Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Salut obre un punt de vacunació contra la verola del mico a la Fira de Barcelona

    El Departament de Salut ha habilitat un nou punt de vacunació contra la malaltia de la verola del mico a la Fira de Barcelona. Des d’aquest dilluns, dia 12, ja es pot demanar cita a través del portal de la Generalitat  per a partir de les 9 h. Per facilitar l’accés a la vacunació, aquest punt estarà disponible els 7 dies de la setmana, en horari de matí i tarda, i es podran vacunar totes les persones que viuen a Catalunya.

    El nou punt de vacunació s’afegeix als 18 centres hospitalaris i punts de referència de malalties de transmissió sexual d’arreu de Catalunya, ja existents, i es posa en funcionament per facilitar la vacunació contra la verola del mico a persones que tenen un risc més alt de contraure la malaltia.

    Aquesta mesura s’ha impulsat com a resposta davant l’increment de casos que, segons ha confirmat la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC), se situa en els 2.042 positius confirmats. La majoria dels casos són homes entre 20 i 60 anys que han presentat símptomes com la febre, l’astènia, limfadenopaties i exantema. El mecanisme de transmissió més probable ha estat el contacte durant les relacions sexuals, sovint en el context d’esdeveniments festius multitudinaris.

    Donat el nombre limitat de vacunes disponibles per fer front a la malaltia de la verola del mico, un dels principals criteris que s’han de complir per rebre la vacuna de la verola del mico és tenir relacions sexuals d’alt risc, considerades quan s’han tingut múltiples parelles sexuals, consum de drogues durant les relacions sexuals, i infeccions de transmissió sexual habituals, entre altres; incloses dins de les profilaxis preexposició al VIH (PrEP) o infecció per VIH en seguiment de consultes hospitalàries.

    La vacunació de la verola del mico va dirigida a persones de més de 18 anys, que no hagin passat amb anterioritat la malaltia, no hagin estat contacte estret d’un cas positiu en els deu dies previs a la vacunació, no tenir administrada cap vacuna contra la verola i que no presentin cap simptomatologia en el moment de vacunar-se. Les persones que presentin simptomatologia relacionada amb la malaltia han de contactar amb un professional sanitari.

  • RTS,S/AS01, la vacuna que ha revolucionat la lluita contra la malària

    El 2020, gairebé mig milió d’infants van morir de malària només a l’Àfrica, o el que és el mateix: un infant per minut. I és que la malària, també coneguda com a paludisme, és encara avui una de les primeres causes de mort en infants menors de cinc anys. En aquest sentit, la primera vacuna antipalúdica, la RTS,S/AS01, de la companyia farmacèutica de GlaxoSmithKline (GSK), representa un important avenç per a la salut infantil.

    Recentment, UNICEF ha aconseguit l’adjudicació d’un contracte per al primer subministrament de la vacuna contra la malària per un valor de fins a 170 milions de dòlars -al voltant de 167 milions d’euros-. Aquesta concessió històrica permetrà que 18 milions de dosis de RTS,S/AS01 estiguin disponibles durant els pròxims tres anys, el que podria salvar milions de vides cada any.

    Des de l’octubre del 2021, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana l’ampli ús d’aquesta vacuna en nens que viuen en regions amb transmissió moderada i alta de la malaltia. Aquest vaccí és el resultat de més de 30 anys d’investigació i desenvolupament, sent el primer contra una malaltia parasitària. Administrat amb una pauta de quatre dosis als nens a partir de cinc mesos, actua contra el Plasmodium falciparum, el paràsit de la malària més letal a escala mundial i el més prevalent a l’Àfrica.

    Un exitós programa pilot

    Les dades de les experiències pilot iniciades el 2019 i que es van fer a Kènia, Ghana i Malawi, van demostrar que la nova vacuna té un perfil de seguretat favorable i redueix significativament la incidència de la malària i la forma greu i mortal de la malaltia en els més petits. Concretament, les dades actuals mostren que la vacuna té una eficàcia al voltant del 40% i que si es combina amb quimioprofilaxi es poden reduir les hospitalitzacions i la mortalitat per malària severa en més d’un 70%.

