Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Una nova fita de la privatització de la sanitat pública catalana a Mataró: no donar puntada sense fil

    La vella dita castellana «no dar puntada sin hilo» ara la veiem a Mataró, amb la propera construcció d’un nou equipament sanitari per un grup empresarial, que fa anys que treballa a Catalunya, sempre invertint en noves tecnologies, però sempre amb una activitat assegurada per una futura concertació o retribució amb diners procedents de la sanitat pública. Ens referim a l’anunci de què el grup Creu Blanca, propietat de la família Alomar, ha fet de la construcció d’un nou centre sanitari a Mataró.

    Ara s’entén perquè han deixat caure a l’Hospital de Mataró, amb un infrafinançament crònic i històric que va motivar un dèficit econòmic davant el qual van intervenir per imposar unes sobrecàrregues laborals molt per sobre de les que hi ha a altres centres, i tot això per incrementar una activitat assistencial que ja estava fins al límit de la capacitat dels centres del CSdM, que a més a més, encara va incrementar més el dèficit (de 2,3 MM€ va passar a més de 6 MM€ en 4 anys), sense parlar de l’obsolescència de tots els centres del Consorci (CSdM) per la manca d’inversions durant més de 21 anys.

    Tot això ens ha convertit en un centre sanitari poc atractiu pels professionals, en un moment en què hi ha molta oferta de treball a altres hospitals a on no hi ha la càrrega assistencial que patim aquí, a on poden treballar amb mitjans tècnics al dia, a on tenen temps per investigar i publicar i a on, en definitiva, trobaran millors condicions de feina. Se n’han anat més de 50 metges i metgesses des del 2019 i un incomptable nombre d’infermeres.

    Durant els darrers deu anys, els treballadors i treballadores hem denunciat la situació d’infrafinançament que patíem per cuidar d’una població de referència molt per sobre de tots els centres de la nostra categoria (amb un pressupost molt per sota), fent més activitat que els altres centres, però sense aconseguir reduir les llistes d’espera, evidentment perquè havíem d’atendre a un nombre de persones molt per sobre de la nostra capacitat assistencial.

    Després de tots aquests anys de demostrar evidències i haver obtingut cinc resolucions i una moció de tots els grups polítics del Parlament de Catalunya instant al Govern a solucionar el problema pressupostari i assistencial de Mataró, no s’han fet ni canvis en el pressupost, ni tan sols per fer un estudi de necessitats de la nostra població per elaborar un Pla Funcional que donés a Mataró i Maresme la capacitat assistencial que pertocava pel nombre d’habitants.

    Ara hem d’assabentar-nos que els plans implicaven privatitzar l’assistència sanitària pública amb la inversió que farà un grup privat que anuncia ja d’entrada, que a més «d’aspirar a ser un hospital universitari», assegura que «col·laborarà amb entitats públiques per descongestionar l’actual pressió assistencial». O sigui, que compten ja de fer activitat pagada amb fons de la sanitat pública, el que es diu no donar puntada sense fil.

    Uns fons que si, els inverteixen en la nostra sanitat pública, millorarien la nostra capacitat i qualitat assistencial, sense haver de desviar diners públics a entitats privades. És el que es diu el model Alzira, model de privatització que es va fer a València, que va ser un sonat fracàs, havent la Generalitat Valenciana de rescatar econòmicament el projecte, i que a sobre, entre altres, es dedicaven a desviar als hospitals públics tot allò que no les era rendible.

    Aquest és el model Sanitari Públic que sembla que el volen instaurar a Mataró. Volem creure que aquesta notícia no influirà negativament en les estratègies de CatSalut respecte a les necessitats de la Sanitat Pública a la nostra àrea.

    Aquest és un article escrit per Xose López de Vega, metge jubilat i delegat del sindicat Catac-IAC a l’Hospital de Mataró.

  • El que aprendrem de la sisena onada: les vacunes Covid no són claus màgiques, però sí imprescindibles

    “Estic començant a preguntar-me per què hauria de rebre la vacuna si això no ha funcionat ni ens ha salvat de viure amb restriccions. Quina situació tan desesperada. La vida sembla una pèrdua completa de temps”. Aquestes paraules sonen properes a un nadal que l’última variant del coronavirus SARS-CoV-2, òmicron, semblava entestada a arruïnar. Tot i això, el seu autor, un usuari de Twitter, les va escriure a principis de juny.

    Aleshores molts britànics esperaven que, gràcies a les vacunes, el 21 de juny fos el “dia de la llibertat”, una denominació no oficial de la fi de les restriccions. Mesos abans, a l’abril, un investigador havia arribat a assegurar que la immunitat de grup s’assoliria “dilluns que ve”. Al final, la variant delta ho va retardar tot al 19 de juliol. Després de mesos de relativa relaxació, el Regne Unit s’ha vist obligat a restaurar mesures com ara mascaretes i accelerar el desplegament de les terceres dosis per culpa d’òmicron, sense descartar els controvertits certificats Covid.

    Hem fet els deures i, tanmateix, els tècnics de salut pública ja temien que les properes setmanes fossin complicades des de molt abans que es descobrís òmicron.

    La decepció britànica estiuenca avui ens sembla familiar. Espanya ha vacunat el 90% de la seva població diana, més d’un 80% dels més grans de 70 anys ha rebut la seva tercera dosi i fins i tot s’ha començat a immunitzar els més petits. Hem fet els deures i, tanmateix, els tècnics de salut pública de les comunitats autònomes ja temien que les properes setmanes fossin complicades des de molt abans que es descobrís òmicron. La nova variant no ha fet res més que empitjorar els seus pronòstics.

    Desembre de 2020: eufòria vacunal

    “S’ha donat a la comunicació de les vacunes un aire infantil pel qual un cop es trobi la clau màgica tot s’acaba. Si fos així, hauríem erradicat un bon grapat de malalties”, advertia la farmacèutica especialista en gestió sanitària i accés a medicaments Belén Tarrafeta en un reportatge publicat a SINC a finals del 2020, just quan començaven a aprovar-se les primeres.

    S’ha donat a la comunicació de les vacunes un aire infantil pel qual, un cop es trobi la clau màgica, tot s’acaba. Si fos així, hauríem erradicat un bon grapat de malalties. – Belén Tarrafeta, experta en accés a fàrmacs

    En un altre article anterior, diversos experts ja havien demanat un “optimisme prudent” davant de les primeres vacunes. Hi explicaven que l’efectivitat en condicions reals és complicada de mesurar i requereix temps. També asseguraven que reduirien les infeccions i la transmissió, però no del tot. Des de llavors, nombrosos experts han recordat que la pandèmia s’acabarà, però que el virus continuarà circulant.

    Res d’això va impedir que Pfizer estimés l’efectivitat de la seva vacuna a l’hora d’evitar infeccions simptomàtiques en un 97% només tres mesos després que Israel comencés la campanya de vacunació. Ni que el director executiu de BioNTech, Ugur Sahin, assegurés que els vacunats no encomanarien. Tot això va contribuir a generar una necessitada onada d’optimisme a la primera meitat del 2021 que ni tan sols els retards inicials en el subministrament de les dosis van poder rebaixar.

    A punt de començar 2022, això pot provocar un efecte rebot quan dues dosis no aconsegueixin posar punt final a aquest trauma col·lectiu que és la pandèmia? Un informe publicat pel Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) un parell de dies abans que coneguéssim a òmicron així ho temia.

    Els hem demanat allò impossible?

    “Les expectatives sobre el poder de les vacunes per posar sota control ràpidament la pandèmia eren altes al començament del 2021. […] Pot desenvolupar-se una manca de confiança i una menor inclinació a seguir les mesures juntament amb narratives potencialment perjudicials de culpabilització”, avisava l’ECDC. “La reintroducció de mesures no farmacològiques pot augmentar el risc que algunes persones concloguin que les vacunes no són efectives i dissuadir els que encara no ho han fet”.

