Just Deploy It!

Autor: Blanca Blay

  • Tres claus sobre el col·lapse a les urgències dels hospitals

    Per què estan col·lapsades les urgències dels hospitals catalans? Diversos treballadors consultats per aquest diari asseguren que una part de la saturació s’explica per la reducció de personal arran de les retallades que ha patit el sistema sanitari. Per la seva banda, els experts apunten, a més de l’ajust pressupostari, a les necessitats complexes dels malalts crònics (que cada vegada són més a les urgències) i de la infravaloració de l’atenció primària.

    Mentre els serveis d’urgències dels centres d’atenció primària segueixen sent desconeguts per a molts pacients, el col·lapse en els grans hospitals s’ha aguditzat en les últimes setmanes. Com que no hi ha llits lliures, el drenatge de pacients que han d’ingressar des d’urgències s’allarga més del compte, de manera que pacients esperen sovint als passadissos més de 24 hores a ser traslladats a planta. Això passa, per exemple, tant a l’Hospital Vall d’Hebron com al Parc Taulí de Sabadell, on tot i que els centres es troben en plena ocupació -en aquests moments no hi ha llits tancats- hi ha un problema de drenatge.

    El Taulí, el Mar o el Clínic: desbordats de feina

    «La setmana anterior al dia de Nadal els pacients gairebé doblaven la capacitat d’algunes sales d’urgències», denuncia Carlos Llorca, treballador de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, sobre el servei. «Falten lliteres, cadires, oxigen, material i els pacients esperen fins a 5 i 6 hores i poden passar-se 5 dies en una llitera», explica.

    Davant d’aquesta situació, comenta aquest portalliteres, és difícil protegir la intimitat del pacient perquè «hi ha més passadissos que biombos«. El Taulí té una població de referència de 400.000 persones i el 2015 va atendre 134.828 urgències.

    Com el Taulí, els serveis d’altres grans hospitals també es troben desbordats, com l’Hospital del Mar. En aquest centre, situat al passeig marítim de Barcelona i que té població de referència dels districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, les visites a urgències el 2015 van ser 96.691.

    Els treballadors han trobat en les xarxes socials una finestra de denúncia de la saturació de les seves urgències. Segons dades recollides en el compte @UrgenPSMar, el 26 de desembre hi havia a les Urgències del Mar 113 pacients i denunciaven que les ambulàncies no podien descarregar, que havia boxes quadruplicats i lliteres pels passadissos. Precisament aquest mes de desembre havien de completar-se les obres d’ampliació de les urgències, que es van reprendre el 2015 després de quatre anys aturades per les retallades, tot i que no estaran a punt fins al primer trimestre de l’any que ve.

    A l’Hospital Clínic, expliquen infermeres d’urgències, físicament no hi ha espai per a tenir pacients en els passadissos. Obren algunes sales en funció de l’afluència i de si hi ha llits o no, però no sempre són espais adequats per al pacient. «No són àrees preparades per atendre al malalt perquè no tenen material i la medicació tampoc hi és, però hi ha gent que es pot passar dies en aquestes sales», assegura. El 2014 el Clínic va registrar 109.054 visites a urgències.

    Vall d’Hebron: l’hospital amb més visites a urgències

    La situació a Vall d’Hebron, l’hospital públic que assumeix més pacients a urgències -el 2014 van passar-hi 187.039 persones-, ha portat la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) a denunciar-ho davant el Síndic de Greuges, que ha obert una investigació d’ofici. En aquest hospital la presència de malalts als passadissos de les urgències no és un fet puntual, segons denuncien els veïns i veïnes.

    Marta Rubies és una infermera d’urgències que s’ha sumat a les protestes veïnals. Segons explica a El Diari de la Sanitat, els últims dies s’han trobat amb molts malalts més de 48 hores en una llitera en els passadissos. «Hospitals de menor nivell no tenen capacitat per assumir pacients i no hi ha llits disponibles. Les infermeres tenim molta pressió, tenim els pacients disgregats pels passadissos, és un patir i genera molt estrès i esgotament», diu.

    A més, denuncia, «per poder donar cobertura agafen gent que acaba de sortir de la carrera, amb poca experiència i amb contractes precaris». Segons Rubies tot això «és conseqüència de la retallada als pressupostos des del 2010 perquè tanquen les urgències dels ambulatoris i qualsevol ciutadà que es troba malament no sap on acudir». Amb tot, la directora assistencial del centre, Ana Ochoa de Echagüen, assegurava el mateix dia de la protesta que «no hi ha col·lapse».

    Tècnics sanitaris consultats per aquest diari coincideixen en aquest diagnòstic. El problema sempre hi ha estat, diuen, però amb la crisi el sistema s’ha tensionat i la vàlvula d’escapament per molts pacients són les urgències. “Si vas al teu ambulatori i no et donen cita per visitar-te per unes angines fins al cap de tres dies vas a urgències”, cita com a exemple un tècnic. “Si ets gran, tens 80 anys i truques al 061 per algun motiu és probable que acabis ingressant. El perfil de persona gran, que avui viu més però presenta més problemes crònics, és el pacient que realment col·lapsa el sistema”, diu. Per ell, la solució passa per un replantejament de model que s’adeqüi més a la societat actual. Això requereix, al seu parer, més educació sanitària però alhora més organització entre els diferents nivells assistencials i més recursos per a la primària.

    Atenció Primària: clau per desencallar les urgències

    L’exdirector assistencial de la Vall d’Hebron, Pep Martí, sosté que la millora de les urgències dels hospitals no està només en els centres, sinó també en els ambulatoris. En aquest sentit, Martí opina que «molts pacients que arriben a urgències segurament no haurien arribat si haguessin pogut tenir un bon control de les seves patologies cròniques» i apunta que «són aquests pacients els que col·lapsen realment els ingressos».

    Una dona és tractada en un CAP. / Ajuntament de Barcelona
    Una dona és tractada en un CAP. / Ajuntament de Barcelona

    En la mateixa línia s’expressa Cesca Zapater, del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP). «En les plantes d’ingrés hi ha una quantitat de gent gran molt malalta important però un ingrés no té perquè ser sempre l’opció més adequada». «Si tinguessin un suport a casa potser no anirien a l’hospital, no caldria», explica. Segons ella, el model actual tendeix a «ingressar-tot». «Vivim en un món marcat per l’intervencionisme, la medicalització i l’hospitalocentrisme», critica.

