Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Pedra a pedra per a una Salut Pública comunitària

    Avui dimarts 28 de juny, és un dia important per al Col·legi Oficial de Metges de Lleida. Aquesta tarda hi haurà l’acte -que presidirà el Conseller de Salut, Josep Maria Argimon- de col·locació de la primera pedra de la seua nova seu i d’una residència per a professionals sanitaris. Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) també hi serem: estem contents que els companys i les companyes metges ens hagin convidat a acompanyar-los en aquest dia tan especial.

    Fa temps que des de diversos col·lectius professionals estem construint el que hauria de ser el model de Salut Pública que creiem que hem de bastir com a societat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ens recorda que «la salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties». El Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 també assenyala que la salut, com a “estat de benestar biopsicosocial i espiritual”, és “el resultat de la relació entre les persones i l’entorn físic i social” i que “requereix l’abordatge de les desigualtats i la interseccionalitat”.

    La setmana passada el mateix CEESC ho recordava en una compareixença al Parlament. El president del nostre Col·legi, Marc Queralt, celebrava que els discursos en matèria de salut vagin cada cop més en la línia de “posar la persona al centre de tota l’atenció” i feia valer que “els educadors socials estem en molts àmbits i tenim la possibilitat de veure les persones des de diferents perspectives”.

    El president del CEESC hi va participar acompanyat de dos professionals de l’àmbit sanitari. L’educador social David Ventura va explicar a diputats i diputades la necessitat de tenir present que els equips estiguin conformats per perfils professionals que siguin complementaris, i de veure el pacient -el malalt- com una persona amb capacitats i potencialitats. La també educadora social sanitària Marta Pi els va fer notar que “una de les bases que creem, educadors i educadores socials, és ciutadans de ple dret”, en la línia del que ja apunten els darrers plans directors, “amb una bona voluntat però que encara cal fer-hi més i arribar més lluny”. Ara cal consolidar i ampliar aquests equips interdisciplinaris al conjunt del sistema sanitari català.

    El Pla de Salut 2021-2025 es basa en els principis ètics de respecte per a les persones, la justícia social i l’equitat, la cura de les persones i l’entorn, i l’eficiència i la sostenibilitat, que no són només principis compartits per les educadores i els educadors socials, sinó que són part de la missió que tenen en l’execució del seu exercici professional.

    Pi assenyalava que “si volem ciutadans de ple dret, hem de fomentar tots els recursos comunitaris” perquè el “el treball comunitari que planteja el pla director es queda molt curt; nosaltres acompanyem, hi som, facilitem el procés de canvi, però necessitem que a la comunitat hi hagi tots els recursos disponibles”. De fet, Ventura remarcava la necessitat d’una ‘salut comunitària’ com a “treball a la comunitat, treball des de la comunitat i treball per a la comunitat, entenent la comunitat com un agent de salut”. I activar-la per a la prevenció, per a la promoció, per a desenvolupar-se com a persones i per treure estigmes que sols fan que agreujar la situació de qui ja té algun diagnòstic.

    Com dèiem, avui és un dia destacat per al Col·legi Oficial de Metges de Lleida, amb qui ja hem compartit aquesta visió interdisciplinària i que en més d’una ocasió ens han fet notar que també es fan seua, amb voluntat de compartir projectes. Pedra a pedra hem de construir un sistema sanitari català amb mirada comunitària.

  • Sense salut global no hi ha salut individual

    Quan la ciutat xinesa de Wuhan explicava al món que una espècie de ratpenat havia infectat persones amb un virus que mata, s’estava passant un missatge molt més global: la salut és un tot inseparable entre salut humana, salut animal i salut de l’ecosistema global planetari: terra, mar i l’aire i tota la vida que hi ha en les tres dimensions. Basant-se en això, l’any 2008, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), l’Organització Mundial de Salut Animal (OIE) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) van publicar els ‘Dotze principis de Manhattan‘. Són les conclusions d’una prèvia reunió a Nova York d’experts en diferents disciplines de tot el món, el pont a un mètode holístic (One world, onehealth) per prevenir malalties en persones i animals que respecti la integritat dels ecosistemes en benefici de persones, animals i tota la biodiversitat.

    Aquesta estreta interdependència entre salut pública, sanitat animal i estat dels ecosistemes ha batejat i ha estat fil argumental de les ponències i participació dels 250 assistents al congrés nacional de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Gestió Sanitària (SEMPSPGS), celebrat a la ciutat de Girona del 15 al 17 de juny amb el títol One Health: Del desafío a la vanguardia.

    «Hem avançat molt en medicina els darrers 50-70 anys. Sabem molt de patologies, què les provoca i quines són eines terapèutiques, però ens hem centrat en la salut només com a tractament de la malaltia i hem deixat de banda l’entorn», explica la ponent del congrés, presidenta de la Plataforma One Health i degana de Veterinària de la UAB, Maite Martín, que també presideix la conferència de degans i deganes veterinaris de tot l’Estat.