    S’han venut, i potser era inevitable que es percebés així, com el darrer horitzó temporal de la pandèmia que ens permetria tancar aquest episodi. – Mario Fontán, metge preventivista

    “Li estem demanant el que és impossible a les vacunes”, titulava ja al setembre la periodista científica de The Atlantic Katherine J. Wu. A l’article explicava que el terme “immunitat esterilitzant”, que fa referència a l’anhelada capacitat de les vacunes de la Covid-19 d’evitar completament les infeccions, era un “mite biològic”. Un sant grial.

    Hem demanat massa a les vacunes de la Covid-19, tal com suggeria Wu? «Els demanem massa perquè la pandèmia ens ha costat massa», admetia el president de l’Associació Espanyola de Vacunologia Amós García en una entrevista a SINC publicada a l’octubre. “I mira que ens estan donant”, afegia en referència a les vides salvades per aquests fàrmacs, que un mes després s’estimaven en gairebé mig milió només per a persones més grans de 60 anys als 33 països de la regió europea de l’OMS.

    “Hi havia unes expectatives allunyades de la realitat quant a com funcionarien les vacunes”, explica a SINC el metge preventivista Mario Fontán. Creu que aquestes “s’han venut, i potser era inevitable que es percebés així”, com “l’últim horitzó temporal de la pandèmia que ens permetria tancar aquest episodi”. Considera que aquesta visió “pecava de solucionisme tecnològic” degut a l’elevada càrrega de la malaltia.

    Que el pessimisme no ens enganyi: sí, és clar que funcionen

    “Quedar-se en el pessimisme d»això no funciona’ és fàcil, però inútil a més de fals”, comenta la sociòloga de la Universitat Complutense de Madrid Celía Díaz. “Hem d’adonar-nos que no estem com l’any passat, però també assumir, per molt dur que sigui, que hem relaxat les mesures i que hem de continuar fent esforços preventius”. Com l’ECDC, tem que es busquin culpables, ja siguin els no vacunats… o les vacunes mateixes.

    “És normal que la societat ja estigui cansada de pandèmia, però no hem d’oblidar que gràcies a les vacunes s’han evitat un nombre incommesurable de morts”, diu la immunòloga del CSIC Matilde Cañelles, que considera que avui ens trobem a un altre nivell. “Hem avançat molt i ara hem de continuar vacunant per evitar morts, a més de prendre altres mesures de prevenció” per limitar els contagis.

    És normal que la societat ja estigui cansada de pandèmia, però no hem d’oblidar que gràcies a les vacunes s’han evitat un nombre incommesurable de morts. – Matilde Cañelles, immunòloga

    «La primera funció de les vacunes era evitar el risc poblacional dels quadres greus, amb les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques i les dures decisions que això comportava», afirma Fontán. “Això s’ha aconseguit amb escreix”. Com comentava amb ironia un expert en malalties infeccioses del Servei Nacional de Salut britànic, “el sistema immunitari no va evolucionar perquè deixessis de ser positiu davant de virus respiratoris en una PCR, va evolucionar perquè no et morissis”.

    Eines poderoses, no miraculoses

    Cañelles pensa que part de l’optimisme es basava en l’experiència de gran èxit de la vacunació massiva amb altres malalties com la poliomielitis. Polio, xarampió, varicel·la…

    Les comparacions són odioses: en primer lloc perquè, com afirma la vella dita virològica, “una vegada que has vist un virus, has vist… un virus”. En el cas del SARS-CoV-2, la immunòloga afegeix que “és més complicat” perquè es tracta d’una infecció respiratòria.

    El virus no és comparable a altres a nivell biològic i tampoc l’escala temporal. El xarampió va ser eliminat d’Espanya el 2017 després de dècades vacunant generacions senceres, i Europa encara no ho ha aconseguit. La vacunació contra la pòlio va començar als anys 50: al nostre país, es van passar de 2.000 casos anuals el 1960 a 62 el 1965. Un èxit, però no immediat.

    Les persones no vacunades d’entre 60 i 80 anys tenen 25 vegades més risc de morir per la Covid-19 que aquelles que sí que estan protegides.

    Fontán pensa que el context tampoc no és idèntic. “Amb vacunes com la del xarampió la gent no s’infecta i quan ho fa és tan anecdòtic que no hi ha una sensació que la vacuna hagi fallat”. En una pandèmia, la situació és l’oposada. “Hi ha una transmissió disparada que afecta tots els grups poblacionals”, i el problema és que aquesta col·lapsi el sistema sanitari.

    “La vacuna ha desacoblat el contagi de la malaltia greu, cosa que era vital per canviar la manera com ens impacta la pandèmia”, comenta l’epidemiòleg. Per exemple, les persones no vacunades d’entre 60 i 80 anys tenen 25 vegades més risc de morir per la Covid-19 que aquelles que sí que estan protegides.

    Les evidències també s’actualitzen amb les vacunes

    Fins ara la majoria de la població ignorava quines vacunes es posava, quan es combinaven diferents productes, o si es modificava la separació entre dosis, el nombre o el volum. «La gent no necessitava conèixer el funcionament de les vacunes abans de la pandèmia, simplement seguia el calendari vacunal», comenta Fontán.

    Des que van començar les campanyes de vacunació de la Covid-19 hi ha hagut nombrosos canvis. Alguns països van allargar la separació entre dosis fins a dotze setmanes. Altres, van barrejar diferents productes. La vacuna monodosi de Janssen va deixar de ser-ho. La tercera dosi va treure el cap, amb la possibilitat d’una quarta i fins i tot un record anual a l’horitzó.

    Els experts consultats consideren important transmetre que tots aquests canvis no són una cosa negativa, sinó al contrari.

    A la vacunació Covid hi ha hagut canvis: separació entre dosis, combinació de productes, noves dosis… “La ciència no ens proporciona grans veritats inamovibles, aquí se’n concentra el valor”, explica Celia Díaz, sociòloga.

    “La ciència no ens proporciona grans veritats inamovibles, aquí se’n concentra el valor”, explica Díaz. “Malgrat assolir consensos, les comunitats científiques no es queden quietes sinó que tracten de trobar millors solucions”. “El fet de canviar el discurs és perquè apareixen noves evidències, canvia el context i es tenen en compte altres condicionants, com els socioeconòmics”, afegeix la sociòloga.

    Fontán creu important traslladar que això “és una fortalesa i no una debilitat”. També en qüestions de seguretat: “A mesura que la potència estadística augmenta, es detecten qüestions i efectes adversos que requereixin un canvi de protocol”.

    Òmicron no farà més que corroborar això. Les dades disponibles són encara massa preliminars, però suggereixen que dues dosis no seran suficients per evitar la infecció. Encara que probablement resisteixin a l’hora de protegir contra quadres greus i morts, la nova variant ha fet canviar d’opinió molts investigadors sobre l’ús de terceres dosis a la població general jove i sana. Conforme arribin noves evidències, podria fins i tot ser necessari actualitzar les vacunes.

    Immunitat de grup: el concepte pitjor entès de la pandèmia

    Des del principi de la pandèmia la immunitat de grup es va entendre com un llindar que, un cop aconseguit, posaria punt final a la crisi. En realitat, aquesta s’assembla més a una cursa sense final en què la meta es mou constantment, fins i tot després de ser creuada.

    La immunitat de grup es va entendre com un llindar que acabaria amb la crisi, però aquesta s’assembla més a una carrera sense fi en què la meta es mou constantment.

    El motiu, segons explica la biomatemàtica de la Universitat de Strathclyde (Regne Unit) Gabriela Gomes, és que les epidèmies sempre acaben, però l’evolució del virus, la pèrdua d’immunitat a la població, permet que aquest equilibri virtuós es perdi i el cicle comenci de nou. És una cosa que ja passa de forma anual amb altres virus, com el de la grip.

    «El llindar de la immunitat de grup és el percentatge de població que necessita ser immune abans que l’epidèmia arribi al pic i disminueixi», aclareix Gomez. D’aquesta xifra depèn la seva altura: “Serveix per saber com pot ser d’alt aquest pic si no fem res [i deixem que la gent s’encomani], que els decisors polítics valorin la capacitat del seu sistema sanitari i decideixin quant intervenir”.

    La investigadora critica que el terme fos usat com un “arma” en lloc de com una “eina valuosa” per avaluar les estratègies.

