Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Una enquesta de Metges de Catalunya determina quins són els millors i pitjors hospitals catalans per fer la residència

    Hospital Parc Taulí de Sabadell, el Consorci Sanitari de Terrassa i l’Hospital del Mar són els tres centres més ben valorats pels metges interns residents per les seves condicions laborables i retributives, segons un rànquing elaborat per Metges de Catalunya. Per contra, els centres que han obtingut una menor puntuació són l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital de Bellvitge i el Germans Trias i Pujol de Badalona. Són els resultats obtinguts a través de les enquestes fetes pel sindicat mèdic per conèixer el grau de respecte dels drets laborals i formatius dels futurs especialistes.

    L’enquesta ha obtingut 427 respostes, el que representa aproximadament el 10% dels MIR de Catalunya. La voluntat del sindicat mèdic és repetir l’estudi anualment per «avaluar l’evolució del grau de compliment dels drets laborals, així com de les possibles millores que aconsegueixi el col·lectiu de residents». A més, Metges de Catalunya vol que la classificació dels millors i pitjors centres docents ajudi els futurs residents a l’hora d’escollir l’hospital o centre d’atenció primària on realitzaran el MIR.

    L’estudi pregunta als MIR sobre aspectes com els horaris i descansos, la quantitat de guàrdies mensuals, el temps destinat a la formació o la qualitat de la supervisió que reben els residents. Així mateix, analitza els seus drets retributius, com el prorrateig de les guàrdies a la nòmina de vacances, a les pagues extraordinàries i a les baixes laborals. La major part d’aquestes qüestions formen part de les mesures acordades per posar fi a la vaga MIR de l’octubre de 2020, o són drets consolidats per sentències judicials favorables als interessos dels residents. Els resultats diferencien entre hospitals i atenció primària. En el cas dels hospitals, a més, es distribueixen en dos grups segons la quantitat de personal MIR que acull cada centre (més de 100 residents o menys).

    Entre hospitals mitjans o petits, els que obtenen millor valoració són l’Hospital de Figueres, l’Hospital de Mollet del Vallès i l’Institut Pere Mata de Reus. En canvi, els centres hospitalaris amb menys de 100 residents que reben pitjor puntuació són l’Hospital de Vic, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i el Centre d’Oftalmologia Barraquer de Barcelona. Pel que fa a les unitats docents d’atenció primària, les tres millors valorades són la unitat d’atenció familiar i comunitària (AFiC) del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), el centre ACEBA de Barcelona i la unitat AFiC de Girona. Els centres formatius d’atenció primària amb pitjor puntuació són la unitat AFiC de Tarragona i de Lleida, i la unitat docent del Consorci Sanitari del Maresme.

    D’altra banda, l’estudi demostra que 16 centres no asseguren als MIR el dia descans posterior a una guàrdia de 24 hores, i 10 no garanteixen un descans setmanal mínim de 36 hores ininterrompudes. Pel sindicat mèdic, les dades de l’enquesta acrediten que, en molts casos, les condicions laborals dels residents «necessiten millorar», especialment en aquells aspectes relacionats amb el dret al descans i a la conciliació. Així mateix, l’organització considera «preocupant» que els MIR afirmin que es troben amb dificultats a l’hora de realitzar l’activitat formativa, ja que aquesta hauria de ser «la prioritat». Per tot això, el sindicat anima els residents a defensar i reclamar el compliment dels seus drets laborals i retributius perquè «són facultatius de ple de dret i no mà d’obra barata».

  • Els ajuntaments, la sanitat i la salut

    El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) són els que, per llei, planificació, pressupost i gestió, tenen l’obligació de mantenir i gestionar bé els serveis públics de salut. Però, per fer això, cal tenir primer la voluntat política de fer-ho, i fer-ho bé i, en segon lloc, un pressupost suficient, gestionar-lo bé en benefici de la salut i no d’interessos privats, i de bona qualitat.

    Així i tot, altres institucions públiques com els ajuntaments o les diputacions tenen també competències compartides en aquests objectius de salut (encara que minoritàries), amb la seva participació en Consorcis públics amb el CatSalut (15 Consorcis i una Fundació), que poden exercir juntament amb les seves responsabilitats i funcions en defensa de la salut, com les competències pròpies de salut pública, alimentària, ambiental, de serveis socials i altres determinats de la salut. Com dèiem, els ajuntaments poden incidir en els serveis sanitaris assistencials i de cures dels seus ciutadans: en la vigilància, la informació, la participació ciutadana, la transparència i els serveis complementaris dels públics, mostrant així el camí per estendre la cartera de serveis existent, sobretot enfocats en les persones més vulnerables o excloses del sistema.

    Alguns exemples que conec són impulsats per l’Ajuntament de Barcelona, que si bé és veritat que té molta més capacitat econòmica que la majoria d’ajuntaments, té competències compartides en el Consorci (públic) Sanitari de Barcelona (en el comitè de direcció: 40% Ajuntament i 60% CatSalut), però la planificació i els pressupostos d’assistència sanitari són del CatSalut. De tota manera, els exemples que explico a continuació són fruit, sobretot, de la voluntat política de l’equip de govern municipal:

