Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Professionals sanitaris de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida: «Estem esgotats i molt preocupats, i patim per la manca de personal»

    Totes les hipòtesis apuntaven que l’estiu i la calor suposarien una treva en el nombre de contagis per coronavirus. La fi de l’estat d’alarma i el conseqüent augment de la mobilitat, però, han comportat diversos focus de contagis a tot l’estat espanyol. Un dels focus més preocupants és a la comarca del Segrià, que en les últimes setmanes ha experimentat un repunt important de contagis, fins a registrar-se més de 500 en l’última setmana, especialment en les zones hortofruiteres de la comarca. Davant d’això, el passat dissabte, després de descartar-ho el divendres, el Govern de la Generalitat va anunciar el confinament perimetral de tota la comarca.

    Els treballadors de l’Hospital Arnau de Vilanova, el més important de la comarca, es mostren preocupats pel nou rebrot del virus, que no preveien que arribés abans del setembre. «Fa poc més de dues setmanes ja estàvem a punt de buidar l’UCI i estàvem tots molt eufòrics. Però quan quedaven dos pacients en van tornar a arribar més, i això ens va xafar molt», explica Mireia Martínez, infermera d’UCI de l’Hospital Arnau de Vilanova. Actualment, hi ha 42 pacients ingressats amb coronavirus a l’Hospital, 5 dels quals es troben a la unitat de cures intensives. De moment, la pressió assistencial no és intensa, però això no tranquil·litza als treballadores. «La por sempre la tenim. Estem a l’expectativa del que pugui passar. El que vam viure el mes de març i abril va ser molt bèstia, i no sé si podríem tornar a passar per això», assenyala Martínez. Malgrat la por, reconeix que, ara per ara, la major part dels casos són lleus i s’han donat sobretot en població jove i sana.

    Els professionals arrosseguen mesos de treball intens assistint als malalts de coronavirus i no han tingut encara una treva. «Estem esgotats i molt preocupats.Tots esperàvem amb ànsia poder començar les vacances d’estiu i desconnectar, perquè no hem arribat a fer-ho. Però ara no sabem amb seguretat ni si les podrem fer quan tocava», explica Martínez. Des de l’Hospital s’ha assegurat als treballadors que les vacances les faran quan estaven estipulades i que la plantilla estarà coberta. «Si que és cert que contractaran personal d’altres comarques, però també patim perquè està havent-hi un repunt de casos de coronavirus a altres regions sanitàries i no tenim molt clar si realment això es podrà fer», assenyala Melba Sofia Concha, tècnica en cures auxiliars de l’Hospital Arnau de Vilanova i presidenta de la Junta de Personal.

    Respecte a l’actual manca de personal i la recerca de nous treballadors, José Ángel Montañés, metge d’urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova i delegat del sindicat Metges de Catalunya, assenyala que serà molt complicat trobar personal disponible pels mesos d’estiu. «Necessitarem personal d’urgències, de medicina interna i intensivista, que són unitats assistencials que no són fàcils de cobrir, perquè requereixen gent amb experiència i alta especialització». De moment, el Departament de Salut va demanar ahir que sanitaris i treballadors socials voluntaris de Catalunya acudeixin a Lleida per tal d’ajudar davant l’augment de casos de coronavirus que s’esperen els propers dies, fins que el confinament tingui els efectes esperats.

    Segons assenyala la representant de la Junta de Personal de l’Hospital, Melba Sofia Concha, la falta de personal és un problema que fa temps que s’arrossega a la regió de Lleida i al mateix hospital. «Estem molt infradotats de personal. I ara, amb la pandèmia, ho hem notat encara més. Durant anys no s’ha cuidat al personal i molts professionals han marxat a treballar a altres llocs. Ara en patim les conseqüències», assenyala. De fet, segons un informe publicat pel Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos (CGCOM), Lleida és la província espanyola on hi ha més mobilitat de metges, que marxen a altres territoris on tenen millors condicions salarials i laborals.

    La tècnica en cures auxiliars també assenyala la manca d’espais que té l’Hospital, cosa que, segons explica, s’ha fet més evident amb la pandèmia. «Hi havia un projecte d’ampliar les instal·lacions de l’Hospital, però amb la pandèmia s’ha aturat tot i no sabem quan es podrà reprendre», explica. Davant dels nous brots i per donar suport a l’àrea d’urgències de l’Hospital i evitar l’acumulació de pacients, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de la Generalitat va instal·lar el passat divendres un hospital de campanya, format per tres mòduls independents, al costat mateix de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Ara per ara, però, encara no se li ha donat ús.

    Els treballadors denuncien «manca de prevenció» de les administracions

    El personal sanitari entrevistat denúncia que la situació actual es podria haver evitat si hi hagués hagut un adequat control dels focus de contagi. «No hi ha estructures suficients per fer aquest control. Les mesures de confinament han arribat tard i malament», denuncia Montañés. Segons explica, el sistema de vigilància epidemiològica del Segrià està sobrepassat i no té suficient personal per dur a terme un bon seguiment i control d’aquests focus. «Quan els casos són pocs, això ho pot fer la primària, però aquesta també està saturada i té també una manca de personal important, i més encara en període de vacances», assenyala.

    Montañés és del parer que s’hauria de confinar la població del Segrià i d’altres territoris del voltant de manera més estricta a casa. «Entenc que social i econòmicament és una situació molt difícil, però des del punt de vista sanitari seria la millor solució per evitar la propagació del virus», apunta el metge d’urgències. Al seu parer, i vist amb la perspectiva d’ara, es va intentar recuperar massa aviat l’assistència sanitària ordinària. “Es va anar massa ràpid per treure feina pendent i no allargar llistes d’espera, preveient que els brots vindrien més tard” indica.

    Els sanitaris, més preparats que abans

    La sensació entre el personal sanitari de l’Hospital és que ara se senten més preparats per afrontar la crisi, ja que la situació viscuda durant el pic de la pandèmia els ha dut experiència i agilitat en la gestió dels pacients. «Ara els malalts els tenim més controlats, sabem com tractar-los, tenim els protocols molt més clars i, fins i tot, ens vestim més ràpid», explica Martínez. Aquesta infermera de l’UCI explica que la incertesa de l’inici de la pandèmia i la gran càrrega assistencial era molt angoixant. «Ens entrava un pacients cada dues hores. Vam arribar a doblar els llits d’UCI que tenim inicialment, que eren 22, habilitant l’UCI coronària i quiròfans», assenyala.

    En la mateixa línia, Montañés explica que l’Hospital està preparat i ha activat els plans de contingència necessaris. «Això ho hem fet abans que la situació explotés mediàticament. Dies abans, veient el brot de la franja d’Aragó, ens vam posar en alerta i vam començar a deixar una planta buida perquè preveiem que hi hauria un augment de casos», explica. A més, els professionals remarquen que actualment disposen d’una bona reserva de material de protecció, per la qual cosa, això no hauria de ser un problema, tal i com ho va ser en el moment àlgid de la pandèmia.

    Malgrat que la situació estigui força controlada, els sanitaris remarquen la necessitat de conscienciació de la ciutadania a l’hora de complir les normes de seguretat estipulades, com l’obligatorietat de dur la mascareta, complir la distància física de seguretat i el rentat de mans.

  • Ramón Mur: “El que està passant a Lleida és la punta de l’iceberg de tot el que pot passar a Catalunya i a l’Estat”

    Davant el rebrot que s’ha produït al Segrià, i amb el posterior confinament perimetral de la comarca, parlem amb el president del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL) sobre com veu la situació actual i les condicions en les quals viuen els temporers de Lleida des de fa anys. «És un problema sociosanitari que es repeteix any rere any i aquest any s’ha evidenciat de manera més greu amb la pandèmia. Crec que hem de ser capaços de cercar solucions estructurals perdurables i aquest és, sens dubte, un repte pel conjunt de la societat», sostè.

