Just Deploy It!

Categoría: Moviments

  • Els metges de l’atenció primària surten al carrer: «Estem al límit»

    La primera jornada de la vaga de quatre dies convocada pel sindicat Metges de Catalunya ha congregat davant de l’Institut Català de la Salut a centenars de persones. La protesta ha tingut lloc en el marc de la primera jornada de vaga convocada pel sindicat mèdic, sota el lema “Prou! Salvem la Primària. Solucions ja!”. La vaga de facultatius d’atenció primària està convocada pels dies 13, 14, 15 i 16 d’octubre i hi estan cridats més de 5.900 facultatius de l’atenció primària depenent de l’Institut Català de Salut. Es tracta de metges de família, pediatres, odontòlegs, ginecòlegs i radiòlegs.

    La vaga s’ha convocat per “salvar i evitar el desmantellament del primer nivell assistencial, causat per la desídia dels seus gestors”. Amb aquesta vaga, es reprenen les importants mobilitzacions que es van dur a terme a finals de 2018 perquè, segons s’explica des del sindicat convocant, i malgrat els esforços i els requeriments constants que han fet a l’ICS per resoldre la “situació límit” de l’atenció primària, “el procés de destrucció massiva de l’assistència i de les condicions laborals de la plantilla no s’ha aturat, sinó que ha anat a més”.

    «L’atenció primària s’està morint i els treballadors estem al límit. Ja estàvem en una situació crítica abans de la pandèmia, però ara la situació insostenible», assenyala Juan José Montero, metge de família del CAP Rocafonda Palau de Mataró. «Per això cal aprofitar qualsevol oportunitat que tinguem d’explicar la nostra situació», afegeix.

    El sindicat Metges de Catalunya exigeix de l’ICS el compliment íntegre de l’acord de sortida de vaga de 2018 que encara no s’ha desplegat completament, així com l’increment de la plantilla mèdica. Aquesta exigència resulta clau, des de la perspectiva del sindicat, per poder donar resposta a les necessitats assistencials generades per la pandèmia de la Covid-19.

    «El que no podem tolerar és visitar en aquestes condicions. Malgrat que ho intentem fer el millor possible, la càrrega de treball que tenim amb la pandèmia de la Covid no ens permet assistir correctament els nostres pacients crònics, i més tenint en compte que ens hem hagut de fer càrrec de les residències. Necessitem més mans», manifesta Eulàlia Torrent, metgessa de família del CAP Manso-Poblesec.

    Des de Metges de Catalunya reclamen, a més, la millora de les retribucions per tal de retenir i captar el talent mèdic, i, alhora, recuperar com a mínim el 30% de poder adquisitiu perdut pels professionals durant les retallades sanitàries. «Som la segona economia de l’estat espanyol, però tenim els salaris més baixos. Amb aquestes condicions, els facultatius no es poden desenvolupar professionalment i molts decideixen marxar», ha assenyalat Javier O’Farrill, president del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya, qui recorda que l’atenció primària ha perdut més de 800 professionals en la darrera dècada.

    En la primera jornada de vaga, el sindicat Metges de Catalunya ha xifrat el seguiment en un 60% dels facultatius en el torn de matí, mentre que l’ICS el xifra en un 20%.

    Serveis mínims

    Els serveis mínims decretats pel Departament de Treball i Afers Socials estableixen, atenent a la importància del servei assistencial i al context de la pandèmia de la COVID-19, el normal funcionament de l’assistència urgent per als centres d’atenció continuada i urgent (CUAP, PAC i PADES). Per a la resta de centres, bàsicament els CAPs, el servei es prestarà amb un quart de la plantilla durant les dues primeres jornades de vaga i amb un terç de la plantilla a partir del tercer dia de vaga.

  • Metges de Catalunya torna a convocar els MIR a la vaga del 19 al 23 d’octubre

    Després de vuit dies de vaga i davant la falta d’acord amb l’Institut Català de la Salut i les patronals sanitàries de la xarxa concertada, el sindicat Metges de Catalunya torna a convocar els metges interns residents a una nova aturada els dies 19, 20, 21, 22 i 23 d’octubre. El sindicat mèdic i els residents han decidit que la protesta es perllongui “mentre el Departament de Salut no fixi els criteris i faciliti els recursos” que facin possible un acord amb l’ICS i les patronals empresarials de la xarxa sanitària concertada. En cas de no assolir un pacte, la vaga de cinc dies es repetirà cada tres setmanes, de manera indefinida.