    No obstant, per Zapater el col·lapse de les urgències és multifactorial. Recorda que abans de les retallades pressupostàries ja havia col·lapse. La solució passa, diu, per preguntar-se per què hi ha tanta gent que utilitza el servei d’urgències de manera inadequada. I és que, segons Zapater, la meitat de les persones que van a les urgències dels majors hospitals no requereixen atenció hospitalària ja que podrien tractar-se en els centres d’atenció primària, ja sigui des d’un CAP o a les seves urgències. Això té a veure, segons ella, amb la cultura hospitalària, la necessitat d’immediatesa i l’expectativa que a l’hospital poden resoldre millor la urgència que des d’un CAP.

    Un Pla per millorar l’atenció urgent

    El 2015 els hospitals de la xarxa pública de Catalunya van atendre gairebé tres milions i mig de visites a urgències, amb una mitjana de 8.784 ingressos diaris, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Ara bé, segons la memòria del Servei Català de la Salut (CatSalut) del mateix any, un 63,8% d’aquests pacients van acudir al servei urgent encara que no presentaven un risc vital o una urgència. Segons la memòria, l’espera d’atenció a urgències i la insatisfacció d’assistència va ser un dels principals motius de reclamació en els hospitals encara que no s’especifiquen els expedients per aquest motiu concret.

    Davant la situació als principals hospitals catalans de la xarxa pública, Salut aconsellava divendres passat trucar al 061 perquè sigui aquest servei el que indiqui a quin tipus de centre cal anar. Després de donar la xifra que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un ambulatori, el conseller de Salut, Toni Comín, va fer una crida a donar conèixer els serveis d’urgències dels centres d’atenció primària.

    A més, la situació de les urgències catalanes podria tensionar-se més davant l’arribada d’una epidèmia de grip en els pròxims dies. Mentrestant, el Pla Nacional d’Urgències dissenyat per Salut no es presentarà fins al primer trimestre de 2017 i serà a partir de gener quan s’activarà una comissió de seguiment que avaluarà diàriament l’activitat i les incidències de les urgències a Catalunya.

  • «El barri on neixes, la classe social dels pares o el gènere acaben condicionant la salut»

    Una de les funcions de la salut pública és conèixer l’estat de salut de la població i els seus determinants. Carme Borrell (Barcelona, 1957) és llicenciada en Medicina, salubrista i un referent a l’hora de parlar dels determinats socials de la salut, és a dir, aquells aspectes socials (com l’ocupació, la classe social o el gènere) que determinen d’una manera important la salut d’una persona. Ara, com a gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), des d’on fa anys estudia la salut de la població barcelonina, és una de les veus més escoltades a l’hora d’elaborar polítiques públiques que busquin millorar la salut de les persones des de fora dels hospitals i els centres de salut.

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) els determinants socials de la salut, com ara la feina, l’habitatge o les condicions econòmiques, expliquen «la major part de les inequitats sanitàries». El paper que juguen els determinants socials en la salut s’ha evidenciat amb la crisi?
    La Comissió de determinants socials de l’OMS va començar abans de la crisi i va publicar el seu informe l’any 2008, que era just el començament. Llavors ja es va posar sobre la taula la importància dels determinants socials de la salut, no és un tema de la crisi. La diferència és que amb la crisi i el moviment 15M aquests temes han estat molt més visibles però els determinants socials de la salut ja existien i seguiran existint.

    Ha costat reconèixer per part de les administracions que els determinants de la salut es troben, en un percentatge elevat, fora del sistema sanitari?
    No és un problema només de les administracions, és un problema més gran…Per exemple, la salut està concebuda en el nostre medi com una cosa biomèdica i molt de l’ensenyament de pregrau i postgrau relacionat amb la salut tracta els temes de la malaltia com un tema molt biomèdic -relacionat amb la genètica i la biologia- i molt poc com un tema social. És una qüestió de com la societat entén el que és la salut i com els formadors, les universitats, ho entenen i com això acaba repercutint les administracions. Els que treballem en salut pública i tenim clar el paper dels determinants socials intentem explicar el missatge que la salut no depèn només del sistema sanitari. Costa molt que penetri el missatge que la salut és molt més que hospitals o centres de primària.

    No només parlem de salut física, també de salut mental.
    Sí. A mi m’agrada la definició del congrés de metges i biòlegs dels anys 70 que descriu la salut com «aquella manera autònoma de viure autònoma, solidària i joiosa». Si ho entenem així, ho entenem com més enllà de la malaltia, és a dir, parlem de benestar físic i mental. La salut no és l’absència de malaltia, és el benestar de les persones.

    De fet, millorar la salut mental de la població és una de les deu línies estratègiques que guiarà les actuacions en salut a Barcelona els pròxims quatre anys. La salut mental s’ha considerat o es considera ara ja un problema de salut pública?
    La salut mental és un tema de salut pública però també dels serveis. El pla de salut mental a la ciutat té una part de prevenció, que es fa sobretot des de salut pública, i una part d’atenció a les persones amb problemes de salut mental. Per exemple, per la banda de prevenció, ens hem reunit amb Barcelona Activa, que és l’organisme dins de l’Ajuntament responsable dels temes d’ocupació, per veure quins temes del Pla de Salut Mental afecten Barcelona Activa i hem estat revisant totes les actuacions per veure què podia fer-se des d’aquí.

    Carme Borrell durant l'entrevista / © SANDRA LÁZARO
    Carme Borrell durant l’entrevista / © SANDRA LÁZARO

    Potser el determinant que suposa l’ocupació ha estat dels més visibles durant la crisi, quan moltes persones han perdut el seu lloc de treball.
    Sí. Clarament el fet d’estar aturada, tant per la part material com per la part emocional, té efectes en la salut mental. La relació entre ocupació i salut ve de molt llarg però sí que és cert que s’ha evidenciat durant la crisi perquè molta gent ha perdut la feina. Però no només és tenir o no feina, també té importància quin tipus de feina, quin tipus de contracte. Per exemple, els contractes precaris, temporals que es fan avui dia tampoc no són beneficiosos per la salut.