    Quina valoració fa de la situació actual al Segrià?

    És una situació preocupant actualment, perquè si bé fa uns 10 o 15 dies semblava que tot estava millor i que la situació actual era un escenari poc probable, s’han complert les premisses perquè passés tot el contrari. Segurament hi ha hagut una certa relaxació de les mesures per part de la ciutadania a partir de Sant Joan, però això ha passat a tot arreu i no s’han disparat els casos.

    Per un costat, a Lleida tenim una potent indústria agroalimentària, com són les indústries càrniques i les explotacions fructícoles. El desenvolupament de la indústria càrnica requereix d’un entorn de treball que fa més propici que tinguem focus de coronavirus, com les temperatures més baixes, la humitat de les unitats o que són llocs de treball on, amb freqüència, costa respectar les mesures de seguretat de distanciament que els serveis de prevenció de riscos han indicat. Hem de dir, però, que són focus estudiats i en seguiment.

    Per altra banda, la indústria fructícola, pel seu component estacional, ha tingut un efecte crida sobre els col·lectius més vulnerables i sense recursos, que han ocasionat moviments poblacionals desordenats. S’estima que poden ser prop de 30.000 persones. La pregunta és com arribaven temporers si estàvem en estat d’alarma? El sector primari és un servei essencial i, per tant, molts van venir, certament, amb contractacions. Això no és cap problema. Però un gran nombre de persones han arribat sense contractació prèvia en origen i, per tant, sense previsió d’estructures d’acollida. És una situació que constatem que es produeix des de finals d’abril, que ens va generar preocupació des del seu inici i així ho notifiquem.

    Però la situació dels temporers, que viuen en molt males condicions i al carrer, passa cada any, com és que això no s’ha solucionat abans?

    Crec que és important destacar que l’arrel de la situació actual és, per descomptat, d’ordre sanitari, tot i que té el seu fonament en unes raons socials, demogràfiques i econòmiques. Ara, amb el coronavirus, la situació socioeconòmica del treballadors temporers s’ha fet molt més evident. El que passa és que abans ningú patia per ells, i ara sí. Els temporers -insisteixo- potser han vingut encara més aquest any precisament perquè la situació de crisi econòmica ha deixat a molta gent sense ingressos, sense feina. És un drama, un autèntic problema social. Fa anys que passa, però no es prenen mesures socials i molts segueixen sense tenir habitatges dignes o viuen en amuntegament. Tot això fa difícil aplicar mesures de quarantena o fer-ne el seguiment dels contagis.

    En el cas d’infecció per coronavirus la gent s’ha de confinar, però pels temporers confinar-se suposa no tenir ingressos…

    Així és, però el control de la pandèmia passa per detectar pacients simptomàtics i aïllar-los, tant a ells com als seus contactes. El problema és, on els confines si no tenen un habitatge? Si no tenen una adreça, si estan al camp….

    Per on passa doncs la solució?

    És un problema sociosanitari que es repeteix any rere any i aquest any s’ha evidenciat de manera més greu amb la pandèmia. Crec que hem de ser capaços de cercar solucions estructurals perdurables i sostenibles. Aquest no és un problema d’alguns sectors, d’alguns col·lectius o de determinats perfils socials. Aquest és, sens dubte, un hàndicap pel conjunt de la societat i el seu abordatge passa necessàriament per fer una intervenció multidisciplinària entre totes les àrees i entitats que podem donar-hi suport.

    Quina capacitat tenen el serveis d’atenció primària del Segrià?

    La situació de l’atenció primària és molt complicada. Per intentar reduir la transmissió comunitària s’han d’identificar els possibles casos, fer PCR, s’ha d’estudiar i fer el seguiment dels contactes, que són un nombre molt elevat de casos i fer el seguiment de les mesures d’aïllament. Això suposa una gran càrrega de treball, però ara també ens trobem amb les persones que, després de 3 o 4 mesos d’espera, demanen visitar-se i fer el seguiment de les seves patologies, que ja no poden demorar-se més i, òbviament, això significa prestar atenció de tot el que no s’ha fet. Ara hem de fer aquesta feina i, a més a més, l’altra.

    Hi ha suficient personal sanitari per fer cobrir aquestes necessitats?

    No, està clar que necessitem reforços. Ara hi ha gent que està de vacances, ja que van demanar que les féssim a l’estiu. A més, venim d’una situació d’esgotament, de cansament acumulat i estem davant d’uns requeriments d’atenció que van en augment …i no hi veiem la fi. Que passarà els pròxims mesos? Ara s’està desenvolupant un ambiciós pla de contingència per intentar donar solució al problema actual, esperem que funcioni. Lleida pot ser la punta de l’iceberg del que ens pot tornar a passar.

    El virus ha perdut intensitat?

    Els casos es comporten com sempre i el virus segueix circulant. Però de moment, el cert és que hi ha més contagis de persones joves i, per tant, els casos són menys greus. Però si torna a arribar un altre cop a la població més envellida i amb més patologies ens podem trobar com abans, donat que la situació actual és de transmissió comunitària.

    Creu que el confinament s’hauria d’haver fet abans?

    El confinament és una eina que les autoritats apliquen amb criteris objectius. El que opino és que abans d’arribar a aquest confinament es podien haver treballat altres aspectes que potser haguessin pogut evitar aquest desenllaç. Per exemple, un major control dels moviments de la població, no per ficar-hi tanques sinó per donar suport a partir de les contractacions de temporers en origen. Aquí crec que l’abordatge del factor social i econòmic s’ha menystingut del tot.

    Tornant a la situació dels serveis sanitaris i de l’atenció primària, què caldria fer? 

    La solució passa per una reforma global del sistema sanitari i de l‘atenció primària, que no s’ha fet.  Cal fer un pacte polític i prendre això com una prioritat. La salut, a part de ser un dret fonamental, és també un important motor econòmic. Fa unes setmanes els col·legis de Metges i Infermers de Catalunya vam presentar un decàleg de propostes, i em consta que l’administració és sensible a aquesta necessitat. Però això s’ha d’abordar des del Parlament, canviant lleis… és una obligació el canviar el model, no pots ficar un pedaç, sinó fer una reforma de tot el sistema sanitari, per evitar un col·lapse. Sense reformular el model que tenim ara mateix no podrem assumir tot el que ens ve a sobre, no podrem afrontar la tardor i una situació com la que està passant ara a Lleida. Com deia, el que està passant a Lleida és, potser, la punta de l’iceberg de tot el que pot passar a Catalunya i a l’Estat. Ens cal un canvi de model. El model actual no aguanta aquesta pressió assistencial.

    Sense reformular el model que tenim ara mateix no podrem assumir tot el que ens ve a sobre, no podrem afrontar la tardor i una situació com la que està passant ara a Lleida

    Això passa per potenciar la primària primer?

    El problema de fons passa per una reforma més ambiciosa de l’atenció primària, empoderar-la realment, donar-li eines, recursos i autonomia. Es requereix un pacte sanitari per tal de fer una reestructuració del nostre model amb un consens de tots els partits. Crec que s’ha de fer i ja tardem. Si no es fa aviat, arribarem tard.

    Pel que fa als serveis hospitalaris del Segrià, creu que ara mateix estan preparats per fer front a una possible nova onada d’ingressos?

    Afortunadament, de moment, en l’àmbit hospitalari no hi ha massa casos greus, s’han fet importants plans de contingència per si fos necessari activar-los. Actualment, a l’Arnau de Vilanova hi ha 8 persones a l’UCI, això és perquè ara mateix els contactes es donen entre persones joves. És important que les persones més fràgils i vulnerables estiguin més protegides i elles mateixes han de tenir cura de no exposar-se. A més a més, s’han iniciat campanyes per la seva conscienciació, doncs la mortalitat en pacients fràgils, com ja sabem, és molt elevada.

