Just Deploy It!

Autor: Blanca Blay

  • Mesos sense saber que tenia un càncer per culpa de l’exclusió sanitària

    Sabrina Piras encara es pregunta si estaria viva si no hagués estat per la seva metgessa de capçalera. Gràcies a la insistència de la seva doctora, la Sabrina va tornar a acudir a l’Hospital del Mar, a Barcelona, ​​després que aquest centre li negués una atenció gratuïta i l’avisés que havia de pagar 250 euros per ser atesa a Urgències. No va ser fins a aquesta segona visita, tres mesos més tard, quan va saber que tenia càncer.

    Els fets es remunten a la tardor de 2015, quan el Reial decret llei 16/2012 de «mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut» promogut pel PP -més conegut popularment com Reial Decret llei d’exclusió sanitària- feia tres anys que havia entrat en vigor i a Catalunya existia ja una instrucció que desafiava part d’aquest decret. En el cas de la Sabrina, però, l’Hospital del Mar no va seguir la normativa ja que l’atenció urgent és una de les excepcions que preveu el Reial decret llei. És a dir, que qualsevol persona resident (amb o sense papers, amb o sense targeta sanitària), com era el cas de la Sabrina -italiana que feia mesos que vivia amb la seva família a Barcelona- tenia dret a ser atesa gratuïtament.

    Els mals de la Sabrina van començar a l’octubre, quan ella i els seus tres fills feia mig any que s’havien instal·lat a Barcelona, ​​juntament amb el pare, que va venir abans a Espanya. Li feien mal els braços, tenia la cara inflada i se sentia cansada. Va ser llavors quan va acudir a la seva metgessa de capçalera al Centre d’Atenció Primària Gòtic. La doctora, davant els símptomes que presentava la Sabrina, la va derivar d’urgència a l’Hospital del Mar perquè li fessin una radiografia de tòrax.

    Amb tot, la Sabrina va trigar un mes i mig a anar a l’hospital. «Això és culpa meva però vaig trigar perquè estava amb la feina i teníem problemes amb el pis. Al desembre ja no suportava més el dolor i vaig tornar a veure la doctora», explica.

    «Has de pagar 250 euros»

    Després de veure la seva metgessa i seguint, aquest cop sí, la seva recomanació, va anar a l’Hospital del Mar per primera vegada. «Quan vaig arribar els vaig dir que no tenia NIE però que tenia la targeta sanitària europea. Em van dir: en aquest cas has de pagar 250 euros», recorda. Davant d’aquesta condició, la Sabrina va decidir girar cua ja que no podia permetre’s pagar aquesta quantitat. «El que guanyo és per menjar tots cinc i pagar el pis», va pensar la Sabrina.

    Des de l’Hospital del Mar, consultat per aquest diari, reconeixen l’error. «Després de consultar l’expedient de la pacient referida, i confirmar que no va presentar cap reclamació referent a aquest episodi, volem traslladar les nostres disculpes per les molèsties que aquesta circumstància li pogués ocasionar». Segons el centre la situació viscuda el desembre de 2015 es va originar «per un problema d’informació i/o malentès en el moment de l’admissió».

    Va ser un 21 de desembre. Després van venir les festes de Nadal i van passar dos mesos més fins que la seva metgessa de capçalera es va posar en contacte amb ella. «Li vaig acabar explicant tot el que havia passat», confessa.

    Recorda que la doctora «es va sorprendre molt». Llavors la va derivar a un centre ambulatori al Raval a realitzar-se la prova. Ja era març i des del primer contacte amb la sanitat catalana la Sabrina havia aconseguit tramitar el NIE i la targeta sanitària. «Hi ha alguna cosa però no estem segurs del que és. Vés a veure la teva doctora», li van dir el mateix dia que es va fer la radiografia en aquest centre del Raval. Així que la Sabrina va anar a veure-la amb els resultats i aquesta la va enviar a l’hospital, on li van fer un TAC i altres proves que van acabar per donar-li el diagnòstic definitiu: «Tens un limfoma toràcic estès als ronyons i l’abdomen. Demà mateix has de començar la quimio». A més, els metges li van dir que com ja estava avançat no podia congelar els seus òvuls i el tractament comportava un risc de fertilitat: podia quedar estèril.

    Durant sis mesos va seguir el tractament, que va acabar aquest estiu. Encara no sap si podrà tenir més fills. «Si hagués estat atesa al desembre, potser podria haver tingut limfoma només al tòrax, potser no hagués estat tan avançat. Jo no volia passar tot això», reflexiona.

    «La facturació a Urgències té un efecte dissuasiu: si no tens recursos, estàs malalt i et diuen que has de pagar 200 euros, agafes i te’n vas», recordava el metge Carlos Losana, de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), a aquest diari en un article anterior. Des de la PASUCat i altres associacions han denunciat reiteradament que la facturació il·legal «comporta un greu risc per a la salut de la persona exclosa i també per a la salut pública en general.»

    Més casos de facturació il·legal a urgències

    Quan la Sabrina va acudir a urgències estava en vigor el reial decret del PP d’exclusió sanitària i feia pocs mesos que el Salut havia promogut una instrucció per suavitzar els efectes d’exclusió a Catalunya. Amb tot, l’atenció urgent no només és un dret dels residents a Catalunya sinó que fins i tot és una de les excepcions previstes en el RDL16/2012.

    Amb el nou Govern a Catalunya se segueix vinculant l’atenció pública al padró però s’eliminen els tres mesos de carència que abans es demanaven i ja s’ha aprovat el projecte de llei per blindar la universalitat de la sanitat. Tot i això són diversos els hospitals des d’on arriben casos com el de la Sabrina a la PASUCat. Fa unes setmanes la plataforma va denunciar el cas d’un cobrament de 150 euros a un nadó en un hospital de Tarragona i fa un mes informaven de l’exclusió sanitària a un col·lectiu especialment vulnerable: el dels demandants d’asil. Aquesta mateixa setmana un altre cas ha arribat: en aquest cas 240 euros per una atenció urgent a una dona pakistanesa. «Si bé el cas de la Sabrina ens ha arribat som conscients que hi ha molts altres casos que no ens arriben. Moltes persones se’n van sense ser ateses amb les greus conseqüències que això suposa per a la seva salut», explica a aquest diari Yolanda Nieves, advocada i membre de la comissió jurídica de la PASUCat.