    El sindicat demana a Salut que no es desentengui del conflicte i es parapeti darrere l’ICS i les empreses concertades perquè els MIR “són els metges i metgesses de present i de futur” i l’Administració “té el deure de garantir que la prestació de l’assistència sanitària es realitza amb qualitat i amb les millors condicions per a tots els professionals encarregats d’oferir aquest servei públic essencial”.

    La vaga manté els mateixos objectius de millora de les condicions formatives, laborals i retributives de l’anterior convocatòria. Entre les seves reivindicacions, els residents demanen que les jornades  laborals siguin de 35 hores setmanals i es compleixin les 12 hores de descans ininterromput després de les guàrdies, així com les 36 de descans setmanal. També reclamen que el 15% de la jornada ordinària es destini a formació no assistencial. A més, exigeixen un increment en el sou base -d’uns 16.000 euros bruts a l’any-, i també un increment de sou de les guàrdies.

    Metges de Catalunya espera que el suport que ha manifestat l’opinió pública a les reivindicacions dels residents i la capacitat de mobilització dels joves facultatius demostrada en l’anterior convocatòria siguin dos factors de “pressió i desbloqueig” perquè es produeixi un acord i no sigui necessària l’aturada.

  • Més enllà del SEM, el transport sanitari reclama drets i un nou conveni col·lectiu en una vaga indefinida

    Periòdicament els treballadors del transport sanitari convoquen vagues per denunciar i reclamar els seus drets laborals. De nou, i després d’uns mesos d’intensitat, ens trobem davant la convocatòria d’una vaga indefinida que afectarà uns 5.000 professionals del sector.

    La vaga s’iniciarà el divendres dia 9 d’octubre de 2020 a les 00:00 hores amb caràcter indefinit i l’afectació serà per tota Catalunya tant en el Transport Sanitari No Urgent (TSNU) com al Transport Sanitari Urgent (TSU). La convoquen els sindicats CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT.

    Els dos objectius principals que traslladen els sindicats de la vaga indefinida són, per una banda, aconseguir la no aplicació de la retallada salarial anunciada per part de la patronal ACEA en el concepte “a compte de conveni” en la nòmina del mes de setembre i successivament. Per altra banda, assolir un pla real d’equiparació de les treballadores i treballadors de transport sanitari a Catalunya amb les condicions del conveni col·lectiu de treball per a l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques, SA.

    En aquest sentit, des de la UGT han volgut ressaltar el «menysteniment i la indiferència del CatSalut i el SEM en el conflicte del transport sanitari». Entenent que les administracions que han de ser garants dels drets sanitaris de la ciutadania, la UGT denuncia que aquestes permeten que «es perllonguin les diferències entre dues plantilles que, ara per ara, i encara més visiblement durant la pandèmia, creen treballadors de primera i de segona: la plantilla del SEM, que depèn d’una empresa pública i que a més de les millors condicions laborals i salarials durant aquests mesos ha optat a unes mesures i protocols de protecció clarament superiors; i les i els professionals que depenen de les empreses privades de transport sanitari, amb un interès clarament mercantilista que han penalitzat les condicions la seguretat i la salut del seu personal».

    Així, ha estat amb la crisi sanitària desfermada per la pandèmia que s’ha posat encara més de manifest les diferents condicions laborals entre la plantilla que depèn del servei públic i les plantilles que depenen d’empreses privades. De fet i com denuncien els sindicats, encara més si es té en compte que, estadísticament, el personal que treballa en transport sanitari no urgent és el que té una major ràtio de transport de casos positius de Covid-19 i pitjors condicions de seguretat i de protecció per part de l’empresa. Per també les capacitats tècniques i disposar d’ambulàncies medicalitzades, conseqüentment el SEM tracta menys casos covid i més emergències derivades d’altres malalties.

    Transport sanitari com a exemple que la subcontractació precaritza

    Aquesta lluita, que no els hi tornin a retallar el sou, aconseguir els drets laborals que els hi pertoquen i entre ells equiparar-se al SEM, és una lluita que arrosseguen de fa temps. Com explicàvem en un reportatge fet al voltant del debat de les externalitzacions i la Llei Aragonès, segons el CatSalut hi ha un total de 268 proveïdors privats que presten els serveis dins el sistema públic de salut. Per quantitat, 71 entitats privades s’encarreguen dels serveis sociosanitaris i 50 de serveis de salut mental. A banda d’aquests exemples, els sindicats temien que l’externalització del transport sanitari esdevingués un patró. Això els feia sospitar que el recent canvi de model en aquesta línia de serveis hagués ja comportat una degradació del servei, amb retards en les ambulàncies que superen l’hora o l’hora i mitja, comportant que els usuaris perdin les visites programades.