    Un altre determinant és l’habitatge. Com pot influir, per exemple, en la salut? Un projecte europeu en què has participat, el projecte SOPHIE analitza entre altres factors aquest.
    La relació entre habitatge i salut té molts factors. El projecte SOPHIE va mirar alguns aspectes i com que quan es va posar en marxa estàvem en plena crisi, ens va interessar molt fixar-nos en l’assequibilitat, és a dir en la possibilitat de tenir o no un habitatge. Vam aprofitar que la PAH estava a punt de posar en marxa una enquesta i vam poder posar-hi preguntes de salut i vam trobar una relació molt espectacular entre el factor habitatge i la salut. Vam veure que les persones que tenien problemes d’habitatge tenien 6 o 7 vegades més problemes de salut mental que la mitjana dels ciutadans de Barcelona.

    També en el projecte SOPHIE vam poder seguir persones usuàries d’un programa de Càritas que ajuda a tenir habitatge a persones que no en tenen i també vam veure que estaven molt afectades. La relació entre habitatge i salut agafa molts aspectes i un dels que ara s’està estudiant molt és tot el que té a veure amb pobresa energètica, és a dir, persones que pel motiu que sigui no poden tenir el nivell de confort que haurien de tenir a casa seva. També vam tocar algun d’aquests aspectes i vam estudiar si una política que la Generalitat havia posat en marxa per rehabilitar cases de Nou Barris per fer que les façanes quedessin ben forrades per aïllar millor el fred va ser efectiva. I vam veure que si ens fixàvem en la mortalitat, canviava: en les dones havia disminuït la mortalitat a causa del fred.

    Precisament el gènere també és un determinant social de salut que conforma un dels grans eixos de desigualtat. En què es tradueix això?
    Biològicament pertanys a un sexe però després hi ha l’aspecte social, que és el gènere. I la societat actua diferent en funció del gènere i al llarg de la vida es va traduint en diferències entre homes i dones. Al final són diferències de poder perquè en la societat patriarcal en què vivim el poder està en mans dels homes i això es tradueix en el fet que els homes tenen posicions de més poder, més qualificats, salaris més alts, etc. I que l’home tingui més poder en diferents esferes de la societat es tradueix en diferències en salut. Les dones tenen pitjor salut percebuda, més problemes de salut mental, més problemes crònics, etc. En canvi, encara que la dona es trobi pitjor viu més anys que l’home.

    Això no vol dir només pitjor salut per les dones. Per exemple, quan analitzem les desigualtats en gènere en salut, en alguns aspectes la masculinitat hegemònica també ha afectat. Un exemple és que els homes tradicionalment han fumat més o han begut més alcohol. Hi ha moltes malalties cròniques, com el càncer de pulmó, que ha estat més important en els homes. També és cert però que aquesta realitat està canviant perquè les dones han adquirit els mateixos hàbits nocius.

    Un altre determinant potser menys visible és la contaminació de l’aire. La contaminació de l’aire a Barcelona ha augmentat un 11% i 40 municipis propers a Barcelona, la capital catalana inclosa, superen els límits legals de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules en suspensió (PM10).
    Si ens fixem en els límits de l’OMS, els superem per alguns contaminants tot i que no superem les xifres de llindar que fixa la Unió Europea. Clarament però l’informe de Salut a la ciutat mostrava clarament que no estem anant bé i tenim un pla per intentar millorar la qualitat de l’aire. Aquest pla està basat sobretot a reduir el trànsit rodat, aleshores és complicat. Hem d’intentar fomentar el transport públic, que s’utilitzin menys els turismes, que es facin servir més els cotxes elèctrics, etc. I això és complicat també perquè hi ha una indústria que veu que perilla…

    Si ens basem en l’evidència, de quines maneres sabem que la contaminació afecta la salut?
    Clarament en malalties respiratòries, també en malalties cardiovasculars i alguns trastorns cognitius dels infants també es veuen afectats per la contaminació. És a dir, cada vegada es va veient que la contaminació afecta més aspectes relacionats amb la salut. Està clar que cal reduir la contaminació de l’aire. Com diu el Jordi Sunyer, és de les mesures de salut pública més efectives perquè si bé la relació entre la contaminació i la malaltia és petita afecta tothom. Per això si la redueixes, redueixes morts respiratòries, cardiovasculars i millores la salut dels petits.

    Carme Borrell al seu despatx / © SANDRA LÁZARO
    Carme Borrell al seu despatx / © SANDRA LÁZARO

    A Barcelona, des de l’ASPB heu estudiat molt les desigualtats en salut. L’informe La Salut a Barcelona constata diferències en l’esperança de vida de fins a onze anys entre el barri més ric i el més pobre. És possible equiparar les esperances?
    Bé, igual que hi ha desigualtats econòmiques entre barris hi ha desigualtats en salut, i això implica posar polítiques als barris. Per exemple, posar més recursos a les àrees més necessitades. Salut als barris va dirigit als que tenen més necessitats per tal d’equilibrar la balança. Sempre tenint en compte que les polítiques municipals poden resoldre una part però no tot; depèn de les polítiques estatals, de la recuperació de l’economia…

    Per tant, mentre segueix-hi havent-hi desigualtats socioeconòmiques tindrem desigualtats en salut?
    Sí. Les desigualtats socials en salut posen evidència a com les condicions de vida i treball de les persones acaben influint en la seva salut. Per exemple, el barri on neixes, la classe social dels pares o el gènere acaben condicionant la salut de les persones. Mentre la societat sigui la que és aquestes desigualtats en salut seguiran sent-hi.

    Quin paper juga en tot plegat l’educació en salut?
    L’educació és important però no és la principal mesura per pal·liar les desigualtats en salut. Per què? Perquè l’educació sanitària arriba més als que estan millor. Per exemple, en el consum de tabac tens la política educativa, de conscienciació, i una altra política, que és l’augment dels preus, és augmentar el preu del tabac. Hi ha estudis que demostren que l’augment dels preus del tabac disminueix les desigualtats en el consum del tabac. Això no vol dir que l’educació sanitària no hagi de fer-se o no sigui útil.

    Hi ha algun país que sigui un bon exemple en la reducció de les desigualtats?
    Els del nord d’Europa clarament. Però si ens fixem en ciutats, Londres té un pla de ciutat molt elaborat i intersectorial, ja que totes les polítiques tenen en compte la salut. A Barcelona també ho estem treballant però com més amunt pugui millor, no s’hauria de quedar només amb salut, el pla de salut hauria d’estar a escala d’alcaldia i fer-se conjuntament des de diferents àrees, com per exemple Habitatge.