    Des del mes de setembre passat els serveis de facturació dels hospitals han de seguir un nou protocol que passa per contemplar l’atenció gratuïta a través de la signatura d’una declaració responsable en la qual la persona al·lega manca de recursos econòmics. No obstant això, molts hospitals no segueixen el protocol, entre altres motius, per la manca de formació del personal o pel desconeixement de la normativa, expliquen des de la PASUCat. Amb tot Salut espera que de seguir el personal dels hospitals el protocol de facturació s’evitin casos en què la salut d’una persona sigui posada en risc per una barrera econòmica, a més, il·legal. En el cas de la Sabrina la PASUCat està estudiant emprendre accions legals.

    Per la seva banda, l’Hospital del Mar informa que el seu protocol d’atenció a les urgències ja inclou la declaració responsable del Servei Català de la Salut i asseguren que durant el 2015 van atendre 1.932 pacients sense targeta sanitària individual, l’atenció dels quals va córrer a càrrec del CatSalut.

  • Les infermeres repliquen a Comín: «Hi ha pacients als passadissos per manca d’espai i de personal»

    El col·lapse a les urgències i la dificultat perquè alguns pacients siguin traslladats a planta per la manca de llits disponibles acumula malalts als passadissos dels hospitals catalans. «A vegades però la permanència al passadís respon a la decisió de la infermera, que vol tenir el pacient a la vista», assegurava el conseller de Salut Toni Comín en una entrevista amb El Periódico en què es tractava la saturació als hospitals. «Més d’una vegada, tenint plaça en un box d’urgències, la infermera decideix deixar un malalt, sense familiar acompanyant, en el passadís, per motius de seguretat», segueixen les declaracions del conseller.

    El mateix Comín reconeixia en l’entrevista que la seva visió «que els passadissos són sovint un espai assistencial més des del punt de vista professional» i que aquest fet no és «quelcom dramàtic» seria polèmica. La reacció de les infermeres ha trigat poc a arribar. El Sindicat d’Infermeria SATSE ha emès aquest dilluns un comunicat en el qual consideren les paraules de Comín «un innecessari exercici de demagògia». «Sí, senyor conseller, nosaltres les infermeres volem tenir els boxes d’urgències buits perquè preferim tenir a la gent amuntegada per estar més tranquil·les», ironitzen.

    Un pacient espera al passadís, a Vall d'Hebron, el desembre passat. / CEDIDA
    Un pacient espera al passadís, a Vall d’Hebron, el desembre passat. / CEDIDA

    En el text el sindicat recorda que l’existència de pacients als passadissos són en molts hospitals «una part institucionalitzada i no espontània amb numeració i ubicació» i que aquests hi passen 72 hores o més «sense prou roba, intimitat i sense l’atenció deguda i merescuda». El motiu però, segons el col·lectiu, no respon a una voluntat de les infermeres sinó que és «per manca d’espai arquitectònic, manca de personal i manca de voluntat política».

    A més a més, apunten que precisament el ram d’infermeria és qui té més càrrega assistencial. «Cada vegada en són menys i patint més precarietat laboral», denuncien. «Estem fartes de no poder fer la nostra feina amb les condicions que voldríem», conclouen i exigeixen que el conseller rectifiqui.

    També li recorden que no es tracta de buscar culpables sinó solucions i en aquest sentit apunten a dues mesures per alleujar la situació a les urgències. D’una banda, dotar de mitjans personals i materials els CUAP i de l’altra reobrir les plantes d’hospital i els CAP tancats per les retallades.

    Així mateix, des del Consell de Col·legis d’infermeria expliquen que si a la infermera li cal tenir els pacients a la vista és perquè la situació és «més que caòtica, com l’actual». Ho han piulat des del compte oficial de Twitter, des d’on també asseguren que «el passadís mai hauria de ser un espai assistencial. I quan és així, és traumàtic i indignant pels pacients que ho han de suportar».

    SATSE no ha estat l’únic sindicat que ha reaccionat a les declaracions de Toni Comín. La Unió General de Treballadors (UGT) també ha criticat el conseller per l’entrevista. En un comunicat fet públic aquest dilluns lamenten «haver de recordar al conseller que si hi ha pacients als passadissos, no és com diu ell per decisió del personal d’infermeria, sinó per la manca de recursos humans (manca de contractació, pèrdua de llocs de treball dels interins de l’ICS, etc.)».  Segons la UGT n’és un exemple el Pla Integral d’Urgències a Catalunya ja que no s’activa fins que es produeix una situació de crisi assistencial. A més, denuncien, la conselleria tampoc ha reforçat els Centres d’Atenció Primària i n’hi ha que acumulen fins a 3 setmanes d’espera per a una primera visita, fet que provoca que els malalts recorrin als serveis d’urgència dels hospitals. Per la seva banda, des de CATAC asseguren que «els passadissos no poden ser un espai on ubicar un pacient» ja que és «denigrant i indignant tenir persones malaltes fora dels espais assistencials, i els passadissos no ho són”.

  • «L’urbanisme d’una ciutat influeix en la salut de la població»

    Segons dades de l’OMS, un 23% de les morts que es produeixen al món en un any estan relacionades amb el medi ambient: 1,4 milions a Europa. David Donaire estudia com els factors ambientals afecten la salut de les poblacions, és a dir, investiga sobre el que es coneix com epidemiologia ambiental i ho fa des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

    Quines conseqüències té per a la salut la contaminació atmosfèrica?

    Les investigacions han demostrat que hi ha relació entre la contaminació atmosfèrica i efectes adversos a nivell respiratori, cardiovascular, metabòlic, neurològic i també a nivell reproductiu. Per exemple, a nivell reproductiu, hi ha estudis sobre baix pes en néixer i n’hi ha altres sobre infertilitat o problemes reproductius.

    En un estudi dut a terme a ISGlobal s’ha analitzat un grup de nens de primària que assisteixen a escoles exposades a la contaminació de l’aire per la seva proximitat al trànsit. Quina n’ha estat la conclusió?

    En aquest estudi en concret es van seguir 58 escoles de Barcelona i es van classificar segons la contaminació ambiental. Es van mirar diverses capacitats del neurodesenvolupament i es va trobar que en aquells col·legis que es trobaven més exposats a la contaminació, els alumnes, al cap de dos anys, patien un retard de desenvolupament del voltant d’un mes en les capacitats de memòria de treball. Portat a la pràctica, això seria el fet de poder realitzar diverses tasques alhora. Aquest retard d’un mes a nivell individual és imperceptible però a nivell de societat és una cosa que no hauríem de permetre que passés.

    Saber si el fum dels cotxes augmenta el risc de patir un atac de cor, per exemple, com es mesura això?

