La pandèmia de la Covid-19 ha tingut un fort impacte en la salut emocional de les persones, especialment en els joves. A Catalunya, entre el 2019 i el 2020, s’ha incrementat la temptativa de suïcidi entre els menors de 18 anys, passant de 473 intents de suïcidi el 2019 a 601 el 2020. Per tal de prevenir-ho, es posarà en marxa un nou servei de missatgeria instantània amb equips especialitzats per atendre adolescents i joves, i també es crearà una aplicació mòbil amb continguts i informació pràctica per a la prevenció del suïcidi.
Es tracta d’una de les actuacions de l’ampliació del pla de xoc extraordinari en salut mental que es va posar en marxa durant la primera onada de la crisi sanitària amb una vintena d’actuacions adreçades a col·lectius de totes les edats, que es desplegaran entre aquest any i el 2022. Amb una inversió de tres milions d’euros, l’ampliació del pla de xoc inclou mesures per a la prevenció del suïcidi juvenil, l’acompanyament psicològic per a adults i la formació en salut mental d’agents comunitaris als districtes per reconèixer i detectar casos de malestar emocional. A més, per pal·liar l’impacte emocional de la Covid-19 en la ciutadania, el pla de xoc inclou accions com la creació de grups de suport emocional per a l’acompanyament en el dol i la posada en marxa el telèfon gratuït per a la prevenció del suïcidi (900 925 555), que funciona les 24 hores del dia.
Al mateix temps, i per tal de donar suport psicològic a la població adulta es crearan sis punts d’atenció vinculats als centres de salut mental per a adults, que es desplegaran als barris amb els indicadors socioeconòmics més desfavorits. Es preveu que siguin espais oberts, sense cita prèvia, on també s’impartiran cursos i tallers per a la millora del benestar emocional. En aquest mateix sentit, per reconèixer i detectar -des del teixit comunitari- casos de malestar emocional els districtes oferiran una formació bàsica en salut mental dirigida a monitors i monitores de lleure, casals, menjadors i espais esportius i a les persones voluntàries en entitats i associacions de barri.
A més, en el marc del Pla de barris i en col·laboració amb les taules de salut mental dels diferents districtes, s’elaboraran quatre plans integrals per a la prevenció i millora del benestar emocional en quatre barris prioritaris, el primer dels quals s’implementarà als barris de la Zona Nord – Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró, a Nou Barris.
Pel que fa al suport psicològic als joves, el 2021 ha finalitzat el desplegament del programa Konsulta’m per detectar i atendre de manera preventiva el patiment psicològic de joves i adolescents d’entre 12 i 22 anys. Actualment hi ha onze punts de suport en funcionament, un a cada districte. Per a la gent gran, un altre dels col·lectius més afectats, es va reforçar així mateix el servei municipal de teleassistència, i amb la iniciativa “Vostè, com està?” es va contactar amb persones d’entre 70 i 84 anys que no són usuàries de cap servei per avaluar-ne el benestar emocional.
Xaro Bautista Castells és infermera al consultori municipal de Tivenys (Baix Ebre), centre que depèn del CAP d’El Temple de Tortosa.
Com heu viscut a un poble com Tivenys aquest darrer any?
Dins de la gravetat de la situació, no s’ha viscut tan malament. Això sí, al poble hi ha hagut un l’allau d’informacions enganyoses; cada dia nous protocols, informació diferent… a la primera onada, ens van fer retirar dels pobles per centralitzar l’atenció i reforçar atenció al centre d’atenció primària, i la gent del poble es va sentir abandonada, tot i que no va ser així, però era tot més complicat, és clar. Ens havíem de comunicar per telèfon, per WhatsApp. Per sort, Tivenys és un poble amb un Ajuntament molt dinàmic i col·laborador, tenim molt bona relació l’equip del consultori amb l’Ajuntament i la farmàcia. Això va facilitar molt les coses. La gent que tenia algun problema trucava a l’Ajuntament, prenien nota del seu telèfon i l’equip mèdic -la metgessa i jo- podíem trucar-los per resoldre el seu problema. Amb la farmàcia igual: ens feia arribar les demandes i ho gestionàvem amb les receptes electròniques. Hi havia una bona entesa i un bon treball en equip amb la doctora, si no, hauria estat molt difícil. Cal tenir en compte que el sol fet de no ser allà presencialment els creava desprotecció.
Quines són les dificultats més destacades que us heu trobat?
Vull insistir en el canvi de protocols tan constant: com havíem de fer les coses, com s’havia de gestionar, d’atendre la gent… al principi, cada dia hi havia canvis. A les 8 del matí ens trobàvem al hall d’El Temple per escoltar els canvis i novetats. D’altra banda, la impotència de saber dels pacients per qui no podies fer tot el que voldries i ajudar-los més del que podies. Als pobles, hi ha molta gent gran amb dificultats per «manejar» la tecnologia. Per sort, l’Ajuntament de Tivenys va posar en marxa un servei de voluntariat de joves que anava a donar suport a la gent gran i els atenien pel que necessitaven: pel que fa a les medicines, el menjar, a l’hora comunicar-se amb la doctora o amb mi mateixa… ho vam solucionar així però, és clar, per nosaltres no va ser fàcil, i tampoc per la gent del poble.
No he tingut la por de contagiar-me sinó la impotència de no poder ajudar prou.
En l’àmbit personal, com us ha afectat a les professionals?
La veritat és que a cadascú l’ha afectat d’una manera. Va haver-hi personal amb ansietat, que tenien infants a casa o gent amb dependències. Anàvem amb molta faena i sentíem molta angoixa de pensar que podíem estar contagiades en tornar a casa . Va ser una mica obsessiu, fins i tot: treure’s la roba a la porta, dutxar-se abans d’abraçar als de casa… molta gent tenia por d’infectar els familiars. A mi el que més em va costar va ser no poder abraçar la gent, quan ja vaig poder pujar a atendre al poble. La gent gran, de vegades, el que necessita és una abraçada o una encaixada de mans, i això no podíem fer-ho. Per mi això va ser dur. No poder donar afecte, donar el caliu que donem normalment i haver de dir que les coses anirien bé. No he tingut la por de contagiar-me sinó la impotència de no poder ajudar prou. La relació amb els pacients en un poble és molt diferent, et fan sentir una més de la família. Jo em sento molt acollida i estimada a Tivenys i aquesta situació va ser dura per tothom.
La vacunació sembla el final del túnel. Com valores com evoluciona en l’àmbit rural?
