Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • El SAD torna a acampar per la municipalització davant el bloqueig de l’Ajuntament a Sant Feliu

    La tardor passada es presentava el SAD, el sindicat de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària de Catalunya. Un servei que es troba arreu del territori i que està catalogat com un servei bàsic i essencial. No obstant això, les seves treballadores no estan internalitzades com a treballadores municipals, sinó que formen part d’una contractació externa dels ajuntaments.

    Durant aquests mesos, han estat protagonitzant mobilitzacions arreu i un dels llocs on han estat més sonades és al municipi de Sant Feliu de Llobregat. El passat 29 d’abril, coincidint amb les mobilitzacions al voltant del Primer de Maig, dia del treballador, van presentar una moció al seu ajuntament on demanaven la municipalització del servei i també el pagament de la nòmina Covid que altres serveis del sector sí que han rebut. Les votacions van ser negatives i a conseqüència d’això les treballadores van acampar a la plaça de la Vila per denunciar-ho. Amb una breu aturada pel mig, finalment l’acampada va ser aixecada el 17 de maig, però emplaçant l’ajuntament a deixar de treballar unilateralment, perquè si no, tornarien.

    Ara, seguint exigint les mateixes reivindicacions no complertes, tornen a acampar aquest cap de setmana. Ho faran només aquests dos dies tot i que no descarten seguir fent-ho puntualment com a forma de mobilització. Els motius? Com ens explica Pilar Nogués, presidenta del sindicat SAD: «nosaltres després hem de rendir. Hem de poder anar als domicilis i estar per la gent gran al 100% al mateix temps. No podem estar dormint al carrer i després aixecant a pes persones grans».

    Fa temps que denuncien que l’externalització dels seus serveis «ha incrementat el cost a les administracions i als usuaris, augmentant any rere any el preu de l’hora de la prestació i prestant menys serveis». La mateixa situació de descontrol, càrrega de treball, inseguretat per falta de material de protecció durant la pandèmia i altres problemes que engreixen la llista es produeix a diversos municipis de Catalunya. Les administracions consideren que no tenen capacitat per a gestionar el servei, mentre que les treballadores denuncien que aquesta situació les precaritza.

    El cas de Sant Feliu, activisme contra la precarietat a la plaça la vila

    Davant la negativa de sumar forces per caminar cap a la municipalització del servei a Sant Feliu de Llobregat, Pilar Nogués considera que tant el sindicat SAD com les treballadores estan posant tot de la seva part. En canvi, les administracions, opina, «posen totes les facilitats del món en privatitzar els serveis públics, però en canvi revertir la gestió i municipalitzar i tornar els serveis públics essencials al poble, els hi costa horrors». Afegeix a més que és igual el color del partit polític: «ens ha sorprès que aquí, que Sant Feliu és propi d’un partit que es diu d’esquerra, feminista, que reivindica i reconeix la tasca de les cuidadores… Et trobes que quan els hi presentes una moció per fer un estudi i es posin seriosament a municipalitzar el servei, et diuen que no».

    I és que el passat 29 d’abril, el ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va votar en contra de la paga covid que s’havia aplicat en altres àrees. Nogués apunta que les treballadores del SAD van estar durant tota la pandèmia «patint, contaminant-se, sense seguretat ni EPI i contagiant les famílies». Així, no troben normal que alguns ho cobrin, però que per les treballadores del SAD es voti en contra. Defensen que això és clarament una discriminació i una falta de respecte cap a la percepció que es té del servei, sent aquest un servei bàsic i necessari per a la reproducció de la vida de moltes persones. Tot i això, que no se’ls hi apliqui aquesta paga no les amoïna. Les amoïna que no s’estigui lluitant per la municipalització d’aquest servei. «Fa dos anys de l’acord que fixava tendir cap a la municipalització, deien que es faria un estudi… Sí que han activat alguns, però sobre la deixalleria, una zona blava, una escola bressol… No d’això», denuncia Nogués. En un comunicat també expliquen que duen des del 2019 escoltant promeses i paraules de comprensió, però que «a l’hora de la veritat En Comú i ERC voten en contra de la iniciativa popular instada per les treballadores». En aquesta línia, de fet, Nogués afegeix que: «unilateralment han pres la decisió d’externalitzar el servei amb un consorci sanitari social que té la potestat de subrogar a empreses privades dins d’aquest consorci. Abans ens barallàvem amb Florentino ara ens hem de barallar amb els polítics també».

    Sobre això, des del SAD acusaven Florentino Pérez de les seves condicions laborals perquè aquest era el propietari d’algunes de les empreses que gestionaven el servei als diferents municipis. Seria l’exemple de l’empresa Accent social.

    Mural del Sindicat SAD: Qui cuida a les que cuiden? | @SindicatoSad

    Taula rodona contra l’externalització

    De cara a l’acampada d’aquest cap de setmana, treballadores del SAD i del col·lectiu Kelly‘s, cambreres de pis dels hotels, s’han ajuntat per explicar que el què els uneix és ser un sector feminitzat que es veu molt afectat per les externalitzacions i per la cessió il·legal de treballadores. Des del SAD afegeixen que un servei que tracta de cuidar i d’estimar no pot estar externalitzat als millors postors.

    Però no només és aquest el col·lectiu que dona suport i s’ha unit a la lluita per la municipalització del SAD. De fet, dins el quà han anomenat campament justicier faran una taula rodona per parlar de subcontractacions. Com diu Nogués, «justament són aquestes subcontractacions les que ens estan matant i ens estan precaritzant». També diu que a conseqüència, és això el què està comportant tot de desnonaments: de viure amb contractes fraudulents i temporals i cada vegada haver acceptat pitjors condicions laborals.