    Som molts els que ho estudiem i això és un avantatge. A ISGlobal ens centrem principalment en estudis epidemiològics observacionals i fem alguns petits experiments a la vida real però bàsicament les nostres troballes vénen d’estudis d’observació amb grans quantitats de població. En altres centres es fan més dissenys experimentals, no només amb persones, sinó també amb animals per replicar les mateixes hipòtesis. En general totes les branques o tècniques utilitzades per establir la relació entre la contaminació de l’aire i problemes cardiovasculars tenen resultats equiparables i congruents. Aquesta és la manera que tenim d’aconseguir complementar-ho i assegurar-nos que estem veient tots el mateix. A través d’un únic estudi és impossible tenir una certesa absoluta, el que ens dóna prou certesa és quan alguna cosa s’ha comprovat moltes vegades i sempre surt el mateix resultat.

    Ha costat anys, per exemple, que cali en la societat que el tabac és nociu per a la salut i s’adoptin mesures legislatives i polítiques de salut pública. La societat és prou conscient de les conseqüències per a la salut que té la contaminació?

    És treball dels científics ser contundents amb el missatge i donar-lo de manera clara i convincent als ciutadans, intervenir sobre els polítics per conscienciar-los. És obvi que allunyar la contaminació dels cotxes de les persones és saludable. Un pot discutir si l’efecte és més o és menys però hi ha un efecte i és nociu. La llibertat de tothom s’ha de protegir mentre no menyscabi la salut dels que tenen al seu voltant. Si que vagi una persona per cotxe particular està afectant la salut dels nens que van a l’escola, hem de fer-nos-ho mirar. Potser hem d’aconseguir que viatgin almenys tres persones per cotxe.

    Hi ha suficient investigació sobre els efectes de la contaminació en la salut?

    És fàcil queixar-se i dir que hauria d’haver-hi més investigació i més recursos per fer-ho. Avançaríem molt més si es posessin més diners però també si ens coordinéssim més. Som molts centres d’investigació mirant el mateix i aplicant a les mateixes beques. Si la coordinació foa a l’uníson i els recursos se centralitzessin en un megaprojecte que estigués molt ben coordinat per poder respondre a totes les preguntes alhora podríem sortir-ne beneficiats. Per exemple, seria molt útil un megaestudi amb talls poblacionals des de fa anys. Però cal reconèixer que el sistema, tal com està muntat, també genera moltes noves troballes originals: hi ha moltes ments pensant de manera creativa i diversa sobre el mateix problema. És el que ens ha portat al punt on som ara, que coneixem tots aquests efectes a diferents nivells que té sobre la salut.

    Està la ciència més centrada a investigar altres causes de malaltia relacionades amb la genètica i no tant amb factors ambientals?

    Sí, hi ha un gràfic molt representatiu en el qual surten el percentatge de malalties que es poden prevenir mitjançant la intervenció clínica, que és la que rep major subvenció, està més reconeguda i és fonamental, i veiem que només es poden prevenir al voltant d’un 30% de les malalties millorant el sistema clínic. La resta són el que s’anomena prevenció. Els governants poden fer mesures de salut pública que són preventives i que en el fons poden abastar a aquest 70%. És clar que cal seguir promovent la investigació clínica però s’ha de ser més dinàmic amb la salut pública i la prevenció de les malalties a nivell d’ajuntaments, mesures socials i ambulatoris.

     

    David Donaire investiga sobre aspectes relacionats amb l'epidemiologia ambiental/ ROBERT BONET
    David Donaire investiga sobre aspectes relacionats amb l’epidemiologia ambiental/ ROBERT BONET

    La contaminació atmosfèrica forma part del que alguns anomenen ‘Exposoma’. Què significa aquest concepte i quina és la seva importància? Parlarem en un futur de l’exposoma com ha passat amb el genoma?

    L’exposoma és el conjunt de les exposicions ambientals, biològiques o químiques que pateix una persona des que està en la fase gestacional fins a la vida adulta. L’exposoma té a veure amb aquest 70% de risc de patir una malaltia que des dels hospitals no es pot prevenir. És difícil que aquest missatge arribi a ser equiparable a curt termini amb el genoma per la inversió econòmica que s’està fent. Als Estats Units es va fer una inversió estratosfèrica per desenvolupar el genoma, crec que era al voltant de tres trilions de dòlars. En una de les últimes propostes de beca es van aprovar tres projectes per explorar l’exposoma a Europa. Si comparem els 21 milions d’euros que s’han invertit comparat amb els tres trilions de dòlars que s’han invertit en el genoma….dista molt. Avui dia estem a punt d’acabar dos dels projectes que s’encarreguen de mesurar l’exposoma i sí que és veritat que hem fet avenços molt interessants en intentar recollir tota la història d’exposicions de les persones. D’aquí que això sigui una cosa sistemàtica que es pugui aplicar en molts més estudis encara hem de seguir treballant-hi. El que a mi m’agradaria que passés per seguir avançant de veritat és que es faci una inversió per poder fer talls poblacionals.

    Explica’t.

    L’enveja de tots els investigadors és que hi ha països com Dinamarca o Noruega que tenen talls de població des de fa anys, és a dir, que fa anys que estan mesurant la salut de les seves poblacions i aquesta informació, que és anònima, és fonamental per contestar preguntes de causa-efecte. Si per contestar una pregunta has de muntar la mostra de persones, és molt més complex. Per exemple, si vols investigar el càncer, necessites un grup de gent a seguir durant anys. Si, per contra, muntes la mostra, has de preguntar de manera retrospectiva a què han estat exposats per poder trobar relacions amb la malaltia.

    Perquè això sigui possible aquí, què ha de passar?

    Depèn de la determinació dels que dirigeixen el país de fer-ho bé. De preguntar-se: Què necessitem per prevenir aquestes malalties? Tenir dades de la gent. La gent té dret a què les seves dades siguin anònimes i confidencials…Posem barreres llavors per blindar aquest dret i que tot aquell que vulgui accedir a aquestes dades hagi de complir molts requisits. Qui ha de jutjar quins estudis són bons per accedir a aquestes dades i quins no? Doncs experts en la matèria, que avaluïn tots els projectes d’investigació que vinguin, nacionals i estrangers. Disposar de les dades és una font inesgotable de coneixement. El projecte de big data sanitari català, que pretén recollir les dades de salut dels hospitals per fer-los accessibles per a la investigació, és el futur sempre que es faci amb unes barreres adequades i sigui amb una finalitat adequada.

    Abans esmentaves el paper dels governants. ¿Es pren Espanya seriosament lluitar contra la contaminació atmosfèrica mitjançant mesures de salut pública?

    A escala de país s’han vist molt pocs avanços. El més increïble que ha passat va ser en la reunió de París, on a part dels governants de tots els països es van reunir alcaldes de tots els països i ells sí que s’ho han pres seriosament i tenen capacitat per incidir en l’urbanisme de les ciutats. I això és molt interessant perquè l’urbanisme d’una ciutat influeix en la salut i ara estem una altra vegada en aquesta interacció per revolucionar l’urbanisme un cop més en macrociutats que cada vegada seran més grans i qui té capacitat per fer això són els alcaldes i s’han posat mans a la feina.