    Martín considera que «som una societat que hem anat fent les coses entenent la salut com l’oposat a la malaltia i, per tant, hem fet abordatge centrat bàsicament en les patologies, on hem avançat i millorat moltíssim l’esperança de vida. Però el món ha canviat moltíssim i ara l’entorn exerceix una gran pressió sobre la salut. En part per la degradació dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat a conseqüència del model d’economia lineal en el que ens trobem, basat en l’extracció de recursos naturals que un cop transformats i utilitzats generen uns residus que són abocats al medi ambient. També per la sobreconcentració de gent en les grans ciutats i la pèrdua dels recursos ecosistèmics dels quals depenem, com ara per l’obtenció d’aigua. Avançar en tecnologia ha estat positiu, però ara ens cal trobar solucions per actuar sobre l’entorn i disminuir la pressió. Si fem un abordatge patogènic només, no podrem. La pandèmia de la Covid ens ha ensenyat que no podem contemplar només l’àmbit sanitari».

    Per això, en ple context pandèmic va néixer la Plataforma One Health (Una sola salut), amb la voluntat d’esdevenir connexió entre tots els àmbits que haurien de participar en l’abordatge integral de la salut. Establir sistemes de prevenció amb millor coordinació de la salut animal i humana i la seguretat alimentària per crear mecanismes d’alerta precoç és un dels seus objectius. «És un problema tan complex que necessites gent de totes les disciplines. I la millor solució és impossible perquè s’han de tenir en compte grans diferències de recursos econòmics, factors socials, culturals… S’ha de trobar la solució més eficient», precisa Maite Martín. «La dificultat no és entendre la definició d’una sola salut, sinó portar-la a la pràctica. Declaracions a les cimeres del clima ja se’n fan, però qui les promou no té poder executiu sobre els països. Malgrat els esforços perquè els governs ho implementin, els compromisos no són vinculants i, si un país no redueix les emissions de carboni, per molt que s’hi hagi compromès, no té cap sanció», assenyala.

    Per assolir l’abordatge integral de la salut de tot el planeta i de qualsevol ésser que hi viu, serien necessàries polítiques en xarxa a través d’una estratègia mundial, regional i local a tots els nivells. «La verola del mico, per què la tenim? Si hi ha països endèmics d’això, per què no s’ha erradicat? Si els altres països haguéssim ajudat, no hi hauria malalties tropicals desateses», puntualitza la degana de Veterinària de la UAB. «I per què ens fa por ara tot això? El canvi climàtic, la desforestació, tot el que varia el planeta fa que es desplacin els vectors, i les malalties ens arriben a nosaltres», afegeix.

    Equips multidisciplinaris

    Treballar tots a l’una i ben coordinats. Els ministeris d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Sanitat i Transició ecològica com a pilars-base -diu Martín-, haurien de compondre els equips multidisciplinaris per a l’abordatge necessari. «Però després també Economia, per decidir on es destinen els pressupostos que fan falta; el ministeri de Recerca, per ampliar coneixement, i el ministeri d’Educació, fonamental. Per aconseguir el compromís de la societat, has de formar i educar bé, perquè dos cartells al carrer no fan una campanya de sensibilització», diu.

    La gestió dels plàstics i com arriben a l’organisme humà a través del consum de peix, o el perill de la desaparició de la tortuga marina, un dels depredadors principals de les meduses, i la consegüent amenaça per a les persones i els negocis turístics de la invasió a les platges d’aquests invertebrats són només dos exemples que demostren que una petita pertorbació en un dels elements que formen part de la complexa xarxa d’interaccions que conforma la vida en el nostre planeta repercuteix en multitud d’aspectes i de forma amplificada. En definitiva, com afirma Maite Martín, «no està passant res d’extraordinari, però està passant de manera amplificada. Tot és complex, però l’essència és senzilla. Jo entenc la vida al planeta com les fitxes del dòmino. Si en cau una, van caient les altres, i hi ha peces que ni tan sols sabem que hi són».

    No està passant res d’extraordinari, però està passant de manera amplificada.

    Aconseguir que el que necessita el medi ambient ho aprengui a garantir cada ciutadà en la seva rutina diària seria l’òptim per revertir la situació. Però pel que fa als governs, i segons explica la degana dels veterinaris, caldria tenir en compte la salut animal, «tenim establerta una vigilància epidemiològica animal, però les dades no s’interconnecten amb l’àmbit sanitari de les persones», diu. I posa com a exemple la febre del Nil del 2020. «És una malaltia d’aus migratòries que es transmet als cavalls i a les persones per la picada de mosquit. A Andalusia, en sanitat animal s’estaven comprovant brots en cavalls des de molt abans, ja se sabia que el virus estava al territori, però l’intercanvi d’informació amb sanitat no està automatitzat. Tenim un sistema fragmentat, ‘en caixetes’, i això és un obstacle per assolir aquesta salut global planetària i, en conseqüència, la salut de cadascú».

