Categoría: Gestió sanitària

  • La convocatòria de MIR d’enguany deixa 200 places vacants de Medicina Familiar i Comunitària

    Finalitzats als actes d’adjudicació de places de Metge Intern Resident (MIR) d’enguany, un total de 218 vacants de les 8.188 convocades aquest any pel Ministeri de Sanitat no s’han cobert. D’aquestes, 200 són de Medicina familiar i Comunitària, de les 2.336 places convocades. A Catalunya han quedat 71 places vacants d’aquesta especialitat de les 370 oferides, malgrat que el Departament de Salut oferia 9.000 euros de més al sou anual com estímul per escollir aquesta especialitat tan necessitada de professionals. Salut ha rebutjat el sistema d’assignació de places MIR organitzat pel govern espanyol i ha demanat una convocatòria extraordinària per ocupar aquestes vacants.

    El sindicat Metges de Catalunya (MC) considera «inaudit» que 71 places MIR de medicina familiar i comunitària hagin quedat vacants i ha instat al Departament de Salut la convocatòria «urgent» d’una cimera per abordar la crisi dels MIR de medicina de família. MC qualifica aquest fet com a «molt greu» i avisa de les conseqüències que pot tenir el dèficit de MIR a l’atenció primària, tant per a la formació dels especialistes que han de formar part de les futures plantilles dels CAP, com per a l’organització de l’assistència sanitària als centres que aquest any no podran comptar amb el reforç dels facultatius residents. L’organització considera que, davant d’aquests fets, Salut ha d’activar els mecanismes necessaris per fer front a una situació que «afegeix un nou focus de tensió a la crisi global de l’atenció primària» i ha de consensuar un «pla de xoc que faci atractiva i estimulant la tria de la medicina de família com a projecte de carrera professional».

    Segons Metges de Catalunya, es tracta de la «crònica d’una mort anunciada», atesos els reconeguts problemes de finançament, falta de personal, sobrecàrrega assistencial, excés de burocràcia i baixes retribucions que afecten els professionals mèdics del primer nivell assistencial. «La medicina de família no està prou valorada ni gaudeix del prestigi d’altres especialitats, això també ho perceben els joves facultatius», explica l’organització.

    La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) també ha mostrat la seva preocupació després de conèixer-se que a l’actual convocatòria han quedat 218 places de futurs especialistes sense adjudicar-se. Segons la CESM, l’explicació facilitada per Sanitat davant les places vacants és que molts aspirants simplement no han presentat sol·licitud, desvinculant els motius d’un problema amb el procediment telemàtic que no permet triar en temps real, encara que ha admès que hi ha un problema amb l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària.

    A parer de l’organització, aquesta situació suposa un «perill seriós» per a la planificació de recursos humans a llarg termini, agreujada per les jubilacions previstes en els pròxims anys i que afectaran l’assistència sanitària que s’ofereixi a la població. Pel que fa a la situació concreta a l’atenció primària, la CESM apunta que la creixent desmotivació dels professionals davant d’aquesta destinació per la manca de mesures que ho incentivin se suma un sistema d’elecció que afavoreix que les places quedin vacants per no conèixer realment on serà el lloc de treball en fer l’elecció.

    Per aquests motius, la Confederació insisteix que el sistema d’elecció ha de ser en temps real i que és urgent prendre mesures per pal·liar el greu problema que existeix a l’atenció primària. «Resulta imprescindible que es faci una planificació seriosa dels metges del Sistema Nacional de Salut i es revisi l’articulació del sistema d’accés a la Formació Sanitària Especialitzada perquè no es perdin professionals ja de base com ha passat en aquesta convocatòria», conclou l’organització.

  • No hi ha professionals per cobrir les necessitats de l’Atenció Primària

    En la recent convocatòria d’adjudicació de places de Metge Intern Resident (MIR), han quedat vacants 200 de les 2.336 places que s’han ofert aquest any per a l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, perquè no hi ha hagut prou persones que s’hagin presentat per a cobrir-les.

    A Catalunya han quedat 71 places vacants d’aquesta especialitat, malgrat que el Departament de Salut oferia 9.000 euros de més al sou anual com estímul per escollir aquesta especialitat tan necessitada de professionals. Es calcula que el sou mitjà de la metgessa o metge de família ja especialista (no MIR) és d’uns 48.000 euros l’any amb els complements variables i objectius inclosos, és a dir, uns 3.000 euros nets al mes per 14 pagues. No està malament, però tampoc és per tirar coets.

    Moltes professionals, metgesses i infermeres, fugen de l’atenció primària: uns van a l’hospital, altres a la privada i altres a l’estranger, on són molt buscats. Aquesta fugida es pot explicar pel sou, però sobretot per la precarietat de les condicions laborals: una gran quantitat de contractes eventuals (de vegades per setmanes o dies) i de contractes d’interinatge (no fixos). Amb aquesta precarietat laboral, una persona jove no pot planificar els seus projectes vitals.

    Per altra banda, l’atenció primària té menys prestigi social i reconeixement que les especialitats hospitalàries. També hi ha una manca d’autonomia en gestió clínica, falta de lideratge i una elevada burocràcia. A més, els professionals no tenen temps per a la recerca ni formació continuada a causa de la sobrecàrrega de treball (més accentuada en temps de pandèmia) deguda a la manca de personal.

    Per tot això, cal, urgentment, salvar l’atenció primària pública i no engreixar més les mútues privades pel descontentament dels usuaris i els professionals de la pública. Volem que el 25% del pressupost sanitari del Departament de Salut es dediqui a l’atenció primària, però per fer-ho bé: cobrir les necessitats del nucli del model (metgessa i infermera), perquè puguin donar bona qualitat a totes les necessitats dels ciutadans, salvant els valors i les funcions necessàries per a la salut (no només l’atenció a la malaltia) i fer una crida (internacional també) per recuperar els professionals que han abandonat el sistema.

    La millora de les condicions laborals, que hem de pactar en la nova i necessària llei per posar al dia l’atenció primària, ha d’incloure: sous dignes, suficients per cobrir les necessitats, contractes fixes (període de proves molt limitat), bons lideratges, autonomia de gestió clínica, conciliació familiar, prestigi professional i reconeixement, entre altres. Com recentment deia el govern de l’Estat a les empreses que es queixen que no troben treballadors: «Que els hi paguin més» i millorin les seves condicions laborals.

