurociències, i altres 7 per saber més sobre malalties cardiovasculars i metabòliques relacionades, així com també 6 projectes sobre oncologia.

    Entre els projectes liderats per centres de recerca catalans, n’hi ha que estan orientats a identificar nous biomarcadors per predir el risc de recaigudes en la leucèmia limfoblàstica aguda. Algun altre tractarà d’esbrinar com generar glòbuls vermells per al tractament de pacients amb anèmia falciforme, i una altra investigació mirarà de crear un dispositiu de baix cost i fàcil maneig que permeti dur a terme proves de detecció massiva de malària en regions en vies de desenvolupament.

    Els projectes d’aquesta sisena convocatòria ―22 liderats per centres espanyols, i 11, per centres portuguesos―, que es portaran a terme durant els 3 anys vinents, rebent per al seu desenvolupament un total de 25,3 milions d’euros. Els ajuts suposen un suport econòmic de fins a 500.000 euros per a projectes presentats per una única organització d’investigació, i de fins a 1 milió d’euros per a projectes presentats per consorcis d’entre 2 i 5 organitzacions d’investigació. La convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut de la Fundació ”la Caixa” s’organitza en col·laboració amb la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior de Portugal, que en aquesta edició subvenciona 5 dels 11 projectes portuguesos seleccionats. A més, la Fundación Luzón col·labora amb la convocatòria co-subvencionant un projecte sobre esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

    Millor qualitat de vida

    A aquesta sisena edició de la convocatòria hi optaven 493 propostes. En la presentació dels projectes subvencionats, el director general de la Fundació ”la Caixa”, Antoni Vila Bertrán va destacar que «la recerca científica és fonamental per al progrés social i el benestar dels ciutadans”. Bertrán afegia també que “la ciència no solament ens ajuda a construir la societat del coneixement, sinó que és clau per millorar la qualitat de vida de les persones que més ho necessiten».

    Una taula rodona entre representants dels projectes seleccionats va posar en paraules els desafiaments i les oportunitats de la investigació a Espanya i Portugal. Un dels reptes descrits és el d’aconseguir un major suport econòmic a la recerca perquè es pugui dur a terme de forma estable. Precisament per ajudar en aquest punt, la iniciativa es duu a terme en col·laboració amb la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior de Portugal, que aporta 3,7 milions d’euros.

    Des que va començar el programa l’any 2018, la dotació total de la convocatòria ha estat de 120,5 milions d’euros per a 171 projectes, 117 dels quals han estat liderats per equips espanyols, i 54, per grups de recerca de Portugal. Actualment, aquesta és la convocatòria filantròpica d’investigació en biomedicina i salut més important d’Espanya i Portugal. Tots els projectes es poden consultar en la pàgina web de CaixaResearch.

  • Compte enrere per al primer centre de recerca immunològica de l’Estat

    Els darrers avenços tecnològics han permès el creixement de la immunologia, l’especialitat que ens ajuda a entendre millor el funcionament del nostre sistema immune, la primera barrera de defensa per a la salut del nostre cos. Aprenent com funciona, la medicina pot tractar d’emular aquest sistema defensiu quan, per motiu d’una malaltia o qualsevol circumstància, la resposta a les amenaces externes és deficient o inexistent.

    Amb la idea de fer créixer la investigació sobre aquest mecanisme natural de defensa del cos i com poder suplir les mancances o falles que pugui presentar en un organisme, la Fundació ‘la Caixa’ ha iniciat la construcció del que serà el primer centre de recerca especialitzat en immunologia d’Espanya i un dels primers d’Europa. Batejat com a CaixaResearch Institut, es preveu que hi puguin començar a treballar els primers investigadors l’any 2025 en un primer mòdul de les instal·lacions que s’espera que, aleshores, ja estiguin acabades.

    La ubicació d’aquest nou centre de recerca, al davant del CosmoCaixa de Barcelona, a l’altra banda de la Ronda de Dalt, permetrà, tal com s’ha previst ja, comunicar els dos espais en el futur a través d’un pas que es construirà per sobre de la ronda. L’edifici tindrà més de 20.000 m2 i està pensat perquè hi treballin unes 500 persones, tot i que tindrà capacitat per a 700, en el cas que s’hi donin nous usos, com ara l’acollida de possibles spin offs de projectes del centre. La inversió prevista volta els 100 milions d’euros.

    L’edifici tindrà més de 20.000 m2 i està pensat per a què hi treballin unes 500 persones

    L’institut disposarà de zones i equipaments de primer nivell destinats a l’activitat científica —com ara laboratoris secs i humits, serveis cientificotècnics i espais per a la innovació—; zones d’oficines per a activitats de direcció, gestió i administració, i espais per a l’acollida i la recepció de visitants, en els quals es duran a terme esdeveniments, formacions o iniciatives de treball en xarxa (networking). Per al president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, “aquesta primera pedra no només suposa l’inici de la construcció física del primer centre de recerca d’Espanya especialitzat en immunologia, sinó que representa una fita transcendental en la història de la recerca del nostre país. Gràcies a la unió d’esforços de diferents actors compromesos amb el benestar de la societat, podrem impulsar solucions innovadores per als grans reptes que enfrontem actualment en el camp de la salut, contribuint d’aquesta manera a l’objectiu últim de la Fundació ”la Caixa” que no és un altre que crear una societat millor i més justa, especialment per a aquells que més ho necessiten».