    El 2015 la Generalitat va convocar concursos públics dividits per regions per explotar els transports en períodes de 6 anys prorrogables als 10. En aquests concursos, algunes UTE (unions temporals d’empreses) en van sortir més beneficiades i es van repartir una inversió que els pressupostos del 2017 valoraven en 286 milions d’euros/any.

    Un altre canvi va ser que el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM, empresa pública) va passar a concentrar tot el transport sanitari (l’urgent i el no urgent). Malgrat això, 8 de cada 10 vehicles pertanyen a les empreses subcontractades i, en conseqüència, la majoria de la plantilla és externalitzada. Fa un any aquest personal demanava una equiparació del seu sou amb qui està contractat pel SEM i un conveni col·lectiu que encara no ha arribat.

    Vaga indefinida fins a renovar el conveni col·lectiu

    Els sindicats convocants entenen que tots els treballadors de transport sanitari de Catalunya haurien de tenir el dret a les mateixes condicions essencials, com poden ser remuneració, durada de la jornada, categories professionals, variables com serien el plus de dissabte o el plus de festiu amb especial consideració, un complement per major presència, el complement de dedicació, el complement de lloc de treball o el complement personal de conveni. També tenir en compte els períodes de descans, el treball nocturn o la limitació de la contractació en pràctiques.

    Així, exigeixen que es compleixen els drets a les mateixes condicions en matèria de retribució salarial que els treballadors de l’empresa pública del SEM i també el dret a les mateixes condicions en relació amb les cotitzacions a la seguretat social i a les baixes mèdiques.

    Des de la UGT de Catalunya denuncien l’enrocament de la patronal per entomar les millores pendents d’un conveni col·lectiu que no s’ha modificat des de l’any 2012. A més, recorden que els treballadors del servei de transport sanitari ha patit 5 anys de retallades, amb una pèrdua acumulada del 14% de sou que no ha estat retornada.

    Els convocants demanen aleshores que es respecti el dret a què no se’ls retalli el salari en l’actual situació de pandèmia per la covid-19. Aquesta demanda ve perquè el passat 9 de setembre de 2019, el transport sanitari va desconvocar una vaga en arribar a un punt d’entesa amb la part empresarial que només va fer una concessió: descongelar els salaris. Ja en aquell moment els treballadors volien aconseguir acords en matèria de tarifes i també la recuperació salarial del sector. A més, es volia, com ara, posar fi a la situació de bloqueig en les negociacions del conveni.

    Per últim, la vaga també vol servir per reivindicar el dret a tenir les mateixes condicions en protecció en matèria de seguretat i salut. Incidint-hi a més en aquest context on hi ha una excessiva càrrega de treball, jornades que generen un enorme esgotament, risc de contagi, salut mental i falta de mitjans adequats tant materials com humans per a la lluita en l’actual situació de pandèmia per la COVID-19.

  • CGT no s’adhereix a la vaga de Metges de Catalunya en l’atenció primària

    La secció sindical CGT-Atenció Primària de Barcelona ha decidit no adherir-se a la vaga en l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) convocada per Metges de Catalunya del 13 i el 16 d’octubre. El sindicat considera que l’aturada ha d’incloure tots els col·lectius de treballadors del sector i no tan sols als metges.

    «Si alguna cosa ha demostrat la pandèmia és que l’Atenció Primària és un equip. La sobrecàrrega que han suportat totes les professionals ens fa creure que les reclamacions que hem de fer arribar a les administracions han de ser comunes i compartides», han explicat en un comunicat.

    Per això, consideren necessària una «vaga conjunta» que beneficiï a tots els treballadors de l’atenció primària de l’ICS i «no només a un determinat col·lectiu».

    Des de la CGT expliquen que no han vist des del sindicat de Metges de Catalunya la intenció de participar en «cap acte reinvindicatiu ni de coordinar-se amb altres moviments de defensa de l’Atenció Primària». A més, retreuen al sindicat mèdic que desconvoquessin l’anterior vaga de l’atenció primària iniciada el novembre del 2018 «un cop assolit un acord que suposava principal i únicament millores per el col·lectiu mèdic».

    Així mateix, denuncien que les demandes que va fer la CGT, en representació d’alguns dels moviments en defensa de l’Atenció Primària com «Rebel·lió Atenció Primària», van ser «totalment ignorades».

