Categoría: Gestió sanitària

La distribució de l’alumnat a les aules pot multiplicar o dividir per cinc el nombre d’infeccions per coronavirus. Ho demostra un estudi publicat per la universitat canadenca de Waterloo, a Ontàrio (Canadà). La reducció de les ràtios, així com una bona ventilació de les aules o una exigent higiene, ja era una recomanació dels experts per a la tornada a les classes. Aquest treball, però, demostra fins a quin punt és important la disminució de les ràtios, tal i com demanen els sindicats educatius.

Els investigadors han analitzat sis diferents configuracions d’aules a un hipotètic centre d’educació infantil amb 50 infants i educadors, si bé asseguren que “els resultats també són rellevants per a debats sobre la reobertura de les escoles”. Amb un model matemàtic han simulat les “prediccions sobre el risc d’infecció de coronavirus” a una aula amb una ràtio de 15 alumnes per dos docents, a una de vuit per dos i a una de set per tres. A més, en tots els supòsits hi han afegit la variable d’agrupar els germans a la mateixa aula.

Les iniciatives per reduir el contacte entre aules només tenen un «modest benefici per reduir la propagació»; la clau és la distribució i ventilació dins de les classes

Els resultats reflecteixen la importància de reduir el nombre d’infants per aula: «Les simulacions revelen que la ràtio de 7:3 amb els germans junts és la configuració amb menys risc». A l’altra cara de la moneda, «les aules amb més canalla [15:2] experimenten de tres a cinc casos més de Covid-19», asseguren els autors de l’estudi. Fins i tot escriuen que “les classes d’aquesta mida [15 alumnes] representen un risc tangible de brots de coronavirus”.

Per això, l’investigador en cap de l’estudi i professor a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Waterloo, Chris Bauch, alerta: «Els responsables de la mida de les classes de 30 alumnes han de reconfigurar immediatament els seus plans d’obertura de l’escola canviant a models híbrids, com ara part en persona i part en línia».

Els autors conclouen que “les aules i les llars produeixen taxes d’infecció molt més altes que les zones comunes”. Per aquest fet, les iniciatives per reduir el contacte entre aules com els grups bombolla, les entrades i sortides escalonades, l’ús de diferents entrades o la neteja constant només tenen un «modest benefici per reduir la propagació», ja que la clau és la distribució dins de les classes i la seva ventilació.

Mantenir les escoles obertes

Els científics canadencs no només han calculat la transmissió de la Covid-19 depenent de la configuració de les aules, sinó que han aprofitat el model matemàtic per calcular els dies que les escoles o llars d’infants haurien de tancar perquè tenen brots.

La lògica relació entre nombre de casos i brots fa que, un cop més, les aules més reduïdes siguin la millor opció. El model calcula que el nombre de dies perduts amb aules tancades “seria entre cinc i vuit vegades superiors amb la ràtio de 15:2 que per a les de 8:2 o 7:3″.

En el pitjor escenari, ràtio de 15:2 i assignació aleatòria sense agrupar germans, les aules estarien tancades entre 145 i 214 dies, segons una millor o més desfavorable situació epidemiològica. Altrament, amb ràtio de 7:3 i germans a les mateixes classes, aquestes només tancarien entre 13 i 16 dies. Les dades, creuen els experts de la universitat canadenca, “aclareixen encara més la necessitat de classes més petites i de l’agrupació entre germans com a mesura preventiva”.

Amb tot, els autors de la recerca avisen que no han tingut en compte variables de risc en funció de determinants socials o de salut, com per exemple la classe social, l’ètnia o el risc veïnal, que “s’està mostrant que fan variar clarament el risc de patir Covid-19”. A més, reconeixen que l’estudi no ha passat encara per la fase de revisió per pars, necessària per a validar qualsevol estudi. Amb tot, han publicat els resultats per “ajudar a aconsellar al Canadà en la lluita contra la Covid-19”.