    En les dues ciutats amb probablement més contaminació urbana, Barcelona i Madrid, s’estan prenent mesures per reduir el trànsit rodat. Com veus aquestes mesures?

    Qualsevol canvi serà positiu. Hi ha gent que sempre és resistent al canvi però tenim exemples que ens fan preveure que els canvis que es volen fer a Madrid i a Barcelona en el fons ja s’han fet. A Barcelona, ​​per exemple, la Ronda del Mig ja s’ha mig enterrat i s’està assajant el projecte de ‘superilles’. Puc entendre la preocupació dels negocis de la Gran Via de Madrid o els negocis automobilístics però per exemple al barri de Gràcia, a Barcelona, ​​a l’inici els comerciants estaven molt en contra de la peatonalització. Anys més tard molts han reconegut que els seus negocis no s’han vist afectats, al contrari, perquè va passar de ser un lloc agressiu pel trànsit a ser un lloc agradable per passejar. Tot el que sigui allunyar els cotxes i fer que l’espai públic es destini als individus és guany assegurat.

    Un moment de l'entrevista / ROBERT BONET
    Un moment de l’entrevista / ROBERT BONET

    El trànsit rodat és la principal causa de contaminació en una ciutat?

    Sí, sobretot per la proximitat que té amb les persones. No es pot comparar un cotxe amb una fàbrica però les fàbriques solen estar als afores de les ciutats i la contaminació es dispersa exponencialment des de la font d’emissió. Però el tub d’escapament del cotxe el tens a molt pocs metres de la boca, allà no hi ha capacitat de dispersió i els carrers fan d’embut.

    A París, Londres o Berlín també se superen els límits de contaminants que han estat establerts per la Unió Europea, com el diòxid de nitrogen (NO2). S’estan prenent mesures des d’aquestes ciutats?

    Totes aquestes ciutats són molt més actives que nosaltres en la prevenció. Nosaltres anem per darrere en aquest sentit. Londres fa molt temps que té una zona d’emissions reduïdes i cal pagar per accedir al nucli antic. A París, per exemple, s’aplica el de les matrícules parells i imparells però també tenen pàrquings dissuasius i ha millorat el transport públic perquè la gent s’aproximi a la ciutat, aparqui a pàrquings gratuïts, a l’entrada de la ciutat, i a partir d’aquí es desplaci en transport públic. Alemanya, per exemple, també té una zona d’emissions reduïdes. Els resultats han estat més baixos del que s’esperava, potser perquè les previsions eren molt optimistes o perquè es van fer estimacions sense saber que els cotxes que estaven entrant contaminaven sis vegades més del que pensaves [diu en al·lusió l’escàndol conegut com Dieselgate].

  • Els metges reclamen que es recuperin els nivells de despesa d’abans de la crisi

    El govern revertirà el 2017 un terç de les retallades en sanitat si s’aprova l’actual projecte de pressupostos. El conseller de Salut, Toni Comín, ho afirmava així aquest dimecres en comparar els pressupostos consolidats del 2010 (l’any en què es va comptar amb una partida més elevada) i el 2014 (el més baix) i remarcava que es recupera així un 37% de la reducció.

    Amb tot, els facultatius demanen que es reverteixi del tot les retallades i es recuperin els nivells de despesa de 2010. “És el moment de reclamar a tots els grups parlamentaris un esforç per recuperar els nivells de despesa en salut d’abans de la crisi”, asseguren el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el sindicat Metges de Catalunya en un comunicat difós aquest dijous. Segons manifesten, “l’infrafinançament crònic de la sanitat, les retallades i l’ofec econòmic que pateix la Generalitat han suposat una gràn pèrdua de recursos humans i inversions”.

    La insuficiència pressupostària dels darrers anys, exposen, s’ha vist pal·liada per “l’esforç i el compromís dels professionals” malgrat no rebre cap reconeixement. Segons diuen, la millora del finançament permetria alleugerir les càrregues de treball, recuperar les contractacions i les retribucions així com donar estabilitat professional.

    “Ens trobem al mateix nivell de despesa que fa deu anys”

    El pressupost de Salut previst pel 2017 és de 8.876 milions d’euros i suposa un augment de 408 milions respecte el 2015 a més de representar més d’un terç de l’increment total en despesa social. Amb tot, però, la tisorada de prop de 1.500 milions d’euros que va experimentar el pressupost en salut amb Boi Ruiz al capdavant de la cartera, no ha aconseguit revertir-se i Toni Comín assegurava ahir que és difícil pronosticar quan podrà fer-se. “La despesa per càpita serà de 1.186 euros, molt per sota dels 1.297 del 2010. La realitat és que ens trobem al mateix nivell de despesa que fa deu anys”, esgrimeix en el comunicat el sector mèdic.

    En l’escrit el sindicat i els col·legis de metges també expressen la seva preocupació per la situació de saturació que viuen les urgències dels hospitals, els Centres d’Atenció Primària i el sector sociosanitari. “El problema ve de lluny i els nostres serveis d’urgències fa anys que treballen al límit”, afirmen. Per fer-hi front reclamen dotar de més recursos la primària així com reforçar l’atenció domiciliària i els serveis socials.

  • Comín confia a assolir el compromís de reducció de llistes d’espera tot i rebaixar la dotació

    Les llistes d’espera per ser operat o per fer-se una prova diagnòstica a la sanitat pública afecten centenars de milers de ciutadans a Catalunya. El conseller de Salut, Toni Comín, ha justificat aquest dimecres la reducció pressupostària del Pla Integral per a la millora de les llistes d’espera. El Pla, que estava dotat amb 96 milions d’euros, comptarà finalment amb 57.

    La rebaixa en 39 milions d’euros no impedirà, segons ha dit Comín, complir amb els compromisos inicials. Segons el Pla, presentat a l’abril, el pressupost inicial havia de permetre augmentar l’activitat assistencial per reduir en un 50% els temps mitjans d’espera per proves i primeres visites a l’especialista, que comportarien en conseqüència una reducció del 10% els pacients que esperen per sotmetre’s a una operació.

    11 milions d’euros addicionals

    Al desembre, quan el govern va presentar el Projecte de pressupostos pel 2017, la rebaixa va aixecar molts dubtes sobre el compliment d’aquests compromisos, ja que el pla es dotava de 45 milions, la meitat del previst. Aquest dimecres, però, Comín ha comparegut davant la comissió de Salut i ha anunciat que, a més d’aquests 45, Salut comptarà amb 11 milions d’euros addicionals que s’alliberen de la partida prevista per la convocatòria del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (Peris), ja que aquest pla de recerca es dotarà a través d’una altra partida.