    Els professionals són el sistema públic de salut, són ells i elles el nostre patrimoni. No podem seguir amb mesures que només fan que allargar l’agonia d’aquest model universal, equitatiu, solidari (valors republicans, per cert) amb mesures parcials i equivocades. No calen més comissions tècniques, ja sabem què hem de fer. No cal esperar més diners de Madrid, cal recaptar i gastar bé el que tenim aquí.

  • Què és la verola del mico que acaba d’aparèixer al Regne Unit i què implica

    En els últims dies, l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA) ha confirmat que sis persones a Londres i una al nord-est d’Anglaterra han estat diagnosticades de la verola del mico. És una infecció zoonòtica rara emergent, potencialment mortal, que es pot propagar als humans i que sol aparèixer a l’Àfrica occidental i central, on ara és endèmica. Tots els pacients d’Anglaterra que necessiten atenció mèdica estan en unitats especialitzades en malalties infeccioses. Per sort, els individus tenen la branca del virus de l’Àfrica occidental, que és lleu en comparació amb el de l’Àfrica central.

    La malaltia va ser descoberta el 1958, quan van tenir lloc dos brots d’una malaltia similar a la verola en colònies de micos mantinguts per a tasques de recerca. Per aquesta raó va rebre el nom de «verola del mico» o «verola del simi».

    El primer cas humà de verola del simi va ser notificat l’agost de 1970 a Bokenda, un vila de la província equatorial de la República Democràtica del Congo. L’infectat va ser un nen de 9 mesos que va ingressar a l’Hospital Basankusu amb sospita d’haver contret verola. Una mostra, enviada al Centre de Referència de Verola de l’OMS a Moscou, va revelar que els símptomes eren causats pel virus de la verola del mico.

    La família del pacient va dir que de vegades menjavencarn de mico de tant en tant, encara que no podien recordar si n’havien menjat durant l’últim mes o si el nen havia estat en contacte amb un mico abans de presentar símptomes. La investigació va demostrar que el nen era l’únic de la família que no havia estat vacunat contra la verola humana.

    La verola ha estat erradicada, però la verola del simi no

    La verola del simi és causada pel virus de la verola del mico, un ortopoxvirus similar al virus Variola (l’agent causant de la verola), al virus de la verola bovina i al virus Vaccinia. Des de l’erradicació de la verola, la verola del simi ha assumit el paper de l’ortopoxvirus més destacat que afecta les comunitats humanes.

    Dels casos confirmats aquests dies per l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA), el primer amb verola del mico a Londres va ser anunciat el 7 de maig. El pacient tenia antecedents de viatges recents des de Nigèria, que és on es creu que va contreure la infecció, abans de viatjar al Regne Unit. Els dos casos següents anunciats el 14 de maig viuen junts a la mateixa llar i no estan vinculats amb el primer infectat confirmat. Els quatre nous casos anunciats el 16 de maig no tenen connexions conegudes amb els casos confirmats anteriors.

    Els casos de verola del simi són freqüents a Nigèria. En el seu darrer informe, el Centre per al Control de Malalties de Nigèria (NCDC) va dir que el país va registrar 558 casos de verola del simi i vuit morts a 32 estats de la federació i el Territori de la Capital Federal entre els anys 2017 i 2022.

    Incubació i símptomes de la malaltia

    En els éssers humans, els símptomes de la verola del simi són similars als símptomes de la verola, encara que una mica més lleus. Comencen amb febre, mal de cap, dolors musculars, mal d’esquena, calfreds i esgotament. La principal diferència entre els símptomes de la verola humana i la verola del simi és que la segona fa que els ganglis limfàtics s’inflamin (limfadenopatia), mentre que la primera no.

    El període d’incubació de la verola del mico sol ser de 7 a 14 dies, però es pot reduir a 5 i elevar-se a 21 dies. És normal desenvolupar una erupció, que sovint comença a la cara i després s’estén a altres parts del cos, particularment a les mans i als peus. Al cap de poc temps, l’erupció canvia i passa per diferents etapes abans de formar una crosta i caure finalment.

    La malaltia sol durar de 2 a 4 setmanes. Es creu que la transmissió és produïda a través de la saliva o excrecions respiratòries, o per contacte amb l’exsudat de la lesió o el material de la crosta. L’excreció viral a través de la femta també pot representar una altra font d’exposició.

    Les dades disponibles suggereixen que els rosegadors africans actuen com a reservori natural. El virus de la verola del mico és capaç d’infectar esquirols, rates, ratolins, micos, gossets de les praderies i, per descomptat, humans.

    Un pacient amb erupcions causades per la verola del simi. Wikimedia Commons / Centers for Disease Control and Prevention dels Estats Units.

    Ressorgiment a l’Àfrica

    El continent africà s’enfronta en aquesta darrera dècada a un ressorgiment de la verola del simi. Han estat diagnosticats més casos confirmats de verola del mico des de l’any 2016 que en els 40 anys anteriors.

    Per aclarir la situació, es plantegen quatre explicacions, possiblement simultànies, que donen resposta a l’augment de la incidència de la verola del simi:

    En aquest moment, no tenim tractaments específics disponibles per combatre la infecció per verola del simi, però els brots de la malaltia es poden controlar. Algunes dades indiquen que la vacuna antivariòlica té almenys un 85% d’eficàcia en la prevenció de la verola del mico. També els antivirals cidofovir i ST-246, així com immunoglobulines específiques, poden ser utilitzats per controlar un brot de verola del mico.

    Més enllà d’Àfrica: una malaltia global

    A l’Àfrica, la taxa de letalitat oscil·la entre el 4 i el 22%. La majoria dels pacients són nens. A més, la malaltia també és un problema de seguretat sanitària mundial, com va demostrar el brot als EUA de l’any 2003. Els investigadors van determinar que un carregament d’animals provinents de Ghana, importat a Texas l’abril de 2003, va introduir el virus de la verola del mico als Estats Units.