En el pitjor escenari, ràtio de 15:2 i sense agrupar germans, les aules estarien tancades entre 145 i 214 dies

“Els resultats del model il·lustren que a més estudiants en una classe, més probable és que un d’ells s’infecti, i en conseqüència és més probable que l’aula es tanqui”, abreuja el professor Bauch. Afegeix que “com més alumnes té una classe tancada, a més alumnat afecta la problemàtica”.

L’equip investigador afegeix una raó més perquè els responsables polítics i educatius redueixin les ràtios: “La distància social i la higiene a les aules només és factible amb menys canalla a les aules. És improbable que les aules amb 15 o més infants proporcionin als joves l’espai necessari per distanciar-se físicament», recorden.

Els sindicats catalans demanen abaixar les ràtios

Els principals col·lectius sindicals de docents a Catalunya van signar fa una setmana un comunicat conjunt per exigir a la Generalitat que redueixi les ràtios d’alumnat per professorat. Aspepc-SPS, CCOO, CGT, Intersindical, UGT, USOC i USTEC demanen reduir les aules a 10 alumnes als cicles d’infantil i 15 a la resta de cursos per tal de “garantir la presencialitat de tot l’alumnat a tots els nivells educatius”.

Si bé aquesta exigència reduiria les ràtios a les aules catalanes, encara queda lluny del punt ideal segons l’estudi, on la ràtio 15:2 era la que pitjor resultats epidemiològics donava i més dies de tancament d’aules suposava. El comunicat unitari també exigeix un «increment de personal docent, d’atenció educativa i de serveis necessari per a aplicar aquestes ràtios de seguretat» alhora que es mantenen «les especialitats i l’atenció a la diversitat».

Mentre el Departament d’Ensenyament no garanteix aquestes mesures, un seguit de famílies unides com l’Agrupació de Famílies per una Elecció Educativa Segura (AFEES) assegura que no duran els seus infants a les aules quan reobrin les escoles. Consideren que les mesures anunciades per reduir el risc de contagi no són efectives i també es queixen de manca d’informació.

També un col·lectiu de professorat que té patologies prèvies o amb familiars que les pateixen, Docents en Risc, dona suport a la vaga de les famílies, però no poden afegir-s’hi perquè cap sindicat l’ha convocada. Entre les seves demandes hi ha la instal·lació de purificadors i filtres per millorar la ventilació de les classes, l’ajornament de les oposicions o l’exempció de donar classe als docents de més de 55 anys.

El Sindicat d’Estudiants (SdE), per la seva part, sí que ha convocat una vaga general estudiantil pels dies 16, 17 i 18 de setembre, durant la primera setmana de represa de les classes. Demanen un «pla d’inversió massiva per a la contractació de professorat, la reducció de les ràtios i la fi de la bretxa digital» per tal de garantir «una educació pública presencial, de qualitat i amb aules segures». El Sindicat d’Estudiant dels Països Catalans (SEPC) no s’ha afegit a la convocatòria, si bé comparteix l’exigència d’»aules segures que garantisquen la nostra formació» i va donar suport al comunicat conjunt dels sindicats de professorat.

Durant les últimes setmanes, ha augmentat la incidència de la COVID-19 a Espanya. A més, recents evidències científiques mostren que els menors semblen contagiar entre un terç i la meitat que els adults i que si són majors de 10 anys, són igual de contagiosos que els adults. Davant d’aquesta situació, ha augmentat la preocupació de famílies i docents sobre la planificació per tornar a les aules de la manera més segura possible.

L’assumpte afecta totes les etapes educatives, des de l’educació infantil fins a la universitat. En el cas de les universitats, els seus òrgans de representació, en molts casos, van aprovar plans durant el mes de juliol basats principalment en protocols de seguretat laboral per als seus treballadors.

Les mesures fixades per les comunitats

Per tornar a les aules de manera segura, el principal és que la incidència de la malaltia sigui baixa (per exemple, menys de 25 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies). Actualment, totes les comunitats autònomes superen amb escreix aquests valors d’incidència. Tot i això, les autoritats han decidit començar el curs i han acordat unes mesures unificades per a tot el territori.

