Just Deploy It!

Categoría: Factor humà

  • Més pol·len i més al·lèrgies més greus pel canvi climàtic

    Entre el 10% i el 40% de la població mundial està afectada per la rinitis al·lèrgica deguda a l’exposició al pol·len estacional. En les al·lèrgies al pol·len, els símptomes més comuns són els esternuts, la picor de nas i la congestió nasal. Els al·lergògens inhalats també poden provocar una exacerbació de l’asma bronquial al·lèrgica.

    A més, la majoria de les al·lèrgies alimentàries intervingudes per immunoglobulina E al·lergen-específica (IgE) en adults segueixen a la sensibilització prèvia a aeroal·lèrgens. En un context de canvi climàtic, amb un impacte en els ecosistemes naturals i en els cultius, la incidència de pol·len al·lergènic està subjecta a variacions que poden ser dràstiques i impactar de manera considerable en la salut de la població.

    Esdeveniments meteorològics extrems, com la sequera o les precipitacions severes, les ratxes de vent, les tempestes elèctriques i l’augment dels episodis de transport de pol·len a llarga distància representen nous reptes en aquest escenari.

    Calor i abundància de pol·len

    Una àmplia investigació realitzada a la darrera dècada ha demostrat que el pol·len transportat per l’aire ha augmentat. L’increment de les taxes de sensibilització i els símptomes més greus han estat el resultat parcial de l’augment de la producció de pol·len de les plantes pol·linitzades pel vent, que ha donat lloc a un augment a llarg termini de l’abundància de pol·len a l’aire que respirem.

    Hi ha forts indicis que les plantes produeixen més pol·len i abans quan les temperatures són més altes, és a dir, a llocs urbans, en elevacions més baixes, en vessants amb exposició al sud i durant períodes més càlids.

    En general, hi ha una correlació positiva entre els símptomes al·lèrgics i l’abundància de pol·len. Tot i això, aquesta relació pot variar significativament entre diferents regions bioclimàtiques, entre diferents pacients i per a cada tipus de pol·len. I per descomptat, hi sol haver un desfasament temporal variable entre l’exposició real al pol·len i l’aparició dels símptomes al·lèrgics.

    Els resultats obtinguts als Països Baixos indiquen que hi ha una forta correlació entre la temperatura i l’inici de l’estació del pol·len: s’ha observat un avenç i un increment en la durada. Els canvis més primerencs de les estacions de pol·len a l’aire fan que l’aparició dels símptomes al·lèrgics sigui més difícil de predir i de tractar amb eficàcia.

    S’ha constatat un avenç i una prolongació generalitzats de l’estació del pol·len i un augment de les concentracions a tot Amèrica del Nord que estan fortament acoblats a l’escalfament observat. Els resultats de l’estudi revelen que el canvi climàtic a causa dels éssers humans ja ha exacerbat les estacions pol·líniques les darreres tres dècades, amb els consegüents efectes nocius per a la salut respiratòria.

    Esdeveniments climàtics extrems i pol·len al·lergènic

    Encara hi ha una gran incertesa sobre les taxes de canvi climàtic que cal esperar, però és clar que els canvis, com els extrems de temperatura i precipitació, es manifestaran cada cop més de manera important i tangible.

    La investigació internacional documenta que el pol·len de les gramínies és el principal aeroal·lergen a tot el món. Els canvis climàtics (increment a l’aridesa i la freqüència de temperatures extremes) que afavoreixin l’extensió d’estepes de gramínies i compostes poden incrementar la quantitat de pol·len a l’atmosfera.

    La pujada de la temperatura mitjana, la irregularitat de les precipitacions i un increment de l’amplitud de les oscil·lacions afavoreixen l’ocupació d’hàbitats seminaturals per espècies invasores. Els terrenys agrícoles abandonats per pèrdua de rendibilitat com a conseqüència del canvi climàtic també són ocupats per espècies invasores oportunistes.

    L’espècie Ambrosia artemisiifolia L. és a Europa una planta invasora i exòtica. A més, el seu pol·len és altament al·lergènic. Les estimacions primàries han indicat que la sensibilització a l’ambrosia es duplicarà amb escreix a Europa, passant de 33 milions de persones el 2020 a 77 el 2060. Els majors augments proporcionals es produiran als llocs on la sensibilització és actualment poc freqüent.

    Ambrosia artemisiifolia L. Wikimedia Commons / R. A. Nonenmacher, CC BY-SA

    Relació entre tempestes elèctriques i asma

    Després de tempestes elèctriques és habitual que es desencadenin atacs aguts d’asma. Les descàrregues de les tempestes elèctriques poden concentrar els aeroal·lèrgens (pol·len de gramínies) a nivell del sòl i alliberar partícules al·lergògenes respirables després de la seva ruptura per xoc osmòtic relacionat amb la humitat i les precipitacions.

    La inhalació d’altes concentracions d’aquests aeroal·lèrgens per part d’individus sensibilitzats pot induir respostes asmàtiques primerenques que van seguides d’una fase inflamatòria tardana.

    Les tempestes elèctriques durant les temporades de pol·len poden provocar una exacerbació de l’al·lèrgia respiratòria i l’asma en pacients amb febre del fenc. Un fenomen similar s’observa en el cas de la floridura. Una anàlisi detallada ha suggerit que el canvi conduirà a entorns més freqüents favorables per a les tempestes severes, però la interpretació de com canviaran els perills individuals és oberta al dubte.

    Transport de pol·len a llarga distància

    Hi ha exemples de transport de pol·len a llarga distància. S’han registrat diversos episodis de transport de pol·len extraregional a Tenerife (Illes Canàries). Les tres principals procedències van ser:

    Els esdeveniments esporàdics de transport de pol·len a llarga distància han de ser tinguts en compte a Tenerife com a possibles agents responsables en els episodis d’al·lèrgia respiratòria.

    Episodi de calima intensa a Múrcia (Espanya) al març 2022. Els vents del sud-oest van aportar quantitats ingents de pols sahariana al costat de pòl·lens d’aquesta i altres procedències. / Diego Rivera

    Durant les dues darreres setmanes de maig de 2003 es va registrar transport de pol·len a llarga distància cap al sud de Groenlàndia. Els resultats indiquen que el nord-est d’Amèrica del Nord és la zona d’origen dels grans de pol·len transportats associat a un moment de flux màxim de pol·len emès a l’atmosfera a la zona d’origen.

    La calima i la boira

    A Pequín, els episodis de boira severa s’associen a la reducció dels vents del nord hivernals en superfície, l’afebliment dels vents del nord-oest a la troposfera mitjana i l’augment de l’estabilitat tèrmica de l’atmosfera inferior.

    No és clar com poden respondre aquestes condicions meteorològiques al canvi climàtic, encara que es preveu un augment del 50% a la freqüència i un 80% a la persistència de condicions meteorològiques propícies.

    El Sàhara produeix més pols eòlica que qualsevol altre desert del món. La pols sahariana té un important impacte en els processos climàtics, els cicles dels nutrients, la formació del sòl i els cicles dels sediments. Aquestes influències s’estenen molt més enllà d’Àfrica, gràcies a les grans distàncies que recorre la pols sahariana, afectant la salut respiratòria de les poblacions afectades no només per partícules minerals sinó també pel pol·len associat.

    Canvis en l’al·lergenicitat del pol·len

    L’al·lergenicitat del pol·len no és només el resultat de l’al·lergen, sinó també dels factors adjuvants del pol·len. Així, l’exposició als al·lergògens és necessària, però no suficient per al desenvolupament de l’al·lèrgia.

    Els pòl·lens alliberen una àmplia gamma de diferents substàncies bioactives, com sucres, lípids, metabòlits secundaris i hormones. En particular, aquests mediadors bioactius s’uneixen als receptors de les cèl·lules immunitàries humanes, cosa que podria promoure la sensibilització al·lèrgica a les proteïnes derivades del pol·len o potenciar les respostes immunitàries al·lèrgiques ja manifestades.

    Així mateix, sembla que la temperatura té un efecte directe en l’alliberament d’al·lèrgens, com revela la variabilitat interanual en un estudi sobre el pol·len de bedoll a Alemanya.

    Concepció Obón de Castro és professora titular de Botànica del Departament Biologia Aplicada de la Universitat Miguel Hernández.
    Diego Rivera Núñez és Catedràtic de Botànica, investigador en Taxonomia, Etnobotànica, Etnofarmacologia i Arqueobotànica, de la Universitat de Múrcia.
    The Conversation

    Aquest és un article publicat originalment a The Conversation. Llegeix-lo en castellà aquí

  • Cirurgia robòtica pionera a l’Estat per tractar un dels tipus de cefalea més invalidant

    L’Hospital del Mar és el primer centre de l’Estat que realitza amb èxit una cirurgia per tractar la cefalea en agrupaments amb assistència robòtica. La intervenció, d’alta complexitat, es va fer a un pacient de 35 anys que en feia quinze que patia crisis diàries de cefalea en agrupaments, caracteritzades per episodis de cefalea diverses vegades durant el dia, amb una forta intensitat, que l’obligava a punxar-se medicació gairebé cada dia per controlar el dolor. Després de l’operació, realitzada el passat 9 de març, aquests episodis s’han reduït i són d’intensitat lleu, i això ha fet millorar la qualitat de vida del pacient.