    L’enviament contenia aproximadament 800 petits mamífers que representaven nou espècies diferents, inclosos sis tipus de rosegadors. Les proves de laboratori dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) van demostrar que dues rates gegantines africanes, nou lirons i tres esquirols estaven infectats amb el virus de la verola del mico.

    Després de la importació als Estats Units, alguns dels animals infectats van ser allotjats prop de gossets de les praderies a les instal·lacions d’un venedor d’animals d’Illinois. Poc més tard, aquests gossets de les praderies es van vendre com a mascotes abans que desenvolupessin signes d’infecció. El brot va acabar infectant 72 persones de la verola del simi, totes després de tenir contacte amb els gossos de les praderies infectats.

    Sens dubte, és pertinent fer un seguiment de l’aparició de nous casos o brots de la verola del simi així com prendre les mesures preventives oportunes, perquè la malaltia constitueix una amenaça significativa per a la salut humana.

    Raúl Rivas González és Catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Salamanca.

    Aquest és un article publicat anteriorment a The Conversation. Llegeix-lo en castellà aquí

  • Els metges de família es conjuren per «reflotar» l’atenció primària

    Metges de Catalunya ha encoratjat els facultatius especialistes en medicina familiar i comunitària a treballar conjuntament per «reflotar» una especialitat que es troba «abandonada, infravalorada i desprestigiada». Ho ha fet en una assemblea oberta organitzada pel sindicat en motiu del Dia Mundial del Metge de Família, el 19 de maig, celebrada davant la Facultat de Medicina del Campus Clínic de Barcelona per analitzar la situació de l’especialitat mèdica majoritària dels centres d’atenció primària. Segons els convocants, el primer nivell assistencial «ha estat durament colpejat per les retallades, les polítiques sanitàries menyspreants i la pandèmia».

    L’assemblea s’ha desenvolupat en quatre blocs temàtics que han analitzat el passat, el present, les mesures correctores i la visió de futur que els mateixos professionals de la medicina familiar i comunitària tenen de la seva especialitat. L’infrafinançament de l’atenció primària és el diagnòstic que genera més consens entre els metges de capçalera. El pressupost per al primer nivell assistencial, que el 2022 és de 1.885 milions d’euros, el 16,7% del total de Salut, encara es troba a «anys llum» de la quantitat òptima que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Així, els facultatius reclamen que l’any 2023 el pressupost per a l’atenció primària s’elevi fins a representar el 25% dels comptes sanitaris, «amb un increment mínim de 1.000 milions d’euros».

    Així mateix, han denunciat la pèrdua de professionals dels darrers quinze anys. Mentre l’any 2007, l’Institut Català de la Salut (ICS) comptava amb 6.780 metges de família, el 2021 eren 6.164, amb un mínim històric de 5.616 professionals l’any 2016. Tot i la recuperació econòmica i el reforç de la plantilla a causa de la Covid, encara hi ha 616 facultatius menys al sistema que l’any 2007. «Menys professionals, amb una població que ha crescut en 600.000 persones i un increment sostingut de les visites als CAP, amb l’afegitó final d’una pandèmia», ha recordat una metgessa durant l’acte.

    Segons els assistents, la manca de recursos econòmics i humans i l’empitjorament de les condicions laborals ha desembocat en un present «devastador» per a l’exercici de la medicina familiar i comunitària. «Les agendes són inabastables, amb més de 40 visites diàries. Ens veiem obligats a allargar la jornada, a doblar torns… per no parlar del poc temps que podem dedicar a cada pacient. Així no es pot oferir una assistència de qualitat», ha exclamat un dels assistents a l’assemblea.

    Les deficients condicions laborals i retributives també se situen com un dels principals greuges dels metges de família. A la sobrecàrrega assistencial, la burocràcia i l’estrès s’hi sumen uns sous que per a la major part de professionals no es consideren atractius, ja que Catalunya se situa a la cua de l’estat, amb una retribució mitjana anual de 48.000 euros bruts (objectius inclosos), mentre que a altres comunitats autònomes s’ofereixen salaris més d’un 10% superiors.

    Imatge de l’acte commemoratiu davant de la Facultat de Medicina del Campus Clínic de Barcelona organitzat per Metges de Catalunya pel Dia Mundial del Metge de Família | MC

    El 60% de les places MIR de medicina de família no estan cobertes

    Segons Metges de Catalunya, el desprestigi que arrossega la medicina de família es reflecteix en la tria de l’especialitat per part dels joves facultatius. Malgrat que aquest any Salut ha incentivat l’elecció de la medicina familiar i comunitària entre els MIR, amb fins a 9.000 euros anuals addicionals, les 370 places d’aquesta especialitat que s’han ofert a la convocatòria de 2022 segueixen sent les darreres a ocupar-se. A falta d’un dia per tancar el procés d’adjudicació, encara hi ha 223 places vacants, és a dir, el 60%.

    El sindicat alerta que la manca de motivació per desenvolupar la carrera professional a l’àmbit de l’atenció primària és un problema tenint en compte la previsió de jubilacions mèdiques dels propers anys. Segons el Pla d’Ordenació de Recursos Humans de l’ICS, entre els anys 2022 i 2026 es jubilaran 941 metges de família.

    Incrementar el pressupost i millorar les condicions laborals

    Pel que fa a les mesures correctores que permetrien recuperar l’impuls i el protagonisme de la medicina familiar i comunitària, novament s’ha assenyalat l’increment de la inversió pressupostària. A més, els representants del sindicat mèdic a les meses de negociació dels nous convenis laborals de l’ICS i de la xarxa sanitària concertada han explicat que ni l’Administració ni les patronals ofereixen millores retributives i de condicions de treball. «Al contrari, demanen més flexibilitat, jornades lliscants, fer més sense contractar més professionals», expressen.

    En aquest sentit, els assistents a l’assemblea oberta han criticat el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària presentat pel Departament de Salut, ja que consideren que no aborda els problemes que afecten directament l’assistència. «S’aposta per incorporar nous perfils professionals, en comptes de reforçar la plantilla de facultatius per reduir la sobrecàrrega i millorar l’accessibilitat al sistema, i no es milloren les condicions laborals ni les retribucions per fer més atractiva l’especialitat», han indicat.

