Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • PERTES: un mecanisme per la resiliència o la privatització?

    El 15 de novembre del 2021 es presentava públicament el PERTE Salud de Vanguardia, amb una inversió de 1.469 milions d’euros. Aquest mecanisme econòmic s’emmarca en els Fons Europeus Next Generation EU i està recollit com una de les joies de la corona del Plan de Recuperación y Resiliencia España Puede. Així, aquests fons europeus, que estan arribant als estats com a mecanisme de recuperació davant la crisi econòmica derivada de la Covid, han d’ajudar a pal·liar els efectes d’aquests dos anys de pandèmia. Però, tot i tenir l’Atenció Primària desbordada i els hospitals col·lapsats, el PERTE de Salut no està pas pensat per reforçar la sanitat pública.

    “Ens equivocaríem si pensem en el PERTE com un projecte que ajudi a impulsar l’activitat sanitària. En un primer moment podríem haver pensat que aniria dirigit a l’activitat assistencial, però en realitat servirà per promoure el sector i la industrialització”. Amb aquestes paraules ha definit el PERTE Ramon Maspons, director de l’àrea d’Innovació i Prospectiva de l’Agència de Qualitat i Avaluació de Catalunya (AQuAS), un grup consultiu creat per la Generalitat per analitzar projectes i oportunitats econòmiques en un futur post Covid. I és que, tal i com ha deixat clar Maspons en un acte de presentació del PERTE a les empreses catalanes, aquests fons no estan pensats per impulsar la sanitat com a servei públic, sinó com a negoci privat.

    En aquest sentit, no és baladí que el ministeri que gestiona aquest projecte tractor no sigui pas el Ministerio de Sanidad, sinó el Ministerio de Ciencia e Inovación. I és que la salut de la població és “l’objectiu últim a aconseguir a través de les inversions”, tal com ha assegurat Cristobal Belda, director de l’Instituto de Salud Carlos III. I, per assolir aquesta fita, els gairebé 1.500 milions d’euros aniran destinats a la digitalització de la salut, tot implantant tècniques d’Intel·ligència Artificial als hospitals i centres d’atenció; millorant les infraestructures i la maquinària hospitalària i implementant teràpies emergents i medecina personalitzada.

    Per fer això possible, la implicació de l’empresa privada és fonamental. És per això que els 1.500 milions del PERTE són una suma de 982 milions de diners públics i gairebé 487 milions d’inversió privada. Així, l’empresa i els lobbies mèdics, en tant que finançadors d’un terç del PERTE de Salut, tenen també un paper decisiu en la presa de decisions i en la detecció dels projectes que, presentats per altres empreses privades, s’enduran part del capital. A tal efecte s’ha creat l’Alianza Salud de Vanguardia, formada pels ministeris de Ciència i Sanitat, per representants de les Comunitats Autònomes, per patronals com Farmaindustria i associacions empresarials com els lobbies farmacèutics AseBio i Fenin. Cal mencionar, igualment, que aquests noms ja apareixen al document que el Gobierno espanyol va publicar per presentar el PERTE, ja que figuraven com a empreses “que ja havien mostrat el seu interès en col·laborar” i eren potencialment beneficiàries de les ajudes, conformant així un potencial conflicte d’interès, en el cas que, finalment, aquestes empreses acabessin rebent fons públics.

    Qui s’endurà els milions?

    “El sector de la salut a Espanya és un gran dinamitzador de la nostra economia, amb un clar potencial de desenvolupament i innovació”. Aquestes van ser paraules de Pedro Sánchez en la presentació del PERTE, encara al bell mig d’una pandèmia que ha arrasat amb el sistema de salut pública i que no és capaç d’atendre tota la ciutadania. “Volem desenvolupar procediments i mecanismes que siguin capaços d’afegir valor veritable a allò real: tractaments, rehabilitacions, diagnosis i prevenció”, deia Belda. En altres paraules: el PERTE vol capitalitzar i monetitzar la salut pública. I per això “la col·laboració de tots els sectors de la Salut és essencial. I el camí és la col·laboració público privada”, ha afegit.

    Aquest tipus d’unió entre empresa pública i privada és un mecanisme d’inversió arriscat que posa tot el pes del risc en les arques públiques, mentre que el potencial gran beneficiari és l’inversor privat, que queda salvaguardat en cas de fallida. I per a mostra, només cal recordar què va passar amb el projecte Castor, que va suposar un deute milionari que es paga a la factura del gas de tota la ciutadania, mentre que els empresaris que van invertir-hi -entre ells Florentino Pérez- van rebre compensacions per valor de 1.755 milions d’euros. Això és una col·laboració público privada i aquest és el camí que han triat les administracions espanyoles per sortir de la crisi econòmica.