  • Un centenar de persones demanen unes urgències «dignes» a Vall d’Hebron

    Les urgències dels grans hospitals segueixen col·lapsades. Aquest és el missatge de denúncia que han volgut expressar el centenar de persones que s’ha concentrat aquest dimecres a les portes de l’Hospital Vall d’Hebron. Membres de Marea Blanca de Catalunya, de la coordinadora d’entitats SAP Muntanya i treballadors del centre han reivindicat solucions front a la situació de col·lapse de les Urgències de l’hospital, pocs dies després que el Síndic hagi obert una investigació. Aquestes solucions, segons han expressat, passen per reforçar l’atenció primària i els Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) així com més coordinació.

    «Desconfiem dels plans estacionals i els plans dels gestors, que fins ara han resultat un fracàs», ha assegurat Trini Cuesta, activista de SAP Muntanya referint-se al Pla d’hivern que Salut preveu activar com cada any per fer front a l’increment de demanda que es produeix durant aquest període. Com ha recordat Cuesta, des dels diferents col·lectius per la defensa de la sanitat pública ja fa mesos que adverteixen de la pressió assistencial als serveis d’urgències dels principals hospitals catalans, com ara el Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, el Clínic o el Sant Pau, entre altres. «El sistema d’amuntegament als passadissos no deixa als pacients cap mena d’intimitat, volem acabar amb el patiment de les persones», ha expressat Cuesta.

    Durant la concentració, que no ha durat més de mitja hora, els assistents han corejat càntics com «retallar en sanitat és assassinar» o «pública sí, privada no», entre altres. Així mateix també han llegit en veu alta la carta que van fer-li arribar el mes de novembre passat al conseller de Salut Toni Comín. Tot plegat sense deixar de sostenir un cartell gran on s’hi podia llegir: «no més de 24 hores a urgències». I és que si bé legalment no hi ha un límit, els estàndards de bona pràctica dels hospitals estableixen que l’atenció urgent pot fer-se entre 12 i 24 hores des de l’arribada del malalt. Fonts coneixedores d’aquests estàndards expliquen a El Diari de la Sanitat que es preveuen 10 minuts per al triatge, quatre hores per conèixer el diagnòstic i unes hores de marge perquè el pacient sigui ingressat si és necessari.

    Un moment de la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO
    Un moment de la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO

    La direcció de l’hospital: «no hi ha col·lapse»

    Per la seva banda, la directora assistencial de Vall d’Hebron, Ana Ochoa de Echagüen, afirma convençuda «que no hi ha cap col·lapse». «El servei està igual que els dies previs, millor que durant el pont de desembre, però ara el servei està en una situació de normalitat», ha declarat. Respecte els dies en què un pacient pot arribar a passar a Urgències a l’espera de ser traslladat a planta -que segons les associacions de defensa de la sanitat pública poden ser fins a 5 dies- , la directora assistencial justifica que a l’àrea d’observació els pacients no hi estan més de 13 o 14 hores.

    Preguntada per si convé un replantejament dels serveis d’urgències, Ochoa de Echagüen sí que ha reconegut que seria convenient diferenciar d’alguna manera l’atenció de les urgències de menys complexitat i més complexitat, que es concentren en els hospitals de tercer nivell (d’alta complexitat) com el cas de Vall d’Hebron. «Els hospitals terciaris tenim una complexitat afegida perquè s’hi barreja el pacient comunitari amb el pacient terciari i això fa que en un moment determinat el volum creixi molt i sí que és cert que segurament hauríem de diferenciar-ho», ha dit.

    Aquest dimecres hi havia 88 pacients a Urgències. «D’aquests, 55 estaven en un llit d’hospitalització i la resta, molts estaven en box. Dels 16 o 17 malalts que estaven al passadís tots estaven sent tractats», ha concretat.

  • Entitats que treballen amb migrants denuncien exclusió sanitària a demandants d’asil a Catalunya

    A Catalunya les persones migrants tenen dret a ser ateses pel sistema sanitari públic, que és universal. Amb tot, algunes es troben amb diverses barreres burocràtiques que els impedeixen exercir aquest dret, fins i tot quan són sol·licitants d’asil -situació administrativa en què l’accés sanitari ha d’estar garantit a l’estat espanyol-. Així ho denuncien la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), SOS Racisme i la Plataforma STOP Mare Mortum. Segons diuen en un comunicat fet públic aquest dimarts, en els darrers mesos han conegut casos d’exclusió sanitària a persones sol·licitants d’asil a Catalunya.

    Un exemple de barrera burocràtica és el que va viure una persona al CAP de Santa Coloma de Gramenet, on va intentar tramitar la targeta sanitària per mitjà de la targeta de sol·licitant d’asil. “Tot i que el dret a l’atenció sanitària de les persones refugiades comença en el mateix moment en què la sol·licitud és admesa a tràmit, el van informar que no li podien tramitar la Targeta Sanitària Individual (TSI) si no portava un número d’assegurat expedit per la Seguretat Social”, expliquen. El número que li demanaven s’adjudica després de sis mesos de l’admissió a tràmit de la sol·licitud d’asil, o abans si es resol i s’accepta la sol·licitud.

    Un altre exemple també té a veure amb l’obtenció de la targeta sanitària. Segons recullen les entitats a través de casos que han seguit, les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) de diversos municipis catalans han negat el padró -requisit per obtenir la TSI- perquè “el passaport de la persona estava escrit en àrab” o en no considerar el document provisional de sol·licitud d’asil com a vàlid. En aquest sentit, en el comunicat demanen que s’agilitzi la tramitació de la TSI.

    El Sant Pau cobra 200 euros per atendre d’urgència un refugiat

    L’atenció urgent no només és un dret dels residents a Catalunya sinó que fins i tot és una de les excepcions que preveu el RDL 16/2012 d’exclusió sanitària. Davant la situació repetida del cobrament il·legal a les urgències i després que la PASUCat i altres col·lectius ho denunciessin, el Servei Català de la Salut va emetre el 30 de setembre passat una resolució. Segons aquesta, l’assistència a les urgències contempla l’atenció sense cobrar a través de la signatura d’una declaració responsable en la qual la persona al·lega manca de recusos econòmics.