    Falta més consciència per part de la ciutadania? La població s’ha relaxat?

    És tota la societat civil la que ha de treballar més proactivament en aquest sentit, com ja ha fet fins ara, amb prevenció i responsabilitat cívica personal. Però sobretot que les administracions estatal, autonòmica i local, facin un treball conjunt entre serveis de salut, ONG’s i altres actors socials, per cercar solucions estructurals perdurables que lliguin els objectius comuns de prevenció i lluita pal·liativa contra la COVID-19. Només treballant plegats ho aconseguirem.

  • El Sistema Sanitari Públic estava ja en una crisi profunda abans de la pandèmia

    El Sistema Sanitari Públic a Catalunya, com també a la resta de l’estat, estava ja en una crisi profunda, ara no valen declaracions genèriques dels que fins ara havien callat

    Molts professionals i treballadores del Sistema estan decebuts i molt desmotivats degut a la disminució i paràlisi crònica de recursos i manca de polítiques series que han comportat pèrdues de personal i  males condicions de treball amb  poques perspectives de millora. Això, junt a la denunciada reiteradament corrupció, retallades i externalitzacions privades de diners públics del Sistema Públic de salut. Ha explotat i s’ha fet més evident per tothom amb la crisi sanitària.

    Creixement constant de la despesa sobretot en fàrmacs, productes sanitaris, altes tecnologies i programes de dubtosa eficiència. Manca d’inversions necessàries (manteniment, reposicions i noves necessitats). Ciutadania que protesta i està cada cop més convençuda de la pèrdua de qualitat del Sistema Públic (en accessibilitat, llistes d’espera, urgències, etc),  gestors i polítics fent una “política” a curt termini, posant èmfasi en problemes puntuals, amb plans i programes sense recursos i que no es plantegen l’anàlisi i millora radical de tot el Sistema, quan les causes son multifactorials i de Sistema.

    Tot això, junt a la cultura hegemònica encara de medicalització de la vida tant per part de la majoria de la població com de molts professionals i d’interessos de negoci i corporatius, ha esdevingut en una insostenibilitat creixent del Sistema, amb dèficits pressupostaris anuals sobre el 15% sense comptar amb fer front a les noves demandes i necessitats.

    Nosaltres creiem que per fer front a aquesta situació és imprescindible una millora radical (des de les arrels) del Sistema. Han passat 34 anys de la Llei General de Sanitat que configurava el Servei Nacional de Salut, el món ha canviat, la demografia, la epidemiologia, els coneixements i els valors.

    Ara aquesta crisi, que s’ha fet explosivament manifesta amb la pandèmia, ens urgeix a fer un anàlisi  profund i integral per salvar aquest pilar de la societat de benestar i per això considerem que el primer serà prendre consciencia, tan política, ciutadana, com professional, de la necessitat de canvi de paradigma (de valors) passant de la importància actual posada en l’atenció a la malaltia ja instaurada, al valor de la Salut integral, personal i de la comunitat. Per això caldrà la posada al dia i la millora de tot el Sistema Públic de Salut, posant realment al centre del Sistema, tan en recursos com en polítiques i gestió, a la salut pública, la promoció i protecció de la salut amb tots els seus determinants i l’Atenció Primària i Comunitària integral.

    Per avançar en aquest camí proposem obrir un ampli debat imprescindible per assolir i acceptar aquest nous valors, tan a nivell professional i gestor com ciutadà, per produir aquesta nova cultura i valors i fer les propostes oportunes als nivells responsables del Sistema. Ho venim dient des de fa anys:

    Sobre el decàleg de propostes pel Sistema Sanitari post Covid-19:

    • Nou pacte per la Sanitat. El decàleg proposa un nou pacte entre forces polítiques per millorar la sanitat. La intenció està bé, però és difícil de creure quan no es porten a terme els acords del Parlament, els plans estratègics i els programes de millora. Amb els polítics que ens han portat fins aquí, ho tenim malament.
    • Més recursos econòmics. Demana 5.000 milions d’euros més cada any per sanitat (un augment del 55,5%). És una bona mesura, però cal pensar bé per què fer. Per donar més diners al negoci? Primer cal un nou model i uns objectius concrets.
    • Millors condicions i recursos per als professionals de la salut. Es tracta d’una bona mesura, augmentant la implicació, participació i corresponsabilitat del personal en el sistema.
    • Més recursos per a equipaments i infraestructures. Dependrà de per a quins equipaments i infraestructures es vulguin construir. Organització sanitària
    • Organització sanitària. Calen canvis profunds: avaluació de resultats en salut, autonomia de gestió i flexibilitat i qualitat laboral.
    • Coordinació entre àmbits assistencials. Està bé que l’atenció primària es posi al centre. Calen plans concrets i que es destini el 25% del pressupost de salut en l’atenció primària.
    • Més accent social. Cal més integració entre els serveis sanitaris i socials. Per a fer-ho, calen plans i recursos.
    • Per una Salut pública sòlida. Bona mesura, però calen plans, calendari i recursos.
    • L’experiència de la COVID-19, una oportunitat

    En conclusió, són mesures llargament necessitades i posades ja en estratègies i plans institucionals, semblen de sentit comú. Dites ara per algunes d’aquestes institucions, que han callat fins ara, em sonen a la estratègia de Lampedusa. Perquè el document no toca ni denuncia els principals problemes del Sistema, ni fa propostes de com anar cap aquests objectius.

    El decàleg No toca

    • La in-sostenibilitat del sistema. Si seguim centrats amb la malaltia a final de canonada: tecnologia sofisticada, hospital, fàrmacs, medicalització injustificada, iatrogènia, ineficiències, segueix dedicant-se a la malaltia i no fa el gir cap a la Salut i les cures.
    • No es parla de com fer front a la burocràcia, centralismes, manca d’autonomia, manca de transparència, manca de governança participativa
    • Encara avui el Sistema ha de solucionar la corrupció, portes giratòries, politització de càrrecs, interessos de lucre en la salut.
    • Sistema no integral, no universal, confusió interessada del tema públic-privat, indefinició interessada de sense afany de lucre, tercer sector, convenis i concerts, etc. Cal una legislació clara.
    • Perquè no podem subscriure aquest decàleg? Té una gran indefinició (brindis al sol) i mancances per fer front als problemes profunds del sistema. Jo crec també que per alguns dels signants i la seva trajectòria i interessos, altres signants segurament de bona fe, per les paraules boniques.

    Haurem de recordar: “Només els combatents de la primera hora tenen dret a ser els exterminadors de l’última. Qui no ha estat obstinat acusador de la prosperitat (d’alguns), ha de callar davant l’esfondrament. El denunciador és el legítim justicier de la caiguda” – Victor Hugo. Els miserables.

     

  • El govern apunta a un operador públic com a eina de gestió de les residències de gent gran

    El Parlament de Catalunya ha dedicat un grapat d’hores a debatre sobre el model de residències per a gent gran en un plenari celebrat aquest dimarts, després de la gran afectació que ha tingut la Covid-19 en aquests centres. A proposta dels grups i subgrups de PSC, CeC-Podem, CUP i PPC, la cambra ha debatut sobre la gestió de la pandèmia a les residències. L’oposició veu necessari d’investigar les errades, mentre que el govern n’ha defensat la gestió i ha fet autocrítica alhora.

    Tanmateix, ha quedat clar un consens general en la necessitat de transformar-ne el model. Hi han fet referència tant els grups de l’oposició com els que integren l’executiu. El portaveu de Junts per Catalunya a la comissió d’investigació creada dimarts mateix, Josep Maria Forné, ha reconegut la necessitat de «no només investigar el present, sinó de considerar el model». Al ple, els republicans El Homrani i Vergés han parlat d’un “operador públic que integri el vessant social i sanitària” com a eina de gestió futura.