    Davant d’aquest mecanisme, diverses organitzacions reclamen al govern espanyol i a les administracions garanties de transparència per saber a quines empreses aniran a parar els diners i per què. En aquesta línia, entitats com la Plataforma Open Generation EU denuncia manca de garanties d’accés a la informació ja des del disseny dels fons europeus, plasmat al Reial Decret Llei 36/2020 segons el qual es regula l’execució d’aquests diners. Però, segons denuncien membres de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), el govern està incomplint les poques garanties de transparència que ell mateix va fixar en aquest decret llei.

    I és que, tal com s’estableix al text legislatiu al seu article 9, el Ministerio de Hacienda es compromet a crear un “Registre estatal d’entitats interessades en els PERTE”, en el qual “s’hi inscriuran totes les entitats vinculades al desenvolupament d’un PERTE”. Aquest registre, que segons el Reial Decret Llei “serà públic”, encara no ha estat creat ni publicat, tot i que el govern espanyol ja ha aprovat tres PERTE, que es troben en marxa.

    “Ens preocupa que no hi hagi cap mecanisme d’escrutini públic que ofereixi els noms de les empreses interessades i beneficiàries dels fons europeus”, asseguren des de l’ODG. Davant d’aquesta preocupació, l’entitat ha decidit interposar una queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per incompliment de la llei. El Síndic i ex president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), David Bondia, ha assegurat que, tot i que la queixa sobrepassa les competències de la sindicatura, “l’elevarem als òrgans competents acompanyada d’una investigació pròpia per tal de vetllar pel dret a la informació de la ciutadania”.

  • El sistema educatiu català ja passa dels 100.000 confinats, rècord absolut

    Les dades del traçacovid d’aquest matí indiquen que en el sistema educatiu català (que inclou tots els centres d’etapes educatives no universitàries, des d’escola bressol a batxillerat i FP, públics i concertats) hi ha 101.276 persones confinades, de les quals 93.826 són alumnes, 7.409 són docents, PAS o PAE i 41 personal extern. Els alumnes representen el 6,52% del total (1,44 milions), mentre que els docents i personal educatiu i d’administració suposen el 4,52% (164.000).

    A banda de superar la barrera simbòlica dels 100.000 confinats, aquesta xifra és la més elevada que s’ha donat en tot el temps que fa que s’allarga la pandèmia, superant el pitjor registre de la segona onada, quan el 31 d’octubre de 2020 es van haver de quedar a casa 85.994 persones (81.920 alumnes; 3.896 docents, PAS i PAE; i 178 externs). Ara mateix, la xifra de professionals de baixa pràcticament duplica la que es va registrar en aquella ocasió, la qual cosa explica que en aquests moments la principal preocupació del sistema sigui la gestió de les substitucions.

    Una altra dada que s’enfila en progressió geomètrica és la dels positius acumulats en els darrers 10 dies. En aquests moments ja són 204.349 positius, dels quals 173.312 són alumnes i  30.946 docents, PAS i PAE. Fa una setmana, la xifra era de 122.000 positius acumulats (100.000 alumnes i 22.000 professionals), i ja aleshores superava amb escreix la de tot el curs 2020/21, quan es van comptabilitzar una mica més de 85.000 contagiats de setembre a juny. Per contra, la dada de grups bombolla confinats (80 en aquests moments) té poc valor comparatiu, fruit dels nous protocols. N’hi va arribar a haver 3.500 en un moment que es registraven molts menys contagis.

    Serien 600.000 amb l’antic protocol

    Per contra, la dada de grups bombolla confinats (80 en aquests moments) té poc valor comparatiu, fruit dels nous protocols. N’hi va arribar a haver 3.500 en un moment que es registraven molts menys contagis. En roda de premsa, aquest matí el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha insistit que el nou protocol que no obliga un grup a confinar-se fins que no hi hagi cinc positius (a primària) o en cap cas pels alumnes vacunats sense símptomes (a secundària) “està fet per garantir la presencialitat”. I ha donat la dada que, si encara s’apliquessin els mateixos criteris que l’any passat, “en aquests moments hi hauria més de 600.000 nens i nenes confinats”, la qual cosa generaria “un problema de conciliació molt important”.

    Davant d’aquest panorama, el Departament d’Educació continua fent nomenaments de substitucions cada dia. Però, a la demanda de la Fundació Escola Cristiana de poder contractar alumnes d’últim curs de Grau o Màster per poder cobrir baixes curtes, ha contestat que de moment no es contempla aquesta opció, segons han explicat a aquest diari fonts de l’organització patronal.

  • El Col·legi d’Infermeres de Barcelona habilita la seva seu com a punt de vacunació massiva contra la Covid

    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha ofert la seva seu al Departament de Salut per poder ampliar els punts de vacunació massiva contra la Covid-19 a Catalunya. La decisió està motivada per la nova situació provocada per la variant òmicron, que fa necessari incrementar el nombre de ciutadanes i ciutadans immunitzats.