Està anant molt bé al poble, però no es pot avançar més perquè no ens arriben més vacunes. No deixem de vacunar perquè vulguem, sinó per manca de vacunes. Ens donen el que mos donen i tan prompte tenim vacunes les utilitzem de seguida. A Tivenys, la gent de 70 en amunt ja està tota vacunada. Ara estem ja amb altres edats, però es gestiona a partir del web i això ja porta un altre ritme. Però no podem vacunar més perquè no tenim més dosis. Ara sembla que la cosa va més ràpida, i espero que així segueixi.
Finalment, què destacaries de tot plegat?
El treball d’infermeria ha estat clau. Som un col·lectiu molt implicat en tot el que és tenir cura del pacient. Amb els meus companys i companyes hem estat treballant moltíssim i ja tenim ganes que es normalitzi la situació i poder veure’ns les cares i els somriures una altra vegada. Però és una feina d’equip, i quan parlo d’equip parlo de metges, infermers, tècnics en cures auxiliars d’infermeria, zeladors, administratius, personal de neteja… Tothom. Si algú falla, tot se’n va en orris. Seguim tenint el compromís amb la gent i volem donar resposta a les seves necessitats. Jo tinc la gran sort de fer el que estimo i estimar el que faig.
La Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses (FLS) i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa llancen la campanya “No t’ho inventes” per conscienciar sobre la malaltia de la Covid persistent i aconseguir finançament per la recerca. S’ha engegat un web que inclou tota la informació al voltant de la campanya i com partipar-hi.
Els diners que es recaptin a través d’aquesta iniciativa aniran íntegrament destinats a la recerca i investigació que es du a terme des de la Unitat de Covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol, que funciona des del juny de 2020, i està liderada per les doctores Lourdes Mateu (FLS i Germans Trias) i Marta Massanella (IrsiCaixa). La Unitat està formada per un equip d’especialistes de diverses disciplines mèdiques com les malalties infeccioses, cardiologia, neurologia, psicologia, dietètica i nutrició, pneumologia, rehabilitació, radiologia o reumatologia.
“Des del primer moment la nostra prioritat ha estat estar al costat de les persones afectades i les seves famílies, perquè només des d’una perspectiva mèdica global podrem entendre la complexitat d’aquesta síndrome i ajudar els i les pacients”, explica la Dra. Mateu.
El tema de la campanya vol ser un gest de complicitat i comprensió cap a les persones afectades per la síndrome de Covid persistent, moltes de les quals han hagut de lluitar no només contra els efectes de la malaltia sinó també contra la manca de comprensió i de respostes per part d’alguns sectors del col·lectiu sanitari. “Passar la Covid-19 als inicis de la pandèmia va comportar un gran canvi a la meva vida. El que semblava una afectació lleu es va convertir en un conjunt de símptomes que s’han anat allargant en el temps fins a dia d’avui”, explica Anna Mata, membre del Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19.
Les dades clíniques recollides a partir de l’assistència als més de 300 usuaris que té actualment la Unitat estan sent analitzades en el marc de l’estudi clínic Cohort King, que servirà per tenir més informació sobre aquesta malaltia i poder elaborar protocols d’actuació.
Segons detalla la Dra. Massanella, la prioritat és “categoritzar els diversos perfils de pacient en funció de la seva afectació, determinar un marcador que permeti diagnosticar aquesta malaltia i trobar tractaments que millorin la qualitat de vida de les persones amb Covid persistent”.
El passat mes de gener, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure la salut mental en la seva guia pel maneig clínic de la Covid-19. La institució recomanava llavors el suport psicològic a totes les persones amb sospita o confirmació de coronavirus, així com la identificació primerenca de símptomes d’ansietat i depressió per iniciar possibles intervencions i prevenir complicacions posteriors.
Però no només passa amb els pacients afectats pel SARS-CoV-2. La pandèmia -i els seus mesos de confinament– ha impactat en el benestar emocional dels familiars o cuidadors i també de la població general. La crisi sanitària i les seves conseqüències socials i econòmiques han suposat un seriós cop per a la salut mental de tots.
La pandèmia ha repercutit indubtablement en la salut mental dels espanyols. Però el seu impacte ha evolucionat al llarg del temps. En els primers mesos, el preponderant van ser els símptomes d’ansietat. Després, són els trastorns depressius els que van guanyant pes. – Fernando Chacón, psicòleg COP Madrid
De fet, la Setmana Europea de la Salut Mental, que enguany es va celebrar del 10 al 16 de maig, pretenia emfatitzar com més d’un any de malaltia, tancaments i restriccions han posat a prova l’estat mental de moltes persones.
«La pandèmia i el confinament han repercutit indubtablement en la salut mental dels espanyols», afirma a SINC Fernando Chacón, degà del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid (COP Madrid). «Però el seu impacte ha anat evolucionant al llarg de el temps. En els primers mesos, el preponderant van ser els símptomes d’ansietat. Després, són els trastorns depressius els que van guanyant pes».
Un informe elaborat per la Confederació Salut Mental Espanya adverteix de la necessitat d’adoptar mesures urgents per combatre aquesta situació. En el document es recullen les dades aportades per l’OMS, que mostren que en el 93% dels països del món dels serveis de salut mental s’han paralitzat o reduït dràsticament a conseqüència de la pandèmia.
En el 93% dels països del món dels serveis de salut mental s’han paralitzat o reduït dràsticament a conseqüència de la pandèmia.
A més, en revisar la situació de l’atenció a Europa i a Espanya s’estableix, d’una banda, l’augment de trastorns i de l’altra, la disminució dels recursos per a la seva cura. Al nostre país prop de la meitat de la població va manifestar major malestar psicològic durant el confinament. Els problemes d’ansietat i depressió van ser els més prevalents, com també va revelar l’última enquesta sobre salut mental del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), publicada el març passat.
Tal com es recull en el text: «Els problemes de salut física, l’aïllament, la manca de contacte social, la dificultat en la conciliació amb la vida personal, els canvis d’hàbits i els problemes laborals comencen a ‘passar factura’ a la salut mental de la població».
La salut mental és més important que mai. / Cartell publicitari de la Setmana Europea de la Salut Mental
De la fatiga pandèmica a la crisi de salut mental
El mateix revela un estudi realitzat per diverses universitats espanyoles. Els seus resultats apunten que la pandèmia ha alterat negativament l’estat mental de la població espanyola, que ha abandonat els hàbits de conducta saludables. En concret, les dades evidencien que el percentatge de persones amb sentiments d’incertesa, preocupació per contraure una malaltia greu o per perdre als éssers estimats s’ha vist en augment.