    1. Recuperació al sector públic del servei d’atenció a urgències de nits i festius a la ciutat, que estava externalitzat a una empresa privada, a demanda de l’Ajuntament i amb la conformitat de la comissió tècnica de tota la Primària de la ciutat. Passa a l’ICS (2017).
    2. Després de reiterades demandes i protestes ciutadanes al Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) sobre els serveis públics, concertats en diverses empreses privades de la Rehabilitació ambulatòria i domiciliària a la ciutat, el març de 2018, la comissió tècnica del CSB proposa un Model Integral de Rehabilitació Comunitària, basat en l’Atenció Primària. Comença accions sectorials en un pla pilot, resistint-se encara el CatSalut a internalitzar totalment aquest servei que està en mans privades i que és de mala qualitat.
    3. Enfront també de les reiterades denúncies de mala qualitat en molts centres sociosanitaris i a proposta de l’Ajuntament, el CSB aprova realitzar una «auditoria de qualitat externa dels centres d’atenció intermèdia». El protocol i indicadors de l’auditoria es realitza l’any 2018 amb una comissió tècnica externa als centres, una auditoria pilot a quatre centres (un públic i tres privats concertats) amb un millor resultat en el centre públic. Es presenten els resultats al centre i es porten a terme plans de millora de qualitat tutelats.
      Es pren l’acord d’estendre les auditories als altres 11 centres sociosanitaris de Barcelona i, finalment, el CatSalut accepta dur-les a terme a tot Catalunya (en curs actualment).
    4. Dissolució del PAMEM, una mútua de funcionaris municipals i família, passant els mutualistes a la cobertura universal del CatSalut, i quatre EAPS i un CUAP que gestionava al sector públic (Parc Sanitari Pere Virgili).
    5. Creació del Dentista municipal per població vulnerable, aprofitant l’estructura de Viladomat i part del pressupost de l’ex-PAMEM, tant per reduir desigualtats de persones amb pocs recursos (valoració social) com per insistir en la inclusió d’aquest servei a la cartera de serveis del CatSalut. Es crea el 2018, amb una ampliació 2021. En quatre anys: en total 24.032 visites, 18.698 visites d’odontòlegs. Cost total: 1.924.000 euros. Aquest procés genera la Llei Catalana (aprovada el 2020) amb un pressupost el 2022 de 50 milions d’euros del Departament de Salut i inicia un projecte de dentista municipal obert a tota la ciutadania a preu de cost (en procés judicial).
    6. En salut mental, per part de l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet molta feina complementària a l’assistència del CatSalut, a més de la creació del primer Pla de Salut mental municipal de tot l’Estat Espanyol, el telèfon de prevenció del suïcidi i el servei Konsulta’m sense cita prèvia. El telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona ha estat premiat per EU Health, i ha estat replicat ara per l’Estat Espanyol amb el nou telèfon: 024.
    7. Elaboració per una comissió tècnica del CSB dels «Criteris de participació ciutadana en els centres sanitaris» el juliol 2016, que promou la creació de comissions de participació en les ABS i es distribueix als CAP de la ciutat.
    8. «Projecte de millora de l’Atenció Primària i Comunitària a l’Àrea Integral de Salut (AIS) Barcelona litoral». El 14 juliol 2016, la comissió permanent del CSB aprova a proposta de l’Ajuntament fer un pla de millora de l’Atenció Primària i Comunitària, començant amb un projecte pilot a l’AIS litoral Mar (Hospital del Mar, sociosanitari Fòrum i 4 EAP: Gòtic, Vila Olímpica, Ramon Turró i Besos, amb una població de 120.000 habitants). Es constitueix un grup de treball amb 30 professionals (metgesses, infermeres, administratius i gestors de CSB, ICS, Ajuntament i PAMEM). Es van fer dues sessions de participació de professionals de l’AIS i ciutadania, una de presentació del projecte, els seus objectius i metodologia, prioritzant els assistents les línies de treball, i una darrera sessió (2018) de presentació de les accions de millora proposades i dutes a terme. Es va començar la tasca amb un primer document de l’estat de l’atenció primària (indicadors). Accions de millora suggerides: capacitat resolutiva, continuïtat assistencial, millora de la longitudinalitat, millora de l’accessibilitat (llistes espera), millora de la comunicació, indicadors de qualitat, participació ciutadana, millora de clima laboral. Els objectius i propostes de millora en les relacions amb l’Hospital del Mar es van incloure en el pacte territorial (AIS) del 2017 i 2018 i se signaran entre la direcció, caps de servei implicats i la direcció d’Atenció Primària i CSB. Entre els resultats, hi ha que el 85% de les consultes a especialistes de l’Hospital es realitzen en menys de 45 dies.
    9. Signatura de «Conveni entre Generalitat de Catalunya, Consorci Sanitari de Barcelona i Ajuntament de Barcelona per la millora de qualitat de la xarxa sanitària de la ciutat 2016-2023». A partir d’una anàlisi de les necessitats, es programen nous equipaments i obres de millora dels existents (atenció primària, hospitals, sociosanitaris, drogodependència, etc.), amb un informe de revisió periòdica de l’estat d’execució. En atenció primària, el 2022, de dinou actuacions inicials, deu estan realitzades, tres en projecte, en quatre s’han identificat els terrenys o edificis (per part de l’Ajuntament) i dos estan pendents. Post conveni, s’han identificat cinc necessitats més: en quatre s’ha identificat el lloc i una es troba pendent.
    10. Cofinançament de les obres de millora del Parc de Salut Mar, amb entre altres, la construcció i posada en funcionament d’un gimnàs per rehabilitació al Centre Fòrum, que ha permès atendre en el seu territori els processos dels usuaris dels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella que havien d’anar al servei de rehabilitació de l’Hospital de l’Esperança (Districte de Gràcia).
    11. Projecte Magòria: pacte d’acord de construcció als terrenys de Magòria a Hostafrancs d’un Centre Sociosanitari públic, Centre d’Urgències d’Atenció Primària i equipaments d’habitatges assistits per part de l’Ajuntament.

    Aquests exemples ens poden servir per veure que, si es vol, es pot. Els ajuntaments, les diputacions i els consells comarcals poden i han de tenir competències i responsabilitats en salut i sanitat, i s’han implicar en les necessitats i demandes dels seus ciutadans. Perquè la salut és un dret.

  • Lluïsa Brull: «La manca d’infermeres no se soluciona només augmentant les places a les universitats, sinó millorant les condicions laborals»

    Lluïsa Brull és presidenta del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) des de 2018, un càrrec que va revalidar aquest passat mes de febrer pels pròxims quatre anys. Brull és infermera especialista en salut mental i té una àmplia experiència en gestió de serveis d’infermeria, ja que ha desenvolupat càrrecs de supervisora i d’adjunta a la direcció de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

    Amb motiu del Dia Internacional de les Infermeres, reivindica la necessitat de millorar les condicions laborals de les infermeres de Catalunya, les quals, diu, pateixen una situació «força precària». Una altra de les prioritats que defensen des del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Tarragona és aconseguir el reconeixement de la Categoria A de les infermeres que treballin al sector públic. També reclama la necessitat d’incorporar més infermeres a les taules de decisió perquè, diu, «només un 3% de les infermeres de Tarragona i Terres de l’Ebre ocupen llocs directius i de gestió».

    Quina és la situació laboral de les infermeres al sistema sanitari català?

    La situació laboral de les infermeres és força precària. Un estudi publicat recentment al Journal of Nursing Management, coordinat per Paola Galbany, presidenta del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, així ho demostra. Segons els resultats de l’estudi, el 38,7% de les infermeres catalanes treballava amb un contracte eventual abans de la pandèmia. Sí que és cert que amb la pandèmia ha millorat una mica la situació d’eventualitat de les infermeres, ja que en molts casos s’han fet contractes d’almenys un any, però, en aquests moments, ja tornen a haver-hi acomiadaments a algunes comunitats autònomes, com a Madrid o Andalusia. Algunes d’aquestes infermeres acomiadades han vingut a treballar aquí.

    Aquesta precarietat fa que moltes optin per treballar a la sanitat privada o anar-se’n a altres països, on tenen millors condicions laborals.

    La situació, en aquest sentit, és preocupant. Esperàvem que amb la pandèmia milloressin les condicions laborals de la professió, però, en veure que res canvia, les infermeres tornen a marxar. El passat mes d’abril, a Tarragona, hem tingut 35 baixes, algunes de les quals han marxat a altres països on les condicions laborals i retributives són molt millors.

    Aleshores, creu que durant la pandèmia no s’han instaurat suficients mesures per garantir que les infermeres es quedin al sistema i tinguin unes bones condicions laborals?

    No. Una de les mesures que demanem és el reconeixement de les especialitats. L’única que està reconeguda actualment és la de llevadora. Però, en salut mental, geriatria, atenció primària… pot treballar qualsevol infermera, tingui l’especialitat o no. Fora d’Europa, les especialitats estan més reconegudes i es veuen recompensades en la remuneració. Fins i tot en altres llocs d’Espanya estan més reconegudes. De moment, el Departament de Salut va anunciar un augment del 12,4% en l’oferta de places de formació d’infermeria especialitzada. Però, clar, si després de fer una especialitat no hi ha una repercussió traduïda en millores laborals, estarem formant especialistes que després marxaran de Catalunya. Per altra banda, demanem el reconeixement de la categoria de l’A1. Patim un greuge comparatiu, perquè a nosaltres [les infermeres] se’ns reconeix com a diplomades, quan ja fa anys que som graduades universitàries. Així doncs, no podem optar a moltes posicions de responsabilitat, com les gerències, perquè sempre es demana uns persona que pertanyi a la categoria A1.

