Amb el continent europeu immers a la cresta d’una sisena onada de casos de Covid-19, al món salten les alarmes per la nova variant òmicron. Els números semblen preocupant, però la investigadora experta en coronavirus Isabel Sola, una de les veus de la pandèmia de Covid-19, no es mostra tan pessimista com ho podria haver estat el 2020. “Aquesta onada no tindrà aquí el mateix impacte social i sanitari que va poder tenir l’any passat”, afirma. La diferència la marca la vacunació massiva a Espanya.
La viròloga codirigeix juntament amb Luis Enjuanes el Laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), on treballen en una revolucionària candidata a vacuna basada en ARN amb capacitat per autoreplicar-se. És un sèrum de segona generació, en paraules de la doctora, que obre camí a futures vacunes i tractaments centrats en aquesta tecnologia.
A les vacunes se sumen els nous antivirals, que ja es posen en marxa per evitar casos greus en infectats amb factors de risc. Tot i això, Sola demana no abaixar la guàrdia. El Nadal és a la cantonada i les reunions seran inevitables. Distància i test són dues bones mesures per protegir els més vulnerables.
La seva vacuna porta les instruccions per protegir de les variants del SARS-CoV-2 més habituals, es podria actualitzar si apareguessin noves mutacions com ara la variant òmicron?
El que s’ha vist aquests gairebé dos anys és que els canvis de les variants no eren tan radicals. Així, les vacunes basades en la seqüència original del virus seguien donant una protecció molt bona davant de diferents variants posteriors. La variant òmicron acumula un nombre de mutacions significativament més gran, algunes ja presents en altres variants i altres de noves.
Cal esperar fins a tenir més informació sobre l’efectivitat de les vacunes davant d’òmicron, però és possible que no se’n perdi completament la funció.
Cal esperar fins a tenir més informació sobre l’efectivitat de les vacunes davant d’òmicron, però és possible que no sigui un efecte de tot o res i que no se’n perdi completament la funció. En qualsevol cas, actualitzar les vacunes actuals no és gaire complicat tècnicament. El nostre candidat ja inclou algunes de les mutacions més significatives de la proteïna S [la clau que permet que els virus infectin les cèl·lules]. A més, en incloure altres proteïnes del virus, podria conservar més efectivitat davant de noves variants.
Amb la sisena onada pot fer la impressió que el problema del SARS-CoV-2 no s’acaba i que ni amb les vacunes s’aconsegueixen evitar els repunts.
La situació d’aquest any no és comparable a la de l’any passat. És cert que els números d’incidència preocupen, però també que això no es tradueix immediatament en un augment de la pressió hospitalària ni de les morts, perquè ara tenim la contenció de la immunitat. Les vacunes protegeixen sobretot de la malaltia severa però no protegeixen, o només ho fan parcialment, de la infecció, de manera que un vacunat es pot infectar.
S’està pensant utilitzar un nou criteri de mesura de l’estat de la pandèmia, com podria ser el nombre d’hospitalitzats, per exemple, una cosa que realment resulti més representativa de la situació general. Ara bé, com més casos nous més gran serà la probabilitat d’hospitalitzacions, perquè les vacunes tenen una efectivitat molt alta, però no del 100 %. I entre aquestes persones immunitzades n’hi haurà algunes que siguin més susceptibles i que, si s’infecten, puguin acabar ingressades.
Què hem d’esperar llavors per a aquest Nadal?
No és una situació tan fosca com fa un any, però siguem curosos perquè el virus està circulant. Si ens ajuntem amb molta gent i no ho fem en condicions de seguretat, podem transmetre aquest virus a altres de més vulnerables. Així que no ens oblidem de no reunir-nos massa persones, de ventilar, de portar mascaretes… De no abusar de la normalitat que anem recuperant per evitar mals majors.
Què opina de demanar el passaport Covid als espais compartits?
És cert que les vacunes no protegeixen del tot que ens infectem, així que des d’aquest punt de vista es podria pensar: de què serveix dir a algú que demostri que s’ha vacunat, si aquesta persona pot estar infectada? Però sí que s’està veient cada cop més clar que els vacunats presenten un menor risc de contagiar altres persones.
No és una situació tan fosca com fa un any, però siguem curosos perquè el virus està circulant. Si ens ajuntem amb molta gent i no ho fem en condicions de seguretat, podem transmetre aquest virus a altres de més vulnerables.
Des d’aquest punt de vista, el passaport Covid és una manera de limitar l’entrada del virus a determinats grups. Tot i això, la vacunació per si sola és fonamental però no és suficient. Ha d’anar acompanyada també de tests. El 80% de la gent és asimptomàtica o dóna símptomes molt lleus. És un virus silenciós. De manera que ara que inevitablement hi haurà moltes reunions de gent, s’han de fer tests. Una prova ajuda que tinguem una certa seguretat que algú no transmet el virus.
