Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Sortir de l’excepcionalitat cap a una nova normalitat

    La situació d’excepcionalitat generada per la pandèmia de la COVID-19 ha fet que l’atenció primària readaptés la seva activitat tant als centres de salut com als domicilis de les pacients. El treball ha estat encaminat a la identificació dels possibles casos de COVID-19 via telefònica o presencial, la indicació de l’aïllament, el seguiment dels casos sospitosos, la vigilància dels pacients que es podien i de fet es complicaven per derivar a un servei hospitalari, continuar amb les cures, els controls d’anticoagulants, el seguiment de pacients amb patologia crònica descompensada, atenció a la patologia aguda, i a més una infinitat de burocràcia generada per aquesta situació (baixes, partes de confirmació, informes, etc.).

    Tot això ha estat determinant en la contenció de la pandèmia. I a més en un escenari nou d’EPIs, protecció de pacients, zones netes i zones brutes dels CAPs que ha costat implantar en un principi per manca de material i d’habilitats perquè majoritàriament, no s’havia necessitat mai a AP.

    Ara s’obre un nou escenari que el FoCAP vol compartir amb professionals sanitàries, ciutadania, gestors i polítics. Escenari que necessita recursos econòmics i humans i també imaginació, per tal de continuar sent la porta d’entrada al sistema sanitari i donar força per poder continuar assumint noves responsabilitats com ara el seguiment de les residències.

    Un nou horitzó s’obre davant la pandèmia de la COVID-19. Continuem amb les mateixes activitats, tornem a fer el mateix? Amb aquest post volem iniciar un debat sobre cap a on ha d’anar l’AP en l’època post-COVID-19. Si continuem com fins ara o si és un bon moment per replantejar una estratègia que marqui un nou camí.

    Des de fa set setmanes, els CAPs han capgirat la seva organització per donar resposta a la pandèmia de la COVID-19. En aquests moments, quan sembla que s’ha superat el pic de l’epidèmia i la quantitat de feina relacionada amb la COVID-19 comença a minvar, cal plantejar com sortim d’aquesta situació excepcional que ha trastocat la nostra manera de fer les coses. No es preveu que tornem a la situació prèvia, de manera que cal anar adaptant l’organització dels equips a allò que vagi passant, però també cal aprofitar per replantejar el que fèiem i canviar dinàmiques de funcionament i actuacions que no sempre donen valor a l’atenció que fem.

    Mesures de protecció

    Un aspecte clau a tenir en compte és la protecció de professionals i de pacients. Caldrà mantenir, assenyadament, les actuals mesures de protecció de les professionals i entre pacients (sala d’espera) fins que sigui necessari, tenint en compte que en algun moment les haurem d’anar minimitzant i fins i tot normalitzant. L’evolució de la pandèmia marcarà el ritme de l’adequació en la protecció.

    Us oferim algunes propostes (que caldrà adaptar a la situació de cada EAP):

    • Mantenir la màxima protecció (gorra, protecció facial, mascareta FPP2 o FPP3 i granota/bata impermeable) per a situacions de més risc, com per exemple: treball en àmbit de residències, treball en àmbit d’atenció continuada/urgències, alguns domicilis, quan es provoquin aerosols (odontologia, nebulitzacions, presa de mostres respiratòries per a PCR, manipulació de pacients amb oxigen domiciliari…).
    • Mantenir la protecció raonable i més eficaç en la resta d’àmbits de treball: mascareta quirúrgica i en el seu cas guants (sempre en manipulacions de mucoses o líquids corporals, a valorar en altres situacions). Assegurar sempre el rentat de mans amb aigua i sabó després de qualsevol manipulació sobre el pacient o líquids corporals. Canvi de roba al treball. Al respecte podeu veure més informació aquí.
    • Pacients amb mascareta quirúrgica i, per a pacients amb clínica sospitosa de COVID-19, valorar guants.
    • Cal tenir en compte que en l’atenció a pacients amb possible COVID-19, sigui a la consulta o al domicili, l’equip de protecció és important, però encara ho és més com l’utilitzem, si guardem la distància de seguretat (difícil) i el rentat de mans.

    En algun moment caldrà aplicar les mesures de protecció dels professionals abans esmentades tan sols quan atenem pacients amb clínica suggestiva de COVID-19 i durant un temps raonable.

    Organització de l’equip

    Progressivament, l’organització centrada principalment en la resposta a la COVID-19 s’ha de reorientar cap a l’atenció a tots els problemes de salut de la població i la prevenció de malalties. Caldrà anar evitant, progressivament, l’existència de consultes (i professionals) específiques per pacients sospitosos de COVID-19 i anar iniciant l’activitat presencial als centres. En un primer moment pot ser raonable aplicar mesures de separació a la sala d’espera (dependran de cada centre, evidentment). En podrien ser exemples d’actuacions en aquest sentit:

    • Truqueu abans de venir (permet classificar, orientar, resoldre, prioritzar…). Aquesta valoració pot ser feta pel personal administratiu en casos molt clars i en la resta ha de ser feta per la metgessa o la infermera del pacient sempre que sigui possible a fi d’aprofitar el coneixement i el vincle que dóna la longitudinalitat.
    • Situar en un espai (físic o temporal) aquelles persones inicialment sospitoses de COVID-19. Permet aplicar més racionalment mesures de protecció per professionals i pacients.
    • Ordenar l’agenda de manera que intercalem visites presencials amb altres telefòniques o virtuals o a domicili. Permetrà mantenir sales d’espera menys plenes.
    • Combinar les agendes de professionals de manera que mentre uns professionals fan atenció a domicili o visites a distància (telèfon o correu electrònic) els altres la facin presencial al centre a fi de mantenir les sales d’espera menys plenes.
    • Augmentar el nombre de visites a domicili: menys persones a sala d’espera. Mantenir-ho especialment per a immunodeprimits i gent gran.
    • Ordenar l’atenció domiciliària segons tipologia de l’atenció, per evitar anar a domicilis de pacients no sospitosos després d’altres que sí que són sospitosos de COVID-19.

    La nova normalitat: una oportunitat de canviar

    La situació de pandèmia ha fet saltar pels aires les inèrcies de treball instaurades en el temps transcorregut des de la reforma de l’atenció primària. La sortida de l’excepcionalitat portarà a una fase intermèdia abans de la instauració d’una nova normalitat. És durant aquesta fase intermèdia que podem aprofitar per repensar el que hem estat fent, separar el gra de la palla, deixar de banda actuacions sense valor i instaurar noves maneres de funcionar. Si les professionals interioritzem aquests canvis, impregnarem l’organització amb ells i els pacients els assumiran sense gaire problema.

    Com a punt de partida, cal tenir clars les característiques que hem de preservar perquè aporten valor a la tasca de l’atenció primària: l’atenció longitudinal i accessible (una i altra van associades). Veure més sobre el tema aquí i aquí.

    Algunes mesures en aquest sentit serien:

    • Per a mantenir la longitudinalitat és bàsic que professionals, fonamentalment metgessa i infermera, mantinguin el mateix cupo de pacients al llarg del temps. Per això cal dotar als CAPs d’una plantilla suficient sense contractes precaris de mesos.
    • Evitar dispositius d’urgències (que acaben no atenent urgències) en els EAPs. Les mateixes professionals hem de reservar la denominació urgència per aquelles situacions que mereixen «aturar-ho tot» (deixar de fer les visites que fem per fer-ne una de nova: sospita d’IAM, hemorràgia important, fractura oberta…).
    • Evitar dispositius dispensaritzats (com professionals que sols fan atenció domiciliària, infermeres que sols fan crònics, professionals que sols fan residències, professionals que sols visiten «respiratoris», etc.) i que totes les persones siguin sempre ateses per la seva infermera i/o metgessa de família (tant en consulta com a domicili, tant per processos aguts com per crònics), tots els dies feiners de la setmana.
    • Assajar, en canvi, models d’atenció d’un conjunt de persones per 2-3 infermeres/metgesses de família (que permetin substitució fàcil per algú conegut abans que deixar de tenir professionals de referència.
    • Organitzar la feina i les agendes de manera que s’adaptin a les demandes que tenim i no al que «voldríem» (i mai aconseguirem així). Hem de buidar-les de visites autogenerades i permetre que responsablement els pacients tinguin hora (el mateix dia) amb la seva infermera/metgessa de família. Hem d’iniciar el dia amb l’agenda ben buida. A mitjà termini tindrem menys demanda. Més sobre el tema aquí, aquí i aquí.
    • Deixar de fer coses inútils o de poca utilitat, amb les que ens autogenerem feina:
      • Proves innecessàries (incloent-hi anàlisis). En lloc de tantes proves, potenciar l’anamnesi i l’exploració física, conèixer el valor que aporta cada prova, practicar la vigilància expectant.
      • Visites de control a patologies cròniques innecessàries (si ara hem allargat terminis, per quina raó no ho podem fer habitualment…?)
      • Informes absurds.
      • Controls de processos aguts que es poden obviar explicant a la pacient l’evolució previsible i quan li cal tornar a consultar, comptant amb el criteri i la capacitat d’autocura.
      • Evitar medicalitzar malestars de la vida quotidiana (angoixa-tristesa-laborals…) i recomanar actius socials per abordar-los.
      • Evitar medicalitzar consultes per nimietats (refredat, petita ferida…): si ho fem reforcem que tornin!
    • Retornar la responsabilitat de la gestió de l’agenda a cada professional, que pugui decidir-ne l’estructura garantint accessibilitat i longitudinalitat a la seva població, adaptant-la a la situació variable de les necessitats dels pacients: finals de vida, cures importants a domicili, etc.
    • Aprofitar les eines de telefonia i informàtiques que hem après a usar durant aquestes setmanes, sense malmetre la relació personal amb les pacients, tant per donar resposta a les demandes (per telèfon, correu electrònic, vídeo consulta -per a pacients coneguts-) com per informar de resultats d’anàlisis i proves.
    • Potenciar la visita domiciliària per les professionals de referència (infermera i metgessa) de pacients crònics i immunodeprimits per a minimitzar riscos i per aprofundir en el coneixement del context en què viu el pacient, dels recursos materials i socials de què disposa.
    • Recuperar l’atenció pal·liativa com un servei propi d’atenció primària prestat per les professionals que coneixen la pacient i el seu context.
    • Incentivar l’atenció longitudinal per part de les professionals.
    • Mantenir el sa «No vingui, truqui» que pot permetre evitar visites presencials innecessàries, ordenar-les i prioritzar-les. Per a facilitar-ho, cal que l’atenció telefònica es faci directament per part de l’EAP, no per dispositius externs com el call center que no coneixen el funcionament dels equips i que, per tant, no poden donar la millor resposta a la demanda del pacient.
    • Resoldre tots els motius de consulta en el moment i no limitar-los a un nombre determinat per a no generar visites futures.
    • Repartir entre tots els membres de l’EAP tasques que poden ser fetes per diferents professionals (especialment entre infermeres i metgesses de família, però també potenciar el paper de l’administratiu sanitari i les auxiliars d’infermeria). Que el personal administratiu tingui població assignada per a millorar l’atenció a la població.
    • Incorporar la visió social i treballar amb perspectiva sociosanitària, tant amb les treballadores socials dels equips com des de les consultes.
    • Crear comunitat als nostres barris i pobles. La xarxa social s’ha mostrat imprescindible per atenuar els efectes d’aquesta crisi i ha millorat les condicions de vida als llocs on existeix.

    Hi ha mesures que no depenen dels equips però que hem d’exigir als càrrecs de les nostres organitzacions i al Departament de Salut que les mantinguin o les posin en marxa i, si no estan en les seves mans, que pressionin perquè siguin possibles:

    • Dotar a les professionals de l’utillatge necessari per a les visites telemàtiques i el teletreball (mòbils d’empresa, auriculars amb micròfon, càmeres, entre d’altres).
    • Centraletes telefòniques capaces d’atendre i processar el volum de trucades que es genera als CAP i un nombre d’administratius que es correspongui al volum i nivell de complexitat de la feina que assumeixen. Desmantellar el call center.
    • Deixar de fer perdre temps als equips amb requeriments de professionals de suport no assistencials (direccions, gestors, farmacèutics…) que destorben la feina clínica i no aporten valor: complimentació de registres, revisió de llistes, etc. Acabar amb la direcció per objectius i incorporar la quantitat al sou base.
    • Nova gestió de la incapacitat temporal:
      • Reclamar l’autodeclaració per a baixes curtes (1-5 dies). Començar pels treballadors de l’Administració i empreses públiques.
      • Mantenir la validesa de la documentació emesa electrònicament, que permeti evitar contacte directe (si no és necessari) i enviament electrònic d’informes de baixa, continuïtat o d’alta (com s’ha fet durant la pandèmia de COVID-19).
      • Eliminar la sol·licitud d’informes per part de l’ICAM a petició de les mútues laborals (MATEPSS) que qüestionen la labor de les metgesses de família.
    • Reclamar que es mantingui la recollida del pla de medicació a la farmàcia.
    • Adscripció de totes les residències als EAP, dotant-los del personal necessari per atendre-les i així garantir el dret de tota ciutadana a tenir metgessa i infermera de família assignades (una mesura senzilla seria incorporar de forma interina a metges-infermeres que treballen a les residències, allà on sigui necessari).
    • Potenciar les cures a la dependència a domicili i integrar les treballadores del servei d’atenció domiciliària (SAD) als EAP.

    Tots aquests canvis comporten un canvi cultural profund molt difícil de fer, però que la commoció que la pandèmia ha generat fan que sigui possible d’imaginar. La població ha fet canvis, ha assumit la valoració telefònica sobre la conveniència de la visita presencial i la resolució a distància de part dels motius de consulta, ja sigui per telèfon, correu electrònic i fins i tot vídeo trucada. No hem d’oblidar, tanmateix, el valor del contacte directe, de la mirada, de l’escolta, del silenci, de les mans, dels somriures… Tampoc que en zones econòmicament desafavorides, l’accés a la tecnologia és pitjor i hem de posar mesures per no deixar sense atenció a qui més dificultat té per accedir al sistema sanitari.

    La crisi econòmica que la COVID-19 ens deixa serà devastadora i hem d’estar preparades per acompanyar el patiment de les nostres pacients sense medicalitzar, incorporant la visió social i comunitària a les nostres consultes i amb coordinació amb els serveis socials.

    En definitiva, la pandèmia ha canviat la nostra realitat. Cal que les professionals entomem el repte i revisem la nostra manera de treballar, assumint que podem fer les coses de manera diferent i transmetent-ho a la població, que ens coneix i confia en nosaltres. Ens hi atrevim?

    Podeu consultar l’article en castellà al web del Fòrum Català de l’Atenció Primària

  • El Consell Assessor de Salut acusa de mancances socials i sanitàries en salut pública i atenció primària

    Els membres del Consell Assessor de Salut han publicat un document anomenat «El sistema de Salut postcrisi de la COVID-19. Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut». En ell, fan un breu anàlisi de la situació i valoren quins aprenentatges poden adquirir-se. A banda, tanquen fent un seguit de recomanacions.

    Entenent que «el sistema sanitari avui és difícil de preveure» perquè «encara es desconeix l’abast de les conseqüències d’aquesta crisi». Parlen de no saber del cert si s’haurà aturat el coronavirus quan remetin els casos però també de com «la incertesa també impregna el desconeixement de l’impacte real dels canvis sobre les persones (en l’àmbit social, en el patró de la demanda i de la utilització de serveis…), els professionals (els rols, les especialitats, el valor de la humanització, l’ètica, el reclutament i les projeccions, la formació…), les organitzacions del sistema (fins on pot arribar la seva capacitat de reacció i reinvenció, la seva flexibilitat…) i els avenços tecnològics i la innovació (l’agilitat amb la qual les innovacions s’han implementat, l’impacte de la tecnologia en l’atenció no presencial en temps de crisi respecte del ritme normal d’implementació…).

    Conviden aleshores a «reflexionar sobre el que ha passat, a fer diferent i a projectar diferent». Des del Consell Assessor de Salut, apunten que «la crisi ha estat una lliçó d’humilitat» perquè «s’ha demostrat que hi ha un seguit d’aspectes bàsics que no teníem prou assegurats o previstos, i s’ha posat de manifest la nostra vulnerabilitat com a planeta, com a continent, com a país, com a sistema, com a professionals i també com a persones»

    Així, des del Consell es fa palès com aquesta situació ha fet «aflorar les virtuts del sistema de salut, encapçalades pel compromís i la qualitat dels seus professionals». Però, també, «les seves mancances, com ara l’infrafinançament, la
    necessitat de transformar el sistema d’atenció a les necessitats socials i sanitàries i la necessitat de reforçar l’àmbit de la salut pública i el de l’atenció primària i comunitària».

    El CAS apunta que globalment es va infravalorar la pandemia

    En el document publicat, el Consell Assessor de la Salut afirma que «globalment, l’aprenentatge dels errors recau en el fet d’haver infravalorat inicialment els brots, posteriorment l’epidèmia i, finalment, la pandèmia». Si bé, també diu que «els organismes internacionals com l’OMS, els estats i les organitzacions científiques i acadèmiques s’enfrontaven a una malaltia no coneguda i, per tant, imprevisible».