    L’OMS és l’encarregada de coordinar el Programa d’Introducció de la Vacuna Antipalúdica, amb ajuda d’associats nacionals i internacionals com ara Unicef, Program for Appropriate Technology in Health (PATH) i GSK, que va donar 10 milions de dosis vacunals per al programa. El desembre del 2021, la decisió de Gavi, l’Aliança per a les Vacunes, de proporcionar fons per als programes de vacunes contra la malària als països elegibles ha obert el camí per una implementació més àmplia de la vacuna.

    «El llançament d’aquesta vacuna envia un missatge clar als desenvolupadors de vacunes contra la malària perquè continuïn la seva feina, perquè les vacunes contra la malària són necessàries i desitjades», va assegurar Etleva Kadilli, directora de la Divisió de Subministraments d’UNICEF. «Esperem que això sigui només l’inici. Es necessita una innovació contínua per desenvolupar vacunes noves i de pròxima generació per augmentar el subministrament disponible i permetre un mercat de vacunes més saludable».

    El camí a seguir

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 30 països tenen àrees amb transmissió de la malària de moderada a alta, i la vacuna podria brindar protecció addicional contra la malaltia a més de 25 milions d’infants cada any quan se n’hagi augmentat el subministrament.

    S’espera que la demanda del vaccí contra la malària sigui alta entre els països afectats. Igual que amb qualsevol vacuna nova, el subministrament serà limitat al principi i augmentarà amb el temps a mesura que la capacitat de fabricació arribi al nivell requerit. A mesura que augmentin els volums de producte final, els costos per dosi disminuiran. A més, ja hi ha plans en marxa per impulsar la producció, inclús a través de la transferència de tecnologia, perquè tots els infants en risc algun dia tinguin l’oportunitat de ser immunitzats contra aquesta malaltia mortal.

    «No hauríem de perdre de vista la necessitat d’accelerar l’accés a aquesta i futures vacunes contra la malària i de realitzar les inversions necessàries als serveis d’immunització i control de la malària, així com en investigació i desenvolupament», afirma la Dra. Ashley Birkett, directora global de Vacunes contra la Malària i productes biològics al PATH. «Els programes efectius contra la malària i la immunització són clau per l’entrega exitosa de la vacuna i contribueixen a enfortir els sistemes de salut en general», conclou la investigadora.

    A banda de l’impacte positiu que tindrà la vacuna contra la malària, en els darrers anys l’accés ampliat a les eines i estratègies de prevenció del paludisme, incloses les mesures de control de vectors -com els mosquiters tractats amb insecticida- i l’ús de medicaments antipalúdics preventius, han tingut un gran efecte en la reducció de la càrrega mundial de la malaltia.

  • Com valoren els europeus la seva salut?

    Gràcies als telèfons mòbils que la majoria utilitzem, i als enginys digitals del mercat, tenim l’oportunitat d’avaluar els establiments i espais que visitem, tan bon punt sortim d’ells. Si es contribueix així o no que els serveis a tot arreu millorin arran dels nostres comentaris, dependrà del cas que se’n faci de la informació sobre l’experiència personal que aportem. Però, d’entrada, demanar-nos que hi pensem ja és un estímul per a la reflexió individual, a preguntar-nos a nosaltres mateixos sobre allò que va bé i el que no tant, i, tal vegada, il·luminar marges de canvi satisfactoris en tot el que vivim o necessitem.

    Això, quan l’avaluació té a veure amb la nostra salut i benestar físic i emocional, adquireix un valor encara més notable. Prendre consciència de com estem és el primer pas per poder estar millor. Igualment, sobre el sistema sanitari que ens tracta.

    Amb aquesta premissa, la firma alemanya de productes farmacèutics STADA –un dels principals proveïdors de medicaments genèrics d’Espanya- elabora cada any un estudi poblacional de la mateixa salut i sistema sanitari en diferents països d’Europa. Aquest juliol s’han presentat a Berlín els resultats de les entrevistes fetes entre març i abril d’enguany a més de 30.000 europeus de 15 nacionalitats.