    En la trobada a Girona també es va exposar que els implants de femta considerats tan nous i revolucionaris en humans ja s’utilitzen des de fa anys amb èxit amb animals. Això evidencia que compartir coneixements suposaria més dreceres beneficioses per a la salut.

    La plataforma One Health que presideix Maite Martín compta amb més de 130 entitats i associacions de tot l’Estat inscrites. Hi ha biòlegs, ecòlegs, veterinaris, metges, i moltes associacions d’infermeria, que es considera clau en aquest abordatge integral de la salut, perquè les infermeres són a tots els àmbits». La plataforma ja ha començat a aportar les seves idees, per exemple, en el Pla Estratègic de Salut i Mediambient que el ministeri de Transició ecològica va portar a consulta pública.»El nostre objectiu fonamental és tenir certa influència política perquè es produeixi el trànsit per a la transversalitat de concebre de manera integral la salut de totes les parts implicades. Facilitar col·laboració entre diferents disciplines i que això esdevingui un element estructural dels nostres sistemes, posant la salut al centre de totes les polítiques», conclou la presidenta de la plataforma, protagonista de la ponència «Redimensionant el concepte de salut pública» al congrés de Girona.

    Reptes exposats

    La desigualtat en l’accés a les vacunes en un món globalitzat però complex per les desigualtats no només econòmiques, també culturals i socials va ser un dels temes tractats a la cita de la medicina preventiva a Girona. La presidenta del congrés, Laura Gavaldà, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública de l’Hospital Universitari de Bellvitge, explica que malgrat les inevitables referències a la pandèmia de la Covid, el congrés no s’ha volgut centrar en ella. «Hem volgut fer entrar aire fresc i obrir l’esperança a canviar les coses», afirma.

    Sí que es va aprofitar per a recollir aprenentatges de la pandèmia. «Trencar el paradigma sobre el mecanisme de transmissió de les malalties n’ha estat un», precisa Gavaldà. «D’aquell gran pànic per la possible transmissió del virus per les mans en superfícies, vam veure que sí és important, però en un nivell secundari. El gran canvi ha estat evidenciar el paper principal dels aerosols en la transmissió, aplicable a moltes malalties. Això té implicacions enormes, per exemple en els canvis en el sistema de climatització dels edificis, en l’estructura arquitectònica, i també en canvis individuals, en el comportament de les persones. Si portar mascareta ens semblava estranyíssim, ara sabem que quan estiguem refredats o amb símptomes de certes malalties, hauríem de ser suficientment responsables per posar-nos la mascareta per no contagiar».

    Gavaldà també insisteix en la necessitat d’un enfocament col·lectiu i donar prioritat a la prevenció planificada. «Si no es planifica, no hi ha prevenció. Planificació i prevenció han de ser a primera línia, si volem evitar allaus de pacients als serveis sanitaris». L’especialista reconeix un altre benefici de la pandèmia quant a la prevenció. «Jo fa 25 anys que explico el que faig, i la pandèmia ha servit perquè s’entengui el que fem a nivell població i societat. El següent pas és veure la imperiosa necessitat d’apostar per aquesta especialitat».

    Això passa, segons Gavaldà, per repensar les actuals condicions de promoció i prestigi professional dels especialistes en Medicina Preventiva i Salut Pública, i també les retributives, així com el cost del coneixement sobre la nostra matèria de treball, que afecta directament el futur de la salut de tots, així com l’estalvi a llarg termini. «Això involucra tota l’administració, l’atenció primària, els hospitals i els municipis. Cal empoderar-los a tots i treballar conjuntament en la mateixa direcció sobre aquesta única salut», diu Laura Gavaldà.

    Una novetat introduïda en aquest congrés a Girona ha estat crear espais de controvèrsia perquè els professionals de diferents disciplines poguessin exposar i confrontar els seus punts de vista divergents. Un dels temes tractats va ser la pandèmia silenciosa dels microorganismes resistents als antibiòtics. Dubtes, controvèrsies sobre mesures que caldria aplicar van posar-se sobre la taula i, segons explica la presidenta del congrés, «tot el que s’hi va dir serà recollit pels diferents grups de treball de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Gestió Sanitària per elaborar documents de consens i recomanacions».

    Enfocaments col·laboratius

    La prevenció en salut, en mans de tots, també s’ha vist reflectida en l’obertura del congrés de Girona a altres disciplines, a banda de la preventivista. I la infermeria ha tingut també el seu reconeixement com a força clau en tot el sistema sanitari. «A part de el vessant assistencial, les infermeres fem formació per a la salut, recerca i investigació, i participem en projectes per a la vigilància i la prevenció de les infeccions. Col·laborem en la realització del treball de camp, en la detecció de les accions de millora a aplicar, i en les decisions per portar-les a terme», puntualitza la infermera referent del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, Dolors Domènech. «Ara mateix al Trueta col·laborem en un estudi multicèntric per a la prevenció de la infecció per catèter. Hem recollit dades per detectar les mesures a aplicar per reduir les taxes d’infecció», comenta.