    I és que, perquè l’atenció primària tingui futur, «és imprescindible dotar de més prestigi la medicina familiar i comunitària», segons els mateixos professionals. Per aconseguir-ho, han reclamat que l’especialitat s’introdueixi al pla d’estudis de les facultats de Medicina, actualment absent. A més, han instat el Govern a millorar les condicions de treball del personal facultatiu, tant a nivell retributiu com de confort i benestar, per atraure el talent jove des del sistema de formació sanitària especialitzada.

  • Les claus de la futura llei de l’avortament

    Les joves a partir dels 16 anys podran avortar sense el consentiment dels pares i mares, les regles doloroses podran comportar baixes laborals des del primer dia i sense duració màxima, hi haurà un permís prepart remunerat des de la setmana 39 de gestació -no des de la 36, com en principi proposava el Ministeri d’Igualtat- i els centres educatius hauran d’oferir, gratuïtament, els productes necessaris per a la menstruació. Aquestes són algunes de les qüestions més rellevants que incorpora l’avantprojecte de llei per a la Protecció dels Drets Sexuals i Reproductius i la Garantia de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs, aprovat ahir pel Consell de Ministres, després de molts mesos de controvèrsia entre els dos partits que conformen el govern espanyol.

    Ara, aquest projecte de llei haurà de passar pels òrgans consultius, el Consell General del Poder Judicial i el Consell d’Estat, i després s’enviarà al Congrés dels Diputats, on es debatran les esmenes dels diferents grups parlamentaris. A continuació anirà al Senat, on previsiblement també s’hi presentaran esmenes. Si supera aquest llarg tràmit parlamentari, la nova llei actualitzarà la que hi ha vigent des del 2010, que encara està pendent de sentència del Tribunal Constitucional pel recurs interposat pel Partit Popular ara fa dotze anys.

    L’avantprojecte ha estat impulsat pel Ministeri d’Igualtat, dirigit per Irene Montero (Unidas Podemos) i, des del minut zero, ha generat debat entre els membres socialistes del govern, que no veuen amb bons ulls alguns dels plantejaments del nou avantprojecte de llei. D’aquests aspectes, els més controvertits són amb relació a l’avortament a partir dels 16 anys sense el consentiment patern, el que genera molt rebuig en sectors més conservadors i, especialment, les baixes laborals per regles doloroses. De fet, aquest últim aspecte ha estat discutit des del mateix PSOE, des dels sindicats i des de diferents sectors feministes, per considerar que pot estigmatitzar a les dones i dificultar encara més la seva activitat laboral i les seves carreres professionals. Finalment, la baixa per regles doloroses requerirà que la dona hagi estat diagnosticada amb alguna malaltia associada a aquests dolors, com la dismenorrea o l’endometriosi, fet que minimitza el nombre de dones que s’hi podran acollir.

    Sense IVA reduït en els productes menstruals

    El projecte de reforma de la llei de l’avortament finalment no inclourà la reducció de l’IVA dels productes d’higiene menstrual, que el Ministeri d’Igualtat pretenia abaixar del 10% al 4%. Ho va confirmar la ministra d’Igualtat aquest dilluns, en una entrevista a la Cadena SER, en què va responsabilitzar el Ministeri d’Hisenda, encapçalat per María Jesús Montero, de què aquest element no s’incorpori en la proposta legislativa. Es calcula que amb aquesta reducció de l’IVA es deixarien de recaptar uns 30 milions d’euros. La proposta, doncs, ha quedat aparcada i es tornarà a plantejar en els pròxims pressupostos generals de l’Estat.

    Tanmateix, es tracta d’una proposta de reducció de l’IVA que fa temps que es planteja des dels sector més d’esquerra del govern i des de molts àmbits feministes. De fet, segons un estudi de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, un 19,2% de les dones han tingut, en algun moment de la seva vida, dificultats econòmiques per comprar productes menstruals. Així mateix, una investigació pionera en l’àmbit europeu, impulsada per Zero Waste Europe i realitzat per Rezero, estima que el cost anual associat a aquests productes oscil·la entre els 21 i els 125 euros, entre 749 i 4.493 euros al llarg de la vida d’una dona.

    Interrupció voluntària de l’embaràs

    Pel que fa al dret a l’avortament, es pretén que sigui clarament un servei del sistema públic de salut i, per garantir-ho, la proposta adoptada pel Consell de Ministres recull un registre d’objectors de consciència que es posarà en marxa a cada autonomia i que ja va avançar la ministra Montero fa unes setmanes. En aquest sentit, els professionals que es vulguin inscriure hauran de fer-ho amb antelació i per escrit i, tal com diu el text del projecte, aquests objectors de consciència ho seran tant per a l’àmbit públic com per al privat. També es preveu l’eliminació dels tres dies de reflexió per avortar i l’obligació de rebre informació tret que ho demani la dona de forma expressa.

    Es mantindran els terminis actuals, de manera que l’avortament continuarà sent lliure fins a la setmana 14 de gestació, però serà la dona la que decideixi el mètode amb el que portarà a terme la interrupció voluntària de l’embaràs. A partir d’aquí i fins a la setmana 21, es podrà fer un avortament terapèutic, és a dir, una interrupció per causes mèdiques com ara malformació del fetus o perill per a la vida de la mare. A més, el nou projecte de llei inclou un període de baixa per interrupció voluntària de l’embaràs i s’hi incorpora la provisió d’assistència i acompanyament integral i especialitzada en aquests casos.

    En aquest context, recentment s’ha modificat el Codi Penal per tal de penalitzar l’assetjament a les dones que interrompen voluntàriament els seus embarassos. Aquesta mena d’assetjament a les portes de determinades clíniques era una constant des de la despenalització de l’avortament i el reconeixement, del dret de la dona a interrompre lliurement i voluntàriament la gestació en les primeres catorze setmanes de l’embaràs. Amb aquesta nova disposició, que ja està en vigor, s’ofereix seguretat jurídica tant a les dones que volen interrompre l’embaràs com als professionals que hi participen, ja que estableix penes de fins a tres anys per aquells que, per obstaculitzar l’exercici del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs, assetgin una dona mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius.