    Així, a la taula rodona que realitzaran, participaran treballadors subcontractats de Martorell, també de Barcelona aplegats a la plataforma Municipalitzen, també hi haurà gent del món del lleure, algú de les Kellys i, evidentment, del SAD. Serà dissabte 19 a les 11 hores a la plaça de la Vila de Sant Feliu de Llobregat.

    Sobre aquest tipus d’accions – acampades de dos dies per indicar que les mobilitzacions per la municipalització són constants- Nogués anima a la resta de companyes dels Serveis d’Atenció Domiciliària d’arreu de Catalunya a seguir l’exemple, que s’organitzin i realitzin acampades i recollida de signatures. Aviat faran una assemblea amb totes les treballadores per decidir les pròximes accions. Tot i així, reconeix que l’estiu dificultarà aquesta continuïtat. Si bé sí que contracten algunes companyes noves, moltes de les substitucions les acaben fent entre les treballadores.

  • Infermeria deixarà de ser un àmbit de coneixement amb el nou Decret d’Ensenyament Universitari

    El nou Real Decret de l’Ensenyament Universitari que es vol tirar endavant elimina les cinc branques de coneixement actuals -Arts i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, i Enginyeria i Arquitectura- i estableix 28 àmbits de coneixement. Infermeria, juntament amb altres titulacions universitàries sanitàries, queda inclosa en un àmbit de coneixement genèric com “Especialitats de la Salut”.

    Aquest Decret, que ara és un esborrany sotmès a exposició pública, suposarà que el grau d’infermeria perdi crèdits de coneixement específic d’infermeria i, en canvi, es dediquin més crèdits a formació generalitzada sobre salut. “És un menyspreu cap a la nostra professió”, considera el secretari del Col·legi d’infermeres i infermers de Tarragona (CODITA), Gerard Mora. «Amb aquest nou Decret, només 180 crèdits dels 240 del grau seran específics d’infermeria”, explica.

    Segons la degana del Consell d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Estrella Martínez, aquest Decret «eclipsa la Infermeria», relegant-la al «calaix de sastre d’Especialitats de la Salut”. “Una decisió nefasta a curt, mitjà i llarg termini per a la nostra professió. Les infermeres no som les germanes petites de la salut i aquesta consideració de disciplina menor és un pas enrere que trasllada la Infermeria més moderna, més científica i més autònoma que ha existit, al segle passat”, denuncia Martínez.

    El Consell lamenta que el projecte legislatiu agreugi qüestions com la producció de coneixement o l’atractivitat dels estudis. La degana del CCIIC alerta que, si aquesta norma tira endavant, les conseqüències “faran molt de mal a la nostra societat. Anys reclamant més places i més promocions d’infermeres perquè, si la situació assistencial ja era insostenible, ara ha esdevingut ‘dramàtica’ durant la pandèmia”, reclama Martínez.

    El secretari de CODITA , Gerard Mora, considera «sorprenent» que infermeria perdi la condició d’àrea de coneixement, «justament després d’un any de pandèmia on s’ha demostrat que el coneixement i expertesa dels infermers i infermeres ha estat bàsic i fonamental per tractar i cuidar els pacients amb Covid i no Covid».

    Per la seva banda, Estrella Martínez aposta per “una acció coordinada de totes les organitzacions infermeres”, a tots els nivells professionals i àmbits territorials. “Cal estar alerta perquè aquest decret podria fer trontollar la qualitat formativa, derivada de la infradotació dels recursos propis dels estudis de Grau d’Infermeria, cronificar la precarietat laboral de les noves generacions o alentir el desenvolupament de les especialitats infermeres i el reconeixement de la categoria professional», conclou.

  • Les persones d’entre 35 i 39 anys ja poden demanar cita per vacunar-se

    El Departament de Salut ha obert la convocatòria de vacunació per a les persones nascudes entre els anys 1982 i 1986 -de 35 a 39 anys-, que ja poden demanar cita a través de La Meva Salut. Ho han anunciat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, en roda de premsa des de la Central de Confecció del Grup Cooperatiu Fruits de Ponent d’Alcarràs (Lleida). L’anunci ha arribat després que el passat 15 de juny es publiqués per error la convocatòria d’aquesta franja de població.

    «Les dades van millorant a poc a poc i cada vegada hi ha menys pacients ingressats, sigui a planta convencional o a unitats de cures intensives», ha assenyalat el conseller de Salut durant la roda de premsa. La principal preocupació del Departament és, ara per ara, la variant Delta, que ja representa el 20% de tots els casos positius a Catalunya. «Això vol dir que en poques setmanes, entre 2 i 4, serà la variant predominant», ha indicat Argimon.

    La variant Delta és més transmissible i també presenta una certa diferència en la simptomatologia respecte a altres soques, provocant més refredat nasal i cefalees. «Després d’aquesta variant, en vindrà una altra; no ens quedarem aquí. Això és un indicatiu que la pandèmia no ha acabat», ha assenyalat Argimon. «Hem d’anar normalitzant la nostra vida, i és el que intentem, però és cert que tenim tots una responsabilitat de recordar que la pandèmia no ha acabat, ni de bon tros», ha insistit el conseller de Salut, que ha fet una crida a la precaució de cara a Sant Joan.

    La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha destacat l’impacte de la campanya de la vacunació en la disminució dels ingressos. «Quan la cobertura supera el 40% de la població d’una franja concreta observem una davallada molt clara i important dels ingressos, tant a planta com a UCI». En aquest sentit, Cabezas destaca la importància d’assolir la pauta completa de la vacunació com més aviat millor.