    El Dr. Tabernero, director

    El nou institut neix sota la direcció científica del doctor Josep Tabernero, amb l’objectiu d’atraure nous perfils de talent que contribueixin a projectar la recerca i la innovació biomèdica en un dels camps més prometedors per a la salut. Recentment, el doctor Antoni Ribas, expert mundial en immunoteràpia, ha estat escollit president del comitè assessor del futur equipament. Ribas és director del Parker Institute for Cancer Immunotherapy i del Tumor Immunology Programme al Jonsson Comprehensive Cancer Center – Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA).

    En paraules del Dr. Josep Tabernero, ”l’institut s’erigeix com un epicentre on la ciència espremerà tot el seu potencial”. I afegeix també que “els equips científics tindran a la seva disposició eines d’avantguarda, tecnologia d’última generació i un entorn de recerca de primer nivell”.

    Malalties prevalents

    L’institut se centrarà en els processos del sistema immunològic en la interacció amb les malalties més prevalents, com les neurològiques, les oncològiques i les infeccioses, i també en l’anàlisi dels factors mediambientals que hi influeixen.

    Tot i que les obres tot just acaben de començar, l’activitat del CaixaResearch Institute ja es dona per iniciada. Els pròxims 15 i 16 de novembre al Museu de la Ciència CosmoCaixa s’hi farà el seminari Human Immunome Project «Into Action». Serà una primera reunió de treball d’alt nivell en la qual es vol traçar un full de ruta perquè les parts interessades contribueixin a generar conjunts de dades immunològiques a escala i a construir models disponibles públicament d’intel·ligència artificial del sistema immunitari.

    Actualment, hi ha altres ofertes de treball obertes relacionades amb la gestió, el finançament de la investigació, la innovació, les infraestructures i la tecnologia. Es preveu que, quan funcioni a ple rendiment, el centre pugui incloure més de 40 grups d’investigació i unitats de serveis cientificotècnics. El CaixaResearch Institute serà el primer centre a Espanya i un dels primers a Europa dedicat a la immunologia, àmbit clau per a la medicina personalitzada, amb l’objectiu de promoure la recerca translacional basada en tecnologies de les ciències de la vida amb una mentalitat pluridisciplinària. També vol treballar de manera sinèrgica i complementària amb l’ecosistema biomèdic català i ibèric existent, especialment amb els quatre centres vinculats a la iniciativa de Fundació ”la Caixa”: el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

    El seu edifici serà sostenible i respectuós amb el Parc Natural de la Serra de Collserola i TAC Arquitectes, liderat per Eduard Gascón, és l’estudi arquitectònic que duu a terme el projecte arquitectònic del CaixaResearch Institute, caracteritzat per la construcció d’un complex arquitectònic amb dos edificis i una pèrgola que domina i defineix l’espai d’accés. La construcció del centre seguirà criteris de priorització de la sostenibilitat i el medi ambient, comptant amb energia renovable procedent de plaques fotovoltaiques i sondes geotèrmiques, i inclourà sistemes de monitoratge de consums. També es preveu que disposi de mètodes de recollida d’aigua de pluja per al reg i l’ús intern per tal d’aconseguir un 38 % d’estalvi energètic i un 40 % d’estalvi d’aigua. D’altra banda, té previst impactar en la millora de la biodiversitat, a través de l’ampliació de zones verdes, cobertes vegetals i paisatgisme amb vegetació nativa. També,caixa la millora de la qualitat de l’aire interior s’aconseguirà amb la maximització de les renovacions d’aire i l’ús de materials no tòxics i de sensors de CO2. Finalment, mitjançant l’ús de materials reciclats i reutilitzats, i la reducció de residus de construcció, el CaixaResearch Institute aconseguirà la disminució del consum de recursos materials.

  • L’escola L’Atelier Barcelona i el VHIO s’alien per a recollir fons per a investigar el càncer

    Les noves teràpies cada cop més efectives per controlar el càncer i millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients arriben investigant. Sobretot en els casos en els quals els tractaments convencionals no funcionen, analitzar cada tumor, la seva tipologia i les seves característiques, com per exemple si hi ha mutacions o alteracions, i el moment en el qual es diagnostica, porten els metges cap a una major personalització del tractament. Fan més diana en allò que necessita cadascú. En els assajos clínics es prova l’eficàcia de nous fàrmacs fruit d’aquesta investigació de precisió. En més de 10 anys, s’ha contribuït a aprovar més de 40 noves indicacions de fàrmacs que s’estan utilitzant com a tractaments en diferents tipologies de tumors. Investigadors i professionals sanitaris treballen conjuntament per traslladar els avenços que es realitzen en el laboratori a la clínica de manera ràpida.

    A Espanya es preveu que 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones desenvoluparan càncer al llarg de la seva vida. I es creu que la incidència d’aquesta malaltia continuarà augmentant de manera notable en els anys vinents. D’aquí que la feina de centres de recerca com l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO) s’enfoqui a l’objectiu que cada pacient tingui accés a un tractament personalitzat.