    S’ha confós amb el moment que les vacunes redueixin molt l’impacte assistencial i permetin desactivar algunes mesures. – Adrián Aginagalde, director de l’Observatori de Salut Pública de Cantàbria

    Però, si la immunitat de grup és una carrera sense fi, per què les vacunes d’altres malalties, com el xarampió, sí que han permès que aquest virus deixi de causar problemes a països com Espanya?

    Perquè no compleix els postulats de Fox.

    El 1983 l’epidemiòleg John Fox va proposar les condicions que havia de complir un patogen perquè s’assolís una immunitat de grup que bloquegés la malaltia de forma sostinguda en el temps, és a dir:

    1. que infecti un únic hoste i no altres animals,
    2. que es transmeti per contacte directe,
    3. que indueixi immunitat sòlida,
    4. que la població es distribueixi a l’atzar.

    El SARS-CoV-2, com a bon coronavirus, només compleix el segon d’aquests postulats.

    «Les infeccions respiratòries agudes tenen obstacles molt grans [per assolir aquesta immunitat de grup com la del xarampió]», però s’ha confós aquest terme amb el moment «en què les vacunes redueixin molt l’impacte assistencial i permetin desactivar algunes mesures», explicava a ElDiario.es el director de l’Observatori de Salut Pública de Cantàbria, Adrián Aginagalde.

    El virus no desapareixerà, però encara no el podem ignorar

    Fontán critica el discurs que tothom es contagiarà en algun moment de Covid-19. No perquè no sigui cert, ja que aquesta realitat ha estat defensada per investigadors com l’epidemiòleg de la Universitat de Harvard Marc Lipsitch des d’abans que l’OMS declarés la pandèmia, sinó perquè tem que es faci servir per justificar nivells de transmissió tan elevats que resultin insostenibles.

    “El problema de la pandèmia no és que ens contagiem tots, és com ho fem”, aclareix. “No és el mateix que un nombre molt important de la població es contagiï [de cop] i col·lapsi el sistema sanitari, que fer-ho de forma progressiva i amb una vacuna”.

    Encara que cal esperar que les vacunes siguin capaces d’evitar un gran percentatge d’hospitalitzacions i morts amb òmicron, el nombre de persones amb malaltia greu serà alt si hi ha moltes infeccions de partida.

    És per això que l’informe de l’ECDC esmentat al principi recomanava que els països apostessin per una estratègia “i-i” en lloc de “o-o”, en referència a la convivència necessària de les vacunes amb altres mesures. El contrari, defensa Fontán, és plantejar un marc incorrecte: “Les vacunes són una de les millors eines que tenim per canviar l’impacte de la pandèmia, però això no vol dir que sigui les úniques ni que facin màgia”.

    El següent pas serà dimensionar els sistemes de salut perquè siguin capaços d’enfrontar-se al SARS-CoV-2 cada hivern i que, el 2023, no arruïni el nostre Nadal ni els de sanitaris, epidemiòlegs i microbiòlegs clínics.

    Díaz recorda que Espanya és un país afortunat “per l’accés a les vacunes i per la solidaritat a l’hora d’utilitzar-les pel bé comú”, per la qual cosa creu que estem davant d’un “nou marc vacunal”. Tot i així, la pandèmia és mundial i una de les lliçons d’òmicron és que no és bona idea deixar un continent sencer sense vacunar.

    “Hi ha una necessitat de tancar la pandèmia, però la realitat epidemiològica és tossuda, de manera que qualsevol cop de realitat aprofundeix en el descrèdit i el cinisme”, lamenta Fontán. “Cal contextualitzar les vacunes a l’escenari epidemiològic, no entendre-les en abstracte fora, perquè això agreuja les decepcions”.

    Les vacunes de la Covid-19 ens posen en una situació envejable per enfrontar-nos a la següent fase de la pandèmia i és poc probable que una variant canviï això. Potser el següent pas és dimensionar els sistemes de salut perquè siguin capaços d’enfrontar-se al SARS-CoV-2 cada hivern i que, el 2023, no arruïni el nostre Nadal ni el de sanitaris, epidemiòlegs i microbiòlegs clínics.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • Els CAP no poden ser dispensaris Covid

    La sisena onada de Covid a Catalunya està portant els CAP a una situació límit. El Departament va demanar el 23 de desembre que s’hi reservés l’atenció presencial per a casos Covid-19, casos urgents no demorables, vacunació, atenció a la salut sexual i reproductiva i revisions pediàtriques a nounats. Es converteixen els CAP, doncs, en centres d’urgències quasi exclusius de Covid-19, aplicant un cop més la llei de cures inverses. Quant durarà aquesta mesura? S’ha tingut en compte com afectarà les persones que pateixen altres patologies, agudes i cròniques i problemes de salut que s’atenen a l’atenció primària? I la resta del sistema? Què s’està pensant per a què aquesta situació excepcional sigui tan curta com sigui possible i es reprengui l’activitat habitual?

    La realitat en aquests moments als CAP és que els taulells i els telèfons bullen amb demandes de visites, baixes, visites per a vacunar-se, dubtes sobre els contactes, les vacunes i els certificats Covid, entre d’altres. Multitud de pacients amb símptomes lleus o amb tests positius fets a casa esperen per a ser visitats. Els percentatges de positivitat dels tests a persones amb símptomes que fem als CAP tan alts com els que tenim ara (al voltant del 30%) indiquen que hi ha molta gent amb infecció que no està sent diagnosticada i que, per tant, fa vida normal. Tot plegat ha generat que les professionals d’atenció primària es plantegin que, mentre les coses segueixen així, cal un canvi en l’abordatge de la pandèmia per a apropar-nos més al que es fa amb la grip. La gran difusió que ha tingut el post de Juan Simó ¡Hay que parar esto! Dejar de hacer para poder hacer així ho demostra.

    El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que reuneix representants de l’administració general de l’estat, les autonomies i l’administració local, davant d’aquesta situació d’alta transmissió comunitària, ha respost amb rapidesa i el 29 de desembre ha presentat l’adaptació de l’estratègia de vigilància epidemiològica que ha matisat l’endemà amb aquest altre document. El canvi en l’estratègia consisteix a retallar els aïllaments de casos amb prova positiva asimptomàtics o amb símptomes lleus a set dies i demanar prioritzar l’atenció als casos amb simptomatologia greu i a les persones amb major vulnerabilitat. En el segon document, el matís és que indica que això només es farà en cas que el sistema de salut no pugui assumir totes les proves i seguiments.

    Ens sembla un canvi d’estratègia necessari, però massa poc definit, sobretot pel que fa a l’atenció als casos que cal fer des de l’atenció primària, si el criteri és el de la capacitat del sistema, que equival a dir la capacitat de les seves professionals. Sense unes indicacions clares que concretin quins pacients han de ser visitats i quins no, quan cal fer proves de detecció de SARS-CoV2 i quan no, el desconcert regnarà i es generarà més caos. Cal donar indicacions clares que es puguin difondre amb campanyes comunicatives a la població per a evitar els dubtes i la desorientació.

    Fins ara hem buscat persones infectades per a aïllar-les a elles i als seus contactes a fi de contenir la propagació de la SARS-CoV2. El document del Consell Interterritorial va en la línia de deixar d’intentar diagnosticar totes les persones infectades per a fer seguiment estret de les persones amb risc de complicacions i atendre les persones amb malaltia greu, com ja fem amb la grip, tenint especial cura en persones que viuen o treballen en entorns d’alt risc de contagi (personal sanitari, centres residencials, centre penitenciaris…). L’evolució de les pròximes setmanes i la possibilitat de noves variants amb perfils de gravetat diferents determinaran el camí a seguir, però no es pot obviar el canvi que suposa l’òmicron i per això en la situació actual cal prendre mesures perquè els CAP puguin reprendre tota l’activitat amb valor real per la salut de les persones.