    L’STADA HealthReport 2022 ha preguntat sobre temes com la satisfacció en l’atenció sanitària pública, les fonts d’informació de salut que més confiança ofereixen, la salut mental, la qualitat del son, l’alimentació i les dietes, o el consum de vitamines i probiòtics. També aquest any s’ha buscat confirmar si la pandèmia de la Covid ha significat realment un punt d’inflexió en certs hàbits, com ara la predisposició a continuar posant-se la mascareta en certs llocs i circumstàncies, rebre atenció sanitària de manera virtual o la percepció dels riscos del canvi climàtic sobre la nostra salut. Un dels principals objectius de l’informe és, segons Peter Goldschmidt, CEO de Stada, «prendre consciència de la mateixa cura de la nostra salut». Les dades obtingudes, a més, i segons Goldschmidt, pretenen ajudar els professionals de la salut, les administracions públiques i grups d’interès en el món sanitari, a millorar-ne la gestió i, amb ella, la salut de la població».

    Resultats

    La majoria d’enquestats -el 71% de mitjana a Europa-, es mostra satisfet amb el seu sistema de salut pública (75% a Catalunya i 64% a Espanya). La confiança en la medicina convencional continua sent molt gran, amb una mitjana del 86% de respostes positives a Europa, del 93% a Espanya i del 100% a la regió Est de l’Estat, que inclou Catalunya.

    Una de les dades que crida més l’atenció és l’hàbit d’anar a la farmàcia que, si a escala global europeu, el resultat és del 56% dels entrevistats que diuen anar-hi un cop al mes, a Espanya són el 72% i a l’àrea que inclou Catalunya, arriben al 75%. Un cop com a mínim a la setmana, ho fan el 5% de la mitjana a Europa, el 6% a Espanya i el 25% a la zona Est d’Espanya, on es compta Catalunya.

    El 75% dels catalans diuen anar a la farmàcia com a mínim un cop al mes. La mitjana a Espanya és del 72% i l’europea, del 56%.

    Un resultat que, en certa manera, podria inquietar és la tendència de la població a tenir com a referència la informació sobre salut que generen certes persones a les xarxes socials (popular health influencers), tot i que l’estudi, però, no detalla el perfil dels influencers ni, per tant, la qualitat de la formació i bagatge professional que els avala. No obstant això, diuen seguir-los una de cada dues persones a Catalunya (50% dels enquestats), enfront del 37% de la mitjana global a Espanya i el tan sols 12% de mitja que ho fa a escala europea.

    Qualitat del son, salut mental i alimentació

    Segons l’estudi d’STADA, a Catalunya, el 63% dels enquestats reconeixen tenir una qualitat del son pobre o molt pobre. En canvi, la mitjana a tot l’Estat d’entrevistats que ho senten així és del 42%, i la mitja global europea encara és més baixa, de només el 35%. I, en general, ho atribueixen a l’ansietat i els problemes del dia a dia. També els catalans són els que més clarament es posicionen a favor de prendre alguna cosa per ajudar-los a dormir millor. En concret, el 75% hi està a favor, al costat de la mitjana estatal que respon això en el 59% dels casos i del 47% de mitja del global als 15 països europeus que ho diu.

    Respecte a la valoració de la mateixa salut mental, a Catalunya el 57% dels entrevistats considera que la seva és bona o bastant bona, mentre que la mitjana de la mateixa afirmació a Espanya és del 48% i a Europa, del 63%.

    Sobre la cura de l’alimentació, l’estudi ha desvelat que un de cada dos entrevistats a l’Estat espanyol (50%) diu haver iniciat una dieta més saludable els dotze mesos anteriors al moment de respondre l’enquesta. La mitjana en l’àmbit europeu és del 40% i a Catalunya és el 38% dels entrevistats que diuen haver-ho fet. En aquest sentit, consideren important per a la salut alimentar-se de manera saludable el 74% dels europeus, el 82% dels entrevistats a l’Estat espanyol i el 63% dels catalans.

    Quant al consum de complements vitamínics i minerals, per dormir millor en prenen el 63% de catalans, el 41% d’espanyols i el 30% d’europeus. I per a tenir millors digestions, en gasten el 63% dels catalans, el 30% d’espanyols i el 24% d’europeus.

    Efecte Covid

    Si la pandèmia de la Covid ha servit o no per promoure certs canvis d’hàbits, ho desvetllen resultats com ara que, en general, ha augmentat respecte al mateix estudi del 2021 la predisposició dels europeus a rebre tractaments de manera remota-virtual. El 64% de la població entrevistada està disposada a fer-ho així, al costat del 57% que s’hi van mostrar receptiva fa un any.