    Els recursos per a fer-ho possible arriben de múltiples llocs, públics o privats, o bé són fruit de campanyes impulsades per petits o grans col·lectius, associacions, fundacions o empreses. Ara és la iniciativa de la botiga i escola d’alta pastisseria L’Atelier Barcelona la que acaba d’engegar una campanya per donar suport a la feina del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

    On comprar-lo

    Fornejaran més de cinc mil unitats del que va ser considerat el Millor Panettone Artesà de Xocolata del 2022, i el 10% del benefici obtingut de les seves vendes es donarà al VHIO. D’aquesta manera, gaudir d’aquestes sublims postres per part de molta gent contribuirà a aportar hores d’investigació en favor dels actuals i els futurs malalts de càncer.

    El panettone solidari està fet amb xocolata Azelia de Valrhona i gianduja d’avellana i fa 750 g. | VHIO

    El panettone es pot comprar a les dues botigues de L’Atelier Barcelona: al carrer Viladomat 140 bis i al carrer Doctor Fleming, 16. Però també a través de la seva pàgina web: latelierbarcelona.com, amb la possibilitat d’enviament a qualsevol punt del territori nacional.

    En paraules del cap el Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Dr. Josep Tabernero, “iniciatives com aquesta del Panettone solidari ens ajuden a sumar hores d’investigació contra el càncer i a apropar-nos a l’objectiu que tenim al VHIO, que no és un altre que aconseguir que totes les persones que pateixen aquesta malaltia puguin accedir a un tractament personalitzat, que millori la seva supervivència i la qualitat de vida. Actualment, això ho hem obtingut en alguns tumors, però queda molt camí per recórrer, i per això és tan important que la societat sigui conscient de la importància d’invertir en investigació. Només així podrem avançar cap a la prevenció i el tractament més efectiu contra el càncer”.

    Una acció ben dolça

    L’Atelier de Barcelona és una escola privada d’alta pastisseria ubicada a la Nova Esquerra de l’Eixample. Ja és habitual que els seus responsables, els seus socis fundadors, Eric Ortuño i Ximena Pastor facin donar la mà als seus productes estrella amb accions solidàries. Enguany ho fan per la causa del càncer. “Amb la campanya solidària, cada any L’Atelier obre un espai de conscienciació mentre es gaudeix d’un dels nostres productes estrella. És una oportunitat meravellosa de donar suport a la tasca d’un dels millors centres d’investigació en oncologia del país”, explica la Ximena Pastor, sòcia fundadora de L’Atelier Barcelona.

    El panettone solidari està fet amb xocolata Azelia de Valrhona i gianduja d’avellana i fa 750 g, de molla tendra i melosa. Impulsos així se sumen al suport dels patrons del VHIO, que són la Generalitat de Catalunya i les fundacions Cellex, “la Caixa”, FERO i la Fundació BBVA. També fan possible la seva tasca de recerca  les donacions de diferents associacions, entitats i particulars que contribueixen amb la seva generositat a avançar en la investigació contra el càncer.

    El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), creat l’any 2006 i integrat al Campus Vall d’Hebron, pretén investigar per millorar la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament del càncer gràcies a un model d’investigació translacional que consisteix a transformar els últims descobriments que es porten a terme al laboratori en assajos clínics de fase inicial i, per tant, en el desenvolupament de nous tractaments més efectius que millorin la qualitat de vida dels pacients amb càncer.

  • Una recerca al Taulí liderada per infermeres cerca la màxima adherència en el tractament de les apnees

    Una recerca al Taulí liderada per infermeres cerca la màxima adherència en el tractament de les apnees

    Millorar la manera com fem les nostres feines diàries per augmentar-ne l’eficàcia, a més de fer-nos guanyar temps i recursos, repercuteix en la nostra autoestima i també en el bé de qui pugui rebre, directa o indirectament, el benefici de les nostres accions. En l’àmbit sanitari, com una petita pedra llençada al mig de les aigües tranquil·les d’un estany, qualsevol millora i avenç s’expandeix en tot l’entorn del pacient, l’entorn sanitari i social.

    A l’Hospital Universitari Parc Taulí, un grup de recerca liderat per infermeres estudia com assolir la màxima adherència dels seus pacients al tractament de les apnees que pateixen. Ja saben què és el que funciona en el 70% dels casos, però volen que la millora l’experimentin el màxim de pacients.

    Parlem d’homes i dones que pateixen apnea obstructiva del son, la més prevalent de les patologies del son. Segons la Sociedad Española del Sueño (SES), els estudis realitzats a Espanya mostren que entre el 4,7 i el 7,8% de la població de més de 40 anys presenta criteris d’Apnea Obstructiva del Son (AOS) de tipus greu. Aquesta pot arribar fins al 26% entre els homes i al 21% en dones, amb un índex d’apnees per hora (IAH) superior a 30 en els majors de 65 anys.

    L’apnea obstructiva del son es dona quan les vies respiratòries superiors es col·lapsen perquè les parets d’aquestes vies s’ajunten -per la relaxació de la musculatura-, impedint que passi l’aire i, en conseqüència, provocant la interrupció de la respiració durant uns segons. La solució és enviar aire des d’una màquina que, a través d’una mascareta, s’introdueix amb pressió a dins de les vies, mantenint les parets correctament separades per a una bona circulació de l’aire. L’ús durant la nit d’aquesta mascareta, que es coneix com a CPAP, per les sigles en anglès de Pressió Positiva Contínua d’Aire, ha demostrat ser el més eficaç per a tractar l’apnea obstructiva del son. En un 70% dels casos la mascareta ajuda a passar bona nit, perquè l’aire que manté les vies obertes permet al pacient respirar de manera òptima, descansar bé i d’aquesta manera el seu dia millora de manera notable.