Podem respirar tranquils ara que comptem amb els primers antivirals?
Qualsevol mesura nova és benvinguda i sembla que les dades sobre la seva efectivitat són positives. L’avantatge d’aquests antivirals és que són orals. Això significa que quan una persona amb factors de risc, i per tant amb força possibilitats d’emmalaltir greument, dóna positiu en un test pot prendre immediatament la medicació a casa per prevenir l’evolució de la malaltia. Perquè aquests antivirals, que van directament contra el virus, s’han d’utilitzar aviat perquè funcionin. És una arma més per poder defensar-nos del virus en persones ja infectades i com més armament tinguem, millor.
Què suposarà per al nostre país el fet de disposar de la vacuna de l’empresa Hipra?
És cert que en aquest moment no hi ha problemes de subministrament de vacunes i que fins ara ha funcionat l’estratègia d’immunització de la població i l’efectivitat dels sèrums. Així que, si bé potser no canviarà el curs de la vacunació, crec que estratègicament és molt important que s’hagi desenvolupat una vacuna en una companyia espanyola. I disposar de qualsevol medicament propi també dóna certa autonomia per a un país.
Però aquest sèrum pot tenir utilitat sobretot per la seva naturalesa: el seu disseny es basa en proteïnes recombinants, molt més estables que l’ARN, així que no depèn d’ultracongeladors per emmagatzemar-los i transportar-los, i la seva producció és més econòmica. Això fa que aquesta candidata pugui tenir utilitat en altres països o en determinats llocs on les vacunes d’ARN tenen un accés més complicat. També pot ser molt útil per reimmunitzar, si cal continuar administrant noves dosis que mantinguin la immunitat. Precisament el seu assaig clínic consisteix a analitzar-ne l’eficàcia com a tercera dosi.
Ja hi ha una data per als assaigs clínics de la vacuna en què està treballant el seu equip?
En aquests moments estem assajant la protecció que indueixen les vacunes en ratolins i la caracterització de la immunitat. La gran limitació dels assaigs clínics és el seu finançament, atès el seu alt cost. Un laboratori no els pot finançar amb el seu projecte, cal una companyia que ho faci. I ara no hi ha la mateixa urgència que hi havia fa poc més d’un any, perquè ja tenim vacunes que funcionen molt bé i que s’estan produint a gran escala.
Una vacuna ideal hauria de ser molt segura, com ara els ARN sintètics, i molt eficaç. És a dir, que indueixi immunitat esterilitzant, que protegeix no només de la malaltia, sinó també de la infecció, i duradora.
Així que, per a una empresa, generar un producte alternatiu a un altre que funciona adequadament potser no és en aquests moments una prioritat. Per això l’interès actual se centri en oferir solucions que suposin un canvi qualitatiu.
Això va una mica en la línia en què estem treballant: vacunes de nova generació basades en ARN autoreplicatiu, cosa que pot portar una mica més de temps. Perquè serien útils davant de la pandèmia actual, però també es podria pensar en un nou concepte de vacuna d’ARN, l’ús futur del qual resultaria aplicable a altres malalties.
Com seria la vacuna ideal?
Una vacuna ideal hauria de ser molt segura, com ara els ARN sintètics, i molt eficaç. És a dir, que indueixi immunitat esterilitzant, que protegeix no només de la malaltia, sinó també de la infecció, i duradora. El nostre candidat immunitza davant de diferents antígens virals, per la qual cosa podria donar una immunitat més completa i duradora. L’administració intranasal permetria aconseguir immunitat esterilitzant.
Com que treballem en un replicó d’ARN, també té l’avantatge que permet administrar una dosi menor i així reduir-ne el cost. Es basa en el genoma del virus modificat perquè no es propagui per l’organisme, per això és molt segura, però manté la maquinària de replicació dels coronavirus. Per això, amb una quantitat petita de molècules n’hi ha prou, perquè elles es multiplicaran després milers de vegades dins de les cèl·lules de les persones. La producció de la vacuna pot ser en cèl·lules cultivades al laboratori o de forma sintètica.
Quina de les dues formes és millor?
Produir-la en cèl·lules és més senzill i menys costós. Però al que es tendeix ara és a fabricar vacunes tan sintètiques com sigui possible per la seva major seguretat, en el sentit que són químicament definides, saps el que poses i, per tant, també pots controlar els efectes adversos. Actualment, treballem en reduir la longitud del nostre replicó per poder produir-lo eficientment per síntesi in vitro, per això és un projecte de més llarg abast. El nostre replicó té més de 20.000 nucleòtids, davant dels entre 4.000 i 5.000 nucleòtids dels ARN que usen Pfizer o Moderna.