    Salut sexual

    El document presentat al Consell de Ministres també inclou la gratuïtat dels anticonceptius hormonals, inclosos els de llarga durada, i la píndola de l’endemà, la distribució d’aquests mètodes anticonceptius en instituts en el marc de campanyes d’educació sexual i, en el termini d’un any, la dispensació d’anticonceptius de barrera als centres educatius. A més, les píndoles anticonceptives de darrera generació tornaran a estar cobertes per la Seguretat Social i es promouran els mètodes d’anticoncepció masculina, perquè això no sigui només una responsabilitat de les dones.

    El nou projecte de llei també posa èmfasi en l’educació sexual, que passarà a ser obligatòria a totes les etapes educatives i s’enfocarà des del consentiment i les relacions fomentades als bons tractes. Així mateix, es crearan centres públics d’atenció especialitzada en salut sexual i reproductiva i també es formarà de forma específica en educació sexual i menstrual els professors, funcionaris de presons i treballadors públics.

    Ventres de lloguer

    El projecte de llei també regula, prohibint-los, els ventres de lloguer, ja que es consideren com una de les formes de violència contra la dona. Amb aquesta consideració, es prohibirà la publicitat de les agències que ofereixen aquest tipus de serveis, amb sancions pels mitjans de comunicació que incloguin els seus anuncis. Finalment, l’esborrany de la nova norma ha eliminat l’article en què es proposava donar competència als tribunals per perseguir penalment a les parelles que recorrin a l’estranger per dur a terme aquesta pràctica.

  • La llei de l’avortament inclourà les baixes per dolor menstrual

    El Consell de Ministres aprovava ahir l’avantprojecte de la llei d’avortament que inclourà la baixa per dolor menstrual incapacitant i un permís prepart remunerat des de la setmana 39 d’embaràs. Altres mesures com la reducció o eliminació de l’IVA dels productes d’higiene femenina, no es contemplaran, ja que “el Ministeri d’Hisenda no ha volgut que vagi en la llei” tot i que ha garantit que “es tornarà a negociar en els Pressupostos Generals de l’Estat”, ha admès Irene Montero, ministra d’Igualtat que també ha lamentat que “un 22% de les dones no pot pagar-se els productes d’higiene” i la mesura les ajudaria. L’avantprojecte, però, encara queda pendent de les al·legacions del Poder Judicial, la Fiscalia i el Consell d’Estat, abans d’arribar al Congrés previsiblement a la tardor i que entri en vigor els primers mesos de 2023.

    Espanya serà el primer país Europeu en reconèixer la baixa per menstruació, segons ha afirmat Montero, i es contempla la salut menstrual com a un dret sexual i reproductiu. Les baixes hauran de ser atorgades sota supervisió mèdica i no tindran límit de dies. A més, estaran finançades per l’Estat des del primer dia i serà aplicable a dones que tinguin malalties que provoquen dolor com ovaris poliquístics, endometriosis, miomes o dismenorrea, és a dir, les que pateixen dolor intens sense origen patològic. Tot i que ja es podien sol·licitar baixes amb les patologies esmentades, la novetat és que a l’estar pagades al 100% per la Seguretat Social, les dones que s’hi acullin no es veuran perjudicades econòmicament. Tània Verge, consellera de Feminismes i Igualtat de Catalunya ha aplaudit la mesura. “Des de la Generalitat, portem mesos treballant en l’estratègia nacional de drets sexuals i reproductius, però celebrem que tots aquests drets estiguin en l’agenda política”, ha afirmat.

    Des dels sindicats es lamenta que no s’hagi comptat amb ells per a dur a terme la mesura. Mentxu Gutierrez, secretària de Dones i Polítiques d’Igualtat de CCOO de Catalunya, en fa una valoració positiva per “la seva visió de gènere”, tot i que es mostra cauta entorn a “l’aplicació”. Des d’UGT de Catalunya, no fan un posicionament oficial per la falta d’informació, tot i que tal com també afirmen des de CCOO, creuen que s’hauria d’haver incorporat a la mesura la reducció de l’IVA en productes d’higiene femenina, ja que “és una discriminació indirecta cap a les dones”, afirma l’Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació d’UGT de Catalunya.

    “Les dones han d’assumir un dolor incapacitant perquè sí, però els homes no viuen cap dolor similar”, afirma la Mentxu Gutierrez, qui lamenta que hi ha una “falta de comprensió”. A més, defensa que darrere de qualsevol dolor que incapaciti “ha d’haver-hi una baixa sí o sí”, tot i que s’ha de fer una avaluació per comprovar que “no hi ha cap patologia sense detectar”. Des d’UGT, es reclama “una perspectiva feminista de la sanitat” que contempli “les necessitats específiques de les dones” per “no incidir en cap discriminació indirecta”.

    Altres novetats de la nova llei d’avortament

    La norma també inclou un permís prepart per a les embarassades a partir de la setmana 39 de gestació i no des de la 36 com proposava Igualtat en un inici. A més, es garanteix l’avortament en els centres públics, ja que fins al moment el 85% es produïa en clíniques concertades, i es contempla en centres privats acreditats de manera “excepcional”. Per a garantir la interrupció de l’embaràs com a servei públic, es regula l’objecció de consciència dels professionals perquè no sigui un impediment. S’eliminen els tres dies de reflexió establerta en la llei anterior, que obligava a reafirmar-se en la decisió 72 hores després d’haver-la sol·licitat, i es permetrà interrompre l’embaràs als 16 i 17 anys sense consentiment patern o matern. A més, es repartiran productes menstruals i preservatius en centres educatius i s’impartirà una educació sexual a les aules. També es faran campanyes per acabar amb el dèficit informatiu sobre els drets sexuals i reproductius i es preveu la creació d’una línia telefònica especialitzada en la matèria. Per últim, es garantirà el finançament dels anticonceptius hormonals i la gratuïtat de l’anticoncepció d’urgència en centres de salut.