Entre elles hi ha algunes necessàries, basades en evidències científiques, com la obligatorietat de l’ús de la mascareta encara que es mantingui una distància major d’1,5m per a tots els alumnes majors de 6 anys i per als docents -amb més raó, perquè parlaran més freqüentment. També es recomana rentar-se les mans de manera regular i ventilar les aules de manera freqüent. A més, s’anima a realitzar les classes amb les finestres obertes.

No obstant això, també serà obligatori mesurar la temperatura corporal a estudiants i docents. Aquesta mesura s’ha demostrat de dubtosa eficàcia, ja que un percentatge important dels contagiats, especialment si són menors d’edat, poden no manifestar febre i, en general, la malaltia és molt més lleu .

A més, algunes comunitats autònomes (Galícia, Catalunya i Andalusia, per exemple) proposen realitzar proves PCR, tot i que el test pot resultar negatiu perquè, per exemple, la càrrega viral sigui baixa si el contagi és recent. Finalment, es recomana disminuir les ràtios per aula, la semipresencialitat i seguir els protocols d’aïllament un cop es detecti algun cas.

El problema dels aerosols

Les últimes evidències científiques demostren que a més de transmetre’s per gotes o fómites (per contacte amb superfícies en les que hi ha virus actiu), el virus es pot transmetre mitjançant aerosols.

Més de 200 experts van demanar l’OMS que inclogués els aerosols entre les maneres principals de transmissió de la COVID-19. La institució va incloure la nova via de transmissió com a secundària, tot i que sembla ser rellevant en un entorn sanitari o aïllat, com un creuer.

Tot i que no cal descuidar les possibilitats de contagi al pati, menjador, vestuaris o entrada de l’escola, els estudiants passen la major part del temps a les aules. Per això és molt important impedir que aquestes es converteixin en zones d’alt risc.

La transmissió per aerosols pot ser poc rellevant en espais oberts, llevat que no es respecti la distància de seguretat o hi hagi contacte físic. No obstant això, en espais tancats com l’aula, tot i que es respecti la distància de seguretat, aquesta via pot suposar una part important de la transmissió de la malaltia si l’espai no està ben ventilat o l’ús de mascaretes és limitat.

En definitiva, a més de l’ús obligatori de màscares i la necessitat que estiguin ben ajustades, la qualitat de l’aire i la ventilació, la durada de les classes i un baix nombre d’alumnes per aula, no només per disminuir la transmissió sinó per facilitar la traçabilitat, han de ser factors a tenir en compte per programar el proper curs.

¿Classes a l’aire lliure?

Tots han de portar mascareta a l’interior dels col·legis i universitats. Però, com podem disminuir la concentració de virus en l’aire per si hi ha algú infectat?

Una possible solució per disminuir la transmissió seria donar el màxim de classes possible en exteriors. Amb mascareta, distància i relatiu silenci, en exteriors no només es reduiria la transmissió aèria, sinó també mitjançant el contacte amb superfícies, ja que la radiació solar disminueix el temps que el virus està actiu en una superfície.

A Nova York ja es va optar per la docència a l’aire lliure durant successives pandèmies de tuberculosi a principis de segle XX i s’està promovent des de l’alcaldia per al pròxim curs. Per cert, hi ha molt poques zones a Espanya on la temperatura mitjana de la tardor i hivern sigui menor que a Nova York, de manera que el fred no hauria de ser un impediment. En aquest sentit, recentment diversos ajuntaments, com el de Barcelona, han ofert als responsables d’Educació autonòmics equipaments i parcs.

Mesurant la qualitat de l’aire a les aules

Si no és viable fer classe a l’exterior, diferents experts han creat una full de càlcul per estimar la probabilitat de transmissió de la COVID-19 per aerosols en funció de la incidència local de l’epidèmia, el nombre de persones infectades, la mida de l’aula, l’ocupació, la durada de la classe, el percentatge de persones amb mascareta i el tipus de mascareta, la temperatura, la humitat (el virus roman menys temps actiu per humitats relatives baixes) i la ventilació i purificació de l’aire, entre d’altres variables.