Ara s’obre una nova era de les vacunes?
Jo crec que sí. L’experiència amb les vacunes d’ARN ha obert un nou horitzó pel que fa a les capacitats que té l’ARN com a vacuna o fins i tot com a molècula terapèutica, entre d’altres coses. Des del punt de vista de la indústria farmacèutica, al principi hi havia un cert escepticisme, però les companyies han vist que és possible produir a gran escala un producte que es pot vendre en moments de necessitat i que té un cost assumible.
I des del punt de vista de la societat, la gent es podia mostrar reticent en un primer moment, però l’escepticisme desapareix quan veus quines societats senceres estan protegides. Les vacunes no són perfectes, però no té res a veure com ara estem amb com estàvem fa un any, quan encara no s’havia començat a vacunar. Diguem que les vacunes d’ARN ja han entrat a les nostres vides com una molt bona opció.
Què serà del seu grup de recerca quan el SARS-CoV-2 no estigui al primer pla?
El que ha passat amb els grups de coronavirus al llarg d’aquest segle XXI, quan van aparèixer dos virus més SARS-CoV i MERS-CoV, el 2002 i el 2012, respectivament, és que el finançament va augmentar molt, amb el consegüent augment del nombre de grups de treball. Quan va caure el finançament ens vam quedar al tauler unes poques peces, que portàvem tota la vida investigant en coronavirus. El nostre grup fa més de 35 anys que treballa en coronavirus amb diners de diferents fonts.
Has d’anar innovant i creant projectes que siguin interessants perquè puguin rebre finançament competitiu de la Unió Europea, els Estats Units, Espanya, de companyies… del que sigui. Continuarem al mateix camí pel que veníem. Continuarem investigant les bases de la virulència dels coronavirus, és a dir, quins factors té el virus que li fan causar la malaltia. Però ho fem amb una vocació aplicada perquè aquesta informació bàsica pugui tenir una utilitat en el futur en el desenvolupament de vacunes i antivirals.
Aquesta crisi ha beneficiat d’alguna manera els centres de recerca, més enllà de la visibilitat i del finançament? Per exemple, Sonia Zúñiga, investigadora sènior al seu grup, té ara un contracte indefinit.
La pandèmia, com dius, ha fet visible el treball de grups de recerca. Això ha reactivat processos d’estabilització, ja iniciats abans, de moltes persones que feia anys que treballaven en llocs estructurals i no obstant comptaven amb contractes temporals. La doctora Sonia Zúñiga fa 20 anys que és al laboratori, com el doctor Juan García Arriaza, del grup de Mariano Esteban. Tots dos tenen ara un contracte indefinit de doctor que els dóna una estabilitat que no tenien abans.
Espero que l’experiència actual es tradueixi en un canvi qualitatiu i que cada cop que un govern pensi en els pressupostos intenti augmentar una mica la inversió en ciència de l’any anterior. La ciència no s’improvisa d’un dia per l’altre.
La pandèmia ha fet visibles feines que abans passaven més desapercebudes i haurà beneficiat persones, grups de recerca i institucions. Sempre és positiu que es doni valor a la feina essencial realitzada en recerca, sanitat i en tants sectors de la societat. Una altra cosa nova que mai no havia passat a Espanya són les donacions a la ciència de particulars i d’empreses, motivades per la necessitat de trobar una solució. Però també per la confiança en la ciència. Això crec que seria molt positiu que es mantingués.
És viable que es produeixi una millora en la situació de la investigació a Espanya?
Els investigadors han fet el que estava al seu abast i han tingut contribucions molt positives, però el que seria ideal seria això es traduís en alguna cosa estructural, que romangui. El problema és que la memòria és molt fràgil. Espanya tradicionalment ha invertit menys en ciència que els països de l’entorn. Espero que l’experiència actual es tradueixi en un canvi qualitatiu i que cada cop que un govern pensi en els pressupostos intenti augmentar una mica la inversió en ciència de l’any anterior. La ciència no s’improvisa d’un dia per l’altre. Necessites instal·lacions, personal amb coneixements i amb experiència.
Ja hi ha hagut iniciatives concretes?
Pel que fa a les malalties infeccioses, i gràcies al fet de reconèixer el valor de la ciència i també als diners que vindran o que venen d’Europa, Espanya s’ha proposat construir noves instal·lacions d’alta seguretat de nivell P3 i P4, que permeten treballar amb els patògens més perillosos. Actualment, no hi ha a Espanya cap laboratori de bioseguretat P4. Ara bé, el que és important no és només construir la instal·lació, després ve el seu manteniment i dotar-la de personal molt especialitzat amb formació en bioseguretat. Per això caldrà també el compromís no només puntual, sinó en el temps.