Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Així és com la Generalitat està desprivatitzant la sanitat pública

    Quan fa un any la CUP i Junts pel Sí eren en plenes negociacions per formar govern, una de les condicions dels anticapitalistes era precisament que la cartera de Salut -la que més pressupost s’endú dels comptes de la Generalitat- caigués en mans d’ERC. El precedent de Boi Ruiz com a conseller de Salut va ser un llast per a Convergència: cinc anys al capdavant d’aquesta conselleria havien sacsejat massa la sanitat catalana. Des del model de consorcis, a l’augment de concerts privats en paral·lel a les retallades públiques fins a l’augment de les llistes d’espera per ser intervingut van ser algunes de les polèmiques amb l’exconseller Ruiz.

    L’actual conseller, Toni Comín, vol fer un gir a les polítiques i perfilar-se com la figura que recuperarà la confiança dels ciutadans en el sistema públic. Amb ell dirigint aquest departament, la Generalitat ja ha rescindit el contracte amb la privada Clínica del Vallès i planteja propostes com la d’aquest divendres de comprar al grup Quirónsalud l’Hospital General de Catalunya (situat a Sant Cugat) per uns 55 milions d’euros. La proposta, que implica que la Generalitat compri a un grup privat amb ànim de lucre un hospital per fer-lo públic, no s’entén fora dels plans del govern d’expulsar els centres privats amb ànim de lucre de la xarxa d’atenció pública.

    Què implica desprivatitzar la xarxa d’atenció pública

    Aquesta desprivatització significava que el Servei Català de la Salut -ens públic que s’encarrega de comprar serveis sanitaris a Catalunya a diferents operadors- no renovaria els concerts a aquells centres privats amb ànim de lucre sempre que l’activitat derivada la pogués assumir un centre públic, com fixa el principi de prioritat de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). Això implicava a curt i mitjà termini no renovar els concerts amb tres centres privats amb ànim de lucre del mateix grup, el gegant sanitari Quirónsalud -Clínica del Vallès, Hospital General de Catalunya i Hospital Sagrat Cor-, i es faria a mesura que anessin finalitzant els contractes.

    La Clínica del Vallès: ja sense concert públic

    El primer centre a perdre el concert que tenia amb el CatSalut ha estat la Clínica del Vallès (a Sabadell), ja que el contracte tenia vigència fins a l’agost del 2016. La fi del contracte amb aquest centre privat que absorbia activitat derivada de l’Hospital públic Parc Taulí de Sabadell, implicarà obrir 44 llits addicionals i 23 sessions de quiròfan més a la setmana, segons va anunciar al setembre Comín. Aquest increment de places i activitat es repartirà entre l’hospital de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa, tal com ja s’havia anunciat el maig passat quan es va decidir rescindir el contracte amb el centre privat.

    El Taulí derivava 3.700 altes anuals (1.100 mèdiques i 2.600 quirúrgiques) a la clínica privada. Des del passat 15 d’agost -data en què vencia el contracte del CatSalut amb la Clínica del Vallès- el centre privat amb afany de lucre va deixar d’assumir pacients del sistema públic i de percebre els 7,5 milions anuals que rebia per aquesta activitat. Aquests 7,5 milions s’han repartit entre el Taulí, que s’ha quedat amb 5 milions i amb dos terços de l’activitat i l’hospital de Terrassa amb 2,5 milions i un terç del que es derivava.

    Segons avançava fa uns dies El País, l’estalvi econòmic que suposa deixar de derivar-hi pacients ascendeix al milió d’euros. En una entrevista a El Diari de la Sanitat, Comín va assegurar que «no jutjava el passat» en resposta a la pregunta de per què s’havia derivat pacients a una clínica privada si això suposava més despesa pels comptes públics.

    El següent a sortir de la xarxa: l’Hospital General de Catalunya

    Més enllà de la notícia que sorprenia aquest divendres, quan el conseller va anunciar la intenció del departament de comprar l’Hospital General de Catalunya (HGC) per 55 milions d’euros, el calendari passa de moment per modificar el concert actual -en contra de la rescissió que s’havia plantejat inicialment- que venç aquest 31 de desembre. Així el centre mantindrà part de la radioteràpia ja que la resta de centres públics no poden assumir tota la que tenien contractada amb el centre privat.

    El cap de setmana passat el conseller va anunciar en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies que en aquest cas serien el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua General de Terrassa qui assumirien l’activitat fins llavors derivada. Quant als treballadors, no es descarta que part dels treballadors del centre privat passin a Terrassa. Per l’activitat que assumia, el CatSalut pagava a l’HGC 17.539.771 euros anuals així que és previsible que en assumir menys activitat l’anualitat sigui força inferior, tot i que des de Salut asseguren que encara es desconeix la xifra final.

    Diferent serà si finalment Salut compra l’hospital privat. En aquest cas, segons va explicar divendres Toni Comín, tots els treballadors passarien de tenir un conveni laboral privat a un de públic i els tres hospitals del Vallès -la Mútua de Terrassa, el Consorci de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell- «podrien especialitzar-se amb la seva funció real d’hospital de referència». En qualsevol cas, el trasllat de bona part de l’activitat contractada fins ara a l’HGC l’assumiran a partir del gener els dos centres de Terrassa independentment de si prospera o no la compra del centre de Quirónsalud.