    En una altra qüestió de l’entrevista, es demana als europeus si davant de l’actual consideració que estan fent les autoritats a Europa de no adjuntar el prospecte en format paper dels medicaments, sinó de proveir-los d’un codi per escanejar i veure-ho amb una aplicació mòbil. Pel que fa a aquesta qüestió, el 79% dels europeus els sembla bé la idea, a Espanya hi estan d’acord el 83% i, en concret a Catalunya ho veuen bé el 75% dels entrevistats. En general, la tendència de tots els europeus és a tenir més en consideració i valorar positivament serveis i productes més sostenibles.

    Continuar posant-se la mascareta en espais públics encara que no sigui requerit oficialment, en cas de patir un refredat, tos o esternuts, són partidaris de fer-ho el 50% dels entrevistats en l’estudi a Espanya, i el 38% en concret a Catalunya, enfront del 30% que ha afirmat que ho faria, del total d’entrevistats a Europa.

    Sobre si el canvi climàtic té un efecte directe i negatiu sobre la nostra salut, i amb ell s’incrementa el risc de patir pandèmies, n’estan convençuts el 88% dels catalans, el 72% de mitjana dels enquestats totals a tot l’Estat i, de mitjana als 15 països europeus on s’ha fet l’estudi, el 79%.

    Que la irrupció de la Covid té molt a veure amb els increments d’estrès mental també ha quedat evidenciat per la resposta del 38% d’enquestats a Catalunya que així ho viuen personalment, més a prop de la mitjana europea, del 36%, que de la mitjana de respostes en aquest sentit en la totalitat de l’Estat espanyol, que és només del 29%.

    Sobre aquest increment de l’estrès vinculat a la vivència de la Covid, Itàlia, amb un 53% de respostes afirmatives, encapçala el rànquing, seguida de Portugal (47%) i Romania (46%). El quart lloc l’ocupa Espanya (43%). Les dues darreres posicions de la llista, la mitjana d’enquestats dels quals admeten haver patit menys augment de l’estrès postcovid són Alemanya (27%) i Països Baixos (24%).

    Les conclusions de l’estudi, segons va explicar a Berlín el CEO de Stada, Peter Goldschmidt, es fan arribar al Parlament Europeu i es comparteixen, de manera individual, amb els responsables governamentals dels 15 països on s’han dut a terme les entrevistes.

  • La CAMFiC demana que l’Atenció Primària s’inclogui en la recerca sobre Intel·ligència Artificial

    La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) demana que l’Atenció Primària estigui present en els estudis que validen les eines d’intel·ligència artificial (IA). «Són eines que farem servir a les consultes d’atenció primària i, per tant, és imprescindible que es compti amb el nostre criteri. Cal la implicació de l’atenció primària des de l’inici en el desenvolupament d’algoritmes per ajudar que esdevinguin eines realment útils en la pràctica clínica», assenyala la metgessa i membre del grup de Salut Digital de la CAMFiC, Anna Escalé. A més, des de CAMFiC demanen que la recerca en intel·ligència artificial aplicada a la salut es faci en grups interdisciplinaris que englobin professionals sanitaris i tècnics enginyers.

    La implementació de la intel·ligència artificial a les consultes del primer nivell assistencial ja s’està produint, tot i que, encara de forma molt incipient. Malgrat això, Escalé, assegura que «no podem donar l’esquena a l’evolució ni a la implementació de les noves tecnologies en les nostres consultes, perquè, entre altres coses, ens permetran avançar cap a una medicina més personalitzada i individualitzada». I afegeix: «Per exemple, l’ús de models predictius, ens podran ajudar a individualitzar els cribratges, també veure les mesures de reforç a l’adherència terapèutica, i on realment ja estan força desenvolupats i ens poden servir d’ajuda com a eina de suport diagnòstic a les consultes, és en l’anàlisi d’imatges com les radiografies, les imatges dermatològiques o els electrocardiogrames, entre d’altres».