    El rastreig de contactes ara està completament desbordat, i el canvi del Consell Interterritorial posa sobre el paper el que ja s’estava fent a la pràctica: el sistema sanitari farà cerca activa de contactes estrets quan aquests siguin persones amb major vulnerabilitat. Per a la resta, es delega a les persones infectades la comunicació als seus contactes estrets, que si no estan vacunats hauran de fer quarantena de set dies. També s’eliminen les quarantenes en escoles excepte en situació de brot en grups concrets.

    La implementació de totes aquestes mesures ha d’anar acompanyada d’una comunicació clara i continuada. Les indicacions actuals deixen moltes incògnites, com què passa amb les baixes laborals dels contactes estrets no vacunats, per posar un exemple. Cada canvi produït fins ara s’ha seguit d’una allau de consultes als CAP.

    Quant a la gestió de les baixes, segueix sent una de les sobrecàrregues burocràtiques més grans i n’hem parlat diverses vegades, tant abans com durant la pandèmia. És el moment de plantejar les baixes curtes autojustificades (com ja es fa en altres països com Gran Bretanya) i solucionar per sempre que no sigui l’atenció primària, concretament les metgesses de família, les encarregades de registrar correctament l’empresa i l’ocupació de la persona treballadora.

    També pensem que cal valorar la utilitat dels certificats Covid. Més enllà dels dubtes ètics que suposa classificar d’aquesta manera a la població, la bretxa digital i els problemes amb la generació del certificat en persones vacunades a altres llocs generen moltes consultes tant a personal administratiu com sanitari i no hi ha estudis que demostrin la seva efectivitat en la disminució de la transmissió. Si l’objectiu és motivar a la vacunació, cal dir-ho i plantejar alternatives que no recaiguin sobre l’atenció primària. Invertir professionals sanitaris en transcriure calendaris de persones vacunades en altres centres o altres països en detriment d’activitats més necessàries en l’actual context és un autèntic despropòsit i un malbaratament de recursos humans.

    Hem acabat el 2021 preocupades pel sense sentit de la feina que aquestes darreres setmanes de l’any està desbordant els CAP, afegida a tota la feina necessària que intentem seguir fent malgrat tot. Estem exhaustes després de dos anys d’una pandèmia que ha posat en evidència un cop més que el sistema sanitari no se’n surt sense l’atenció primària mentre s’han seguit acumulant proves que la longitudinalitat, atribut essencial de la nostra feina, és font de salut i de vida. No podem seguir així. Per respecte a nosaltres mateixes i a les persones que cuidem, el 2022 ha de ser l’any que retorni a les professionals les condicions que permetin donar l’atenció que la població mereix i que posi l’atenció primària en el lloc de direcció i coordinació que el sistema sanitari necessita. El FoCAP seguirà treballant per aconseguir-ho. Que el 2022 sigui millor per a tothom!

    Aquest article s’ha publicat originalment al web del Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP)

  • Estimats Reis d’Orient: porteu-nos la infermera escolar

    Estimats Reis,

    A casa tots sabem que no podem dir reis mags, perquè si ho fem l’avi s’enfada i molt. Esperem que s’enfadi menys si ho escrivim en minúscula. Sóc la mare de la Martina i del Lucas. Abans, a banda de mare, tenia altres rols, però d’ençà el 18 d’agost de 2018 sóc mare dedicada a la cura de la Martina 24 hores al dia. També per les nits, també a l’escola, també a les excursions… No és pas poca cosa! És una feina que no s’acaba mai. Esdevenir una mare pàncrees és esgotador, malgrat que per molts simplement sigui diabetis. Tenen la sort de no estimar ningú amb diabetis.

    Aquest any us vull demanar quelcom que ja fa molts anys que demano als Departaments de Salut i d’Educació, però no m’escolten. No és res excepcional, simplement complir la Llei d’Educació de Catalunya i desplegar el Decret que regula l’atenció a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. El meu desig permetria que l’administració vetllés per garantir que tots els centres educatius disposessin de recursos per atendre la diversitat.

    La diversitat és qualsevol etiqueta diagnòstica que acompanya infants i joves, un bocinet d’aquesta diversitat és l’alumnat amb situacions sanitàries complexes. Desitjo atenció sanitària de qualitat a l’escola; desitjo que sempre hi hagi algú amb temps per controlar els nivells de glucosa de la Martina; desitjo que la seva mestra sempre estigui acompanyada, perquè és difícil fer els àlbums de 28 alumnes i remuntar una hipoglicèmia sense que es dispari fins a 300; desitjo que la Martina pugui anar d’excursió amb un acompanyant col·laborador de l’Associació de diabetis, no vull acompanyar-la jo, però sembla que el Departament d’Educació ha decidit no assumir el cost d’aquest recurs; desitjo que la Martina pugui anar de colònies amb tots els seus companys… No és res excepcional, només desitjo que es garanteixi el dret a participar en condicions d’equitat i igualtat d’oportunitats.

    Desitjo que la mestra de la Martina sempre estigui acompanyada, perquè és difícil fer els àlbums de 28 alumnes i remuntar una hipoglicèmia sense que es dispari fins a 300

    De vegades, tot i que el sol resplendeix, el dia és gris i fosc, però cal practicar l’optimisme intel·ligent i avançar sempre cap endavant, malgrat tot. Estic convençuda que moltes mares comparteixen el meu desig, i possiblement també tenen dies de tempesta. Desitjo un pessic de la vostra màgia per totes elles, perquè la llum ompli els dies de foscor. Totes som una, totes volem el mateix, que els nostres fills i filles siguin feliços i puguin fer tot allò que fan els altres. Per a totes vosaltres, lluitadores, valentes, que no us conec i us admiro.

    Potser també fora bo una mica d’aquest polsim màgic d’Orient per totes les persones que poden fer fàcils vides difícils.

    Un últim desig que esdevingui la brúixola del nostre camí. Regaleu aquestes dolces paraules d’en Roc Casagran plenes de guspires de purpurina que tan agraden a la Martina: “Parlo per donar la veu als qui no poden parlar… I brindo per l’esperança d’anar fent un món com cal que el demà ja s’atansa i us desitjo un bon Nadal”.

  • Augmenten els casos i morts per malària a conseqüència de la pandèmia de la Covid

    La malària o paludisme és una malaltia febril aguda provocada per paràsits del gènere Plasmodium que es propaguen a les persones a través de la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats. Es calcula que el 2019 hi havia 229 milions de casos de malària arreu del món.

    El darrer informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la malària al món analitza l’abast dels danys causats per la pandèmia de Covid-19 a la resposta mundial per fer front a la malària. Les conclusions no són favorables: l’OMS estima que l’any 2020 hi va haver 241 milions de casos i 627.000 morts per paludisme, el que representa que el 2020 va haver-hi uns 14 milions de casos més en comparació amb el 2019, i 69.000 morts més.

    Segons l’OMS, aproximadament dos terços de les morts addicionals per aquesta malaltia al llarg del 2020 -uns 47.000- van estar directament relacionades amb les interrupcions en la provisió de prevenció, diagnòstic i tractament del paludisme durant la pandèmia de la Covid-19. Tot i això, segons el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, la situació podria haver estat molt pitjor si no fos pels esforços dels països on la malària és endèmica per tal de mantenir els serveis assistencials. De fet, l’abril del 2020, durant els primers mesos de la pandèmia de la Covid-19, l’anàlisi de l’OMS havia previst que les morts per malària es duplicarien durant aquell any si es produïa el pitjor escenari d’interrupció dels serveis de prevenció, diagnòstic i tractament.

    Abans de la crisi sanitària, però, ja hi havia indicis que la lluita mundial contra el paludisme s’estava estancant. «Fins i tot abans de la pandèmia, el progrés mundial contra la malària s’havia estabilitzat, i els països amb una càrrega alta de la malaltia estaven perdent terreny», exposa el director general de l’OMS a la presentació de l’informe.

    El 96% dels casos de malària a escala mundial el 2020 es va concentrar en 29 països africans, i només en sis d’ells -Nigèria (27%), la República Democràtica del Congo (12%), Uganda (5%), Moçambic (4%), Angola (3,4%) i Burkina Faso (3,4%)- es van presentar ja al voltant del 55% de tots els casos arreu del món. Entre 2000 i 2019, la incidència de casos a la regió africana de l’OMS es va reduir de 368 a 222 per 1000 habitants en risc, però va augmentar a 232 el 2020, principalment a causa de les interrupcions dels serveis durant la pandèmia de la Covid-19.