  • La CAMFiC demana a Salut que impulsi una llei d’atenció primària i salut comunitària

    La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha demanat al Departament de Salut que impulsi una llei d’atenció primària i salut comunitària. Per la CAMFiC, l’anàlisi retrospectiva d’aquests 15 anys no permet ser optimista i l’atenció integral i integrada que proporcionen els equips d’atenció primària (EAP) està «en risc». «Només cal veure els darrers pressupostos destinats a l’Atenció Primària: l’any 2012 es destinava el 18,08% a l’Atenció Primària, mentre que el 2022 serà el 16,76%», assenyalen.

    L’organització insisteix en què és el moment de passar a l’acció: «Independentment de la mirada ideològica, els diagnòstics estan fets i són concordants. És moment d’accions, i també de fer les coses de manera diferent als ingents documents fets fins ara, i d’invertir en els EAP protegint la salut de les persones i els seus principis bàsics per Llei, amb els EAP com a garant», expressen des de la CAMFiC.

    Per tot això, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària demana al Departament de Salut la creació d’una llei d’atenció primària i salut comunitària que garanteixi un accés universal al sistema sanitari a través de l’atenció primària, que estableixi garanties d’accessibilitat, coordinació i eficàcia i que defineixi a composició dels equips d’atenció primària, la seva autonomia organitzativa i la cartera de serveis. A més, la Llei proposada establiria el finançament necessari de tots els capítols pressupostaris per assolir els punts anteriors.

  • Psicòlegs i dietistes a l’atenció primària i comunitària: tractar les causes o les conseqüències

    En els darrers anys assistim a un creixement exponencial de les demandes per incrementar les dotacions de psicòlegs i dietistes-nutricionistes als centres i equips d’atenció primària i comunitària (APiC) a Catalunya (i a la resta d’Espanya).

    L’augment de la incidència dels problemes de salut mental entre la població, accentuat arran de la pandèmia Covid-19, ha refermat les reivindicacions de les organitzacions professionals i de diverses associacions d’usuaris d’incorporar psicòlegs clínics als equips d’atenció primària i ha estat un estímul per a les autoritats sanitàries que, ens diuen, estan acabant de perfilar els plans per satisfer-les. L’increment progressiu de la taxa de suïcidis i el creixement espectacular de les llistes d’espera, com apunten alguns estudis, esdevé poc tolerable i inadmissible.

    Ningú no pot negar la importància dels problemes de salut mental que afecten les nostres comunitats. Problemes que van des d’alteracions dels estats d’ànim a les depressions greus -que segons les enquestes podrien perjudicar prop d’una quarta part de la població- i que són causa directa de demandes d’atenció especialitzada i d’atenció primària. Problemes i necessitats que sovint son objecte de prescripció de fàrmacs psicòtrops dels quals el nostre país és capdavanter en el consum.

    Pel que fa a l’excés de pes i a l’obesitat, que molts caracteritzen com epidèmiques, més de la meitat de la població -segons l’enquesta catalana del 2019- pateix excés de pes, i supera el 16% quant a l’obesitat. Ambdues característiques són factors de risc de moltes altres malalties. I que, a més, perjudiquen sobretot els col·lectius menys afavorits econòmicament i social. Problemes que són també molt freqüents entre la població infantil: una de cada tres criatures entre sis i dotze anys pesa més del compte i una de cada deu ja és obesa.

    La incorporació de nous professionals dels àmbits de la salut mental i de la dietètica i nutrició hauria d’obeir a una valoració adient de la necessitat local i de la pertinença d’aquesta iniciativa, perquè cal evitar la política de «cafè per a tothom», que confon equitat amb igualtat, i individualitzar curosament les decisions per a cada lloc. Els recursos de L’APiC en el seu conjunt sempre han d’adaptar-se el més estretament possible a les necessitats locals i aquest cas no hauria de ser una excepció.

    No podem oblidar tampoc que molts dels problemes de salut mental i de sobrepès són conseqüència en bona part, de les condicions de vida dels col·lectius més desfavorits soci-econòmicament, als quals pertanyen la majoria de les persones afectades. Condicions de vida poc susceptibles a l’abordatge sanitari i encara menys a les intervencions clíniques.

    I el que encara és més important, que les limitacions per millorar-les per part dels serveis sanitaris, poden fomentar una medicalització inadequada. Medicalització que potencialment incrementa la iatrogènia i que en consumir recursos (humans i econòmics) afecta el cost/oportunitat, limitant d’altres intervencions més equitatives i eficients.

  • La càtedra que la infermeria mereixia

    «La creació d’aquesta càtedra és una posada de llarg per a la infermeria», assegura Marta Romero, directora de la primera Càtedra d’Infermeria que es constitueix a Catalunya i la segona en l’àmbit estatal. Es tracta també de la primera càtedra del sector que impulsa un col·legi professional (Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona) i una universitat (Universitat de Barcelona), i aquest dilluns ha estat presentada a l’Aula Capella de la UB.

    Romero, que és directora i professora del Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica de l’Escola d’Infermeria de la UB, ha destacat que amb aquest nou pas la Universitat i el Col·legi han unit forces per connectar l’acadèmia i el món científic amb l’àmbit professional per tal d’enfortir la professió d’infermera, una fita que considera «imprescindible per a la sanitat i la societat actuals».

    La directora de la càtedra, que és el màxim nivell en l’escalafó docent universitari, ha tingut paraules de reconeixement per a l’equip humà que l’acompanyarà en aquesta nova tasca, un conjunt d’infermeres i infermers amb reconeguda trajectòria investigadora, docent i assistencial amb qui comparteix la finalitat de visibilitzar l’aportació de les persones infermeres a la salut de la ciutadania.

    Un punt d’inflexió

    Per al rector de la UB, Joan Guàrdia, la Càtedra d’Infermeria UB-COIB «suposa un punt d’inflexió per a la professió en l’àmbit acadèmic» i un pas «atrevit i potent» que s’ha accelerat en els últims dos anys i mig arran de la covid-19 i que ha esdevingut una necessitat pública.

    «Mai ningú ha discutit el paper de la infermeria, però no és fins a la desgràcia d’una pandèmia espantosa que algú s’ha adonat del que suposa una professió com la infermeria», ha sostingut el rector.