    Segons ha explicat, «les eficiències en la gestió de les llistes» que s’han dut a terme durant l’any 2016 – a causa de la pròrroga pressupostària el pla només s’ha pogut desplegar parcialment- «s’ha pogut reduir més del que pensàvem la gent que superava els terminis de garantia». Dades de Salut indiquen que tot i que fins ara no s’ha pogut incrementar l’activitat assistencial, des del desembre del 2015 hi ha 3.789 pacients menys en llista que superin aquests terminis (un 20% menys). El departament calcula que d’aquí a un any es mantingui aquest ritme i que, per tant, es necessitin menys diners per assolir els objectius inicials. Les previsions de millora, juntament amb les mesures de gestió, permetran segons Comín complir amb tots els objectius del pla. Amb tot, si el pressupost fos insuficient s’aconseguirà el necessari de la diferència entre el pressupost inicial i el liquidat, ha afegit el conseller.

    «Ja hem revertit un 37% de les retallades en sanitat»

    El projecte de pressupostos per al 2017, que dota Salut amb 8.806 milions d’euros, són xifres, segons Comín, «més que suficients per parlar d’un canvi de tendència». El conseller de Salut ha comparat els pressupostos consolidats del 2010 (l’any en què es va comptar amb una partida més elevada) i el 2014 (el més baix) i ha remarcat que es recupera un 37% de la reducció registrada en valors absoluts.

    En total, la partida de Salut per aquest 2017 suposa un augment de 408 milions respecte el 2015. Una de les partides que més increment rep és la prevista per fer polítiques de salut Mental, amb un increement addicional de 70 milions d’euros.

    L’oposició ha retret a Comín que els pressupostos encara es troben lluny dels comptes del 2010 i li ha recordat el col·lapse que viuen els hospitals i els Centres d’Atenció Primària, especialment aquests dies en què l’epidèmia de grip ha coincidit amb bona part dels professionals de vacances.

  • Professionals de primària reivindiquen que es reforci el personal dels CAP

    Més de 500.000 persones s’han visitat en un Centre d’Atenció Primària en els darrers set dies, coincidint amb l’epidèmia gripal. «La població consulta cada vegada més per situacions que no requereixen visita mèdica. La grip i els refredats, tret d’excepcions en són un exemple», diu Ana Vall-llosera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària i metgessa de família al CAP Bon Pastor. «A més, el fet que les empreses exigeixin la baixa o justificant mèdic des del primer dia que un treballador falta sobrecarrega l’atenció primària de manera inútil i genera en la població l’hàbit de consultar davant qualsevol malestar. En altres països  les absències curtes per malaltia les justifica el treballador», afegeix.

    La situació però ha topat aquest any amb una diferència respecte als hiverns anteriors: l’epidèmia de la grip ha coincidit aquest any amb el Nadal, quan prop de la meitat dels professionals dels ambulatoris són de vacances i no es cobreixen amb suplències. «On està la seguretat d’un pacient quan el metge de família ha de veure durant el seu torn 40 o 50 pacients?», es pregunta Òscar Pablos, secretari d’Atenció Primària ICS del sindicat Metges de Catalunya i metge de família al CAP Sant Quirze del Vallès.

    «S’han tancat agendes de cita prèvia en molts CAP durant aquests dies per atendre més urgències i domicilis amb el personal que no era de vacances», relata una metgessa d’un CAP de Nou Barris. Com a conseqüència, explica, s’ha produït un augment de demora en les agendes de tots els professionals perquè s’han blindat les agendes de cita prèvia. Així mateix els darrers dies també s’ha desbordat el nombre de visites del metge a domicilis, duplicant o triplicant en alguns casos les xifres habituals.

    Diversos professionals de primària consultats per aquest diari coincideixen a destacar que en aquest període els CAP han estat amb menys personal de què requereix per diversos motius. Apunten a les retallades de personal dels últims anys i la manca de substitucions i a una falta de previsió d’un contingent de personal mínim en un moment en què per contra sí que es preveia l’arribada de la grip. A més, però, apunten que el fet que aquest diumenge hi hagi oposicions de l’ICS i que el límit per gaudir de les vacances pendents sigui també el 15 de gener ha fet que molts professionals hagin agafat vacances aquests dies, fet que ha agreujat la situació.

    Reforços sobretot als hospitals però no als CAP

    Salut aconsellava fa unes setmanes trucar al 061 perquè sigui aquest servei el que indiqui a quin tipus de centre cal anar i recordava que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un ambulatori. «Potser sí per la complexitat de la urgència però a l’ambulatori pot ser que no et donin hora fins al cap de cinc o sis dies», explica a aquest diari Òscar Pablos, de Metges de Catalunya. Davant d’això, diu, el ciutadà pot decidir anar-hi de forma espontània i «l’agenda del metge es converteix en una llista amb 20 visites amb cita prèvia més les espontànies que ha d’anar veient».

    «El problema és que els serveis de primària no estan reforçats i per tant s’han de posposar agendes per atendre més urgències», es queixava aquest dimarts una professional. Segons Pablos el problema, però, no és la grip, és la dificultat de drenatge de pacients per la falta de recursos. «Als hospitals veuràs gent als passadissos, als CAP les sales d’espera plenes», diu. «Primària és un got que ja és ple i quan la grip arriba es desborda», afegeix.

    «Es prenen mesures sobre la marxa d’augment del personal d’urgències de l’hospital, quan veient les xifres d’urgències i domicilis que està fent l’atenció primària, i el fet que van a l’hospital persones que podrien ser ateses a l’atenció primària, el que caldria reforçar, i molt, és el personal de l’atenció primària», argumenta Ana Vall-llosera.

    «La situació era previsible»

    Diversos metges retreuen que malgrat que «la situació era previsible» no s’hagi fet una planificació adient. Què proposen metges de primària? Diversos professionals consultats per aquest diari, de CAP sobretot de Barcelona però també d’altres províncies, suggereixen mesures com ara poder tenir agendes especials per aquests dies o oferir als treballadors ampliar els seus horaris a canvi de poder gaudir d’algun dia en un període menys exigent. Així mateix, apunten també a la necessitat que cada professional es gestioni la seva agenda.

    Salut vol esperar a tenir un diagnòstic «precís»

    Segons les previsions de Salut, els serveis sanitaris afronten la setmana que ve el pic més alt d’activitat de l’epidèmia de la grip que des de fa prop de quatre setmanes s’ha fet notar a les urgències de molts hospitals catalans, que es troben col·lapsades, i als centres d’Atenció Primària, desbordats.