    Com assistent al congrés de Girona, de la trobada destaca la voluntat d’obertura de la societat científica de medicina preventiva a les infermeres i també als companys veterinaris i d’altres especialitats mèdiques, amb la qual cosa s’han pogut establir vincles amb altres associacions. «Compartir coneixements entre diferents col·lectius de professionals enriqueix tothom. I també és essencial recuperar aquest enfocament holístic de la salut, tan esmentat durant les jornades, i que hem pogut veure al llarg del temps en altres medicines, com ara la medicina tradicional xinesa, que no ha deixat mai de tenir aquesta visió».

    L’aposta de la SEMPSPGS per a visibilitzar les infermeres -subratlla també Domènech- ha permès que hi hagués una taula dedicada a la desinfecció, esterilització i seguretat del pacient, en la qual moderadora i ponents han estat infermers. «Trobo important que les societats mèdiques com la de Medicina Preventiva hagi pres la iniciativa de tenir en consideració les infermeres, tant a l’hora d’organitzar com d’aportar coneixement en aquests tipus d’esdeveniments», afirma. I el tercer punt remarcable, afegeix, ha estat «posar de manifest la necessitat d’avançar cap a nous models de treball en equip, d’innovar en la seva organització i, per què no, que els equips multidisciplinaris també puguin ser liderats per infermeres, que som part essencial dels equips d’atenció en salut».

  • Volem el 25% i més per l’Atenció Primària

    Com és habitual, la Plataforma per la Sanitat pública del Baix Vallès considerem que els plenaris dels ajuntaments són l’eina on resideix la representació popular de la ciutadania, i és per aquesta raó que creiem que és de vital importància el debat i el compromís de les corporacions locals perquè donin suport a les necessitats de la població en l’Atenció Sanitària pública i de qualitat, com bé defensa la nostra plataforma. En aquesta ocasió, demanem el suport per a la campanya que impulsem diverses organitzacions socials a l’hora d’exigir al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que s’arribi a la inversió del 25% destinada a l’Atenció Primària al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en els pressupostos de l’any 2023. El punt en el qual ens trobem ara és molt més baix, situat al voltant del 17%.

    Algunes de les entitats que estem desenvolupant aquesta Campanya del 25% per a l’Atenció Primària som Amnistia Internacional Catalunya, Marea Blanca, Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Medicus Mundi, Rebel·lió Atenció Primària i Metges de Catalunya, una campanya en la qual reivindiquem la importància de l’atenció primària i la necessitat de dotar-la de recursos suficients. Al cap i a la fi, l’atenció primària és la porta d’accés al dret a la salut i, de fet, la mateixa Organització Mundial de la Salut assegura que pot satisfer el 70% de les necessitats sanitàries. Per això precisament és necessari arribar al 25% en els pressupostos de Salut a Catalunya.

    Estem en un moment crucial per a la sanitat pública i, en particular, per a l’atenció primària, que aborda de manera integral la salut de les persones, des del naixement fins als darrers dies de la vida.

    Fa molts anys que reivindiquem la necessitat de comptar amb més personal i amb més recursos per a una millor atenció sanitària, i amb la pandèmia hauríem d’haver après alguna cosa, però, en canvi, estem pitjor que abans.

    Com a exemple, particularment a Mollet, en un dels nostres CAP hi ha 5 facultatius de baixa laboral que no s’han substituït: això propicia que milers de ciutadans i ciutadanes quedin potencialment desemparades, i que el personal mèdic que continua treballant s’hagi de repartir el treball d’aquests metges i metgesses, provocant una sobrecàrrega laboral, canvis de cites, allargament de les llistes d’espera, etc.

    De totes maneres, cal dir que hem aconseguit millores entre tots i totes, com ara l’ampliació de les Urgències de l’Hospital, el futur CUAP, i estem pendents de les obres d’ampliació de la zona de pediatria unificada al CAP de Plana Lledó. A més, hem assolit que l’antiga seu de la Seguretat Social a Mollet sigui, ara, un espai sanitari, així com a l’hospital de Mollet ja no som considerats clients, sinó ciutadania.

    Recordem que la sanitat pública és un dret i no és gratuïta, la paguem amb els nostres impostos, com l’IVA, entre d’altres. Per això, si hi ha un superàvit, volem que s’inverteixi a millorar l’atenció assistencial i no a crear patrimoni privat, com ha fet la Fundació Sanitària de Mollet amb el suport de Cat Salut.

    Volem una sanitat de qualitat i pública 100% amb participació democràtica!