    A l’Enric, la CPAP li va canviar la vida. Després de molts mesos patint una somnolència exagerada durant el dia, especialment als matins, quan s’havia de posar a treballar i se suposa que havia de tenir més energia, un dia es va quedar adormit al volant, mentre esperava que es posés verd. Aquell mateix dia va demanar hora a la seva doctora de capçalera i van començar a fer-li l’estudi complet del son. “Les primeres nits amb la mascareta em costava més agafar el son, i a mitjanit me la treia, però cap a la tercera setmana ja m’hi havia acostumat del tot”, explica el pacient.

    Doncs bé, tal com explica Montse Montaña, la infermera que està al capdavant de la recerca de l’Hospital Parc Taulí, volen esbrinar “què fa que el tractament no sigui efectiu en el 30% dels casos en els quals hem vist que el tractament no està funcionant, per poder d’aquesta manera posar-hi solució i aconseguir la màxima adherència dels pacients”. L’objectiu és poder portar una vida saludable, descansant bé de nit perquè, tal com precisa Montaña: “ningú no es morirà per una apnea per llarga que sigui, perquè el cos sempre s’acaba despertant, bruscament, per la mateixa sensació d’ofec”.

    Menys risc de cardiopaties

    Això sí, una recent investigació dirigida des de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) demostra que el compliment adequat del tractament amb pressió positiva contínua a les vies respiratòries (CPAP) (superior a quatre hores d’ús durant la nit) és un factor clau en la prevenció cardiovascular secundària, i en la reducció del risc de recurrència d’un esdeveniment cardiovascular greu. L’estudi diu concretament que “el bon ús del tractament amb CPAP per al tractament de l’apnea del son redueix el risc de tornar a patir episodis cardiovasculars i cerebrovasculars fins a un 31%”. Aquests resultats han estat publicats per la prestigiosa revista internacional Journal of the American Medical Association (JAMA). La troballa evidencia que la teràpia CPAP pot contribuir, i molt, en la prevenció cardiovascular en pacients amb apnea obstructiva del son i malaltia cardiovascular establerta.

    Tal com expliquen els autors principals i responsables de l’estudi, Ferran Barbé Illa i Manuel Sánchez de la Torre, aquests resultats destaquen encara més “la importància i la necessitat que el pacient tractat amb CPAP compleixi aquest tractament diàriament, fent-lo servir durant tot el període de son”, convençuts que aquestes troballes científiques canviaran les guies clíniques de maneig de l’apnea del son. Altres estudis han mostrat la relació entre l’apnea obstructiva del son (AOS) i un major risc en algunes tipologies de càncer.

    Primeres conclusions de la no adherència

    Com en qualsevol àmbit, per millorar qualsevol procés, primer s’ha de ser conscient del que no funciona suficient. En l’equip multidisplinar de l’Hospital Taulí, on intervenen set investigadors dels departaments de pneumologia, neurologia o psiquiatria, entre altres especialitats, compten amb les dades -aplicables a nivell europeu- de l’efectivitat de la CPAP. “Aquesta màquina que insufla l’aire en una pressió continua i empeny les parets perquè no s’obstrueixen, que no s’apropin i, per tant no col·lapsin, és el que ha demostrat resoldre el problema, perquè hem vist que manté les parets separades. Tractem l’acció, i així hem aconseguit eliminar l’apnea obstructiva i, per això recomanem portar la CPAP durant cada hora del descans nocturn”, explica Montse Montaña, investigadora principal de la investigació i membre del Grup de Recerca en Infermeria de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí que des del 2010 treballa en el servei de neumologia, i principalment en la unitat del son.

    Ara bé, què passa amb els pacients que no aconsegueixen acostumar-se a la CPAP? Doncs en la primera part de l’estudi, ara pendent de publicació, el seguiment de 111 casos de pacients amb una CPAP prescrita, els ha permès veure que la no adherència al tractament “està més influïda per aspectes de tipus psicològics que una altra cosa, per tant, hauríem d’incorporar la presa de decisió compartida i treballar els hàbits d’adherència”.

    Per això ara, amb el 30% dels pacients als quals no ha funcionat el tractament, incorporaran en la continuació de l’estudi de millora de l’adherència estratègies per adquirir els hàbits d’adherència i la presa de decisió compartida. És a dir, ara en una segona part de la recerca estudiaran com individualitzar més el tractament de les apnees del son per a incloure noves maneres de procedir amb el 30% dels pacients que no han tret benefici de la CPAP. Per això han de tenir en compte el pacient i les seves circumstàncies, més enllà de si la teràpia és o no la més indicada per al seu problema. “El nostre paper en aquests pacients és ajudar-los a l’adaptació, intentar aconseguir que s’adaptin a la teràpia i tinguin un compliment adequat del tractament”, afirma Montse Montaña. “Com més hores usen la CPAP, millor resultat es té, més es redueix el risc de problemes de salut futurs i menys cansament se sent durant el dia, perquè a la nit es descansa millor”, afegeix la infermera.