    L’oposició insta a repensar el model residencial

    La necessitat de canviar el model de residències ha estat el fil comú de les primeres intervencions, a càrrec dels grups i subgrups que van demanar aquest debat monogràfic.

    Raúl Moreno (PSC-Units) ha defensat la necessitat de “canvis substancials després del que hem viscut”, i ha instat el govern a “prendre’s seriosament les conclusions” que es derivin tant del debat parlamentari com de la comissió. “Si s’haguessin atès les consideracions que hem aprovat durant aquests anys, la situació hauria estat diferent”, ha acusat Moreno, qui ha parlat de “situar el sector allà on li toca” i de “reconèixer la tasca dels seus professionals”.

    Jéssica Albiach, en representació de Catalunya en Comú-Podem, ha assegurat que “ens estem jugant l’esfondrament de l’estat del benestar o el seu reforçament com a projecte col·lectiu”. Segons la diputada cal “revertir la lògica neoliberal que et converteix en una càrrega quan ja no ets productiu ni consumidor” i evitar que les residències siguin “aparcaments de gent gran amb què alguns es fan rics”. “Ens mereixem un sistema públic de residències que siguin llars comunes, unitats de convivència on poder seguir desenvolupant projectes vitals i establir una nova etapa vital”, ha apostat.

    En la mateixa línia, Vidal Aragonès (CUP) ha opinat que “cap govern de la Generalitat ha volgut apostar per una xarxa pública de residències”. Segons el diputat, “el col·lapse no té origen en la Covid-19 ni amb la seva gestió, sinó amb els elements que determinen el model: aprofitament de la gestió privada per infradotar pressupostàriament les residències, les condicions de les treballadores i un sistema d’inspecció que no és útil”.

    El representant del PPC, Santi Rodríguez, ha deslligat la problemàtica de la gestió pública o privada: “No és un problema de titularitats, sinó de model”, ha opinat. Rodríguez ha assegurat que “vam configurar les residències com una extensió dels domicilis i no com a hospitals” i que “cal abordar-ne el debat”.

    La cap de l’oposició, Lorena Roldán (Ciutadans), ha agraït les explicacions dels consellers però creu que “no n’hi ha prou amb reconèixer els errors, cal aprendre’n”. S’ha mostrat oberta a arribar a “solucions des de la unitat i la responsabilitat pel bé de la nostra gent gran”, però després ha acusat el govern dirigit per Torra de deixar la pandèmia en un segon pla «perquè han seguit governant pel Procés i per l’autodeterminació».

    Torra defensa la gestió i contextualitza la crisi

    El president Quim Torra ha estat el primer membre del govern a intervenir i ha contextualitzat la gravetat de la situació viscuda a les residències catalanes: “Ha afectat tots els sistemes residencials d’Europa de la mateixa manera”, ha assegurat. Quant a la gestió ha defensat la rapidesa amb què van actuar: “El 6 de març es va recomanar no fer visites a les residències, vam regular-ne el nombre i extremar la higiene. Vam actuar des del primer minut”, ha dit.

    Si bé el president ha lamentat les més de 4.000 morts als centres catalans, que suposa gairebé el 7% dels residents, ha parlat d’una transparència que no troba a les dades del govern espanyol: “L’Estat ha tancat en fals les dades de traspassats en residències i a domicilis”.

    El cap de l’executiu ha criticat la postura d’alguns grups parlamentaris que “avui es queixen però formen part de governs a altres comunitats autònomes amb els mateixos i dissortats efectes de la pandèmia i, en la majoria de casos, pitjors”. Torra també ha acusat l’Estat d’un “infrafinançament que ha estat un condicionant” en la crisi de la pandèmia als centres residencials per a gent gran.

    En una llarga intervenció, el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir el Homrani ha reconegut la necessitat de fer «una mirada autocrítica per donar una millor resposta». Per exemple, ha reconegut que hauria estat necessari tancar les visites als centres residencials abans del que ho van fer. També s’ha mostrat obert a revisar el model actual: «Hem de fer un redisseny amb un operador públic que integri el vessant social i sanitària».

    El Homrani ha valorat positivament el pla de contingència per protegir les residències en cas d’un rebrot o nova onada de coronavirus a la tardor, aprovat recentment de la mà de la consellera de Salut Alba Vergés i que inclou la reserva de places buides, la sectorització i creació de circuits dins dels espais residencials o un reforç del personal sanitari d’atenció primària valorat en més de 15 milions d’euros.

    Vergés també ha insistit en la idea d’una agència pública que controli el sistema residencial i hi inclogui el vessant més laboral i social i el sanitari. “Hem de repensar com volem cuidar i atendre les persones grans, però no conceptualment. Hem d’avançar per planificar i gestionar conjuntament el territori», ha dit la consellera de Salut.

    Una comissió del Parlament investigarà la qüestió

    Poc abans de l’inici del ple s’ha constituït una comissió d’investigació que analitzarà la situació de les residències per a gent gran durant la pandèmia del coronavirus. La van proposar a mitjans de maig els grups parlamentaris de Cs, PSC-Units, CatECP, CUP i PPC i tot l’arc parlamentari hi va votar a favor.

    En efecte, Santiago Rodríguez (PPC) ha defensat a la seva intervenció que la comissió tindrà “un format més pausat però més intens per tal d’aprofundir en què ha passat, les responsabilitats i les solucions”. Una de les temàtiques que es tractaran, tal com ha avançat Jéssica Albiach (CeC-Podem), serà “la prohibició de trasllat de residents a l’UCI o el retorn forçat per aplicar-hi pal·liatius quan no són centres sanitaris”.

    La comissió estarà presidida per Vidal Aragonès (CUP-Crida Constituent), que ha assegurat que “hem constituït aquesta comissió perquè no volem que mai més torni a repetir-se una situació com la viscuda entre març i maig de 2020”. Aragonès ha exposat l’objectiu de la comissió: “L’anàlisi i la investigació de formes de gestió de residències durant la crisi de la Covid-19 presentant especial atenció a les més i menys des del punt de vista de protegir la vida i mantenir la vida digna”. La resta de la mesa la componen la vicepresidenta Najat Driouech (ERC) i Elisabeth Valencia (Cs) com a secretària.

    Serà en aquest espai on diferents entitats del sector de la cura a la gent gran -les patronals FEATE i ACRA i les entitats Edat i Vida, Llars per Viure i Sumar- podran intervenir. En un principi ho havien de fer al ple del Parlament, però la junta de portaveus, seguint les indicacions dels lletrats de la cambra, han acordat posposar les intervencions a la comissió perquè gaudeixin de més temps i profunditat.

  • Lliçons apreses de la crisi de la COVID-19 i propostes de canvi del sistema de salut

    Des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) s’han recollit reflexions al voltant d’aquesta crisi en un document elaborat per professionals de diferents àmbits assistencials, on també es formulen propostes de canvi. El document COVID-19. Lliçons apreses. Per una reforma del sistema de salut de Catalunya planteja la necessitat d’accelerar el procés de transformació del sistema sanitari i apel·la a un pacte de totes les forces polítiques, el qual hauria de ser una prioritat absoluta a l’agenda política, i a la implicació dels agents professionals.

    Segons assenyala el CCMC, la crisi de la COVID-19 ha posat en evidència les fortaleses, però també les mancances del sistema sanitari català. En aquest sentit, s’explica que la capacitat auto organitzativa dels professionals, d’aportar solucions i de fer front a la situació de manera autònoma i col·laborativa ha estat un dels aspectes més positius que caldria aprofitar d’aquesta pandèmia.

    El document elaborat consta de dues parts. La primera part proposa els quatre eixos sobre els quals haurien de pivotar les accions generals per a la refundació del sistema sanitari: finançament, professionals, organització sanitària i salut pública. La segona part formula propostes concretes per diferents àmbits assistencials: atenció primària, hospitals, atenció intermèdia i residencial i salut mental.