    Tot i així, també reconeix que s’ha avançat i s’han pres decisions efectives per fer front a una emergència de gran impacte en la salut. Aquí, el Consell posa el focus en les qüestions rellevants en relació amb l’atenció, la gestió, la
    planificació i els aspectes ètics de la gestió i actuació en la pandèmia. No obstant, afegeixen: «No podem obviar que la declaració de l’estat d’alarma per part de l’Estat espanyol i la consegüent centralització de la gestió de la crisi, de l’estratègia epidemiològica i de la gestió de la compra de material han condicionat, i molt, la capacitat del Govern de la Generalitat i, per tant, de la Conselleria de Salut a l’hora de prendre decisions». Estudiant aquesta situació, han identificat diverses fortaleses i febleses del nostre sistema amb impacte en la gestió de la crisi.

    Entre les fortaleses destaquen la solidaritat de la ciutadania, la solidaritat i flexibilitat dels professionals per adaptar el seu dia a dia per fer front a la COVID-19, la capacitat d’adaptació i flexibilització del sistema davant les crisis, és a dir, l’esforç dut a terme per reorganitzar els centres sanitaris de tot el territori i transformar-los en centres COVID-19 i també l’increment de la capacitat en nombre de llits per a les cures intensives i la transformació d’equipaments
    diversos en hospitals de campanya. A banda, també afegeixen el potencial de les eines digitals i el rol de l’atenció primària i comunitària en la resolució, la contenció i el monitoratge de la malaltia, amb un paper fonamental de l’atenció al domicili i de la teleassistència.

    Les debilitats que troben que hi ha són l’absència de protocols i pautes rigoroses, com també de consens,
    sobretot supraterritorialment, per fer front a diversos aspectes de la situació de crisi com la priorització de recursos, quan aquests són limitats i haurien d’arribar de manera equitativa a tothom que ho necessités o l’atenció al procés de final de la vida. Altres debilitats serien la manca d’integració assistencial en els àmbits de la salut i social, les deficiències en l’anàlisi i la previsió de la importància de la pandèmia amb poca coordinació entre els serveis de protecció de la salut, la capacitat de resposta de la xarxa territorial i municipal de salut pública i el sistema assistencial de salut.

    En general també creuen que hi ha mancances importants per a la salut pública, com la manca de disponibilitat de les proves per diagnosticar la malaltia i dels equips de protecció individual (EPI). Així com també la falta d’una veu cientificotècnica consensuada, autoritzada i reconeguda de l’àmbit de la salut, visible com a referent del sistema de salut. Per últim, la manca de previsió de l’afectació de la COVID-19 en el sistema de residències de gent gran i de persones amb discapacitat, a fi de prevenir contagis i dotar aquests centres de recursos per fer-hi front.

    Recomanacions per a l’orientació del sistema de salut

    El Consell Assessor de la Salut creu que «la urgència recau ara a proposar estratègies i accions que puguin ser útils i preparar-nos per a properes crisis». Paral·lelament, diuen que s’ha de continuar transformant el sistema per garantir
    la millora de la salut i el benestar de les persones, mitjançant una atenció equitativa, de qualitat i eficient, i prenent decisions per mantenir-lo viable a mitjà i a llarg termini.

    En el document divideixen les recomanacions segons els àmbits de resposta. Així, la resposta a l’impacte immediat ha d’elaborar un pla d’atenció a la ciutadania, integrat i coherent amb la resta d’estratègies establertes en salut mental, per a l’abordatge de les conseqüències de la crisi en la salut mental de la ciutadania i en concret dels col·lectius en situació de vulnerabilitat. També, elaborar un pla d’atenció als professionals per pal·liar les conseqüències de l’impacte emocional i físic de l’atenció que han prestat a les persones i comunitats durant la COVID-19. A nivell estructural, apunten que cal mantenir la disponibilitat d’estructures i circuits sanitaris i socials necessaris, preparats per si es produeixen nous brots.

    Altres àmbits als quals dirigeixen recomanacions, que es poden consultar en el seu document, són els professionals, les organitzacions o el sistema. A aquests úñtims, entre la llarga llista de recomanacions, inclouen incrementar, en la mesura necessària, el finançament en salut per assolir objectius explícits i avaluables de millora de l’equitat, la qualitat i la seguretat, la coordinació i l’eficiència, i prioritzar les accions i les prestacions d’acord amb el valor afegit. També, reforçar la salut pública amb la identificació i l’abordatge de les debilitats, especialment pel que fa a l’adequació de recursos, per tal d’ajustar l’encaix al sistema de salut, i donar més protagonisme a la comunitat.

  • Sis regions sanitàries no passaran de fase fins no ser considerades de risc baix

    La regió sanitària Alt Pirineu-Aran, Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona passaran dilluns 11 a la fase 1 del desconfinament tal com estava previst. No ho farà la resta de Catalunya donat que encara es troba en risc moderat majorment i en risc moderat-alt en el cas de la ciutat de Barcelona.

    Aquesta decisió encara ha de ser aprovada pel Gobierno de l’estat espanyol però la consellera Alba Vergés ha apuntat que «tot i poder ser massa agosarada» que acceptaran aquest pla perquè està realitzat en base a dades. Ho parlaran en una reunió bilateral on hi seran políticament però també tècnicament, ha assenyalat.

    Dades que han tingut en compte la taxa reproductiva efectiva (Rt): taxa que indica la mitjana de persones que s’infecten d’un mateix cas, la Incidència Acumulada (IA) per 100.000 habitants en els darrers 14 dies – una taxa que representa el nombre de persones, que han desenvolupat la malaltia durant els últims 14 dies, des de l’inici de la epidèmia fins al dia d’avui-. I l’Índex EPG (Creixement potencial de menor a major): un índex que és producte de la multiplicació de la incidència acumulada dels darrers 14 dies (per 100.000 habitants) i de la mitjana de la Rt dels darrers 7 dies. I representa el creixement potencial del brot a nivell de regió sanitària.

    Com ha explicat el secretari de Salut Pública, el doctor Joan Guix, «aquestes decisions no es prenen gratuïtament sinó que responen a indicadors objectius clars i transparents». Entre aquests indicadors es tenen en compte la descripció del territori i les característiques demogràfiques, sociològiques de cada territori. També dades epidemiològiques d’evolució de la incidència i taxes de penetració, així com de la capacitat del sistema assistencial. És a dir, fins quin punt cada regió té capacitat de respondre en cas d’un rebrot.

    Així, les dades s’han dividit en 4 categories de risc: baix (de 0 a 30), moderat (de 30 a 70), moderat-alt (70 a 100) i alt (més de 100). A Catalunya no hi ha cap regió sanitària en risc alt.

    Per risc baix, han inclòs l’Alt Pirineu i Aran, amb un risc de 8 dins l’índex EPG, Terres de l’Ebre amb un risc de 18 i el Camp de Tarragona amb un valor de 21. La interpretació ha estat que ser dins la categoria de risc baix pot suposar un criteri d’avenç de fase de esconfinament, sempre i quan es faci una valoració conjunta d’altres indicadors: capacitat actual del sistema assistencial (atenció primària, urgències, hospitalització e intensius) així com indicadors de capacitat de seguiment de casos i contactes, mobilitat regional, socials, econòmics i demogràfics.

    Les regions que s’han inclòs dins la categoria de risc moderada després de fer el càlcul són Barcelona Metropolitana Nord (amb un índex EPG de 38), Catalunya Central amb un risc de 46, Barcelona Metropolitana Sud amb un índex de 58, Lleida amb risc de 60 i Girona amb risc de 65.

    Per últim, la regió sanitària de Barcelona es troba en un risc de 91 en creuar una incidència acumulada durant els últims darrers 14 dies de 157 i una taxa reproductiva efectiva (la taxa que indica la mitjana de persones que s’infecten d’un mateix cas) de 0,7. S’inclou així dins la franja de risc moderat-alt.

    Així, aquestes últimes regions, apunten, indiquen la necessitat de monitoritzar l’evolució de manera continua per assegurar la resposta primerenca i la presa de decisions per prevenir rebrots. La categoria de risc alt, combinada amb altres indicadors de risc, indica la necessitat de reforçar mesures de contenció i mitigació degut el risc de patir un rebrot.

    La consellera Vergès ha volgut remarcar que passar de fase no implica per res relaxar-se ni poder passar a fer moltes altres coses de les que ja estan ara permeses. Justament en aquesta línia, ha indicat que «serà molt necessari coordinar-se amb els ajuntaments, amb les entitats locals i inframunicipals perquè són qui millor coneix els seus carrers, les seves paltges i els seus equipaments».

  • Arriba a Europa l’oposició al Pla contra les pseudoteràpies del Govern espanyol

    La petició que s’oposa a el «Pla contra les pseudoterapias i les pseudociències» ha estat admesa a tràmit al Parlament Europeu. Amb aquesta petició, les associacions peticionàries demanen que la Unió Europea protegeixi la lliure decisió dels pacients que vulguin complementar els seus tractaments amb Medicina Integrativa, així com, als professionals sanitaris a exercir-la.