    Hi ha, doncs, massa poca presència de les infermeres a les institucions i càrrecs de decisió?

    Completament. Les infermeres hem d’ocupar càrrecs institucionals i participar en òrgans de decisió. Actualment, només un 3% de les infermeres de Tarragona i Terres de l’Ebre ocupen llocs directius i de gestió. Pel que fa al territori català, ara tenim la Yolanda Lejardi, que és la primera infermera que ocupa el càrrec de directora gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS). També la Montserrat Gea, que és directora general de Professionals de la Salut. Però continua sent completament insuficient. Una infermera pot perfectament ocupar un càrrec de gerència en un hospital o centre de salut. Hem de ser valents i apostar per les infermeres, perquè coneixen perfectament el funcionament dels centres on treballen.

    Falten infermeres al sistema?

    Sí. A Catalunya hi ha una ràtio de 6,6 infermeres per cada mil habitants -A Tarragona és un 5,6-, mentre que la mitjana europea se situa al voltant de 8,8. Hi ha molts estudis que evidencien que quan s’aposta per la infermeria es redueix la mortalitat i morbiditat dels pacients. Per tant, la falta d’infermeres perjudica la capacitat del sistema de salut d’oferir cures de qualitat a la població.

    El Govern de la Generalitat va anunciar fa pocs dies que el curs que ve s’augmentarien en gairebé 600 les places d’accés al grau d’Infermeria, un 25% més de les actuals. Com valora aquesta mesura? És suficient?

    Penso que la manca d’infermeres no se soluciona només augmentant les places a les universitats, sinó millorant les condicions laborals. En el cas concret de la Universitat Rovira i Virgili, hi haurà 15 noves places d’Infermeria: 8 al campus de Tarragona i 7 al Campus Terres de l’Ebre a Tortosa. Estimem que són necessàries 20.000 infermeres més a Catalunya, per la qual cosa l’augment de places és insuficient, sobretot en un context pandèmic de sobrecàrrega de treball. Potser, d’aquí a uns anys, aquest augment de places arribarà a ser suficient, però sí les condicions laborals no milloren, les infermeres continuaran marxant a altres països, com al Regne Unit o als països nòrdics. Insisteixo: estem formant professionals ben qualificats que després marxen del sistema.

    Com ha afectat la pandèmia, i la conseqüent sobrecarrega laboral, la salut mental de les infermeres?

    Segons un estudi del Consell General d’Infermeria d’Espanya, gairebé la meitat de les infermeres s’ha plantejat deixar la professió durant la pandèmia. És evident que la sobrecàrrega de feina, els canvis en les tasques, l’estrès que provoca una situació com la que hem viscut… han passat factura a les infermeres en l’àmbit emocional. Hi ha moltes professionals que estan cremades. La falta de descans i d’hores de son, la fatiga, l’ansietat… tot això ha tingut una gran repercussió en la seva vida. Moltes infermeres s’han vist sobrepassades i fins i tot han necessitat ansiolítics per poder dormir. És molt difícil estar treballant amb aquestes condicions de sobrecàrrega i després arribar a casa i que puguis desconnectar. A més, també ha augmentat el consum de tabac i altres tòxics. Des del Col·legi, tenim un programa d’ajuda psicològica a les professionals, i calculem que un 39% de les infermeres que s’han acollit al programa té estrès posttraumàtic.

    Les infermeres sempre han tingut un paper socialment poc visible. Creu que la pandèmia ha fet augmentar el reconeixement cap a la professió d’infermera?

    Sí, socialment s’ha donat a conèixer molt la professió i aquest acompanyament que fem a les persones. Sobretot quan els pacients han estat sols als últims moments de vida, les infermeres hem estat allí, i això la població ho sap. Però aquest reconeixement no només ha de venir de la societat en general, sinó dels directius i responsables polítics. Aquest reconeixement a la tasca de les infermeres ha de passar per una millora de les seves condicions laborals i per reconèixer les especialitats i la categoria A1. Necessiten una injecció pressupostària perquè, si no, les infermeres tornaran a marxar per aconseguir una millora de les seves condicions laborals.

    El Departament de Salut invertirà 30 MEUR a reformar l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. S’hi construirà un nou edifici, de 5.500 metres quadrats, i es reformarà l’àrea quirúrgica, entre altres accions. Com ho valora? Quins problemes tenia aquest hospital?

    La construcció d’un nou hospital és una reivindicació històrica. Fa temps que demanem un nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre. El problema que hi ha actualment és que l’hospital té 46 anys, amb plantes que no han tingut una reforma en mig segle, amb quiròfans obsolets, i amb un accés que és molt complicat, ja que es troba sobre un turó a la part alta de Tortosa. Per això demanem un hospital accessible i que estigui a l’abast de tota la població del territori. A més, part de les especialitats que es van creant no hi caben i han d’estar disperses pel territori, com tota la part de radioteràpia, que està a un poble que es diu Jesús.

    Es tracta d’un tema d’equitat territorial: volem l’hospital que es mereix la gent de les Terres de l’Ebre. Si volem que els professionals sanitaris es quedin a les Terres de l’Ebre, un dels llocs de Catalunya que pateix més la manca de professionals, un dels temes cabdals és tenir un bon hospital, amb tecnologia puntera. Si està tot obsolet, la gent no voldrà quedar-se a treballar aquí. La població de les Terres de l’Ebre ha de tenir els mateixos drets que la població de Barcelona de tenir un bon hospital de referència. No pot ser que s’hagi de conduir 1 h en cotxe fins a Tarragona per segons quines atencions sanitàries. Amb aquesta ampliació, alguna cosa millorarà, però no ho solucionarem tot. Anteriorment, s’havia plantejat un altre projecte d’ampliació, però el Departament de Salut va reconèixer que tindria un cost molt important.

    Salut també s’ha compromès a construir un nou Hospital, que es licitarà a partir del 2025.

    Sí. L’Ajuntament de Tortosa ha proposat una ubicació per al nou centre, uns terrenys de 70.000 metres quadrats al pla parcial del camí de Roquetes, que són propietat municipal i de la Sareb. Però s’haurà de veure si realment es construeix. També hi havia un altre projecte pensat el 2006, que va ser bloquejat anys més tard per les retallades a la sanitat pública en el marc de la crisi econòmica del 2010. Ara, el 2022, ens trobem en la mateixa situació: buscant terrenys. És una presa de pèl per la gent de les Terres de l’Ebre. Qui sap… potser d’aquí un o dos anys, si no es comença prompte, es produeix un canvi de partit polític i el projecte es queda en res.