    Aquest punt de vacunació, situat al barri del Poblenou de Barcelona, està operatiu a partir d’aquest dimarts, 18 de gener i, de moment, obrirà els dimarts, dimecres i dijous, de 9.30 a 13.30 i de 15.30 a 19.00 hores. L’administració de les vacunes anirà a càrrec d’infermeres voluntàries, que han promogut aquesta iniciativa, amb la col·laboració del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català de la Salut.

    En aquest nou punt de vacunació s’hi administraran inicialment 400 dosis diàries. Les persones que vulguin vacunar-s’hi han de demanar cita prèvia a vacunacovid.catsalut.gencat.cat i seleccionar l’opció “Col·legi Infermeres Barcelona”.

    Paloma Amil, vocal de Ciutadania del COIB destaca la importància que té en aquests moments accelerar l’administració de les terceres dosis per tal de reduir el nombre de casos greus i d’evitar la saturació dels centres d’atenció primària i dels hospitals. Amil afegeix que “tot el procés de vacunació és competència exclusiva de les infermeres” i que, “malgrat que ens trobem davant la campanya de vacunació més gran que s’ha fet mai, a Catalunya hi ha prou infermeres per poder satisfer la demanda.”

  • L’Hospital Sant Joan de Déu ja pot fabricar i subministrar reproduccions d’òrgans en 3D a altres centres

    L’Hospital Sant Joan de Déu s’ha convertit en el primer hospital de Catalunya que podrà fabricar i subministrar a altres centres hospitalaris reproduccions de models anatòmics impresos en 3D per a la planificació de cirurgies molt complexes. El centre ha rebut recentment, per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Agència Espanyola de Medicaments, la llicència per a la fabricació de productes ortoprotètics a mida. 

    L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona fa servir el 3D des de l’any 2013. Al llarg de l’any passat, va donar suport i ajudat a planificar més de 200 intervencions complexes de cirurgia maxil·lofacial, ortopèdica i traumatològica, plàstica, odontològica, fetal, neurològica i cardiològica.

    En els darrers anys, el 3D s’ha fet molt present en el món de la sanitat. Gràcies a aquesta tecnologia, en el cas de les intervencions molt complexes, els cirurgians poden disposar actualment d’una reproducció exacta i a mida real de l’òrgan que han d’intervenir i, d’aquesta manera, poden planificar quina és la millor manera d’abordar la intervenció abans d’entrar a quiròfan. Les impressores 3D permeten, a més, crear guies de tall i de suport per a la intervenció totalment adaptades a les particularitats de cada pacient, millorant la seguretat, eficàcia i resultat de la intervenció, i reduint riscos.

    Una eina emergent

    En tractar-se d’un camp emergent, la fabricació de dispositius mèdics no estava regulat fins ara en el marc europeu i la majoria d’hospitals que els utilitzava ho feia en el marc de la recerca. La llicència que ha rebut ara l’Hospital Sant Joan de Déu és el requisit imprescindible que estableix la nova normativa europea, aprovada recentment i que va entrar en vigor el passat mes de maig, per poder fer productes sanitaris a mida i 3D amb finalitats sanitàries o educatives.

    “La planificació 3D i la creació de dispositius mèdics a mida ja és una realitat en el món medico-quirúrgic que ajuda a protocol·litzar intervencions i personalitzar els tractaments a les necessitats de cada pacient i professional. És un canvi de paradigma que trasllada el desenvolupament de dispositius de fàbriques en cadena a productes únics, personalitzats i produïts gairebé al moment en el lloc de demanda«, assenyala Arnau Valls, responsable tècnic de la Unitat 3D de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

    La reproducció de models anatòmics patològics és de molta utilitat per a la planificació de les cirurgies, però també ho pot ser per a la docència, per què els assistents a un curs mèdic poden practicar simultàniament sobre una reproducció en 3D de l’òrgan a operar el que el ponent els va ensenyant.  «Crec que és una eina que, juntament amb la simulació, pot canviar molt el món de la docència clínica”, assenyala Josep Rubio, Cap de Cirurgia Maxil·lofacial de l’Hospital Sant Joan de Déu.

  • Metges de Catalunya crida als facultatius d’atenció primària a prioritzar les consultes clíniques davant l’allau de baixes per Covid

    Metges de Catalunya (MC) fa una crida als facultatius d’atenció primària a prioritzar les consultes de valor clínic i no burocràtic, davant l’allau de peticions de baixes laborals per Covid-19 que estan desbordant els centres. Segons dades del Departament de Salut, aquest dilluns hi havia 123.406 sol·licituds obertes.