    Les societats sanitàries de Medicines Complementàries i integratives d’Espanya (la Societat Espanyola de Salut i Medicina Integrativa, Associació Espanyola de Metges integratius, Federació Espanyola de Sanitaris per la Medicina Integrativa, Societat d’Acupuntura Mèdica d’Espanya, Associació Espanyola de Metges Naturistes i l’Assemblea Nacional d’Homeopatia) consideren que l’Estat espanyol incorre en irregularitats pel que fa a la normativa europea en la seva «Pla contra les pseudoteràpies i pseudociències» al no respectar aquesta lliure decisió atacant indiscriminadament a teràpies de medicines complementàries que a més estan promogudes per l’Organització Mundial de la Salut (Acupuntura, Homeopatia, Medicina Naturista, Ozonoteràpia, entre d’altres) en la seva estratègia 2014-2023.

    A més, demanen un Procés Marc de Regulació a nivell europeu perquè la Medicina Integrativa, les seves teràpies i la seva pràctica siguin exercides amb seguretat, regulació acadèmica i científica pel bé i protecció dels pacients de forma unificada en tota la Comunitat Europea.

    Lliure decisió i exercici

    Amb aquesta petició les associacions presenten una queixa formal a la Unió Europea davant un Pla que consideren intenta desprestigiar teràpies útils per a la salut i per als milers de professionals sanitaris que les prescriuen i utilitzen de forma professional, sanitària i complementària en els àmbits de la salut, prevenció i benestar dels pacients. «El Pla no es fonamenta en cap anàlisi profunda de cadascuna de les teràpies complementàries o integratives, ni en les seves indicacions, efectes secundaris ni en els seus evidències científiques» explica Isabel Giralt, vicepresidenta de la Societat Espanyola de Salut i Medicina Integrativa (SESMI) .

    La petició demana a la Unió Europea que protegeixi la lliure decisió dels pacients que desitgen complementar els seus tractaments amb Medicina Integrativa i Teràpies Complementàries, així com, als professionals que l’exerceixen amb seguretat i amb el suport científic necessari.

  • Certeses i dubtes sobre el coronavirus

    Han passat cinc mesos des que, segons diverses hipòtesis, el SARS-CoV-2 va començar a expanir-se per Wuhan, a la Xina. El darrer dia del 2019 aquest país va reportar a l’Organització Mundial de la Salut el primer brot del nou coronavirus. La malalia que causa, la COVID-19, és ara una pandèmia mundial que ha obligat els equips sanitaris i científics a treballar a un ritme accelerat per trobar respostes a moltes preguntes.

    La recerca, les dades i el temps aporten ja algunes veritats sobre el nou coronavirus: no és el mateix que la grip comuna, s’han trobat un medicaments que el pal·lia amb cert èxit i la contaminació té relació amb l’afectació del virus. Això no obstant, encara hi ha molts interrogants: com va arribar el coronavirus als humans, una hipotètica immunitat un cop passada la malaltia o la relació entre el clima i la Covid-19.

    En aquest article es recullen algunes de les certeses i dels dubtes del nou coronavirus, la pandèmia que ha causat i la seva gestió.

    Sabem: s’està investigant en tractaments que funcionen

    Mentre no s’aconsegueix trobar la vacuna -un procés que s’espera, com a mínim, duri un any-, bona part dels esforços dels equips científics se centren a trobar un remei químic que pal·liï els efectes de la Covid-19. Encara és d’hora per confirmar la seva eficàcia total, però hi ha estudis que apunten a la utilitat de l’antiviral Remdesivir contra el nou coronavirus.

    Un assaig clínic del NIAID, un centre adscrit als Instituts Nacionals de la Salut dels EUA, ha demostrat que els pacients que prenien aquest fàrmac, ideat per tractar l’Ebola, es van recuperar un 31% de dies abans que aquell que rebien un placebo. També podria reduir-ne la mortalitat: dins de la mostra, va morir el 8% que en prenia front l’11’6% que no.

    Els “resultats preliminars” d’aquest estudi s’afegeixen als d’un altre estudi de l’Institut Nacional de Salut dels EUA que va confirmar que un ràpid tractament amb aquest antiviral experimental “va reduir significativament la malaltia clínica i l’impacte sobre els pulmons de macacos (…) infectats” amb el nou coronavirus. De moment, l’agència estatunidenca del medicament ja s’ha posat en contacte amb la farmacèutica que produeix el Remdesivir perquè estigui “disponible pels pacients tan aviat com sigui possible”.

    Aquesta no és l’única possible teràpia contra el coronavirus. Un parell d’estudis -fets a la Xina i a França- apunten que principis utilitzats contra el reumatisme -la cloroquina i la hidroxicloroquina- podrien pal·liar-ne els símptomes. Tanmateix, aquesta possibilitat també segueix en fase d’assajos clínics i l’Agència Europea del Medicament ha fet una crida a no comprar-ne per tal de garantir l’abastiment pels pacients reumàtics i per les proves.

    No sabem: la reacció del cos a una segona infecció

    Durant la primera etapa de la pandèmia es va expandir la idea que aquella persona que ja hagués patit la infecció del nou coronavirus esdevenia immune. D’aquí va sorgir la idea, que va arribar a ser proposada pel president Quim Torra, d’un ‘passaport immunitari’ amb el qual aquell pacient que hagués superat la Covid-19 podria fer vida normal perquè ja no podia tornar-se a infectar.

    També a causa de la creença de la immunitat va haver-hi països -com el Regne Unit en un primer moment- que van cercar la immunitat de grup en lloc d’escollir un confinament. Segons aquesta tesi, en un primer moment es deixava campar el virus per la societat fins que una bona part l’hagués superat i ja no tingués, més endavant, tanta capacitat d’expandir-se. En la mateixa línia, la Comunitat de Madrid va aplicar un tractament experimental de transfusió de sang de persones recuperades a d’altres encara malaltes.

    Amb tot, la idea dels ‘carnets d’immunitat’ ha anat perdent força amb el pas dels dies: l’OMS va desaconsellar-los perquè “no hi ha evidència que la gent recuperada de la Covid-19 tingui anticossos que els protegeixin d’una segona infecció”. Un grup d’experts de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH) també es va posicionar en contra del ‘certificat serològic’ per la “manca d’evidència científica clara” i per evitar “fomentar la discriminació o l’estigma”.

    Amb tot, no és descartable que un cos que hagi superat la malaltia estigui més ben preparat per tornar-ho a fer més endavant, com succeeix amb altres patologies. De fet, la SEMPSPH reconeix que aquests ‘carnets’ “no es poden descartar en una situació com l’actual”, però matisen que només s’hauria de fer “un cop es disposi d’evidència científica suficient”.

    Sabem: no és el mateix que la grip comuna

    En un primer moment, quan la Covid-19 era encara una malaltia llunyana i semblava aïllada a la Xina, es va escampar la idea que aquesta malaltia era molt similar a la grip comuna estacional. És cert que les mesures de prevenció són les mateixes (excepte per la vacuna), i la forma de propagació i els símptomes són similars: febre, tos, dolor muscular, fatiga… Només la dificultat respiratòria i la pèrdua del sentit del gust, en alguns casos, són trets diferenciadors de la Covid-19.

    Però la gran diferència entre les dues malalties, i que es va subestimar a l’inici de la pandèmia, és la capacitat contagiosa del nou coronavirus. La taxa de contagi de la grip estacional se situa al voltant de l’1’3, mentre que la Covid-19 va arribar a una taxa del 7 a casa nostra. Actualment, es troba al voltant de l’1.

    També la mortalitat és un valor diferencial. Si bé és una xifra que s’ha d’agafar amb cautela perquè no es coneix el nombre real d’infectats, l’OMS va xifrar la taxa de mortalitat del nou coronavirus entre el 3 i el 4% a principis de març, però les dades reportades pel Ministeri de Sanitat d’Espanya són superiors al 10%. Per altra banda, la taxa de la grip comuna a l’estat espanyol va ser de l’1’2% la darrera temporada.

    No sabem: el nombre exacte de morts i d’infectats

    Durant el transcurs de la pandèmia els estats -i, fins i tot, les entitats territorials que els componen- han canviat la forma de valorar què es determinava com un cas positiu de Covid-19. O, millor dit, s’ha alterat el criteri per determinar qui s’havia de fer el test de la malaltia. En aquest sentit també és rellevant la manca de proves, un dels factors claus en aquesta pandèmia a molts estats. Per exemple, Catalunya aporta des de fa algunes setmanes la dada de pacients sospitoses: aquelles persones que els sanitaris consideren podrien tenir la Covid-19 però no s’han pogut testar.