  • El COIB proposa 12 mesures per millorar el reconeixement professional i laboral de les infermeres

    Durant la pandèmia, més de 1.300 infermeres del sistema sanitari català han abandonat la professió i les consultes per problemes de salut mental han crescut un 42%. Coincidint amb el Dia Internacional de les Infermeres, que se celebra el 12 de maig, el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha elaborat un manifest amb 12 propostes per augmentar el nombre d’infermeres, garantir unes condicions professionals dignes i aconseguir més autonomia i visibilitat.

    El document denuncia que, a Catalunya, el nombre d’infermeres és insuficient per poder cobrir totes les necessitats dels centres assistencials i que aquestes professionals treballen en condicions precàries i amb sous inferiors als que els correspondrien per la seva formació. També recorda que la d’infermera és una de les professions amb més estrès emocional crònic i que moltes professionals continuen optant per marxar a treballar a l’estranger o abandonen la professió. Les 12 propostes recollides en el manifest són:

    • Que la retribució es correspongui amb la titulació de grau. El COIB demana equiparar els contractes de les infermeres amb els de la resta de graduats universitaris, la qual cosa implica anivellar el sou i les possibilitats de promoció.
    • Que les especialitats infermeres reconegudes s’integrin de manera efectiva als llocs de treball i que se segueixi augmentant l’oferta pública de places d’infermeres de grau i d’especialistes.
    • Que els proveïdors de serveis de salut posin en valor les aportacions específiques de cada especialitat.
    • Que les dotacions d’infermeres s’adaptin a les necessitats reals de cada territori. Les dotacions han de satisfer les cures necessàries, tant als centres com, sobretot, als llocs més propers, com els domicilis, les escoles i els espais comunitaris.
    • Que les millores en la gestió permetin conciliar la vida laboral amb la personal.
    • Que es posi en valor la seva expertesa al llarg de tota la trajectòria professional. El COIB proposa desenvolupar un pla de carrera professional adaptat a l’expertesa, la competència i la responsabilitat de les infermeres, amb nivells graduals.
    • Que els models de carrera professional valorin realment la seva expertesa clínica i el seu nivell d’autonomia i responsabilitat. Segons la organització, les infermeres s’enfronten a un sostre de vidre i aquesta és una de les causes de l’abandonament de la professió.
    • Que s’adaptin les condicions laborals de les infermeres més grans de 60 anys.
    • Que la persona esdevingui realment el centre del sistema, a través d’un lideratge transformador en la gestió de les cures als centres.
    • Que les infermeres estiguin representades en els òrgans de decisió, d’acord amb el pes que té la seva professió dins el sistema de salut.
    • Que la cura de les persones i la prevenció i la promoció de la salut ocupin el centre del sistema sanitari. Actualment, segons el COIB, el model sanitari encara se centra en l’abordatge de la malaltia en comptes d’orientar-se a preservar la salut.
    • Que es posi en valor les aportacions de la professió infermera en la gestió de la crisi mediambiental.

    Ràtios baixes i precarietat laboral

    A Catalunya hi ha una ràtio de 6,2 infermeres per cada mil habitants i en el conjunt d’Espanya la ràtio és de 5,9, mentre que la mitjana europea se situa al voltant de 8,8. Les ràtios baixes suposen una major pressió assistencial i més estrès laboral a les professionals que, sumat a uns contractes precaris, fa que moltes decideixin emigrar a altres països europeus on troben unes millors condicions laborals. L’Oficina d’Informació Professional a l’Estranger del COIB ha tramitat 138 expedients durant 2021 i 139 durant 2020. Durant 2019 se’n van tramitar 115.

    Pel que fa a l’abandonament de la professió, des de principis de 2020, s’han donat de baixa voluntària del Col·legi 1.327 infermeres (457 l’any 2020, 597 l’any 2021 i 273 de gener a abril de 2022). Aquestes xifres són superiors a les que es registraven abans de la pandèmia, que eren d’unes 400 anuals. Entre les causes de l’abandonament es troba l’alta precarietat laboral. Segons un article publicat al Journal of Nursing Management, coordinat per la presidenta del COIB, Paola Galbany, 4 de cada 10 infermeres catalanes treballava amb un contracte eventual abans de la pandèmia. Malgrat la millora en les condicions contractuals que s’ha produït durant la pandèmia, el percentatge d’eventualitat pràcticament no ha variat.

    Dos anys pràcticament ininterromputs de pandèmia han tingut un impacte demolidor en la salut de les infermeres i dels professionals sanitaris en general. I és que el resultat de tants i tants mesos de desgast ha provocat conseqüències greus per a la seva salut mental. Segons una enquesta del Consell General d’Infermeria (CGE), dos terços de les infermeres espanyoles han patit episodis greus d’ansietat durant la pandèmia i un terç ha patit depressió. A més, gairebé la meitat s’ha plantejat abandonar la professió i un 63% ha afirmat que es jubilaria abans, encara que això suposés una reducció de la seva pensió.

    Amb motiu del Dia Internacional de les Infermeres, el COIB ha engegat una campanya que porta per lema «Reivindica el que és essencial, reconeix les infermeres». Amb aquest lema, el Col·legi organitzarà un acte de reconeixement a la tasca de les professionals d’aquest sector, en el qual quatre il·lustradores i artistes d’street art crearan un dibuix inspirat en la tasca de les infermeres i el seu compromís amb la cura de les persones. Ho faran en llocs emblemàtics de Barcelona, Vic, Vilanova i la Geltrú i Terrassa. D’altra banda, aquest dijous 12 de maig a les 18 h tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Infermeres en la memòria», que es podrà veure fins al 30 de juny al Claustre de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, de l’Hospital Clínic.

  • Els casos de xarampió augmenten un 79% per la baixa vacunació

    Els casos de xarampió notificats a tot el món van augmentar un 79% en els dos primers mesos del 2022, en comparació amb el mateix període d’any anterior. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) ho atribueixen, sobretot, a la disrupció de les campanyes de vacunació infantil per la pandèmia de Covid-19. Així doncs, les organitzacions adverteixen que els confinaments i restriccions per la pandèmia i la derivació de recursos i personal per fer-hi front pertorben la immunització davant d’altres malalties.

    Els dos primers mesos d’aquest any es van notificar gairebé 17.338 casos de xarampió a tot el món, enfront dels 9.665 dels dos primers mesos del 2021. Com que aquesta malaltia és molt contagiosa, els casos tendeixen a aparèixer ràpidament quan els nivells de vacunació disminueixen. Segons l’OMS i UNICEF, l’augment dels casos de xarampió revela que hi ha un risc més gran que augmenti la propagació de malalties que es poden evitar mitjançant la vacunació i es podria desencadenar un increment dels brots epidèmics.

    L’abril del 2022, els organismes van informar que s’havien produït 21 brots de xarampió de gran magnitud i gravetat a tot el món durant els darrers 12 mesos. La majoria dels casos de xarampió es van registrar a Àfrica i a la regió del Mediterrani oriental. En l’últim any, on hi ha hagut més casos ha estat a Nigèria (12.341), Somàlia (9.068), Iemen (3.629), Afganistan (3.628) i Etiòpia (3.039). Però, alerten les organitzacions, és probable que les xifres siguin més elevades, ja que la pandèmia ha pertorbat els sistemes de vigilància a tot el món, i és possible que no es notifiquin tots els casos.