    Amb tot, les entitats denunciants asseguren que el mes de novembre passat l’Hospital Sant Pau, de la xarxa pública d’hospitals a Barcelona, va emetre una factura de 207 euros a una persona refugiada que va ser atesa al servei d’Urgències. En el comunicat les entitats signants exigeixen que s’acabi l’exclusió sanitària d’aquest col·lectiu, que remarquen és “especialment vulnerable” i demanen que se’ls faciliti l’empadronament i l’atenció des de la mateixa arribada. Així mateix també reivindiquen que no es facturi per l’atenció urgent.

     

  • Els nous casos de càncer creixen un 50% als països menys desenvolupats en deu anys

    El 2015 es van diagnosticar al món 17,5 milions de nous casos de càncer i més de 8 milions de persones van morir a causa d’aquesta malaltia, que ja és la segona causa de mort al món per darrere les malalties cardiovasculars.

    Mentre que en els darrers deu anys (del 2005 al 2015) el nombre de casos nous diagnosticats ha augmentat en un 33% a escala global, però, als països menys desenvolupats el creixement ha estat del 50%, per damunt de la mitjana. Així ho revela l’estudi New Global Burden of Disease, que analitza 32 grups de càncer a 195 països. L’augment global l’atribueixen sobretot a l’envelliment de la població però també, en segon lloc, a un increment poblacional. El càncer més comú entre els homes l’any passat va ser el de pròstata; entre les dones va ser el càncer de pit i entre els infants va ser la leucèmia.

    Des de l’Institute for Health Metrics and Evaluation (IHME) avisen que si bé el nombre de nous casos de càncer té un especial pes als països desenvolupats, l’escalada més ràpida pot veure’s en països amb uns nivells de desenvolupament inferiors.

    L’estudi agrupa els països segons l’índex Sociodemogràfic (SDI per les seves sigles en anglès), que combina dades d’educació, ingressos i fertilitat. Així, si bé per exemple el 44% dels nous casos es diagnostiquen al grup amb un índex sociodemogràfic més elevat, on s’inclouen països com els Estats Units o el Japó, també és en els països més desenvolupats on s’ha reduït la mortalitat per càncer. Per contra, és en el grup menys desenvolupat, que inclou països com Kenia, Tanzania, Níger, la República Democràtica del Congo, Mali i Senegal, on la mortalitat ha augmentat en l’última dècada. Segons dades de l’OMS, el 2012 el 70% de totes les morts per càncer van produir-se a l’Àfrica, l»Àsia, l’Amèrica central i Sudamèrica.

    «La divisió del càncer és real i creixent», diu l’autora que ha liderat l’estudi, Christina Fitzmaurice, professora assistent a l’IHME, a la Universitat de Washington. I és que és precisament en la cinquantena de països on la mortalitat ha augmentat -la majoria a l’Àfrica subsahariana- on els serveis sanitaris per prevenir, diagnosticar o tractar el càncer són inexistents o insuficients.
    «Sabem que el càncer s’està convertint en un problema creixent, no només als països subdesenvolupats, sinó que el problema ara és que els sistemes de salut dels països subdesenvolupats han de fer front a l’enorme cost i dificultat de construir i impulsar tractaments complexos per tractar el càncer», assegura Fitzmaurice en una entrevista.

    Un exemple d’aquesta divisió es pot veure en càncers que es desenvolupen per condicions que es poden prevenir, com ara l’hepatitis B i la C, ja que en els països amb un índex sociodemogràfic més baix la vacuna per a l’hepatitis B no és universal. Així, segons dades de l’OMS infeccions com les causades pels virus de l’hepatitis B i C són responsables del 20% de les morts per càncer en els països d’ingressos baixos i mitjans.

  • El Síndic investiga les urgències de la Vall d’Hebron pel col·lapse del servei

    El col·lapse a les urgències de l’Hospital Vall d’Hebron ha arribat fins al Síndic de Greuges, que ha sol·licitat reunir-se amb el conseller de Salut, Toni Comín, perquè aquest informi sobre la situació de les unitats d’urgències de tot Catalunya i en particular d’aquest hospital. El defensor del poble ha obert una actuació d’ofici per investigar el servei del centre després que aquest dimecres la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona hagi tramès una queixa sobre la situació, que la setmana passada va assolir pics de 350 pacients. Segons ha informat el Síndic, ha demanat informació sobre el nombre de pacients atesos durant els mesos de setembre, octubre i novembre, la mitjana de temps d’espera per ser atès i  fins a l’assignació d’un llit a planta i les mesures previstes per posar fre a la saturació.

    «Segons les informacions consultades, la saturació podria anar més enllà de fets puntuals i la presència de persones en lliteres als passadissos de la unitat d’urgències podria convertir-se en escenari habitual», assegura el Síndic, que ha sol·licitat a Salut informació sobre les actuacions previstes pel Departament per corregir les deficiències estructurals i de caràcter crònic. El passat mes d’abril l’òrgan va emetre una resolució amb proposts genèriques de millora del servei d’urgències dirigides a tots els hospitals públics i ara vol saber quines mesures s’han aplicat en línia amb les recomanacions fetes. Entre les diferents mesures que va proposar llavors el Síndic hi havia reforçar i potenciar els dispositius extrahospitalaris d’atenció a les urgències o habilitar més llits en cas necessari.Paral·lelament, també s’ha iniciat un procés de recollida d’informació i experiències dels usuaris -perquè puguin traslladar directament la seva percepció del servei rebut- i dels professionals, amb qui s’ha establert un canal de comunicació directa.

    Segons ha explicat la FAVB aquest dijous, els principals hospitals públics en què les Urgències es troben desbordades són l’Hospital de la Vall d’Hebron, el del Mar, el Sant Pau i el Clínic. “No qüestionem l’assistència, que és molt bona, sinó les condicions ja que no és normal que hi hagi malalts que esperen més de 24 hores per un llit”, ha dit la portaveu de Salut de la FAVB Marcela Güell, que ha apuntat que «la situació és d’indignitat total, hi ha molt pacients als passadissos de les urgències, amb els seus familiars de peu perquè no hi ha cadires i amb la llum encesa dia i nit”.