  • Convocada vaga de metges d’atenció primària del 13 al 16 d’octubre

    El sindicat Metges de Catalunya ha anunciat avui en roda de premsa la convocatòria de vaga de facultatius d’atenció primària pels dies 13, 14, 15 i 16 d’octubre. El president i la secretària del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya, Javier O’Farrill i Elena Bartolozzi, han explicat que criden a la vaga als més de 5.900 facultatius de l’atenció primària depenent de l’Institut Català de Salut que treballen a Catalunya, entre els quals hi ha metges de família, pediatres, odontòlegs, ginecòlegs i radiòlegs. Tal com indica el sindicat, la vaga s’ha convocat per «salvar i evitar el desmantellament del primer nivell assistencial, causat per la desídia dels seus gestors».

    Amb aquesta convocatòria, el sindicat, amb gran representació en el col·lectiu mèdic, reprèn les importants mobilitzacions que es van dur a terme a finals de 2018 perquè, segons expliquen i malgrat els esforços i els requeriments constants que han fet a l’ICS per resoldre la «situació límit» de l’atenció primària, «el procés de destrucció massiva de l’assistència i de les condicions laborals de la plantilla no s’ha aturat, sinó que ha anat a més».

    El sindicat Metges de Catalunya exigeix precisament de l’ICS el compliment íntegre de l’acord de sortida de vaga de 2018 que encara no s’ha desplegat completament, així com l’increment de la plantilla mèdica, que ha perdut més de 800 professionals en la darrera dècada. Aquesta exigència resulta clau, des de la perspectiva del sindicat, per poder donar resposta a les necessitats assistencials generades per la pandèmia de la Covid-19. Reclamen, a més, la millora de les retribucions per tal de retenir i captar el talent mèdic, i, alhora, recuperar com a mínim el 30% de poder adquisitiu perdut pels professionals durant les retallades sanitàries. Es tracta, doncs, d’una convocatòria que combina les reivindicacions laborals i les retributives del personal facultatiu de l’atenció primària.

    “Davant el maltractament continuat i descarat al qual estan sotmesos els facultatius i les facultatives d’atenció primària, no tenim cap altra via que l’enfrontament directe amb l’ICS per poder asseure’ns a negociar i aconseguir el reconeixement i el respecte que es mereix la nostra professió”, afirmen des del sindicat. “No volem ser còmplices de la devastació del primer nivell d’accés a l’assistència sanitària, ni tampoc de la defunció d’una manera de fer i oferir una atenció efectiva global”.

  • Els MIR rebutgen la nova proposta de l’ICS i les patronals: «Més que una proposta, ens sembla un insult»

    Les negociacions entre el col·lectiu de residents i l’Institut Català de la Salut (ICS) i les patronals empresarials de la xarxa sanitària concertada es troben en «via morta», segons assenyalen des de Metges de Catalunya. El sindicat mèdic considera que la discussió es troba sense cap possibilitat de progrés mentre no intervingui el Departament de Salut encapçalat per la consellera Alba Vergés.

    Aquesta setmana els MIR han presentat una contraoferta a l’ICS i les patronals per tal d’arribar a un acord. Pel que fa a les millores formatives, la contraoferta inclou 10 dies anuals de formació, una ràtio de supervisors que no superi els quatre residents per cada adjunt i que un percentatge de la jornada laboral es dediqui a la formació. El col·lectiu de residents accepta la proposta de l’ICS i les patronals de crear una comissió per resoldre la situació dels residents, sempre que tingui «una finalitat executiva i poder real» per influir en la presa de decisions.

    Respecte a les condicions laborals, els MIR accepten que les jornades ordinàries siguin de 37,5 hores setmanals en lloc de les 35 que demanaven en un inici. Mantenen, però, la reclamació de 12 hores de descans ininterromput després de les guàrdies, així com les 36 de descans setmanal. Quant a les millores retributives, exigeixen un augment de més d’un 5% de manera esglaonada, de manera que en els pròxims tres anys s’arribi al sou desitjat dels MIR.

    Després de presentar aquesta contraoferta, el passat dijous els residents es van reunir de nou amb l’ICS i les patronals per escoltar la proposta de les institucions. Pel que fa a la formació, l’oferiment de les entitats passa per la creació d’una comissió de seguiment i el finançament de l’assistència a un únic congrés mèdic durant tot el període de residència, sense concretar el percentatge de la jornada laboral dedicat a la formació. Una proposta, segons argumenten els convocants de la vaga, «insubstancial i insuficient» i que «no comporta cap millora efectiva» per a la formació dels MIR. «Més que una proposta, ens sembla un insult», assenyala David Riaza, residents de tercer any (R3) de Medicina Familiar del CAP Doctor Carles Ribas.