Espanya té els índexs més baixos de tota l’OCDE de professionals de salut mental, segons les seves dades de 2020: mentre que la mitjana de psicòlegs clínics per 100.000 habitants és de 18, a Espanya estem en 5-6.
La pandèmia i el confinament han provocat una major visió negativa del futur i han augmentat els sentiments de desesperança i la sensació de solitud entre els ciutadans. Les persones enquestades van manifestar també sentir-se més irritables i presentar més ira i més canvis d’humor que abans del SARS-CoV-2.
«A més que ja portem molt temps en aquesta situació, les restriccions, la inseguretat sobre què és el que passarà, el poc control de mateix virus i una sèrie de variables fan que augmenti el malestar general», indica a SINC Montserrat Lacalle , professora de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
«I tot i que ja comença a haver-hi alguns estudis, moltes persones amb un ànim deprimit o certs símptomes d’ansietat ni tan sols van a consulta psicològica. Per això, qualsevol estimació que fem probablement és poc representativa», afegeix.
De fet, molts experts ja consideren que hi haurà una crisi sanitària de salut mental. «La crisi no és que hagi de venir, és que ja hi era prèviament. Sobretot perquè els recursos públics per atendre els problemes de salut mental són bastant limitats», argumenta Chacón. «Els factors psicològics ja són el segon motiu de baixa laboral, per darrere només dels trastorns musculoesquelètics».
Ja partíem d’una situació dolenta, amb poca inversió i dèficit de professionals, de manera que la pandèmia no ha fet més que agreujar-la. La gran barrera per als trastorns de salut mental de la població general és l’atenció primària, que està ara molt saturada. – Manuel Martín Carrasco, vicepresident de la SEP
«Ja partíem d’una situació dolenta, amb poca inversió i dèficit de professionals, amb el que això no ha fet més que agreujar-la. Cal tenir en compte també que la gran barrera per als trastorns de salut mental de la població general és l’atenció primària, que està ara molt saturada. Això tampoc ajuda molt», apunta SINC Manuel Martín Carrasco, vicepresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria (SEP).
Espanya té els índexs més baixos de tota l’OCDE de professionals de salut mental, segons les seves dades de 2020: mentre que la mitjana de psicòlegs clínics per 100.000 habitants és 18, a Espanya estem en 5-6. «Els recursos públics són clarament insuficients, les llistes d’espera ara mateix són de 4-5 mesos només per a la primera consulta. Això porta al fet que molta gent hagi de recórrer a la sanitat privada, si és que s’ho pot pagar», opina Chacón.
Sobre aquest problema també va alertar un informe publicat al març per la Fundació Civio, que analitza l’accés a la cobertura psicològica en el sistema sanitari de 26 països europeus.
Els joves, un dels col·lectius més afectats
En l’actualitat, els especialistes estan veient molts grups afectats per la pandèmia. «A l’inici ens fixàvem molt en la salut emocional de la gent gran, pel fet de ser més vulnerables i el que implicava en ells, però ara observem com diferents públics pateixen aquesta situació de manera diferent», subratlla Lacalle. «L’important seria fer una anàlisi i veure què necessita cada rang d’edat per oferir mesures».
«Sembla que la repercussió en salut mental està sent més intensa en població relativament jove. Els seus símptomes tenen a veure amb síndromes de tipus ansiós i depressiu relacionat amb estrès i les seves conseqüències psicosomàtiques: problemes de son, cefalees, dolors musculars…», continua Martín Carrasco.
Des de l’inici de la pandèmia, nens i adolescents han experimentat canvis importants en les seves vides. Aquests han afectat la seva situació familiar, així com al seu accés a l’educació, l’oci i altres serveis.
Un estudi publicat a l’abril a la revista JAMA Pediatrics analitza aquesta situació en nens i adolescents. «L’atenció a la salut mental és molt important per a aquest col·lectiu. La majoria dels trastorns comencen a la infància, per la qual cosa és essencial que les necessitats s’identifiquin de manera primerenca i es tractin durant aquesta delicada etapa de desenvolupament infantil. Si no, poden donar lloc a moltes conseqüències sanitàries i socials negatives», apunten els autors.
El percentatge de nens i nenes que experimenten un problema de salut mental ha augmentat en els últims tres anys, passant d’un de cada nou en 2017 a un de cada sis en 2020. Així ho adverteix el nou informe sobre Salut Mental de Nens i Joves a Anglaterra 2020, elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística del Regne Unit.
Tal com assenyala la investigació, des de l’inici de la pandèmia, nens i adolescents han experimentat canvis importants en les seves vides. Aquests han afectat la seva situació familiar, el seu accés a l’educació, a l’oci i altres serveis.
Dones, el pes de la conciliació
Les dones són un altre dels col·lectius amb alts nivells d’afectació. «La repercussió ha estat molt més gran per a elles perquè conciliar en època de coronavirus ha resultat encara més difícil. Ha fet que potser els pocs moments que tenien d’interacció social també hagin desaparegut, i situacions com el confinament i els aïllaments intermitents els han influït més», puntualitza Lacalle.
Els resultats de l’enquesta realitzada als Estats Units sobre la salut de les dones a l’inici de la pandèmia revelen una major vulnerabilitat socioeconòmica i majors taxes de depressió i ansietat: elles van tenir ‘taxes alarmantment altes’ de problemes de salut mental durant aquesta època.
La repercussió ha estat molt més gran per a les dones perquè conciliar en època de coronavirus ha resultat encara més difícil. Ha fet que potser els pocs moments d’interacció social també hagin desaparegut, i situacions com el confinament i els aïllaments intermitents les han influït més.
– Montserrat Lacalle, professora a la UOC
Cal destacar, a més, que durant el confinament domiciliari la violència a la llar va augmentar significativament, tal com recull el nou número de la sèrie Covid-19 i estratègia de resposta de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa».
Efecte en els professionals sanitaris
El personal sociosanitari de primera línia s’ha enfrontat a importants reptes, com una gran càrrega de treball i un suport psicològic limitat, en un moment en què molts d’ells temien per la seva pròpia seguretat. Un article publicat a The Lancet Psychiatry aborda la necessitat de tenir cura de la salut mental dels professionals de la salut després de la crisi ocasionada per la pandèmia.