    Al voltant de 3,5 milions de persones han rebut una dosi de la vacuna, el que representa un 45% de la població, i 2,1 milions han rebut la pauta completa -un 32% de la població-. Respecte a la població d’entre 50 i 59 anys, un 76% té una dosi administrada i un 42% té la pauta completa, mentre que en el grup de població de 45-49 anys, un 52% ja ha rebut la primera dosi.

    La setmana passada es va assolir un rècord de les xifres de vacunació, amb 553.011 dosis administrades, i s’espera que aquesta encara es superi aquesta xifra.

  • El CAPS i el model sanitari de Catalunya

    El Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) fa seu el document, fruit d’un ampli debat durant mesos, en la prepandèmia, d’un grup de professionals de la salut (metgesses, infermeres, psicòlegs, epidemiòlegs, economistes i gestors) sobre «Propostes de millora del nostre Sistema Públic de Salut«.

    Sobre aquestes propostes i el necessari i urgent canvi de paradigma, de valors i prioritats del Sistema Públic de Salut, diem: «La salut és el que importa», i hi seguirem treballant.

    És per això que ens adherim a la Marea Blanca de Catalunya que, enfront del creixent deteriorament de l’Atenció Primària i Comunitària, inicia una nova campanya per la denúncia, defensa i millora urgent d’aquesta. Ens adherim a les mobilitzacions del pròxim 30 de juny en els centres sanitaris i, més concretament, el CAPS ens proposem defensar els següents punts:

    Millores urgents en Atenció Primària

    Què li demanem al nou govern de Salut de la Generalitat? Quatre mesures de manera urgent per fer front a les demandes de salut de la ciutadania i dels professionals, per fer front al deteriorament de l’Atenció Primària:

    1. Obertura dels centres d’atenció primària tancats. Caldrà un llistat i calendari.

    2. Calen criteris clars i clínics en les visites no presencials.
    Enfront de la situació actual de l’atenció primària, també en el tipus de visita al pacient per part dels professionals, que ha creat fort descontent en la ciutadania, s’han d’establir uns criteris clars i clínicament ètics sobre visita presencial i no presencial (email, telèfon, vídeo conferència, etc). Aquests criteris generals haurien de ser explicats i pactats en un model concret escollit entre el pacient i els seus professionals de referència. Evidentment, la visita presencial ha de comptar amb les mesures de seguretat epidemiològiques necessàries.

    S’ha de fer sempre una visita presencial, com a mínim, en aquelles visites que es requereixi l’explicació i exploració del pacient, en situacions d’angoixa, en processos que requereixin explicacions per part del professional i en aquells pacients que els hi és difícil la utilització dels mitjans no presencials. La visita no presencial pot ser un bon instrument en aquells pacients que ho acceptin i que utilitzin els mitjans adients, per visites de seguiment de processos, sobretot crònics, seguiment de medicacions, resultats d’analítiques o proves diagnòstiques normals, preguntes o dubtes ocasionals que no comportin presència, etc.

    Tots els criteris han de ser ètics, que assegurin l’accessibilitat (no urgent en 48 hores) i la longitudinalitat dels processos. Això vol dir ser atès per l’equip de primària (metgessa o infermera) de referència de cada pacient, no per professionals diferents del CAP o específics (cronicitat, domicilis, complexitat, etc.). Només els equips específics d’altres especialistes seran demanats si és precís per l’equip de referència (PADES pot ser un exemple).

    3. Reforç urgent de personal. Caldrà decidir el tipus de personal, tenir un pla i calendari.

    4. Constitució de les Comissions de participació en centres d’atenció primària. Objectiu del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) pendent d’aplicar, que es podria estendre a tot Catalunya. El document de Criteris deia això: L’Òrgan Tècnic d’Atenció Primària (AP) del CSB va acordar al mes d’abril de 2016 la creació d’un grup de treball per concretar uns criteris i unes recomanacions de participació ciutadana i professionals en centres d’AP (La Comissió permanent del CSB ho va aprovar).

    Introducció:

    Participar és formar part, prendre part d’una tasca o responsabilitat comuna. Són aquelles accions individuals o col·lectives fetes per la ciutadania en les polítiques o activitats públiques.

    La participació ciutadana, juntament amb la dels professionals de la salut, és un dret i un instrument imprescindible per millorar la transparència, qualitat, eficiència i governança del sistema de salut. Caldrà voluntat política de l’administració, implicació i empoderament de ciutadans i professionals, així com aprenentatge i formació en aquest procés.

    En aquest resum formulem una sèrie de criteris mínims i recomanacions a tenir en compte, per a la participació ciutadana col·lectiva en centres d’atenció primària a la ciutat de Barcelona.

    Es configuraria aquesta participació en Comissions de Participació d’Atenció Primària. Serien de creació voluntària, del centre on hi hagi demanda i teixit associatiu actiu, com a ciutadans organitzats en representació col·lectiva. Hi hauria una comissió per ABS o CAP, segons la funcionalitat assistencial de cadascun. Revertiria al Consell de Salut corresponent.

    Objectius:

    • Coproducció de polítiques de salut.
    • Participació en Programes i accions comunitàries.
    • Millorar els resultats i la gestió dels centres de salut, incorporant el diàleg amb la ciutadania

    Funcions:

    • Seguiment de l’avaluació de la gestió del centre.
    • Participació en la definició i seguiment del pla de qualitat de centre i dels resultats amb propostes de necessitats i de millora.
    • Participació en la definició i seguiment del pla comunitari.
    • Participació en la definició i seguiments de projectes i plans d’acció del centre.
    • Seguiment de drets i deures.
    • Treballar per la corresponsabilitat, qualitat, seguretat i sostenibilitat del centre.
    • Participació en la definició i seguiment de la implantació dels objectius de salut al territori (Pla de salut i PAM/PAD).
    • Informació i seguiment del Contracte Programa amb el CatSalut.
    • Informació, anàlisi i propostes de millora sobre queixes i reclamacions.