    Algunes dades sobre el xarampió

    El xarampió és una malaltia molt contagiosa i greu causada per un virus de la família dels paramixovirus i normalment se sol transmetre a través del contacte directe i de l’aire. Encara que existeix una vacuna segura i econòmica per combatre’l, introduïda el 1963, la malaltia va causar encara el 2019 uns 207.500 morts, la majoria entre infants menors de cinc anys.

    El virus infecta el tracte respiratori i s’estén a la resta de l’organisme. A banda del seu efecte directe a l’organisme, que pot ser letal, el virus del xarampió també debilita el sistema immunitari i augmenta la vulnerabilitat dels nens a altres malalties infeccioses com la pneumònia i la diarrea, fins i tot diversos mesos després que es produeixi la infecció per xarampió. La majoria dels casos ocorren en entorns que pateixen dificultats socials i econòmiques a causa de la Covid-19, els conflictes o altres crisis, i que tenen una infraestructura sanitària deficient i insegura.

    La majoria de les morts es deuen a complicacions de la malaltia, que són més freqüents en menors de cinc anys i en adults majors de 30 anys. Les més greus són la ceguesa, l’encefalitis, la diarrea greu (que pot provocar deshidratació), les infeccions de l’orella i les infeccions respiratòries greus, com ara la pneumònia. Els casos greus són especialment freqüents en nens petits malnodrits i, sobretot, en els que no reben aportacions suficients de vitamina A o el sistema immunitari del qual es troba debilitat pel VIH/SIDA o altres malalties.

    «El xarampió és més que una malaltia perillosa i potencialment mortal. També és un primer indici que hi ha llacunes a la nostra cobertura mundial de la immunització, llacunes que posen en greu perill els nens vulnerables», va dir Catherine Russell, directora executiva d’UNICEF. «És encoratjador que a moltes comunitats la gent comenci a sentir-se prou protegida de la Covid-19 per tornar a fer més activitats socials, però fer-ho a llocs on els nens no estan rebent la vacunació sistemàtica genera les condicions més propícies per a la propagació d’una malaltia com el xarampió», va afegir.

    Campanyes de vacunació interrompudes per la Covid

    El 2020, 23 milions de nens no van rebre les vacunes infantils bàsiques a través dels serveis sanitaris sistemàtics, la xifra més elevada des del 2009, i 3,7 milions més que el 2019. Fins a l’1 d’abril del 2022 seguien ajornades 57 campanyes contra malalties que es poden evitar amb vacunes a 43 països. D’aquestes, 19 són campanyes contra el xarampió, cosa que fa que 73 milions de nens corrin el risc de contraure’l per no haver estat vacunats.

    La cobertura igual o superior al 95% amb dues dosis de la vacuna contra el xarampió pot protegir els nens contra la malaltia, però les interrupcions relacionades amb la pandèmia de Covid-19 han endarrerit en molts països la introducció de la segona dosi. Per això, l’OMS i UNICEF demanen que es recuperin ràpidament les campanyes de vacunació infantil. «Ara és el moment de tornar a engegar la immunització essencial i llançar campanyes de recuperació perquè tothom pugui tenir accés a aquestes vacunes que salven vides», va assenyalar Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS.

    Les vacunacions contra el tifus i la pòlio també s’han vist alterades aquests darrers dos anys, per la qual cosa les dues agències de l’ONU temen que després de la Covid hi pugui haver epidèmies importants d’aquestes altres infeccions, prevenibles amb la vacuna. «La pandèmia de Covid-19 ha interromput els serveis d’immunització, els sistemes de salut estan desbordats i ara estem assistint a un ressorgiment de malalties mortals com el xarampió. En el cas de moltes altres malalties, les repercussions d’aquestes interrupcions dels serveis d’immunització es deixaran sentir durant dècades», va afirmar el director general de l’OMS.

    El risc que es produeixin grans brots ha augmentat perquè les comunitats han flexibilitzat les pràctiques de distanciament físic i altres mesures preventives contra la Covid-19 que s’havien instaurat durant el punt àlgid de la pandèmia. A més, amb el desplaçament de milions de persones a causa dels conflictes i les crisis, com a Ucraïna, Etiòpia, Somàlia i Afganistan, les interrupcions en els serveis d’immunització sistemàtica i de vacunació contra la Covid, la manca d’aigua potable i sanejament i l’amuntegament augmenten el risc que es produeixin brots de malalties.

  • Crida unitària per reclamar el 25% del pressupost sanitari per l’atenció primària

    L’evidència científica demostra que els sistemes de salut basats en una atenció primària forta garanteixen nivells de salut més alts a la població, són més equitatius i eficients en l’ús de recursos, i disminueixen les desigualtats i la mortalitat. Malgrat això, la inversió en atenció primària continua sent insuficient per abastir les necessitats sanitàries de tota la població. Seguint aquesta línia de reivindicació, aquest matí el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Amnistia Internacional, Marea Blanca, Medicus Mundi i Rebel·lió Atenció Primària han donat el tret de sortida a la campanya #25AtencióPrimàriaJa en una roda de premsa davant el Parlament de Catalunya, coincidint amb la reunió de la Comissió de Salut. Les entitats reclamen que en els pressupostos de la Generalitat de l’any 2023 el pressupost destinat a l’atenció primària augmenti fins al 25% del total del pressupost de Salut per tal de «garantir el dret a la salut, sense cap mena de discriminació». La roda de premsa també ha comptat amb la presència de David Cid, portaveu del grup En Comú Podem al Parlament de Catalunya, i Laia Estrada, diputada de la CUP.

    Blanca de Gispert, metgessa de família del CAP Trinitat Vella i membre del FoCAP, ha reivindicat que el pressupost sanitari que es destina actualment a l’atenció primària és «insuficient per respondre a les necessitats de salut de tota la població». Amb aquesta campanya que s’inicia avui i que contemplarà un seguit d’accions encara per concretar, es vol cridar l’atenció dels diferents grups parlamentaris i buscar el seu compromís en la defensa del 25% del pressupost sanitari per l’atenció primària. «El que volem és garantir l’augment progressiu del pressupost per donar resposta a les necessitats de salut de la població i reconèixer la importància de l’atenció primària a través de l’augment de recursos materials i la contractació de més professionals», reivindiquen les entitats impulsores al manifest de la campanya. Defensen que l’atenció primària representa la porta d’accés al dret a la salut per a la majoria de la població, especialment de les persones i els col·lectius en situació de major vulnerabilitat i denuncien que, en lloc de veure’s reforçada amb l’increment de les necessitats sanitàries de la població, l’atenció primària ha estat la «gran perjudicada» de les retallades de l’última dècada.

    Segons les entitats, el Govern de Catalunya desatén les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de diferents Relators de les Nacions Unides que insten als Estats a reforçar l’atenció primària i demanen destinar-hi com a mínim el 25% del total de despesa sanitària. «L’OMS estima que l’atenció primària pot satisfer més del 70% de les necessitats de salut de les persones al llarg de la seva vida. Malgrat això, els pressupostos del Govern per al 2022 destinen només el 17%, sense desglossar prou quines partides són incloses en aquest àmbit», denuncien al manifest. Dels 11.215 milions d’euros destinats a Salut el 2022, 1.885 estan previstos per l’atenció primària, una xifra que representa un augment respecte a l’any anterior de 323 milions, però que, segons les entitats, «resulta del tot insuficient per cobrir les necessitats de personal i de recursos que garanteixin l’accés universal del dret a la salut de la ciutadania».