Com recullen els seus autors, els equips s’han enfrontat a diferents desafiaments des de l’arribada del coronavirus, als quals s’han sumat el risc d’infecció per l’exposició a virus i el conseqüent por a contagiar els seus familiars: «En aquestes circumstàncies, si bé alguns han desenvolupat la seva capacitat de resiliència, l’impacte emocional de la feina realitzada al llarg d’aquests mesos és innegable».
Segons un estudi dut a terme per la Universitat Complutense de Madrid, un 53% dels treballadors sanitaris presenten valors compatibles amb estrès posttraumàtic després de la primera onada d’atenció hospitalària per coronavirus.
A més, l’adopció de mesures per a prevenir i minimitzar les repercussions de la crisi per CAovid-19 sobre la salut mental de personal de l’àmbit sanitari és urgent, tal com conclou una nova guia de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST).
Per què invertir en salut mental és essencial
Els trastorns de salut mental suposen una càrrega elevada i creixent per a la salut pública i el benestar socioeconòmic, i la cobertura dels serveis essencials d’atenció segueix sent inadequada en molts països. Ho ha posat de manifest l’OMS i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) en un informe publicat al març.
En aquest text s’exposa que la inversió actual en prevenció i atenció en salut mental és molt baixa i, com a conseqüència d’això, hi ha una enorme bretxa entre la necessitat de tractament i la seva disponibilitat.
La inversió actual en prevenció i atenció en salut mental és molt baixa i, com a conseqüència d’això, hi ha una enorme bretxa entre la necessitat de tractament i la seva disponibilitat.
«Aquesta bretxa no només afecta la salut i el benestar de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies, sinó que té conseqüències inevitables per als empresaris i els governs causa de la menor productivitat en el treball, la reducció de les taxes de participació en el mercat laboral, la pèrdua d’ingressos fiscals i l’augment de les prestacions socials», recull el document.
Martín Carrasco considera que per solucionar o almenys millorar aquest problema, la primera mesura seria prendre consciència de la dificultat. «En segon lloc, caldria reforçar l’atenció primària en salut mental, dotant-la de mitjans per tractar-la aquí. I en tercer lloc, abordar el tema de fons i realitzar una segona reforma a Espanya», remarca.
Igual opina Fernando Chacón. «Tot passa per reforçar els recursos humans en el Sistema Nacional de Salut. Cal apropar la intervenció psicològica al ciutadà, el que suposaria haver programes d’intervenció en atenció primària, no només en serveis especialitzats».
Veníem ja amb certes dificultats, no estem molt habituats a saber què pensem, què sentim, a cuidar-nos en aquest sentit. L’ideal és treballar per tenir una societat més sana des del punt de vista emocional. Així podrem fer front a les adversitats. – Montserrat Lacalle, professora a la UOC
Per descomptat, la clau està en la prevenció. «Són necessaris programes preventius perquè la societat sàpiga identificar quan és necessari buscar ajuda professional. La manca de cultura psicològica fa que quan les persones acudeixin a un especialista, el trastorn estigui ja molt cronificat i sigui més difícil intervenir», segueix el psicòleg de COP Madrid.
«Veníem ja amb certes dificultats, no estem molt habituats a saber què pensem, què sentim, a cuidar-nos en aquest sentit. L’ideal és treballar per tenir una societat més sana des del punt de vista emocional. D’aquesta manera es va a poder fer front a les adversitats», conclou Lacalle. Perquè la salut mental de la població és tan important com la física.
Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix l’original aquí
Tal com s’anava anunciant des de feia dies, Josep Maria Argimon ha estat nomenat conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya pel nou president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Argimon ha estat fins ara secretari de Salut Pública del Departament de Salut, estant al capdavant de l’operatiu per lluitar contra la Covid-19, i també director-gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), entitat pública que gestiona els grans hospitals públics catalans i el 80% de l’atenció primària.
Argimon ja va ser postulat com a futur conseller de Salut durant la campanya per a les eleccions del 14 de febrer quan Laura Borràs, candidata de Junts per Catalunya, va anunciar en un debat electoral a TV3 que si ella es convertia en presidenta de la Generalitat, triaria Argimon com a conseller de Salut. Argimon va agrair la confiança a Borràs, però va evitar entrar a valorar l’anunci de la candidata de Junts.
Josep Maria Argimon és epidemiòleg i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). Diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Marie Curie de París, també compta amb un màster en atenció sanitària per la Universitat d’Oxford i un altre en epidemiologia i planificació sanitària per la Universitat de Gal·les.
En l’àmbit professional, ha desenvolupat diversos càrrecs al Servei Català de la Salut, arribant a ser el subdirector des del febrer del 2016 fins el 2018. Anteriorment, entre 2012 i 2016, va ser el director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AquAS). El 2018 va prendre possessió com a director-gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), un càrrec que ha compaginat amb el de secretari de Salut Pública del Departament de Salut des del seu nomenament el juliol de 20202, després de dos mesos d’estar vacant aquest càrrec arran de la renúncia per motius de salut de Joan Guix.
En l’àmbit internacional, Argimon ha estat consultor a l’Amèrica Llatina per a la Unió Europea i l’Agència Alemanya de Cooperació. És autor de diversos llibres i articles sobre epidemiologia clínica, planificació sanitària i salut pública.
La tasca d’Argimon com a secretari de Salut Pública ha estat lloada per importants figures dins el sector mèdic. «Nosaltres no tenim cap dubte de les grans virtuts que atresora Argimon en termes d’intel·ligència, competència professional, savoir faire i visió estratègica, malgrat que no tenir tant clar si seran suficients per vèncer la inèrcia política dels darrers dotze anys i que es pugui actuar en l’àmbit sanitari amb l’eficàcia necessària», assenyalaven en un article al Diari de la Sanitat Amando Martín i Andreu Segura, metges especialistes en Medicina de Família i Comunitària i en Salut Pública, respectivament.
La setmana passada, el Ministeri de Sanitat anunciava un canvi en el sistema d’adjudicació de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE), passant a un únic acte d’adjudicació, després de la recollida de peticions de tots els aspirants de manera telemàtica i sense possibilitat de canvis. Sanitat assegurava que el canvi suposaria més «agilitat, seguretat i transparència».