    Proposta de composició:

    • Direcció del Centre.
    • Professionals del centre (metgesses, infermeres, administratius, treballadores socials, altres).
    • Representant de qualitat i seguretat o del comitè d’ètica del centre.
    • Tècnic/ representant del districte municipal.
    • Representació ciutadana del territori (associacions de veïns, plataformes de salut), seran candidatures acreditades presentades al Consell de Salut.
    • Representants dels pacients experts o d’altres grups de pacients crònics del centre.
    • Representants dels grups de famílies cuidadores.
    • Representants dels usuaris del centre (a concretar el sistema d’elecció). Es recomana no més de 15 persones.

  • La infermera Tijana Postic, Premi Internacional de Catalunya

    La Generalitat de Catalunya ha concedit el Premi Internacional de Catalunya a Tijana Postic, directora d’infermeria de l’Hospital d’Igualada, en reconeixement a la seva tasca en la lluita contra la Covid-19 a la Conca d’Òdena, que va ser la zona zero durant la primera onada de la pandèmia. Postic va néixer a Bòsnia i va venir amb nou anys a Catalunya, amb la seva família, durant la Guerra dels Balcans. Recuperem la entrevista que li vam fer a El Diari de la Sanitat.

    Tijana Postic, de sobreviure a la guerra de Bòsnia a cap d’infermeria d’Igualada

     

  • El negoci de les vacunes: finançament públic i rendibilitat privada

    5.000 milions d’euros. És la quantitat que les diferents institucions públiques de tot el món han invertit només per a la investigació i desenvolupament de vacunes contra la Covid-19. Diners públics per aconseguir crear un dels fàrmacs més important de la nostra història recent.

    La xifra l’ha revelat la campanya No es sano en un informe presentat fa unes setmanes. En ell desglossen el finançament públic que ha estat posada a disposició el desenvolupament de la vacuna i on no s’inclouen altres conceptes, com les aportacions per a l’augment de la capacitat de producció i de distribució de les dosis. A seguran que més del 98% d’aquests 5.000 milions d’inversió procedeix directament dels governs de diferents països, liderats per Estats Units i Alemanya.

    D’aquí prové els diners, però, a on va? Quatre companyies Moderna, Janssen, CureVac i l’aliança Pfizer/BioNTech- s’emporten més de la meitat de l’import de diners públics. «No obstant això, els estudis que han donat lloc a aquestes vacunes van començar molt abans de la pandèmia i també gràcies als diners públics», expliquen les autores de l’estudi, Irene Bernal i Eva Iráizoz, de la fundació Salud por Derecho. Es refereixen, per exemple, a les investigacions d’ARN missatger -tècnica utilitzada per Pfizer, Moderna i CureVac-, en marxa des de fa quatre dècades.

    Una cosa similar va succeir en el cas del fàrmac d’Atrazeneca, «que va ser una de les més ràpides en desenvolupar-se gràcies als assajos clínics amb un altre coronavirus que ja s’havien realitzat prèviament a la Universitat d’Oxford», assenyalen.

    Les vacunes com a bé públic

    Que un dels bressols del neoliberalisme demanés liberalitzar les patents de les vacunes, va obligar a posicionar-se a una gran part del planeta. L’administració de Joe Biden, president dels Estats Units, va sol·licitar a principis de maig que es suspenguessin de manera temporal els drets empresarials d’aquests medicaments mentre duri la pandèmia. «Les circumstàncies extraordinàries exigeixen mesures extraordinàries», va expressar la representant de Comerç Exterior nord-americà Katherine Tai. Índia i Sud-àfrica ja van liderar a la fi de 2020 una proposta similar davant l’Organització Mundial del Comerç que que va ser bloquejada per diversos països.

    Després del pas endavant dels EUA, el Govern espanyol, que s’havia oposat fins llavors, va secundar la proposta. Aquesta mateixa setmana, el Senat s’ha convertit en la primera institució de l’Estat a sol·licitar de manera formal i majoritària la liberalització temporal de les patents de les vacunes després d’una iniciativa impulsada per EH Bildu i el suport de la majoria dels senadors de la cambra alta (PSOE, ERC, PNB, Junts i el grup d’Esquerra Confederal). Alemanya, on s’ha desenvolupat la de BioNTech/Pfizer, però, s’ha mostrat en contra: «La protecció de la propietat intel·lectual és una font d’innovació i ha de seguir sent-ho en el futur», va defensar Angela Merkel. França i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, tampoc s’han posicionat d’una manera molt favorable.

    Des de No es sano denuncien que els estats no han fet valer les grans inversions de diners públics que han realitzat: «En contra, tot aquest coneixement ha acabat en mans de les companyies que tenen llicències exclusives i imposen la confidencialitat sobre tota mena d’acords de producció i distribució aconseguit amb governs i organismes internacionals».

    Així mateix, critiquen que, tot i estar al mig d’una pandèmia mundial, hagi estat el mercat qui ha regulat els preus de les vacunes.  Així, segons les dades aportades, a Tunísia s’ha pagat 7 dòlars pel fàrmac de Pfizer mentre que Israel ha arribat a pagar 47, una cosa «que podria haver-li donat accés preferencial a les dosis», segons l’informe. En el cas de Moderna, la seva vacuna oscil·la entre els 15 i els 37 dòlars per dosi. Finalment, per la d’AstraZeneca, la UE ha desemborsat 2,9 euros mentre que països com Sud-àfrica i Uganda han pagat 5,25 i 7 dòlars, respectivament.