    Les millores retributives proposades per les entitats tampoc s’aproximen a les demandes dels residents. La darrera oferta suposa un increment salarial del 7%, distribuït en tres anys: un 5% abans que acabi l’any, un 1% a partir de l’1 de gener del 2021 i un 1% més a partir del 2022. Un increment que, segons els MIR, no és «gens significatiu». «Quan parlem d’un 1% estem parlant de dotze euros, per tant, ens sembla completament insuficient. Per part nostra hem rebaixat moltíssim les exigències retributives, mentre que ells l’únic que ens ofereixen és això», denuncia Alex Mayer, portaveu del col·lectiu de residents. Quant a la millora de les condicions laborals i el compliment dels descansos, el col·lectiu de residents assenyala que no hi ha cap proposta concreta sobre la taula per part de l’ICS i les patronals. Davant la falta d’acord, els MIR estudien ara com seguir amb les mobilitzacions, que no es podran dur a terme la setmana que ve perquè han de ser comunicades amb deu dies d’antelació.

  • El 061 segueix desbordat però Ferrovial no renova els treballadors eventuals ja formats

    Através del 061/Salut Respon la ciutadania pot realitzar tràmits administratius i resoldre problemes i dubtes de salut. Aquesta eina va veure’s saturada un cop es va iniciar el confinament quan l’allau d’urgències sanitàries va augmentar però també va haver-hi moltes consultes sobre protocols, reclamacions i informacions de centres. En aquell moment es va afegir un reforç de persones per torn que, segons CCOO i UGT, van funcionar prou bé.

    Ara, Ferrovial està acomiadant tot el personal eventual que van contractar per fer l’atenció telefònica a través del 061 en els moments àlgids de feina. Ho fan, denuncien des dels sindicats, per estalviar-se fer fixes aquests treballadors eventuals. No tenint en compte, no obstant, la pèrdua que comporta haver de formar contínuament nous treballadors.

    A diferència de les urgències mèdiques o consultes sobre salut, el que internament s’anomena segon nivell (consultes i protocols administratius), hi han comunicats constants i protocols que és impossible aprendre ràpidament de memòria. Els treballadors defensen que sols la pràctica i l’experiència donen la seguretat necessària per atendre i solucionar les consultes de manera àgil i eficaç.

    Sota aquesta premissa, troben inadmissible la decisió de l’empresa de no renovar personal ja format, ja que això alenteix el procés d’atenció telefònica sanitària. Si bé actualment el volum de trucades no és el mateix que el de març i abril del 2020, asseguren que durant la primera quinzena de setembre es van quadriplicar. “La decisió de no incorporar els eventuals a la plantilla fa que hi hagi nou personal en contínua formació i, alhora, que aquests processos de formació necessaris alenteixen l’atenció tant de consultes sanitàries com de consultes a través de La meva salut. Recordem que la formació s’aconsegueix amb la experiència al servei, i les decisions que està prenent l’empresa de tallar aquesta experiència repercuteix en la qualitat d’atenció als usuaris i usuàries i en la sobrecàrrega de les companyes i els companys que actualment fan aquest servei”, expliquen des de la UGT.

    Va ser el 25 d’agost quan es va comunicar a les persones que havien entrat com a reforç que es prescindiria d’elles a partir del mes següent. Mentrestant l’empresa ja duia una setmana formant a personal nou. La nova plantilla formada va entrar a treballar el dia 1 de setembre, i, com asseguren els sindicats, “provocant un col·lapse destacable”. Això passa perquè en ser de cop i volta la meitat del personal administratiu nou, i cada nova contractació havia de rebre una formació pràctica assessorada per un veterà, això feia baixar el volum de les persones veteranes treballant a ple rendiment.

    Degut a tot això, ara la plantilla del 061 es troba en un nou període de tensió; expliquen que reben moltes consultes sobre desplaçaments a l’exterior, dubtes de la tornada a l’escola, cites ajornades de centres, reclamacions…També gent preguntant per resultats de PCR de fa 4 o 5 dies.

    Però sobretot, diuen, estan la major part del temps donant suport als usuaris de La Meva Salut, que ara s’han de donar d’alta ells mateixos per no saturar els centres sanitaris. També reben moltes consultes per duplicats de targetes sanitàries individuals, targetes d’interès sanitari per als funcionaris (ara sobretot professors), i incidències de targetes en trasllat per part dels centres. El volum és tant que en alguns torns s’han arribat a acumular un nombre molt elevat de consultes impossibles d’assumir en un sol dia i que s’han acabat deixant pendents de respondre pel dia següent.