  • Sant Joan de Déu inaugura el primer centre d’oncologia pediàtrica d’Espanya

    L’Hospital Sant Joan de Déu ha inaugurat el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona (PCCB), el primer centre monogràfic d’oncologia pediàtrica d’Espanya i el segon d’Europa. El projecte va arrencar el 2017 amb la campanya #ParaLosValientes, que entre febrer d’aquell any i octubre de 2018 va recaptar 30 milions d’euros procedents de milers de donants, als quals es van afegir 7 milions addicionals en una segona fase de la campanya, per a la construcció del nou equipament. 

    Amb l’obertura del PCCB a finals d’aquest mes de juny, l’Hospital preveu augmentar la seva capacitat d’atendre nous casos de càncer pediàtric cada any, de manera que, si en l’actualitat s’atenien anualment 300 casos nous i 105 casos per recaigudes o consultes de segona opinió, el nou equipament permetrà atendre fins a 400 casos nous cada any, un 35% més.

    El PCCB s’ubica en un edifici de 14.000 metres quadrats connectat al mateix Hospital Sant Joan de Déu i es distribueix en un total de cinc plantes. De la seva superfície, un 70% acull espais per a l’assistència mèdica, mentre que un 30% està destinada a espais per a la investigació i desenvolupament. En conjunt, el nou centre disposa de 37 habitacions individuals, 8 càmeres per al trasplantament, 26 boxs per a l’Hospital de Dia i 21 consultes externes. Al capdavant del seu funcionament hi haurà un equip professional multidisciplinari format per més de 150 persones.

    A més, disposa de Servei de Medicina Nuclear i teràpia metabòlica, quiròfans, laboratoris d’investigació i altres serveis no assistencials com són espais comuns, amb molta llum i amplitud, per afavorir el benestar dels pacients i els seus familiars. De fet, la implicació de pacients i famílies ha estat una constant en el disseny i la construcció d’aquest nou equipament sanitari.

    Alta especialització

    L’enfocament de l’Hospital Sant Joan de Déu en oncologia pediàtrica parteix de la premissa que el càncer infantil està associat al desenvolupament de l’individu en els seus primers anys de vida, mentre que el càncer dels adults està relacionat amb l’envelliment, de manera que la biologia d’aquestes malalties és totalment diferent i els fàrmacs per a adults de poc o res serveix per a nens.

    Com va explicar Andrés Morales, director assistencial del PCCB, durant la presentació del projecte, «l’especialització dels professionals en oncologia pediàtrica del PCCB permet modular el tractament en base a un diagnòstic de precisió, l’edat del pacient i la ubicació del tumor, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte del tractament i les seves seqüeles». «No ens centrem només en l’erradicació de la malaltia, sinó també en afavorir els millors resultats de salut per als pacients i la millor qualitat de vida possible, per donar-los l’oportunitat de complir les seves metes vitals», va detallar.

    Per la seva banda, Jaume Mora, director científic del PCCB, també va subratllar que «el PCCB permet avançar en la investigació específica en el càncer del desenvolupament amb nous tractaments menys agressius, a més de poder formar oncòlegs pediàtrics -una especialitat inexistent- i atendre un major nombre de nens que pateixen aquesta malaltia».

    Juntament amb l’especialització mèdica i la recerca, el PCCB també representa una aposta per l’especialització de la infermeria en oncologia pediàtrica. Com va explicar Anna Negre, cap d’infermeria del PCCB, «la pràctica infermera en oncologia pediàtrica ha evolucionat en paral·lel a l’avenç dels tractaments i, a dia d’avui, les cures ofertes des de la infermeria són d’una alta complexitat».

  • Una sanitat problemàtica també durant l’estiu

    Fa uns dies, els mitjans de comunicació es van referir a un «protocol» de la Gerència d’Atenció Primària de la Comunitat de Madrid que inclou instruccions als professionals dels centres de salut per a què en el cas que es produeixen demandes assistencials mèdiques en moments en què no hi hagi cap facultatiu present, se suposa que durant el període ordinari de funcionament del centre, els professionals d’infermeria assumeixin la responsabilitat de fer-se càrrec de la situació.

    Amb independència de la capacitat de les infermeres per gestionar de forma adient aquestes situacions, la iniciativa de la gerència fa palesa la indigència de l’atenció primària i comunitària de Madrid, incapaç de garantir la presència de metges a cada centre i equip de salut. Situació penosa més pròpia d’estats d’excepció, guerres i altres esdeveniments catastròfics.

    Aquest reconeixement oficial de la insuficiència de recursos de la Comunitat de Madrid ha ocasionat una allau de crítiques i rebuigs, reflex de la indignació de bona part de la ciutadania i els professionals, testimonis de l’accelerat deteriorament de la sanitat pública.