    La pandèmia accentua la situació crítica de l’atenció primària

    La situació crítica de l’atenció primària s’ha fet encara més evident durant la pandèmia de la Covid-19. «La situació prèvia a la pandèmia ja era molt precària, ja que no teníem ni el personal ni els recursos suficients, però amb la Covid ha empitjorat. El volum de feina ha augmentat exponencialment, el que ha tensionat molt els serveis d’atenció primària. La part més important de la resposta a la pandèmia ha recaigut sobre la primària i, a més, hem assumit moltes més tasques, alhora que hem intentat continuar mantenint l’atenció a la patologia crònica. Això no s’ha vist acompanyat ni de recursos ni personal suficient. Prova d’això és que moltes persones s’han vist amb dificultats per accedir al seu centre i contactar amb les seves professionals de referència», expressa de Gispert.

    La gran càrrega assistencial derivada de la situació pandèmica ha passat factura en l’atenció a les patologies cròniques i altres malalties, com el càncer o les malalties cardiovasculars. «Hi ha hagut una discriminació indirecta en l’atenció sanitària de la població, en particular de les malalties no Covid-19. Els resultats han estat els retards i les deficiències en els diagnòstics i l’augment de les llistes d’espera, que incrementen encara més el risc d’empitjorament de l’estat de salut de les persones», expliquen les organitzacions impulsores de la campanya, que defensen que l’atenció primària sobreviu gràcies al compromís dels seus professionals.

    D’altra banda, dos anys pràcticament ininterromputs de pandèmia han tingut un impacte demolidor en els professionals sanitaris. I és que el resultat de tants i tants mesos de desgast ha provocat conseqüències greus per a la seva salut mental. «En aquests moments, el personal es troba molt desgastat, i la crisi sanitària posa en risc la seva salut física i mental. Els alts nivells d’ansietat i frustració han fet que molts professionals s’estiguin plantejant abandonar la professió o marxar a treballar a l’estranger i això és molt preocupant en un sistema infradotat i amb dificultats per trobar nou personal», afirma Blanca de Gispert. Segons les entitats que impulsen la campanya, els discursos i aplaudiments d’agraïment al personal sanitari durant els moments més crítics de la pandèmia s’han de traduir en mesures concretes per ampliar les plantilles i millorar-ne les condicions laborals.

    «La pandèmia ha de servir com a punt d’inflexió per repensar el sistema sanitari públic i enfortir l’accés al dret a la salut. Són moltes les dificultats i els reptes socials i econòmics a conseqüència de la pandèmia, però la millor sortida d’aquesta crisi és la protecció i el respecte dels drets humans de forma indivisible i universal. L’enfortiment de l’atenció primària és essencial per garantir el dret a la salut i millorar la resistència del sistema sanitari davant les noves necessitats i amenaces», conclou el manifest de la campanya.

  • Després de la mascareta: les restriccions que queden a les escoles

    Un ràpid sondeig entre direccions de centres educatius permet constatar la varietat de criteris que hi ha en relació amb les restriccions que encara cal o no aplicar per minimitzar el risc de contagi de Covid-19. El 23 de febrer es van deixar de fer proves diagnòstiques als contactes estrets i la no assistència als centres en cas de símptomes va passar a ser una recomanació; a la vegada es va tancar la web traçacovid i els centres es van poder despreocupar d’introduir les dades diàries per a la traçabilitat dels contagis. I el 19 d’abril va caure l’obligació de portar la mascareta a les aules, segurament la restricció que més ha condicionat els dos últims cursos escolars. Era la tornada a la normalitat… però no del tot.

    “Estem pendents que el Departament de Salut ens acabi de confirmar com queda tot, però sembla que anirem cap a la desregulació gairebé total”, expliquen fonts del Departament d’Educació, que confirmen que el protocol que es va aprovar just abans de l’inici del curs 2021/22 s’ha modificat en diversos punts, però no s’ha retirat. “S’ha tret la mascareta, però la resta continua igual”, assegura a aquest diari Josep Maria Garcia, inspector de les comarques gironines i president de l’AIEC, l’associació d’inspectors d’educació. Segons diu, no és tasca seva controlar que les mesures s’estiguin aplicant fil per randa, però si un equip directiu pregunta aquesta és la resposta que cal donar. “Des del primer moment hem seguit el criteri que en els temes de salut no hi entrem, segur que hi ha i hi ha hagut incongruències, però no és el nostre àmbit i entenem que cal mantenir la prudència”, afegeix.

    Tenen sentit els grups bombolla?

    “És una mica il·lògic que encara mantinguem els grups bombolla si no s’està fent la traçabilitat dels contagis”, indica David Martin, director de l’Escola Eduard Marquina, el qual lamenta que aquesta circumstància els ha impedit recuperar, en aquest tercer trimestre, els apadrinaments lectors que es feien abans de la pandèmia, i amb els quals alumnes de 6è, 5è i 4t ajuden a aprendre a llegir als alumnes d’Infantil 3, 4 i 5.

    El mateix opinen Anna Pérez, directora de l’Escola Jacint Verdaguer, i Alfons Espinosa, director de l’Escola Drassanes, totes dues també de Barcelona. “Els infants han de recuperar aquesta capacitat de relacionar-se amb infants d’altres grups i edats”, sosté Espinosa. «Llei a la mà, hem de continuar amb grups bombolla, però la realitat és que no haurien de ser necessaris, perquè els nens i nenes es poden barrejar al pati i la mascareta ja no fa falta». En els últims dies, altres professionals han expressat la incongruència de mantenir els grups bombolla tenint en compte aquesta mateixa circumstància, i el fet que a la societat no hi ha cap limitació de trobades des de fa mesos.

    Per l’Affac, la principal federació de famílies, és “injustificable” tant que es mantinguin els grups estables com el fet que es limiti l’entrada de les famílies. “Entenem que s’haurien d’aixecar totes les restriccions com s’ha fet en els altres àmbits –afirma la seva directora, Lidon Gasull–. És més, creiem que el primer lloc on s’haguessin hagut d’aixecar les restriccions Covid quan la situació sanitària ho permetia era en l’àmbit educatiu. Contràriament a això el que veiem és que és un dels pocs àmbits on es mantenen restriccions”.

    Té sentit el ‘veto’ a les famílies?

    Per Alfons Espinosa, la prioritat hauria de ser l’aixecament de tota restricció a l’entrada de famílies: “En entorns complexos com el nostre –explica–, el contacte diari i a l’aula amb les famílies és la manera de compartir el projecte, crear vincles i generar confiança, i això ho hem trobat a faltar perquè durant aquests dos cursos hi ha hagut malentesos que s’haurien resolt d’una manera molt natural”. En canvi, Jordi Sunyol, director del centre d’educació especial Joan XXIII d’Olot, assegura que “nosaltres no posem cap restricció”.