Pel que fa a la ventilació i purificació de l’aire, hem de recordar que conèixer aquesta qualitat no només és important com a indicador de la concentració de virus, sinó que influeix en la concentració dels estudiants i docents .

Per estimar la qualitat de l’aire podem mesurar la concentració de CO₂ de manera senzilla i relativament barata. De fet, el govern belga facilitarà l’adquisició de mesuradors de CO₂ per a totes les aules de país. Els valors de concentració de CO₂ haurien d’estar per sota de 800 ppm. A partir de la concentració de CO₂ podem calcular la ventilació de l’espai.

Com millorar la ventilació

Evidentment, la primera opció és usar la ventilació natural per reduir la concentració de virus. És molt recomanable tenir les finestres obertes, com va imposar Bèlgica per al pròxim curs.

Els ritmes de ventilació dels diferents espais docents van des 0,1-8 ACH (air changes per hour, renovacions d’aire per hora) per a una escola primària a entre 2 i 12 ACH per a un aula universitària. La variable ACH expressa la fracció d’aire inicial que roman a l’aula, un valor d’1 vol dir que després d’una hora roman un 36% de l’aire inicial.

Si la ventilació natural no és suficient per millorar la qualitat de l’aire, fet que es dóna a molts edificis antics, cal ventilar de manera forçada. S’ha d’usar aire de l’exterior i no recircular-lo, ja que això últim sembla ser el motiu d’algun dels focus en restaurants. A més, els aparells de ventilació haurien de tenir instal·lats filtres, al menys de tipus Merv-13.

Finalment, si l’aula no es pot ventilar natural o mecànicament, és recomanable instal·lar purificadors d’aire HEPA per minimitzar el risc de transmissió, tot i que tinguin un preu elevat.

En definitiva, seguint el que s’indica en aquesta guia de l’Escola de Salut Pública de Harvard per assegurar la ventilació de les aules, l’ideal és millorar els sistemes de ventilació, incorporar purificadors d’aire (o, al menys, humificadors), realitzar el màxim d’activitats a l’aire lliure i obrir les portes i finestres per, al menys, aconseguir 5 ACH (renovacions de l’aire per hora) en aules de 100 m² ocupades per 25 estudiants.

L’anterior no exclou l’ús obligatori de màscares, la higiene de mans, la neteja regular de superfícies i del material i el manteniment de la distància de seguretat per minimitzar la transmissió de la SARS-CoV-2.

Un estudi publicat recentment ha estimat que el ritme de transmissió de la COVID-19 en 22 campaments d’estiu d’infants menors de 12 anys, amb seguiment de casos en grups bombolla, higiene de mans constant i activitat majoritàriament a l’aire lliure (tot i que també amb activitat interior) va ser relativament baixa. A partir dels 30 casos d’COVID-19 inicials, que van tenir contacte amb 253 nens i nenes, només es van produir 12 contagis secundaris. Aquesta taxa de contagis és gairebé sis vegades més baixa que la de la població general.

David Pino González, Professor agregat al Departament de Física, Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.

És possible crear grups de convivència estable, popularment anomenats grups bombolla, de 20 o 25 alumnes, que fins a nova ordre no tinguin cap contacte amb cap persona d’un altre grup? En un centre de, posem per cas, 500 alumnes, això voldrà dir preocupar-se que 25 grups bombolla no coincideixin entre ells a les entrades i sortides, als passadissos, al menjador, al pati… O que quan ho facin tothom mantingui la distància de seguretat i la mascareta posada. La nova organització implica canvis de tota mena, però sobretot d’organització dels espais i planificació de les activitats. Tots els equips directius estan en aquests moments treballant-hi, després d’haver elaborat al juny un protocol per reobrir els centres unes setmanes i al juliol en un altre per reobrir al setembre, que ara han d’ajustar a les noves indicacions i als nous recursos humans que disposin, si bé alguna de les direccions consultades encara està pendent de tenir tota la informació.