  • Veïns i veïnes de Barcelona: «No volem ni un dia més persones als passadissos d’urgències»

    «La situació és d’indignitat total, hi ha molt pacients als passadissos de les urgències, amb els seus familiars de peu perquè no hi ha cadires i amb la llum encesa dia i nit», denuncia Marcela Güell, portaveu de sanitat de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Després del col·lapse que es va viure durant la setmana passada als serveis d’urgències d’alguns hospitals, com el Vall d’Hebron, amb més de 80 pacients esperant per ser traslladats a planta, la FAVB ha exigit aquest dijous «solucions immediates».

    Segons expliquen representants de la Federació de diferents districtes, els principals hospitals públics en què les Urgències es troben desbordades són l’Hospital de la Vall d’Hebron, el del Mar, el Sant Pau i el Clínic. «No qüestionem l’assistència, que és molt bona, sinó les condicions ja que no és normal que hi hagi malalts que esperen més de 24 hores per un llit», ha dit Güell.

    La FAVB recorre al Síndic de Greuges

    Trini Cuesta, de la coordinadora d’entitats SAP Muntanya, ha recordat que el mes de novembre passat ja van avisar el conseller de Salut, Toni Comín, que els serveis d’alguns hospitals es trobaven bloquejats i que la situació empitjoraria si no es feia res al respecte. Segons Cuesta no han obtingut cap resposta a la carta que van lliurar llavors a la conselleria i és per aquest motiu que han decidit recórrer al Síndic de Greuges i a la Sínidica de Barcelona, a qui aquest dimecres se’ls va fer arribar una queixa. També s’han dirigit a l’Ajuntament de Barcelona i a tots els grups parlamentaris per tal de fer-los coneixedors de la situació.

    Per la seva banda, Elva Tenorio, membre de Tancada Clínic, ha denunciat que si les urgències del Clínic no estan més col·lapsades és perquè es deriven pacients a l’Hospital Sagrat Cor (Quirónsalud) i ha lamentat que hi hagi «llits reservats per aquells que s’ho poden pagar» en una clara al·lusió al braç privat del Clínic, Barnaclínic, que opera dins el mateix recinte de l’hospital.

    Segons la FAVB la saturació del servei a diferents centres de la ciutat és un efecte de les retallades que ha patit el sector públic. Si bé esperen que a l’Hospital del Mar la situació millori amb la inauguració de les noves urgències, prevista pel març de l’any vinent, demanen responsabilitats als gestors i els planificadors per trobar solucions «d’avui per demà». «No som nosaltres qui hem de trobar la solució, són ells, i si no la saben trobar que dimiteixin», ha afirmat amb contundència Marcela Güell.

  • Comín i els exconsellers del ram accepten que el sistema sanitari necessita més transparència

    Una trobada ha reunit amb l’excusa del 25è aniversari del naixement del Servei Català de la Salut (CatSalut) tots els exconsellers de Salut que ha tingut la Generalitat (amb l’única absència del difunt Josep Laporte). En una taula rodona moderada pel doctor Miquel Vilardell els exconsellers Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i l’actual conseller Toni Comín han exhibit consens i complicitats a l’hora de valorar el model sanitari català «com un model d’èxit» si bé han manifestat que cal «més transparència». També ho ha fet així el president de la Generalitat Carles Puigdemont, qui s’ha encarregat de cloure l’acte. Tant Comín com Puigdemont han valorat el sistema nacional de salut com «una de les estructures d’estat més fortes que té Catalunya» tot i que han reconegut que calen algunes reformes.

    Això sí, tot i que la sintonia a l’hora d’alabar el model s’ha fet palesa durant la taula rodona, les retallades durant el mandat de Boi Ruiz, les diferències a l’hora de parlar del model de provisió mixt actual o els casos de presumpta corrupció en aquest sector també han ocupat part de les intervencions. «El nostre sistema de salut és un edifici sòlid, però ha patit una tempesta terrible. Ara hem d’arreglar els desperfectes que ha deixat aquesta crisi», ha dit Comín en relació a les retallades del seu predecessor.

    Si bé pocs s’han atrevit a parlar de corrupció directament -sense anar més lluny l’expresident del Servei Català de la Salut, Carles Manté, és un dels investigats del cas Innova- sí que s’ha posat damunt la taula. De fet, el primer a apuntar «l’opacitat» que ha patit en alguns casos la gestió dels serveis de salut ha estat Vilardell. «Aquest model té uns nivells de qualitat bons però també hi ha petites ombres», ha dit per introduir el que ha ocupat el primer bloc de la taula.

    Un dels més clars a l’hora de parlar ha estat l’exconseller Ramon Espasa (PSUC). «La gestió cada cop més integrada i transparent faria el sistema més barat i evitaria ensurts molt greus de corrupció i utilització fraudulenta que hem tingut», ha dit. «El sistema que tenim genera la possibilitat de posar la mà al calaix», ha arribat a afirmar Espasa, qui considera que la solució passa per «la publificació del sistema». Tot i que més modestament, Eduard Rius (CDC), ha coincidit a destacar que la transparència i la rendició de comptes «són absolutament necessàries». Per la seva banda, el seu successor en el càrrec, Xavier Pomés (CDC), ha reconegut que «han existit ombres i hi ha hagut manca de transparència» però ha insistit que cap d’aquests elements ha de menysvalorar el que segons ell és: «un gran servei de salut».

    L’exconsellera de Salut Marina Geli (PSC) ha volgut posar l’èmfasi en la confiança en el model. Segons ella, el sistema no està en crisi sinó que el que està en crisi és el sentiment de pertinença amb el sistema sanitari català. Sobre el model, Geli ha apuntat que «el que configura el caràcter públic no es troba en la provisió [és a dir en la titularitat dels diferents proveïdors de la xarxa pública] sinó en qui ho finança».

    Per contra, l’exconseller Boi Ruiz ha qüestionat que hi hagi hagut manca de transparència. «Quin sector és més transparent que el de Salut? Quan diem més transparent, respecte qui?» Que s’hagin produït conductes individuals «són imputables a conductes, no a sistemes», ha reblat en al·lusió al comentari d’Espasa. En aquest sentit també ha demanat «no fer el joc» als que diuen que «ens hem carregat el nostre sistema sanitari», referint-se a les converses que van filtrar-se entre Jorge Fernández Díaz i l’exdirector d’Antifrau Daniel de Alfonso.