    De fet, el Pla d’Actuació per al Curs 2021-22 per a centres educatius en el marc de la pandèmia no diu pràcticament res sobre les famílies. Bàsicament, autoritza que participin en el període d’adaptació d’infants d’I3, cosa que no havia pogut ser l’any anterior (i per això es va obrir també a les d’infants a I4). Sobre la resta, res, per la qual cosa calia entendre que seguien vetades en els interiors, encara que en alguns centres ja fa temps que hi entren amb normalitat. És el que passa a l’Escola Gandesa, segons explica la seva directora, Mar Isern: “De restriccions ja en queden ben poques, l’únic que mantenim són els grups bombolla a l’interior per no tornar a refer horaris. Queden set setmanes de curs i així acabarem, i esperem que el curs vinent ja recuperem la plena normalitat”. O a l’Institut Maria Espinalt de Barcelona.

    Des del col·lectiu Tornem a les escoles tenen constància de molts centres que encara fan les reunions entre tutors i famílies online, i fins i tot els ha arribat un cas de jocs florals per zoom encara avui, quan la major part de centres estan preparant la festa de fi de curs, en la qual haurien de poder participar les famílies com ja va passar l’any passat, ja que es fan a l’exterior.

    Ernest Cauhé, periodista i membre d’aquest col·lectiu, considera que la cronificació dels grups bombolla és un perill real, a la vegada que recorda que la barreja de grups és “part essencial del projecte de moltes escoles”. “Sospitem que cada centre fa el protocol a la seva mida i comoditat –afegeix Cauhé–, mentre la societat està totalment normalitzada, i els Departaments de Salut i Educació no donen cap directriu al respecte. Per nosaltres és una nova desconsideració cap als infants. Les restriccions Covid han de deixar de ser excusa per no normalitzar del tot la vida a les escoles després de més de dos anys duríssims de pandèmia”.

    Tenen sentit les entrades esglaonades?

    Les entrades i sortides esglaonades seria la tercera gran mesura restrictiva encara vigent, que cada centre ha aplicat a la seva manera, ja que aquest curs el protocol deia que s’havien de fer, però donava llibertat als centres per decidir els intervals de temps. David Martin explica que al Marquina encara les fan, però que en cinc minuts ho tenen ventilat. Al Jacint Verdaguer també es fan igual com van iniciar el curs, però van per feina. El problema són els centres on la cosa es demora, sobretot per les famílies que tenen dos o tres fills, i que s’han d’esperar cada dia força temps fins que entrin o surtin tots.

    Horaris d’entrada en un centre educatiu | Foto: VS

    També apel·la a la inèrcia de final de curs Xavi Ros, director de l’Institut Matadepera, quan explica que “mantenim aquelles mesures que vénen determinades per l’estructura organitzativa inicial del curs i, com a tals, són més complicades de canviar. O sigui, encara fem les optatives d’ESO i matèries de modalitat amb pocs canvis de grup classe (encara que de manera prou flexible) i mantenim entrades per portes diferents”.

    Les indicacions sobre distància de seguretat, els circuits interns, el rentat de mans amb solució hidroalcohòlica cada dos per tres, potser fins i tot algun centre encara pren la temperatura cada dia (si bé aquesta mesura ja es va eliminar en el protocol d’inici de curs)… I per descomptat, les mascaretes no han desaparegut del tot, perquè hi ha alumnes i docents que les mantenen voluntàriament, «i això s’ha de respectar», apunta Evaristo González, director de l’Institut Torre de Palau de Terrassa, un centre en el qual se segueix demanant el seu ús en actes col·lectius al pati i en el transport en autocar quan es fa una excursió. En aquest institut també es mantenen els grups estables, però pel que fa a la resta de restriccions, diu González, “s’aplica el sentit comú”.

  • Les universitats catalanes oferiran gairebé 600 places més d’Infermeria el curs que ve

    El Govern de la Generalitat i les universitats han acordat incrementar el curs que ve en 561 les places d’accés al grau d’Infermeria, un 25% més de les actuals. D’aquestes, gairebé el 80% de l’increment total (454), seran a preu públic. D’aquesta manera i per primer cop, el nombre de places a preu públic (1.380) sobre el total de places disponibles (2.745) superarà l’oferta privada (1.365). L’anunci de l’increment de places al grau d’Infermeria de places respon a l’alta demanda d’aquests estudis i al dèficit d’infermeres que hi ha al sistema, una problemàtica que la pandèmia ha accentuat.

    La mesura va ser presentada el passat dijous pel conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i la consellera de Recerca i Universitat, Gemma Geis, en un acte al Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), i va ser ratificada per la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) el passat dilluns.

    Durant l’anunci, la consellera Gemma Geis va subratllar que aquest augment de places «vetlla per l’equitat i la igualtat d’oportunitats i, per aquesta raó, el 80% de les noves places són a preu públic». Geis també va incidir en el fet que el nou mapa de les places que s’ofereixen en el grau d’Infermeria vertebra el territori a través del coneixement: «A més de Barcelona, també augmentaran les places Girona, Lleida i Tarragona, Manresa, Igualada, Vic, i Tortosa, i treballem per crear una nova unitat docent al Pirineu», va explicar. Per la seva banda, Argimon va assegurar que aquest esforç garanteix «un sistema universitari connectat i compromès amb la salut».

    Un dèficit estructural

    Catalunya i la resta de l’estat espanyol pateix un dèficit estructural d’infermeres, com ja fa temps que alerten els col·legis professionals i sindicat, i com també han reconegut els mateixos responsables polítics en diverses ocasions. La ràtio actual d’infermeres a Catalunya és de 6,2 per 1.000 habitants, lluny de la mitjana europea, que se situa al voltant de 8,8.

    Es preveu que, en els pròxims cinc anys, a Catalunya es jubilaran entre 6.000 i 8.000 infermeres, fet que agreujarà la manca de personal d’infermeria. Actualment, al Registre de Professionals Sanitaris del Departament de Salut hi ha prop de 50.000 infermers i infermeres menors de 65 anys, però un 40% d’aquest col·lectiu té més de 50 anys, el que implica una clara tendència a l’envelliment de la professió a curt i mitjà termini.

    L’evidència científica demostra que la falta d’infermeres té un impacte directe en els pacients i l’atenció que se’ls dóna. Segons un informe publicat a The Lancet, aquells sistemes sanitaris amb un major nombre de personal d’infermeria tenen una menor taxa de mortalitat per coronavirus. L’estudi mostra que les morts per coronavirus als sistemes sanitaris que tenen més de 6.000 infermeres per milió d’habitants és quatre vegades inferior als que en tenen entre 3.000 i 6.000. Segons les dades del Ministeri de Sanitat, Espanya compta amb un total de 182.000 infermers i infermeres, el que dóna una relació de 3.845 facultatius per milió d’habitants.

  • Desenvolupen una eina que prediu el risc d’hospitalització o mort de pacients que pateixen una descompensació cardíaca

    La fallida cardíaca és la causa més important d’hospitalització en persones grans i té una elevada mortalitat durant l’any següent a una descompensació. Ara, professionals de l’Atenció Primària Barcelona Ciutat (APBCN) de l’ICS han desenvolupat una eina que permet predir el risc d’hospitalització o mort a curt termini en una persona amb insuficiència cardíaca que pateix una descompensació. En el projecte, liderat pels metges de família José María Verdú i Miguel Ángel Muñoz, hi han participat professionals de medicina de família, infermeria i personal administratiu de l’APBCN.