    El repte més gran: l’Hospital Sagrat Cor

    L’Hospital Sagrat Cor (a Barcelona) és dels tres centres qui assumeix més activitat pública -i per tant rep més diners anualment- ja que bona part dels pacients vénen derivats de l’Hospital Clínic, situat molt a prop. En una entrevista amb El Diari de la Sanitat el conseller de Salut assegurava que així com era «evident» que al Vallès no calia contractar activitat privada, «el Sagrat Cor és un cas a part». «Si hi ha la possibilitat que l’acabi gestionant un proveïdor públic, d’acord amb el principi de la LOSC, es faria», assegurava. L’import contractat l’any 2015 a l’Hospital Sagrat Cor va ser de 58.153.276 euros, segons dades del Departament de Salut facilitades a aquest mitjà.

  • La Generalitat proposa comprar l’Hospital General de Catalunya per 55 milions d’euros

    El Departament de Salut de la Generalitat vol comprar l’Hospital General de Catalunya (a Sant Cugat), propietat del grup privat Quirónsalud, per 55 milions d’euros. L’anunci, fet pel conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a El Matí de Catalunya de Ràdio, arriba en ple procés de ‘desprivatització’ de la xarxa d’atenció publica, on conviuen centres de titularitat pública i privada, i a prop de dos mesos perquè venci el contracte del Servei Català de la Salut amb l’Hospital General de Catalunya (HGC). El departament diu que ha fet l’oferta a l’empresa Quirónsalud per comprar el centre privat amb ànim de lucre «per convertir-lo en aquell hospital que el mapa sanitari fa anys i anys que diu que falta en aquella zona del Vallès Occidental», segons ha dit Comín. Així la proposta aniria un pas més enllà del que inicialment s’havia plantejat, que era que Salut es limitaria a no renovar el concert amb el centre privat, que venç el 31 de desembre, i que centres públics reassumirien l’activitat que feia el centre.

    Davant les declaracions del conseller, l’Hospital General de Catalunya ha fet públic un comunicat on, diuen, que “no existeix cap tipus de comunicació formal ni oferta en ferm”. Afegeixen que davant d’aquesta “inexistència” de l’oferta de compra, consideren que “no es pot estudiar ni analitzar una cosa que no existeix”.

    El conseller ha explicat que el mapa sanitari, l’instrument de planificació de Salut, ja preveia la necessitat de construir dos nous hospitals, un a Rubí i un altre a Cerdanyola del Vallès, l’Hospital Ernest Lluch i l’Hospital Vicenç Ferrer, per millorar les infraestructures de la xarxa publica sanitària del Vallès. El conseller però, ha defensat que la compra de l’HGC és una proposta «més econòmica que construir-ne dos de nous al Vallès» i que casualment Sant Cugat queda entremig dels dos municipis.

    En declaracions a Catalunya Ràdio, Comín ha assegurat que en cas que la compra es dugui a terme (els 55 milions només serien per l’edifici i l’equipament) es quedarien també amb tots els treballadors del centre privat, més d’un miler. Segons ha detallat, no caldria que aquests treballadors fessin oposicions malgrat passar a formar part del personal d’un centre públic. El procés «és idèntic al que s’ha seguit amb la Clínica del Vallès», ha dit en referència a la trentena de treballadors del centre privat que van passar a integrar-se com a treballadors del Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa quan aquests dos centres públics van assumir l’activitat fins llavors concertada a la Clínica del Vallès.

    Així, en el cas de l’Hospital General de Catalunya passarien a formar part del conveni del SISCAT (Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya). Segons el conseller, d’aquesta manera milloraran les seves condicions laborals “tal com ja ha passat amb la Clínica del Vallès”. Amb tot, de moment l’oferta està damunt la taula i des del Departament de Salut estan esperant una resposta de Quirónsalud. També es negociarà la proposta amb l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, municipi on està situat l’hospital.

  • Seguim sense fer els deures

    El govern popular de Mariano Rajoy acaba de presentar uns pressupostos que incompleixen els objectius de dèficit fixats per Brussel·les. És improbable que la Unió Europea passi per alt aquest petit detall, especialment quan ens acaba de multar per incomplir el dèficit del 2015. Tampoc penso que s’apiadi de la seva incapacitat per formar govern o per aprovar uns pressupostos. No cal massa astúcia política per entendre que haurem d’afrontar una segona tanda de mesures d’ajust o en termes més casolans, unes noves retallades. L’experiència del 2012 ens fa témer que el sector de la salut tornarà a ser un dels més perjudicats. Malauradament aquesta vegada les retallades cauran sobre una cartera de serveis reduïda, unes llargues llistes d’espera, uns copagaments de farmàcia pels pensionistes i sobre una plantilla esgotada, empobrida i desanimada.