    La que pateix el pacient operat és un dels tipus de cefalea més invalidant i un 10% de les persones que la pateixen necessiten assistència psiquiàtrica a causa de conductes d’ideació suïcida provocades pel dolor que ocasionen els atacs de cefalea. A més, entre el 10 i el 20% d’elles no respon a cap tractament farmacològic i s’hi han d’intentar alternatives, com ara infiltracions i cirurgies de complexitat baixa i si aquesta cirurgia no funciona, una cirurgia de complexitat moderada. Els atacs fan que aquests pacients, 50.000 a tot l’Estat segons la Sociedad Española de Neurología, visquin dificultats a la seva vida personal i laboral, si es té en compte que afecta generalment a població molt jove.

    L’origen d’aquest tipus de cefalea és desconegut, tot i estar vinculat a l’hipotàlem i al sistema trigemin-vascular. Existeixen tractaments farmacològics i altres quirúrgics menys invasius, però l’estimulació cerebral profunda és l’últim recurs per aquells pacients en els quals les altres alternatives no funcionen o deixen de fer-ho. A tot el món només s’ha realitzat un centenar d’intervencions d’aquest tipus.

    La operació consisteix en la col·locació d’un elèctrode a una determinada zona profunda i de dimensió reduïda del cervell (diana terapèutica), en aquest cas l’hipotàlem, per neuromodular les connexions entre aquesta diana i la resta del cervell implicat en la malaltia, la tècnica anomenada d’estimulació cerebral profunda. El pacient ja havia sigut intervingut prèviament amb tècniques menys invasives, experimentant una millora durant anys, fins que finalment va generar resistència al tractament, motiu pel qual s’ha decidit realitzar una operació amb aquesta tècnica.

    «És una cirurgia a la qual la precisió en la col·locació de l’elèctrode és imprescindible per a aconseguir la millora de la malaltia, si ens desviem més d’un mil·límetre, podria no tenir eficàcia», explica la Dra. Gloria Villalba, coordinadora del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar i neurocirurgiana responsable de la intervenció..

    En aquest moment, començarà el procés per ajustar l’estimulació a la zona del cervell seleccionada. “L’eficàcia de l’estimulació cerebral profunda no és immediata en la cefalea en agrupaments”, explica la Dra. Villalba, que afegeix que “cal esperar uns mesos, i ajustar els paràmetres d’estimulació durant les primeres setmanes per obtenir el benefici més gran possible sense patir efectes secundaris de l’estimulació”.

    L’èxit del procediment se situa en el 80%. En el cas intervingut a l’Hospital del Mar, dos mesos després de la cirurgia, el pacient presenta una notable reducció dels dies amb crisis de dolor, i les crisis que pot tenir són d’intensitat lleu. Pel que fa a la qualitat de vida ha millorat significativament, segons relata ell mateix. En aquest sentit, i com apunta la Dra. Elisa Cuadrado, neuròloga i coordinadora de la Unitat de Cefalees del centre, «és molt important poder disposar d’aquestes tècniques de neuromodulació que són, avui dia, la millor opció en els casos refractaris».

  • El benefici de compartir informació segura sobre salut

    El 19 de maig es va celebrar el Dia Mundial de la malaltia inflamatòria intestinal, de la qual es calcula que es donen a Espanya 16 casos nous cada any per cada 100.000 habitants. Les dues patologies principals i majoritàries considerades malaltia inflamatòria intestinal són la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. Són malalties similars, en les quals el budell s’inflama. No són de caràcter cancerós, ni causades per una infecció, i no s’encomanen. En la malaltia de Crohn, la inflamació pot donar-se des de la boca de l’estómac fins a l’anus, al llarg de tot el gruix de la paret del budell i amb la possibilitat de produir fístules. En canvi, en la colitis només el còlon s’inflama, i és una inflamació de la mucosa i, per tant, més superficial.

    Segons explica el doctor Francesc Casellas, coordinador de la Unitat d’Atenció Crohn-Colitis de l’Hospital Vall d’Hebron, 50 anys enrere no es donaven tants casos. Els factors ambientals relacionats amb la microbiota (el conjunt de bacteris que intervenen en la nutrició i prevenen les infeccions intestinals) hi tenen molt a veure. «Per destriar el que és bo o dolent, al budell tenim els bacteris, que han de reaccionar contra les substàncies externes. Per a fer-ho bé, han de tenir una capacitat immunològica molt forta i, quan aquesta capacitat es trastoca, es produeix la inflamació, tot i que la causa exacta no es coneix», afirma el Dr. Casellas.

    Casellas és un dels professionals implicats en la creació d’una nova eina que vol facilitar la informació més actual sobre la malaltia inflamatòria intestinal i tractaments, i fer-ho tant als pacients com als professionals sanitaris. Es diu Hospital Virtual i és una plataforma digital on les persones que han estat diagnosticades d’una malaltia inflamatòria intestinal poden entrar –sota registre previ– a consultar documents interactius, infografies animades, vídeos i altres recursos educatius. L’objectiu és dotar-los d’informació segura i millorar la comunicació dels professionals sanitaris amb el pacient, fomentant així la presa de decisions de manera compartida. Informar millor és una manera d’empoderar més els mateixos pacients.

    Web de l’Hospital Virtual

    Símptomes

    La malaltia inflamatòria intestinal es pot donar a qualsevol edat, però és més freqüent en les edats més joves de la vida, en adults joves. Es tracta d’una malaltia crònica, però que compta com aliats amb tractaments molt eficaços que la controlen, que permeten portar un nivell òptim de qualitat de vida.

    Diarrea crònica, persistent, amb sang en les deposicions, dolor abdominal menjant o fins i tot sense que s’estigui menjant són els principals símptomes d’aquesta malaltia. També pot donar febre, vòmits i símptomes no digestius, com ara problemes en les articulacions o en la pell. Tal com explica el Dr. Casellas, la unitat de l’Hospital Vall d’Hebron dedicada a la malaltia inflamatòria intestinal, inaugurada l’any 1999, va ser pionera en l’àmbit estatal en medicina centrada en el malalt. «Ho va ser pel seu innovador model assistencial del tractament de pacients amb Crohn o colitis».

    L’adherència al tractament, per part d’aquests pacients –segons explica l’especialista de l’Hospital Vall d’Hebron- «no és tan bona com ens pensàvem. Hem de canviar el sistema d’atendre els malalts, revisar l’atenció que els donem, fer una assistència centrada en el malalt». I s’explica: «Si abans es parlava de centrar-nos en la malaltia, de Crohn, hem fet un canvi de prisma, ara ens referim a una persona amb malaltia de Crohn. I una conseqüència d’aquest canvi de paradigma és la presa de decisions compartides. El pacient deixa de ser subjecte passiu i es converteix en protagonista actiu en les decisions que l’afecten, de forma que el malalt que participa serà més adherent».

    En aquest procés d’intercanvi d’informació, els professionals sanitaris, metges, especialistes i infermeres, contemplen possibilitats i preguntes dels mateixos pacients, sobre les expectatives, condicionaments i prioritats que tenen. «El model assistencial d’atenció a la malaltia crònica hauria de ser així», sentencia Casellas. Però, tal com afegeix, per aplicar-lo, cal informació i formació, i això és el que consideren que aporta aquesta nova eina d’Hospital Virtual. Ha estat posada en marxa gràcies a la col·laboració de quatre institucions: Geteccu (Grupo Español de Trabajo de la Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa); l’Accu (Confederación de Asociaciones de Pacientes de Crohn y Colitis Ulcerosa); Geteii (Grupo Enfermero de Trabajo en Enfermedad Inflamatoria Intestinal) y la companyia biofarmacèutica MSD España.

    Dr. Francesc Casellas, coordinador de la Unitat d’Atenció Crohn-Colitis de l’Hospital Vall d’Hebron

    Decisions compartides

    Hospital Virtual també oferirà -sempre amb un previ registre personal- materials per als professionals sanitaris amb pacients amb malaltia inflamatòria intestinal, sobre, per exemple, tècniques de comunicació amb el malalt i altres habilitats útils dins d’aquest model de presa de decisions compartides. La directora general de l’Accu, Ruth Serrano, subratlla la importància d’educar els professionals sanitaris des d’una perspectiva més humana, que els ajudi a entendre millor els afectats per la malaltia i empatitzar amb ells, així com acceptar que els pacients tenen dret d’autonomia sobre la seva salut, un dret que legitima la seva participació en l’hora de decidir, juntament amb els metges, quin és el tractament que més els hi convé».