    La incorporació de les TIC i la participació dels professionals: reptes actuals

    El darrer bloc de la taula rodona l’han centrat els diferents reptes que afronta el sistema. Un punt de consens ha estat el d’aprofitar la revolució tecnològica precisament per treballar cap a un model més transparent. «Avui podem tenir criteris únics de gestió, aplicar la transparència absoluta de tots els centres online», ha dit Ramon Espasa. «Gràcies a les TIC sabem que això es pot fer a l’instant», ha dit.

    Hem de saber si volem estar a la primera fila de la revolució tecnològica, ha plantejat Xavier Trias, segons qui és necessari mirar com serà la sanitat d’aquí a 35 o 40 anys. «La tecnologia canviarà el model d’atenció al malalt», ha advertit.

    Davant d’aquest repte però Eduard Rius ha assegurat que n’hi ha un altre: assegurar que tota la ciutadania té accés a aquesta innovació tecnològica. Altres reptes que han sortit a la taula rodona han estat la cronicitat, la participació dels professionals o la sostenibilitat del sistema.

    Marina Geli, per exemple, ha apuntat que calen uns pressupostos plurianuals per evitar la «decapitalització dels darrers anys». L’exconsellera també ha reivindicat un pacte amb els professionals perquè participin. «Les propostes han de néixer dels professionals», ha afegit Boi Ruiz.

    Ja en la clausura de l’acte el president Puigdemont ha enumerat una sèrie de mesures que caldran per garantir els serveis. Enfortir el consens social i professional, integrar el sistema social i sanitari, implicar pacients i professionals o acabar amb l’infrafinançament crònic són algunes de les mesures. «Ser capaços de ser fidels al manteniment del model haurà de ser el nostre fil roig a seguir», ha acabat.

  • Les urgències de Vall d’Hebron toquen sostre durant el pont

    Durant la setmana de pont el ritme d’activitat a les urgències d’un dels principals hospitals de Catalunya, el de la Vall d’Hebron, no ha cessat. Ben al contrari, les visites a les urgències entre els dies 5 i 11 de desembre han assolit xifres molt per damunt de la mitjana d’aquest 2016, situada en 295 pacients per dia. Per exemple, el dia de més afluència, dimecres passat, l’hospital va atendre fins a 355 visites. Una activitat que varia molt depenent del dia ja que la mateixa setmana també es va registrar en un dia 251 visites (per sota de la mitjana). Fonts de l’hospital asseguren que els pics d’aquests dies no poden atribuir-se a un únic motiu ni tampoc hi ha un perfil concret de pacient si bé reconeixen que hi ha «molts pacients crònics». Amb tot, insisteixen a destacar que el centre es troba al cent per cent d’ocupació, és a dir, que no hi ha plantes ni llits tancats.

    Segons el centre, aquest dilluns hi havia una vuitantena de pacients atesos esperant pendents d’ingrés. «Tots ells han estat diagnosticats i estan sent atesos i en observació de l’evolució de la seva patologia. D’aquests, 55 es troben ubicats en un llit en una habitació d’hospitalització a l’àrea d’urgències. La resta es troben ubicats en un box o altres àrees d’atenció d’urgències, sempre sota supervisió del personal sanitari», informen.

    Algunes d’aquestes àrees són els passadissos de l’hospital, explica a aquest diari Trini Cuesta, de la coordinadora d’usuaris SAP Muntanya. «Hi ha gent als passadissos, els zeladors busquen lliteres i els metges els visiten allà, sense cap intimitat», denuncia. «S’estan ocupant llits de Traumatologia, mostra que evidentment intenten fer el que poden, però això és posar pegats i ocupar llits que potser haurien de reservar-se a pacients que han de ser operats», comenta Cuesta.

    Des de l’Hospital de la Vall d’Hebron expliquen que el centre ha activat una sèrie de mesures per fer front a l’augment puntual d’aquests dies. Entre les diferents mesures s’ha reforçat el personal sanitari a l’Hospital General així com les derivacions habituals a altres centres sociosanitaris, per exemple, amb l’increment de 10 llits a l’Hospital de Sant Rafael en relació a la disponibilitat habitual. Una altra de les mesures davant la falta de llits perquè ingressin els pacients atesos a les urgències ha consistit a derivar alguns pacients a Traumatologia i Rehabilitació, on s’han ocupat 12 llits, o a Maternoinfantil, amb 4 llits.

    Un problema crònic

    L’increment de l’activitat, però, no es limita només a aquests dies de pont. De fet, la mitjana de visites d’aquest 2016 -de 295 pacients per dia- suposa ja un augment del 5,3% respecte al 2015, que el seu torn ja suposava un increment del 5% en relació a l’any anterior.

    «Realment tenim un problema important a les urgències que és conseqüència de la manca de planificació i el Vall d’Hebron no és l’únic hospital on hi ha col·lapse, també a l’Hospital del Mar, al Sant Pau o al Taulí», exposa Trini Cuesta.

    Des de la coordinadora de la qual forma part Cuesta reivindiquen des de fa temps que es destinin més recursos i alerten «que encara no estem en època de grip», per referir-se als mesos en què les urgències dels hospitals experimenten una afluència important de pacients.

    Sobre el paper serà el Pla Director d’Urgències -inclòs en el Pla de Salut 2016-2020- el què definirà els pròxims anys el model d’urgències del futur després de revisar la implantació de l’actual model i ordenar l’atenció continuada i urgent. Els objectius del departament de Salut passen perquè el model sigui un model menys fragmentat i que integri els serveis d’urgències d’Atenció Primària i Hospitalària així com el SEM o el 061.

    L’atenció primària com a desbloqueig de les urgències hospitalàries

    Dos de cada tres pacients que arriben per ser atesos a urgències de l’àrea general de l’Hospital Vall d’Hebron pateixen patologies de menor complexitat, que corresponen als nivells 4 i 5 de l’escala de priorització que s’aplica als Serveis d’Urgències de Catalunya després de fer una valoració clínica preliminar dels pacients i classificar-los en cinc nivells segons la gravetat, amb independència de l’ordre d’arribada. Segons el centre, aquestes patologies de menor complexitat, com ara un còlic nefrític o una grip, poden ser tractades en Centres d’Atenció Primària (CAP) i Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), que tenen el criteri i els protocols adequats per fer derivacions a l’hospital si és necessari.