    La manca de certesa respecte dels casos positius fa dubtar sobre quantes persones han mort per Covid-19. Algunes comunitats autònomes d’Espanya, entre les quals Catalunya, reporten des de fa alguns dies una xifra de decessos més àmplia, en la qual s’inclouen tots els èxitus excepte els que tenen una altra causa clara (càncer, accident de trànsit, assassinat, etc.). Altres comunitats, així com molts estats del món, només aporten les xifres de persones mortes que, prèviament, havien donat positiu al test. Amb tota probabilitat, això crea un desfasament entre les morts reals i les reportades.

    La manca d’una xifra exacta -o el més precisa possible- de persones infectades i mortes a causa de la Covid-19 pot alterar significativament altres estadístiques importants per l’estudi de la malaltia i la gestió de la pandèmia, com són la taxa de mortalitat o la Ro (nombre reproductiu bàsic).

    Sabem: que no va ser creat a un laboratori

    Gairebé tan aviat com la pandèmia va començar a expandir-se arreu, van sorgir nombroses teories conspiratòries sobre l’origen del virus. Una d’aquestes assegura que el nou coronavirus, el SARS-CoV-2, va ser creat a consciència en un laboratori xinès. Concordaria amb aquesta idea el fet que a Wuhan, focus inicial de la malaltia, hi ha una instal·lació biològica de nivell 4 (P4), és a dir, que pot treballar amb agents infecciosos perillosos. Aquesta tesi va secundada pel canal de televisió conservador Fox News, que va acusar el govern xinès d’ocultar i manipular la informació.

    Amb tot, no hi ha cap evidència científica al respecte. Al contrari, diversos membres de la comunitat mèdica han descartat aquesta hipòtesi. Per exemple, un estudi publicat a la revista Nature Medicine conclou que la seva anàlisi “mostra clarament que el SARS-CoV-2 no és una construcció de laboratori ni un virus manipulat a propòsit”. El viròleg australià Edward Holmes també va negar l’opció de la creació en un laboratori en un article publicat a la Universitat de Sidney.

    No sabem: l’origen exacte del virus

    Des de l’inici de la malaltia els animals han estat al punt de mira: especialment els ratpenats. La causa és que els coronavirus són un tipus de patògens que causen malalties zoonòtiques, és a dir, que passen dels animals a l’ésser humà. Sense anar més lluny, un estudi recent va trobar en una mostra de ratpenats sis tipus diferents de coronavirus, dels quals cap és el que causa la Covid-19.

    Així, es creu que el SARS-CoV-2 va passar d’un animal a un humà en un dels mercats d’animals vius que existeixen a Wuhan. Això no vol dir que el ratpenat fos l’agent que passés el virus al pacient 0 -el primer que es va infectar i que la Xina encara no ha estat capaç de trobar, si bé han donat amb el pacient 1-, sinó que un altre animal podria haver fet de portador.

    El biòleg i viròleg Edward Holmes explica que “els coronavirus com el SARS-CoV-2 són comunament trobats en espècies silvestres i freqüentment salten a altres hostes”. Assegura que el virus que causa la Covid-19 guarda similituds amb un virus de ratpenat, però recorda que també s’han trobat virus similars al SARS-CoV-2 als pangolins.

    Sabem: que la contaminació hi té un impacte

    La Covid-19 ha reduït, de forma puntual, la contaminació a les grans ciutats per la disminució de la mobilitat laboral i social que bona part de la població s’ha vist obligada a fer. Més enllà d’això, un estudi de la Universitat de Harvard ha demostrat que la ciutadania de zones amb més pol·lució està més exposada a morir pel nou coronavirus.

    El treball ha analitzat la relació entre l’exposició a les partícules en suspensió de menys de 2’5 micres (PM 2’5) i la taxa de mortalitat a causa de la Covid-19. En efecte, han trobat una relació que demostra que la població estatunidenca més exposada a les PM 2’5 té una probabilitat de morir a causa del nou coronavirus superior a la de zones menys contaminades. En concret, el creuament de dades revela que un augment d’un micròmetre de partícules de PM 2’5 per metre cúbic d’aire comporta un 15% més de probabilitat de morir per la Covid-19.

    L’equip científic assegura que els “resultats són estadísticament significants i sòlids per a anàlisis secundaris” i recorda “la importància de fer complir les regulacions existents de contaminació de l’aire per protegir la salut humana durant i després de la Covid-19”.

    No sabem: la relació exacta entre el clima i el virus

    S’està dedicant recerca a esbrinar si hi ha una relació entre la incidència i capacitat de contagi del virus que causa la Covid-19 i el clima, especialment la temperatura. Existeix la hipòtesi que un clima més càlid disminueix la propagació del SARS-CoV-2.

    A finals d’abril l’epidemiòleg Fernando Simón, cap del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries espanyol, va reconèixer que “és una hipòtesi que cada cop té més suports”. Tanmateix, va recordar que “quan parlem d’hipòtesi podem equiparar-ho a creences”. En qualsevol cas, hi ha virus que efectivament tenen una estacionalitat marcada i una menor incidència als mesos més calorosos.

    Al fet que les regions del sud d’Espanya i d’Itàlia -més càlides- hagin tingut menys incidència que les del nord, s’hi sumen alguns estudis recents que apunten en la línia d’afirmar la hipòtesi: el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Hospital Clínic han identificat la franja d’entre -3ºC i els 15ºC com l’òptima per l’expansió major del virus. A partir dels 15ºC, segons aquesta anàlisi, “la capacitat de resposta comença a disminuir clarament i per sobre dels 20ºC la resposta de l’expansió decau a la meitat”.

    El servei meteorològic espanyol i l’Institut Carlos III també han trobat indicis d’una correlació entre condicions climàtiques i l’expansió del nou coronavirus. Asseguren que hi ha més afectació a les zones amb menys temperatura mitjana i apunten, citant un estudi xinès similar, també a la incidència de la humitat: “Les altes temperatures i l’alta humitat redueixen significativament la transmissió i propagació del virus”. Tanmateix, la recerca encara no és prou consistent i l’existència d’altres factors rellevants com la mobilitat social impossibiliten donar per feta la relació entre el clima i l’afectació de la Covid-19.

    Sabem: el confinament és útil per aturar-ne la propagació

    Les dades no donen lloc a dubte: el confinament ha fet baixar la taxa de propagació del nou coronavirus. Amb el confinament obligatori la mobilitat ciutadana ha arribat a disminuir en un 90% i la capacitat del virus de passar de persona en persona ha frenat.

    En efecte, la transmissibilitat del virus, mesurable amb l’índex reproductiu bàsic (Ro), ha baixat en poques setmanes del 7 a l’1 a Espanya. És a partir d’1, quan una persona n’infecta de mitjana només una altra, que es considera que una malaltia infecciosa comença a estar sota control. La utilitat del confinament total com a mesura per frenar els contagis queda clara amb els resultats d’un estudi de Fedea que assegura que si el confinament s’hagués dut a terme el 7 de març, una setmana abans, el nombre de casos d’infectats pel nou coronavirus a Espanya s’hauria reduït en un 62’3%.

    Això no obstant, el confinament dràstic no és l’única mesura per frenar la propagació del nou coronavirus ni necessàriament la més confortable per la ciutadania. Altres estats no han fet ús del confinament total de la població i també han aconseguit frenar i fer baixar la corba de contagis amb èxit. És l’estratègia que va seguir Corea del Sud: fer tests massius i confinar els contagiats mentre la resta de la ciutadania pot continuar fent una vida relativament normal amb mesures d’higiene especials i distanciament social.

    No sabem: si hi haurà nous brots o una nova soca

    Aquesta és, probablement, la incògnita que més preocupa tota la societat. El temor a un nou brot, especialment ara que es comencen a aplicar mesures de relaxament del confinament i prèviament amb la incorporació de treballadors no essencials, és compartit per la comunitat mèdica i la resta de la ciutadania.

    En efecte, totes les veus expertes apunten que els rebrots existiran. L’informe dirigit per l’epidemiòleg Oriol Mitjà, destacat membre de la gestió de la pandèmia a Catalunya, demana considerar “la possibilitat d’escenaris futurs amb relació a l’estacionalitat i els possibles rebrots”. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també va assumir en una de les seves darreres intervencions que hi haurà nous rebrots.

    Les particularitats del nou coronavirus indiquen, gairebé sense dubtes, que hi haurà nous pics similars al viscut a entre el març i l’abril fins que la pandèmia no estigui totalment eradicada i es disposi d’un tractament i/o una immunitat induïda per una vacuna. La gran incògnita és on es podria donar aquest rebrot, quan i amb quins nivells. També existeix la possibilitat que el virus muti en forma de noves soques, cosa que podria complicar-ne la gestió futura.