    Per als pacients, la informació serà molt fàcil i accessible, per exemple, sobre com han de preparar la visita quan han d’anar al metge. Tal com diu la directora d’Accu, ser diagnosticat de malaltia inflamatòria intestinal genera un gran impacte emocional, pels símptomes físics que ocasiona, com el dolor, la fatiga, les diarrees contínues i la consegüent pèrdua de qualitat de vida, a més de tots els dubtes generats per una malaltia crònica amb la qual conviure, personal i socialment. Planificar l’abordatge de la malaltia, adquirint habilitats de resiliència formen part d’un bon procés, d’una saludable adaptació.

    La plataforma vindrà a ser com un self-service del que pugui necessitar tant el pacient com el professional. «La salut de la gent ha anat a millor, però això continua evolucionant, i hem d’anar eliminant la falta de comprensió de les malalties que es pateixen. Tot això en el marc d’un model mundial, és a tot el món que s’ha de fer un pas més. Educar en salut el pacient és primordial per al seu empoderament. Tenint en compte, a més, que estem en la societat de la informació, facilitar eines de coneixement de la seva pròpia malaltia al pacient l’ajudarà a gestionar-la i controlar-la millor».

    El paper dels professionals de la infermeria és una peça clau en l’acompanyament del pacient de malaltia de Crohn o colitis, i la seva adherència al tractament. La presidenta del Geteii, Ester Navarro, destaca també el valor «d’enfortir la relació terapèutica i la millora de la pràctica diària del personal d’infermeria gràcies a materials que facilitarà Hospital Virtual». Especialment il·lustratius del que travessa el pacient són els vídeos de testimonis de persones afectades que expliquen les seves dificultats en cada moment del procés des que són diagnosticades.

  • El 88% dels catalans està a favor de prohibir fumar a les terrasses, segons una enquesta de Salut

    El 88% dels catalans estan a favor de «millorar la protecció de la salut» i que no es fumi a les terrasses o d’aplicar restriccions en cas de permetre-ho, segons una enquesta de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat impulsada en el marc de la XXIII edició de la Setmana Sense Fum, que se celebra del 25 al 31 de maig.

    Sota el lema ‘Deixar de fumar i començar a sumar’, l’objectiu de la iniciativa és sensibilitzar la població de la importància per a la salut del fet de no iniciar-se o abandonar el consum de tabac, així com poder gaudir d’un ambient lliure de fum. La iniciativa s’impulsa conjuntament amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC).

    En l’enquesta d’enguany hi ha participat 1.305 persones i, segons el Departament de Salut, els resultats tornen a confirmar l’interès de la població en ampliar les mesures protectores de la salut, així com la percepció d’un baix compliment de la prohibició de fumar a les terrasses tancades de bars i restaurants.

    Majoritàriament, els llocs on els enquestats consideren que estan exposats al fum del tabac és a les terrasses de bars i restaurants (78%), en activitats lúdiques en espais oberts (53%) i a les cues per entrar a locals (42%). Només un 12% declara no estar exposat en cap lloc.

    Fins i tot les persones que fumen, creuen en la seva majoria que s’haurien d’afegir mesures protectores per protegir la salut de les persones. Sobre els llocs on no es creu convenient fumar, més de la meitat de la població enquestada veuria bé que hagués més normatives protectores de la salut a les terrasses de bars i restaurants, entrades de centres educatius, platges i cotxes particulars.

    Com en enquestes anteriors, les respostes mostren el suport a diferents mesures orientades reduir el consum de tabac: intensificar mesures educatives: programes escolars i campanyes de sensibilització en mitjans de comunicació (76%), eliminar la publicitat encoberta del tabac al cine, teatre, televisió, influencers, etc. (63%), ampliar els espais públics lliures de fum de tabac, on no es permeti fumar (54%), finançar tots els tractaments farmacològics de primera línia per ajudar a deixar de fumar (53%), augmentar el preu del tabac (51%), aplicar la regulació sobre publicitat i espais sense fum als nous dispositius, com les pipes d’aigua o cigarretes electròniques (48%), i l’empaquetat neutre o sense marca (15%).

    En el marc de la Setmana Sense Fum també s’han programat diverses activitats comunitàries, entre les que destaquen accions de recollida de burilles a platges catalanes, en col·laboració amb entitats con “No más colillas en el suelo”.

  • El 3% de la població espanyola patirà epilèpsia en algun moment de la seva vida

    L’epilèpsia és una malaltia cerebral crònica que afecta uns 50 milions de persones a tot el món. Es caracteritza per convulsions recurrents, que són episodis breus de moviment involuntari que poden involucrar una part del cos o tot el cos i, de vegades, s’acompanyen de pèrdua de consciència. Les convulsions es deuen a descàrregues elèctriques excessives en un grup de cèl·lules cerebrals que es poden produir en diferents parts del cervell i poden anar des d’episodis molt breus d’absència o contraccions musculars fins a convulsions prolongades i greus.

    Es tracta d’una de les malalties neurològiques més prevalents: és el trastorn neurològic més freqüent en nens i la tercera malaltia neurològica més prevalent en persones grans. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estima que a Espanya hi ha més de 400.000 persones amb aquesta malaltia, que afecta persones de totes les edats i que pot debutar en totes les etapes de la vida, però especialment en la infància i en la gent gran de 65 anys. El 24 de maig és el Dia Nacional de l’Epilèpsia, una data que des de l’any 2006 es commemora a Espanya amb l’objectiu de fomentar la conscienciació sobre aquesta malaltia neurològica.

    «Són molts els estudis que apunten que, en els darrers anys, augmenta la prevalença d’aquesta malaltia, a causa de l’envelliment de la població. L’edat, unida a l’augment d’altres malalties que poden ser causa d’epilèpsia, com ara tumors, ictus o demència, és un factor que incrementa el risc per desenvolupar aquesta malaltia i, a mesura que l’edat mitjana de la població està augmentant, igual que ho fa la seva prevalença», explica el Dr. Juan José Poza, Coordinador del Grup d’Estudi d’Epilèpsia de la Societat Espanyola de Neurologia. Actualment, a Espanya es diagnostiquen uns 20.000 nous casos cada any i s’estima que anirà en augment, ja que s’espera que el 70% de la població sigui més gran de 65 anys en els propers 30 anys.

    En tot cas, en el desenvolupament d’aquesta malaltia no només influeix l’edat, ja que hi ha implicats diversos factors genètics i metabòlics, a més d’altres encara desconeguts. Els estudis poblacionals estimen que entre un 8 i un 10% de la població patirà una crisi epilèptica al llarg de la vida i que el 3% desenvoluparà la malaltia.

    Tractament

    L’epilèpsia és una malaltia que pot remetre de forma espontània (fins a un 4% dels pacients adults a l’any i encara més de probabilitat en nens) i, a més, amb l’administració adequada de medicaments anticonvulsivants, fins a un 70% de les persones amb epilèpsia aconsegueixen controlar-la. Tanmateix, a molts països d’ingressos baixos i mitjans, la disponibilitat de medicació contra l’epilèpsia és escassa. Un estudi recent va revelar que la disponibilitat mitjana de medicaments antiepilèptics genèrics al sector públic d’aquests països era inferior al 50%, cosa que pot ser un obstacle per accedir al tractament.

    També hi ha una part de les persones amb epilèpsia que no responen correctament als tractaments disponibles i que, per tant, veuen augmentat el risc de mort prematura, traumatismes, alteracions psicosocials i una major comorbiditat. Es calcula que l’epilèpsia refractària al tractament mèdic afecta entre un terç i una quarta part dels pacients amb epilèpsia, uns 100.000 pacients a Espanya.

    «En els pacients amb epilèpsia refractària, hi ha la possibilitat de dur a terme altres procediments terapèutics, com ara cirurgia, neuroestimulació, dieta cetogènica o la combinació d’aquests tractaments, amb l’objectiu de controlar l’aparició de crisis epilèptiques, i millorar-ne la qualitat de vida i la seva supervivència», assenyala el Dr. Juan José Poza. «Però malgrat aquestes alternatives, i que hi hagi un alt percentatge de la població que pot controlar la seva malaltia amb els tractaments ja existents, encara continua sent necessari continuar investigant per millorar els tractaments i la qualitat de vida d’aquests pacients perquè l’epilèpsia continua sent la segona patologia neurològica en anys de vida potencialment perduts o viscuts amb discapacitat», afegeix.