    «La incorporació de la IA ha de garantir una major efectivitat i eficàcia en la resolució de les consultes, però està clar que no ens substituirà», remarca Escalé. «És important que els metges i metgesses de família ens formem en intel·ligència artificial perquè haurem de treballar amb ella. Cal major formació en aquest àmbit», reconeix l’Anna Escalé, que també demana «compromís i implicació de l’Administració per anar incorporant aquestes eines a les consultes d’atenció primària».

  • Torna el letal virus Hendra

    Les autoritats sanitàries de Queensland (Austràlia) han notificat que el 8 de juliol passat un cavall de l’àrea de Mackay va donar positiu en infecció per virus Hendra. És el primer cas a la regió des de l’any 2017. Com a mesura preventiva, l’animal, que estava molt malalt, ha estat sacrificat.

    I qui és aquest tal virus Hendra (HeV)? Es tracta d’un virus zoonòtic emergent altament patogen que afecta cavalls i humans, encara que també s’han produït infeccions experimentals en altres mamífers com ara gats i conillets d’índies.

    El virus Hendra va ser descobert el 1994, després de provocar un brot infecciós en un estable australià situat al suburbi d’Hendra, a la ciutat de Brisbane (Queensland). L’incident va provocar la mort de 14 cavalls i del seu entrenador, un home anomenat Vic Rail.

    Vic Rail i els seus cavalls

    Victory Robert Rail, anomenat Vic Rail, era un entrenador de cavalls de carreres. Al setembre de 1994, Rail va traslladar dos cavalls als seus estables des d’un potrero suburbà de Brisbane. Al cap de poc temps, els dos animals van mostrar símptomes d’una malaltia respiratòria desconeguda. Els cavalls van rebre tractament veterinari primerenc, però la seva condició va empitjorar. És més, altres cavalls de l’estable van començar a emmalaltir. En una setmana, catorze cavalls havien mort o havien estat sacrificats pels serveis veterinaris locals.

    La preocupació va créixer quan Vic Rail va desenvolupar símptomes semblants als que havien presentat els seus cavalls. Instat per la seva parella, Lisa Symons, va buscar tractament mèdic. Vic va ser ingressat a l’hospital del sud de Brisbane. Hi va morir una setmana després, el 27 de setembre de 1994.

    Des de llavors, han estat reconeguts més de 60 contagis naturals per virus Hendra en cavalls a Austràlia, cosa que ha suposat la mort de més de 100 animals. També en aquest període s’han confirmat set casos en humans i quatre morts.

    Un altre virus transmès per ratpenats

    El virus Hendra pertany al gènere Henipavirus i a la família Paramyxoviridae. Les espècies de ratpenats del gènere Pteropus, anomenats guineus voladors, semblen ser els reservoris naturals del virus.

    Els cavalls inicialment infectats que Rail va portar al seu estable probablement havien ensumat o menjat vegetació contaminada amb excrements o saliva d’una guineu voladora portadora del virus Hendra. Tots els casos humans confirmats fins ara es van infectar després de patir exposicions d’alt nivell a fluids corporals d’un cavall infectat, com ara fer autòpsies en cavalls sense fer servir l’equip de protecció personal adequat o ser ruixats extensament amb secrecions respiratòries.

    De moment no hi ha evidència de transmissió d’humà a humà, de ratpenat a humà, de ratpenat a gos o de gos a humà.

    La infecció ocasiona una malaltia respiratòria aguda i encefalítica greu amb inflamació dels vasos sanguinis (vasculitis endotelial). El virus Hendra té una alta taxa de letalitat, que ronda el 90% en cavalls i el 60% en humans. A més, causa encefalitis crònica entre els supervivents.

    El virus Hendra es transmet als cavalls per ingesta de fruits, pastures o aigua contaminats per secrecions de ratpenats infectats. Raúl Rivas/USAL, Author provided

    Trot sense rumb, un dels símptomes

    Als cavalls, el virus Hendra causa símptomes molt diversos que inclouen febre, augment de la freqüència cardíaca i deteriorament ràpid amb signes respiratoris i/o neurològics. Amb freqüència els animals exhibeixen espasmes musculars, incontinència urinària, cap decantat, pèrdua de visió o desplaçaments sense rumb.