    El sindicat mèdic demana al col·lectiu que atengui preferentment els pacients citats a les agendes i els malalts amb Covid-19 i posposi la gestió de les baixes fins a la conclusió de les visites, sempre que sigui possible i sense sobrepassar la jornada laboral establerta. En cas contrari, aconsella als professionals que traslladin les consultes i les baixes laborals pendents a les direccions dels equips d’atenció primària perquè es reprogramin.

    En l’actual context pandèmic marcat per l’alta incidència de contagis a causa de la variant òmicron, l’organització insta les administracions a establir mesures extraordinàries per alliberar temporalment els metges de família dels tràmits administratius derivats de la validació de les baixes. En aquest sentit, MC defensa la implementació excepcional de la “declaració autoresponsable”, mitjançant la qual la persona afectada per Covid podria tramitar la baixa laboral directament amb la seva empresa, sense necessitat d’utilitzar uns recursos sanitaris que, en paraules en del sindicat, es troben “extremadament castigats i asfixiats per la falta de personal”.

    Davant l’anunci que ha fet aquest dimecres la secretària del Departament de Salut, Meritxell Masó, sobre la posada en marxa d’un mecanisme per automatitzar l’alta al cap de set dies de tramitar la baixa laboral per Covid, el sindicat assegura que la mesura “no resoldrà el col·lapse de les consultes, ja que continuarà sent el personal facultatiu qui haurà de supervisar i autoritzar abans les baixes, reduint-se considerablement el temps de què disposa per atendre els seus pacients”.

  • Sanitat aprova la tercera dosi per a majors de 18 anys i fixa el preu dels antígens en 2,94 euros

    Tots els majors de 18 anys es podran administrar la tercera dosi de la vacuna contra la Covid-19. Així ho ha anunciat la ministra de Sanitat Carolina Darias, en una roda de premsa posterior a la reunió extraordinària de la Comissió de Salut Pública d’aquest dijous. De moment, el Departament de Salut de la Generalitat no ha anunciat quan obrirà les cites prèvies i si ho farà per a tots els adults o bé establirà franges d’edat com s’ha fet anteriorment.

    A mitjans de desembre ja es va aprovar la dosi de reforç de la vacuna per a les persones de més de 40 anys, de manera que la nova franja que s’aprova englobarà les persones d’entre 18 i 39 anys. Darias també ha explicat que la Comissió de Salut Pública ha acordat retallar de sis a cinc mesos l’interval entre l’administració de la segona i la tercera dosi de la vacuna.

    A més, després de dies de debat polític i social sobre el preu dels tests d’antígens d’autodiagnòstic de Covid-19, la ministra de Sanitat ha anunciat que la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments ha adoptat l’acord de limitar el preu d’aquests tests, decisió que s’aplicarà l’endemà de la seva publicació al BOE, prevista per demà divendres. L’acord limitarà el preu màxim dels tests a 2,94 euros, quan fins ara estaven a entre 5 i 12 euros.

    L’increment exponencial de la demanda de test les setmanes passades, amb els conseqüents problemes d’abastiment i de pujada del preu, van ser el resultat de la confluència de la sisena onada de la pandèmia en plenes vacances de Nadal amb una manca de previsió per assegurar la disponibilitat de tests i amb una restricció -que es manté- pel que fa a la seva venda en establiments diferents de les farmàcies. Tot això ha conduït finalment ha adoptar aquesta decisió que altres països europeus ja havien aplicat.

    A Alemanya, les proves d’autodiagnòstic es venen a farmàcies i a supermercats per sota dels tres euros. França, que va imposar un preu màxim de 5,20 euros la unitat, ha aprovat ara un decret perquè els tests puguin vendre’s també en supermercats a més d’en farmàcies. En el Regne Unit, per la seva banda, la sanitat pública ofereix els tests de forma gratuïta i el Govern recomana a la ciutadania fer-se dues proves a la setmana.

  • Retre comptes: un suggeriment per a experts i polítics (a propòsit de la pandèmia)

    Durant aquests dos anys de pandèmia s’han pres moltes decisions polítiques públiques, moltes de les quals amb notòries repercussions sobre la vida quotidiana de la ciutadania, i sobre molts altres sectors de la societat, inclosa la sanitat. Decisions emparades sota el paraigua del bé comú i amb els propòsits explícits d’evitar la infecció pel virus SARS-CoV-2, minvar o alentir la seva propagació comunitària i, també, de preservar, dins del possible, el sistema sanitari del col·lapse.

    La sorpresa, el desconeixement i la incertesa, tant sobre l’impacte com sobre l’efectivitat de les mesures preventives disponibles, però sobretot la percepció d’una alarma apocalíptica amb el pànic conseqüent, eren motius comprensibles i raonables -malgrat algunes veus discrepants- per adoptar unes dràstiques mesures de protecció, inèdites per la seva intensitat i per la seva amplitud i també pels seus potencials efectes adversos. Iniciatives mai vistes, llevat dels temps de guerres.