N’hem parlat amb dotze directors i directores de centres de tipologia molt diversa: cinc d’escoles, tres d’instituts, un d’institut escola, dos d’instituts d’FP i un d’escola bressol. Cap d’ells no posa en qüestió la conveniència ni la possibilitat de crear els grups bombolla als seus centres. Altra cosa és la seva capacitat de controlar-los, que s’acaba al mateix temps que l’horari lectiu. O fins i tot abans.

Tota la responsabilitat en les direccions

“Aquí la creació d’aquests grups no suposarà una gran dificultat, perquè ja fa sis cursos que les nostres franges horàries són per treball globalitzat”, comenta Xavier López, director de l’escola Octavio Paz, al barri de Navas. En aquest centre ja fa temps que desdoblen i formen grups amb alumnes d’edats diferents, amb ràtios més baixes de les habituals, i continuaran per aquest camí, “com sempre garantint la personalització de l’aprenentatge i respectant el ritme de cada infant”, afegeix López. Aquest curs es crearan més grups encara, ja que “tots els mestres de l’escola passen a ser mestres de referència d’un grup d’infants”. Sí que es veuran limitades la interacció entre infants, reconeix, “però l’essència del projecte educatiu es mantindrà, això ho tenim molt clar”. Les limitacions, subratlla, les compensaran “reforçant l’atenció al benestar emocional dels alumnes i la competència digital, que inicia un nou camí a partir d’ara”.

A l’Escola Tanit, un centre de màxima complexitat d’una línia de Santa Coloma de Gramenet, també treballen per ambients, espais i capses d’aprenentatges. En aquest centre han decidit desdoblar grups, i així passaran de nou a catorze, també amb barreges d’edat, excepte a P3 i 6è, on es crearan dos grups estables per nivell. La biblioteca, la sala polivalent de música, l’aula de reforç, la sala de psicomotricitat i la sala de mestres desapareixen i es converteixen en aules, mentre que el menjador es converteix en sala de mestres i monitors de menjador, i espai de sortida del menjar dels infants, ja que el dinar el prendran a la seva aula. Tot això, explica la seva directora, Montse Ruiz, ho han estat treballant des del juny amb el suport de l’arquitecte Lluís Corbella. “Tota la responsabilitat està caient sobre les direccions sense cap planificació ni formació prèvia”, es lamenta la directora. “L’equip de mestres treballarà per donar la millor resposta als nostres infants –afegeix–, però això suposarà un gran esforç, i sempre estarem pendents d’un possible aïllament que ens farà passar de l’aprenentatge presencial al telemàtic”.

No ho veu igual Ramon Muñoz, director de l’Escola de la Vila ‘Baldiri Reixac’, un centre d’alta complexitat de Banyoles. “En el nostre cas els grups bombolla seran els grups-classe de sempre”, assegura, ja que “la diferència pel que fa a la seguretat entre un grup de 18 i un de 23 és ridícula, i en canvi augmentar un 50% el nombre de grups implica moltes complicacions organitzatives, així com perduda d’especialitats i suports, i quedar-se sense marge de personal per sortides o qualsevol emergència”. Muñoz considera que “es parla molt de baixar ràtios, però un mateix centre, amb els mateixos alumnes i si fa no fa el mateix nombre de docents distribuïts de forma diferent no és baixar ràtios”. Per tant, la gran diferència respecte d’altres anys serà garantir que els grups siguin veritablement estancs, “i això vol dir que les activitats que implicaven barreges de grups queden descartades, però els grups seran estancs a l’escola, a fora qui més qui menys té germans, es troba amb amics al parc, etc.”