    Tenint en compte que tan sols hem superat una primera fase de la pandèmia de COVID-19 i que tot apunta que haurem de fer front a noves emergències i episodis de crisi, el document resta obert a revisions i noves aportacions en funció de l’evolució de la situació i dels reptes que es vagin plantejant.

    El contingut d’aquest treball ha servit també de base per a l’elaboració del Decàleg per a la reforma del Sistema de Salut de Catalunya, que van elaborar de manera conjunta el CCMC, la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) i que va ser presentat públicament el passat mes de juny. Aquest decàleg conté propostes generals de reforma i s’ha fet arribar a les autoritats polítiques de Catalunya i de l’Estat. També va ser presentat al Congrés dels Diputats en una compareixença del president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós.

  • Salut i Treball presenten un pla de contingència per protegir les residències a la tardor

    Els Departaments de Treball i Salut han presentat un pla de contingència adreçat a les residències de gent gran per fer front a un possible rebrot de la Covid-19 aquesta tardor. Les actuacions dissenyades, com han explicat, volen garantir el màxim nivell de protecció i atenció a les persones que viuen en centres residencials, un col·lectiu especialment vulnerable a la Covid-19. La implementació d’aquest pla suposarà una inversió de 96 milions d’euros per part de les dues conselleries.

    El pla de contingència té com a objectiu principal establir un blindatge de les residències davant la Covid-19 i, en cas que el virus entri en un centre, preveu mesures que volen garantir l’atenció social i sanitària i frenar possibles contagis. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha recordat que “seguim en epidèmia i les residències són un espai especialment complexe”, fet pel qual ha donat molta rellevància a les mesures que es prenen a partir d’ara i demostren la visió conjunta que ambdós departaments tenen de com s’ha d’abordar l’atenció, social i sanitària, de tota la població en general i de les persones més vulnerables davant la COVID19 en particular.

    Per la seva banda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha explicat que “els dos Departaments hem treballat conjuntament en aquest pla de prevenció i d’actuació perquè, com malauradament hem vist durant la crisi sanitària, les residències de gent gran han estat un dels sectors més afectats per la covid-19, a Catalunya, a l’Estat espanyol i a la resta d’Europa i del món. Això que ha passat aquí ha passat a tot arreu perquè es tracta de les persones més vulnerables: persones d’edat avançada, moltes amb patologies prèvies i amb dependència, que requereixen de la cura constant, del contacte i la proximitat de les professionals. Per això ens preparem per protegir i cuidar les persones més vulnerables de la millor manera possible”.

    El pla, des de l’àmbit de Salut

    Pel que fa a l’àmbit de Salut, el pla contempla, com a primera novetat, que les residències es dotin de material de protecció per a 4 setmanes i per això Salut oferirà als centres adherir-se a una plataforma de compra centralitzada, que faciliti el subministrament, distribució i qualitat del material, a l’igual que la resta del sistema de salut. En segon lloc, es mantindran les intervencions de sectorització, circuits i suport pel control de l’entrada de la infecció i de la seva disseminació, mentre que en tercer lloc, pel que fa a la detecció de casos, es preveu fer proves PCR en cas de sospita i també als contactes dels residents i dels seus professionals a càrrec. El pla també inclou una millora dels sistemes d’informació, degut al desplegament de l’accés a l’ECAP des de totes les residències. A més, es potenciarà una atenció integrada, tot reforçant els equips d’atenció primaria i d’atenció intermèdia.

    De fet, pel que fa al reforç d’atenció des de la primària, i entenent que és l’encarregada de proporcionar una atenció centrada en les persones més propera, equitativa i segura, que garanteixi el contínuum assistencial a les persones que viuen en residències, és reforçarà amb l’equivalent a uns 450 professionals sanitaris destinats a reforçar l’atenció als residents (163 metges i 270 infermeres). Tot plegat, suposa una inversió de més de 15 milions d’euros.

    Els equips d’atenció primària treballaran coordinadament amb els equips assistencials i de direcció de les residencies per avaluar la situació de tots els residents i elaborar el pla individualitzat d’intervenció. Pel que fa als centres d’atenció intermèdia han de tenir un paper rellevant en el maneig d’un possible rebrot a la tardor, especilment tenint en compte que la població major de 65 anys són persones especialment sensibles a patir complicacions greus derivades de l’afectació per part del coronavirus SARS-CoV-2.

    Els centres d’atenció intermèdia tenen per objectiu l’atenció dels següents col·lectius: atendre persones afectades per la COVID19 derivats d’un hospital d’aguts per continuïtat del tractament, atendre els seus propis casos nosocomials i atendre persones grans que viuen al seu domicili o a centres residencials que precisen atenció d’internament alternativa a l’hospitalització convencional.

    Per últim, i entenent que caldrà incrementar la contractació de llits al sistema, es podrà arribar a incrementar en prop de 500 llits els destinats a tenir cura d’aquestes persones, amb un cost de més de 25 milions d’euros.

    El pla, des de la vessant d’Afers Socials i Famílies

    Pel que fa a l’atenció social, l’ordenació i el reforç de l’àmbit residencial, el Pla incorpora 4 eixos que seran implementats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb un pressupost global de 56 milions d’euros:

    Reserva de 2.800 places buides per incrementar la capacitat de resposta de les residències davant possibles rebrots
    El conjunt de residències de Catalunya disposaran d’un total de 2.800 places lliures d’ocupació per a millorar la seva capacitat de resposta. En aquest sentit, el parc de places buides permetrà prendre mesures de sectorització immediata, l’aïllament davant de casos probables o confirmats i l’atenció d’usuaris asimptomàtics positius o amb curs lleu de la malaltia.

    El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies assumirà el cost d’aquestes places no ocupades.

    Reubicació de les persones residents en espais de suport

    Es tracta d’una de les estratègies posades en marxa els darrers mesos per traslladar persones grans de la seva residència a altres espais (centres residencials, espais de nova creació, clíniques habilitades, hotels o albergs), amb l’objectiu de separar persones sanes de malaltes o amb simptomatologia i fer el correcte aïllament i atenció. Fins ara s’han reubicat 2.679 persones grans.

    El pla de contingència per a la tardor preveu mantenir espais de suport per la reubicació de residents en cas de necessitat, ja sigui per congestió, limitacions o dificultats estructurals per fer aïllaments. Els trasllats es faran tant a espais de nova creació com a centres residencials grans, capaços de donar suport a residències amb dificultats estructurals per a fer aïllaments.

    Retorn voluntari al domicili

    Es mantindrà la possibilitat que l’entorn familiar del resident sol·liciti el retorn temporal i voluntari al seu domicili, conservant la plaça residencial, sempre que la persona estigui estable i sense símptomes associats a la Covid-19. Més de 700 persones grans que vivien en una residència van retornar al domicili familiar durant aquests mesos.

    Contractació de nous professional per reforçar l’estructura de personal de les residències.
    Per fer front a un possible rebrot, s’augmentarà el personal estructural de les residències amb la contractació de 1.800 nous professionals en gerocultura que prestaran atenció directa als residents i garantiran l’aplicació de les mesures d’aïllament i d’organització assistencial.

    Així mateix, s’incrementarà el personal d’infermeria residencial amb la contractació de 370 infermeres per a reforçar l’atenció sanitària 24h en residències de més de 60 places. Aquests nous professionals també es coordinaran de manera molt estreta amb els professionals d’atenció primària.

    El pla de contingència preveu adaptar també les funcions del responsable higiènicosanitari per reforçar les tasques vinculades a la prevenció, que evitin la transmissió de malalties entre les persones residents i les treballadores.

    La borsa de personal activada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) durant la crisi sanitària, que compta amb més de 4.000 persones inscrites, es mantindrà en funcionament els propers mesos, així com també la formació adreçada al personal que s’incorpora a treballar en aquest sector. Aquesta borsa ha esdevingut una eina clau per a cobrir les baixes del personal de les residències i garantir l’atenció a les persones usuàries d’aquests centres.