    «La situació actual és especialment precària. Si l’acció no s’accelera, correm el risc de veure un ressorgiment immediat de la malaltia, especialment a l’Àfrica. Com s’indica a l’informe, això és degut a una convergència d’amenaces -que van des dels brots de Covid-19 i Ebola fins a les inundacions i altres emergències humanitàries- que han provocat interrupcions en els serveis de malària a diversos països africans amb alta càrrega», descriu Tedros Adhanom Ghebreyesus.

    Tot i els desafiaments que ha implicat la Covid-19, també s’han vist tendències positives aquests últims dos anys. Així, per exemple, el 2020 va haver-hi un augment en el nombre de nens que van rebre medicaments preventius contra la malària, uns 11,8 milions més que el 2019. A més, diversos països, com la Xina i El Salvador, van ser certificats per l’OMS com a lliures de malària, i 25 països més estan en vies d’acabar amb la transmissió de la malària per al 2025.

    Per altra banda, dels 31 països que tenien previstes campanyes de mosquiters tractats amb insecticida (MTI) el 2020, 18 (un 58%) van completar les campanyes a finals del 2020. El 72% dels mosquiters tractats amb insecticida previstos a la campanya es van distribuir a finals d’aquell mateix any.

    /iStock

    Una malaltia prevenible i curable

    Els primers símptomes de la malària, com la febre, les cefalees i els calfreds, solen aparèixer als 10 o 15 dies des de la picada del mosquit infectant i poden ser lleus i, per tant, difícils de reconèixer com a propis del paludisme. Si no es tracta, aquesta malaltia pot degenerar fins a manifestar-se de manera greu i produir la mort de la persona infectada.

    Alguns grups de població corren un risc més elevat que altres de contraure la malaltia i presentar quadres greus, com són els lactants, els nens menors de cinc anys, les embarassades i els pacients amb VIH/sida. Sortosament, en els darrers 20 anys, l’accés ampliat a les eines i estratègies de prevenció del paludisme, incloses les mesures de control de vectors -com els mosquiters tractats amb insecticida- i l’ús de medicaments antipalúdics preventius, han tingut un gran efecte en la reducció de la càrrega mundial de la malaltia. Per prevenir les infeccions per paludisme s’utilitza un tractament quimioprofilàctic basat en medicaments.

    Des de l’octubre del 2021, a més, l’OMS recomana per primer cop l’ampli ús de la nova vacuna antipalúdica RTS,S en nens que viuen en regions amb transmissió moderada i alta de la malaltia. Aquesta primera vacuna contra la malària recomanada per l’OMS, que té l’efecte d’induir la immunitat humana, actua de manera diferent i sinèrgica a altres intervencions de prevenció del paludisme.

    Les dades de les experiències pilot iniciades el mes de gener de 2021 i que es van fer a Kènia, Ghana i Malawi, van demostrar que la nova vacuna té un perfil de seguretat favorable, redueix significativament la incidència de la malària i la forma greu i mortal de la malaltia en els més petits i es pot administrar eficaçment en entorns de vacunació infantil reals, fins i tot durant una pandèmia com la de la Covid-19. «Si s’introdueix de forma generalitzada i urgent, la vacuna RTS,S podria salvar la vida de desenes de milers de nens cada any. Tot i això, seguim necessitant noves eines per acabar amb la malària, i més inversió en investigació i desenvolupament», destaca Tedros Adhanom Ghebreyesus a l’informe de l’OMS.

    Un cop declarada la malaltia, la millor opció terapèutica disponible per al paludisme és el tractament combinat basat en l’artemisinina (TCA). L’objectiu principal del tractament és aconseguir l’eliminació ràpida i completa dels paràsits del torrent sanguini del pacient per tal d’evitar que un cas de paludisme derivi en una malaltia greu o la mort.

    Les fites mundials

    Les fites del 2020 de l’estratègia mundial contra la malària de l’OMS no s’han complert, i, tal com indica el director general de l’OMS, «sense una acció immediata i dràstica, no s’assoliran els objectius del 2030″. De fet, des del 2015, el punt de referència de l’estratègia mundial de l’OMS contra la malària, 24 països han registrat augments de mortalitat per malària.

    Davant això, els experts de l’OMS consideren urgent mobilitzar recursos addicionals per fer front a aquesta malaltia. Segons l’Organització, els aproximadament 3.300 milions de dòlars gastats en la lluita contra la malària el 2020 haurien de triplicar-se amb escreix els pròxims 10 anys per aplicar amb èxit l’estratègia mundial. «La malària ha afligit la humanitat durant mil·lennis. Ara tenim les eines i l’estratègia per salvar moltes vides i amb noves eines per començar a somiar amb un món lliure de malària», expressa el director general de l’OMS.

    L’Estratègia Tècnica Mundial contra la Malària 2016-2030 és un marc tècnic per a tots aquells països on el paludisme és endèmic. L’estratègia estableix diverses metes a escala mundial: reduir la incidència i la mortalitat per malària almenys en un 90% per al 2030, eliminar la malaltia en almenys 35 països per al 2030 i impedir-ne la reaparició als països on s’ha certificat la seva absència.

  • Volem el 25% per l’atenció primària, però per a fer què?

    Nosaltres volem aconseguir que el 25% del pressupost total de Salut sigui destinat a l’atenció primària del sistema de Salut Públic, tal com recomana l’OMS. És imprescindible per millorar la salut de la ciutadania, la salut dels professionals de l’atenció primària i l’atenció sanitària. Però ens preocupa molt l’ús que se’n faci: no volem malgastar els diners públics ni que contribueixin a fer més gran el negoci de privats que ja es lucren amb la sanitat pública, pels beneficis d’uns quants accionistes, i a ineficiències del sistema a expenses de la mala salut de la població.

    El 25% del pressupost de Salut representa un augment de 925 milions més, dels 1.885 milions que actualment consten per a primària en l’avantprojecte de pressupostos. Aquest augment no ha de sortir a costa de l’hospitalària, com preocupa a alguns, sinó d’acabar amb ineficiències històriques i d’augment de pressupost global.

    I com pensem que s’ha de millorar la primària? A on s’han de destinar els recursos?

    Doncs, com hem dit, a millorar la salut de ciutadania i professionals i donar millor assistència. Si fem com si no hi hagués la maleïda pandèmia, l’atenció primària i comunitària ja havia de ser amb bona accessibilitat, sense llistes d’espera, amb un màxim de 48 hores per visita presencial no urgent i menys de tres setmanes per proves diagnòstiques que hauria de poder demanar el meu metge. Amb equitat territorial, allà on és necessari reobrir consultoris, amb qualitat d’equipament i mitjans. Amb longitudinalitat en l’assistència (ser atesos per la nostra metgessa i infermera de sempre, sense canvis freqüents) i estabilitat laboral dels professionals. En visita presencial, també a domicili i a la residència si és precís, la relació telemàtica s’hauria de restringir a poques activitats, com els resultats de proves de seguiment, medicacions cròniques, tràmits burocràtics, etc. i sempre amb acord i consentiment explícit del pacient.

    El nucli de treball i la relació principal entre pacient i professionals a primària es dona entre metgessa (o metge), infermera i pacient. Els altres professionals imprescindibles són de suport a aquesta relació: administratius, auxiliars, tècnics, treball social, psicòlegs, odontòlegs… i els facultatius hospitalaris, CESMA i CESMI, són consultors i han de ser pagats pels seus centres de treball.

    Els professionals han de tenir la suficient autonomia clínica i condicions laborals dignes, molt millors que les actuals, com als altres països on tants han marxat a treballar. Amb un pla de retorn, una crida perquè tornin amb aquestes bones condicions. Cal que se sentin cuidats per poder cuidar: sous, conciliació familiar, cobertures, temps, agenda i incentius per consolidar l’equip, formació, docència, recerca clínica i salut comunitària.