    Desigualtats entre els que més i els que menys tenen

    Per vacunar el 75% de la població mundial, serien necessàries 12.000 milions de dosis dels diferents medicaments, una producció que les farmacèutiques no poden assumir, al temps que es neguen a liberalitzar les patents. D’acord amb les dades que aporta l’informe, pràcticament 9.000 milions de dosis ja estan compromeses a nivell mundial. D’elles, 7.750 milions s’han pactat mitjançant acords bilaterals i 1.120 milions a través de COVAX, un mecanisme global per a la compra conjunta.

    Tot i això, denuncien, «de res serveix tenir vacunes efectives si són inaccessibles per a milions de persones». Els països més rics del planeta han acaparat més de la meitat dels vials, i Estats com el Regne Unit o el Canadà «podrien arribar a vacunar més de tres vegades i gairebé quatre vegades a tota la seva població, respectivament», expliquen en l’estudi. A la banda contrària, aquells països amb menors rendes només tenen assegurades un 17% d’aquestes dosis.

    Davant d’això, des de la campanya No es sano demanen augmentar la producció. «Les farmacèutiques van calcular una producció de 9.500 milions per a 2021 i fins ara només han distribuït una mica més de 1.680 milions», denuncien. Mentrestant, segueixen guardant tant les patents com els coneixements tècnics, impedint que pugui accelerar la producció.

    A més, la fabricació de les vacunes s’està concentrant en països de rendes altes. Des de l’organització assenyalen la «potencial capacitat de producció» desaprofitada en continents com Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica. «Països com Bangla Desh o el Vietnam podrien sumar-se i altres que ja s’estan produint podrien tenir una capacitat molt més gran», sostenen.

    Aquest és un article original de La Marea.

  • Desconvoquen els actes de protesta contra l’adjudicació de places MIR para centrar-se en la via judicial

    La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) ha decidit desconvocar les actes de protesta establerts per als pròxims dies contra l’adjudicació de places de formació sanitària especialitzada. Amb independència d’això, manté oberta la via judicial amb els recursos interposats, tant en via administrativa com amb la petició de mesures cautelaríssimes.

    La decisió es produeix després que el Ministeri de Sanitat hagi posat en funcionament una nova proposta que va ser publicada al BOE el passat divendres que estableix mantenir l’elecció telemàtica, però en torns de 400 persones, seguint el seu número d’ordre. Aquesta proposta de millora s’ha introduït com a resposta a la visibilització del rebuig unànime de la professió mèdica contra el sistema d’adjudicació de places imposat.

    Els afectats, però, han manifestat el seu descontentament per considerar els canvis encara insuficients. Des de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics es continua defensant que l’única opció possible per assegurar un procés d’elecció de places amb totes les garanties és fer-ho en temps real. En les successives reunions que es van mantenir des de la plataforma FSE Unida amb els responsables ministerials, però, Sanitat va reconèixer no tenir mitjans per fer una elecció de places presencial o telemàtica en temps real.

    La Confederació recorda que es manté a l’espera de les decisions judicials i que donarà suport als afectats en les seves decisions davant aquest procediment. En aquest sentit, la CESM alerta que seguirà vigilant i defensant l’elecció en temps real com l’única que compta amb totes les garanties per als opositors, confiant i exigint que, amb temps suficient per a les pròximes convocatòries, no torni a repetir-se aquest conflicte que afecta greument als futurs especialistes de el Sistema Nacional de Salut.

  • Alaska, estat pioner en la vacunació a les minories vulnerables

    Les distàncies són enormes, incomparables, hi ha pocs hospitals, escassegen les neveres ultra fredes i les baixes temperatures són un perill per a les vacunes. Malgrat tots els obstacles, Alaska, un dels estats menys desenvolupat dels Estats Units, ha aconseguit administrar al 46% de la seva població la primera dosi i al 39% la segona.

    A més a més, gràcies als hidroavions, vaixells i motos de neu, les seves 229 tribus sobiranes organitzades en comunitats rurals gaudeixen d’un percentatge de vacunació igual o superior a la ciutadania concentrada en entorns urbans.

    Les imatges d’avions carregats de vacunes sobrevolant el territori i aterrant en aeròdroms improvisats s’han tornat familiars. A més a més, les ràdios locals també es mobilitzen per difondre la notícia de l’arribada d’una clínica de vacunació al poble.

    Jacqueline Bergstrom, directora de salut de l’ONG Tanana Chief, una organització de nadius d’Alaska que s’ocupa de 42 tribus, explica com cada vegada que visita una població és rebuda amb gran emoció:

    «Ahir vaig ser a un poble i en arribar, una persona gran ens va parlar de com la grip espanyola havia matat a la meitat dels seus habitants. Ens va dir que si visitéssim el cementiri veuríem una multitud de tombes amb data de 1918, 1919 i 1920… Avui dia, tot i que queda poca gent que visqués aquella epidèmia, la cultura de transmissió oral existent, fa que sigui un record molt present».

    Un sistema de salut més centralitzat

    La planificació de necessitats, la gestió logística de les vacunes i el seu aprovisionament, emmagatzematge i distribució són tasques necessàries per a garantir l’accés a les vacunes de la població en un moment precís. L’Estat d’Alaska s’ha beneficiat d’un sistema més centralitzat que la resta dels Estats Units. Aquest fet ha permès garantir una gestió eficient dels recursos disponibles i facilitar el procés de vacunació.