    M’enerva que la història es repeteixi. El novembre del 2008 la prestigiosa revista The Economist dedicava un número al president socialista José Luis Rodríguez Zapatero titulat ‘Spain: The Party is over’. L’advertia que mentre seguia gastant com si no passés res, el seu país havia entrat en una profunda crisi. Al cap de pocs mesos ningú s’atrevia a criticar el setmanari. Avui, el govern central, que no controla ni el dèficit ni l’atur, s’atreveix a parlar de brots verds. La portaveu de salut del Partit Demòcrata Català, que dóna suport al govern, declara que el Conseller de Salut Toni Comín no s’ocupa dels veritables problemes dels ciutadans. Critica que es limiti a desprivatitzar serveis per complaure als partits d’esquerra sense implantar cap millora tangible i efectiva. Per segona vegada serà Brussel·les qui ens farà tocar de peus a terra. Ens tornarà a castigar per no haver fet els deures. És molt probable que forci l’aplicació d’unes noves mesures d’austeritat que plouran sobre mullat.

    Les retallades iniciades el passat 2012 estan sent especialment doloroses pels pacients i el personal sanitari. Patim unes reduccions lineals de salaris i plantilla que només busquen disminuir de la despesa. No hem proposat cap política efectiva de promoció de l’eficiència o la productivitat. Però és important recordar que altres països també perseguits per la troica han sabut aplicar polítiques d’ajust més sofisticades. Irlanda, per exemple, va aprofitar per retallar el personal directiu i de suport al mateix temps que preservava i fins i tot feia créixer l’assistencial d’atenció directa al pacient. Va treure “greix” al seu sistema sanitari.

    Nosaltres ens hem aprimat i debilitat perquè hem perdut tant greix com musculatura. Les plantilles dels centres han caigut però mantenim tota la burocràcia que no aporta valor. Seguim amb totes les delegacions, ineficiències i duplicitats del Catsalut i de l’ICS. Seguim pagant tots els costos de transacció que genera el complex entramat d’empreses que formen el complicat sistema sanitari català concertat. Els irlandesos també van intentar, encara que sense massa èxit, reduir els serveis hospitalaris d’aguts i fer créixer els d’atenció primària i d’atenció a la cronicitat. Nosaltres ni ens ho hem plantejat. Al contrari, anunciem la construcció d’un nou hospital d’aguts a Tarragona quan a Reus acabem de fer-ne un de sobredimensionat. Ni tan sols ens hem proposat ordenar seriosament el terciarisme. Tampoc apliquem cap política per aprofitar millor les competències dels diferents col·lectius professionals. Al contrari, avui les infermeres tenen menys competències en la utilització autònoma dels medicaments.

    Governar implica fer els deures. La història recent ens mostra que quan no ho fem ens castiguen i ens marquen el que hem de fer. Cal recuperar el lideratge dins del sistema sanitari. La població i els professionals hem assumit estoicament unes retallades que no han resolt la situació. Segurament així podrem entendre millor que s’adoptin mesures orientades a millorar l’eficiència i assegurar la sostenibilitat.

  • Un home infectat per legionel·losi mor a Mollet del Vallès

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i l’Ajuntament de Mollet del Vallès investiguen l’origen de tres casos de legionel·losi declarats aquest mes d’octubre a Mollet. Un dels afectats, un home de 89 anys ha mort mentre que els altres dos ja han rebut l’alta mèdica. La víctima patia una patologia de base que va complicar la pneumònia per legionel·losi. Segons Salut, no es descarten nous casos durant els pròxims dies ja que el període màxim d’incubació de la malaltia és de 14 dies. La legionel·losi es transmet per inhalació d’aigua polvoritzada o aerosols i no de persona a persona.

    Segons han informat des de l’ASPCAT, en el moment de la declaració del brot es va iniciar la investigació epidemiològica i ambiental amb la recollida de mostres per a la pràctica de les analítiques. Mentre s’esperen els resultats de les anàlisis, s’han ordenat tractaments de xoc de neteja i desinfecció de les instal·lacions investigades com a mesura preventiva. De moment S’han pres mostres de 10 instal·lacions inspeccionades i per la seva part, l’Ajuntament de Mollet investiga elements de baix risc, com fonts ornamentals o recs d’aspersió. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha explicat que els brots comunitaris com aquest són “més freqüents” entre finals d’estiu i principis de tardor per qüestió de temperatura i d’humitat.

    Pel que fa al brot de legionel·losi detectat a Salou al setembre la xifra d’afectats s’eleva a 11 -un dels quals va morir- segons dades actualitzades de Salut. Sobre aquest brot, Guix ha assegurat que ja està “controlat” i ha informat també que les mostres recollides a l’hotel on s’havien allotjat tots els afectats han donat positiu de legionel·la. Amb tot, falta creuar aquestes mostres ambientals amb les clíniques per assegurar que aquest és el focus causant del brot. Finalment, i en relació al brot de legionel·losi declarat aquest mes d’octubre a Vilafranca del Penedès, ha explicat que els quatre afectats han evolucionat satisfactòriament, si bé l’origen encara és desconegut i el període d’incubació encara està latent.

  • Néixer albí a Tanzània: la doble condemna del càncer de pell i l’estigma

    “A Tanzània vaig veure una mare que posava el seu bebè al sol per veure si es tornava negre”. Amb aquest cas la fotoperiodista Ana Palacios, que acaba de publicar el llibre ‘Albino’ (Editorial Tenov), exemplifica com de necessari és formar la població africana sobre l’albinisme, un trastorn genètic en què hi ha una absència total o parcial de pigment i que en algunes regions de l’Àfrica és motiu d’exclusió social pel cúmul de mites i creences al voltant del trastorn.