El fora escola, l’acollida i la mascareta

Aquesta preocupació pel fora escola és plenament compartida per tots els directors i directores amb els quals ha parlat aquest diari. “Ens trobarem amb la incoherència que els grups bombolla no es mantindran en les activitats i espais fora de l’horari escolar”, adverteix David Martin, director de l’Escola Eduard Marquina, un centre d’una línia al barri del Besòs. En el seu cas, l’organització d’aquests grups “no és difícil” pel que fa als espais, però en canvi sí pel que fa a tot el personal que voldrien. “La ràtio no hauria de ser superior a 15 alumnes per grup, i per això necessitaríem una major dotació de personal docent i no docent”, diu Martin. “I qui netejarà els espais on es fan les extraescolars de l’escola?”, es pregunta Anna Micaló, directora de l’Escola Fructuós Gelabert, de l’Eixample. Per Salvador Rovira, director de l’Institut Joan Salvat Papasseit, a la Barceloneta, “el risc zero no existeix, però pensar que els alumnes portaran la mascareta sis hores al dia sense treure-se-la en cap moment i que estaran sis hores al dia sense cap més contacte és ser molt optimista”.

Perdre especialistes per guanyar tutors de grup serà una dinàmica de molts centres. Però hi haurà altres vies, segurament tant o més traumàtiques. “Caldrà modificar l’assignació lectiva dels docents, reduir les hores de coordinació, condicionant que les especialitats puguin ser impartides per docents especialistes, així com també tensionant la sostenibilitat dels processos de transformació i innovació educativa encetats pel centre”, adverteix Dolors Queralt, directora de l’Institut Escola Daniel Mangrané, de Jesús, la qual no obstant defensa la creació d’aquests grups estables com a mesura per minimitzar el risc de contagi i establir la traçabilitat en cas d’un positiu. Queralt considera que “la part positiva és que la reducció de ràtios permetrà una atenció molt més personalitzada a l’alumnat”, si bé reconeix que a hores d’ara “no sabem amb quina dotació complementària de docents comptarem”.

No està sola, però tampoc del tot acompanyada. Altres directors afirmen disposar ja d’aquesta informació. O alguna cosa semblant. “Avui m’acabo d’assabentar que els reforços que vindran no podran fer de tutors perquè no cobraran aquest complement”, explica Anna Micaló. Sobre la seva taula hi ha un complex sudoku amb les diferents possibilitats d’agrupaments en funció de com organitzi els recursos, i encara no s’ha decidit per cap de les alternatives. “Les escoles ens estem trencant el cap per fer grups reduïts, però en canvi les acollides matinals estaran plenes, amb mascareta i distància però junts, i les famílies no podran sostenir una entrada que duri una hora si tenen dos o més fills amb horaris diferents, i això omplirà encara més l’acollida. Haurem d’habilitar més d’un espai per mantenir distància, la qual cosa implica més monitoratge”, apunta Micaló. I afegeix: “Haurem de saber comunicar molt bé a les famílies les decisions que prenguem”.

Per Xavier López, de l’Octavio Paz, el més criticable és que el reforç extra no els arribi fins el 7 de setembre, i que en la distribució d’aquests reforços hagi primat sobretot el criteri estadístic. “Han tirat pel dret i han donat més personal a escoles amb més alumnat i no a altres que el necessitaven”, opina. També lamenta que a la seva escola “hem perdut l’aula d’acollida, i això vol dir que patirem un decalatge amb aquells alumnes nouvinguts als quals durant tot el temps de confinament no vam poder acompanyar prou bé amb el català”.

La secundària, les optatives i el model híbrid

En el cas dels instituts, la presència d’assignatures optatives i diferents itineraris, en especial en el darrer curs de l’ESO i el batxillerat, fa impossible que la bombolla sigui del tot impermeable. A l’Institut Sant Andreu-Nou Barris de Barcelona, per exemple, a 1r i 2n d’ESO s’han sacrificat les optatives i s’han substituït per blocs d’aprenentatge i servei, en els quals no hi ha barreja d’alumnes, però en canvi es mantenen dues hores setmanals pels alumnes que fan una segona llengua estrangera (francès), on es trobaran alumnes de diferents grups. “El francès el fan els alumnes amb més èxit escolar, i podríem haver fet un grup de 1r i de 2n només amb l’alumnat de francès, però això hauria trencat el nostre model d’agrupaments no segregadors”, explica el director del centre, Xavi Murillo. A 3r i 4t d’ESO també hi haurà uns moments setmanals de barreja de grups, a causa de les optatives i els diferents itineraris curriculars previs a la tria del batxillerat. En tots aquests casos, les mesures de prevenció s’extremaran encara més, diu Murillo, i “l’alumnat participarà activament en tots els protocols de desinfecció, ventilació dels espais, ús de mascaretes, etc.”