    Suposar que podíem estar davant la catàstrofe més gran de la història justificava per si mateix gairebé totes les decisions restrictives aplicades. Com passa amb els dilemes, calia optar per l’alternativa menys dolenta. Almenys aparentment menys dolenta, que, a més, gaudia de la conformitat de molts experts i satisfeia el desig de la població més espantada. Impedir la propagació del virus i, si fos possible, com propugnaven alguns entesos, erradicar-lo, pagava la pena amb escreix. Malgrat tots els perjudicis i els inconvenients. Altrament, el mal provocat directament per la pandèmia seria encara molt pitjor.

    Lamentablement, la pandèmia sembla que continua vigent malgrat tots els esforços esmerçats. Clar que hi ha que pensa que no han estat prou i que calia, que encara calen, respostes rotundes. Una hipòtesi impossible de desmentir, com tampoc ho és, almenys encara, creure que amb intervencions més moderades i, sobretot, sense fomentar el catastrofisme i la por per part dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i els interessos partidistes, els danys serien més assumibles.

    El que sí que sabem és que la propagació de la infecció continua. Tot i que no és el mateix infectar-se que emmalaltir. A casa nostra l’impacte més significatiu ha estat l’afectació de la gent gran -particularment a les residències, una situació que exigeix una anàlisi serena i rigorosa que pensem que encara no s’ha fet o quan menys no s’ha publicat- i de les persones amb altres problemes crònics de salut; el que no vol dir que no hi hagi hagut víctimes entre la gent jove i sana, amb una rellevància epidemiològica menor, però.

    I, potser el que té més implicacions per a la política sanitària, per a les polítiques de salut i en definitiva per a les polítiques públiques, ha estat l’impacte directe en els col·lectius socials menys privilegiats, tant per la infecció com per la desatenció sanitària derivada de la polarització, però sobretot pels efectes perjudicials de les mesures preventives que han incrementat ostensiblement les inequitats socials que ja eren abans vituperables.

    L’anàlisi de la dinàmica d’aquesta pandèmia, molt parcial encara degut a les característiques de la informació disponible, sobretot pel que fa a la qualitat i al significat de les dades, moltes d’elles recollides i emmagatzemades amb criteris no ben bé comparables, no ens permet garantir absolutament el moment final del problema actual, que fins i tot sembla que podria esdevenir endèmic.

    Tanmateix, el que és més probable, sembla més lògic, és compatible amb les dades més relacionades amb la gravetat, i no contradiu el que ja sabem sobre la relació entre els microbis i els humans, és que vagi esdevenint-se, un procés habitual d’adaptació biològica bidireccional entre el virus i els éssers humans, que ens portarà a un equilibri convivencial en termes de capacitat infectiva i de propagació, d’immunitat dels hostes i, per tant, de morbimortalitat, semblant al d’altres infeccions víriques respiratòries conegudes.

    La pandèmia ha incidit en un moment que no han deixat de créixer les desigualtats en el món, el deteriorament dels macrosistemes de serveis (sobretot els relacionats amb el benestar i la qualitat de vida amb referència especial a la sanitat i l’educació) i el del mateix planeta (canvi climàtic). En aquest context, la pandèmia ha descosit les costures socials i està ajudant a incrementar la pobresa. Els remeis d’aquestes situacions mai poden néixer de mesures a curt termini com les que s’estan implementant en l’àmbit de la sanitat. Calen polítiques reflexives, estratègiques i innovadores capaces de transformar profundament la situació.

    Tampoc no valen gaire les crítiques a «toro pasado» ni predicar un nihilisme retrospectiu. És molt més útil valorar correctament tots els paràmetres i evidències que han de formar la base de les actuacions polítiques i, mirant cap al futur, responsabilitzar-nos, cadascú al seu nivell, de les decisions que hem pres o hem contribuït a prendre. I per això potser serà útil intentar respondre sincerament a algunes preguntes clau:

    • La pandèmia SARS-CoV-2 ha estat realment la pitjor tragèdia de la humanitat en els darrers 100 anys?
    • S’han potenciat de forma excessiva els sentiments de por i pànic en la població?
    • Les decisions que s’han pres han pogut modificar significativament i positiva el curs de la pandèmia?
    • S’han valorat prou els balanços de perjudicis/beneficis personals i col·lectius de les actuacions instaurades?
    • Som conscients que s’han pres moltes mesures inútils i perjudicials?
    • Existeix realment la determinació d’instaurar noves polítiques socials?

  • Baixes autodeclarades JA!

    Les metgesses de l’atenció primària de tot l’estat es queixen dia sí i dia també de la feina que els suposen les baixes laborals, incrementada durant tota la pandèmia. En plena pressió assistencial que no permet atendre en un temps adequat molts problemes de salut, les nostres metgesses dediquen una part important del seu temps a complimentar comunicats de baixa, de confirmació i d’alta.