    Símptomes de l’AOS

    Des del departament d’Otorrinolaringologia de Clínica Corachan, la doctora María Martel explica que “els símptomes dels pacients amb síndrome d’apnea obstructiva del son poden ser múltiples. Durant el dia, és fàcil que sentin una excessiva somnolència, que seria el símptoma més important. També poden patir mal de cap (cefalees), cansament crònic, i trastorns de conducta i personalitat, com serien la depressió i la irritabilitat. La seva atenció també es pot veure disminuïda, la memòria de successos recents pot deteriorar-se i pot ser que disminueixi la libido”.

    De nit -afegeix Martel- “els símptomes més comuns acostumen a ser el ronc, les pauses respiratòries, el despertar freqüent, i la producció de gran quantitat d’orina (poliura) nocturna, però també l’insomni o la sensació de coïssor des de l’estómac fins a la boca (pirosi). I poden donar-se encara altres símptomes més greus com a complicacions hemodinàmiques i cardiovasculars: Hipertensió arterial (HTA), arrítmies, hipertensió pulmonar o cardiopatia isquèmica, entre d’altres patologies.

    Però principalment els símptomes que més fàcilment es detecten en un cas d’apnea del son són la somnolència diürna, ja des de bon matí la persona es pot llevar ja cansada, tot i haver dormit moltes hores, i l’altre símptoma és el ronc amb parades respiratòries.

    En l’origen de les apnees se sap que no hi intervé una única causa, sinó que és un fenomen multifactorial, amb diferents factors identificats com a influents. Ho són l’edat, perquè a major edat hi ha més incidència; el pes, ja que amb sobrepès hi ha més tendència a patir-ne, i alguns actors genètics també s’hi han associat. Els homes pateixen més AOS que les dones i això sembla que pot ser degut a la diferència en la morfologia de la via d’aèria. La forma i disposició del paladar i la mandíbula també hi tenen a veure. L’obstrucció nasal, en canvi, pot agreujar un cas d’apnea obstructiva perquè augmenta la pressió i agreuja la intensitat i durada, però per si mateixa no és tant un factor d’origen de l’AOS.

    Com ens recorda la infermera Montse Montaña, “dormir és un dels pilars fonamentals de la salut, juntament amb la dieta, l’exercici i l’activitat i actitud mental”.

  • Identificada una proteïna que fa resistents a la quimio algunes cèl·lules tumorals en el càncer colorectal

    Identificada una proteïna que fa resistents a la quimio algunes cèl·lules tumorals en el càncer colorectal

    En el tractament del càncer, la quimioteràpia es fa servir per acabar amb aquelles cèl·lules que proliferen de manera descontrolada, que són les que donen lloc a la malaltia: les cèl·lules tumorals. Però s’ha comprovat que algunes d’aquestes cèl·lules són capaces de frenar o alentir la seva ràpida proliferació, i d’aquesta manera eviten l’acció del tractament de la quimioteràpia. És a dir, el fàrmac de la quimio no les destrueix perquè no les identifica com a problemàtiques, ja que el seu cicle esdevé lent, com si quedessin adormides o amagades.

    Això ja se sabia que passava, però ara, un grup de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha publicat a la revista Cell Reports la identificació d’una molècula responsable de crear aquesta resistència a la quimioteràpia en les cèl·lules tumorals de càncer colorectal. És la proteïna o factor DPPA3 que, d’aquesta manera, esdevé per als investigadors un biomarcador que prediu quimioresistència i recaiguda dels pacients. També se situa així com a potencial diana terapèutica per desactivar l’estat de latència de les cèl·lules i fer-les sensibles a la quimioteràpia.

    Perquè en la investigació s’ha vist que les cèl·lules tumorals no només es fan resistents a la quimio per elles soles, sense necessitat de mutacions genètiques, sinó que són capaces, un cop acabat el tractament, fins i tot anys més tard, de recuperar la velocitat de proliferació provocant la progressió del tumor i la recaiguda en la malaltia. De fet, en realitat, només havien quedat en un estat latent, i el seu poder ‘malèfic’ inactiu, fins que passat un temps aflora i actua novament. En paraules d’Isabel Puig, investigadora sènior del grup que ha portat a terme aquest estudi, “seria com si les cèl·lules tumorals posessin un fre de mà i després el deixessin anar, perquè la proteïna desapareix i és quan pot ressorgir el càncer, quan es dona la recaiguda perquè la reproducció torna a ser ràpida i descontrolada”.

    Ara -afegeix Puig- “la nostra intenció és continuar entenent per què es deixa d’expressar la proteïna que fa que la cèl·lula tumoral deixi de reproduir-se ràpidament, i com poder atacar aquesta proteïna d’alguna manera”. Ja han vist que no és gens fàcil de desenvolupar un fàrmac contra ella, perquè, segons afirma Isabel Puig, “és una proteïna que no té forma, has de buscar formes alternatives de bloquejar-la”. Una de les possibilitats a estudiar és com acabar amb aquesta proteïna abans d’aplicar la quimioteràpia, perquè d’aquesta manera les cèl·lules tumorals podran ser identificades com a malignes perquè res no modificarà el seu cicle de reproducció.

    La recerca que ha fet possible identificar la proteïna que emmascara les cèl·lules malignes, deixant-les en estat latent, s’ha fet basant-se en casos de càncer colorectal de pacients de l’Hospital del Vall d’Hebron. I l’ha dut a terme el grup del VHIO que estudia concretament la resistència als fàrmacs que, tal com expressa la investigadora Isabel Puig, “és el que produeix més morts en càncer”. L’estudi és el resultat dels treballs de tesi de les investigadores Estefania Cuesta i Cándida Salvans al Grup de Cèl·lules Mare i Càncer del VHIO, i ha estat liderat pel cap d’aquest grup, el Dr. Hector G. Palmer, amb la participació també de la investigadora sènior del mateix grup, la Dra. Isabel Puig.