Tradicionalment, l’elecció era de caràcter públic i l’aspirant tenia la capacitat de veure en directe quines places són escollides amb anterioritat al seu torn, podent calibrar la seva llista i prioritats sobre la marxa. Tanmateix, amb les noves circumstàncies, això no serà possible. Un procediment telemàtic adjudicarà automàticament les places en funció de les preferències manifestades i de l’ordre d’elecció que correspongui a cada aspirant. En el cas dels futurs metges residents, l’acte d’adjudicació de places serà el dia 17 de juny i la incorporació a laplaçaserà entre els dies29i 30 de juny.
Tal com explica Àlex Mayer, R4 de Medicina Interna i delegat de Metges de Catalunya a la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, en un article publicat al blog del sindicat, a la pràctica, això significa que cada opositor haurà d’elaborar una llista de preferències amb tantes opcions com candidats tingui per davant. «L’opositor amb un número d’ordre 300 haurà d’elaborar una llista de preferències d’almenys tantes opcions com metges tingui per davant. Igualment, aquell que tingui un número 8.000 haurà de definir una llista amb milers d’opcions», assenyala Mayer.
Els col·legis professionals, sindicats i associacions mèdiques, així com els facultatius i els futurs residents, s’han posicionat en contra d’aquest canvi en el sistema d’adjudicació de places que, diuen, «no és garantista ni transparent». La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) ha expressat en un comunicat la seva «perplexitat» davant els canvis en el sistema d’elecció de places MIR, defensant que no resol cap dels problemes i empitjora el sistema establert.
«Omplir totes les preferències fins a completar la llista durant dues setmanes de termini sense tenir dades reals del que han anat escollint els que ostenten un número d’ordre anterior queda lluny de ser una opció acceptable per a les necessitats d’uns futurs residents que fa mesos que viuen amb una incertesa insostenible per la manca d’informació i els canvis que s’estan duent a terme des de Sanitat», denuncia la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics.
Metges de Catalunya també comparteix el rebuig que ha generat el nou sistema d’elecció de places MIR. El sindicat considera que aquest sistema 100% telemàtic «penalitza la llibertat d’elecció dels MIR i pot deixar milers de llocs vacants davant les previsibles renúncies a les places afegides com a pla B en el llistat de preferències dels opositors». Per aquest motiu, l’organització demana al ministeri que rectifiqui i recuperi la presencialitat del procés.
Per la seva banda, la plataforma FSE Unida, que engloba a més de 15.000 aspirants a una de les places de Formació Sanitària Especialitzada en el Sistema Nacional de Salut, defensa que es tracta d’un sistema «totalment manipulable». Per aquest motiu, fa una crida als opositors a manifestar-se davant el Ministeri de Salud el dimarts 25 de maig davant «l’abús d’autoritat i la vulneració de tots els drets dels gairebé 30.000 aspirants».
La mobilització rep el suport de la CESM, que no descarta acudir a la justícia per a denunciar aquest canvi en el sistema d’adjudicació de places. La confederació de sindicats assenyala en un comunicat que els seus serveis jurídics estan analitzant «detalladament» les bases de la resolució de la setmana passada per la qual es convocaven els actes d’adjudicació de places MIR i de la resta d’especialitats sanitàries.
Sota el hashtag #OsApoyamosMIR, centenars de metges i metgesses de tota Espanya, que van passar en el seu dia pel sistema d’adjudicació de places MIR, han compartit per les xarxes socials missatges de suports als futurs residents, defensant un sistema just i equitatiu.
Soc resident des del 2017, vaig poder triar la plaça que volia gràcies a un sistema just i que funcionava, els meus companys del #MIR2021 es mereixen les mateixes oportunitats! Per un sistema transparent i amb garanties! #FSEdiceNO#fseenlucha#OsApoyamosMIR@sanidadgob
Soc l'Aina, metgessa amb 20 anys de trajectòria professional i recolzo als meus companys, que començaran la seva formació MIR, en la seva justa reivindicació per un sistema d’elecció de places digna. Maig del 2021 @sanidadgob@CarolinaDarias#OsApoyamosMIR
El Consell Interterritorial de Salut, integrat pel ministeri de Sanitat i els consellers de salut de les comunitats autònomes, ha decidit finalment administrar unasegonadoside Pfizer aaquelles persones menors de60anysque van rebre la primera amb AstraZeneca, encara que contemplen que aquelles persones que ho desitgin puguin rebre la segona dosi amb la mateixa vacuna que van rebre la primera.
El Ministeri de Sanitat ha emplaçat al Comitè de Bioètica a que emeti un informe sobre si és ètic o no que les persones puguin escollir posar-se la segona dosi amb Pfizer o AstraZeneca. Algunes comunitats autònomes, però, defensen que se’ls hauria d’administrar la segona dosi també d’AstraZeneca. S’oposen a la decisió del Ministeri Catalunya, la Comunitat de Madrid, Andalusia, Castella i Lleó, Cantàbria, Múrcia i Galícia.
El passat dimarts, quan encara no s’havien pronunciat els òrgans del Ministeri de Sanitat, l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) va presentar els resultats preliminars d’un assaig clínic -l’assaig clínic CombivacS- que ha estat avaluant la resposta del sistema immunitari i la seguretat associada a l’ús d’una pauta de vacunació heteròloga (és a dir, per la combinació de diferents vacunes) enfront del coronavirus SARS-CoV-2.
Es tracta de primer estudi a escala mundial que ofereix dades sobre la immunogenicitat derivada de l’ús combinat de dues vacunes diferents, administrant la vacuna de BioNtech/Pfizer en persones menors de 60 anys que ja havien rebut una primera i única dosi de la vacuna d’AstraZeneca. L’estudi ha accelerat la presa de decisió sobre l’administració d’aquesta segona dosi i, si es fa un ús combinat de vacunes, pot acabar accelerant completament el procés de vacunació.
En l’assaig, el grup que va rebre la segona dosi de la vacuna va quedar configurat per 441 participants, mentre que el grup control (el que no ha rebut la segona dosi) el van formar 232 persones. La mitjana d’edat en ambdós grups va ser de 44 anys i la proporció de dones va ser de 56% sobre el total de la mostra inclosa; l’esquema d’estratificació de l’assaig ha permès evitar biaixos de selecció en gènere, edat i centre de participació.
Els primers resultats de l’estudi, aplicant-hi diferents tècniques, assenyalen que la pauta de vacunació heteròloga ofereix un alt grau d’immunitat i no presenta problemes ni efectes secundaris diferents dels ja comunicats d’aquestes mateixes vacunes. En tots els casos es va demostrar que l’ús d’una pauta heteròloga va potenciar la resposta immunitària.