    Palacios va acompanyar per primera vegada el doctor Pedro Jaén, el 2012, a Tanzània, el país amb l’índex més gran d’albinisme del món, on es calcula que la prevalença estimada és d’un de cada 1.400. Va ser al camp de Kabanga, un refugi per a albins situat al nord-oest del país amb l’objectiu de protegir-los de caçafortunes, on va poder veure de primera mà la situació que viu aquesta població. Per exemple, el 2007 va començar a córrer la idea que les parts del cos d’una persona albina portaria bona sort per fer pocions màgiques i va augmentar el nombre d’assassinats. Tot i això, Palacios assegura convençuda que “el principal problema dels albins africans és el càncer de pell, no l’assassinat i l’esquarterització per part dels caçafortunes”.

    08-albino-bookexpoana-palacios
    Els tallers consten d’una part teòrica en oncologia dermatològica i dermato-patologia on s’expliquen els principis dels càncers cutanis i els seus possibles tractaments terapèutics. / ANA PALACIOS

    En aquell moment, el 2008, el doctor Pedro Jaén i el seu equip de dermatòlegs de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid van començar un projecte de cooperació al Regional Dermatologic Training Center (RDTC), a Tanzània, en tres línies: prevenció, formació i intervenció. “Abans anàvem dues o tres vegades a l’any i operàvem uns 100 pacients cada vegada. D’això ja fa vuit anys. Ara seguim operant els casos més complicats, però els senzills ja els fan els doctors d’allà”, assegura Jaén en declaracions a aquest mitjà. És per això que l’equip del dermatòleg valora el projecte positivament. “Abans hi havia molta espera per fer cirurgia general per un càncer de pell. Formant als doctors hem pogut reduir el temps d’espera”, conclou. Els tallers consten d’una part teòrica en oncologia dermatològica i dermato-patologia on s’expliquen els principis dels càncers cutanis i els seus possibles tractaments terapèutics. Això es completa amb una part pràctica directament amb pacients albins.

    A Tanzània l’esperança de vida és de 51 anys. Tanmateix, l’esperança entre els albins és molt inferior: nou de cada deu albins moren abans de complir els 30. Això s’explica, en part, perquè aquest tipus de càncer no fa mal i, per tant, la majoria no saben que el pateixen fins que ja és massa tard per actuar. Un altre problema al que han de fer front és de tipus econòmic. “Com que no saben d’on ve no es protegeixen però, a més, fer-ho és car. La roba de màniga llarga, les ulleres de sol, els barrets o les cremes fotoprotectores són una cosa que no es poden permetre” explica Palacios. Per això, encara que a vegades sí que sàpiguen com protegir-se, no ho poden fer.

    Tanzània és un dels països amb un dels índex de desenvolupament humà més baixos del món. En aquest context apareix Kilisun (Kilimanjaro Suncare), una crema foto-protectora especialment dissenyada per a les persones amb albinisme de l’Àfrica subsahariana. La crema es fabrica a Moshi (Tanzània) i es distribueix des d’allà a altres llocs més remots del país.

    06-albino-bookexpoana-palacios
    Kilisun (Kilimanjaro Suncare) és una crema foto-protectora especialment dissenyada per les persones amb albinisme de l’Àfrica subsahariana. / ANA PALACIOS

    Avui en dia encara milers de persones a l’Àfrica subsahariana amb albinisme s’enfronten a la incomprensió i a la discriminació. Els nens creixen amb constants mirades i atacs per part de membres de la comunitat i altres companys d’escola, explica la fotoperiodista Ana Palacios. A això se li suma que els albins tenen problemes de visió a causa de la falta de pigment, fet que els dificulta seguir la lliçó. Per aquests motius, la majoria d’infants probablement no acabaran els estudis i finalment quedaran relegats a feines de segona. Passaran, per tant, a formar part del 85% de la població que viu amb menys d’un euro i mig al dia. El camp de Kabanga intenta lluitar contra tot això i donar-los una oportunitat.

  • Per què l’OMS vol posar un impost especial als refrescos

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Durant les últimes setmanes diversos estudis han posat de manifest que la indústria alimentària fa anys que maniobra per ocultar els riscos d’un consum excessiu de sucre. Aquesta mateixa setmana, un altre estudi treia a la llum les pràctiques dels dos gegants del món dels refrescos, Pepsi i Coca-Cola, que van pagar per ocultar els seus vincles amb l’obesitat als EUA. Finalment, la setmana va concloure amb una petició de l’Organització Mundial de la Salut perquè els governs gravin aquest tipus de begudes com una mesura per lluitar contra l’obesitat.

    Els científics saben des de fa dècades que un consum massa gran de sucres resulta perjudicial per a la salut. No obstant això, els consumidors no sempre disposen de tota la informació sobre els productes i sovint els resulta complicat tractar de portar una alimentació saludable.

    Què és el sucre?

    En realitat no hi ha un sol sucre, sinó molts tipus de sucres, com la glucosa, la fructosa o la lactosa, per citar només tres exemples. Encara que tots són hidrats de carboni, cadascun posseeix la seva pròpia estructura i actuen de forma diferent al nostre cos.

    El sucre de taula, per exemple, és en realitat un disacàrid anomenat sacarosa i que està format per una molècula de glucosa i una de fructosa.

    Són tots igual de perjudicials?