    En qualsevol cas, la hipòtesi de nous rebrots obliga a posar l’atenció en la recerca i investigació -per conèixer al màxim possible el virus- i en un sistema sanitari ben dotat i protegit per tal de poder fer-ne front.

    No sabem: si ha col·lapsat el sistema sanitari

    Un cop superat el pic de la pandèmia, s’ha generat un debat sobre si el sistema sanitari va col·lapsar a casa nostra. A Espanya no s’ha viscut la imatge d’altres països on la saturació hospitalària ha estat tal que els malalts de Covid-19 han mort a les seves cases sense possibilitat de rebre atenció sanitària ni, després, poder gestionar adequadament els cadàvers. Això no obstant, és probable que persones que viuen soles hagin traspassat a casa amb la malaltia sense haver rebut cap cura mèdica.

    A més, cal recordar que dins dels mateixos equipaments sanitaris s’han fet adaptacions per tal de disposar de més llits per malalts crítics i, en alguns casos puntuals, s’han hagut d’habilitar hospitals de campanya o ampliacions temporals. A això cal sumar-li les ampliacions temporals de plantilla -amb estudiants de Medicina i Infermeria- i les jornades ampliades de l’equip habitual.

    Així les coses, el sistema sanitari català i l’espanyol en el seu conjunt han demostrat una bona flexibilitat i capacitat d’adaptació a la pandèmia. Aquesta, però, no hauria estat possible sense els reforços esmentats. A més, encara és d’hora per saber quin serà l’abast de les properes onades del coronavirus al nostre sistema sanitari.

  • Propostes de millora radical del nostre Sistema Públic de Salut

    Document fruit d’un debat entre vint-i-dos professionals durant sis mesos (de setembre de 2019 a 15 de febrer de 2020, abans de la pandèmia): Amando Martin Zurro, Albert Cañis, Carlos A. Gonzalez, Carme Borrell, Carmen Catalan, Carme Valls, Cesca Zapater, Emili Ferrer, Jordi Colomer, Joan Benach, Joan Gene, Josep Farres, Josep Martí, J-R. Villalbí, Lluis Rajmil, Mª José Fernandez de Sanmamed, Montse Montaña, Maribel Pasarin, Olga Fernandez, Sara Jaurrieta, Vicente Ortun, Xose Lopez de Vega

    L’anàlisi de la situació del Sistema Sanitari abans de la crisi vírica

    El Sistema Sanitari Públic a Catalunya, com també a la resta de l’estat, està en una crisi profunda. Molts professionals i treballadores del Sistema decebuts i molt desmotivats a causa de la manca crònica de recursos i paràlisi de polítiques sèries que han comportat pèrdues de personal i males condicions de treball amb poques perspectives de millora.

    Creixement constant de la despesa sobretot en fàrmacs, productes sanitaris, altes tecnologies i programes de dubtosa eficiència. Manca d’inversions necessàries (manteniment, reposicions i noves necessitats). Professionals i treballadors sanitaris amb retallades, insuficients i precarietat laboral de fa anys. Ciutadania que protesta i està cada cop més convençuda de la pèrdua de qualitat del Sistema Públic (en accessibilitat, llistes d’espera, urgències, etc.), gestors i polítics fent una «política» a curt termini, posant èmfasi en problemes puntuals, amb plans i programes sense recursos i que no es plantegen l’anàlisi i millora radical de tot el Sistema, quan les causes són multifactorials i de Sistema.

    Tot això, juntament amb la cultura hegemònica encara de medicalització de la vida tant per part de la majoria de la població com de molts professionals, d’interessos de negoci, privatitzacions, de corrupció i corporatius, ha esdevingut en una insostenibilitat del Sistema Sanitari Públic creixent, amb dèficits anuals sobre el 15% sense comptar amb fer front a les noves demandes i necessitats.

    Nosaltres, els signats d’aquest document, creiem que per fer front a aquesta situació es imprescindible una millora radical (des de les arrels) del Sistema, han passat 34 anys de la Llei General de Sanitat que configurava el Servei Nacional de Salut, el món ha canviat, la demografia, l’epidemiologia, els coneixements i els valors.

    Ara aquesta crisi ens urgeix a fer una anàlisi profund i integral per salvar aquest pilar de la societat de benestar i per això considerem que el primer serà prendre consciència, tant política, ciutadana, com professional, de la necessitat de canvi de paradigma (de valors) passant de la importància actual posada en l’atenció a la malaltia ja instaurada, al valor de la Salut integral, personal i de la comunitat. Per això caldrà la posada al dia i la millora de tot el Sistema Públic de Salut, posant realment al centre del Sistema, tant en recursos com en polítiques i gestió, a la salut pública, la promoció i protecció de la salut amb tots els seus determinants i l’Atenció Primària i Comunitària integral.
    Per avançar en aquest camí proposem obrir un ampli debat imprescindible per assolir i acceptar aquests nous valors, tant a nivell professional i gestor com ciutadà, per produir aquesta nova cultura i valors i fer les propostes oportunes als nivells responsables del Sistema.

    Avui, amb l’arribada de la pandèmia actual i la seva resposta

    Els autors creuen i es reafirmen en la seva anàlisi i propostes després de la terrible experiència de la pandèmia viscuda. Creuen que és el moment, degut a la situació de deteriorament i crisi profunda dels darrers anys i posat en fallida avui el Sistema de Salut, proposar, revisar i posar al dia radicalment aquest Sistema: Aportem les nostres recomanacions que creiem prioritàries per millora el Sistema. En primer lloc i abans d’entrar en els diferents apartats del document, volem fer explícits els valors, que segons nosaltres, ha de contemplar el Sistema Públic de Salut.

    Segon, creiem que no hi ha possibles millores intentant fer programes o estratègies sectorials (urgències, Primària, llistes d’espera, etc) ni podem millorar el sistema només reclamant i posant més recursos econòmics (que sí que són necessaris però ben gastats en salut). És per això que posem com a primera qüestió un canvi radical del model, un canvi de paradigma, passant d’un model centrat actualment en la malaltia ja instaurada, l’hospitalo-centrisme, alta tecnologia i la medicalització (molts cops injustificada i perillosa) a un model públic de Salut i Cures personal i col·lectiva.

  • L’ecografia a l’AP redueix la incertesa clínica i ajuda en el cribratge i derivacions

    Metges de família, medicina interna, urgències, anestesiologia, UCI… tots aquests perfils són a qui està dirigit el curs virtual de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) anomenat ‘Ecografia Pulmonar en la malaltia per COVID-19’. En definitiva, tots els perfils que «disposin de sistema d’ecografia al seu lloc de treball i que estiguin disposats a avançar en la seva formació bàsica i en l’aplicació d’aquests coneixements en el si del seu Equip d’Atenció Primària o Servei d’Urgències».

    La importància d’aquesta pràctica, que des de l’Atenció Primària demanen des de fa anys, s’ha fet palesa durant la crisi sanitària derivada de la COVID-19. Detectar en fases inicials anomalies en la capacitat respiratòria d’una persona són claus per aturar la malaltia.

    El Dr. Pere Guirado, metge de família i coordinador del grup d’ecografies de la CAMFIC, es meravella de la rebuda que ha tingut el curs. Explica que tot això ho fan de més a més: «ara anem bojos perquè no comptàvem amb tanta gent». I és que el curs l’han creat, diu, en 10 dies, ja que a banda d’això, treballen, fan guàrdies, tenen famílies però tothom ha fet «els vídeos corrents perquè la gent està molt engrescada».

    I és que amb data de 15 d’abril, el Servei Català de la Salut començava a equipar al conjunt de centres d’atenció primària per a la realització d’ecografies pulmonars vinculades al diagnòstic de la infecció per COVID-19. En explicar-ho, asseguraven que «efectuar una radiografia de tòrax havia estat fins al moment el mecanisme per l’Atenció primària per a la determinació de les lesions pulmonars per COVID, però amb el temps s’ha anat consolidant l’ecografia pulmonar com una tècnica adequada i molt sensible. Per aquest motiu s’ha iniciat la distribució per tot el territori d’ecògrafs».

    El Dr. Guirado explica que, tot i que hagi coincidit en el temps, aquesta demanda ve de llarg. «Els metges de família fa uns quants anys que dèiem que és una tècnica que amb formació i equipament podíem fer com fan altres especialitats però això genera dubtes entre els radiòlegs», explica.

    «Vem intentar pactar amb els radiòlegs mediant amb el departament i quan ja estàvem a punt de signar-ho l’any 2016 aleshores va haver-hi els diferents canvis de Govern i els nous pressupostos. Això es va desencallar l’any passat amb la compra de 110 ecògrafs que són els que arriben ara», relata Guirado.