    Els símptomes en humans se solen desenvolupar entre 5 i 21 dies després del contacte amb un cavall infecciós. Inicialment inclouen febre, tos, mal de coll, mal de cap i cansament. Després, les persones afectades poden desenvolupar meningitis o encefalitis, cosa que provoca fort mal de cap, febre alta, somnolència i, de vegades, convulsions i coma que deriven en la mort de les persones afectades.

    L’enfocament One Health

    La vacunació és la manera més eficaç de reduir el risc d’infecció pel virus Hendra als cavalls. L’eficàcia d’un immunogen anomenat HeV-sG va conduir al desenvolupament i llançament de la vacuna anti-HeV equina (Equivac® HeV), sense virus viu ni inactivat, comercialitzada per Zoetis Inc. a Austràlia l’any 2012.

    L’Autoritat Australiana de Pesticides i Medicaments Veterinaris (APVMA) va atorgar el registre complet d’Equivac® HeV a l’agost del 2015. La vacuna conté formes solubles de glicoproteïna G (sG) del virus Hendra, adjuvada amb un complex immunoestimulant. És una vacuna segura i eficient.

    De moment, no hi ha vacunes destinades a l’administració en humà, però utilitzant el mateix immunogen s’intenta desenvolupar vacunes d’emergència eficients per interrompre la possible propagació de la malaltia en persones.

    Per descomptat, la vacuna contra el virus Hendra per a cavalls és un exemple magnífic del que suposa l’enfocament One Health en el control de les malalties humanes. A Austràlia, establir una estratègia One Health per al virus Hendra ha donat com a resultat una gestió informada més eficient i eficaç. De fet, aquest plantejament va permetre que a l’octubre del 2021 fossin identificats nous genotips del virus Hendra en guineus voladors australians.

    La troballa contempla la possibilitat que, en qualsevol moment, sorgeixin nous virus, demostrant la importància dels programes de bioseguretat i vigilància.
    The Conversation

    Aquest és un article publicat originalment a The Conversation. Llegeix-lo en castellà aquí

  • L’Hospital de Sant Pau, pioner a Europa en microcirurgia robòtica per a limfedema

    L’Hospital de Sant Pau s’ha convertit en un dels quatre únics centres europeus que compta amb el primer robot quirúrgic per a supermicrocirurgia. Amb aquesta tecnologia, que aporta una precisió absoluta en les intervencions, el centre ha posat en marxa el programa de microcirurgia robòtica per limfedema, que acaba d’operar el seu primer pacient. L’objectiu de Sant Pau és fer entre 8 i 10 intervencions mensuals amb aquesta innovadora tecnologia.

    El robot, anomenat Symani, ha estat desenvolupat per la companyia Italo-americana MMI en col·laboració amb experts d’arreu del món, com el Dr. Jaume Masià, director del Servei de Cirurgia Plàstica de Sant Pau. Disposa d’uns braços articulats que es poden posicionar de manera molt senzilla per facilitar els procediments quirúrgics en qualsevol regió anatòmica del cos. Des de l’estació remota, el cirurgià controla directament els canells robòtics de la mateixa manera que controlaria l’instrumental habitual.

    «Symani reprodueix exactament els moviments naturals de les mans del cirurgià, els copia, aportant un grau de precisió que el cirurgià només pot aconseguir amb una elevada formació i entrenament i en condicions òptimes. Amb això, la cirurgia és molt més reproduïble i fiable, tant per al professional com per al pacient», expressa el Dr. Jaume Masià, que afegeix que «amb aquesta tecnologia es pot reproduir una cirurgia d’alt nivell en tots els pacients i ampliar indicacions que estaven fora de l’abast humà».

    Amb aquesta nova tecnologia, l’àrea de la intervenció es mostra ampliada fins a 30 vegades en una pantalla mitjançant una càmera. A més, el robot també ofereix la possibilitat d’utilitzar-lo amb un sistema de visualització que permet veure les imatges en 3D. L’Hospital de Sant Pau és el centre que va iniciar la cirurgia del limfedema a Europa i ara, amb la posada en marxa d’aquest programa i amb aquesta nova tecnologia, consolida el seu lideratge en aquest àmbit.

    El limfedema

    Es tracta una acumulació de líquid en una extremitat degut a una interrupció o alteració del sistema limfàtic, que forma part del sistema immunitari. Sovint és una seqüela del tractament de determinats càncers, especialment el de mama, melanoma, o sarcomes. Al món hi ha més de 300 milions de pacients afectats per alteracions del sistema limfàtic i a l’Estat espanyol es calcula que sobrepassen el milió.