    Des de Salut asseguren, però, que el problema a les urgències dels hospitals no es resol només amb més recursos. «Es resol amb un diagnòstic molt més precís», va dir el conseller de Salut Toni Comín fa uns dies en roda de premsa per justificar el Pla Nacional d’Urgències amb el qual treballa el seu departament i que està previst que es presenti a finals del primer trimestre d’enguany. «L’avaluació d’aquest pla, però, no podrà fer-se fins al cap de dos o tres anys, no es podrà fer l’hivern que ve», matisava. De moment, està previst que durant aquest mes s’activi una comissió de seguiment que avaluarà diàriament l’activitat i les incidències de les urgències a Catalunya.

  • La pobresa energètica, una amenaça per a la salut

    «Hi ha factures que no podem arribar a pagar a final de mes, en aquest cas vam rebre ajuda», assegura Mohammad Sabeer des del menjador del pis on viu amb la seva família a canvi de pagar un lloguer social. Ell, la seva dona Mina Bounasser i els seus tres fills (dues nenes de 14 i 9 anys i un nen de 13) han fet la seva llar un petit pis situat al barri de Sant Joan de Llefià, a Badalona, ​​en una zona limítrofa amb Santa Coloma de Gramenet. El pis, que pertany a una fundació promoguda per Càritas, és a la planta baixa, en un gran bloc. La llum natural no arriba amb força però aconsegueix colar-se entre les reixetes de la finestra. És fosc però en Mohamed no encén la llum.

    Els preus creixents de l’energia, la reducció de les rendes familiars o la baixa qualitat dels edificis són els principals aspectes que motiven una situació de pobresa energètica que suposa una amenaça per a la salut física i mental. Tot i que en Mohamed no pot mantenir la seva llar a una temperatura adequada es considera molt afortunat. «Fa quatre anys vivia en una casa on no hi havia aigua ni llum. Agafava l’aigua de la font del parc i a l’hora de dormir ens posàvem tots en la mateixa habitació perquè almenys així havia escalfor. Des de Càritas em van ajudar a tenir una vida més o menys normal. Aquí tenim aigua, llum i gas però fem servir només el que podem», explica. A la nit, quan fa més fred, tots s’asseuen al sofà amb la seva manta a veure la televisió i el radiador roman apagat. «Només s’encén quan ve el tècnic per comprovar si funciona», assegura.

    Pitjor salut mental

    El fred en un habitatge s’associa a problemes circulatoris, respiratoris i de salut mental, segons recull l’estudi anglès Impactes per a la salut d’habitatges freds i pobresa energètica. A més, el fred i la humitat permanents poden agreujar malalties o problemes de salut ja existents.

    «Les famílies que viuen en pobresa energètica moltes vegades han de triar entre mantenir les seves llars a temperatures adequades o experimentar altres tipus de privació», assegura Marc Marí, investigador de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Segons explica, les condicions -ja sigui a través de mecanismes psicològics i fisiològics directes, o per vies indirectes- s’han relacionat a importants efectes en la salut física, mental, i en certs determinants de la salut. «Quant a la salut física s’ha trobat una associació entre l’exposició al fred i major morbiditat i mortalitat per malalties cardiovasculars i respiratòries», afegeix.

    «A nivell físic no ens ha afectat tant perquè som joves i forts i de moment amb les mantes ens en sortim», respon Mohamed al preguntar-li si ha experimentat problemes que puguin relacionar-se amb el fred. «Però sí que ens ha afectat la salut mental. Som persones i quan sents que no pots fer res per millorar una situació, aquesta impotència t’afecta, no és salut mental perquè estàs patint per la teva situació «, admet.

    Carme Manich, psicòloga de Càritas, explica a aquest diari que el fet de no tenir un habitatge en condicions adequades genera una sensació d’ansietat i inquietud que si es manté en el temps «pot tenir efectes a nivell psicològic perquè la persona no veu una sortida». «És una situació d’estrès emocional que afecta la persona i la seva relació amb els altres», diu.

    Segons explica Mohamed, els nens ho viuen d’una altra manera perquè tant ell com la seva dona es preocupen que els seus fills no pateixin. «Sé el que jo pateixo però els meus fills mai ho notaran. Són nens i no han de saber el que necessitem perquè no mereixen patir. Vaig deixar el meu país, el Marroc, fa deu anys per ells i no és fàcil quan els teus plans no surten perfectament…», diu.

    En Mohamed, durant l'entrevista / © SANDRA LÁZARO
    En Mohamed, durant l’entrevista / © SANDRA LÁZARO

    Amb tot Manich explica que sovint el patiment dels adults esquitxa els nens. «Per exemple, si els nens veuen que el pare o la mare s’angoixa quan arriba la factura perquè no pot pagar-la però no entenen el que passa poden fins i tot arribar a culpabilitzar-se», diu.

    Segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre les condicions de l’habitatge a Europa, hi ha diferents raons potencials per les que una situació de pobresa energètica pot generar un impacte en la salut mental. «És estressant en molts aspectes: més preocupacions sobre riscos i seguretat (particularment si a la llar viuen menors o persones grans fràgils), problemes amb el manteniment i preocupacions financeres relacionades no només amb el lloguer sinó amb el pagament de factures», recull el document.

    També mostren la relació entre la salut mental i la pobresa energètica les xifres que va revelar una investigació duta a terme per The Warm Front i l’Scottish Community Health Partnership. L’estudi va mostrar que viure en situació de pobresa impacta en la salut mental d’adults, apareixent símptomes d’ansietat i depressió. A més, es va demostrar que els residents d’habitatges amb una temperatura de 21 graus tenien el 50% menys de possibilitats de patir una depressió que aquells que vivien en temperatures de 15 graus.

    En el cas de Mohamed, a la situació actual se li afegeix la pressió que suposa el fet de no tenir papers. No obstant això recorda que a diferència del seu cas, hi ha persones que sí que treballen però que tampoc poden pagar la llum. «Hi ha molta gent aquí que està patint. Si els talles la llum, com sobreviuran?», es pregunta.

    De moment gràcies al sou de la seva dona, que treballa com a netejadora domèstica en algunes cases, i a alguna feina puntual que ell aconsegueix, a més de l’ajuda que reben de Càritas, poden viure amb els seus tres fills en aquest barri de Badalona, ​​en una de les zones on les desigualtats en salut assoten amb més força a Catalunya.

    La pobresa energètica afecta 5 milions d’espanyols

    La incapacitat d’una llar per mantenir l’habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut està lluny de ser una excepció i afecta milers de famílies a Espanya. Segons l’últim estudi de l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), les llars espanyoles que es declaren incapaces de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada (dades de 2014) són ja l’11,1% del total, per sobre de la mitjana europea (10,2%). O dit d’una altra manera, al voltant de 5 milions de persones pateixen pobresa energètica al nostre país, una xifra que no ha parat de créixer en els últims anys segons les dades recollides per ACA.