    La prescripció d’una incapacitat laboral temporal és una atribució i competència de la professió mèdica, de manera especial dels metges i metgesses de capçalera, i forma part del procés de tractament i de recuperació d’una malaltia. És un dret social reconegut en el nostre ordenament jurídic que ha permès que les persones malaltes puguin continuar rebent un sou -total o parcial- durant el procés de malaltia i, per tant, no veure’s abocades, elles i les seves famílies, a la misèria o a l’obligació de treballar malgrat no estar en condicions de salut per fer-ho. Les metgesses entomem aquesta responsabilitat que ens dóna la societat i l’integrem dins les nostres activitats habituals. Fem de valedores de la persona malalta davant l’empresa, les assegurances, siguin públiques o privades, i la societat en general.

    Ara bé, la certificació d’incapacitat és exigida tant si es tracta d’una malaltia greu com si es tracta d’un procés lleu i autolimitat. Si en el primer cas la intervenció mèdica és clarament necessària i convenient, en d’altres, necessària no ho és. És el cas d’un refredat, una grip, una contusió o ferida lleu, una diarrea, i molts altres processos que es resolen en pocs dies i rarament requereixen una atenció sanitària. Quin sentit té, en aquests supòsits, que un professional mèdic hagi de visitar la persona per certificar la malaltia i la incapacitat laboral? Un refredat, una grip o una gastroenteritis són processos que es resolen en pocs dies i els seus símptomes només requereixen repòs i poca cosa més. És més, si no hi ha signes de gravetat, és desaconsellable anar a un centre sanitari per evitar el contagi a altres persones.

    Aleshores, com resoldre l’absència laboral? En el nostre país, el recurs legal és la baixa, tot i que en algunes administracions públiques es concedeixen dos o tres dies a l’any per «assumptes propis» o es toleren absències per malaltia, també per un temps curt. Alguns països ho tenen regulat d’una altra manera. És el cas del Regne Unit, que accepta baixes autodeclarades per un període total de set dies anuals. És una mostra de societat madura i que confia en la ciutadania, que reconeix la responsabilitat de la persona treballadora i li atorga total validesa legal. Aquesta mesura té un gran impacte en la disminució de la demanda en els centres assistencials i incideix en la cultura que no cal acudir al centre d’atenció primària per qualsevol problema de salut, sobretot si és banal. El benefici és per a les persones que realment precisen atenció i per a l’eficiència de professionals i sistema.

    Si la burocràcia ja suposava un treball absurd i era motiu de reivindicacions del col·lectiu de la medicina de família, que assumeix a la pràctica el 100% dels tràmits, amb la pandèmia ha adquirit unes dimensions que ocasionen enuig i patiment a unes professionals que veuen reduït el temps tan necessari per atendre persones malaltes. A la baixa de les persones amb malaltia s’hi ha afegit l’obligada dels contactes o dels casos que presenten dubte diagnòstic. Només a Catalunya, en els últims dies hi ha hagut més de 80.000 persones de baixa, moltes d’elles per complir l’aïllament decretat per les autoritats sanitàries. Davant el col·lapse de l’atenció primària, les comunitats autònomes han ideat diferents solucions per tramitar les baixes per Covid. A Catalunya, es pot demanar a través de «la meva salut» -quan funciona-, acreditant un test positiu, però continua sent necessària la certificació del metge. Cal tenir en compte que la valoració mèdica no aporta cap valor si es presenten símptomes lleus, perquè si la persona ha estat diagnosticada de Covid haurà d’estar de baixa com a mínim 7 dies.

    El FoCAP va denunciar en una entrada titulada «Baixes laborals: així mai més. N’estem fartes», que les MATEPSS (Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social) no han assumit cap responsabilitat en els casos que els contagis o les quarantenes siguin deguts a l’exercici de la professió, com és el cas de les treballadores de cures a domicili i residències, treballadores de la neteja, de supermercats, del transport públic, distribució de mercaderies, membres de les forces i cossos de seguretat, o el personal sanitari. I afirma «En tots aquests casos el seguiment clínic, les baixes laborals i la dels seus contactes estrets, els comunicats de confirmació amb la seva rigidesa de cadències insuportable i la negociació i gestió de l’alta han estat transferits a les metgesses de família en la pitjor crisi sanitària que ha viscut el nostre sistema públic».