A més, es va comprovar l’eficàcia dels anticossos generats per la vacunació heteròloga mitjançant test funcionals, el que va permetre demostrar que els anticossos produïts eren eficaços per protegir enfront de SARS-CoV-2. Per contra, en el grup control els títols d’anticossos van romandre en nivells similars als obtinguts 14 dies abans.
Els efectes secundaris en els primers set dies postvacunació es van analitzar en funció de la gravetat percebuda per les persones participants (van haver d’omplir un diari electrònic per al seu seguiment) i per l’equip mèdic responsable de cada centre participant. Cap efecte secundari va provocar atenció mèdica extra ni hospitalització en cap cas. Tots els esdeveniments adversos que van ser percebuts com a greus per part dels participants van ser explorats en temps real pels metges de centre participant, i en cap cas es va confirmar aquesta gravetat percebuda. En tots els casos els efectes secundaris són similars als detectats amb els esquemes de vacunació homòlegs en els quals s’ha utilitzat aquests mateixos principis actius.
L’assaig s’ha desenvolupat en cinc hospitals vinculats a Instituts d’Investigació Sanitària, com són l’Hospital Cruces a Biscaia, l’Hospital La Paz i Hospital Clínic San Carlos de Madrid i el Vall d’Hebron i l’Hospital Clínic de Barcelona, sent el Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) qui actua com a laboratori central.
L’avanç d’aquests resultats preliminars respon a l’interès científic generat per la possibilitat d’utilitzar pautes de vacunació combinades. Diferents països europeus, entre els quals es troben Alemanya, França, Suècia, Noruega i Dinamarca, estan ja recomanant pautes de vacunació combinades en persones menors de 60 anys que han rebut una primera dosi d’AstraZeneca, mentre que les autoritats sanitàries d’altres països estan analitzant l’evidència científica per considerar la possibilitat d’incorporar pautes heteròlogues en les seves estratègies de vacunació.
Conèixer si és possible implementar aquests tipus d’esquemes pot permetre el disseny de campanyes de vacunació més flexibles, cosa que permetria accelerar el procés i facilitar la solució de possibles eventualitats, com ara l’impacte produït per un fre relacionat amb processos de subministrament.
Sembla que s’ha arribat a un «acord» per formar govern a Catalunya entre ERC i Junts. Sembla també que Junts tindrà la cartera de Sanitat. Malum signum, diria el company Lluís Rabell. Què podem esperar, veient les polítiques i els interessos d’aquests dos partits durant els darrers anys?
Recordem, La sanitat pública a Catalunya ja estava en una crisi profunda abans de la pandèmia i aquesta crisi sanitària, econòmica i social, només l’ha fet més evident per molta gent, i per això van anar sortint documents de propostes de futur amb diferents visions i de diferents àmbits de la societat.
Nosaltres dèiem en aquest mitjà que el sistema sanitari públic estava en una crisi profunda. Algunes raons de l’anàlisi de la crisi:
Professionals i treballadors del sistema públic retallats, precaritzats laboralment, decebuts i que emigren a altres països.
Creixement constant de la despesa amb fàrmacs, tecnologies, hospitals, externalitzacions amb lucre, corrupció i ineficiències en salut i prevenció, el que fa el sistema insostenible.
Pèrdua de qualitat percebuda pels usuaris, que els que poden se’n van a Mútues privades, per llistes d’espera creixents, urgències col·lapsades, mala accessibilitat, abandonament de l’Atenció Primària, la Salut Mental, la Salut Pública. Sense manteniment d’equipaments, instal·lacions ni reposicions.
Paràlisi política i manca crònica de recursos, a més de retallades des del 2010, Plans oficials sense recursos assignats i inoperants.
Nosaltres dèiem: les solucions no són parcials, ni plans sectorials, són un canvi radical del Sistema.
Els experts també admeten la necessitat de canvi en les polítiques de salut altres entitats. Entre els documents de propostes que podríem nomenar d’experts hi ha el del Cercle de Salut (gestors, economistes i altres professionals) titulat: La malaltia de la sanitat catalana, finançament i governança, del gener de 2020. El primer que vénen a dir és que la sanitat pública es reforçaria amb 5.000 milions més cada any (un augment d’un 54%!). Nosaltres també vàrem opinar: augment, però per què fer, quines prioritats?
El setembre de 2020 apareix un nou document de propostes: 30 mesures per enfortir el Sistema Públic de salut. Document d’un comitè «d’experts» nomenats pel Departament de Sanitat de la Generalitat. El primer punt també és: Finançament suficient. Proposen, de fet, «enfortir» l’actual sistema, però sense plantejar el canvi de paradigma ni els valors.
Aquests tres darrers documents tenen molt més punts en comú amb la nostra anàlisi i propostes, la de necessitat urgent de canvi radical de paradigma i de polítiques per salvar i millorar realment el sistema públic. Nosaltres diem: La Salut és el que importa,no només l’atenció a la malaltia ja instaurada, sinó, per exemple, els determinants de la salut (econòmics, socials, ambientals, a més de biològics). S’hi ha de fer front amb polítiques públiques globals.
Cal prioritzar, com hem vist recentment, la prevenció i promoció de la salut, l’Atenció Primària i Comunitària, les Cures i la Salut Mental, i controlar, amb bona governança i transparència, la medicalització innecessària, la ineficiència i manca de qualitat i les externalitzacions, el lucre i la corrupció amb els diners públics.
Hi ha moltes veus reclamant suspendre «temporalment» les patents de vacunes Covid. Estats Units (EUA), la Unió Europea (UE) i el Regne Unit (UK), lideren els territoris discordants. I, per estupefacció de tots, Biden, amb un cop d’efecte, acaba de descol·locar el món.
El gir dels EUA respon a estratègies geopolítiques. L’America first de Trump va bloquejar exportacions de vacunes i matèries primeres abandonant a la seva sort als seus tradicionals aliats. Rússia (Argentina, Brasil, etc.) i la Xina (el Marroc, Ucraïna, etc.), amb una notable «diplomàcia vacunal», han accedit a mercats que tradicionalment els resultaven elusius.
La UE, fins ara la farmàcia del món, no sembla aprofitar aquest títol per augmentar la seva ascendència geopolítica. Ursula von der Leyen, i no sense lamentar-se, s’obre ara a introduir el debat de les patents. Alemanya no és favorable. Espanya, ahir contrària, avui a favor, demà ja veurem.
Hi ha dos rotunds arguments, inapel·lables, per accelerar la disponibilitat de vacunes al món.