    Aquest últim estudi posa especial èmfasi en les conseqüències que té per a la salut el fet de viure en unes condicions inadequades. En el text l’ACA alerta que el 2014 la mortalitat addicional d’hivern mitjana a Espanya va ser de 24.000 morts pel que més de 7.000 defuncions prematures estarien associades a la pobresa energètica.

  • Els hospitals de l’ICS atenen una mitjana de 2.000 urgències diàries durant l’epidèmia de grip

    L’activitat gripal continua augmentant a Catalunya. L’epidèmia ha provocat que en els darrers set dies hospitals catalans de la xarxa pública hagin atès, almenys, 27.491 urgències, recaient més de la meitat d’aquestes en els vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut: Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol (Badalona), Arnau de Vilanova (Lleida), Viladecans, Joan XXIII (Tarragona), Verge de la Cinta (Tortosa) i Josep Trueta (Girona). Concretament, els professionals de l’ICS han atès entre el 5 i l’11 de gener 14.138 urgències, de les quals un 18% han estat pediàtriques. El total d’urgències ateses en aquests dies però no es pot conèixer i Salut només disposa, de moment, de les dades dels hospitals de l’ICS i d’alguns altres hospitals de la xarxa pública, com ara el Clínic (2.442), el Taulí (2.491 urgències) o el Moisès Broggi (1.370) però no de tots.

    Mentre que el nombre d’urgències en aquests vuit hospitals ha disminuït respecte a la setmana anterior, l’activitat als Centres d’Atenció Primària de l’ICS (la immensa majoria) ha augmentat gairebé un 2% amb més de 500.000 visites mentre que l’increment encara ha estat més gran als centres d’atenció continuada (Centres d’Urgències d’Atenció Primària i Punts d’Atenció Continuada), on s’han atès 58.931 visites, el que suposa un 15,9% més que la setmana anterior. A més, el 061 CatSalut Respon ha atès 34.127 consultes.

    Així les últimes dades del Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya, que recull dades sobre la temporada gripal, l’activitat continua augmentant i es passa d’un «nivell d’activitat baix» a «un nivell moderat». Concretament, durant la setmana del 2 al 8 de gener, els casos de grip han augmentat fins a arribar als 343,96 per 100.000 habitants. Des de l’inici de la temporada 87 persones han hagut de fer un ingrés «greu», tots ells per virus gripal A.

    Els CAP «funcionen molt per sobre de la seva capacitat real»

    En l’actual epidèmia de grip, els CUAP i PAC estan atenent un 23% més dels pacients habituals i els CAP funcionen molt per sobre la seva capacitat real», avisa en un comunicat de Metges de Catalunya el secretari d’Atenció Primària del sindicat Òscar Pablos. Tanmateix, critica Pablos, el Pla Integral d’Urgències (PIUC) per a aquest hivern no especifica cap partida per a l’atenció primària, mentre els hospitals disposen de 14 milions d’euros i l’atenció sociosanitària de 2,7.

    Davant d’aquesta situació el sindicat mèdic reclama un major finançament per reduir la sobrecàrrega dels professionals i millorar les condicions assistencials «perquè els pacients puguin accedir amb facilitat als metges de família i pediatres, i aquests disposin del temps òptim, real i necessari per atendre’ls». Segons el sindicat, els pacients es troben amb greus dificultats per aconseguir una visita programada amb el seu metge o pediatra i això converteix l’agenda del professional en un desafiament.

    Segons les previsions de Salut, els serveis sanitaris afrontaran la setmana vinent el pic més alt d’activitat de l’epidèmia de la grip, que ja és en la seva tercera setmana. Davant la situació als principals hospitals catalans de la xarxa pública, Salut aconsellava fa unes setmanes trucar al 061 perquè sigui aquest servei el que indiqui a quin tipus de centre cal anar i recordava que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un ambulatori. Com a mesura de prevenció recomanen rentar-se les mans de manera regular.

  • L’Hospital Joan XXIII factura 150 euros a una família per l’atenció urgent a un nadó

    Un episodi més de cobrament il·legal per ser atès d’urgència en un hospital català de la xarxa pública ha tingut lloc en les darreres setmanes. Aquesta vegada ha estat al Servei d’Urgències de l’Hospital Joan XXIII, de l’Institut Català de la Salut, a Tarragona, segons denuncia la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya (PASUCat) en un comunicat fet públic aquest dijous.

    Des de l’entitat expliquen que l’11 de desembre passat una familia veneçolana resident a Tarragona va acudir a les urgències del seu hospital de referència, el Joan XXIII, perquè el fill petit, d’un any de vida, la seva germana, de tres, i el pare no es trobaven bé. En l’admissió d’urgències els van dir que en no tenir targeta sanitària només els visitarien si pagaven prèviament la visita, que els costaria 150 euros. Davant d’aquest avís la familia va prioritzar la visita del més menut ja que no podia fer front al pagament de les tres visites.

    Segons la normativa vigent, el centre va cometre dues irregularitats. En primer lloc va cobrar per l’atenció urgent a un menor d’edat quan els menors, igual que les embarassades, tenen dret a la prestació d’assistència sanitària i és el Servei Català de la Salut qui se n’ha de fer càrrec. En segon lloc, però, tampoc no va aplicar el protocol vigent des del setembre promogut pel mateix CatSalut i fixat en la resolució del 30 de setembre del CatSalut sobre assistència i facturació de l’actuació sanitària urgent. Contràriament al que va passar, s’hauria d’haver informat al pare, un cop atès, de la possibilitat de declarar la manca de recursos econòmics per pagar l’atenció perquè, en aquest cas, ho assumeixi el CatSalut. El fet d’informar prèviament a l’atenció del que costarà la visita pot servir com a dissuassió, com en aquest cas, perquè la persona opti per no visitar-se, renunciant a un dret que té garantit.

    Què diu el protocol vigent?

    El protocol diu que l’atenció urgent s’ha de garantir en qualsevol cas. A més, estableix precisament que des dels serveis de facturació han d’explicar al pacient adult, un cop ja ha estat atès d’urgència, que pot demanar el document de Declaració Responsable en cas que no sigui titular de cap dret a l’atenció sanitària i a més no disposi de recursos econòmics suficients per pagar l’atenció.