    A la complexitat de la situació afegeixen a més, com un nou problema, que a les centrals subcontractades per Ferrovial, la feina feta pels seus treballadors, “que han treballat molt pel damunt de les seves possibilitats durant la gestió de la pandèmia”, “ni tan sols ha estat reconegut amb la compensació econòmica que sí s’ha atorgat a altres col·lectius”.

    Demanen doncs que tots aquests treballadors eventuals que han fet “un esforç ingent durant aquest mesos de pandèmia” passin a formar part de la plantilla de Ferrovial “per evitar així un major col·lapse en el servei d’atenció sanitària telefònica”.

  • Residents de medicina de tot Catalunya es concentren a Barcelona en el cinquè dia de vaga

    “Si no ens deixen descansar durant la setmana, ho farem al carrer!”. Aquest ha sigut el lema de la cinquena jornada de vaga dels metges interns residents, que s’han concentrat aquest migdia a l’Avinguda de la Reina Maria Cristina de Barcelona vestits amb pijames sanitaris i portant llençols i coixins. La jornada ha reunit centenars de metges residents de tot Catalunya, que han estès els llençols que portaven i s’han estirat al terra per reivindicar que es compleixin els descansos setmanals estipulats per llei.

    «Ens hem volgut manifestar així per deixar constància que passem nits a l’hospital i moltes vegades sense dormir ni una estona. Això és important denunciar-ho, no només per nosaltres, sinó de cara als pacients. Quan una persona no ha dormit en 24 hores no està en les condicions adequades per atendre a algú i pot cometre errors», explica Rosa Turbau, resident de segon any (R3) de Medicina Familiar i Comunitària de l’Hospital Vall d’Hebron. «Per això cridem ‘a tu també d’afecta!’, perquè les nostres condicions laborals acaben afectant en l’assitència als pacients», afegeix.


    Els residents demanen que les jornades  laborals siguin de 35 hores setmanals i es compleixin les 12 hores de descans ininterromput després de les guàrdies, així com les 36 de descans setmanal. També reclamen que el 15% de la jornada ordinària es destini a formació no assistencial. A més, exigeixen un increment en el sou base -d’uns 16.000 euros bruts a l’any-, i també un increment de sou de les guàrdies.

    Els MIR reclamen millores formatives, laborals i retributives | Èlia Pons

    Després de cinc dies d’aturada, les negociacions entre CatSalut i les patronals sanitàries concertades i els metges residents segueixen estancades. L’ICS i les patronals han proposat una sèrie de mesures que els residents consideren «inconcretes» i que «no donen resposta a les qüestions principals que han donat lloc a la convocatòria de vaga”. Respecte les millores retributives, ofereixen al col·lectiu de residents un increment del 6% de la retribució base. «Això equival a un 1,50 euros al dia, que ens arribaria per pagar el cafè durant la guàrdia. És completament insuficient», es queixa Miquel Juárez, R2 d’Anestèsia del Parc Taulí de Sabadell.

    Pel que fa a les reivindicacions formatives, l’ICS i les patronals asseguren que no tenen competències per introduir modificacions en el programa de formació i insten els MIR a crear una comissió de treball per intentar trobar solucions. Una resposta semblant ofereixen per a les demandes laborals, sobre les quals ofereixen la seva col·laboració per detectar els centres en què no es compleixen els límits legals de jornada i els descansos mínims.

    Els MIR no perden pistonada i expliquen que continuaran amb la vaga i les mobilitzacions fins que s’arribi a un acord que els satisfaci. «Nosaltres no volem, en cap cas, suposar un inconvenient pels pacients ni perjudicar a la població, però ens veiem obligats a reclamar que es respectin certs aspectes per tenir unes millors condicions de treball i també atendre millor els pacients», reclama Turbau. «Pensem que val la pena seguir amb la mobilització i que no hem de deixar perdre aquesta oportunitat de fer sentir la nostra veu», conclou.

    | Èlia Pons

  • Els MIR anuncien cinc dies més de vaga: «Arribarem fins al final»

    Els metges interns residents (MIR) de Catalunya s’han concentrat aquest migdia a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona en la tercera jornada de la vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya. D’entre les seves reclamacions, els residents demanen que les jornades laborals siguin de 35 hores setmanals i es compleixin les 12 hores de descans ininterromput després de les guàrdies, així com les 36 de descans setmanal. També reclamen que el 15% de la jornada ordinària es destini a formació no assistencial. A més, exigeixen un increment en el sou base -d’uns 16.000 euros bruts a l’any-, i també un increment de sou de les guàrdies.