    La relació professional amb el pacient ha de ser de qualitat, amb expertesa, confiança i empatia. Lliure de burocràcia que sigui imprescindible per l’acte clínic. Per poder curar, millorar la salut o acompanyar, la metgessa i a la infermera d’atenció primària tenen com a eina principal el poder de visitar, escoltar, explorar i parlar (llenguatge verbal i corporal), que vol dir disposar de temps i freqüència adequats.

    Per tot això hem de ser prudents a l’hora d’incorporar nous professionals en dependents dels pressupostos de primària, i no podem donar funcions i responsabilitats pròpies de la primària a empreses privades amb o sense ànim de lucre (sovint, a més, amb professionals mal pagats i sense estabilitat).

    Necessitem posar els recursos en metgesses/metges i infermeres en primer terme i també amb administratius sanitaris i treballadors socials. Tots ells en estreta relació professional i personal (no com ara) i contacte fluid amb les altres especialitats hospitalàries, i sense esperes per consultes externes de més de tres setmanes.

    És per tot això (i més) que volem els 900 milions més (el 25%), per una millor atenció primària de veritat. Creiem que per assolir-ho cal transparència i bona gestió i, per assegurar-la, és necessària una autèntica i real participació en la governança del sistema i dels CAP, dels gestors, professionals i ciutadans del territori.

  • El passaport Covid pot augmentar l’acceptació de les vacunes a alguns països

    El certificat Covid digital de la UE, de vegades anomenat passaport Covid, acredita que una persona s’ha vacunat, ha donat negatiu en un test o bé s’ha recuperat de la malaltia. Aquesta acreditació ja es demana a diversos territoris europeus per accedir a llocs i espectacles públics, com ara restaurants, perruqueries o concerts.

    A més d’ajudar a prevenir la propagació de la pandèmia en aquests entorns, s’ha plantejat que aquest certificat pot animar a vacunar-se les persones que encara no ho estan, en particular aquelles que consideren que el seu propi risc d’hospitalització o mort per Covid-19 és baix.

    Però encara que diversos països i comunitats autònomes espanyoles ja apliquen o estan considerant introduir el passaport Covid, fins ara no era clar si aquesta intervenció de salut pública augmentava l’acceptació de la vacuna. Algunes enquestes ho posaven en dubte per a alguns grups de població, però diversos mitjans de comunicació i organismes sanitaris nacionals havien informat que sí que ho afavoria.

    Amb dades de França, Itàlia, Dinamarca, Alemanya, Suïssa i Israel, s’ha comprovat que la certificació Covid ha conduït a una acceptació més gran per les vacunes en països amb baixa cobertura de vacunació.

    En aquest context, investigadors de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) han comprovat que la certificació Covid ha conduït a una acceptació més gran per les vacunes en països amb baixa cobertura de vacunació, i especialment entre els més joves. Els resultats es publiquen a la revista The Lancet Public Health.

    “La principal conclusió del nostre estudi és que va haver-hi un augment significatiu de les vacunacions al voltant de 20 dies abans de la introducció dels certificats Covid, que es va mantenir fins a 40 dies després, però el context del país o regió on es va introduir va ser important: vam veure una relació a França i Itàlia, amb una història més llarga de dubtes sobre les vacunes”, explica a SINC l’autora principal, Melinda Mills.

    Sis països amb passaport Covid

    Per fer l’estudi, els investigadors es van centrar en les dades de Dinamarca, Israel, Itàlia, França, Alemanya i Suïssa, països on es va introduir el passaport Covid obligatori de maig a setembre de 2021. Després, els van comparar amb els de 19 nacions similars (Espanya, Regne Unit, EUA, etc.) on no s’havia pres aquesta mesura, comparant paràmetres clau com els casos diaris, la proporció de vacunats i l’edat.

    La principal conclusió és que hi va haver un augment significatiu de les vacunacions al voltant de 20 dies abans de la introducció dels certificats Covid. – Melinda Mills (U. d’Oxford)

    D’aquesta manera es va observar que els països que partien d’una proporció de vacunes davant de la Covid-19 inferior a la mitjana (França, Israel, Itàlia i Suïssa) van experimentar un gran augment en la vacunació, però no es va produir un efecte significatiu en Alemanya, on la cobertura de vacunes ja era alta, ni tampoc a Dinamarca, on el subministrament de dosis estava limitat.

    Major efecte sobre els joves

    Els resultats també revelen que l’augment de l’acceptació de les vacunes va ser més pronunciat entre els menors de 30 anys després d’introduir el passaport, i que quan se sol·licitava per entrar als clubs nocturns i els grans esdeveniments, com a Suïssa, els increments més grans es van produir entre els grups amb una edat inferior a 20 anys.

    Els autors conclouen que la certificació Covid podria ajudar a augmentar l’acceptació de les vacunes en alguns grups de població, com ara els joves, però la seva implementació s’ha de considerar segons el context existent, com la cobertura de vacunació, els dubtes cap a les vacunes, els nivells de confiança en les autoritats i la trajectòria de la pandèmia.

    “El nostre estudi no adopta una postura personal ni argumenta a favor o en contra de la seva introducció, sinó que intenta modelar l’impacte que podria tenir en l’acceptació de les vacunes i la infecció”, subratlla Mills, “i com que els nostres resultats són molt específics del context, indiquen que els països haurien de considerar aquest aspecte”.

    “Aquesta certificació per si sola –conclou– no seria una bala de plata per augmentar l’acceptació de les vacunes, i aclarim que, en particular per a alguns grups on la confiança en el seu govern és baixa o l’accés a les vacunes és difícil, serien més òptimes mesures més concretes, com el diàleg per superar els dubtes sobre la vacunació o unitats mòbils a determinats barris”.

    Referència:

    Melinda C Mills, Tobias Rüttenauer. “Effect of mandatory COVID-19 certificats on vaccine uptake: synthetic control modeling of six countries”. The Lancet Public Health, 2021.

    Aquest és un article original de l’Agència SINC. Llegeix-lo en castellà aquí

  • La Covid es dispara a les escoles al final del primer trimestre

    Fins la setmana passada, semblava que l’escola havia deixat de ser un reflex de la societat. Al carrer, els indicadors de la pandèmia (nombre de contagis, velocitat de propagació, ingressos hospitalaris, etc.) no deixaven de créixer, mentre que als centres educatius la xifra de grups confinats, si bé havia crescut lleugerament durant la primera meitat de novembre, d’acord amb l’aplicació traçacovid, feia setmanes que es mantenia relativament estable al voltant del centenar de grups, una xifra irrisòria i molt allunyada del màxim històric, registrat el 31 d’octubre de 2020, en plena segona onada, amb 3.504 grups confinats.

    Era un miratge, en part causat pel canvi de protocol que des d’aquest curs no obliga a confinar grups als instituts quan hi ha un positiu, sinó únicament als alumnes d’aquell grup que no estiguin vacunats. Això no ho explica tot, però sí una part. I explica per què en els darrers dies s’ha produït un notable increment de grups confinats, però seguim molt lluny del màxim històric, i no obstant això la xifra d’alumnes i professors confinats ha crescut molt ràpidament i és molt possible que superi el seu màxim abans de dimecres, últim dia de curs abans de les festes nadalenques.

    Així, aquell 31 d’octubre de 2020, aquests 3.504 grups confinats es traduïen en el confinament de 85.994 persones (81.920 alumnes; 3.896 docents, PAS i PAE; i 178 externs). Avui, en canvi, hi ha només 239 grups confinats, però ja són més de 60.000 les persones confinades, una xifra que s’ha duplicat en menys d’una setmana i que fa pensar que el seu sostre no resistiria uns quants dies més d’escola. Malgrat tot, la xifra representa una part petita del conjunt del sistema, ja que aproximadament suposa el 4% de l’1,7 milions de persones que formen part del sistema educatiu.

    L’indicador del traçacovid que ja ha superat aquest màxim és el de positius registrats en els últims dies. De fet, ja fa dies que se superen els 6.900 que marcava aquell 31 d’octubre de 2020. Aquest dimarts la xifra de positius registrats en els deu dies previs entre treballadors i alumnes dels ensenyaments reglats no universitaris ja era d’12.077.