    El Pla inclou també formació en l’àmbit residencial, tant per a nous professionals com per les treballadores del sector i els equips directius de les residències.

    A més d’aquests quatre eixos, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies té previst el reforç de personal propi, amb un programa de tres anys que impulsarà a la tardor i que suposarà la contractació de 219 persones. El nou personal tindrà, entre d’altres funcions, fer un seguiment acurat i de proximitat a les residències i reforçar la Inspecció Social, amb especial atenció a la qualitat assistencial.

    Agència integrada d’atenció

    Per últim, els conseller han explicat que el dos departaments comparteixen una mateixa mirada sobre el model d’atenció a les persones grans i dependents, així com la necessitat de garantir una millor resposta pública a les persones en situació de vulnerabilitat i amb necessitats d’atenció sanitària i social complexes a causa de la fragilitat, la cronicitat, la dependència i l’exclusió social, tot superant la fragmentació dels processos d’atenció, i facilitant la transició i continuïtat entre el sistema sanitari i social.

    Segons Chakir el Homrani, “tenim el convenciment que com a país no únicament hem de revisar el model de residències, sinó que hem de repensar com hem atendre i cuidar a les persones grans. Com gestionem el repte de l’envelliment de la nostra societat, com fem possible l’envelliment km. zero i com potenciem l’autonomia personal. I creiem que aquest redisseny l’hem de fer amb un operador públic en forma d’agència que integri la vessant social i sanitària en les diferents fases del procés: avaluació, planificació i acció”.

    En aquest sentit, els consellers han anunciat avui la creació de l’Agència integrada d’atenció, amb governança al 50% entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Salut, que afronti dos reptes: d’una banda, l’abordatge integral de l’autonomia personal i de la dependència, des de la vessant social i sanitària; i d’altra banda, fer possible l’envelliment Km0, reforçar la prevenció, intensificar els serveis d’atenció domiciliària, eixamplar la xarxa de suport comunitària i retardar i evitar el màxim possible la institucionalització, és a dir, que la persona vagi a viure a una residència.

    Aquesta agència serà un disseny treballat conjuntament amb els actors implicats de la societat, les administracions locals, els agents socials –sindicats i patronals–, el tercer sector, els sectors sanitaris i socials i la ciutadania.

    L’agència ha de ser l’instrument que ens permeti planificar conjuntament en l’àmbit residencial amb una única mirada, ens ha de permetre gestionar de manera conjunta al territori i tenir una veritable atenció única i integrada dels dos àmbits. I ha de tenir capacitat d’intervenir i de ser l’eina més eficient per a redefinir el model d’atenció residencial.

  • El 70% dels avis infectats en residències són asimptomàtics, segons un estudi de la Vall d’Hebron

    Un equip multidisciplinari de professionals de la Vall d’Hebron, en col·laboració amb diversos centres d’atenció primària, va iniciar un estudi per controlar la transmissió del SARS-CoV-2 en les residències de gent gran entre el 10 i el 24 d’abril de 2020. Els resultats, publicats a la revista Emerging Infectious Diseases, indiquen que gairebé un 24% de la gent gran resident i un 15% dels treballadors eren positius per SARS-CoV-2. Una dada molt destacable és que més de la meitat d’ells eren asimptomàtics, en concret el 69,7% dels residents i el 55,8% dels treballadors.

    L’equip, coordinat per la Dra. Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, i pel Dr. Benito Almirante, cap del Servei de Malalties Infeccioses, va estudiar amb proves PCR al voltant de 6.000 persones, entre residents i treballadors, d’un total de 69 residències de gent gran, tant públiques com privades, de l’àrea d’influència de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Com va assenyalar el Dr. Xavier Martínez, metge del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de la Vall d’Hebron i un dels autors de la publicació, «es tracta del primer estudi sobre l’impacte de la COVID-19 a les residències que es publica realitzat sobre una mostra tan gran de persones i l’actuació homogènia en totes les residències aporta una gran validesa als resultats obtinguts”.

    Aquestes dades demostren una transmissió molt elevada del virus en aquests centres, especialment afavorida per les característiques pròpies de les residències, com ara les habitacions i els banys compartits, altres espais comuns, i la convivència de persones dependents que requereixen molta atenció. En aquest sentit, l’elevat percentatge de casos asimptomàtics juga un paper rellevant en la disseminació del virus en aquest tipus de centres. Com s’indica des de l’Hospital, «és fonamental detectar tots els casos, tant simptomàtics com asimptomàtics, per tallar la cadena de transmissió de la forma més ràpida possible».

    Davant els resultats obtinguts, els investigadors recomanen la implementació d’una estratègia centralitzada de prevenció i control de la COVID-19 que inclogui el cribratge de residents i professionals, independentment de la presència de símptomes, per tal de prevenir i controlar brots de COVID-19 en aquest grup de persones tant vulnerables.

    L’Hospital de la Vall d’Hebron assenyala que el treball conjunt amb els Centres d’Atenció Primària va ser essencial per a portar a terme les accions en cadascuna de les 69 residències, per fer el seguiment dels pacients que no requerien ingrés hospitalari i per fer la sectorització a les residències i evitar nous contagis. Algunes de les mesures més importants que es van adoptar van ser aïllar els residents infectats, formar els treballadors sobre les mesures de prevenció i designar àrees específiques per als residents segons els resultats.

  • La nova normalitat a les residències de gent gran

    Les residències per a gent gran, un dels focus i punts crítics durant la pandèmia del coronavirus, han començat a Catalunya la seva particular ‘nova normalitat’. La Covid-19 s’ha acarnissat amb els geriàtrics: s’hi han donat el 32’5% de les morts registrades per coronavirus al país, segons les darreres dades del Departament de Salut. Quant al nombre de casos d’infecció, gairebé 15000 dels poc menys de 72000 positius que s’han comptabilitzat a Catalunya són de persones grans residents a residències. Tanmateix, la dada podria quedar-se molt curta.

    El 24 de maig va ser el darrer dia que el Departament de Salut va publicar les dades de persones sospitoses de tenir la Covid-19. Llavors, el nombre de residents amb positius confirmats o sospitosos era de 50282. Tenint en compte que a Catalunya viuen a residències al voltant de 64000 d’avis i àvies, la proporció d’afectats sobre el total d’usuaris va arribar al 78’5%.

    «En una situació de represa de normalitat incrementa el risc que pugui entrar de l’exterior la infecció», reconeix el Departament de Salut, que assumeix el risc «donada l’actual tendència a la millora de la situació epidemiològica, així com per la necessitat de poder recuperar la interacció i retrobar els vincles«.

    La tornada a la normmalitat es regula a través del PROCICAT (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya), que ha validat el ‘Pla sectorial de represa de la normalitat en l’àmbit de residencial’ amb “mesures que promouen la identificació precoç dels casos i el seu maneig adequat” per evitar la propagació dins dels centres.

    «La priorització és recuperar al màxim la normalitat dintre dels centres residencials però sempre garantint les mesures de prevenció i seguretat adequades», asseguren fonts del Departament, que recorden la particular vulnerabilitat de qui resideix a les residències i les característiques especials d’un entorn de convivència comuna.

    Verd, groc i vermell: detecció ràpida i aïllament adequat

    El principal eix del pla, que hauran d’aplicar tots els geriàtrics catalans, és la detecció ràpida dels casos positius de coronavirus. Els usuaris i treballadors passaran diàriament per una llista de validació que inclourà una mesura de temperatura, la recerca de possibles simptomatologia i una avaluació de contactes amb persones probables o confirmades de tenir el virus.

    En funció del resultat de la llista de validació, els usuaris seran repartits en tres grups -A, B, C- amb el seu corresponent color -verd, groc i vermell-. Aquest mecanisme és l’escollit pel Departament de Salut per aïllar els pacients sospitosos o confirmats de tenir el coronavirus.