    Aquest document de la Conselleria madrilenya podria semblar simplement una broma de mal gust però, malauradament, respon amb fidelitat a la realitat d’un context de dèficit estructural i de recursos del sistema sanitari públic. Una crisi general a tot l’estat, encara que en algunes parts, com a la Comunitat de Madrid, tingui un caràcter més feridor.

    El deteriorament de l’atenció primària i comunitària espanyola, també de la catalana, no és un problema insòlit ni agut, i com és conegut, ha estat objecte de denúncies persistents des de fa anys per part de la ciutadania més afectada i d’institucions i col·lectius professionals.

    L’arribada de l’estiu i els períodes de vacances dels sanitaris incrementaran encara més aquests tipus de problemes. Trobar substituts per garantir un funcionament mínim dels centres pot esdevenir una tasca difícil si no impossible. És per això que és probable que durant els pròxims mesos es produeixi, també a casa nostra, una nova i inacceptable disminució de l’accessibilitat dels pacients a les consultes mèdiques i d’infermeria i, com a conseqüència, un deteriorament més profund de la qualitat, l’equitat i seguretat de l’assistència.

    Aquestes situacions problemàtiques no es poden solucionar a curt termini, ja que les deficiències estructurals de la nostra atenció primària i comunitària són d’una magnitud desmesurada i s’han incrementat de forma progressiva des de fa anys, sense que els responsables de les polítiques i de la gestió dels serveis hagin actuat per tal d’evitar-les.
    I és precisament en aquest fet on es troba una de les principals arrels del problema, ja que si han de ser aquests mateixos polítics i gestors els responsables d’endreçar la situació, ja ens podem armar de paciència.

    Però com a ciutadans i professionals tenim l’obligació d’avaluar aquest important problema i de demanar la implicació activa i decidida de la ciutadania en la defensa dels seus interessos, ja que la passivitat farà inevitable que, com gairebé sempre, els més perjudicats siguin els sectors de la població amb menys recursos.

  • Els diaris de l’atenció primària: ‘Navegantes’

    Navegantes

    El olor a leña en las calles y la nieve ondeando el horizonte son el escenario de un espejismo primaveral. Mercè, 93 años, viene a consulta. Rompe a llorar y murmura: “la que se tendría que haber ido no lo ha hecho y quién no tenía que hacerlo, sí”. Su hijo Luis, también paciente mío, había fallecido hace 3 semanas tras una corta pero intensa enfermedad. La miro. La complicidad del dolor compartido nos sumerge en un mar donde solo la calidez de un abrazo nos vuelve a impulsar, por un instante, hacia la superficie.

  • Els diaris de l’atenció primària: ‘A l’altra banda de la taula’

    A l’altra banda de la taula

    La solitud de la consulta li havia acabat fent estralls gairebé sense adonar-se’n. S’havia deslligat no tan sols dels seus pacients; també del seu equip, dels seus companys de trinxera. I no havia estat per no reclamar reiteradament que volia tornar a mirar-los als ulls, que volia tornar a tocar-los, que volia tornar a tenir-los presents davant d’ella, perquè acompanyar en la distància, no és acompanyar. De tant parlar en solitud, la veu se li va gastar i, amb la mirada absent i gairebé sense adonar-se’n, va passar a seure arraulida a l’altra banda de la taula.

  • Per fi un govern s’atreveix a qüestionar la sanitat privada amb diners públics

    El Consell de Ministres del govern espanyol ha aprovat un projecte de Llei d’Equitat, Universalitat i Cohesió del Sistema Nacional de Salut en el que, entre altres temes importants, proposa derogar la norma de la llei 15/97, que permet la concertació amb diners públics de la sanitat privada (de negoci), excepte en «casos excepcionals». Ja era hora, 25 anys després d’una llei que ha fet molt mal a la sanitat pública, instaurada a Espanya amb la llei del Servei Nacional de Salut d’Ernest Lluch.

    A Catalunya, teníem ja una llarga història de pagar amb diners públics empreses privades sanitàries, des de les transferències de les competències de sanitat, en la transició, en el que ens passaven a Catalunya les quatre «ciudades sanitàrias»: Francisco Franco (avui Vall Hebron) i les de Tarragona, Lleida i Girona. Es va optar per aprofitar i concertar en el sistema públic els hospitals comarcals existents (semi públics: Diputacions, Ajuntaments i alguna entitat local). Més tard, el 1990 (fa 32 anys), Catalunya aprovava la LOSC (Llei d’ordenació Sanitària), que oficialitzava aquest model i, uns anys després, el 1997, i d’acord amb la llei espanyola, s’aprova una modificació de la LOSC, que ja permetia concertar amb entitats privades de negoci.

    Per això diem que ja era hora de deixar de donar diners públics (dels nostres impostos) a empreses de negoci (algunes d’elles importants multinacionals) que donen, a més, mala qualitat d’assistència per mala qualitat laboral. Caldrà ara aclarir moltes coses per l’aplicació d’aquesta llei. El primer, què es considera entitat pública, entitat privada (amb lucre) i entitat del tercer sector (en principi sense lucre).