Evaristo González, director de l’Institut Torre de Palau de Terrassa, també creu que “els grups estables d’ESO al nostre centre són factibles, si bé impliquen un gran treball organitzatiu per aconseguir un número reduït de professorat a cada grup i evitar la mobilitat de l’alumnat”. En aquest sentit, per Salvador Rovira “serà determinant si l’institut pot comptar amb aules mare o no”, ja que a secundària habitualment els alumnes es desplacen d’aula en aula. González opina també que “l’organització en grups estables seria més fàcil si s’haguessin pogut fer algunes matèries molt concretes en format virtual a l’ESO, en especial a 3r o 4t. Això hauria permès més espais disponibles al centre i menys temps invertit en combinacions provocades per aquesta limitació, i ja hem adquirit prou experiència en educació virtual com per confiar en aquesta possibilitat”.

Les bombolles a l’FP

Els directors d’FP consultats també veuen convenient i factible la creació dels grups estables. “Cada grup de cada cicle té el seu espai i grup de professorat assignat, però costa d’imaginar que la bombolla es pugui mantenir entre classe i classe, als espais comuns, durant les estones d’esbarjo i descans o quan els alumnes surtin a esmorzar”, apunta Montse Blanes, directora de l’Institut Bonanova, especialitzat en la família professional sanitària. En el seu cas, afegeix, s’hauran de ser “passes enrere en innovacions que teníem al cap” i que implicaven la creació d’equips multidisciplinaris per assolir objectius comuns. “Hi tornarem segur, però ara cal fer front a la pandèmia prenent el màxim de mesures de seguretat possibles, i si hem de fer renúncies des de la responsabilitat compartida que tenim les farem”, afegeix.

A l’Institut Rambla Prim, situat també al barri del Besòs i especialitzat sobretot en electricitat i electrònica, el seu director, Miquel Rausa, també té molt clar que caldrà extremar la prevenció perquè els grups bombolla siguin realment efectius, i per això en aquest centre s’ha dissenyat una primera divisió per aules i una segona per zones, amb entrades esglaonades i esbarjos diferenciats en espais i horaris, de tal manera que “els alumnes d’una zona no tinguin cap mena de contacte amb els d’una altra zona, ni tan sols casual”. Fins i tot en el cas dels lavabos s’ha decidit que “no seran utilitzats segons el gènere sinó segons l’espai ocupat”. Ara bé, “serà difícil impedir que a les entrades i sortides i fora dels horaris no s’incorri en situacions que en condicions normals serien habituals, com parlar amb companys d’altres grups o tocar-se entre amics”.

La bressol, sense reforç

I per acabar, no ens deixem l’escola bressol. Per Anna Castro, membre de la Coordinadora d’Escoles Bressol i directora de l’escola bressol municipal La Cadireta (El Bruc), cada centre farà com podrà, ja que en aquest cas no està previst l’increment de dotacions de personal, i per tant en general serà difícil implementar estratègies que impliquin una reducció de contactes entre els infants. “La nostra escola disposa d’espais suficients i d’un entorn natural de fàcil accés, i això ens facilita les activitats a l’exterior, però hi ha moltes escoles on això és impossible”, diu Castro. Sí que notaran canvis, com el fet que fins ara les propostes educatives es planificaven segons els interessos dels infants i no en grups d’edat, “i actualment hem d’establir els grups estables en funció de l’edat dels nens i les nenes, ja que determinen una ràtio concreta”, comenta. “El que està clar –afegeix– és que s’està fent més evident on hi ha més mancances, i és en aquells sectors no productius de la societat, com l’educació, la salut i els serveis a les persones en general”.