    Encara que cada un dels sucres reacciona de forma diferent amb el cos, un consum excessiu de qualsevol d’ells pot tenir efectes negatius en la salut. No obstant això, no hi ha una recomanació diària per als sucres que es presenten de forma natural en els productes lactis o la fruita.

    Els que sí hem de limitar són els sucres que s’utilitzen en la indústria alimentària i que es denominen sucres afegits o lliures. L’Organització Mundial de la Salut els defineix com tots aquells sucres que «els fabricants, els cuiners o els mateixos consumidors s’afegeixen als aliments o les begudes que es consumiran, així com sucres presents de forma natural a la mel, els xarops, i els sucs i concentrats de fruites».

    Els sucres afegits són artificials?

    No. Malgrat que es fa una diferenciació entre aquells que apareixen de forma natural a la fruita i la llet i els afegits, en realitat són la mateixa molècula. De fet, el sucre de taula és un sucre afegit i és d’origen natural, ja que generalment s’extreu de la canya de sucre, de la remolatxa o del blat de moro i després és purificat i cristal·litzat.

    Per què es limiten només els sucres afegits?

    Si bé és cert que les fruites o la llet contenen sucres, cal tenir en compte que aquests aliments també inclouen altres tipus de nutrients, com vitamines, minerals i fibra. No obstant això, molts dels aliments amb sucres afegits sovint aporten calories sense nutrients, el que es coneix com calories buides. En consumir aquest tipus de calories hem de compensar la manca de nutrients amb altres aliments, amb el que podem acabar augmentant les calories totals i provocant sobrepès.

    Quins riscos comporta un consum excessiu?

    Tot i que les proves científiques no són completament concloents, molts estudis indiquen que una dieta amb excés de sucre pot causar obesitat en nens i adults i augmentar el risc de patir diabetis tipus 2, síndrome metabòlica i hipertensió arterial. A més, també pot contribuir a la formació de càries, augmentar els nivells de triglicèrids o afavorir el desenvolupament de malalties del cor.

    Quines són les quantitats recomanades?

    L’ideal són 25 grams de sucre al dia. Des de l’OMS es recomana limitar el consum de sucre afegit a menys del 10% de la ingesta calòrica total, tant per a adults com per a nens. Tenint en compte que el consum de calories d’una persona sana s’ha de situar al voltant de les 2.000 calories i que 1 gram de sucre equival a 4 calories, la recomanació de l’OMS és d’uns 50 grams diaris.

    No obstant això, l’organització destaca que per obtenir majors beneficis que l’ideal seria reduir el seu consum a menys del 5% de la ingesta calòrica total, el que equivaldria a aproximadament 25 grams de sucre al dia.

    Quant són 25 grams de sucre?

    Correspon a unes 6 culleradetes de cafè. Cal tenir en compte que una sola llauna de refresc pot arribar a tenir fins a 40 grams de sucre, el que ja suposa el 80% del consum diari acceptable per a un adult.

    Com es pot reduir la ingesta de sucres afegits?

    Un dels primers passos és limitar especialment el consum de begudes ensucrades, com refrescos o sucs a base de concentrats. També és recomanable reduir els caramels, els dolços i els aliments processats.

    On es mira la quantitat de sucre d’un producte?

    Només cal observar l’etiqueta amb la informació nutricional. No obstant això, un dels principals problemes de l’actual etiquetatge és que no s’especifica la proporció de sucres afegits. Per exemple, qualsevol iogurt tindrà una quantitat determinada de lactosa, un tipus de sucre que es troba de forma natural a la llet, però a més també pot tenir un altre tipus de sucres que se li han afegit durant el processament del producte i la proporció no ve especificada en l’etiqueta.

    Per solucionar aquest problema podem recórrer a l’etiqueta on vénen els ingredients, recordant que estan ordenats per quantitat, de manera que el primer és el més abundant.

    Els productors utilitzen molts noms per al sucre, com sacarosa, glucosa, fructosa, xarop de blat de moro, xarop d’auró i un llarg etcètera, el que fa encara més complicat obtenir una informació nutricional adequada.

    Hi ha alternatives més saludables?

    Cal tenir en compte que moltes de les alternatives que se solen vendre com més saludables, com sucre bru o mel, no ho són, ja que contenen les mateixes quantitats de sucres, particularment de glucosa i fructosa.

    També hi ha tota una gamma d’edulcorants artificials que es poden utilitzar com a substituts dels sucres. Tot i que no hi ha proves concloents, diversos estudis han suggerit que tant els refrescos ensucrats com els edulcorats artificialment estan associats a un guany de pes. Per això, la millor estratègia és limitar aquest tipus de begudes.

    Quines mesures s’estan portant a terme les autoritats?

    Poques o cap. Malgrat els reiterats avisos per part de l’OMS, incloent-hi la recent recomanació d’apujar els impostos sobre les begudes ensucrades, la veritat és que ni els EUA, ni la Unió Europea han pres cartes en l’assumpte. Tampoc s’han assolit acords per millorar i simplificar l’etiquetatge dels productes.