    En cas de no superar la llista d’ítems, la persona resident passarà a la ‘zona groga’, així com els seus contactes més estrets. Si qui no passa la prova és un treballador, «es retirarà del lloc de treball i se li indicarà que contacti amb la seva mútua laboral perquè li faci les proves corresponents».

    La ‘zona groga’ són les zones o plantes que la residència haurà d’habilitar per allotjar els pacients sospitosos de tenir la Covid-19, per seguir-ne l’evolució i esperar la confirmació diagnòstica. Si es confirma el cas, les persones residents hauran d’ubicar-se a la ‘zona vermella’, on els espais comuns són «exclusius per a persones amb Covid-19» i el personal s’haurà de canviar els guants i fer una higiene de mans entre cada pacient. Al contrari, si es confirma que l’usuari no pateix el coronavirus, tornarà a ser del grup A i a la zona verda.

    El retrobament amb les famílies

    La mateixa classificació per colors servirà per dividir els geriàtrics catalans. Rebran la qualificació ‘verda’ els centres aquella sense casos de Covid-19 i correctament sectoritzada. Seran ‘taronja’ aquelles amb casos de la malaltia però amb les zones ben dividides i amb el brot controlat, mentre que les ‘vermelles’ seran les que tenen una «situació no controlada, sigui per la dificultat de sectorització dels espais o per l’aparició de nous casos».

    El pla autoritza visites a les residències classificades com a verdes, a les taronges només «es permetran les visites als residents sense Covid-19 i en les zones habilitades com a verdes». Quant a les residències vermelles, «es deneguen les visites als centres que encara no mostrin un control adequat de la infecció». En aquest cas només podran entrar-hi familiars «quan el suport i el procés d’atenció a les persones ho aconsellin», especialment en l’acomiadament de final de vida. L’espai per a fer les visites, que el pla recomana que siguin en espais oberts i exteriors, dependrà de la capacitat organitzativa i dels espais del centre.

    També es contemplen les sortides a l’exterior de la residència per part d’usuaris del grup verd (sense malaltia ni símptomes). En els casos de llarga durada, «és recomanable que els usuaris que habitualment realitzen sortides als seus domicilis familiars tinguin una habitació individual i respectin la distància de seguretat». També es permet fer sortides de curta durada dels residents, acordades prèviament amb el centre i amb un document de declaració responsable del resident o la família.

    Per als usuaris a les zones groga i vermella -és a dir, sospitosos o confirmats de tenir el coronavirus- el pla entén “l’impacte emocional i cognitiu que té l’aïllament en els residents i els contactes” i contempla videotrucades i contactes telemàtics amb la família en el cas d’usuaris en planta groga i “la mobilització i socialització dels residents” en zona vermella en els espais habilitats a tals efectes.

     

    Segons la darrera actualització del Departament de Salut, a Catalunya el 72% de les residències estan descrites com a verdes, el 23% estan en situació taronja i només un 4% -39 centres en total- estan classificats com a residència vermella.

    La patronal Upimir demana responsabilitat familiar

    Davant la complexitat de la situació i l’increment del risc que el coronavirus entri a les residències quan aquestes comencen a obrir-se, la Unió de Petites i Mitjanes residències (Upimir) demana molta responsabilitat i cura a les famílies dels residents: “Podem discutir que ens agradi o no, però cal complir amb el que diu Salut”, diu Vicente Botella, doctor i president d’Upimir.

    “Hi ha residents que marxen acompanyats d’un familiar i tornen amb quatre, d’altres que se salten el temps permès o alguns que diuen que la seva mare no cal que dugui mascareta”, denuncia Botella. “He treballat en una residència durant el pic, i no és gens agradable veure com se’t mor la gent”, afegeix. Per aquests motius, Botella avisa que la patronal Upimir denunciarà davant la Fiscalia els casos sospitosos d’haver incomplert les normes fixades per les residències en virtut del pla de tornada a la normalitat del Departament.

    El dia a dia a les residències

    El pla aprovat pel PROCICAT també indica a les residències com realitzar el «procés de recuperació progressiva de la normalitat convivencial i de les activitats dels centres residencials». El text recorda les «implicacions inherents» d’un confinament, com ara «l’impacte psicoemocional i la pèrdua de l’autonomia personal i de les relacions interpersonals».

    Per això, el document preveu, a més de les sortides dels residents durant unes hores, caps de setmana o fins i tot períodes més llargs, les activitats fora del centre -com a museus o casals-, activitats grupals dins del centre o l’entrada a les residències de professionals externs.

    En tot cas, i en funció de les possibilitats d’organització de la residència, els residents «haurien d’estar dividits en unitats estables de convivència d’entre 10-15 residents i professionals», diu la guia. En aquest sentit, la patronal Associació de Recursos Assistencials (ACRA) demana al Govern més recursos: “Com més petites fas les unitats calen més cuidadors, necessitem més mans. És impossible aplicar-ho amb el personal que tenim«, va denunciar la presidenta d’ACRA, Cinta Pascual, en declaracions a l’ACN.

    També es tornen a permetre els ingressos de nous usuaris a residències classificades com a verdes i taronges. Qui hi ingressi haurà de tenir una PCR negativa realitzada entre un i cinc dies previs a l’entrada, s’ubicarà durant deu dies a una zona groga -amb els usuaris sospitosos de tenir el coronavirus- i l’usuari o la família hauran de signar una declaració que asseguri que en els deu dies anteriors no ha estat en contacte amb ningú sospitós de tenir el virus.

  • L’assignació de places MIR se celebrarà entre el 13 i el 31 de juliol

    El Ministeri de Sanitat ha comunicat que els actes d’adjudicació de les places MIR se celebraran entre el 13 i el 31 de juliol, a fi que els metges puguin començar a treballar el mes de setembre. Tal com indica el comunicat del Ministeri, el lloc i horari dels actes es comunicaran pròximament, en la resolució de la Direcció General d’Ordenació Professional. En tot cas, però, seran a la ciutat de Madrid.

    Atès que la situació de pandèmia i crisi sanitària segueix persistint, per raons de salut pública, el Ministeri de Sanitat recomana fer la sol·licitud de plaça de forma telemàtica, evitant en la mesura del possible els desplaçaments.

    El passat 29 de juny, el Tribunal Suprem va anular el procés de selecció de places que el Ministeri de Sanitat havia previst celebrar de forma telemàtica l’1 de juliol, després que 31 participants presentessin un recurs al Suprem perquè se suspengués cautelarment l’assignació de places via telemàtica. El Suprem instava al Ministeri a realitzar un model mixte, presencial i telemàtic, eliminant l’exclusivitat del procés telemàtic.

    Molts dels metges que van aprovar les proves MIR celebrades el passat mes de febrer han estat contractats temporalment per fer front a la pandèmia de la COVID-19, reforçant els serveis mèdics tan en centres d’atenció primària com en hospitals.

  • Eulen, un imperi de les externalitzacions en guerra familiar i assenyalat ara per irregularitats en dues residències

    La tragèdia de les residències de gent gran a Espanya té molts noms propis, però a Barcelona destaquen per ara dues: Mossèn Vidal i Aunós i Bertran i Oriola. O més aviat un: Eulen, el gegant multiserveis que es feia càrrec de tots dos geriàtrics fins que la Generalitat el va apartar de la gestió per unes mancances en l’atenció a les que ara veuen indicis d’irregularitats. Un revés que suposaria a penes una rascada per una empresa espanyola que va ingressar més de 1.500 milions d’euros el 2018 amb un model de negoci basat en contractes públics de tota mena (des de la neteja fins a la seguretat, l’educació o les residències) i que conviu des de fa anys amb una llarga i aferrissada batalla pel seu control lliurada pels fills del fundador, David Álvarez Díez.