    L’impacte social i sanitari

    L’epilèpsia impacta a l’expectativa de vida dels pacients, perquè la seva taxa de mortalitat és dues o tres vegades més gran que la de la població general. A més, sovint va associada a trastorns psiquiàtrics. Segons un estudi recent de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar, que s’ha publicat a la revista Frontiers in Neurology, les persones diagnosticades amb epilèpsia resistent al tractament farmacològic presenten alts nivells de depressió i ansietat, així com una mala qualitat de vida. De fet, segons els resultats de l’estudi, la meitat dels pacients pateixen depressió i ansietat i més del 70% asseguren tenir una mala qualitat de vida.

    És, doncs, una malaltia amb un alt impacte social i sanitari, que s’incrementa amb la presència d’altres afeccions que coexisteixen amb l’epilèpsia, perquè augmenten les necessitats d’atenció sanitària. Una cosa que s’ha fet encara més palesa en aquests dos anys de pandèmia perquè, segons es va mostrar en un estudi presentat a la passada Reunió Anual de la SEN, les persones amb epilèpsia van ser hospitalitzades, ingressades a UCI i van morir per Covid-19 gairebé el doble en proporció amb la població general.

    Independentment de la pandèmia, les crisis epilèptiques s’associen amb un ús freqüent dels serveis d’urgències hospitalàries. Segons un estudi liderat per membres del Grup d’Estudi d’Epilèpsia de la SEN, representen fins al 20% de totes les atencions neurològiques urgents. «Una mala adherència als tractaments, patir febre o algun tipus d’infecció, manca de son o el consum d’alcohol i tabac són factors que poden precipitar crisis epilèptiques en pacients ja diagnosticats», comenta el Dr. Juan José Poza.

    Durant les crisis epilèptiques es poden produir complicacions que també poden requerir assistència sanitària, com són els traumatismes. En aquest sentit, el Dr. Poza insisteix en la importància de conèixer com cal actuar si es presencia una crisi epilèptica: «Mai s’ha de subjectar la persona perquè no convulsioni, ni introduir-li res a la boca. El més important és retirar els objectes del voltant amb què es pugui colpejar i tractar de situar la persona en posició lateral, sense forçar. Si és la primera crisi epilèptica que pateix el pacient, si la crisi persisteix després de cinc minuts o es repeteix de seguida, si el pacient no recupera completament la consciència després d’aquesta o si va acompanyada d’altres símptomes com febre, vòmits o problemes respiratoris, cal acudir a urgències».

  • Dismenorrea: això és el que suposa realment una regla dolorosa per a les dones

    El terme mèdic per a les menstruacions doloroses es coneix com a dismenorrea, i sol aparèixer a l’adolescència i final de vida reproductiva. No es tracta només d’un dolor puntual i localitzat a la zona abdominal, pot provocar també sagnat abundant, nàusees o vòmits, marejos, mal de cap i diarrea, que en qualsevol altre escenari provocaria una baixa mèdica.

    Tot i això, fins ara l’única solució per a les dones que pateixen aquests símptomes ha estat acudir al metge i sol·licitar, cada mes, una incapacitat temporal. O intentar mantenir una vida normal amb medicació per al dolor. La nova llei de l’avortament inclou un capítol ampli sobre el dret a la salut menstrual que pretén acabar amb aquest tipus de situacions.

    Per descomptat, la mesura no és lliure de polèmica i ha obert un debat polític i social. Però què s’entén per una regla dolorosa? María Teulón González, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari de Fuenlabrada, ho explica: “És la que influeix en la qualitat de vida d’una dona i no se soluciona amb un tractament mèdic senzill”.

    «La dismenorrea és la causa més freqüent de dolor pelvià a la dona», comenta Josep Estadella Tarriol, del servei de ginecologia de l’Hospital Sant Pau i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. «La prevalença exacta pot variar en funció de com s’avalua, encara que s’estima que, com a mínim, podria afectar un 20% de les dones en edat fèrtil».

    Fins ara, l’única solució per a les dones que pateixen aquests símptomes ha estat anar al metge i sol·licitar una incapacitat temporal. O intentar mantenir una vida normal amb medicació per al dolor. La nova llei de l’avortament pretén posar fi a aquest tipus de situacions

    Això sí, hi ha estudis que arriben a reportar percentatges molt superiors, amb valors que podria arribar al 80% de les dones que menstruen. “És un problema de salut infradiagnosticat i infratractat en un percentatge important”, afegeix Teulón, que també és professora de la Universitat Rey Juan Carlos.

    Causes darrere aquest trastorn

    Per definir què és el que genera aquesta menstruació dolorosa, la podem classificar en dismenorrea primària o secundària. “Mentre la secundària sol ser produïda per patologies reconeixibles com endometriosi, miomes uterins o malaltia inflamatòria pelviana, a la dismenorrea primària no trobem cap trastorn subjacent”, afirma Estadella.

    “Sol ser el resultat d’una alteració en la producció d’unes substàncies inflamatòries, anomenades prostanoides. De fet, a cada ovulació i menstruació es produeixen increments en aquests productes. I en aquells casos en què aquesta producció sigui més gran, provocarà una inflamació pèlvica més gran que finalment es traduirà en dolor menstrual”, continua.

    Es calcula que fins a un 15% de pacients que tenen dolor menstrual poden arribar a tenir símptomes tan intensos que els obliguin a absentar-se del seu centre educatiu o laboral o anar a tots dos en unes condicions on no poden tenir el mateix rendiment.

    Sobre quines restriccions pot arribar a provocar aquest problema, Teulón sosté que és un trastorn d’aparició freqüent i causa d’absentisme escolar i laboral important, si bé puntualitza que només una part manté una limitació important de la seva qualitat de vida que li impedeix fer una activitat normal.

    “Es calcula que fins a un 15% de pacients que tenen dolor menstrual o dismenorrea poden arribar a tenir símptomes tan intensos que els obliguin a absentar-se del seu centre educatiu o laboral o anar a tots dos en unes condicions on no poden tenir el mateix rendiment”, subratlla Estadella.

    mujer con dolor de regla
    El tractament analgèsic i l’aplicació de calor local solen ser habituals en el dolor menstrual. / Adobe Stock

    Què fer per alleujar aquest dolor

    Per aplacar el malestar, hi ha diferents opcions, des d’un tractament analgèsic per disminuir el nivell de dolor, teràpies dirigides a disminuir la producció d’aquests prostanoides que se secreten en excés, a mètodes hormonals per bloquejar l’ovulació (i, per tant, increment de les esmentades substàncies que es produeixen a conseqüència de la regla).

    El tractament habitual de la dismenorrea es basa en l’ús d’antiinflamatoris i anticonceptius orals. La calor local i exercici físic lleuger podrien contribuir també a la millora primerenca del dolor

    «El tractament habitual de la dismenorrea es basa en l’ús d’antiinflamatoris no esteroïdals (com ibuprofè), paracetamol i anticonceptius orals», indica Teulón.

    “La calor local i exercici físic lleuger podrien contribuir també a la millora primerenca del dolor. Tot i això, de moment el paper de teràpies alternatives (acupuntura) o introducció de canvis en la dieta no ha aconseguit demostrar millora”, apunta.

    Segons Estadella, “l’important en tots els casos seria plantejar les opcions possibles de tractament per a cada pacient i arribar a decisions consensuades sobre quina és la millor opció i la que millor s’adapta a la seva situació personal”.

    Quan acudir a un especialista

    L’abordatge de la dismenorrea habitual es pot fer en l’àmbit del metge de capçalera, que pot receptar qualsevol dels tractaments habituals. «S’ha d’acudir a l’especialista quan el procediment habitual no resol el problema o l’afectació de la qualitat de vida de les pacients és important», exposa Teulón.

     

    Valoro positivament la introducció d’aquesta nova consideració a un problema de salut important per a algunes dones. Però només s’hauria d’implementar en pacients adequadament estudiades i tractades per evitar perdre competitivitat al mercat laboral.

    El mateix considera el professor de l’Autònoma de Barcelona: “No hem de normalitzar el dolor. Sobretot quan afecta les activitats diàries de la dona i els obliga a modificar-les o a deixar de fer-les”.

    Baixa laboral amb informes mèdics

    Els experts opinen que el tema de la baixa és igual que per a qualsevol altra malaltia. “S’ha d’oferir la possibilitat d’un temps de repòs en casos de malestar intens que no permeti fer les activitats diàries. I, el més important, no minimitzar-ho només perquè sigui una condició menstrual. Hem de brindar una òptima atenció, amb un bon diagnòstic i tractament, com en qualsevol altra patologia”, exposa Estadella.

    Els experts insisteixen a no normalitzar aquest dolor. Sobretot quan afecta les activitats diàries de les dones i els obliga a modificar-les o a deixar de fer-les.