    Una altra qüestió no menor que empitjora la situació és el sistema de funcionament de les incapacitats laborals, la seva continuïtat i la seva resolució. Aquí ens topem amb un munt de burocràcia que la digitalització només ha resolt parcialment. Ni les bases de dades laborals (nom de l’empresa, tipus d’activitat, adreça..) estan actualitzades, ni els mecanismes de control (per evitar abusos suposats o reals) són proporcionals a la gravetat o durada prevista de malaltia. Tampoc l’organisme oficial que supervisa les incapacitats, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), ajuda a fer més lleugera la tasca. Més aviat al contrari: la fa més feixuga, obligant a fer informes o imposant altes no sempre compartides per qui té la responsabilitat clínica ni pel malalt, que comporten encara més càrrega de treball.

    El nombre de professionals és limitat, com ho és la jornada laboral, per més que la feina es continuï fent fora d’horari o al vespre des de casa. El temps, encara que a vegades ho sembli, no s’estira com un xiclet, i les hores que es dediquen a la burocràcia són hores que es deixa de visitar malalts. Què fan les metgesses tancades al despatx, sense visitar, i «sense fer res» segons algunes opinions? Doncs probablement estan fent informes, baixes, altes, comunicats de confirmació, responent els requeriments de l’ICAM i altres coses que es podrien resoldre d’altres maneres. Quin malbaratament de professionals (10 anys d’estudis, una especialitat, anys d’experiència, gran expertesa en resoldre situacions complexes) en un sistema que en va curt i en un moment d’altes necessitats assistencials! Entre una i dues hores al dia, o fins i tot més en moments d’alta incidència, dediquen molts metges a la gestió de baixes i altes.

    Des de diversos sectors professionals es reclamen canvis legislatius urgents per fer més lleugera la càrrega burocràtica de les consultes. Ja abans de la pandèmia es va fer arribar al Congrés dels Diputats la petició «Descolapasar los centros de atención primaria», en la que es demanava la instauració de les baixes autodeclarades per a processos curts. Ara ja és un clam i una urgència sanitària i social. Se’n comença a parlar i des d’alguns sectors empresarials n’han sortit opinions contràries amb l’argument que hi ha molta picaresca i es produirien abusos. Sens dubte hi poden haver abusos, com n’hi poden haver amb les baixes certificades per metges. També hi ha conductes abusives per part d’alguns empresaris, i en tots els àmbits. Però aquest no pot ser l’argument per mantenir milers de professionals de la medicina fent tràmits que es poden resoldre fora del sistema sanitari.

    Tot canvi genera resistències que s’hauran de vèncer des de la bona argumentació i fent les coses ben fetes i més senzilles. Hem de pensar si regulem i funcionem en funció dels abusos d’uns quants o ho fem en funció de la confiança que es mereix la majoria. O si optem perquè els metges es dediquin a atendre malalts o els tenim fent burocràcia. El moment és prou crític per a prendre decisions.

  • Segon trimestre: embolic amb les quarentenes i incògnita amb les substitucions

    Aquest diumenge, els departaments de Salut i d’Educació han emès un comunicat amb el qual tracten de posar fi a l’embolic dels últims dies causat per les diferents versions que s’han anat donant sobre el que cal fer, a partir d’ara, en el cas de detectar un positiu a l’aula. En síntesi, a educació infantil i primària s’adopta el mateix criteri que a la resta de l’Estat i, per tant, el grup bombolla només s’haurà de confinar quan hi hagi 5 casos o un 20% d’alumnes positius en un període de 7 dies.

    Fins ara es confinava tot el grup quan hi havia un positiu, ja que no havia començat encara la vacunació d’infants de 5 a 11 anys. Segons dades de Salut, però, en aquests moments només un 2,6% dels infants d’aquesta franja d’edat ha rebut la pauta completa, si bé la primera dosi del vaccí ja l’han rebut tres de cada 10 infants.

    Pel que fa als instituts, només hi ha un canvi en els dies de confinament, ja que han passat de 10 a 7 entre la població general, però se segueix mantenint la norma que amb el primer positiu es confinen els alumnes no vacunats, mentre que els vacunats s’han de fer un test d’antígens i si surt negatiu poden continuar amb la formació presencial.

    La mesura dels 5 positius per confinar un grup sorgeix dels acords als quals van arribar el Govern i les comunitats autònomes a la Comissió de Salut que va tenir lloc divendres dia 8. A Catalunya s’adopta a contracor (inicialment les autoritats sanitàries havien indicat que el protocol d’actuació a primària seria com el de secundària) i «per no crear confusió», segons va dir l’endemà en una entrevista radiofònica el conseller de Salut, Josep Maria Argimon.

    Entre la comunitat educativa, la mesura ha aixecat reaccions diverses. L’Affac i el col·lectiu Tornem a les escoles l’han aplaudit, si bé en el primer cas han lamentat que no vagi acompanyada d’altres mesures per facilitar la conciliació familiar quan un infant no pot anar al centre perquè ha de seguir una quarentena.