    Ustec demana tancar

    Aquest dilluns, en un comunicat, el sindicat Ustec va demanar «el tancament urgent i sense dilació dels centres educatius allà on la incidència és greu». A partir de les dades del traçacovid, la Ustec ha calculat la incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants, tant per a l’alumnat com per al conjunt de professionals que hi treballen als centres educatius (docents, PAE i PAS) del 4 al 18 de desembre. I els resultats és que l’alumnat té una incidència acumulada un 50% més alta que la mitjana de Catalunya, i que en el cas del professorat és triplica, ja que la mitjana durant aquell periode va ser de 609,5 i entre el professorat de 1.763,75.

    En una roda de premsa celebrada el 3 de desembre, quan la situació encara semblava sota control, la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, i la responsable dels programes intersectorials de Salut Pública en la infància i l’adolescència, Laia Asso, ja van fer crides a la prudència i a seguir complint les mesures. En aquell moment Asso va donar la dada que el 75% dels positius en centres educatius detectats en els darrers 10 dies es concentraven en població no immunitzada, per sota dels 12 anys. El debat sobre si es podria tornar a fer classe sense mascareta, que es plantejava a començament de curs, ha desaparegut totalment.

  • Sanitaris denuncien «amuntegament» a les urgències de l’Hospital La Paz, a Madrid

    56 pacients en una sala de 18 llits. 27 pacients en una altra de 12 llits. Persones malaltes en «doble fila» als passadissos. Aquesta va ser la situació que es va viure dimarts passat 14 de desembre a les Urgències de l’Hospital La Paz, a Madrid, segons han denunciat un grup de treballadors dels serveis d’Urgències i Emergències de Madrid en lluita.

    Un estat d’«amuntegament» que es va tornar a repetir dimecres 15 de desembre. Com es pot apreciar a les fotos a què ha tingut accés lamarea.com, els pacients s’amunteguen als passadissos de l’hospital i a les habitacions massificades on no hi ha espai entre uns llits i altres.

    Des de La Paz, asseguren a lamarea.com que es tracta d’«un pic puntual de pressió assistencial» i, tot i que afirmen que «els pacients estan rebent l’atenció adequada», valoren prendre mesures addicionals «per agilitzar els ingressos i relaxar la pressió». Segons expliquen, «molts d’aquests pacients són més grans de 85 anys amb infeccions respiratòries que es descompensen a causa de la pròpia edat i perquè a més tenen altres patologies».

    Guillén del Barrio, infermer de les Urgències de la Pau i delegat del Moviment Assembleari de Treballadores de Sanitat (MATS), denuncia que el problema ve derivat del tancament dels Serveis d’Urgència d’Atenció Primària a Madrid: «Fa un any que és mig tancat i cada vegada és més clar que el volen tancar definitivament», es queixa. Aquest sanitari assegura que el SUAP atenia mig milió de persones a l’any, el mateix nombre de pacients que atenien les Urgències de l’Hospital La Paz, i que «acaben repartint-se pels hospitals».

    La Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid, en resposta a les preguntes d’aquest mitjà, explica que els Serveis d’Urgències d’Atenció Primària «es mantenen tancats a causa de la incidència de casos i de la impossibilitat d’assegurar l’organització de dos circuits diferenciats» per a l’atenció de pacients Covid i de la resta.

    Urgències de l’hospital La Paz (Madrid)

    Del Barrio detalla que l’amuntegament no es deu a l’augment de casos de Covid-19: «La manca de recursos humans als centres de salut suposa que els pacients crònics no reben tot el seguiment que necessiten, empitjoren i acaben venint a l’hospital. Estem veient casos cridaners de pacients amb tumors molt greus que, com que no han pogut acudir al seu metge quan ho necessitaven, vénen a l’hospital amb un tipus de càncer molt avançat».

    La Comunitat de Madrid decideix acomiadar més personal

    A finals de novembre, el govern d’Isabel Díaz Ayuso (PP) va anunciar que no els renovaria el contracte a 7.500 treballadors i treballadores de la sanitat. Són els coneguts com a ‘contractes Covid’, persones que han estat emprades per fer front a la pandèmia i que ara tornen a l’atur. El Sindicat d’Infermeria a Madrid (SATSE) considerava una «greu irresponsabilitat» que la Conselleria de Sanitat hagi decidit no renovar el 65% dels i les infermeres amb aquest tipus de contractes i denunciava que hi ha «un dèficit crònic de plantilles».

    Davant d’aquesta situació, el Moviment Assembleari de Treballadores de Sanitat (MATS) va convocar a principis de desembre una concentració a la Porta Principal de l’Hospital Ramon i Cajal per denunciar uns acomiadaments que consideren que «desagnaran la sanitat».

    La Comunitat de Madrid va assolir un rècord sanitari a principis de novembre: per primera vegada, mig milió de pacients eren en llista d’espera per tenir una cita amb el seu especialista a la regió. A això cal sumar-hi més de 150.000 persones que esperen una primera prova diagnòstica i gairebé 100.000 que tenen concertada una operació en el futur.

  • La sisena onada s’agreuja: l’atenció primària i els hospitals es tensionen

    La sisena onada s’agreuja a Catalunya. Els contagis i ingressos augmenten i, segons el Departament de Salut, més del 20% dels casos a Catalunya ja són sospitosos de ser de la nova variant òmicron, un percentatge que ja és del 25% a la ciutat de Barcelona. Salut preveu que òmicron sigui la variant dominant abans de les festes nadalenques. La situació preocupa especialment de cara a l’inici d’aquestes festes, durant les quals es produirà un augment de la interacció social.

    Aquestes últimes setmanes la situació epidemiològica ha empitjorat força i les previsions indiquen que el nombre de contagis seguirà a l’alça. Les causes són diverses: l’arribada del fred i l’augment de les interaccions socials en espais tancats, una ventilació insuficient, la nova variant òmicron o el relaxament general de la població, entre altres, podrien haver propiciat aquest empitjorament de la situació. Alhora, però, l’obligatorietat de l’anomenat passaport Covid per accedir a determinats establiments i activitats ha fet que s’hagi accelerat el procés de vacunació de persones que encara no ho havien fet.

    Les dades que subministra diàriament l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya indiquen que els casos positius a Catalunya superen els darrers dies els més de 6.000 diaris, una xifra que no s’havia assolit des de mitjans de juliol passat, al bell mig de la cinquena onada de la pandèmia. Els casos positius de Covid confirmats a Catalunya en una setmana s’han duplicat i han passat dels quasi 14.000 la darrera setmana de novembre (del 24 al 30) als més de 30.000 en la segona setmana de desembre (del 8 al 14), i que ja són 34.000 en les dades del dissabte 18. Segons les dades del Departament de Salut, durant la primera quinzena de desembre la incidència acumulada en 14 dies ha passat de 304 a 628, és a dir, un creixement de més del 100% en poc més de quinze dies. El dissabte 18 de desembre el risc de rebrot estava en 1.132 quan el 30 de novembre passat se situava tan sols en 396. Igualment, la Rt ha passat en aquesta quinzena d’1,33 a 1,73. Això ha impactat directament en l’atenció primària i en el nombre de proves de tests d’antígens i de PCR, així com de casos confirmats i també ha començat a tensionar els centres hospitalaris de tot Catalunya.

    «Fa unes quantes setmanes que els contagis i els ingressos estan pujant, encara que de manera més moderada si ho comparem amb altres onades. Però quan van pujant de forma constant, al final arribem a situacions complexes, i ara estem a les portes d’això. Preveiem que abans de Nadal superarem els 400 ingressos a UCI, per tant, la situació és força preocupant», assenyala Daniel López, investigador del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC.