    Per part seva, Teulón valora positivament la introducció d’aquesta nova consideració a un problema de salut important per a algunes dones. “Però només s’hauria d’implementar en pacients adequadament estudiades i tractades. Si no es maneja bé, pot ser una arma que augmenti la bretxa de gènere existent perquè perdrem competitivitat al mercat laboral”, conclou.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • Toñy Castillo: «Quan un infant pregunta sobre sexualitat s’ha de respondre»

    El Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (Copec) acaba d’editar la guia Orientacions Pedagògiques en l’àmbit de la sexualitat afectiva, elaborada pel Grup de Recerca de Pedagogia i Salut, que està coordinat per Toñy Castillo, doctora en pedagogia, autora, conferenciant i, sobretot, directora de l’Aula Hospitalària Dr. Camprubí de l’Hospital Arnau de Vilanova. La guia, que encara no està publicada, presenta 21 activitats agrupades en tres cicles (0-3, 3-6 i 6-12 anys), totes elles orientades a proporcionar coneixement i a millorar el benestar emocional de l’infant, i en la seva elaboració  també hi han participat la resta de membres del grup de recerca: Maria Victòria Gómez, Alba Bonmatí, Montse Bordes, Ana Rubio, Mª del Mar Serracanta i Cristina Portal.

    D’on surt la necessitat d’elaborar aquesta guia?

    En la formació integral dels nens i les nenes fa falta un abordatge educatiu de la sexualitat i l’afectivitat, com si fos un binomi complementari que formaria part de la salut. Des del Col·legi oficial de Pedagogia de Catalunya apostem per aquest dret que tenen els nens i les nenes a rebre aquesta educació integral, i dins d’ella, no ens podem oblidar que l’educació afectiva sexual és la base per aconseguir una igualtat social i de gènere.

    Aquest és l’objectiu?

    En la guia intentem recollir totes les recomanacions de l’OMS pel que fa a salut, i especialment els objectius bàsics sobre salut afectiva sexual. El tractament de la mateixa ha d’estar impregnada des d’un punt de vista cognitiu, però també afectiu i emocional.

    La mateixa OMS recorda que la sexualitat és un dels aspectes més centrals de la persona humana i que és present al llarg de tota la seva vida. Per tant, la salut i la pedagogia s’han d’unir per crear eines educatives que ens ajudin a unes relacions sexuals des del respecte mutu.

    Constateu que ara mateix és un tema que no es tracta o que no es tracta correctament?

    El que constatem és que és un tema que hem de treballar perquè forma part del que ha de ser l’educació integral del nen/a. La societat està evolucionant moltíssim i estem en aquest camí. Des del Col·legi partim del respecte a la diferència, la pluralitat i la necessitat de formació, d’informació, i creiem que una bona educació afectiva sexual pot afavorir les relacions entre els nois, les noies, les dones, els homes…

    L’objectiu que també és important tenir i no perdre de vista és que hem d’aprendre a conèixer, a acceptar i a relacionar-nos des del respecte mutu. Per tant, no és un tema oportunista, és un tema oportú que s’ha de treballar. Estem en un camí i hem de continuar treballant, insisteixo des del respecte. L’altre dia em preguntaven en una entrevista per aquest tema que genera tanta polèmica…

    La salut i la pedagogia s’han d’unir per crear eines educatives que ens ajudin a unes relacions sexuals des del respecte mutu

    Era la meva següent pregunta.

    Doncs bé, la meva resposta és que l’important no és posar etiquetes a les persones, sinó llevar-nos les etiquetes, ser persones i respectar-nos tal com som i ens mostrem: si respectes l’altra persona i ensenyes respectar a l’altra persona… No creus que seria tot més fàcil?

    Entenc que està dient que per a superar l’enfrontament que hi ha entre les persones que consideren que a edats primerenques ja es pot parlar a les criatures sobre les diferents identitats de gènere, i les que creuen que això suposa introduir elements de confusió a edats molt tendres la clau és simplement parlar de respecte i diversitat. És així?

    Partim de la base que cada nen i cada nena és diferent sempre. Cada persona sent d’una manera i estima d’una manera, i l’única cosa que hem de fer és aprendre a respectar-nos. I les diferències de tot ésser cal veure-les com un camí que ens pot portar a una equitat i una igualtat. Però no des d’una o una altra posició, no des de l’autorització o de la tolerància.

    Hi ha materials didàctics en els quals es parla de nens que neixen amb vulva i nenes que neixen amb penis, i això hi ha un sector del feminisme que ho troba horrorós i acientífic. Jo haig de confessar el meu absolut desconeixement. Sobre això la guia es pronuncia?

    En aquest tema nosaltres no hi entrem així. Et llegiré una frase textual de la guia: “El paper de l’educador o educadora, o del pedagog, serà procurar que cada nen/a es conegui i s’accepti”. Establint bases per a una infància saludable per proveir als nens i les nenes d’un entorn segur, fins i tot també de prevenció, també hem volgut abordar el tema de la prevenció de l’abús i com comunicar-lo.

    Estem treballant des del màxim respecte a la pluralitat, però no entrant dins de la singularitat. El que és clar és que no hi ha graus de persones quant a sexe. Entrem dins del respecte al sentiment i a l’acceptació de tota persona.

    D’acord. No vull estancar-me en aquest tema. Quin tipus d’abordatge en relació a la sexualitat i afectivitat cal fer en les etapes més primerenques, en el 0-3?

    El que proposem és que els educadors donin una sèrie de coneixements als nens i nenes, lògicament adaptats a la seva edat. Jo sempre dic que s’han de respondre a totes les preguntes, però ni més ni menys el que t’estan preguntant. Cal poder parlar amb naturalitat d’aquests temes, perquè això pot incidir en un desenvolupament positiu de la sexualitat, però també de l’autoestima. Hem estat estudiant cada etapa, però el que és clar és que hem pretès donar força a l’empatia per captar, entendre, reconèixer el que serien els sentiments d’altres persones i tots els esdeveniments que els acompanyen.

    Això de l’autoestima ho pot desenvolupar una mica?

    L’afectivitat també l’hem volgut tractar com aquesta necessitat que tenim totes les persones de sentir-nos importants i part d’un entorn. Això és quelcom que t’ajuda a enfrontar-te a les situacions que es van donant a la vida. Si a tu et valoren és molt més fàcil que estiguis més content amb la teva pròpia imatge; és molt important de vegades el que pensin els altres per a aquesta autoimatge i evidentment això influirà en els nostres nivells d’autoestima. Hem intentat subratllar també el que són els vincles emocionals com una base de desenvolupament del menor. Els nens/es necessiten sentir-se benvolguts/es i respectats/des.

    El que em sobta és que es tracta d’una guia sobre sexualitat per a edats en les quals se suposa que encara no s’ha despertat la sexualitat, o almenys no hi ha pràctica sexual.

    És que la sexualitat és una mica més que el sexe. Les persones som éssers sexuals. Una persona de 80 anys potser no té una pràctica sexual tan activa com la podia tenir als 40, però sí que té una sexualitat. Quan parlem d’una educació sexual no sols ens referim a temes com poden ser els genitals o la reproducció, estem parlant de molts més temes. No parlem sol de pràctica sexual.

    Cada nen i cada nena és diferent sempre, cadascú sent i estima d’una manera, i l’única cosa que hem de fer és aprendre a respectar-nos

    La guia va més dirigida a mestres o a famílies?

    Les activitats que es proposen estan més aviat dirigides al grup classe. Però quan parles d’aspectes com l’acceptació, això és una formació que els pares i els professors han d’anar treballant conjuntament. No podem creure que existeix un divorci entre l’escola i la vida. Si no treballem tots junts minimitzem tot un projecte d’educació global. Cal treballar en equip sempre, i evidentment en aquest tema els pares també han de treballar en equip, perquè la família és la base de l’educació.

    Em van comentar fa temps que molts nens a dos anys ja tenen consciència de ser nens i que ja comencen a adoptar els estereotips de gènere. Entreu en el tema dels estereotips?

    No directament. Hem volgut basar-nos més en aquesta necessitat de sexualitat afectiva, independentment del gènere, perquè és per a tots/as. El respecte ha de ser per a tota persona. Ens basem en la persona, no en el gènere de la persona. Jo haig d’aprendre a respectar al company/a, tingui la identitat que tingui i se senti com se senti. Ho basem en la persona i no tant en l’etiqueta que un pugui posar-se o altres li posin. I sota el desig i necessitat que la sexualitat s’entengui com quelcom integral i que l’afectivitat hi ha de ser present, perquè si t’estimes a tu mateix, et coneixes i t’acceptes serà molt més fàcil que et sentis molt millor i que siguis més feliç.

    Em sembla que em repeteixo, però torno a preguntar: si en la guia es posa tant d’èmfasi en el respecte i l’empatia és perquè des del grup de recerca enteneu que això ara passa poc?

    Passa més que abans i som més conscients de la necessitat de treballar determinats temes. Si estem fent una guia és perquè creiem que hi ha necessitat de saber, l’educació integral és molt més que una educació cognitiva, és una educació global i aquí emmarquem la sexualitat, que no sols abasta el sexe, sinó que comprèn les identitats, la intimitat, l’orientació sexual, l’erotisme, el plaer, i això no ens ho estem inventant.