    Segons la normativa europea, es considera «entitat pública» la que és propietat d’una administració pública (estat, diputacions, ajuntaments… generalment en forma de Consorcis). Per exemple, el Parc de Salut Mar (CatSalut i Ajuntament). Es considera també un ens públic el que és finançat en més del 90% per l’administració pública i el seu patronat (consells de direcció). Per exemple, l’Hospital Clínic (CatSalut i Universitat de Barcelona). Segons les lleis europees, a aquestes entitats no els caldria concert, només encàrrecs de gestió i pressupost, ja que són un ens propi de l’administració.

    El més difícil i font de corrupteles i ambigüitats són les entitats anomenades «sense lucre», que no poden repartir dividends entre els seus associats i han de revertir els excedents (si n’hi ha) en millores laborals o estructurals. Entre aquestes entitats, tradicionalment s’hi han classificat les Fundacions (l’Hospital Plató, per exemple) o algunes Mutualitats (la Mútua de Terrassa, per exemple), i ordes religiosos. Aquestes podrien ser concertades com a «cas excepcional», però caldrà parlar-ne i exigir molt sobre els temes del cobrament de l’equip de direcció, les condicions laborals, la intervenció en els patronats, la transparència… Per deixar clar quines són aquestes entitats -com alguns sociosanitaris, centres atenció a salut mental, etc.-, caldria una llei estricta de definició del tercer sector i una inspecció acurada de la seva realitat.

    Finalment, ara hi ha concertades amb el CatSalut i empreses privades de negoci (i també negoci en entitats concertades teòricament sense lucre que fan negoci privat en les seves instal·lacions). Seguint l’exemple de Barcelona, tenim l’hospital del Sagrat Cor, que és propietat d’una multinacional, QuirónSalud, que té a més a Barcelona la Teknon, la Quirón, la Dexeus i el Pilar. El millor que podria fer aquest centre per seguir amb pressupost públic, seria que se’l quedés el Clínic, i aprofitar-lo per l’ampliació de l’Hospital actual.

    Un altre servei públic de salut ara externalitzat a Barcelona a empreses privades de lucre és la rehabilitació ambulatòria i domiciliària, que dona uns serveis dispersos, sense efectivitat controlada, corrupteles i males condicions laborals i que està concertada pel CatSalut per vuit milions d’euros a l’any. Caldria posar aquest servei a una empresa pública (Pere Virgili?) al servei de l’atenció primària. Igual que s’haurà de fer amb les EBAS (Equips Bàsics d’Atenció Social) de l’atenció primària.

    En definitiva, aquest nou decret i la seva aplicació ens donarà feina, però benvinguda sigui, i que serveixi de veritat per millorar la salut de les persones, i no la butxaca d’alguns.

  • Ester Giménez, nova presidenta de les infermeres d’atenció primària de Catalunya

    Ester Giménez és la nova presidenta l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), en substitució d’Alba Brugués. La fins ara vicepresidenta de l’AIFiCC és especialista en infermeria familiar i comunitària des de 2021 i actualment treballa al Consorci Sanitari Terrassa com a directora del CAP Matadepera i Adjunta a la Direcció del CAP Terrassa Nord.

    En una assemblea ordinària celebrada el passat dilluns 13 de juny, es van votar les quatre noves membres de la Junta que entren en substitució de Gemma Amat, M. Concepció López, Cèlia Garcia i Alba Brugués. Les noves incorporacions són: Irene Prat, Jaime Bataller, Raúl Porra i Iris Forcada.

    La nova presidenta vol incrementar el nombre de sòcies de l’Associació i entre els seus objectius està «realitzar una enquesta de satisfacció a les nostres associades per conèixer el seu grau de satisfacció i alhora recollir millores». En l’àmbit més científic, la nova Junta vol «enfortir els grups de treball per tal de convertir-los en líders de coneixement i també crear nous grups». A nivell més institucional, segons explica Ester Giménez, «volem actualitzar i fer un seguiment del Pla Estratègic i també actualitzar tant els estatuts com el reglament intern». Finalment, la nova Junta assegura que treballarà «en benefici de l’especialitat, per enfortir i prestigiar l’especialitat d’infermera familiar i comunitària».

    La nova Junta de l’AIFiCC

    La nova Junta de l’AIFiCC representa tot el territori català. A més, els membres de la Junta son de diferents proveïdors, el que suposa garantir la presència de diferents models assistencial, i també hi ha representació tant de l’àmbit rural, semi urbà com urbà.

    Així doncs, la nova Junta Directiva de l’AIFiCC està constituïda per Ester Giménez i Pérez, com a presidenta; Glòria Rius i Moreso, com a vicepresidenta; Irene Prat González, com a tresorera; i Mireia López i Poyato, com a secretària.