    I, a més contagis, més pressió al sistema sanitari. On primer s’ha notat l’augment de la pressió assistencial ha sigut a l’atenció primària, que cada vegada rep més demandes d’atenció per simptomatologia de Covid-19. «Hem vist que s’ha multiplicat moltíssim el nombre de tests que fem i d’atencions a pacients lleus. La majoria de gent que atenem és gent jove, vacunada o no, amb simptomatologia lleu. Ens venen amb una simptomatologia pròpia del constipat, a la qual en un altre context no li donaríem importància, però que en aquest cas ens obliga a fer una prova per descartar que sigui Covid», explica Nani Vall-llossera, metgessa del CAP del Bon Pastor i membre del Fòrum Català de l’Atenció Primària.

    Vall-llosera destaca que l’atenció primària es troba en un moment de molta pressió, pel fet que coincideix la Covid amb altres virus respiratoris. «El que passi durant els pròxims dies serà clau per saber com evoluciona aquesta sisena onada. De moment, no és una onada comparable a la qual vam viure l’estiu passat, però ens trobem en un moment crític, perquè no sabem si aquesta situació es dispararà o s’aconseguirà controlar», afirma.

    Augmenten els ingressos a planta i UCI

    Els ingressos a les plantes d’hospitalització i a les unitats de cures intensives també van a l’alça. Dissabte passat, hi ha 1.144 persones ingressades als hospitals catalans, un 30% més que fa una setmana, i 306 a les UCI. El director de l’Institut Respiratori de l’Hospital Clínic, el Dr. Joan Ramon Badia, assenyala que aquest hospital comença a veure’s tensionat per l’augment d’ingressos, especialment a les unitats de cures intensives i intermèdies. A això s’afegeix el fet que falta, sobretot, personal d’infermeria per atendre aquests pacients complexos. «Fa unes tres setmanes que hem notat l’augment dels ingressos, no de manera exponencial, però sí que hem tingut un degoteig de casos que ha anat sumant cada dia un pacient més a cures intensives i, per tant, ara tenim una certa pressió assistencial», apunta Badia. De moment, a l’Hospital Clínic no s’han hagut de desprogramar intervencions quirúrgiques ni cap classe d’activitat ajornable, però sí que s’ha reduït el règim de visites a pacients hospitalitzats.

    El perfil dels pacients ingressats als hospitals ha variat una mica respecte a altres onades, sent ara la mitjana d’edat més baixa. Alhora la mortalitat ha disminuït dràsticament. «Les persones vacunades que ingressen amb Covid tenen molt millor pronòstic, fan més via i la seva estada a l’hospital és més curta de mitjana», assenyala Badia. Pel que fa als pacients ingressats a l’UCI, el perfil correspon pràcticament en un 80% a persones no vacunades de mitjana edat. «Els pacients que tenim que sí que s’han vacunat són pacients molt grans o amb altres comorbiditats i malalties que fan que la vacuna generi una menor immunització», sosté.

    Les dades evidencien, per tant, el gran impacte de les vacunes pel que fa a la disminució de la gravetat de la malaltia. «Estem convençuts que si no tinguéssim aquesta taxa tan elevada de vacunació estaríem molt pitjor que en qualsevol de les altres onades», sosté el metge especialista en pneumologia. En aquest sentit, Badia remarca que la vacunació dels infants és importantíssima. «Afortunadament, és molt excepcional que un infant pateixi malaltia greu per Covid, però amb la seva vacunació podem evitar contagis en persones que sí que són més susceptibles de tenir quadres més greus de Covid». Tanmateix, els efectes de la vacunació dels infants, que tot just es va iniciar la setmana passada, no es veuran fins d’aquí a unes setmanes.

    L’amenaça de la variant òmicron

    L’existència de la variant òmicron es va anunciar el 24 de novembre, després de detectar-la en mostres recollides entre el 12 i el 20 de novembre a Sud-àfrica. De moment, la nova variant es troba en estudi i encara no es coneixen del cert els efectes que pot tenir per als sistemes de diagnòstic, tractaments i vacunes. El que sí que se sap és que la variant òmicron és més transmissible que la delta i que té aproximadament 100 mutacions, el doble que l’anterior. La gran incògnita segueix sent la severitat d’aquesta variant.

    Òmicron s’està expandint ràpidament per Europa, i a Espanya comença a deixar empremta, malgrat que la variant delta continua sent encara la predominant. «Òmicron acabarà sent la majoritària, el que no sabem és exactament quan. Però, veient comportaments en altres països com Dinamarca, el que sí que sabem és que, quan ho sigui, el creixement quant a nombre de casos serà molt ràpid», sosté l’investigador de BIOCOM-SC, Daniel López.

    Per aquest motiu, l’investigador assenyala la importància de disminuir la incidència actual del virus i les ocupacions de llits als hospitals perquè quan s’estengui plenament la nova variant el sistema tingui capacitat de reacció. «Si ens enganxa amb els CAP saturats i els llits de planta i UCI plens, serà una situació insostenible. No sabem encara l’efecte clar de la variant òmicron, tenim encara molts interrogants, però, en qualssevol cas, cal preparar-se per afrontar la situació amb l’èxit més gran possible», remarca.

    El descobriment de noves variants del coronavirus posa, de nou, sobre la taula la necessitat que les vacunes arribin a tots els països del món. De fet, segons dades del web Our World in Data, un 53,9% de la població mundial ha rebut almenys una dosi de vacuna, però als països amb ingressos baixos només se n’ha administrat almenys una dosi al 5,6% dels seus habitants. El fet que hi hagi països on encara no hagin arribat les vacunes facilita que el virus circuli més i tingui la possibilitat de mutar i generar variants més contagioses. «Cal no oblidar que la Covid és una pandèmia global, i no s’aconsegueix que les vacunes arribin també a les poblacions empobrides, no aconseguirem avançar cap a la fi de la pandèmia», afirma López.

    Crida a la prudència de cara a les festes de Nadal

    Davant l’augment dels contagis i ingressos, els experts criden a extremar les precaucions durant les festes nadalenques, durant les quals es produirà un augment de la interacció social. «S’ha d’extremar la prudència. Si no es prenen mesures per disminuir la interacció social, després de les festes tindrem inevitablement una acceleració del nombre de contagis. Si no fem res per reduir els contagis, anem pel camí del pedregar», apunta Daniel López. Segons l’investigador de BIOCOM, les mesures actuals per reduir els contagis són clarament insuficients, perquè no s’ha aconseguit frenar l’expansió del virus. «Caldrà veure l’efecte del passaport Covid i de la tercera dosi de reforç, que en altres països com Dinamarca s’ha vist que ha fet desaccelerar el ritme de contagis, però no ha sigut suficient per frenar-se l’augment», explica López.

    Per la seva banda, el Dr. Joan Ramon Badia apunta que, de cara a les trobades familiars, si les persones estan vacunades i es fan un test d’antígens es podria minimitzar el risc. «Però, personalment, si hi ha familiars no vacunats o persones vulnerables amb malalties cròniques ja m’ho pensaria dues vegades en el cas de fer una trobada d’aquesta mena i, en aquest cas, no ho faria», expressa. Badia anima a vacunar-se a les persones que no ho han fet encara i també anima als pares a què vacunin els seus fills, perquè «la vacunació ens ajudarà a treure’ns de sobre aquest malson amb el qual portem immersos des de fa tant de temps, no només els sanitaris sinó tota la població».

    Aquest agreujament de la situació epidemiològica arriba en un moment en què l’atenció primària ha recuperat el seu ritme habitual i ha augmentat les visites presencials, tot i que moltes segueixen sent encara telefòniques, i en alguns CAP la situació és complicada. «Hi ha centres que tenen professionals de baixa o que per raons d’edat o patologies de base no poden visitar pacients Covid, per tant, només visiten pacients amb símptomes respiratoris un nombre limitat d’infermeres i metgesses», explica Nani Vall-llossera.

    «Anem fent front a les successives onades sense un reforç de personal. Falten mans i veiem que no hi ha prou múscul. Es continuen fent contractes de sis mesos a infermeres i metgesses, de tres mesos a administratius… això no atrau la gent. Falten professionals, sí, però per això cal millorar les condicions laborals, oferir perspectives de futur», remarca la metgessa de família. «Si no es reforça estructuralment l’atenció primària, aquesta situació és cíclica. Els professionals no som xiclets que ens estirem fins a l’infinit», conclou.