    Des de l’hospital, però, el responsable del Servei de Facturació de l’Hospital Joan XXIII ha assegurat a la PASUCat que no els ha arribat cap ordre d’aplicar el protocol que va entrar en vigor a finals de setembre, fet que hauria pogut desencadenar que en aquests mesos el cas de la família veneçolana no sigui l’únic. Fonts del centre hospitalari confirmen a aquest diari que estan tramitant la devolució dels diners a la família.

    “El CatSalut garanteix l’atenció urgent de tothom”

    Per la seva banda, fonts del Departament de Salut consultades per aquest diari insisteixen que “el CatSalut garanteix l’atenció urgent de tothom” i expliquen que el CatSalut es fa càrrec d’aquesta atenció urgent sempre que no existeixi un tercer responsable o la persona acrediti que no disposa de recursos econòmics suficients, mitjançant la signatura de la declaració responsable conforme no disposen de recursos. Amb tot, reconeixen l’existència d’aquest cas de Tarragona i d’altres casos d’exclusió sanitària a demandants d’asil a Catalunya.

    Segons les mateixes fonts de Salut, el gerent d’Atenció Ciutadana del CatSalut té previst reunir-se els propers dies amb entitats que treballen per garantir la sanitat universal “per tal de revisar 3-4 casos concrets i valorar les circumstàncies concretes en que s’hagin pogut produir”. “Des del CatSalut s’ha treballat i es treballa per tal de garantir l’atenció sanitària per a les persones residents a Catalunya sense empadronament i en situació de vulnerabilitat,  immigrants sense condició d’assegurat o beneficiari, refugiats, etc”, asseguren.

    Amb tot, el metge Carlos Losana, activista de la PASUCat, recorda que els 3-4 casos que han denunciat darrerament no són els únics i que el  cobrament per defectea les urgències i la no aplicació del protocol que fixa la normativa “són habituals en més d’un hospital”.

  • Catalunya supera per primera vegada el miler de trasplantaments d’òrgans  

    Una bona notícia per a la sanitat catalana: el nombre de donants d’òrgan morts no para de créixer i cada vegada es fan més trasplantaments i es dónen també més teixits, necessari perquè moltes persones puguin viure o millorar la seva qualitat de vida.

    Segons les últimes dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), el 2016 Catalunya va superar per primera vegada en la història el miler de trasplantaments -concretament 1.015- gràcies a les donacions. L’augment de la donació de cadàver, amb 315 donants vàlids, és també un rècord i suposa un creixement del 23% respecte l’any anterior. Per altra banda, els 1.015 trasplantaments fets l’any passat suposen un increment del 6% respecte el 2015, quan es van registrar 954 trasplantaments d’òrgans.

    El conseller de Salut, Toni Comín, ha posat en valor el nou rècord de trasplantaments i ha destacat que “Catalunya té una de les taxes de trasplantament més altes del món, amb 135 trasplantaments per milió d’habitants”. Comín ha atribuit la xifra a “la generositat de la societat catalana, la coordinació dels hospitals catalanas i l’excel·lència assistèncial i mèdica”.

    Pel que fa a les donacions de teixits, com ara ossos, pell, vàlvules cardíaques, còrnies o medul·la òssia, entre altres, aquestes també han augmentat. El 2016 hi va haver 1.444 donants al Banc de Sang i Teixits, 515 més que l’any anterior.

    Què explica l’èxit de les xifres?

    Si hi ha més donacions també hi ha possibilitat de fer més trasplantaments. I Salut atribueix el significatiu creixement de les donacions de cadàver, en bona part, a l’augment de les donacions en asistòlia o de malalt “a cor parat”. És a dir, a les donacions que provenen o bé d’un malalt que rep una aturada cardíaca i és traslladat a un hospital on es certifica la mort o bé d’un malalt terminal -majoritàriament pacient neurològic- a qui s’arriba al consens de retirar-li el suport vital.

    De fet, segons les dades de l’OCATT 1 de cada 3 donants de cadàver vàlid el 2016 van ser per aquest tipus de mort i suposa el doble de donacions que l’any anterior. Per contra, les donacions de vius, 145, han disminuït lleugerament en relació al 2015 (25 menys).

    Gràcies a aquestes donacions, en bona part, Catalunya ha pogut passar de les 29 donacions per milió d’habitants fa tres anys a les 42 actuals, ha destacat el director de l’OCATT Jaume Tort.

    Disminueix el nombre de persones que esperen un òrgan

    A Catalunya hi ha encara 1.301 persones que esperen rebre un o més òrgans, 49 menys que les que esperaven fa un any. De les que es troben en llista d’espera, el grup més nombrós són les que esperen rebre un ronyó -1.057-, seguides de 33 que esperen un cor, 44 per un trasplantament de pulmó, 9 de pàncreees i un d’intestí.

    Qui pot ser donant d’òrgans?

    Segons dades de Salut, un sol donant pot, en les millors condicions, arribar a salvar la vida de fins a 8 persones a través del trasplantament de tots els seus òrgans i pot millorar la qualitat de vida de fins a 100 mitjançant el trasplantament dels seus teixits. Ara bé, qui pot ser donant d’òrgans?

    A Catalunya, igual que a la resta de l’Estat, qualsevol persona és donant potencial, sempre que en vida no s’hagi manifestat en contra de la donació. Una vegada l’equip mèdic certifica la mort del pacient a l’hospital, es valora quins òrgans i teixits poden servir i el coordinador de trasplantaments del centre és l’encarregat de comprovar la voluntat expressada en vida pel donant. Habitualment es comprova mitjançant una entrevista amb els familiars més directes. Amb tot, l’última paraula la té la família. Encara que el possible donant manifestés en vida la seva voluntat de donar, la família pot negar-se a la donació.

    Una manera de garantir el compliment de la voluntat expressada en vida és mitjançant el registre de voluntats anticipades, un document on qualsevol persona pot fer constar-hi les seves voluntats. Si es tracta de menors d’edat o discapacitats, els metges han de respectar la voluntat de les persones que en tenen la pàtria potestat.

    En qualsevol cas, les dades del donant i possibles persones receptores que es beneficïin d’aquests òrgans són sempre anònimes. Aquest 2016 el percentatge de persones que s’han negat a la donació d’òrgans ha mantingut mínims històrics amb un 14,4%. És a dir, només 1 de cada 7 casos de possible donació va rebre una negativa prèvia del donant o de la família.

    França se suma al model espanyol de donació

    Precisament des d’aquest mes de gener una nova llei francesa basa la donació d’òrgans en el consentiment presumpte. És a dir, igual que en el cas de la legislació espanyola, tothom és donant d’òrgans exceptuant aquells que hagin manifestat expressament la seva negativa a través d’un registre nacional.

    Amb aquesta nova llei, que es basa en un principi de solidaritat, França espera que incrementi el nombre de donacions i per tant també el nombre de trasplantaments.