    Els 12 vocals són: Fina Araque i Serradell, Paloma Castillo i Rivera, Albert Guerrero i Palme, Eva Molero Carrillo, Marta del Moral i Pairada, Jaime Bataller Ibáñez, Iris Forcada i Parrilla, Raúl Porras Benjumea, Blanca Muntané i Rodríguez, Natalia Teixidó i Colet, Ariadna Port i Linares, Silvia Tierz Puyuelo.

    I, finalment, els representants dels residents són: Marina Gómez Martínez (IIR 2n any), Andrea C. Martín Tamargo (IIR 1r any) i Wafa Zaroual Amrouss (IIR 1r any).

  • El Govern aprova una nova llei que limita les privatitzacions a la sanitat

    El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de Llei d’Equitat, Universalitat i Cohesió del Sistema Nacional de Salut (SNS). Segons ha explicat la ministra de Sanitat, Carolina Darias, el text aprovat parteix de la defensa del valor del que és públic i per això blinda la sanitat pública i la gestió directa -la realitzada directament per les administracions públiques- com el model de gestió «preferent» en el Sistema Nacional de Salut.

    També s’estableixen “excepcions» permetent que la gestió dels centres sanitaris sigui indirecta, és a dir, a través de models privats, però, segons ha destacat la ministra, només com a “complementària i de suport, mai substitutòria i només quan no sigui possible la gestió directa». La finalitat de la llei, ha dit, és «millorar la vida de la gent i protegir els més vulnerables» i fer «una inversió en salut, que és una garantia per a la societat del present i especialment del futur».

    Un altre aspecte important del nou projecte de llei és que es recupera la cartera única comuna de serveis, que inclou totes les prestacions públiques i estableix les garanties necessàries perquè no es puguin tornar a introduir nous copagaments sanitaris. En aquest àmbit, queden eliminats els copagaments per als col·lectius als quals ja se’ls va alliberar del copagament farmacèutic. Es tracta de les persones perceptores de l’Ingrés Mínim Vital, dels pensionistes amb rendes baixes, de les persones menors amb discapacitat reconeguda, i de les persones perceptores d’una prestació per fills a càrrec. Així, se’n beneficiaran, segons les dades del Govern, uns sis milions de persones.

    Així mateix, es reconeix el dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics a les persones ascendents de nacionalitat extracomunitària reagrupats pels seus fills amb nacionalitat espanyola, a les persones espanyoles d’origen que resideixin a l’exterior durant els desplaçaments a Espanya, a les persones sol·licitants de protecció internacional, a les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció temporal, i a les víctimes de tràfic d’éssers humans o d’explotació sexual.

    La ministra ha explicat que la llei també garanteix que el dret a la protecció a la salut i l’assistència sanitària de les persones no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya sigui exercit amb els mateixos requisits i condicions a totes les comunitats autònomes.

    Pla d’acció bucodental

    El Govern també ha aprovat ampliar la cartera comuna de serveis de salut bucodental al Sistema Nacional de Salut, de manera que s’augmenten les prestacions que fins ara estaven incloses i s’homogenitzin a tot el territori. Darias ha destacat que aquest Pla d’Acció Bucodental beneficiarà al voltant de 7 milions de persones i s’hi destinaran gairebé 44 milions d’euros, la distribució dels quals entre les comunitats autònomes serà acordada al Consell Interterritorial de l’SNS.

    El Pla recull accions preventives -per exemple, neteges de boca i per evitar l’aparició de càries- i assistencials, i inclou l’atenció específica a col·lectius determinats com els menors de 14 anys, les dones embarassades, i les que pateixen un càncer cervic-facial.

    Atracció del talent científic 

    D’altra banda, la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha informat que el Consell de Ministres ha aprovat també el Pla d’Atracció de Talent Científic i Innovador a Espanya, que mobilitzarà 3.000 milions d’euros durant els propers 18 mesos. El document conté 30 mesures per promoure la incorporació de personal internacional al sistema de Recerca, Desenvolupament i Innovació espanyol i garantir la retenció de talent. «Necessitem que tornin els científics que se’n van anar, que no se’n vagin els que estan i atraure els millors», ha subratllat la ministra.

    Diana Morant ha explicat que les iniciatives es distribueixen en tres eixos. El primer persegueix crear més oportunitats i millors condicions perquè els investigadors desenvolupin la seva carrera científica a universitats i organismes públics de recerca. El segon eix pretén eliminar les barreres extraordinàries que tenen els científics que són a l’exterior i crea nous incentius per atraure talent internacional al sector públic. La ministra ha apuntat que les universitats espanyoles només tenen un 3% de personal estranger, mentre que en països com el Regne Unit aquesta xifra puja al 32%. El tercer eix contempla impulsar la incorporació de talent científic innovador internacional al sector privat.