    Tercer càncer més freqüent al món

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer colorectal és el tercer tipus de càncer més freqüent al món. Representa aproximadament el 10% de tots els casos de càncer i és la segona causa de morts relacionades amb aquesta malaltia. Afecta sobretot les persones de major edat, i la majoria dels casos es donen en majors de 50 anys.

    Com explica el Dr. Hector G. Palmer, “la majoria dels pacients amb càncer colorectal adquireixen resistència a la quimioteràpia de forma relativament ràpida i acaben patint recaigudes”. És per això que una de les línies de recerca del grup que dirigeix Palmer té com a objectiu “descobrir els mecanismes que regulen la progressió de la malaltia i l’adquisició de resistències per intentar trobar nous biomarcadors i dianes terapèutiques que evitin les recaigudes».

    Sobre la recerca que ha dut a la troballa de la proteïna que ajuda a ‘amagar-se’ de la quimio les cèl·lules dolentes, la Dra. Estefania Costa, primera autora de l’estudi juntament amb Cándida Salvans, explica que en l’estudi de “la sobre-expressió de DPPA3 en mostres de tumors primaris i metàstasi de pacients amb càncer colorectal, han observat que els pacients que tenien nivells alts de DPPA3 recauen més sovint que els que no, per tant, és un factor capaç de predir la recaiguda, no per mutacions genètiques sinó per plasticitat cel·lular. A més, aquells pacients que expressaven alts nivells de DPPA3 al tumor primari van deixar d’expressar-ho en la metàstasi. Això suggereix que DPPA3 es desactiva en algun moment durant la progressió de la malaltia per permetre a les cèl·lules metastàtiques que han resistit a la quimioteràpia tornar a proliferar”.

    La investigació d’aquest grup ha estat possible gràcies al suport de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, la Fundació “la Caixa”, la Fundació FERO, l’Agència Estatal de Recerca i l’Institut de Salut Carlos III, CIBERONC (Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa Càncer) , la Fundació Olga Torres i el Programa Horizon 2020 de la Unió Europea.

  • Europa suspèn en prevenció de malalties

    Europa suspèn en prevenció de malalties

    Aquests dies explicàvem que investigadores de l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO) han publicat un estudi que revela que l’ADN de tumors mamaris es pot detectar analitzant la llet materna, una troballa que pot facilitar aviat, i molt, la detecció del càncer de mama de manera molt primerenca.

    Aquesta és actualment la gran prioritat de la salut, localitzar el més aviat possible, en estadis com més inicials millor, qualsevol indicador de malaltia, per així poder ser a temps de curar. ‘És millor prevenir el mal que guarir-lo’.

    Doncs bé, a nivell general, els ciutadans europeus no practiquem massa la prevenció en salut. Així ho mostren els resultats de l’STADA Health Report 2023, l’estudi que la companyia STADA realitza anualment sobre la salut dels europeus. Entre març i juliol d’aquest any, uns 32.000 enquestats de 16 països van ser entrevistats sobre diversos temes vinculats a la seva salut. Un d’ells, la prevenció, i quatre de cada deu entrevistats (42%) varen afirmar que no passen cap revisió mèdica preventiva. Només el 15% assegura que es presenta a totes les cites pertinents. Els Països Baixos, amb un 32%, i el Regne Unit, amb un 31% dels qui no van a les visites ni passen proves de prevenció, són els exemples més positius en aquest sentit. I, en canvi, Sèrbia i Polònia (62% cadascun) i Romania (60%) van en la direcció contrària: gairebé dues de cada tres persones en aquests països no es fan mai cap revisió.

    A Catalunya, el percentatge d’homes que diu que no es fa mai cap revisió mèdica és el 41% i el de dones, un 42%. A nivell global, tampoc els espanyols prioritzen la detecció precoç de possibles malalties. Si bé aquests “mostren un alt grau de coneixement en qüestions relacionades amb la salut i amb els hàbits de vida saludable, segons indiquen els resultats de l’STADA Health Report, no sempre presten suficient atenció a la prevenció de malalties”, puntualitza la directora general de STADA España, Mar Fábregas. A l’Estat espanyol, els resultats senyalen que el 44% dels homes i el 39% de les dones no passen cap revisió anual de salut.

    Les revisions mèdiques més habituals que a nivell global sí que diuen que es fan els enquestats a Europa són la revisió ginecològica (citologia) i les mamografies, i entre els homes les que més senyalen que es fan són la revisió general i la de càncer de còlon.

    De fet, les visites i proves mèdiques de caràcter preventiu, en general, moltes vegades formen part dels protocols de recursos humans de les pròpies empreses vers als seus treballadors. En aquest sentit, i tal assenyalava aquesta setmana en la presentació de l’informe d’STADA a Madrid el CEO de la companyia alemanya de productes farmacèutics, Peter Goldschmidt, “les empreses poden tenir un paper molt important en la prevenció, perquè poden crear el temps per a que els seus empleats es facin aquestes revisions mèdiques”. D’aquesta manera -afegeix Goldschimidt- “tindrem treballadors més disponibles, que no faltaran tant a la feina. Facilitar el temps per a les revisions és una manera de cuidar dels empleats”.