    Però continua havent-hi una mica de tabú aquí, oi? Per exemple, molts pares aquest tema no ho sabem abordar amb els nostres fills, i al final en tota aquesta qüestió hi acaba havent molt d’autoaprenentatge.

    L’altre dia un pare li va dir a la seva filla que parlés amb mi perquè li feia una sèrie de preguntes que pensava que jo li contestaria millor. I la pregunta de la nena era, simplement, què és el sexe. Jo li ho vaig explicar i em va dir: “Ah val! Això ja ho sabia”. Torno a dir-ho: als infants se’ls ha de donar resposta a les seves preguntes, però a les que t’estan fent.

    I si no pregunten, perquè d’alguna manera detecten que això és una cosa de la qual no se’n parla o que forma part del misteri dels grans?

    Els nens/es faran això en funció del que vegin. Si detecten que els seus pares no en parlen, que a l’escola no se’n parla, o que al carrer no se’n parla, i que quan se’n parla no és amb tota la informació, doncs clar que ho viuran com un misteri. Per això cal treballar els temes d’una manera natural, basada en aquestes necessitats que puguin presentar. I desmuntar aquesta idea que és quelcom fosc. L’educació afectiva sexual no és quelcom a part de l’educació, sinó que forma part de l’educació.

    L’altre dia em feien una entrevista i em preguntaven: “Com tracteu les emocions en el context educatiu hospitalari on treball?” I la veritat és que estic una mica cansada de veure que per algunes persones l’educació emocional és tractada com un annex al procés educatiu. Podem educar sense educació emocional? Podem educar sense els sentiments? Podem ensenyar, podem instruir, però… educar? Doncs el mateix et dic. L’educació afectiva sexual és necessària perquè l’educació abasta moltes coses i l’afectivitat dins de la sexualitat creiem que és tan important que ajuda al creixement i evolució de les persones, i a millorar molts aspectes del que seria la vida de l’alumne/a, a la seva autoestima i les seves relacions amb la resta de companys/es, o amb les seves futures parelles. Però clar, per això li hem de donar un tractament de normalitat, responsabilitat i igualtat a la sexualitat.

     

    Degut a que la guia no està encara publicada, hem demanat a Castillo que ens faciliti un exemple d’activitat.

     

    Activitat 1. ¡Canvi de papers!
    Destinataris/es Cicle Inicial d’Educació Primària
    Continguts Competències clau Objectius
    ·         Estereotips de genere.

     

    		 · Autonomía i iniciativa personal

    · Aprender a aprender

    · Competència artística

    · Educació en valors

    · Competència lingüística

    		 · Identificar els estereotips de gènere.

    · Conèixer el missatge ocult dels contes.

    · Desenvolupar el pensament reflexiu i crític.
    Proposta de sessió
    En la primera sessió, a partir dels contes que tinguin a la seva disposició (seus, a l’aula, a la biblioteca), el/la docent elabora cartulines, de colors, descriptives en on es vegi alguna acció estereotipada de gènere. L’alumnat ha de buscar i identificar de quin conte es tracta.

    A partir d’aquells contes que tinguin accions estereotipades es crea un diàleg amb els nens i nenes sobre aquestes accions.

    En la segunda sessió, amb el grupo clase s’escull un conte dels comentats anteriormente i es genera, làmina a làmina, una nova redacció d’aquest conte, en la qual es treballa la igualtat (no diferenciació) i els valors del conte elegit. De manera que aquelles escenes estereotipades desapareguin. Per això, es divideix la classe en parelles, es recrea cada lámina i es consensua què dibuixar a cada full. D’aquesta manera, s’aconsegueix generar un conte propi evitant tots els possibles estereotips de gènere.
    Criteris:

    Reconèixer els estereotips de gènere.

    Pensar alguna altra acció en igualtat de gènere.

    Plasmar les idees compartides per l’alumnat en paper.

    Indicadors:

    Realitza un dibuix on es puguin observar actituds favorables a la igualtat.

    Escriu accions d’igualtat en un paper.

    • Fer una representació dels diferents rols i explica com se sent.

    • Procurar en tot moment actituds de normalització, equitat i inclusió.

    Adaptar les activitats segons el disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) a les característiques específiques del grup.
    Observacions/ Suggeriments
    A continuació, es proposen unes preguntes per a facilitar el diàleg del professorat amb l’alumnat:

     

    • Com són els i les protagonistes del conte?
    • De què tracta el conte?
    • Ocorre algun problema o conflicte en el conte? Com el solucionen?
    • A algú de vosaltres us ocorre o ha ocorregut una cosa semblant? Com ho solucioneu o vau solucionar?
    • Quines accions fan els personatges del conte? Algú de vosaltres fa alguna d’aquestes o altres accions a casa (cuidar del germà o germana petit, cuinar, parar taula, recollir els plats, anar a comprar…)
    • Hi ha alguna tasca de casa que no us agradi fer? Per què?
    • De què treballen els personatges del conte?
    • Què us agradaria ser de major?
    • Quin és el vostre conte favorit? Per què?
    • Coneixeu algun conte on l’heroïna sigui una nena i un nen el rescatat?

    El professorat pot maquetar el treball realitzat perquè adopti la forma d’un conte estàndard i ampliar la biblioteca de l’aula.

    En el cas de no tenir contes estereotipats en classe, es poden usar contes tradicionals.

     

  • Les claus de la futura llei de l’avortament

    Les joves a partir dels 16 anys podran avortar sense el consentiment dels pares i mares, les regles doloroses podran comportar baixes laborals des del primer dia i sense duració màxima, hi haurà un permís prepart remunerat des de la setmana 39 de gestació -no des de la 36, com en principi proposava el Ministeri d’Igualtat- i els centres educatius hauran d’oferir, gratuïtament, els productes necessaris per a la menstruació. Aquestes són algunes de les qüestions més rellevants que incorpora l’avantprojecte de llei per a la Protecció dels Drets Sexuals i Reproductius i la Garantia de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs, aprovat ahir pel Consell de Ministres, després de molts mesos de controvèrsia entre els dos partits que conformen el govern espanyol.

    Ara, aquest projecte de llei haurà de passar pels òrgans consultius, el Consell General del Poder Judicial i el Consell d’Estat, i després s’enviarà al Congrés dels Diputats, on es debatran les esmenes dels diferents grups parlamentaris. A continuació anirà al Senat, on previsiblement també s’hi presentaran esmenes. Si supera aquest llarg tràmit parlamentari, la nova llei actualitzarà la que hi ha vigent des del 2010, que encara està pendent de sentència del Tribunal Constitucional pel recurs interposat pel Partit Popular ara fa dotze anys.

    L’avantprojecte ha estat impulsat pel Ministeri d’Igualtat, dirigit per Irene Montero (Unidas Podemos) i, des del minut zero, ha generat debat entre els membres socialistes del govern, que no veuen amb bons ulls alguns dels plantejaments del nou avantprojecte de llei. D’aquests aspectes, els més controvertits són amb relació a l’avortament a partir dels 16 anys sense el consentiment patern, el que genera molt rebuig en sectors més conservadors i, especialment, les baixes laborals per regles doloroses. De fet, aquest últim aspecte ha estat discutit des del mateix PSOE, des dels sindicats i des de diferents sectors feministes, per considerar que pot estigmatitzar a les dones i dificultar encara més la seva activitat laboral i les seves carreres professionals. Finalment, la baixa per regles doloroses requerirà que la dona hagi estat diagnosticada amb alguna malaltia associada a aquests dolors, com la dismenorrea o l’endometriosi, fet que minimitza el nombre de dones que s’hi podran acollir.

    Sense IVA reduït en els productes menstruals

    El projecte de reforma de la llei de l’avortament finalment no inclourà la reducció de l’IVA dels productes d’higiene menstrual, que el Ministeri d’Igualtat pretenia abaixar del 10% al 4%. Ho va confirmar la ministra d’Igualtat aquest dilluns, en una entrevista a la Cadena SER, en què va responsabilitzar el Ministeri d’Hisenda, encapçalat per María Jesús Montero, de què aquest element no s’incorpori en la proposta legislativa. Es calcula que amb aquesta reducció de l’IVA es deixarien de recaptar uns 30 milions d’euros. La proposta, doncs, ha quedat aparcada i es tornarà a plantejar en els pròxims pressupostos generals de l’Estat.

    Tanmateix, es tracta d’una proposta de reducció de l’IVA que fa temps que es planteja des dels sector més d’esquerra del govern i des de molts àmbits feministes. De fet, segons un estudi de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, un 19,2% de les dones han tingut, en algun moment de la seva vida, dificultats econòmiques per comprar productes menstruals. Així mateix, una investigació pionera en l’àmbit europeu, impulsada per Zero Waste Europe i realitzat per Rezero, estima que el cost anual associat a aquests productes oscil·la entre els 21 i els 125 euros, entre 749 i 4.493 euros al llarg de la vida d’una dona.