    Els sindicat Metges de Catalunya i els representants del col·lectiu MIR es van tornar a reunir el passat dimarts amb l’Institut Català de la Salut (ICS) i les patronals de les empreses sanitàries concertades al Departament de Treball per intentar acordar una sortida a la vaga de residents. Els convocants de l’aturada, però, van tornar a rebutjar la proposta presentada per l’ICS i les patronals, ja que consideren que és «hipòcrita» i continua sense proporcionar «solucions reals» a les demandes dels MIR. Aquest matí les dues parts han tingut una altra reunió, que tampoc ha resultat fructífera. Davant la falta d’acord amb les institucions, els metges interns residents han anunciat cinc dies més de vaga, de dilluns a divendres, la setmana que ve. «Som conscients que la vaga encara perjudicarà més la precarietat del nostre col·lectiu, però arribarem fins al final», assegura Mayer.

    Respecte a la proposta plantejada el divendres passat, el nou document inclou un 1% més de millora retributiva, passant d’un increment del 5% al 6% al gener de 2021, i la possibilitat de percebre la mateixa retribució que els metges adjunts en les jornades de guàrdia a partir les 2.190 hores anuals realitzades. «És intolerable i vergonyós que la millora salarial proposada representi un increment aproximat d’un euro i mig diari», ha denunciat Àlex Mayer, membre del comitè de vaga.

    Pel que fa a les reivindicacions formatives, l’ICS i les patronals asseguren que no tenen competències per introduir modificacions en el programa de formació i insten els MIR a crear una comissió de treball per intentar trobar solucions. Una resposta semblant ofereixen per a les demandes laborals, sobre les quals ofereixen la seva col·laboració per detectar els centres en què no es compleixen els límits legals de jornada i els descansos mínims. Unes mesures que, pel col·lectiu de residents, són «patètiques i completament insuficients». «Demanem millores formatives i laborals, no només en el sou. Les condicions en les quals treballem són vergonyoses, volem poder lliurar quan ens pertoca i tenir les 36 hores de descans ininterromput», assenyala Judit Gil, resident de segon any de Ginecologia de l’Hospital Vall d’Hebron. «Estem demanant que ens donin els drets fonamentals que hauria de tenir tothom, que per llei estan estipulats, però no es respecten», afegeix.

    | Èlia Pons

    Seguiment de la vaga

    Segons indica el sindicat Metges de Catalunya, el primer dia de vaga dels MIR dels hospitals i centres d’atenció primària de Catalunya va tenir un seguiment del 92% a Barcelona, un 91% a Girona, un 88% a Lleida i un 90% a Tarragona. En el segon dia d’aturada, les xifres de seguiment es van mantenir en la mateixa línia: un 94% a Barcelona, un 92% a Girona, un 89% a Lleida i un 90% a Tarragona. El Departament de Salut, en canvi, rebaixa les xifres de seguiment de la vaga al voltant del 51%.

    Metges de Catalunya ha qualificat d’»èxit rotund» la jornada de vaga dels MIR i ha llançat un avís al Departament de Salut: «els residents, però també el conjunt de facultatius del sistema, estan farts de bones paraules i falses promeses. Plou sobre mullat i la indignació només s’esvairà amb passos ferms i mesures contundents per recuperar la dignitat de la professió mèdica».

     

  • Centenars de residents en vaga protesten per unes condicions laborals dignes

    Sota crits de «No estem tots, falten els de guàrdia!» i «Sense els residents, no hi ha sanitat!», centenars de metges residents s’han aplegat aquest migdia davant el Departament de Salut per denunciar la precarització del seu sector i exigir unes millores formatives, laborals i retributives. La protesta ha tingut lloc en el marc de la primera de les tres jornades de vaga convocada pel sindiciat Metges de Catalunya, a la qual estan cridats a mobilitzar-se 3.500 facultatius en formació dels hospitals i centres d’atenció primària del sistema sanitari català, públic i concertat.

    «Hem sortit al carrer perquè fa temps que arrosseguen unes condicions laborals precàries i hem decidit dir prou», assenyala Juanjo Paterna, resident de segon any (R2) de Medicina Familiar de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Inés Podzamczer, resident de tercer any (R3) de Neumologia a l’Hospital de Sant Pau, explica que els residents s’han convertit en «mà d’obra barata» pel sistema. «Els residents som metges en formació, hauríem d’estar aprenent sempre supervisats per un adjunt, però amb els anys això s’ha anat pervertint», denuncia.