  • L’expresident de l’ICS Josep Prat i l’exalcalde de Reus, a un pas de judici per Innova

    La instrucció del cas Innova avança. El magistrat Diego Álvarez de Juan, al capdavant del macrocas de presumpta corrupció sanitària a Reus, dóna per finalitzada la instrucció d’una de les quinze peces en què està dividit el cas, segons una interlocutòria emesa aquest divendres. El magistrat responsabilitza el llavors director de l’empresa municipal Innova i expresident de l’Institut Català de la Salut (ICS) Josep Prat, l’exalcalde de Reus Lluís Miquel Pérez (PSC) i l’arquitecte Jorge Batesteza dels delictes de prevaricació, malversació de fons públics, tràfic d’influències, defraudació a l’administració, blanqueig de capitals i falsedat documental per la seva implicació en la construcció de l’Hospital Sant Joan de Reus. També imputa els mateixos delictes a altres membres d’Innova com la directora econòmica Ester Ventura, la secretària Natalia Torrell o José Vicente Gomez, director d’obres i projectes de l’empresa municipal. Amb la instrucció d’aquesta peça finalitzada el jutge dóna un termini fins el 26 de novembre per tal que el Ministeri Fiscal així com les acusacions personades sol·licitin obertura de judici i formulin escrit d’acusació o el sobreseïment de la causa.

    La peça tancada ara pel jutge, la número dos, és la que investiga la contractació de l’ex-alt càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut) i arquitecte Jorge Batesteza per part d’Innova com a assessor tècnic en la construcció de l’Hospital Sant Joan de Reus. Concretament, investiga si la contractació de Batesteza va fer-se d’acord amb la legislació vigent així com si els treballs contractats es van fer o no.

    Jorge Batesteza, l’arquitecte contractat ‘a dit’

    “Jorge Batesteza va ser ‘col·locat a dit’ a Innova i així ho va reconèixer Josep Prat Domènech en seu judicial el 2013”, s’assegura en la interlocutòria. L’arquitecte Jorge Batesteza, que va ocupar diferents càrrecs al Servei Català de la Salut entre 2000 i 2007, va ser contractat al deixar el seu lloc a la Generalitat, com a supervisor tècnic per Innova en el projecte de construcció del nou hospital de Reus. Per aquesta funció, Batesteza va arribar a cobrar  un total de 387.000 euros més IVA a través de tres contractes consecutius subscrits amb el holding municipal. Segons el jutge, el procés de contractació es va fer sense subjectar-se a les normes de contractació pública.

    Sobre si Batesteza va fer la tasca per la qual va cobrar aquests diners i va facturar gairebé 9.000 euros en concepte de desplaçament, el jutge sosté que “no ha fet tots els treballs contractats amb Innova en els termes que es recollien en els contractes ni consta que hagi estat a l’hospital Sant Joan de Reus totes les vegades per les que va facturar desplaçament”. Segons les actes de seguiment de les visites d’obra la signatura de Batesteza només apareix en 14 d’un total de més de 115 actes i només va arribar a elaborar quatre informes mensuals sobre l’evolució dels treballs quan s’esperava d’ell un total de 43 (pels quals sí que va presentar factura).

    A banda de la seva contractació com a supervisor tècnic l’arquitecte també va ser subcontractat com a ‘Project Manager’ per l’empresa adjudicatària del seguiment de la redacció i auditoria de qualitat dels projectes del nou hospital, la UTE Euroconsult Catalunya S.A. -AXXO Gestión Proyectos SL, a través de BBATS,  empresa creada per Batesteza el 2008. Segons el jutge la contractació de Batesteza per aquesta funció va tenir un sobrecost de 116.293 euros (més IVA).

  • Invertir en professionals de la salut és potenciar el creixement econòmic

    Per ironies de la vida, quan el president de França, François Hollande, afrontava aquest setembre una vaga de metges que criticaven la precarietat laboral del país, al mateix temps i en nom de les Nacions Unides llançava una crida a augmentar la inversió en recursos humans del sector salut. Hollande presentava la conclusió principal de la comissió d’alt nivell sobre Ocupació en Salut i Creixement Econòmic que encapçalava ell mateix i pel president de Sudàfrica Jacob Zuma. El document assenyala que les retribucions de metges i infermeres no són una despesa pel pressupost, sinó una inversió que reportarà beneficis econòmics al país. Els experts calculen que el retorn a la inversió en professionals de la salut és de nou euros per cada euro invertit, especialment en els països més desafavorits. L’informe desmunta moltes de les teories que han donat suport ideològic a les polítiques d’austeritat aplicades els darrers anys. Sense anar més lluny, a casa nostra, el Departament de Salut i el Ministeri han volgut assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari intentant augmentar la seva productivitat a partir de reduir salaris i plantilles.

    Richard Horton, editor de la prestigiosa revista anglesa The Lancet i co-autor de l’esmentat document, critica durament als economistes que fan aquestes propostes d’augmentar la productivitat del sector salut. Opina que efectivament existeixen sectors capaços d’incrementar la seva productivitat i obtenir uns beneficis que poden compartir amb els treballadors. Però n’hi ha d’altres, com la música, el ballet o la sanitat, que no es poden comportar d’aquesta manera. Ironitza preguntant: que guanya una orquestra tocant de forma més ràpida? O un ballet dansant frenèticament? Els metges o les infermeres que treballen sobrecarregats o precàriament no són més productius, al contrari, ofereixen un servei de pitjor qualitat. Si estan mal pagats o aturats, emigraran a altres països o buscaran altres feines. El país perdrà uns professionals molt valuosos que hem format amb els impostos de tots. En definitiva, la població rebrà les conseqüències negatives d’aquestes polítiques que cerquen augmentar la productivitat del sector de la salut.