    Eulen Sociosanitarios SA, la filial del grup per a l’àmbit del sector sanitari i de serveis socials, no aporta informació sobre el nombre de geriàtrics que gestiona. A Catalunya són set, segons ha pogut saber eldiario.es, tots ells de titularitat pública i guanyats en concursos en què la proposta econòmica sol tenir un pes determinant. La gestió de Mossèn Vidal i Aunós i Bertran i Oriola la va assumir en 2017, després que la Generalitat suspengués el contracte a la que aleshores era gestora, una UTE controlada per la constructora OHL, també per denúncies de maltractaments vers les persones grans.

    En aquesta ocasió, la Generalitat va intervenir dos geriàtrics durant l’epidèmia en detectar deficiències en el tracte a la gent gran, com va passar en total en 14 residències catalanes. Però després els va obrir un expedient sancionador en detectar irregularitats que podien anar més enllà. Els familiars, que han portat el cas als tribunals, denuncien una total opacitat informativa durant març i abril, símptomes de desnutrició i deshidratació dels usuaris i un incompliment de les ràtios de gericultors per ancià que van provocar “seriosos problemes” a la higiene, la medicació i la cura en general de la gent gran durant aquests dies. Així ho detallen en una carta que van fer arribar fa uns dies al president Quim Torra i que ha pogut consultar aquest diari. En total van morir 24 persones en Bertran i Oriola i 22 en Mossèn Vidal i Aunós.

    “Eulen sol entrar amb tot quan assumeix la gestió d’un centre. Sovint no respecta els acords dels treballadors i no dubten alhora rebaixar la qualitat de l’atenció a les persones per millorar l’oferta i treure més benefici”, resumeix una treballadora amb anys d’experiència en el sector, tot i que reconeix que aquesta és la pràctica habitual de les grans multinacionals que han desembarcat al sector (sense anar més lluny, aquestes dues residències ja patien manca de personal i deficiències en les instal·lacions amb l’anterior gestora, OHL).

    Els comptes publicats per Eulen Sociosaniarios SA mostren un volum de negoci de 127 milions d’euros en 2018, amb uns beneficis de 4,4 milions. Unes xifres que contrasten amb les despeses de personal: el sou mitjà dels seus 5.800 treballadors (estimat, de manera aproximada, a partir de les seves despeses de personal declarades) és inferior als 18.000 euros anuals, molt lluny de la mitjana espanyola. Destaca també que més del 40% del personal no és fix. eldiario.es s’ha contactat amb l’empresa per a aquest reportatge, però per ara no ha obtingut resposta.

    L’hereva contra els ‘díscols’

    El que ara és el Grup Eulen, un conglomerat que dóna feina a 85.000 persones en una quinzena de països de tot el món i factura 1.500 milions -segons les dades que ofereix la pròpia companyia- té el seu embrió a la Central de Neteja El Sol, fundada per David Álvarez Díez el 1962. Des del sector de la neteja, aquest empresari lleonès va anar ampliant els horitzons de la firma i va fer un salt determinant en fundar el 1974 Prosesa -l’actual Eulen Seguretat-, la divisió amb la qual va conquistar l’incipient mercat de la vigilància privada.

    Sense massa projecció pública, el nom del Grup Eulen (amb seu a Madrid des de 1982) es va anar convertint a poc a poc en un dels més habituals en les contractacions de serveis públics per part d’administracions autonòmiques i ajuntaments. A més de la neteja (des d’hotels fins a hospitals) i la seguretat, la llista de serveis que ha arribat a oferir és gairebé interminable: teleassistència, jardineria, assistència mèdica en empreses, escoles infantils, menjadors, residències, pisos de persones amb discapacitat, ambulàncies, manteniment de tota mena d’infraestructures…

    El 2009 va desembarcar als Estats Units en adquirir la signatura Asmo, responsable del handling (la gestió d’equipatges) en tretze aeroports de país, entre ells el JFK de Nova York. Aquest fita per a l’empresa va coincidir però amb l’inici de l’agra batalla de cinc dels seus fills, els que ell mateix va anomenar els díscols (Joan Carles, Pau, Emilio, Elvira i Marta), contra ell i dos fills (Jesús David i María José). Els crítics van tractar de desplaçar en el control de l’empresa i ell, als seus 82 anys, va respondre fent-se administrador únic i creant una societat patrimonial per mantenir les regnes amb la seva filla.

    Aquesta societat, Daval Control, és avui encara la que posseeix el 58% de les accions d’Eulen, i està controlada per María José Álvarez, presidenta del grup. Els díscols, per la seva banda, controlen la resta de la companyia a través d’una altra patrimonial fundada pel seu pare, El Ginebre, i en la qual sí que van aconseguir fer-se amb la majoria. Aquesta signatura és la que està darrere de la marca de vins Vega Sicília, així com de la càrnia Valls de l’Esla.

    “Dono gràcies a Déu perquè el conflicte familiar i empresarial ho puc solucionar en vida”, expressava Álvarez als seus afins a l’inici de les disputes, segons informava El País . Però no va ser així, més aviat al contrari. La seva mort el 2013 i el posterior repartiment de l’herència va empitjorar la disputa, que es va acabar dirimint als jutjats. Un dels últims capítols de la contesa es va resoldre al Suprem, que va rebutjar la revocació per ingratitud d’una donació d’1,5 milions per part dels cinc fills al seu pare entre 2005 i 2008.

    Álvarez, contra les pujades d’impostos

    Tant David Álvarez, primer, i María José Álvarez, després, com el conjunt de la companyia, han mantingut sempre un perfil baix quant a la seva exposició pública. No obstant, això no ha evitat que el Grup Eulen hagi aparegut sovint vinculat amb denúncies i reclamacions de caràcter laboral. La més sonada i recent va ser la vaga de vigilants de l’aeroport del Prat a Barcelona, ​​amb sous d’entre 900 i 1.100 euros al mes i jornades que es podien estendre fins a les 16 hores per poder completar el salari amb les extra.

    Aquests dies, passat el pitjor de l’epidèmia de COVID-19 a Espanya, María José Álvarez ha trencat el seu habitual silenci per concedir algunes entrevistes i aportar la seva visió sobre la situació econòmica de l’empresa i de país en general.

    A diferència d’altres grans sectors, el Grup Eulen ha mantingut el 75% de la seva activitat, ja que la majoria dels seus llocs de treball són essencials. 2.200 dels seus empleats s’han contagiat per coronavirus. Un jutjat de Gran Canària va arribar a obligar la signatura a proporcionar EPI als vigilants de l’Hospital Universitari Doctor Negrín. Sobre aquesta escassetat, Álvarez assegura en Expansió que van importar material de la Xina i Corea del Sud a preus “desorbitats”, però que va arribar un moment en què van deixar de rebre.

    Sobre el futur econòmic d’Espanya, no es va tallar el passat 18 de juny a l’hora de llançar crítiques vetllades a les actuals polítiques de govern. En amb prou feines 6 minuts d’intervenció en el fòrum Empreses Espanyoles Liderant el Futur, convocat per la patronal CEOE, es va queixar de la “inseguretat jurídica” viscuda durant aquests mesos de continus canvis normatius en el sector sociosanitari i va atacar de front les propostes de pujades d’impostos de l’Executiu (encara que PSOE i Podem després retirarien l’impost a les grans fortunes del pacte de reconstrucció).

    “Quan es parla de pujades d’impostos crec que qualsevol empresari o treballador no pot evitar mirar amb cara de sorpresa”, expressava. I assegurava que ja els ha costat bastant assumir la pujada del salari mínim en un model d’empreses, les de serveis, la facturació correspon en un 90% als costos. “Venim d’assumir una pujada del 22,7% i un 5,5% el 2020. Algú pensa que aquestes empreses es troben en condicions d’assumir qualsevol tipus de cost, sigui impositiu o d’un altre tipus?”, Es preguntava.

    Aquest és un article traduït de eldiario.es