    Interrupció voluntària de l’embaràs

    Pel que fa al dret a l’avortament, es pretén que sigui clarament un servei del sistema públic de salut i, per garantir-ho, la proposta adoptada pel Consell de Ministres recull un registre d’objectors de consciència que es posarà en marxa a cada autonomia i que ja va avançar la ministra Montero fa unes setmanes. En aquest sentit, els professionals que es vulguin inscriure hauran de fer-ho amb antelació i per escrit i, tal com diu el text del projecte, aquests objectors de consciència ho seran tant per a l’àmbit públic com per al privat. També es preveu l’eliminació dels tres dies de reflexió per avortar i l’obligació de rebre informació tret que ho demani la dona de forma expressa.

    Es mantindran els terminis actuals, de manera que l’avortament continuarà sent lliure fins a la setmana 14 de gestació, però serà la dona la que decideixi el mètode amb el que portarà a terme la interrupció voluntària de l’embaràs. A partir d’aquí i fins a la setmana 21, es podrà fer un avortament terapèutic, és a dir, una interrupció per causes mèdiques com ara malformació del fetus o perill per a la vida de la mare. A més, el nou projecte de llei inclou un període de baixa per interrupció voluntària de l’embaràs i s’hi incorpora la provisió d’assistència i acompanyament integral i especialitzada en aquests casos.

    En aquest context, recentment s’ha modificat el Codi Penal per tal de penalitzar l’assetjament a les dones que interrompen voluntàriament els seus embarassos. Aquesta mena d’assetjament a les portes de determinades clíniques era una constant des de la despenalització de l’avortament i el reconeixement, del dret de la dona a interrompre lliurement i voluntàriament la gestació en les primeres catorze setmanes de l’embaràs. Amb aquesta nova disposició, que ja està en vigor, s’ofereix seguretat jurídica tant a les dones que volen interrompre l’embaràs com als professionals que hi participen, ja que estableix penes de fins a tres anys per aquells que, per obstaculitzar l’exercici del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs, assetgin una dona mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius.

    Salut sexual

    El document presentat al Consell de Ministres també inclou la gratuïtat dels anticonceptius hormonals, inclosos els de llarga durada, i la píndola de l’endemà, la distribució d’aquests mètodes anticonceptius en instituts en el marc de campanyes d’educació sexual i, en el termini d’un any, la dispensació d’anticonceptius de barrera als centres educatius. A més, les píndoles anticonceptives de darrera generació tornaran a estar cobertes per la Seguretat Social i es promouran els mètodes d’anticoncepció masculina, perquè això no sigui només una responsabilitat de les dones.

    El nou projecte de llei també posa èmfasi en l’educació sexual, que passarà a ser obligatòria a totes les etapes educatives i s’enfocarà des del consentiment i les relacions fomentades als bons tractes. Així mateix, es crearan centres públics d’atenció especialitzada en salut sexual i reproductiva i també es formarà de forma específica en educació sexual i menstrual els professors, funcionaris de presons i treballadors públics.

    Ventres de lloguer

    El projecte de llei també regula, prohibint-los, els ventres de lloguer, ja que es consideren com una de les formes de violència contra la dona. Amb aquesta consideració, es prohibirà la publicitat de les agències que ofereixen aquest tipus de serveis, amb sancions pels mitjans de comunicació que incloguin els seus anuncis. Finalment, l’esborrany de la nova norma ha eliminat l’article en què es proposava donar competència als tribunals per perseguir penalment a les parelles que recorrin a l’estranger per dur a terme aquesta pràctica.

  • El Govern promou l’educació menstrual entre l’alumnat de 3r d’ESO

    El Departament d’Igualtat i Feminismes va presentar ahir la primera fase del Pla d’Equitat Menstrual, que s’ha iniciat aquesta setmana en el marc del projecte ‘La meva regla, les meves regles’, un projecte que «té voluntat d’universalitzar l’accés als productes menstruals i el coneixement sobre la menstruació al conjunt de la població del país: treballem per la Catalunya sencera”, en paraules de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre.

    En el que queda d’aquest curs, Igualtat i Feminismes distribuirà productes menstruals reutilitzables i mediambientalment sostenibles (copa, calces i compreses) a més de 1.200 alumnes de tercer d’ESO de 24 centres educatius distribuïts arreu del país. Segons especifica el Departament, «noies, nois trans i persones no binàries rebran un estoig amb una copa menstrual, unes calces i una compresa reutilitzable, per tal que puguin triar el que millor s’ajusti a cadascuna, o el que millor s’ajusti a cada dia del cicle menstrual, al mateix temps que es pren consciència de l’impacte ecològic dels productes d’un sol ús». Segons l’Agència Catalana de Residus, a Catalunya l’any 2019 es van produir al voltant de 9.000 tones de productes menstruals no reutilitzables, que equivalen a uns 750 milions de productes menstruals d’un sol ús.

    El repartiment d’aquests productes anirà acompanyat de sessions formatives sobre educació menstrual dutes a terme per llevadores, en el marc del Programa Coeduca’t, en què s’explicarà el funcionament dels productes i s’acompanyarà a més de 2.600 joves en el coneixement del propi cos i del cicle menstrual, ja que les nois també pendran part en aquestes sessions formatives. “Amb el projecte ‘La meva regla, les meves regles’ acompanyem a les joves en el coneixement del seu cos i de la regla en el marc de la coeducació i l’educació en sexualitats”, ha compartit Verge.

    Els 24 centres seleccionats estan repartits per tot Catalunya: 9 a Barcelona; 5 a Girona; Tarragona a 3; 2 a Catalunya Central; 2 al Penedès; 1 a Lleida; 1 a l’Alt Pirineu i 1 a Terres de l’Ebre. La idea és que a partir del curs vinent aquest projecte arribi al conjunt d’instituts del país, en el marc del Programa Coeduca’t.

    El projecte compta amb una web específica: lesmevesregles.cat, que s’acompanya d’una campanya per xarxes socials i mitjans de comunicació. Aquestes accions estan encarades a la sensibilització i difusió d’informació sobre la menstruació a tota la societat, per tal de trencar prejudicis i desestigmatitzar la regla.

    Garantir l’equitat menstrual

    Segons informa el Departament, el Pla «vol garantir al conjunt de dones i persones menstruants del país l’equitat menstrual, entesa com la garantia d’accés als productes menstruals que esculli cadascuna, posant al seu abast que siguin reutilitzables i mediambientalment sostenibles, així com a tota la informació sobre la menstruació que li permeti prendre decisions en relació al seu cos i a la seva salut menstrual, trencant amb els tabús i els estigmes».

    “El feminisme parteix de la premissa que ‘allò personal és polític’, i la menstruació és política”, ha reivindicat Verge. “Les dades de la desigualtat, de la discriminació o de l’impacte ambiental que ha comportat entendre la regla com un tema privat, a portar o a patir en silenci, fins i tot amb vergonya o amb vexacions, o de la manca d’informació per tenir la millor cura de la nostra salut i la del planeta parlen per si soles”.

    Emmarcat en l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, el projecte ‘La meva regla, les meves regles’ està liderat i impulsat per la conselleria d’Igualtat i Feminismes, i compta amb la implicació de tres conselleries més: Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Educació i Salut. “És un exemple de com aquest Govern treballa la transversalitat de les polítiques feministes”, ha compartit Verge, que ha recordat que “la transformació feminista, la transformació social i la transformació verda són indestriables”.

    El Pla d’Equitat Menstrual desenvoluparà més accions al llarg de la legislatura amb la participació de més departaments. Estaran adreçades a d’altres col·lectius i àmbits, per garantir que les dones i les persones menstruants puguin tenir cura de la seva salut menstrual.

    Avançar vers l’equitat menstrual, afirmen des d’Igualtat i Feminismes, «permetrà garantir els drets de les dones en els diversos àmbits. Així, l’accés als productes menstruals que permetin tenir la millor cura del cos i sense barreres socioeconòmiques permet lluitar contra la pobresa menstrual». Segons dades de l’estudi ‘Equitat i Salut Menstrual’, 4 de cada 10 dones no s’han pogut permetre el producte menstrual de la seva elecció.

    En l’àmbit de la salut, també cal tenir en compte els riscos dels productes no reutilitzables. Els tampons estan associats al Síndrome del Xoc Tòxic, i s’han detectat substàncies tòxiques en productes menstruals que no s’indiquen en les etiquetes. En canvi, la major part de productes reutilitzables estan lliures de tòxics. “La manca d’informació sobre salut menstrual pot provocar que es deixin de diagnosticar malalties com l’endometriosi, que afecta entre un 10 i un 15% de les persones menstruants”, ha denunciat Verge. “És l’hora de conèixer el nostre cos i de deixar de normalitzar el dolor”.