Uniu i aposti per informació basada en l’evidència.
El moral: cap dret de protecció de la propietat intel·lectual hauria de prevaler sobre el dret humà universal a la salut i a la vida.
L’egoista: els riscos de la Covid-19, fins i tot per als països rics, persistiran mentre es mantingui l’epidèmia en els països pobres, alineant solidaritat i interès propi.
Acceptats aquests arguments, la discussió se centra en com accelerar l’accés a les vacunes. La «alliberament» temporal de patents podria no ser un mecanisme útil per a aquest fi. I podria tenir efectes negatius sobre la innovació (també en les vacunes per a noves variants). Fins i tot distreure’ns de l’objectiu essencial i demorar l’accés a les vacunes.
El problema actual no és tant de preus com d’oferta, subministraments i disponibilitat. Malgrat que la solidaritat interessa als països rics, hi ha un evident nacionalisme (fins i tot populisme) vacunal. La UE, i altres països rics, formen part de la iniciativa COVAX per distribuir vacunes als països pobres. Però els països rics, el 13% de la població mundial, han comprat per a si mateixos més de la meitat de les vacunes.
Sistema de patents i regles de joc internacionals
Les patents es van crear per incentivar la innovació i fomentar la seva ràpida difusió perquè la competitivitat de les organitzacions i el benestar dels països depèn de la innovació. Busquen estimular l’innovador amb un «premi», un dret de monopoli que, limitant l’accés universal i donant poder de mercat a l’innovador, controla l’oferta i incrementa els preus.
A canvi d’aquest privilegi, els que poden pagar disposen d’un producte que probablement no existiria sense aquest potent incentiu. i que, de vegades, com en el cas de les vacunes, té un valor molt superior al seu preu.
Fins a la data no s’ha inventat res millor que les patents per estimular la innovació. Però les patents també imposen barreres a la difusió de el coneixement, dificulten i retarden nous descobriments. En molts casos, fins i tot suposen un doble cost per a la població (finançar públicament l’R + D i costejar les pèrdues de benestar social per les restriccions d’accés). A més, només estimulen la innovació que resol necessitats dels que poden pagar-la (demanda solvent) mentre les malalties oblidades (les de països pobres) continuen relegades.
Els Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (TRIP) i l’Organització Mundial de Comerç (OMC) regulen des de 1995 les regles de joc i protegeixen internacionalment els drets de patent. El 2003, els llavors 146 membres de l’OMC van acordar una llicència obligatòria (sense consentiment del propietari) per raons d’emergència per produir medicaments destinats a països amb greus problemes sanitaris. Però aquest acord ha tingut massa dificultats pràctiques.
Alternatives per compaginar accés a medicaments amb innovació
S’han proposat diverses alternatives, no excloents entre si, per compaginar estímul a la innovació i accessibilitat en el cas de medicaments i vacunes:
Adquisició de la patent pels governs (en subhasta i a valor social) per a la seva transferència al domini públic, que requeriria una gran coordinació entre governs.
Atorgar premis a l’innovador, en lloc de patents. El «premi» no restringeix l’ús de el coneixement i el mercat competitiu s’ocuparà de la difusió. A més, desincentiva els costos de publicitat i els comportaments anticompetitius dissenyats per augmentar els beneficis del monopoli.Acords de compra anticipada, en forma de compromisos ex ante per finançar el nou producte quan encara està en fase d’investigació. Va ser l’estratègia adoptada per l’Aliança Global per a Vacunes i Immunització i el Banc Mundial per afrontar la baixa disposició a pagar en els països pobres, abandonant alguns malalts (malària, tuberculosi, dengue, etc.) i deixant sense cobertura vacunal als nens.
Els acords de compra anticipada de vacunes contra la Covid el 2020 han estat la solució dels països rics per prioritzar el subministrament de vacunes a les seves poblacions. Compartint riscos amb el descobridor durant la fase de desenvolupament de la vacuna, van assegurar el finançament (i el risc de fracàs) a l’innovador, i que la seva població rebés suficients dosi en termini i preu.
Addicionalment, incorporen compres úniques per a un país o grup de països. És la primera vegada que els acords de compra anticipada s’empren d’aquesta manera i suposen un precedent molt important (amb aspectes que probablement preocupin més a la indústria farmacèutica que l’alliberament temporal de patents).
La suspensió de patents acceleraria la vacunació mundial?
Què és més eficaç en aquests moments per garantir el subministrament mundial de vacunes? Incentivar les llicències voluntàries, sobre una base cooperativa, o eliminar temporalment les patents, apostant per les llicències coercitives?
Probablement, la suspensió per si mateixa no aconsegueixi en el curt termini l’expansió necessària de la producció de vacunes. Per les següents raons:
Les limitacions de subministrament actuals reflecteixen colls d’ampolla en la fabricació. El major problema no és d’incentius a la innovació, sinó d’escassetat de matèries primeres i d’assegurar la qualitat de la producció. Moltes d’aquestes matèries són difícils de produir i estan a subjectes a les seves pròpies patents (que poden tenir mercats en productes diferents a les vacunes Covid).
Les vacunes no són només productes, sinó també processos. L’expansió de la fabricació requereix també transferència de tecnologia, un aspecte que s’articularia millor amb llicències voluntàries i mecanismes de compensació adequats.
La producció de vacunes, a més de considerables economies d’escala, té una corba d’aprenentatge. Les vacunes més innovadores tenen una tecnologia molt complexa i requereixen recursos especialitzats que no tenen les fàbriques tradicionals.
La llicència obligatòria ha de operativitzar-se. Però, a canvi de què?, quant ?, i quins requisits tècnics i recursos permeten que una empresa estigui qualificada per rebre la llicència? En el cas que tot això s’establís a l’OMC, els països hauran de canviar a continuació les seves lleis de propietat intel·lectual. Portaria molts mesos, probablement anys.
Així mateix, seran necessaris acords de finançament públic per al pagament de les llicències obligatòries i de les vacunes que surtin de les fàbriques de genèrics. I també per al pagament de la resta de llicències necessàries per a la producció de les vacunes.
Alternatives actuals a la suspensió de patents
Sense una transferència tecnològica decidida per ensenyar com fer-ho, la suspensió de patents té molt de brindis a el sol. I després es precisarà una inversió massiva en capacitat productiva. Ni la transferència de tecnologia ni la instal·lació de nova capacitat es podran realitzar amb la velocitat necessària. I, potser, sense comprometre la qualitat.