    Estalvi i prevenció

    Segons dades exposades en la presentació de l’informe d’STADA, només el 0,4% de la inversió a Europa es destina a accions i mesures preventives de salut, mentre que el 80% del pressupost de sanitat s’aboca al tractament de les malalties cròniques. La prevenció no només salva vides, sinó que també estalvia diners a les arques públiques i, directa o indirectament, als propis ciutadans.

    La situació econòmica d’aquesta època post-Covid també ha deixat reflectit en les respostes dels 32.000 europeus que molts dels entrevistats diuen no fer-se proves preventives per falta de temps o de diners. Però per sobre del temps i dels diners, la manca d’informació sobre les proves preventives que tenim a l’abast i que podem fer-nos per a detectar a temps i evitar problemes de salut, és la principal raó indicada pels enquestats, un 37% a Catalunya i un 32% de mitjana a Europa.

    A banda de les proves mèdiques destinades a prevenir malalties, altres accions preventives que cadascú pot dur a terme han quedat reflectides també en l’estudi d’STADA. Per exemple, un 40% dels espanyols afirma seguir una dieta més saludable, un 23% assegura que segueix més els consells dels professionals sanitaris i un 22% diu haver incrementat el consum de vitamines i suplements.

    També a nivell preventiu, l’STADA Health Report 2023 ha revelat que vuit de cada deu europeus entrevistats consideraria la possibilitat de fer-se un estudi genètic per conèixer la probabilitat de patir alguna malaltia en el futur. Portugal (94%), Polònia (89%), Romania i Espanya (87% en ambdós casos) són els països on els enquestats s’han mostrat més oberts a fer-se proves genètiques de caràcter preventiu, pensant en malalties com ara el càncer.

    Els resultats de la recerca d’STADA es van presentar aquest dimarts 19 de setembre al davant d’un centenar de periodistes de tot el món. Alguns d’aquests professionals havien arribat a Madrid des de països que han participat en l’estudi, que són: Àustria, Bèlgica, República Txeca, Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Rússia, Sèrbia, Espanya, Suïssa, Ucraïna, Uzbekistán i el Regne Unit.

  • Mercè Balcells: “Al laboratori no només podem crear artèries sanes, sinó que podem també reproduir malalties i experimentar la seva cura”

    Mercè Balcells: “Al laboratori no només podem crear artèries sanes, sinó que podem també reproduir malalties i experimentar la seva cura”

    Arran del naixement de la seva fillola amb micròtica (una deformitat congènita de l’orella), va començar a investigar com desenvolupar una orella a partir de cèl·lules i teixit del propi pacient. Ella i tot un equip han aconseguit dissenyar cartílags auriculars i obrir pas a nous processos per obtenir cartílag elàstic. Però com tantes vegades passa, la manca de pressupost ha deixat la missió sense assolir la seva aplicació clínica. La Mercè, però, ha publicat a la revista Biomaterials Science tots els resultats obtinguts, i ho ha fet en modalitat de lectura oberta a tothom, per donar peu a que algú pugui donar continuïtat a l’estudi, que podria servir per aconseguir un dia l’autoregeneració també d’altres òrgans.

    Quan vares triar els estudis a l’IQS, en quina aplicació de la Química et veies, laboralment?

    Vaig triar Química per donar eines als metges per a solucionar problemes mèdics no resolts. La Biomedicina no existia en aquells moments com a tal, aleshores havies de pensar en la química o la biologia aplicades a la salut.

    Ara, a part de professora a l’IQS, ets investigadora principal al Massachusetts Institut of Technology (MIT), com hi vares arribar?

    Estudiant a Alemanya vaig anar sabent que el 90% de les publicacions científiques sobre materials amb aplicació mèdica estaven fets per científics, metges o enginyers que eren a Boston. I vaig aprofitar l’última part del meu pressupost com a estudiant becada per viatjar-hi. Portava una llista amb tots els meus referents, entre ells Charles Vacanti, -el cocreador d’una orella al laboratori implantada sota la pell de l’esquena d’un ratolí- . Els va anar a conèixer i demanar-los que la bequessin per treballar amb ells. I avui la Mercè és especialista en regeneració de teixits.

    Juntament amb les biòpsies líquides per als diagnòstics precoços, l’impuls a la regeneració de teixits és una gran esperança per a la salut de la humanitat.

    El potencial de l’enginyeria de teixits és molt gran, alhora que un important desafiament per alleugerir les llistes de trasplantaments. És el que vaig veure jo en arribar al MIT, on em vaig envoltar de metges i vaig començar a aprendre-ho tot sobre la composició i funcionament de les cèl·lules. Jo, en concret, treballant la regeneració de teixits tous, els vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars).

    I, de sobte, la vida li demana una altra missió.

    Sí, de cop i volta, el destí de la vida em va fer pujar al tren de regeneració de teixits per aconseguir, a partir de cèl·lules del propi cos, la formació d’una orella. La filla de la meva millor amiga havia nascut amb una orella sense arribar-se a desenvolupar bé (micròtia), i vaig començar  a fer recerca sobre com es podia fer créixer bé una orella. Va ser un repte personal que em va portar, a mi, juntament amb molta gent que va donar suport al projecte d’investigació, començant per la mare de la nena, Àgata Gelabertó, l’hospital de Sant Joan de Déu, el Children Hospital de Boston, l’IQS i el Massachusetts Institut of Technology.