    En la mateixa línia s’expressa Irina Millán, R3 d’Anestèsia del mateix hospital, que remarca que moltes vegades els residents es troben «sols prenent decisions que no els pertoquen». «El sistema s’aprofita de la nostra vocació i ens fa treballar de manera molt precària. Hi ha setmanes que he arribat a treballar gairebé 80 hores. Quan portes 24 hores treballant sense descans, no estàs en condicions d’atendre pacients», explica.

    Per aquests motius els residents demanen que les jornades  laborals siguin de 35 hores setmanals i es compleixin les 12 hores de descans ininterromput després de les guàrdies, així com les 36 de descans setmanal. També reclamen que el 15% de la jornada ordinària es destini a formació no assistencial. A més, exigeixen un increment en el sou base -d’uns 16.000 euros bruts a l’any-, i també un increment de sou de les guàrdies. «Després d’haver estudiat durant set anys, tenim un sou mileurista, que no està al nivell de la nostra formació i responsabilitat», denuncia Alejandra Alija, R3 de Medicina Familiar del Consorci Sanitari de Terrassa.

    Els residents reclamen millores laborals, formatives i retributives | Èlia Pons

    La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha manifesat el seu suport a la vaga dels metges interns residents. Des de l’entitat, denunicen el tracte «injust» dels MIR i la «precarietat agreujada per la pandèmia de la Covid-19», que ha afectat les seves condicions laborals i la seva formació.També la Marea Blanca de Catalunya ha donat suport a la vaga i ha convidat a la ciutadania a fer costat al col·lectiu de residents en el conjunt d’actes i mobilitzacions convocats per aquests tres dies. «Només des de la col·laboració de treballadors i ciutadania units en els objectius i reivindicacions es podran millorar les condicions laborals dels residents i arribar a un veritable servei de salut públic sense exclusions de cap mena», han manifestat en un comunicat.

    Serveis mínims

    El passat divendres, 18 de setembre, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va fer públics els serveis mínims establerts per a la vaga MIR. L’ordre indica que s’ha de garantir el normal funcionament dels serveis d’Urgències hospitalàries i les unitats especials i d’urgència vital, garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital, atendre l’activitat quirúrgica inajornable derivada de l’atenció urgent i greu i prestar assistència als pacients ingressats. A més, també s’ha d’assegurar el normal funcionament dels centres d’assistència extrahospitalària i dels centres d’assistència urgent i continuada d’atenció primària.

    Els convocants de la vaga han criticat aquesta mesura. «Els hospitals, legalment, haurien de poder funcionar sense nosaltres, però a la pràctica no és així. Que hi hagi serveis mínims és incoherent i estem totalment en contra», assenyala Podzamczer.

    Els residents demanen que el 15% de la seva jornada es dediqui a formació | Èlia Pons

    Les negociacions, estancades

    Les propostes del col·lectiu de residents es van traslladar a una reunió amb responsables de CatSalut el dia 9 de setembre però, segons expliquen els convocants de la vaga, les respostes de l’administració van ser «poc concretes en el què i en el quan». El passat divendres 18 de setembre, el sindicat Metges de Catalunya es va reunir amb l’Institut Català de la Salut (ICS) i les patronals empresarials de la xarxa sanitària concertada al Departament de Treball en el tràmit de mediació de la vaga de metges residents. Aquesta reunió va acabar sense cap acord entre les parts i el sindicat mèdic i els representants del col·lectiu MIR que integren el comitè de vaga van valorar com a «insignificant» la proposta presentada per l’ICS i la representació empresarial. El document aportat per l’ICS i les patronals planteja la creació d’una Comissió de seguiment dels programes de formació sanitària especialitzada de Catalunya, el compliment de la jornada i els descansos legalment establerts i un increment del 5% de la retribució base en un període de dos anys, excloent altres millores retributives relacionades amb les guàrdies.

    Els convocants de la vaga consideren que les mesures plantejades són «insuficients, inconcretes i no donen resposta a les qüestions principals que han donat lloc a la convocatòria de vaga». Els residents creuen que tant l’entitat pública com les empreses sanitàries s’excusen en una «suposada manca de competències» i en la heterogeneïtat de convenis col·lectius del sector concertat per justificar la «immobilitat» de les condicions laborals i retributives dels MIR. Així, denuncien que la proposta presentada en el tràmit de mediació es limita a “llençar pilotes fora”, sense incloure cap millora substancial per al col·lectiu de residents.