    Al contrari, en altres parts del país, les vacunes són enviades directament a les farmàcies o als metges. «Nosaltres no hem parat de distribuir vacunes», explica Anne Zink, cap del servei mèdic d’Alaska. «Molts dels nostres habitants viuen en àrees on ni tan sols arriba el correu, aleshores ens n’encarreguem nosaltres. Poder usar aquestes xarxes logístiques ens ajuda a respondre amb més eficiència. No podem oblidar les freqüents tempestes de neu que obliguen a tenir sempre un pla B a punt».

    En definitiva, afegeix Zink, l’important és tenir un sistema de salut efectiu. «Així, quan ens toca vacunar-nos, podem fer-ho ràpidament. Si el sistema funciona bé no hi haurà tantes discussions sobre qui ha de vacunar-se primer».

    Així i tot, s’han generat algunes tensions. A finals de gener, quan les tribus van començar a estendre la vacunació a membres de la comunitat sense vulnerabilitats particulars i a una minoria de treballadors no nadius, un article en un diari local es va fer ressò de la frustració dels professors i persones no indígenes de risc. L’article va generar molta polèmica per no fer referència al fet que la població nativa d’Alaska es va infectar tres vegades més de la Covid i va patir una mortalitat dues vegades major, ni recontextualitzar les raons històriques per les quals les tribus d’Alaska s’han pogut beneficiar d’un sistema de distribució de vacunes diferent, adequat a la seva realitat territorial.

    La importància dels tractats de sobirania

    Les relacions entre els Estats Units i les tribus estan organitzades per tractats a través dels quals el govern federal té l’obligació de proveir determinats serveis, com l’accés a la salut. Des dels anys noranta, les 574 tribus dels Estats Units, actualment 2,6 milions de persones, es regeixen pel Servei de Salut Indígena. Enfront de la Covid, seguint els tractats establerts, es va donar a les tribus l’opció de rebre la vacuna directament. Aquesta oportunitat va ser benvinguda per moltes comunitats, que acumulen falta de confiança i ressentiment cap al govern federal.

    Una altra característica interessant d’aquest procés de vacunació és la incorporació de la participació ciutadana en la presa de decisions. Per exemple, l’estat d’Alaska ha deixat a les comunitats indígenes establir qui és prioritari. A més de les persones grans, algunes comunitats han prioritzat vacunar a locutors de llengües en perill d’extinció com el Gwich’in que només compta amb 800 parlants. Segons Aila Hoss, professora ajudant de Dret especialitzada en la Llei Indígena i Salut, és en aquesta mena de decisions que es reconeix la importància de la sobirania dels pobles indígenes: «La connexió amb la cultura i la comunitat són un aspecte protector de cara a les malalties. Al contrari, la pèrdua de la cultura és un factor de risc per a la salut», destaca Hoss.

    Els sistemes de salut tribals són únics en el coneixement de les seves comunitats. En aquest sentit, comptar amb més vies de comunicació amb les persones, ha permès accelerar el procés de vacunació. «Preservar la cultura és una clau per a aconseguir la prevenció de salut pública. L’objectiu de la sobirania política és la sobirania cultural».

    Anne Zink es mostra totalment a favor del sistema de vacunació, donant prioritat als pobles indígenes. «Em sento molt agraïda que tinguem l’habilitat de deixar als nadius d’Alaska triar qui volen vacunar primer. Crec que [aquesta decisió] tindrà un impacte en la seva cultura històrica pels pròxims cent anys. Una decisió clau per a sanar [les relacions entre nadius i no-nadius] en el nostre estat».

    L’ONG Tanana chief aprecia el suport, però es mostren més combatius: «Ara mateix tenim tretze pobles sense aigua corrent ni clavegueram, necessitats bàsiques en la vida humana. Necessitats també bàsiques en la lluita contra la pandèmia».

  • El sistema sanitari post Covid

    Provinents del Pla Europeu de Recuperació (Next Generation EU), dotat amb 750.000 milions d’euros, Espanya rebrà aproximadament 60.000 milions en transferències no reemborsables i uns 80.000 milions en préstecs. El pla presentat pel govern espanyol davant la UE referent a la gestió dels fons que rebrà inclou la Renovació i ampliació de les capacitats del Sistema Nacional de Salut, amb una dotació prevista de 1.069 milions d’euros, un 0,77% del total, que es destinaran a inversions. La gran part de les inversions (74%) es dedicaran a l’adquisició d’equips d’alta tecnologia en el Sistema Nacional de Salut. A part de les inversions, es plantegen cinc reformes:

    1. Enfortiment de l’atenció primària de salut (APS).
    2. Reforma del Sistema de Salut Pública.
    3. Consolidació de la cohesió, l’equitat i la universalitat.
    4. Reforç de les capacitats professionals i reducció de la temporalitat.
    5. Reforma de la regulació de medicaments i millora del seu accés.

    Cap d’aquestes reformes tenen assignat un finançament.

    Segons l’anàlisi que fa la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), la quantitat de fons destinada a sanitat estaria molt per sota del que hi dedicaran altres països, com Itàlia, que serà del 7,5% del seu pla de recuperació. Aquesta entitat considera que es desaprofita una ocasió única per enfortir el sistema públic de salut i reclama com a mínim un 5% dels 140.000 milions d’euros anunciats, que serien 6.000 milions més.

    Juan Simó parla de «reformes fake» referint-se a les reformes sense finançament: Huelga decir que las reformas no sólo precisan dinero, también hay que tener claro el diagnóstico de la situación, el escenario hacia dónde se quiere ir y, sobre todo, el camino hacia tal escenario. Pero si de partida se proponen reformas a 0 euros esto significa, probablemente, que se trata de reformas poco creíbles, reformas sólo en el papel y poco más (reformas fake). Algo que conocemos bien en atención primaria: de marco estratégico (aquí) a marco estratégico (aquí) y tiro porque me toca. Viejas promesas vacías que se sustituyen por nuevas promesas vacías también. Política de entretenimiento en la que embarcamos en 2007 que, sin rumbo y a la deriva, nos lleva al «entre todos la mataron y ella sola se murió».

