En aquesta època de l’any en què ja comencem a deixar un bon tros de la nostra pell a l’aire, els dermatòlegs reforcen el seu missatge preventiu: protecció solar sobre la pell, però també barrets i ulleres de sol, fins i tot màniga llarga de teixit fresc, i evitar les hores més fortes del sol, triant preferentment les ombres, sobretot en ple estiu entre les 12 i les 16 hores, a més d’hidratar-nos a consciència. I observar la mateixa pell per detectar-ne qualsevol canvi. Vigilar l’aparició de taques, berrugues, petits bonys o pigues, de manera sobtada, si augmenten amb el pas del temps, varien el seu aspecte, o bé si donen alguna mena de picor, coïssor o dolor, forma part de la prevenció que els especialistes en la pell afirmen que pot evitar fins a un 80% de càncers de pell.
El creixement anormal de les cèl·lules a la pell, el càncer cutani, és el més freqüent en la població caucàsica -de pell blanca-, i l’exposició al sol té molt a veure amb el seu desenvolupament. D’aquí que es parli d’aquesta possible prevenció de fins al 80% de casos. A més, el fet que els primers símptomes apareguin a la vista, sobre la pell, en forma de pigues, taques o petits bonys, fa que la mortalitat arribi a ser baixa. Malgrat això, els dermatòlegs adverteixen que en llocs com l’esquena, o el clatell de les persones sense o amb molt poc cabell, on ens hem de fer mirar, o fotografiar, per veure-hi els petits detalls de la pell, o en els peus, la revisió dels quals molts cops s’oblida, també poden aparèixer els detonants del càncer.
Tal com recorda la doctora Rosa Maria Martí, cap de la secció de Dermatologia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, «no s’ha de posar el focus només en el melanoma, perquè càncer de pell no melanoma, en general, n’hi ha moltíssim, encara que la seva mortalitat sigui molt baixa». Què els diferencia, al càncer melanoma i al no melanoma? Segons explica la dermatòloga, les diferències bàsiques són que «el melanoma és el càncer de pell que deriva dels melanòcits, que són les cèl·lules que fabriquen la melanina, el pigment de la nostra pell». Martí precisa que «la majoria de melanomes són de color marró o negre i quan són petits poden recordar una piga negra, o fins i tot aparèixer sobre pigues prèvies».
El càncer cutani no melanoma, en canvi, que pot ser un carcinoma escamós o un carcinoma basocel·lular, segons afirma l’especialista de l’Hospital Arnau de Vilanova, «deriva dels ceratinòcits, que són les cèl·lules que predominen a l’epidermis, la capa més superficial de la pell». I afegeix que «els tumors malignes –carcinomes- poden ser de color rosat, del mateix color de la pell, o no tenir color. No destaquen tant com els melanomes, però tenen un creixement molt més lent que deriva en petits bonys i, si es deixen créixer, en grans tumors». Martí també explica que aquests tumors «tenen tendència a ulcerar-se pel centre, a cobrir-se de crostes i semblar que taquen, però tornar-se a obrir». Un tumor ulcerat que no acaba de curar mai i fins i tot sagna és el que caracteritza el càncer de pell no melanoma que, tal com puntualitza la Dra. Martí, amb cirurgia, en la majoria dels casos els carcinomes es retiren de manera completa. «Tenen menys tendència a disseminar-se a distància, es veuen, i la cirurgia pot ser curativa», expressa.
En canvi, «el melanoma té molta capacitat de disseminar-se i, molts cops, quan es detecta, les cèl·lules malignes ja s’han escampat», argumenta la dermatòloga Rosa Maria Martí, que és, juntament amb la Dra. Susana Puig de l’Hospital Clínic de Barcelona, coordinadora a Catalunya de la campanya Euromelanoma 2022. Amb el lema ‘Escaneja la teva pell’, aquesta iniciativa que es posa en marxa cada any en més de 50 països vol conscienciar sobre la importància de la cura de la pell per a prevenir el càncer cutani, tant el melanoma com el no melanoma.
Després de dos anys de restriccions en les visites presencials a la consulta dels especialistes, per prevenir el contagi de la Covid-19, enguany la campanya europea del melanoma reprèn la programació d’exploracions gratuïtes. Les faran del 5 al 30 de juny dermatòlegs de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), i per sol·licitar-ne una, caldrà entrar al web de la campanya per demanar prèviament una cita, omplint abans un qüestionari per determinar si es tracta d’una persona amb factors de risc de patir càncer de pell i, en cas afirmatiu, es podrà sol·licitar el control dirigit per un especialista.