    En aquest sentit recomanen a les persones que necessitin acudir a urgències, que «tot i que Vall d’Hebron els atendrà i està a la seva disposició, tenen l’opció de beneficiar-se d’aquests centres de proximitat». De fet els CUAP atenen mitjana o baixa complexitat i serveixen com a suport als CAP i els complementen en les hores en què el centre roman tancat. Durant el 2015, per exemple, els diagnòstics més freqüents en els CUAP van ser el refredat comú, les angines, el mal de coll, gastroenteritis o infeccions d’orina. «És evident que com menys gent vingui millor podràs destinar els recursos», diuen fonts de Vall d’Hebron.

    Si bé des de SAP Muntanya comparteixen la visió que realça el paper dels CAP o els CUAP a l’hora d’atendre aquest tipus de visites no confien en el fet que aquesta sigui una mesura de desbloqueig. «No són les urgències de baixa complexitat les que col·lapsen els hospitals, són els pacients d’edat avançada amb malalties cròniques i que realment necessiten un ingrés», explica.

  • De 103 a 45 milions: així ha rebaixat el Govern el pressupost previst per reduir llistes d’espera

    El pla del govern per reduir un 10% els pacients en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica i reduir en un 50% el temps mitjà d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites a l’especialista comptarà amb la meitat del pressupost inicial. En el projecte de pressupostos pel 2017 presentat aquesta setmana pel vicepresident Oriol Junqueras la dotació per fer front a les llistes d’espera redueix a la meitat el que preveia el projecte de pressupostos de 2016 -que no va aconseguir prou suport parlamentari-. Si en el projecte anterior es preveien 103,3 milions, tal com s’especifica en la memòria explicativa, en aquest segon projecte pel 2017 la partida que inclou el Pla Integral per reduir les llistes d’espera comptarà amb només 45 milions.

    Tot i destinar-hi la meitat de recursos, fonts del Departament de Salut insisteixen que els objectius continuen sent els mateixos que ja es van fixar en el pla de xoc de Junts pel Sí ara fa un any. És a dir, reduir en un 50% els temps mitjans d’espera per proves i primeres visites, que comportarien en conseqüència una reducció del 10% els pacients que esperen per sotmetre’s a una operació.

    Fonts de Salut consultades per aquest mitjà argumenten que la primera dotació pressupostària del pla era «una estimació inicial». «De moment posem aquests 45 milions d’euros de base i si són necessaris més, els posarem», asseguren. D’on sortiran aquests diners? Segons les mateixes fonts, els diners que calguin i que no estiguin pressupostats es trauran «de la desviació pressupostària». De fet, des de Salut afirmen que és habitual que el pressupost de Salut presenti una desviació total important any rere any entre el pressupost meritat i l’executat. «Aproximadament la desviació és d’entre 500 i 1000 milions d’euros anuals», comenten.

    Eulàlia Reguant, diputada de la CUP a la Comissió de Salut, comenta a aquest diari que el fet que s’hagi reduït a la meitat el pressupost «és bastant preocupant» però assegura que «encara ho és més que sobre la marxa es canviïn els pressupostos i funcionin amb la lògica de canviar la desviació pressupostària». «Si ja ens basem en això llavors per què són tan importants els pressupostos?», es pregunta Reguant. La diputada comenta però que la seva formació encara està estudiant el projecte presentat per Junqueras per analitzar per què no es poden trobar 50 milions d’euros més o veure d’on podrien sortir. Tot i que valora positivament que s’hagi fet un esforç per millorar el model d’atenció en salut mental -partida que s’endú 99 milions d’euros addicionals- no descarta fer esmenes al projecte de pressupostos per tal que s’augmenti la partida per les llistes d’espera.

    Què prometia el Pla Integral per reduir les llistes d’espera?

    El Pla Integral presentat a l’abril pel conseller de Salut preveia complir amb els objectius de reducció de llistes promesos en el pla de xoc augmentant l’activitat assistencial gràcies a una quantitat associada de 96 milions d’euros. Basant-se en el registre d’esperes a desembre de 2015 -quan a Catalunya hi havia 153.103 persones esperant per ser operades i 117.235 per fer-se una prova diagnòstica- es preveia que durant aquest any es pogués fer més activitat amb el pressupost. Concretament: 20.000 intervencions més, 30.000 proves més i 300.000 visites addicionals a consultes externes. D’aquesta manera Salut confiava a reduir el temps mitjà d’espera per una prova de 71 dies a 35 i pel que fa a visita a l’especialista, de 163 a 82. Tot plegat en un termini de 12 mesos des de l’aprovació del pla.

    A causa de la pròrroga pressupostària però el pla només s’ha pogut desplegar parcialment. «Es podran aplicar aquelles novetats que no estaven subjectes a pressupost: la transparència en la gestió, l’apoderament de la primària i la gestió proactiva dels pacients en llista d’espera quirúrgica», va assegurar llavors el conseller de Salut.

    Què deia el Pla de xoc de Junts pel Sí sobre les llistes d’espera?

    Els objectius de reduir un 10% els pacients en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica i reduir en un 50% el temps mitjà d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites a l’especialista els recollia ja el primer pla de xoc de Junts pel Sí en matèria de sanitat tot i que no s’especificava com es pretenia fer.

    Davant el rebuig de la CUP al primer esborrany, el segon pla de xoc que va presentar Junts pel Sí preveia per primera vegada una dotació econòmica per a la reducció de llistes d’espera: 96 milions d’euros. Aquesta quantitat era insuficient per la CUP però significativa en relació al total del pla de xoc de JxS, quantificat en una inversió global de 270 milions d’euros.

    Les llistes d’espera a juny de 2016

    Segons les últimes dades disponibles, el juny de 2016 hi havia 161.730 persones en llista d’espera quirúrgica i 138.606 persones que esperaven per fer-se una prova diagnòstica, amb un temps de demora mitjà de 66 dies. Quant a la primera visita a l’especialista el temps mitjà d’espera era de 106 dies i hi havia fins a 552.113 persones esperant.

    En comparació amb desembre de 2015 hi ha 3,1% més persones esperant per ser operades però en canvi hi ha una disminució respecte les esperes per prova diagnòstica (-4,7%) i per veure l’especialista (-16%). Això s’explica perquè “malgrat no disposar dels recursos addicionals previstos en els Pressupostos 2016, s’ha fet un esforç per tal d’augmentar l’activitat realitzada durant el primer trimestre de l’any” segons Salut.