    En canvi, el sindicat Ustec la considera “una inconsciència” perquè les classes es reprendran quan encara no s’ha assolit el pic de la sisena onada de la pandèmia. De fet, Ustec i el Sindicat de Professors de Secundària advocaven per endarrerir la tornada a les aules. Per la seva banda, CCOO ho qualifica de «decisió incomprensible en un moment de màxima incidència de contagis, que no sembla anar a favor del control de la pandèmia i que deixarà a la comunitat educativa indefensa amb el pes de la responsabilitat d’evitar més contagis», mentre que el sindicat USOC i la plataforma FRE (Families en Revolta Educativa) critiquen que la tornada a l’activitat lectiva es faci sense activar altres mesures com rebaixar ràtios, col·locar aparells de purificació d’aire a les aules, cribratges generalitzats, reforçar els equips de protecció pels docents, etc.

    L’altra gran incògnita d’aquest segon trimestre és l’impacte que la variant òmicron tindrà en el professorat, i si hi haurà prou substituts per donar resposta a unes primeres setmanes que es preveu que vinguin acompanyades de moltes baixes laborals. En l’última setmana s’ha sobrepassat diversos dies la xifra de 30.000 contagis/dia. I la tendència és encara a l’alça. Sindicats com CCOO han alertat sobre la necessitat de reforçar les borses d’interins davant la previsible necessitat de substituts.

    Ahir, els deu serveis territorials del Departament d’Educació van realitzar 1.517 nomenaments, una xifra rècord causada sense dubte per la ràpida propagació de la variant òmicron. Divendres ja n’havia fet 571, per la qual cosa el primer dia del segon trimestre ja hi ha hagut 2.088 docents del sistema públic que han causat baixa del seu lloc de treball, la qual cosa equival al 2,5% dels aproximadament 80.000 docents que treballen en algun centre d’infantil, primària, secundària o FP públic.

    De fet, la xifra és, per força, molt més elevada, en primer lloc perquè aquestes baixes només inclouen el sistema públic (aplicant la proporció del 2,5% al professorat de la concertada, surten uns 900 docents més de baixa), i perquè, de fet, el Departament s’ha compromès a cobrir totes les baixes iguals o superiors a 5 dies (fins ara eren 7), per la qual cosa pot haver-hi docents en quarantena als quals no se’ls hagi adjudicat un substitut perquè es reincorporaran al seu centre abans que acabi la setmana. A banda, com se sap, en determinades especialitats hi ha baixes de difícil cobertura. I tampoc aquestes dades reflecteixen l’impacte de la sisena onada entre docents i educadores d’escola bressol, ja que majoritàriament depenen dels municipis (o de la iniciativa privada) i per tant, malauradament, tampoc es coneixen.

    El Departament d’Educació també ha informat que, com a mesura excepcional, i per tal de garantir la màxima normalitat en els centres, “durant els propers dies, si és necessari, es poden fer nomenaments excepcionals d’urgència per si hi ha centres amb més de tres baixes inferiors a 5 dies. També per minimitzar les possibles baixes de professorat, hi haurà nomenaments telemàtics cada dia durant aquesta setmana i la propera”. Una altra decisió que s’ha pres és que es faran nomenaments cada dia, i no, com és habitual, dos cops per setmana.

  • Barcelona amplia el servei de suport psicològic Konsulta’m als adults

    La pandèmia de la Covid-19 aguditzat el nombre de casos de depressió, ansietat i altres problemes de salut mental, tant en la població jove com l’adulta. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit ampliar el servei de suport psicològic Konsulta’m, fins ara dirigit a joves d’entre 12 i 22 anys, a la població adulta.

    Konsulta’m +22 ha començat a funcionar als districtes de Sant Martí i Sant Andreu i durant el primer trimestre del 2022 s’ampliarà també a Nou Barris, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Aquests sis districtes són els que presenten col·lectius amb més vulnerabilitat, relacionada amb qüestions socials i econòmiques que deriven en pitjors indicadors de salut mental.

    Aquest nou servei treballarà directament amb els professionals de la comunitat que estan en contacte directe amb les persones destinatàries del programa, com per exemple serveis socials, escoles d’adults, oficines d’habitatge o programes d’inserció laboral. De la mateixa manera que el seu predecessor, Konsulta’m, el servei no requerirà cita prèvia.

    El servei Konsulta’m va néixer fruit del Pla de salut mental de Barcelona 2016-2022 per atendre els malestars emocionals i psicològics dels joves que necessiten una resposta especialitzada, àgil i immediata. Durant el 2021, el servei ha doblat el nombre d’atencions i ha fet més de 1.500 visites a prop de 900 joves.

    Finançat per l’Ajuntament de Barcelona, el programa disposa d’un equip de professionals de la psicologia, del treball o l’educació social i de la infermeria comunitària, i està vinculat també als centres de salut mental d’adults (CSMA) per poder-hi derivar els casos que així ho requereixin.