    «Dins de les inversions en el pla millora de l’atenció primària d’enguany estava prevista una compra molt important d’ecògrafs per dotar els centres d’atenció primària d’aquesta tecnologia. L’ecografia feta per professionals d’atenció primària s’ha anat consolidant ràpidament els darrers anys dins de la cartera del servei dels equips com una tècnica molt útil per tal de poder fer primeres valoracions diagnòstiques en moltes malalties. En aquest sentit, la crisi de la COVID-19 ha accelerat aquest procés», explica Jaume Benavent, referent d’atenció primària i salut comunitària en l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut.

    Portàtils i fàcils d’utilitzar

    Així, s’ha aconseguit coincidir el curs que ha muntat la CAMFIC online on hi ha 5.000 persones apuntades amb l’arribada d’aquests ecògrafs als Centres d’Atenció Primària. Una tècnica que segons Guirado «és molt senzilla i és molt resolutiva i amb la qual pots valorar el risc que el pacient empitjori o no abans que amb una radiografia». El curs, promocionat també des del Departament de Salut, com ells mateixos expliquen, permet realitzar una exploració ecogràfica sistemàtica de tòrax, identificar les diferents estructures toràciques i abordar ecogràficament l’aparell pulmonar en la situació concreta de Covid-19, i compta amb vídeos explicatius, presentacions dels docents, i ofereix debats entre experts i alumnes.

    Els ecògrafs dels quals disposaran als centres són portàtils i fàcils de fer servir. Com destaca Guirado, calia poder moure’ls còmodament per poder dur-los a una residència o a un domicili. El Dr. Guirado treballa al CAP de Pallejà i, en el seu cas, tot és molt més urbà però ressalta que hi ha zones de Catalunya on els professionals cada dia de la setmana van a un poble diferent. Era important doncs que poguessin dur l’ecògraf amb ells: «és important apropar la prova al pacient i amb un equip petit pots fer l’ecografia al centre, a una ambulància o a casa del pacient, depenent de la situació».

    Un dels nous ecògrafs clínics: petits, portàtils i usuals / Pere Guirado

    De fet, l’ecògraf què ell utilitza, diu, és com un mòbil connectat a una tauleta. Destaca a més com remarcable de l’ecografia clínica en aquest context que sigui «propera i portable, inocua (ja que no irradia, reproduible i que ajuda a estratificar el risc i a fer seguiments períodics» a més de ser molt «resolutiva».

    Celebra a més que arribin en aquestes circumstàncies donat que hi ha gent afectada de coronavirus a la qual li estan donant l’alta però encara se li ha de fer un seguiment durant uns dies per si segueix contagiant. Aquest seguiment, diu el Dr. Guirado, implica fer radiografies o ecografies. «Una radiografia implica que has de dur el pacient que contamina a un servei de radiologia i després has de netejar curosament la sala de radiografia», explica i apunta que «és més complicat aquest mecanisme que fer una ecografia pulmonar al CAP o a casa el pacient».

    Una APP que ajuda a resoldre dubtes sobre ecografies

    En el marc del Congrés de la CAMFIC celebrat al novembre, es presentava una APP que es pot descarregar de forma gratuïta pels seus socis, per Android i IOS amb informació i imatges sobre les exploracions més habituals a les consultes d’Atenció Primària.

    L’objectiu de l’APP com destacava el Dr. Pere Guirado és «impulsar i popularitzar la formació de l’ecografia clínica en l’àmbit de l’Atenció Primària. De fet, l’APP està dissenyada de manera que serveix alhora de material docent i d’eina de consulta». De fet, ara, cinc mesos després de la seva presentació, l’app es pot trobar en català, castellà, en anglès i en portuguès.

    Més enllà de fer servir els ecògrafs per la COVID-19, fer un diagnòstic ecogràfic en l’àmbit de l’Atenció Primària comporta una sèrie d’avantatges per al pacient i per al sistema: ajuda a fer el cribratge i diagnòstic precoç de determinades patologies, a reduir la incertesa clínica i a filtrar la derivació d’exploracions complementàries. Segons dades del Grup d’EcoAP de la CAMFiC, si els metges de família tenen accés i fan ecografies hi ha la possibilitat de reduir en un 52% les derivacions als serveis de radiologia.

    En aquest sentit remarca que «disposar d’ecògrafs a les consultes d’AP possibilita que aquest nivell assistencial tingui una major capacitat de resolució, disminueix la incertesa, i per tant, suposa un increment de la satisfacció dels usuaris, que eviten desplaçaments i tenen les proves diagnòstiques més accessibles». De fet, segons els experts, la CAMFIC assegura que entre el 82% i el 93% dels pacients als quals s’ha fet una ecografia a l’Atenció Primària, no necessiten més prova ni cap derivació, a més realitzant ecografies a la primària, s’aconsegueix que el temps d’espera per a aquesta prova disminueixi a la meitat.

    El Dr. Guirado fent ús d’un ecògraf en un domicili abans de l’estat d’alarma

  • Salut es reordena: atenció a noves demandes i activitats posposades sense oblidar un possible rebrot

    Han nascut 9.000 infants, s’han realitzat 34.000 operacions quirúrgiques vinculades a malalties greus com ara el càncer, s’han atès 1800 situacions greus derivades d’accidents cardiovasculars, infarts o politraumatismes «perquè la vida no s’atura». A més, també s’han realitat 49.000 proves complementàries i hi ha hagut 195.000 visites a especialistes per motius greus.

    Aquestes són dades que ha facilitat Adrià Comella, director del Servei català de la Salut (CatSalut), ha comparegut en roda de premsa per explicar la situació actual del sistema de salut de Catalunya i com es reordenarà l’activitat assistencial per tal de fer front els propers mesos.

    Comella ha valorat que «el Sistema ha pogut respondre a tot aquest embat però trigarem a poder tenir quelcom que s’assembli a la normalitat de la crisi». El pla que tenen és iniciar una desescalada per tornar a la situació prèvia a la pandèmia i el dibuixen entenen que el sistema haurà de treballar convivint amb diferents realitats: possibles malalts COVID per un possible rebrot, seguiment de noves demandes de salut que es puguin generar no COVID i recuperació de totes aquelles activitats ajornades. En aquest sentit, Comella ha dit que es van prendre decisions excepcionals com ara «ajornar activitats sabent que estaria tot el sistema i tota la capacitat molt compromesa».

    Així, dels 12.000 llits convencionals de base, segons provisions, Comella assegura que s’han arribat a fixar 20.000 llits. A més, de 600 llits de crítics que hi havia s’ha passat a tenir 2000 llits. Entenent que el nombre de llits era baix per un país com Catalunya, Comella ha explicat que un cop acabi l’escalada es dotarà al sistema de 150 llits més de crítics de manera fixa que es sumaran als més de 600 que hi havia abans de la crisi.

    Des del CatSalut també han tingut paraules dirigides a l’Atenció Primària, que entenen que està tenint un rol fonamental en la solució contra l’epidèmia i en el manteniment de la salut general de la població. Comella també ha destacat la capacitat que ha desplegat de manera física a domicili però també telemàtica per fer atenció a les persones més fràgils.

    A banda, l’Atenció Primària, han remarcat, ha estat clau en la cobertura d’aquests espais addicionals com pavellons o hotels que s’han hagut d’obrir per assegurar poder superar els 12.000 llits de base que hi havia inicialment a Catalunya.

    Per la seva banda, els centres sociosanitaris, segons Comella, han servit «d’esponjament i resposta amb un nivell de complexitat relativament alt ajudant hospitals i Atenció Primària».

    Per últim, Comella també s’ha dirigit a la població agraint l’»excel·lent resposta ciutadana a la crida de les autoritats per seguir un confinament responsable».

    Una desescalada lenta

    Assenyalen la capacitat de reacció del conjunt de professionals sanitaris com un dels motius d’estar sortint d’aquesta crisi. Així i tot, Comella ha explicat que avui dia hi ha 684 persones a llits d’UCI i 1500 persones en llits base.

    La conclusió d’això, per Comella és que les persones estan ocupant encara més de la capacitat habitual de llits que hi ha al país. L’ocupació està disminuint però d’una manera lenta en crítics i una mica més àgil en llits convencionals. Tot i així, Comella ha explicat que «no sabem quines conseqüències tindrà el desconfinament» i que «és possible que es generin nous casos» però que «la capacitat de resposta anirà millorant a mesura que es vagi desinflamant el sistema». Per aquest motiu, tots els espais no habituals que ha ocupat el sistema encara necessitaran un temps per poder tornar a la seva funció original.