    Guàrdia considera que aquesta nova càtedra es convertirà en una institució de referència i rigorosa. I ha advertit: «Liderar és assumir responsabilitats i ser generosos, col·laboradors, flexibles, creatius i innovadors».

    «Un dia màgic»

    «El motiu de creació d’aquesta càtedra és molt senzill: Ens ho mereixem», ha sentenciat el director de l’Escola d’Infermeria de la UB, Joan Maria Estrada, que ha qualificat la jornada com «un dia màgic per a l’escola, per a la universitat i per a la professió infermera».

    Per Estrada, el naixement d’aquesta càtedra és positiu per als centres de salut, els professionals i la ciutadania, i ha desitjat a altres companyes d’altres universitats, col·legis i comunitats autònomes que «tirin endavant els seus projectes amb molta feina, il·lusió i empenta» per tal d’aconseguir que en el futur hi hagi més càtedres d’aquest tipus que enforteixin la infermeria.

    Prendre decisions estratègiques, ser crítics i autocrítics, i tenir cura de les persones i de les seves necessitats forma part de l’ànima del projecte, el camí del qual va començar fa anys i que, segons Estrada, encara es troba en el principi d’una feina a la qual li queda molt recorregut.

    Com la resta de companys de taula, Estrada ha incidit en el fet que la Covid-19 ha posat de manifest les necessitats del sistema de salut i ha ajudat a saber on estan les seves debilitats, per la qual cosa ha animat a sentir-se orgullosos de la feina feta per obtenir aquest reconeixement i de la que encara queda per fer.

    Càtedra UB-COIB d’Infermeria. | Xènia Fuentes (UB)

    Evidències científiques

    Per part seva, la vicepresidenta del COIB, Maria Romeu, ha recordat Florence Nightingale, considerada la mare de la infermeria moderna, el naixement de la qual es va celebrar recentment, el 12 de maig, Dia Internacional de la Infermeria. Tant aquesta commemoració com la nova càtedra pretenen sumar la visió humanística i l’evidència científica, i volen servir per dotar el sector de més visibilitat i influència.

    Romeu ha indicat que «cal posar de manifest la necessitat de millorar les condicions laborals de les infermeres, de tenir la representació institucional que ens correspon i d’implantar de manera efectiva les especialitats», i «cal acompanyar les reclamacions amb evidències que només podem aportar les infermeres».

    Per això, i per «convèncer» els legisladors, ha dit, «aquesta càtedra ha de servir per ajudar-nos a construir i difondre aquestes evidències, a partir del mètode científic en la recollida i l’explotació de les dades».

    Recerca i formació

    L’objectiu principal de la càtedra és la promoció d’activitats de recerca, formació, divulgació i transferència del coneixement a l’àmbit de la infermeria, així com l’organització d’activitats socials i culturals per fer visible l’aportació de les infermeres.

    De forma específica, la càtedra es marca diferents finalitats, com facilitar la difusió dels resultats de recerca a través de publicacions i accions comunicatives, impulsar projectes de recerca alineats amb les necessitats de la ciutadania i amb la revalorització de la professió, fer activitats de formació continuada en l’àmbit tècnic, científic i humanístic, i potenciar el debat a través de jornades i congressos.

    Els propòsits específics inclouen també la convocatòria d’un premi Càtedra Infermeria UB-COIB a la divulgació científica, així com promoure l’orientació de graduades joves cap a la recerca de la infermeria per contribuir a una millor cura de la persona, la família i la comunitat mitjançant premis Càtedra Infermeria UB-COIB al millor TFG, TFM i tesi doctoral.

  • Veus alguna cosa estranya a la teva pell?

    En aquesta època de l’any en què ja comencem a deixar un bon tros de la nostra pell a l’aire, els dermatòlegs reforcen el seu missatge preventiu: protecció solar sobre la pell, però també barrets i ulleres de sol, fins i tot màniga llarga de teixit fresc, i evitar les hores més fortes del sol, triant preferentment les ombres, sobretot en ple estiu entre les 12 i les 16 hores, a més d’hidratar-nos a consciència. I observar la mateixa pell per detectar-ne qualsevol canvi. Vigilar l’aparició de taques, berrugues, petits bonys o pigues, de manera sobtada, si augmenten amb el pas del temps, varien el seu aspecte, o bé si donen alguna mena de picor, coïssor o dolor, forma part de la prevenció que els especialistes en la pell afirmen que pot evitar fins a un 80% de càncers de pell.

    El creixement anormal de les cèl·lules a la pell, el càncer cutani, és el més freqüent en la població caucàsica -de pell blanca-, i l’exposició al sol té molt a veure amb el seu desenvolupament. D’aquí que es parli d’aquesta possible prevenció de fins al 80% de casos. A més, el fet que els primers símptomes apareguin a la vista, sobre la pell, en forma de pigues, taques o petits bonys, fa que la mortalitat arribi a ser baixa. Malgrat això, els dermatòlegs adverteixen que en llocs com l’esquena, o el clatell de les persones sense o amb molt poc cabell, on ens hem de fer mirar, o fotografiar, per veure-hi els petits detalls de la pell, o en els peus, la revisió dels quals molts cops s’oblida, també poden aparèixer els detonants del càncer.

    Tal com recorda la doctora Rosa Maria Martí, cap de la secció de Dermatologia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, «no s’ha de posar el focus només en el melanoma, perquè càncer de pell no melanoma, en general, n’hi ha moltíssim, encara que la seva mortalitat sigui molt baixa». Què els diferencia, al càncer melanoma i al no melanoma? Segons explica la dermatòloga, les diferències bàsiques són que «el melanoma és el càncer de pell que deriva dels melanòcits, que són les cèl·lules que fabriquen la melanina, el pigment de la nostra pell». Martí precisa que «la majoria de melanomes són de color marró o negre i quan són petits poden recordar una piga negra, o fins i tot aparèixer sobre pigues prèvies».