Des de la Fundació Piel Sana de l’AEDV s’insisteix en la necessitat d»escanejar’ periòdicament la pell per a detectar-ne qualsevol alteració a temps, perquè els especialistes recorden que la precocitat del tractament és essencial per a la cura. Descriuen la pell com «un codi que conté informació sobre la nostra salut». Per això, en la campanya d’aquest any fomenten la idea d’escanejar la pell per a la detecció precoç de qualsevol anomalia que pugui ser cancerosa. Comparen la pell amb un QR a llegir, especialment, si s’hi troba alguna lesió, forma o color estrany.
Segons les seves dades, «només un 11% de les persones se sotmet a una revisió de pigues amb un dermatòleg, i només un 33% s’autoexplora la pell anualment». També donen a conèixer que «les dones tenen més probabilitats de contraure melanoma en les cames i els braços, mentre que els homes ho acostumen a fer al tronc, al cap i al coll». Saben que, a Espanya, més de 300 pacients són diagnosticats de melanoma cutani cada mes, i que aquesta incidència s’ha duplicat en les darreres dècades. Tal com apunta el director de la campanya de la Fundació Piel Sana de l’AEDV i coordinador estatal d’aquesta crida a escala europea, el doctor Agustín Buendía, «l’augment de l’esperança de vida i, especialment, dels estils de vida amb majors exposicions al sol són dos dels factors que han incidit en l’elevada taxa de càncer de pell registrada els últims anys».
Diagnòstics ajornats per la pandèmia
Es calcula que, l’any 2020, a conseqüència de la Covid-19, una de cada cinc persones amb melanoma en fase inicial no va ser diagnosticada. En concret, afirmen que «el diagnòstic de melanomes, el tipus de càncer més agressiu, responsable de més del 80% de les morts per càncer de pell, va caure un 21%. Per això, des de l’AEDV calculen que això podria suposar que hi hagués més de 1.100 melanomes a tota Espanya encara per diagnosticar.
Davant de la sospita d’un melanoma, es recomana consultar-ho amb el metge. I, en concret sobre el melanoma, l’AEDV recorda la regla de l’ABCD per a la detecció dels seus indicis:
- A. Asimetria: els melanomes inicials són asimètrics.
- B. ‘Borde’: la majoria dels melanomes inicials tenen cantells (‘bordes’) irregulars i fistonats (arquejats).
- C. Color: els melanomes inicials tenen color no homogeni (marró, vermellós, negrenc…)
- D. Diàmetre: els melanomes tenen, en general, un diàmetre superior a 6 mil·límetres.
- E. Evolució: se sospita de l’existència d’un melanoma, si apareixen un o més d’aquests signes d’alerta, o qualsevol altre anormal, com ara sagnat, inflamació, vermellor, enduriment o picor.
El melanoma, apunta també la Dra. Rosa Maria Martí, «es relaciona amb les cremades solars intermitents. Pot sortir a la cara, però també a zones on es pren el sol de forma intermitent, com ara el tronc, els braços i les cames. En canvi, els carcinomes sobretot es detecten en zones exposades al sol, com la cara, les mans i les cames. En els homes, la cara i el cuir cabellut en els casos d’alopècia, però també les orelles, són els espais on se’ls localitza més carcinomes, mentre que el melanoma, és al tronc i a les extremitats.
Nens i ancians
Pel que fa a la població infantil, la cap de Dermatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova explica que, si bé el càncer de pell per sota dels 20 anys és raríssim, no és impossible. Però cal evitar que els infants es cremin i inculcar-los de ben petits la necessitat d’autoprotegir-se. En aquest sentit, Rosa Maria Martí recalca el paper primordial que tenen en la prevenció de futurs càncers en la pell de les criatures, els responsables d’ells en escoles, colònies i activitats esportives i d’oci, que han de ser conscients de la importància de protegir-los del sol.
I, sobre les persones grans, Martí fa una crida a familiars o cuidadors, també a ells mateixos, a observar i tenir cura de la seva pell, ja que els especialistes -segons explica- acostumen a detectar molts carcinomes en aquest col·lectiu de gent gran i, en general, força avançats ja.