    Comella ha volgut destacar que «l’epidèmia no es pot donar per acabada ni molt menys». Ha citat els experts del món de la recerca per fer entendre que trobar una vacuna no és un procés ràpid: «trigarà bastants mesos i durant mesos haurem de conviure amb aquesta epidèmia i amb la resta d’elements de serveis sanitaris». Es referia als de la mateixa demanda que el país genera cada any però també aquells processos que s’han hagut d’ajornar i s’hauran de recuperar de manera progressiva. Ha afirmat que s’espera tenir resolts tots aquests casos abans que acabi juliol

    A banda de canviar les activitats, aquesta realitat canviarà els espais. Comella ha dit que el sistema haurà de treballar en dual: d’una manera més complexa perquè a la demanda normal s’haurà de sumar conviure amb una malaltia infecciosa i, per tant, tots els espais s’hauran d’adaptar. Ha especulat que segurament el sistema haurà de conviure així tot el 2020 i part del 2021. En aquest escenari, ha demanat que fem un ús el més racionals possible: «haurem de ser capaços de prioritzar, d’atendre i donar resposta a totes aquelles malalties que puguin comprometre de forma més greu i d’una forma més irreversible la capacitat de les persones». «Priorització, seguretat i qualitat seran els eixos que ens hauran d’inspirar aquests propers mesos», ha tancat.

  • Els treballadors sanitaris estan «tips»: «volem el què ens van retallar fa 10 anys»

    Just en el moment en què l’emergència sanitària era més gran, la solidaritat amb els treballadors d’aquest sector es va concretar en aplaudiments a pobles, ciutats i davant dels establiments sanitaris. Els professionals de la salut agraïen el gest sortint també a la porta dels seus llocs de treball. Però aquesta setmana, a més d’aplaudir duen cartells que reclamen que els retornin el 5% del seu salari que els va ser arrabassat fa deu anys i que, tot i que la mesura es va vendre com a transitòria i causada per la crisi, se segueix aplicant, com comproven aquests treballadors cada mes al seu full de salaris.

    I no són només els ciutadans els qui mostren el seu agraïment a l’actitud heroica dels treballadors sanitaris, els representants polítics de tots els colors s’han omplert la boca de lloances cap al lliurament professional i humà que han tingut els treballadors de la sanitat catalana. «Va ser veient com des de l’àmbit polític ens feien tants copets a l’esquena i ens ensabonaven tant que un grup de persones que treballem a diversos hospitals de Catalunya vam decidir dur la reivindicació al carrer», ho diu Xavier Tarragó, president del comitè d’empresa del Parc Salut Mar, de Barcelona.

    Farts de sabó

    El president del comitè d’empresa de l’Hospital Moisès Broggi qualificava de «vergonya» que es retingui el salari dels treballadors de la sanitat. Al seu torn, Xavier Tarragó, president del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar era també contundent: «ja n’estem farts que ens ensabonin, volem fets, un canvi d’actitud respecte a la sanitat, i recuperar el salari és el primer pas».

    L’any 2010, en el moment més dur de la crisi, a iniciativa del govern central, es va retallar un 5% els salaris al personal funcionari, entre ells els sanitaris d’aquest àmbit a Catalunya, actualment unes 44.000 persones. De retruc, la Generalitat va decidir també retallar les aportacions que per acte mèdic feia a una segona xarxa que opera per encàrrec del govern de Catalunya i que està formada per un conglomerat d’entitats de tota mena, des de fundacions a organitzacions sense afany de lucre o consorcis locals, llavors aquest sector consorciat duia el nom de Xarxa Hospitalària d’Ús Públic (XHUP) i que ara es diu SISCAT, sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya. La reducció dels ingressos de les empreses hospitalàries es va concretar en una retallada del 5% del salari dels treballadors.

    La demanda dels treballadors és clara: que tant el govern estatal com el català, deroguin el RD 3/2010 que surt reflectit a les seves nòmines. Aquest reial decret a escala estatal estava catalogat com RD 8/2010 de 20 de maig i suposava l’adopció de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic.

    Per tant, els sanitaris que formen part de la xarxa totalment pública tenen també una retallada del 5%, que depèn de les decisions que per a tots els funcionaris adopta el govern central, mentre que el SISCAT depèn de la voluntat de la Generalitat.

    A finals de novembre passat es va crear la coordinadora 5%, formada per treballadors de diversos centres, com l’Hospital Clínic, el Parc Salut Mar, l’Hospital Moisès Broggi, l’IAS de Girona, i també l’Hospital de Mataró. L’objectiu era aconseguir un compromís polític de recuperació del 5% del salari dels treballadors de la sanitat concertada a Catalunya. «Vam fer un col·loqui amb totes les forces polítiques i totes ens van donar suport i fins i tot el Parlament va aprovar una moció sobre la precarietat laboral al sector públic –que incloïa la recuperació del 5% del sou dels sanitaris– amb 14 vots a favor (comuns, CUP i PP) i 116 abstencions (Cs, JxCat, ERC i PSC-Units). Ens van dir que al gener es tiraria endavant l’augment i encara esperem», diu Tarragó.

    Per aquest mateix motiu es va decidir que aprofitant els actes de suport de la ciutadania, es recordaria el deute que, en el seu cas manté la Generalitat amb els sanitaris. Així s’han fet concentracions de personal als hospitals Clínic, Parc Salut mar, Broggi i IAS de Girona als quals s’ha afegit darrerament el centre de Mataró.

    Aplaudir i votar en contra

    Junt amb les mobilitzacions, la CUP va presentar una moció al Parlament que reclamava la recuperació del 5% als sanitaris catalans. El diputat Vidal Aragonès va retreure als grups parlamentaris que aturessin el ple per aplaudir els treballadors de la sanitat i després votessin «en contra que puguin recuperar el 5% de les seves retribucions del 2010″.

    Per als treballadors que es mobilitzen cada tarda davant dels centres de salut, recuperar el 5% que els va ser retallat seria un símbol d’un canvi d’actitud de la classe política respecte de la sanitat. «Volem que la sanitat es dignifiqui, aquí es destina entre el 4 i el 5% del pressupost, mentre que a Europa la mitjana està en el 7% i a França i Alemanya arriba al 9%», diu Tarragó.

    La protesta seguirà, tot i que «estem molt cansats, fem jornades de 12 hores i tenim guàrdies cada dos dies. Però seguirem la protesta i esperem que sigui cada cop més massiva», afirma el representant dels treballadors de l’Hospital del Mar.

    La ‘pagueta’ catalana

    Les darreres hores des del Govern de la Generalitat s’ha declarat que preveuen destinar 30 milions per compensar l’esforç fet pels sanitaris. Aquest anunci ha estat qualificat per Tarragó de «pagueta» i, segons la seva opinió aniria destinada només a una part dels sanitaris, els que formen part de la plantilla directament pública, cosa que deixaria fora de joc, un altre cop els de la xarxa consorciada. Si el repartiment fos igual per tothom, suposaria un incentiu que no arribaria als 700 euros per treballador.

    Mentrestant, el president Macron ha anunciat una compensació extraordinària de 2.000 euros al maig per als sanitaris que han lluitat contra el coronavirus. L’executiu belga ha creat l’anomenat ‘bonus Covid-19’ de 1.450 euros, que rebran els professionals de la salut i també els farmacèutics. I fins i tot el govern de l’hongarès, Viktor Urban, ha manifestat que premiarà els seus treballadors de la salut amb 1.400 euros com a reconeixement de l’esforç fet contra el coronavirus.

  • La Vall d’Hebron fa una crida per recaptar fons per investigar la Covid-19

    L’Hospital Vall d’Hebron ha iniciat una campanya per recollir fons sota el lema #AjudemElsHerois que permetin investigar el SARS-CoV-2. L’hospital barceloní, un dels referents mundials en investigació, ha destinat més de 100 investigadors perquè desenvolupin estudis sobre el virus SARS-CoV-2. L’objectiu de l’estudi és trobar punts febles de la Covid-19 i desenvolupar estratègies per prevenir, tractar i curar la malaltia.

    L’equip està format per més de 100 d’investigadors i metges de diferents àrees de recerca de diverses especialitats com epidemiòlegs, internistes, genetistes, viròlegs, immunòlegs, biòlegs moleculars, etc.

    La recerca s’ha dividit en un total de set objectius i àrees d’actuació:

    1. Entendre i preveure com s’expandeix el virus entre la població. Aquesta informació ajudarà a planificar les mesures a adoptar en cada moment.
    2. Determinar per què hi ha persones infectades que no presenten símptomes o els presenten de manera lleu, mentre que en altres el virus posa en risc la seva vida.
    3. Identificar si existeixen soques del virus més contagioses i virulentes.
    4. Generar nous mètodes efectius, ràpids i barats de detecció del virus.
    5. Desenvolupar fàrmacs que bloquegin l’entrada del virus a les cèl·lules. D’aquesta manera el virus no es podria estendre per l’organisme.
    6. Comprovar l’efecte de fàrmacs que ja sabem que són eficaços en el tractament d’altres malalties.
    7. Treballar en el desenvolupament d’una vacuna efectiva i segura contra el SARS-CoV-2.