    Justament el progressiu envelliment de la població i l’increment de les malalties cròniques fa que cada dia necessitem més personal sanitari. Es calcula que l’any 2030 en precisarem el doble dels que tenim en l’actualitat. El document aporta un decàleg de propostes de com s’ha de fer aquesta inversió en recursos humans per tal d’obtenir beneficis pel conjunt de la població. Indica que si fem créixer la plantilla, transformem els programes formatius, els reorientem cap a la comunitat i l’atenció primària i oferim una cobertura universal augmentarem l’equitat i el creixement econòmic inclusiu del conjunt de la societat.

    Els gestors i polítics de salut catalans farien molt bé en prendre bona nota d’aquest document de les Nacions Unides. A casa nostra la precarització laboral en l’entorn sanitari no està només denunciada pels professionals. Els tribunals europeus també alerten dels abusos comesos, especialment sobre els professionals més joves que treballen com interins o eventuals.

  • Salut invertirà 48 milions en un nou hospital a Tarragona

    El Camp de Tarragona rebrà una injecció de 60 milions d’euros els pròxims quatre anys per millorar els serveis sanitaris al territori. Així ho ha anunciat el conseller de Salut, Toni Comín, durant la presentació del Pla Estratègic pel Camp de Tarragona 2016-2021, que afecta una població de 593.391persones de les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Penedès.

    Una de les principals novetats del pla és la construcció d’un nou hospital, que es construirà al costat de l’actual Hospital Universitari Joan XXIII, situat en un complex a la ciutat de Tarragona. El cost d’aquest projecte, que està previst que es posi en funcionament el 2021, és de 48 milions d’euros. Segons ha anunciat Salut aquest dijous, el concurs d’idees per l’adjudicació del projecte es farà l’any vinent. Amb tot, la construcció del nou centre està vinculada a l’aprovació de nous pressupostos, ha avisat Comín.

    El nou complex hospitalari no limitarà però les inversions en l’actual Joan XXIII. De fet, segons preveu el pla, s’hi posarà en marxa una nova UCI pediàtrica i es durà a terme la segona fase d’ampliació de les urgències així com també es construiran quatre quiròfans de cirurgia major ambulatòria, entre diferents inversions que ascendeixen a 8,2 milions. De moment però es desconeix quin paper jugarà l’actual centre de referència a la ciutat de Tarragona, l’hospital Joan XXIII, quan el nou centre s’inauguri. Fonts del departament de Salut han explicat a aquest mitjà que es redactarà un pla funcional per decidir com serà el nou hospital i què passarà amb l’actual.

    L’estratègia de reordenació de serveis que contempla el pla passa, en bona part, per potenciar la coordinació entre els principals centres de la xarxa. En aquest sentit es vol enfortir el paper del Joan XXIII (Tarragona) com a “hospital de referència en alta complexitat i terciarisme” mentre que l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus serà la referència en oncologia. Pel que fa a hospitals secundaris, com el Pius Hospital (Valls) o el del Vendrell, es millorarà la seva penetració en els processos de baixa complexitat en la població de referència. Quant a l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla es vol “consolidar el caràcter quirúrgic del centre”.

    El pla també preveu reforçar amb 3,8 milions l’atenció primària al territori amb quatre consultoris nous a Els Pallaresos, La Canonja i La Pobla de Montornès i el nou servei de rehabilitació al CAP Falset. Actualment la regió sanitària del Camp de Tarragona disposa de 32 Centres d’Atenció Primària (CAP) i 100 consultoris locals.

  • «La salut d’un país hauria d’incloure la salut dels migrants»

    Xóchitl Castañeda és directora de la Iniciativa per la Salut de les Amèriques, a l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Berkeley (Califòrnia) des del 2001. Entre altres iniciatives, ha treballat per millorar la salut pública dels migrants llatins que viuen als Estats Units.

    La migració porta transformacions «psicosocials» tant per a qui emigra com per als seus descendents? De quines transformacions parlem?
    La migració porta transformacions enormes per a la persona i la seva família. La primera, segona i gairebé tercera generació es veuen afectades, així com també les comunitats d’origen, trànsit i destí. És a dir, el procés migratori no és independent o d’una sola persona. La transformació està en un context social-familiar. Per exemple, si una mare decideix anar-se’n als Estats Units a tenir cura dels fills de dones nord-americanes -que és la situació de moltes dones d’origen llatí- els fills d’aquestes dones estan patint molt perquè estan sent cuidats per les àvies. Llavors l’efecte és enorme, no només sobre la persona que emigra. Aquest exemple s’aplica a molts casos. El procés d’emigrar, a més, comença des de la planificació, la partida, el creuament de fronteres -que en moltes circumstàncies és molt dramàtic, fins i tot el nombre de persones que moren-, arribar a un lloc amb una cultura i una llengua o la inserció a una tasca laboral diferent. A més, també afecta la situació política ja que als Estats Units et converteixes en indocumentat.

    El dol migratori s’ha de passar o es pot prevenir?
    És inevitable. Emigrar és arrencar-se de moltes experiències socials, econòmiques, polítiques, religioses. Quan un experimenta canvis com a ésser humà, experimenta un dol.