    Per altra banda, els Projectes Estratègics de Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) que rebran i gestionaran els fons opten per un model de col·laboració publicoprivada, malgrat els dictàmens del mateix Tribunal de Comptes Europeu que desaconsellen aquesta fórmula per opacitat, retards, encariments i corrupcions. El president Sánchez ja ha anunciat que després del cotxe elèctric, el segon projecte estratègic de col·laboració publicoprivada que proposarà a l’executiu serà en l’àmbit de la «Salud de Vanguardia y la salud que incorpora los avances innovadores de la biotecnología en la prevención, el diagnóstico, el tratamiento y el manejo clínico de los pacientes».

    És en aquest marc que hem d’interpretar els moviments que es produiran els anys vinents en la sanitat catalana gestionada per JuntsxCatalunya, successora de Convergència i Unió (CiU), líders en retallades i privatitzacions.

    Haurem de veure com evolucionen els plans dels dos governs, però d’entrada hi ha motius de preocupació. El sistema sanitari català ha abandonat l’atenció primària i s’ha enfocat a un futur en el qual actuarà de motor econòmic de les empreses sanitàries i de biotecnologia. Està prevista la construcció de nous hospitals que actuaran com a centres de negoci, d’atracció d’inversors estrangers i d’impulsors de la investigació que realitzaran empreses privades i en rebran els beneficis. El projectes del nou Clínic, el ja començat SJD Pediatric Cancer Center i d’altres van en aquesta direcció. Ho denuncia la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics en el seu manifest «El Clínic com a paradigma del nou model sanitari mercantilista», en el qual afirmen que «les pretensions de la indústria sanitària, amb les institucions públiques al seu servei, continuen marcant un paradigma totalment contrari a un model 100% públic de salut basat en els principis democràtics de l’atenció primària i ignorant l’acció política i social sobre els condicionants de la salut de les persones i la salut pública. Un paradigma de mercantilització de la salut i la privatització de la sanitat per al benefici de la classe capitalista i d’una casta mèdica privilegiada».

    L’acord de govern Junts-ERC per a la legislatura que ara comença mostra les prioritats que es marquen: «Dotar amb 5.000 milions d’euros addicionals durant els pròxims cinc anys i seguir reforçant el sistema públic de salut, preservant la preeminència de la gestió pública». Que aquests 5.000 milions d’euros aniran bàsicament a la biotecnologia i als hospitals ens ho indica el punt següent de l’acord: «Reforç de l’atenció primària i comunitària amb el desplegament del Pla d’Enfortiment de l’Atenció Primària amb una inversió global de gairebé 300 M€ en els pròxims 3 anys, i amb l’objectiu d’arribar al 25% del pressupost de Salut». 300 milions de 5.000 és el 6%. Què pensen «enfortir» amb aquest 6% enfront del 94% que anirà a altres parts del sistema? Amb aquestes previsions, el pressupost per a l’atenció primària no tan sols no arribaria al 25% (afirmació retòrica i tòpica), sinó que baixaria al 12%. És una presa de pèl. Com «preservar la preeminència de la gestió pública» sigui tan prioritari com la inversió en l’atenció primària, estem arreglats.

    L’atenció primària de salut, la sanitat de proximitat, les cures a les persones, l’enfocament biopsicosocial de la salut i la malaltia, les necessitats bàsiques, l’abordatge de les desigualtats en salut, les malalties no curables, les discapacitats, la salut comunitària, el patiment humà… quedaran fora del marc d’interessos i d’inversions i seguiran en l’actual misèria. A no ser que tots plegats ens adonem de la distopia sanitària que representa el model biotecnològic que persegueixen i reclamem ben fort una medicina i una sanitat centrada en les persones i totes les seves necessitats.

    Aquest és un article publicat originalment al web del FoCAP

  • Els sindicats s’oposen a la proposta d’externalització dels serveis d’esterilització de diversos hospitals públics

    Quatre institucions sanitàries catalanes -l’Hospital Clínic, l’Hospital Sant Pau de Barcelona, el Parc Taulí i el Consorci Parc Mar Salut- tenen la voluntat d’externalitzar el servei d’esterilització del material quirúrgic dels hospitals a una societat mercantil anomenada Coordinació Logística Sanitària, AIE (CSL). La proposta s’engega amb l’objectiu de fer front a les problemàtiques d’espai físic que hi ha en aquests quatre hospitals i per unificar i minimitzar els recursos, tant humans com materials.

    En el marc dels procediments de contractació pública de la Generalitat, s’ha posat en marxa una consulta preliminar al mercat anomenada «Solució comuna, integral i personalitzada per a l’esterilització d’instrumental quirúrgic» per tal d’estudiar la viabilitat del projecte. Malgrat que es tracta encara d’una proposta preliminar, els sindicats CGT, UGT, CCOO, FTC-IAC, IAC-CATAC, SATSE, Lluitem i Metges de Catalunya ja han manifestat la seva «absoluta oposició» a aquesta proposta d’externalització del servei d’esterilització. «No podem permetre aquesta nova parasitació de la privada xuclant recursos a la pública», diuen en una carta redactada pels comitès d’empresa dels quatre hospitals dirigida a les respectives direccions.