    L’eina, anomenada ‘HEFESTOS’, per les sigles en anglès Heart Failure Stratification and Outcomes, és d’aplicació pràctica a la tasca clínica de l’atenció primària, perquè les dades que requereix poden obtenir-se fàcilment a la consulta o a la visita al domicili, i el resultat ajuda al professional sanitari a prendre decisions en el mateix moment.

    El desenvolupament d’aquesta calculadora de risc ha requerit un treball de recerca durant vuit anys amb l’objectiu de crear el model predictiu d’hospitalització o mortalitat fent servir variables clíniques i sociodemogràfiques fàcils de registrar i mesurar a l’atenció primària, com poden ser el gènere, les hospitalitzacions durant l’últim any, la freqüència cardíaca, la saturació d’oxigen o la dificultat respiratòria.

    Una vegada introduïdes les dades, la calculadora ofereix la probabilitat d’hospitalització o mort trenta dies després de la descompensació. Els resultats s’agrupen en tres nivells: risc baix (percentatge inferior al 5%), risc mitjà (entre un 5 i un 20%) i risc alt (més del 20%). Actualment, s’està treballant per implementar l’eina i facilitar-ne l’accés als professionals d’atenció primària.

    Els pronòstics de la calculadora de risc estan avalats per un estudi col·laboratiu amb pacients atesos a l’atenció primària, diagnosticats d’insuficiència cardíaca, que rebien un seguiment de 30 dies després de patir un episodi de descompensació de la seva malaltia. A la investigació han participat més de 500 pacients de catorze equips de l’APBCN, així com 250 pacients d’altres nou països integrats a l’European General Practice Research Network (EGPRN): Alemanya, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, França, Hongria, Irlanda, Itàlia i Suècia. Els resultats han sigut recentment publicat a ‘ESC Heart Failure’, la revista d’accés obert de l’Associació d’Insuficiència Cardíaca de la Societat Europea de Cardiologia.

  • Dia Mundial de la Salut: entre la lluita contra el canvi climàtic i el clam per un canvi de model sanitari

    El Dia Mundial de la Salut se celebra el 7 d’abril per commemorar l’aniversari de la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948. Cada any se centra en un tema diferent, d’abast mundial, que afecta la salut. Enguany, amb el lema «El nostre planeta, la nostra salut», la campanya de l’OMS destaca la necessitat d’implementar mesures urgents per aturar la crisi climàtica, que suposa una greu amenaça per a la salut de les persones.

    Malgrat que, en les darreres dècades, les millores en els serveis sanitaris, la protecció del medi ambient, el desenvolupament econòmic i altres factors han permès millorar la salut de les persones a tot el món, l’OMS alerta que cada any més de 13 milions de persones moren encara per causes ambientals evitables.

    Concretament, la contaminació de l’aire provoca la mort de 13 persones cada minut, per malalties com ara les cardiovasculars, l’ictus o el càncer de pulmó. A més, segons alerta l’OMS, l’augment de les temperatures i les inundacions produïdes pel canvi climàtic posaran 2 mil milions de persones en risc de contraure malalties com el dengue. L’Organització mundial adverteix també que l’aigua contaminada i el sanejament deficient són els responsables de la mort anual de 829.000 persones per malalties diarreiques. Combatre totes aquestes amenaces ambientals constitueix, doncs, una qüestió urgent per a la salut pública del planeta.

    Per l’OMS, el lema «El nostre planeta, la nostra salut» hauria de ser un poderós recordatori que la resolució de molts d’aquests problemes va més enllà de l’àmbit exclusiu del sector sanitari i necessita altres sectors econòmics i socials. En conseqüència, una resposta eficaç en la lluita contra el canvi climàtic i les amenaces mediambientals exigirà enfocaments des de tots els governs i de tota la societat.

    «La salut no era això»

    A Catalunya, col·lectius, sindicats, associacions i altres entitats de tot el país s’han organitzat sota el lema «La Salut No Era Això». La campanya reclama un canvi de model de salut, així com mesures urgents per tal d’abordar els problemes més importants per a la ciutadania i els i les professionals sanitàries, i inclou mobilitzacions al carrer, accions de denúncia i sensibilització en espais públics i a les xarxes socials. Una cinquantena de col·lectius, no només de l’àmbit sanitari, sinó també d’altres àmbits com el feminisme, la sostenibilitat o l’acció veïnal, s’han unit al manifest.

    El manifest de la campanya posa èmfasi en la situació del sistema sanitaris, amb llargues llistes d’espera i un personal esgotat per les males condicions laborals. Les mesures urgents que reclamen els col·lectius giren entorn de quatre eixos: el reforçament de l’atenció primària, la reversió de les privatitzacions a la sanitat pública, acabar amb la precarietat laboral dels i de les professionals de la salut i la transparència en les polítiques de salut.

    Organitzacions i moviments socials de tot el territori català han convocat concentracions i actes per commemorar el Dia Mundial de la Salut i reivindicar millores en el sistema sanitari. A més, estan previstes encartellades als ambulatoris i centres sanitaris i els missatges de la campanya seran transmesos per mitjà de les megafonies des dels CAP. Com a resultat d’aquestes accions s’espera assolir una creixent mobilització per a defensar el dret a la salut, i convocar espais de treball urgents i eficaços per a que es comencin a implementar les mesures urgents que es reclamen a la campanya.

    Aquestes són algunes de les accions programades:

    • A les 11 hores, Comissions Obreres, amb el suport de Marea Blanca de Catalunya, ha convocat una concentració unitària a la Plaça Sant Jaume de Barcelona que aplegarà plataformes, usuaris i professionals de la salut.
    • També a les 11 hores, la plataforma AcampadaMar, formada per professionals sanitaris i usuaris, convoca una concentració a l’Hospital del Mar per la defensa d’una sanitat 100% pública i contra les privatitzacions.
    • A les 12 hores, està convocada una concentració a Salt, al vestíbul de l’Hospital de Santa Caterina.
    • A les 14 hores, hi ha una convocada una concentració al CAP Casc Antic.
    • A les 18 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell s’ha convocat una xerrada per parlar sobre la situació actual al sistema sanitari on hi intervindran Rosa Salido, del Sindicato SAD, Xus Merino, treballadora del Parc Taulí i Antonio López, de Marea Blanca de Catalunya.
    • Sota el lema «Defensar la sanitat pública és defensar la vida» , el Grup de Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona ha convocat una manifestació a les 19 hores a la Plaça Imperial Tàrraco per exigir un increment de les plantilles als centres sanitaris i una major inversió en l’atenció primària. A més, es farà una entrega de signatures recopilades entre la ciutadania per una sanitat 100% pública.
    • A les 19 hores, la Marea Blanca de Catalunya i la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública Mataró-Maresme han convocat una concentració davant de l’Ajuntament de Mataró en el marc de la campanya La Salut #NoeraAixò.