    Com influeix el fet de migrar en edat adolescent?
    És una edat crucial en molts aspectes. Hi ha diferències per exemple també si ets dona, o ets una persona gran o ets jovenet. Però també hi ha similituds, per exemple, la majoria dels migrants no té un accés regular als serveis de salut perquè en el cas dels Estats Units la salut no és un dret humà, és un bé que es compra, es ven i es restringeix als ciutadans.

    I quan es tracta de menors no acompanyats?
    La seva infància es trunca perquè immediatament aquesta etapa acaba i és més aviat un adult precoç. Ha de treballar, està exposat a condicions d’explotació…

    Abans esmentava que molts migrants no tenen un accés regular als serveis de salut. Quines implicacions té a nivell de salut viure com indocumentat?
    La salut l’entenem com el benestar físic i emocional. Imagina’t el nivell d’ansietat d’algú que està sol i sense papers. A nivell de salut física, l’accés als serveis als Estats Units està condicionat al fet de tenir una ciutadania i si no comptes amb la documentació correcta, tot i que comptis amb els diners, no pots rebre assistència sanitària. Un immigrant pateix de moltes mancances i si no té un accés regular als serveis de salut, la seva salut tant física com mental es veu compromesa.

    Existeix als Estats Units algun tipus de servei dirigit a l’atenció a immigrants indocumentats?
    No, no. El que sí que hi ha són unes xarxes clíniques comunitàries d’atenció en les quals no et pregunten si ets o no indocumentat i aquestes clíniques són les que donen el servei a aquesta població.

    Com pot arribar a afectar el fet que per exemple ara als Estats Units la immigració sigui un tema que ocupa titulars com els que genera el candidat Donald Trump?
    Els Estats Units són un país molt gran i amb molts tipus de ciutadans i com a país no és una societat antiimmigrant. Alguns que pretenen ser governants han utilitzat aquest discurs antiimmigrant com una plataforma per ocultar problemes reals d’aquesta societat. Els Estats Units tenen moltes disparitats socials i econòmiques, aquí la classe mitjana no és una classe mitjana dominant. Aquest discurs ha estat una distracció, ara bé cal matisar que hi ha alguns estats dins de la unió americana que tenen racisme i xenofòbia. La majoria d’immigrants d’Estats Units vénen d’Amèrica Llatina o la Xina però aquesta idea del ‘melting pot’, que tots ens barregem, és mentida. La tendència serà que cada vegada hi haurà més minories als Estats Units.

    Vostè ha investigat el cas concret de migrants mexicans joves als Estats Units. Què s’ha observat en relació amb la salut d’aquests?
    Els joves són la població més vulnerable, de per si, i hi ha més probabilitat per exemple que caiguin en les drogues. Si a aquesta vulnerabilitat pròpia de l’adolescència li sumes el fet que no tens una inserció total en la societat, això crea que els joves sigui un grup més vulnerable encara.

    Quin tipus de polítiques podrien implementar per millorar la salut dels migrants? Tenen aquestes a veure amb la integració?
    Cal partir de tres principis. Primer que les persones immigrants són éssers humans, cal rehumanitzar la migració perquè tots ens beneficiem de la tasca i la contribució dels migrants. Als Estats Units no podríem menjar si no fos pel treball ardu que fan els pagesos que venen de Mèxic. El segon és que la salut d’un país hauria d’incloure la salut dels migrants. Estem en un món cada vegada més global i no pot haver-hi diferències entre els «ciutadans» i els «no ciutadans». El tercer és que hi ha d’haver programes especials per a aquesta població, que si bé pateix dels mateixos problemes de la població blanca nord-americana se li afegeixen problemes relacionats amb la migració.

    Una situació difícil i que pot generar situacions d’ansietat són les separacions familiars quan un immigrant és retornat al seu país després de molts anys vivint allà. Per exemple, llatinoamericans que van emigrar als Estats Units i ara han estat forçats a retornar als seus països.

    Hi ha dos fenòmens en la desafecció, la que és voluntària -hi ha un procés natural d’envelliment i molts immigrants que estan envellint volen tornar al seu país- i la forçada. En el primer no és fàcil perquè tornen a un país que van deixar fa temps i que trobaran molt diferent. En el cas de la separació forçada molts són pares de fills que ja van néixer als Estats Units. S’estan trencant famílies i això té un cost molt alt a nivell de salut mental perquè genera depressió i ansietat.

    Fins ara hem parlat sobretot d’implicacions a nivell de salut mental. A nivell físic també hi ha implicacions per a la salut individual i pública?
    És clar. Per exemple, molts dels nens dels que vénen indocumentats en aquest país no tenen un aspecte regular pel que no poden tenir tampoc una atenció regular: necessites vacunes, atenció dental, anar al metge…Tot això et limita si no tens una assegurança de salut -que és el cas de milions de persones- i és encara pitjor si ets indocumentat, hi ha moltes persones d’origen nord-americà pobres que són subsidiades pel govern però no en tots els serveis. Per exemple, la salut mental. La manca de psiquiatres és molt gran, la manca dels que parlen castellà és encara més gran i la manca de psiquiatres que volen atendre la població indocumentada és encara més gran.