    El càncer cutani no melanoma, en canvi, que pot ser un carcinoma escamós o un carcinoma basocel·lular, segons afirma l’especialista de l’Hospital Arnau de Vilanova, «deriva dels ceratinòcits, que són les cèl·lules que predominen a l’epidermis, la capa més superficial de la pell». I afegeix que «els tumors malignes –carcinomes- poden ser de color rosat, del mateix color de la pell, o no tenir color. No destaquen tant com els melanomes, però tenen un creixement molt més lent que deriva en petits bonys i, si es deixen créixer, en grans tumors». Martí també explica que aquests tumors «tenen tendència a ulcerar-se pel centre, a cobrir-se de crostes i semblar que taquen, però tornar-se a obrir». Un tumor ulcerat que no acaba de curar mai i fins i tot sagna és el que caracteritza el càncer de pell no melanoma que, tal com puntualitza la Dra. Martí, amb cirurgia, en la majoria dels casos els carcinomes es retiren de manera completa. «Tenen menys tendència a disseminar-se a distància, es veuen, i la cirurgia pot ser curativa», expressa.

    En canvi, «el melanoma té molta capacitat de disseminar-se i, molts cops, quan es detecta, les cèl·lules malignes ja s’han escampat», argumenta la dermatòloga Rosa Maria Martí, que és, juntament amb la Dra. Susana Puig de l’Hospital Clínic de Barcelona, coordinadora a Catalunya de la campanya Euromelanoma 2022. Amb el lema ‘Escaneja la teva pell’, aquesta iniciativa que es posa en marxa cada any en més de 50 països vol conscienciar sobre la importància de la cura de la pell per a prevenir el càncer cutani, tant el melanoma com el no melanoma.

    Després de dos anys de restriccions en les visites presencials a la consulta dels especialistes, per prevenir el contagi de la Covid-19, enguany la campanya europea del melanoma reprèn la programació d’exploracions gratuïtes. Les faran del 5 al 30 de juny dermatòlegs de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), i per sol·licitar-ne una, caldrà entrar al web de la campanya per demanar prèviament una cita, omplint abans un qüestionari per determinar si es tracta d’una persona amb factors de risc de patir càncer de pell i, en cas afirmatiu, es podrà sol·licitar el control dirigit per un especialista.

    Des de la Fundació Piel Sana de l’AEDV s’insisteix en la necessitat d»escanejar’ periòdicament la pell per a detectar-ne qualsevol alteració a temps, perquè els especialistes recorden que la precocitat del tractament és essencial per a la cura. Descriuen la pell com «un codi que conté informació sobre la nostra salut». Per això, en la campanya d’aquest any fomenten la idea d’escanejar la pell per a la detecció precoç de qualsevol anomalia que pugui ser cancerosa. Comparen la pell amb un QR a llegir, especialment, si s’hi troba alguna lesió, forma o color estrany.

    Segons les seves dades, «només un 11% de les persones se sotmet a una revisió de pigues amb un dermatòleg, i només un 33% s’autoexplora la pell anualment». També donen a conèixer que «les dones tenen més probabilitats de contraure melanoma en les cames i els braços, mentre que els homes ho acostumen a fer al tronc, al cap i al coll». Saben que, a Espanya, més de 300 pacients són diagnosticats de melanoma cutani cada mes, i que aquesta incidència s’ha duplicat en les darreres dècades. Tal com apunta el director de la campanya de la Fundació Piel Sana de l’AEDV i coordinador estatal d’aquesta crida a escala europea, el doctor Agustín Buendía, «l’augment de l’esperança de vida i, especialment, dels estils de vida amb majors exposicions al sol són dos dels factors que han incidit en l’elevada taxa de càncer de pell registrada els últims anys».

    Diagnòstics ajornats per la pandèmia

    Es calcula que, l’any 2020, a conseqüència de la Covid-19, una de cada cinc persones amb melanoma en fase inicial no va ser diagnosticada. En concret, afirmen que «el diagnòstic de melanomes, el tipus de càncer més agressiu, responsable de més del 80% de les morts per càncer de pell, va caure un 21%. Per això, des de l’AEDV calculen que això podria suposar que hi hagués més de 1.100 melanomes a tota Espanya encara per diagnosticar.

    Davant de la sospita d’un melanoma, es recomana consultar-ho amb el metge. I, en concret sobre el melanoma, l’AEDV recorda la regla de l’ABCD per a la detecció dels seus indicis:

    • A. Asimetria: els melanomes inicials són asimètrics.
    • B. ‘Borde’: la majoria dels melanomes inicials tenen cantells (‘bordes’) irregulars i fistonats (arquejats).
    • C. Color: els melanomes inicials tenen color no homogeni (marró, vermellós, negrenc…)
    • D. Diàmetre: els melanomes tenen, en general, un diàmetre superior a 6 mil·límetres.
    • E. Evolució: se sospita de l’existència d’un melanoma, si apareixen un o més d’aquests signes d’alerta, o qualsevol altre anormal, com ara sagnat, inflamació, vermellor, enduriment o picor.

    El melanoma, apunta també la Dra. Rosa Maria Martí, «es relaciona amb les cremades solars intermitents. Pot sortir a la cara, però també a zones on es pren el sol de forma intermitent, com ara el tronc, els braços i les cames. En canvi, els carcinomes sobretot es detecten en zones exposades al sol, com la cara, les mans i les cames. En els homes, la cara i el cuir cabellut en els casos d’alopècia, però també les orelles, són els espais on se’ls localitza més carcinomes, mentre que el melanoma, és al tronc i a les extremitats.

    Nens i ancians

    Pel que fa a la població infantil, la cap de Dermatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova explica que, si bé el càncer de pell per sota dels 20 anys és raríssim, no és impossible. Però cal evitar que els infants es cremin i inculcar-los de ben petits la necessitat d’autoprotegir-se. En aquest sentit, Rosa Maria Martí recalca el paper primordial que tenen en la prevenció de futurs càncers en la pell de les criatures, els responsables d’ells en escoles, colònies i activitats esportives i d’oci, que han de ser conscients de la importància de protegir-los del sol.

    I, sobre les persones grans, Martí fa una crida a familiars o cuidadors, també a ells mateixos, a observar i tenir cura de la seva pell, ja que els especialistes -segons explica- acostumen a detectar molts carcinomes en aquest col·lectiu de gent gran i, en general, força avançats ja.