  • Veus alguna cosa estranya a la teva pell?

    En aquesta època de l’any en què ja comencem a deixar un bon tros de la nostra pell a l’aire, els dermatòlegs reforcen el seu missatge preventiu: protecció solar sobre la pell, però també barrets i ulleres de sol, fins i tot màniga llarga de teixit fresc, i evitar les hores més fortes del sol, triant preferentment les ombres, sobretot en ple estiu entre les 12 i les 16 hores, a més d’hidratar-nos a consciència. I observar la mateixa pell per detectar-ne qualsevol canvi. Vigilar l’aparició de taques, berrugues, petits bonys o pigues, de manera sobtada, si augmenten amb el pas del temps, varien el seu aspecte, o bé si donen alguna mena de picor, coïssor o dolor, forma part de la prevenció que els especialistes en la pell afirmen que pot evitar fins a un 80% de càncers de pell.

    El creixement anormal de les cèl·lules a la pell, el càncer cutani, és el més freqüent en la població caucàsica -de pell blanca-, i l’exposició al sol té molt a veure amb el seu desenvolupament. D’aquí que es parli d’aquesta possible prevenció de fins al 80% de casos. A més, el fet que els primers símptomes apareguin a la vista, sobre la pell, en forma de pigues, taques o petits bonys, fa que la mortalitat arribi a ser baixa. Malgrat això, els dermatòlegs adverteixen que en llocs com l’esquena, o el clatell de les persones sense o amb molt poc cabell, on ens hem de fer mirar, o fotografiar, per veure-hi els petits detalls de la pell, o en els peus, la revisió dels quals molts cops s’oblida, també poden aparèixer els detonants del càncer.

    Tal com recorda la doctora Rosa Maria Martí, cap de la secció de Dermatologia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, «no s’ha de posar el focus només en el melanoma, perquè càncer de pell no melanoma, en general, n’hi ha moltíssim, encara que la seva mortalitat sigui molt baixa». Què els diferencia, al càncer melanoma i al no melanoma? Segons explica la dermatòloga, les diferències bàsiques són que «el melanoma és el càncer de pell que deriva dels melanòcits, que són les cèl·lules que fabriquen la melanina, el pigment de la nostra pell». Martí precisa que «la majoria de melanomes són de color marró o negre i quan són petits poden recordar una piga negra, o fins i tot aparèixer sobre pigues prèvies».

    El càncer cutani no melanoma, en canvi, que pot ser un carcinoma escamós o un carcinoma basocel·lular, segons afirma l’especialista de l’Hospital Arnau de Vilanova, «deriva dels ceratinòcits, que són les cèl·lules que predominen a l’epidermis, la capa més superficial de la pell». I afegeix que «els tumors malignes –carcinomes- poden ser de color rosat, del mateix color de la pell, o no tenir color. No destaquen tant com els melanomes, però tenen un creixement molt més lent que deriva en petits bonys i, si es deixen créixer, en grans tumors». Martí també explica que aquests tumors «tenen tendència a ulcerar-se pel centre, a cobrir-se de crostes i semblar que taquen, però tornar-se a obrir». Un tumor ulcerat que no acaba de curar mai i fins i tot sagna és el que caracteritza el càncer de pell no melanoma que, tal com puntualitza la Dra. Martí, amb cirurgia, en la majoria dels casos els carcinomes es retiren de manera completa. «Tenen menys tendència a disseminar-se a distància, es veuen, i la cirurgia pot ser curativa», expressa.

    En canvi, «el melanoma té molta capacitat de disseminar-se i, molts cops, quan es detecta, les cèl·lules malignes ja s’han escampat», argumenta la dermatòloga Rosa Maria Martí, que és, juntament amb la Dra. Susana Puig de l’Hospital Clínic de Barcelona, coordinadora a Catalunya de la campanya Euromelanoma 2022. Amb el lema ‘Escaneja la teva pell’, aquesta iniciativa que es posa en marxa cada any en més de 50 països vol conscienciar sobre la importància de la cura de la pell per a prevenir el càncer cutani, tant el melanoma com el no melanoma.

    Després de dos anys de restriccions en les visites presencials a la consulta dels especialistes, per prevenir el contagi de la Covid-19, enguany la campanya europea del melanoma reprèn la programació d’exploracions gratuïtes. Les faran del 5 al 30 de juny dermatòlegs de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), i per sol·licitar-ne una, caldrà entrar al web de la campanya per demanar prèviament una cita, omplint abans un qüestionari per determinar si es tracta d’una persona amb factors de risc de patir càncer de pell i, en cas afirmatiu, es podrà sol·licitar el control dirigit per un especialista.

    Des de la Fundació Piel Sana de l’AEDV s’insisteix en la necessitat d»escanejar’ periòdicament la pell per a detectar-ne qualsevol alteració a temps, perquè els especialistes recorden que la precocitat del tractament és essencial per a la cura. Descriuen la pell com «un codi que conté informació sobre la nostra salut». Per això, en la campanya d’aquest any fomenten la idea d’escanejar la pell per a la detecció precoç de qualsevol anomalia que pugui ser cancerosa. Comparen la pell amb un QR a llegir, especialment, si s’hi troba alguna lesió, forma o color estrany.

    Segons les seves dades, «només un 11% de les persones se sotmet a una revisió de pigues amb un dermatòleg, i només un 33% s’autoexplora la pell anualment». També donen a conèixer que «les dones tenen més probabilitats de contraure melanoma en les cames i els braços, mentre que els homes ho acostumen a fer al tronc, al cap i al coll». Saben que, a Espanya, més de 300 pacients són diagnosticats de melanoma cutani cada mes, i que aquesta incidència s’ha duplicat en les darreres dècades. Tal com apunta el director de la campanya de la Fundació Piel Sana de l’AEDV i coordinador estatal d’aquesta crida a escala europea, el doctor Agustín Buendía, «l’augment de l’esperança de vida i, especialment, dels estils de vida amb majors exposicions al sol són dos dels factors que han incidit en l’elevada taxa de càncer de pell registrada els últims anys».

    Diagnòstics ajornats per la pandèmia

    Es calcula que, l’any 2020, a conseqüència de la Covid-19, una de cada cinc persones amb melanoma en fase inicial no va ser diagnosticada. En concret, afirmen que «el diagnòstic de melanomes, el tipus de càncer més agressiu, responsable de més del 80% de les morts per càncer de pell, va caure un 21%. Per això, des de l’AEDV calculen que això podria suposar que hi hagués més de 1.100 melanomes a tota Espanya encara per diagnosticar.

    Davant de la sospita d’un melanoma, es recomana consultar-ho amb el metge. I, en concret sobre el melanoma, l’AEDV recorda la regla de l’ABCD per a la detecció dels seus indicis:

    • A. Asimetria: els melanomes inicials són asimètrics.
    • B. ‘Borde’: la majoria dels melanomes inicials tenen cantells (‘bordes’) irregulars i fistonats (arquejats).
    • C. Color: els melanomes inicials tenen color no homogeni (marró, vermellós, negrenc…)
    • D. Diàmetre: els melanomes tenen, en general, un diàmetre superior a 6 mil·límetres.
    • E. Evolució: se sospita de l’existència d’un melanoma, si apareixen un o més d’aquests signes d’alerta, o qualsevol altre anormal, com ara sagnat, inflamació, vermellor, enduriment o picor.

    El melanoma, apunta també la Dra. Rosa Maria Martí, «es relaciona amb les cremades solars intermitents. Pot sortir a la cara, però també a zones on es pren el sol de forma intermitent, com ara el tronc, els braços i les cames. En canvi, els carcinomes sobretot es detecten en zones exposades al sol, com la cara, les mans i les cames. En els homes, la cara i el cuir cabellut en els casos d’alopècia, però també les orelles, són els espais on se’ls localitza més carcinomes, mentre que el melanoma, és al tronc i a les extremitats.

    Nens i ancians

    Pel que fa a la població infantil, la cap de Dermatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova explica que, si bé el càncer de pell per sota dels 20 anys és raríssim, no és impossible. Però cal evitar que els infants es cremin i inculcar-los de ben petits la necessitat d’autoprotegir-se. En aquest sentit, Rosa Maria Martí recalca el paper primordial que tenen en la prevenció de futurs càncers en la pell de les criatures, els responsables d’ells en escoles, colònies i activitats esportives i d’oci, que han de ser conscients de la importància de protegir-los del sol.

    I, sobre les persones grans, Martí fa una crida a familiars o cuidadors, també a ells mateixos, a observar i tenir cura de la seva pell, ja que els especialistes -segons explica- acostumen a detectar molts carcinomes en aquest col·lectiu de gent gran i, en general, força avançats ja.