Una alternativa immediata per vacunar el món passa perquè els països rics incentivin la cooperació dels fabricants perquè atorguin llicències voluntàries a nous fabricants, comparteixin amb ells els coneixements tècnics associats a la seva patent i els assistisquen per produir i vendre en mercats específics.
A canvi, el titular de la patent ha de garantir la qualitat de el nou producte i pot rebre regalies sobre les seves vendes, que podrien pagar les organitzacions multilaterals com la COVAX. Les llicències voluntàries, a més, proporcionen bona imatge a les grans companyies farmacèutiques.
Els acords de llicències voluntàries d’AstraZeneca i Novavax ja estan facilitant la producció a gran escala a l’Índia, Japó i Corea de Sud. Moltes de les vacunes resultants estan destinades a països de baixos ingressos a través de COVAX.
A mig-llarg termini, convé assegurar que continua la innovació en vacunes eficaces enfront de les potencials noves variants i assegurar cadenes de subministrament de vacunes sostenibles a llarg termini, majors i més robustes que les actuals. I no només Covid. Les altres vacunes també importen.
Salvador Peiró és investigador, de l’Àrea de Recerca en Serveis de Salut, FISABIO SALUT PÚBLICA.
Beatriz González López-Valcárcel és catedràtica de Mètodes Quantitatius en Economia i Gestió, de la Universitat de Les Palmes de Gran Canària.
Vicente Ortún Rubio és catedràtic emèrit d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra.
El nostre orgull de gaudir d’un dels millors sistemes de salut del món s’ha desinflat gairebé del tot durant aquest últim any. La pandèmia per Covid-19 ha posat de manifest que el sistema sanitari espanyol és molt més fràgil del que podríem esperar. Tants són els seus punts febles, que l’han portat ràpidament al col·lapse.
Més encara, la crisi sanitària global en què estem immersos ha tret a la palestra, al carrer i als mitjans de comunicació, la importància i la repercussió que té la falta de suport al nostre país a la investigació científica, tant bàsica com aplicada.
La pandèmia ha evidenciat que les mesures polítiques dels últims anys no han estat les més apropiades per facilitar l’avanç del coneixement científic. Una cosa fonamental tenint en compte que la ciència ens proporciona plans, eines, fàrmacs i vacunes per a respondre d’una manera eficient tant als grans problemes de salut pública com a la desestabilització socioeconòmica que, malauradament, sol acompanyar-los.
A grans mals, grans remeis
Ja que s’atribueix a un aforisme d’Hipòcrates aquest conegut refrany, sembla evident que portem més de dos mil anys fent prevaler l’eficàcia sobre l’eficiència. Sí, matem les mosques, però més fàcil -i amb menys cost i repercussió- és fer-ho amb un matamosques.
La dificultat d’aquest mètode és que hem de seguir el vol i executar el moviment en el moment adequat, el que implica que hem d’estar preparats i pendents, i ser el més precisos possible. Però així, en un o molt pocs intents aconseguiríem el nostre objectiu.
Amb això no vull dir que les dràstiques mesures que es van prendre a l’inici de la pandèmia no fossin justificades. La infecció global ens va agafar per sorpresa, tot i que tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com el Consell d’Intel·ligència dels EUA feia anys que instaven a preparar-nos per fer front a una més que probable pandèmia.
A més, no teníem ni idea ni de la capacitat infectiva de nous virus ni dels seus efectes sobre la salut. Evidentment, i en això estem tots d’acord, davant el dubte el més important era salvar vides. La situació va requerir evitar el màxim la possibilitat de contagis fins a tenir clar, si s’escau, quins eren els principals grups de risc, per tal de protegir-los.
D’altra banda, ràpidament ens vam adonar que era necessari reforçar els sistemes de salut amb mitjans i personal, principalment les unitats de cures intensives. Una cosa que no es podia fer d’un dia per l’altre.
No obstant això, encara queda el dubte de si els costos socioeconòmics que arrosseguem a partir d’aquella primera crítica onada no superen amb escreix les quantitats que podrien haver-se dedicat des del primer moment a protegir, a capa i espasa, a la població de risc i a reforçar el sistema sanitari. I què dir sobre els costos que comporten els retards en la vacunació.
Els nous grans reptes en salut pública
L’any passat, l’Organització Mundial de la Salut va publicar un llistat de tretze reptes prioritaris en salut pública. Encara que abordar-los no és senzill, requereixen una resposta immediata que ha de partir d’una elecció política tant local com global.
Els grans reptes (sense que l’ordre impliqui prioritat) són:
Incorporar a la salut al debat climàtic, tenint en compte tant els efectes de la contaminació en el desenvolupament de malalties cròniques com la influència del clima extrem a la malnutrició i les malalties infeccioses.
Portar salut a llocs en conflicte i crisi, amb material i recursos humans.
Aconseguir que l’atenció sanitària sigui més justa, a nivell infantil, d’igualtat de gènere, nutricional i de salut mental.
Permetre l’accés global als diagnòstics, tractaments i medicaments, i combatre les teràpies no adequades.
Aturar les malalties infeccioses, promovent vacunacions i mitigant els efectes de la resistència a fàrmacs.
Estar preparats per a futures pandèmies, reforçant els sistemes de salut.
Protegir la població dels aliments no saludables -dietes escombraries, begudes ensucrades, alcohol i tabac- i promoure l’accés a una alimentació sana.
Invertir en professionals de la salut, a qualsevol nivell i amb dedicació i sous adequats.
Protegir els adolescents, principalment d’accidents de trànsit, de malalties de transmissió sexual, del suïcidi i de l’ús de drogues.
Guanyar-se la confiança de la població, proporcionant informació fiable i adequada i educant en salut.
Regular l’ús de les noves tecnologies, com l’edició del genoma humà i la salut digital.
Controlar el consum dels medicaments que ens protegeixen, amb especial èmfasi en reduir l’amenaça de la resistència als antibiòtics.
Implementar condicions d’higiene sanitàries bàsiques adequades allà on sigui necessari.
Tal com ha declarat el director de l’OMS, Tedros Adhanom, «hem de ser conscients que la salut és una inversió per al futur». «Els països inverteixen molt en protegir la seva població dels atacs terroristes, però no de l’atac d’un virus, que podria ser molt més mortal i nociu econòmica i socialment», reflexiona Adhanom. «Una pandèmia podria posar de genolls a l’economia i les nacions».
Francisco José Esteban Ruiz és professor Titular de Biologia Cel·lular a la Universitat de Jaén.