    Afecta moltes persones aquesta malformació?

    Es calcula que afecta un de cada 10.000 habitants caucàsics, però pot arribar a afectar una de cada 4000 persones en la població hispana. I entre els afectats, el 90% presenten la malformació en una sola de les orelles, i en el 75% dels casos és una micròtia considerada de grau tres. És quan es neix amb un petit lòbul en la part inferior del que hauria estat l’orella i una mica de teixit cartilaginós, i la majoria no tenen ben format tampoc el canal auditiu.

    Què vàreu aconseguir?

    Vàrem crear l’Associació Micròtia Espanya (AME), perquè fins aleshores, tota la informació que existia estava en anglès. També vàrem poder entendre que, en la micròtia, l’orella no arriba a formar-se correctament perquè cap al segon trimestre de la gestació perd la instrucció, la seva guia, però el seu motor funciona. Per això vam començar a investigar si de la petita orella o de l’altra, sana, extraient-ne una petita mostra, d’uns dos mil·límetres del darrere de l’orella, el mateix que s’agafa per fer el forat per poder posar una arracada, podíem treure cèl·lules i entrenar cèl·lules mare extretes del moll de l’os amb les ordres correctes per desenvolupar bé tota una orella.

    I aquest coneixement on us va portar?

    Així vam poder aconseguir dissenyar cartílags auriculars i obrir pas, mitjançant l’enginyeria de teixits i la tecnologia d’impressió 3D, a nous processos que permeten obtenir un cartílag elàstic a partir de les cèl·lules del pacient. L’aplicació clínica, però, requereix d’una continuïtat en la investigació el cost de la qual ja no vàrem poder assumir.

    El fet que s’hagi procurat la publicació -aquest estiu- de tots els resultats de la investigació que vàreu fer, aplana el camí per a altres investigadors. Era aquest l’objectiu?

    Sí. La nostra intenció, per això hem volgut costejar els més de 3.000 euros que costa la publicació en obert, és que algun altre equip amb els recursos suficients pugui continuar amb el projecte, que podria portar no només a la regeneració completa d’una orella, reconstruïda a partir de cartílag, sinó també d’altres òrgans. I, si algú ens planteja col·laborar perquè sigui el nostre equip el que s’hi pugui tornar a posar, jo no ho dubtaré en absolut. Amb la publicació d’aquest article – ‘Optimization Of 3D Autologous Chondrocyte-*seeded Polyglycolic Acid Scaffolds To Mimic Human Ear Cartilage’– hem volgut posar a l’abast de tothom la nostra recerca feta durant una desena d’anys, tant per si algú vol agafar-nos el relleu, o invertir en la seva continuïtat. I tot això ha estat possible aconseguint treballar conjuntament amb dos hospitals (Sant Joan de Déu a Barcelona i Children Hospital de Boston) i dues institucions molt punters a banda i banda de l’Atlàntic (IQS i MIT), a més d’investigadors amb les seves tesines de màster i doctorats. Ha estat una recerca d’anys amb moltes col·laboracions i aportacions altruistes de moltes persones.

    A nivell mundial, què s’està portant ja a la pràctica gràcies a la regeneració de teixits?

    Hem aconseguit models per testar dispositius mèdics reduint així l’experimentació amb animals. El meu treball és fer els vasos, els conductes per on passa el reg sanguini i els nutrients. En el cas d’una persona que ha tingut un infart, per fer el bypass es fa servir un tros de vena o artèria, que podria ser feta amb regeneració de teixit. Jo tinc vasos fets de cèl·lules humanes, amb propietats i funcionalitat molt semblants a una arteria coronària però fets al laboratori són un instrument excel·lent per testar fàrmacs de la malaltia coronària. Així col·laborem en el desenvolupament de fàrmacs, fent servir òrgans fets per nosaltres. Hem desenvolupat un bioreactor, un anàleg del cor, que batega i jo tinc el vas i els teixits i òrgans mantinguts en condicions el més semblant al cos humà. Fent servir bioreactors que simulen el funcionament i les condicions biològiques químiques i mecàniques que veuríem si fossin implantats. I no només fem arteries sanes, també podem recrear malalties.

    Això vol dir curar fora del cos, per després fer-ho a dins.

    Sí. Podem simular una arrítmia o parar el flux simulant un trombo. O posar sucre per simular una diabetis, o nicotina i reproduir les condicions d’un fumador. In vitro pots canviar els paràmetres que vulguis, per experimentar els tractaments

    Quins són les principals reptes de la regeneració de teixits?

    La regulatòria, tot i que és importantíssima, és encara molt complicada. Per molt que es tingui un teixit preparat per implantar, el procés d’escalat és un coll d’ampolla. D’un model a un altre ja veus que funciona, però escalar-ho i tenir processos complets per garantir la cadena de la temperatura, monitoritzar-ho sense que calgui agafar una mostra, són moltes àries que necessitem per garantir certesa i seguretat en l’èxit de l’implant. I hem d’animar les generacions futures per a continuar investigant. Una de les limitacions que ens vam autoimposar en la nostra recerca va ser servir coses que no fossin massa cares, com ara els factors de creixement que poden fer que arribis abans al teu destí, però a l’hora de posar-li preu ho fa inviable. Això també cal que la investigació ho tingui en compte.