    Segons expressen els sindicats, amb aquest procés s’enfortiria el model de privatitzacions de serveis a la sanitat pública catalana, minimitzant els recursos humans i materials mitjançant una fórmula mixta publicoprivada. «Quan obres la porta a una externalització, estàs obrint la porta a la privada. Quan la privada comença a prestar un servei que abans era de gestió pública, ens exposem a la precarietat laboral, l’opacitat i que la traçabilitat dels diners públics es perdi. Els recursos públics han de ser auditats i controlats, saber que se’n fa d’ells. En una externalització no hi ha aquest control», denuncia Alex Duque, delegat de CCOO a l’Hospital Clínic.

    Els sindicats denuncien que aquesta externalització pot crear un precedent. «Ens diuen que es fa aquesta proposta com a resposta a la falta d’espais i perquè s’haurà d’incrementar el nombre de quiròfans per donar resposta a la llista d’espera i a tota la població que hem d’atendre. Però, sota aquesta premissa, quin serà el proper servei que voldran externalitzar? La manca d’espais és un problema endèmic», assenyala David García delegat de FTC-IAC al Parc Taulí de Sabadell.

    Pel que fa a l’esterilització de material quirúrgic, la proposta faria que CSL recollís el material als centres per traslladar-lo a la seva seu de Santa Perpètua de Mogoda i retornar-lo un cop tractat, el que significa també despeses en desplaçaments i probable pèrdua de material, tal com passa amb el subministrament de la roba hospitalària. CLS es faria càrrec de l’instrumental que es fa servir per dur a terme les diferents intervencions quirúrgiques que cada dia es programen als centres, un material que, en funció del tipus de cirurgia, és altament especialitzat i que, tal com diuen els sindicats, el personal dels centres coneix i el cuida, el que suposa un valor afegit que en cap cas, a parer seu, una empresa externa podrà aportar. «Tenim uns professionals altament qualificats i molt preparats, que porten una carrera dedicada a l’esterilització. Desconeixem quina preparació tindran els treballadors d’aquesta empresa privada», explica Xavier Tarragón, president del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar.

    També en quant a la qualitat del servei, els sindicats assenyalen que les diferents experiències d’externalització a la sanitat pública catalana han resultat un «absolut fracàs» i que han acabat amb noves internalitzacions a causa dels desastrosos resultats. Recorden que fórmules similars a aquesta que ara es proposa han provocat «veritables escàndols», com és el cas d’IAT i CRC, entitats que, segons expliquen, «es van utilitzar per obtenir de manera fraudulenta recursos públics per fer desviaments de diners a empreses filials».

    De fet, el Parc Taulí de Sabadell ja va experimentar un procés d’externalització del servei d’esterilització, el qual, finalment, es va acabar tornant a internalitzar a causa de la pèrdua de qualitat del servei. «Es va adjudicar el servei a Axioma. Els treballadors no estaven formats en l’àmbit sanitari ni eren coneixedors del material quirúrgic i no hi havia cap mena de vigilància sobre la qualitat del servei. Ens arribaven les caixes incompletes, amb materials que no s’havien rentat prou bé, material rovellat… Vam anar recopilant dades i fotografies del material en mal estat i ho vam presentar a la direcció. En veure que no s’estava complint amb els estàndards de qualitat, es va trencar el contracte amb l’empresa», explica Garcia.

    Els representants del comitè d’empresa dels diferents hospitals es van reunir la setmana passada amb els responsables de sanitat dels grups parlamentaris, en una reunió organitzada pel diputat d’En Comú Podem David Cid, per traslladar-los-hi la seva preocupació per la proposta. «Ens van explicar el que ja sabíem: que era una proposta que estava en estudi i valoració i que les direccions dels hospitals encara no havien manifestat una voluntat clara d’adherir-s’hi. Però ja sabem com van aquestes coses. Si no aixequem la mà i protestem des d’un inici, un dia ens podem llevar i trobar-nos que el servei d’esterilització s’ha externalitzat. No seria el primer cop», remarca el delegat de CCOO a l’Hospital Clínic. «Tots coneixem l’experiència de la Generalitat en aquests temes. La majoria de casos d’externalitzacions no han acabat amb un projecte sostenible econòmicament en els temps, sinó que simplement han suposat una mala gestió dels diners públics», afegeix el sindicalista.

    Els sindicats, doncs, entenen que els serveis d’esterilització haurien de continuar sent 100% públics i que, en el cas de voler crear noves eines de gestió i coordinació sanitàries, s’haurien de contractar directament nous empleats públics. El proper pas, segons expliquen, serà intentar convocar una reunió amb el nou conseller de Salut, Josep Maria Argimón. «També volem intentar fer partícips als usuaris, ja que és una qüestió que apel·la a tota la societat. Una pitjor qualitat en els serveis sanitaris afecta a tothom», explica Tarragón. Per això, està sobre la taula la idea de convocar alguna mena de mobilització on hi pugui participar també la ciutadania.

    Què és CSL?

    Coordinació Logística Sanitària, AIE (CSL) és una Agrupació d’Interès Econòmic, adscrita com a mitjà propi del Departament de Salut, i composta per dos socis principals: el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona. Aquesta entitat té les seves instal·lacions a Santa Perpètua de Mogoda i es dedica a la prestació de serveis auxiliars de logística de material fungible sanitari i no sanitari i custòdia d’historials clínics i documentació administrativa.

    Segons el portal de transparència, CSL disposa d’un total de 49 treballadors i un volum de negoci d’aproximadament 2,4 milions d’euros, de la que en costos de personal acredita aproximadament 1,5 milions d’euros i 700.00 euros en lloguer d’espais i materials. Segons informen des de la UGT, a la plantilla «no consta cap treballador amb titulació sanitària que garanteixi la correcta esterilització del material i, a més, sembla que l’empresa està adscrita al conveni de transports i no al de sanitat, el que significa uns sous molt més baixos».