    Aquesta nova tecnologia permet ser més precisos a l’hora de realitzar les sutures microquirúrgiques, utilitzant fils i agulles més petites que les tècniques convencionals i això millora la precisió a l’hora de realitzar el procediment quirúrgic, minimitzant les possibles complicacions postoperatòries d’una cirurgia que és d’alta complexitat i, per tant, oferint una major precisió i més seguretat al pacient.

  • Un estudi de la Universitat d’Oxford relaciona les privatitzacions en sanitat amb un augment de la mortalitat

    Investigadors de la Universitat d’Oxford han fet públic un estudi en el qual demostren que la subcontractació d’entitats privades per gestionar sistemes sanitaris públics està relacionada directament amb un augment significatiu de les taxes de mortalitat.

    L’estudi, publicat a la revista The Lancet Public Health analitza l’impacte que ha tingut la privatització de serveis de salut en 173 àrees sanitàries del Regne Unit entre 2013 i 2020. Les dades revelen que les taxes de mortalitat tractable -és a dir, de pacients que haurien sobreviscut en cas d’haver rebut un diagnòstic precoç i una bona atenció sanitària- es van estancar i van començar a pujar el primer any estudiat, trencant així una clara tendència a la baixa que s’havia mantingut durant la dècada anterior. Aquests resultats permeten concloure als investigadors que, «molt probablement» això és conseqüència d’un «empitjorament de la qualitat de l’assistència sanitària».

    Els autors de l’estudi publicat conclouen que un increment anual d’un punt percentual en les externalitzacions al sector privat amb ànim de lucre es correspon a un augment de la mortalitat evitable del 0,38% o, dit d’altra manera, de 0,29 morts per cada 100.000 habitants l’any següent. Concretament, estimen que la privatització del sistema sanitari anglès promoguda pel govern conservador de David Cameron a partir de 2012 està relacionada amb “557 morts evitables addicionals” en les àrees analitzades. Segons els investigadors, els serveis són de menor qualitat i això condueix a “una pitjor atenció mèdica i a pitjors resultats de salut” per part d’aquestes empreses privades, sent “l’únic tipus de subcontractació associat a l’augment de la mortalitat”.

    La mercantilització dels serveis sanitaris es basa, en gran part, en la creença que l’obertura, la competència i l’autonomia de gestió poden millorar l’eficiència i el rendiment dels serveis finançats per l’Estat. No obstant això, els resultats de l’estudi suggereixen que aquests processos, que es manifesten amb l’externalització de la prestació de serveis sanitaris, no s’associen necessàriament amb millores en la prestació de serveis i, en canvi, es poden associar amb un augment de la mobilitat entre els pacients.

    Tal com s’evidencia en l’estudi, hi ha dues raons principals on l’externalització a proveïdors amb ànim de lucre podria conduir a un augment de la mortalitat. En primer lloc, els proveïdors privats que reben contractes del sistema públic podrien simplement prestar una atenció de pitjor qualitat al pretendre reduir costos, cosa que donaria lloc a més complicacions de salut i més defuncions. Una segona raó per a l’augment de les taxes de mortalitat podria ser que l’externalització acabi comportant una pressió més gran en tot el sistema sanitari, ja que els proveïdors amb ànim de lucre seleccionen preferentment els pacients i serveis més rendibles, creant una concentració de tractaments difícils als proveïdors públics.

    Ni que es fa difícil traslladar aquestes dades a Espanya, Metges de Catalunya insisteix en què sempre ha defensat la gestió pública com “la millor fórmula de prestació d’un servei bàsic i fonamental per a la ciutadania com ho és el de la sanitat”, advertint que la contractació a tercers amb ànim de lucre és “una via per transferir recursos públics al sector privat”. Aquest és un pensament que comparteix la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP): “Els recursos econòmics destinats a les privatitzacions debiliten la sanitat pública i afavoreixen altres interessos. El desitjable seria reinvertir-los al sistema per fer-lo més fort i eficaç”, sosté el seu portaveu.

  • Té sentit una quarta dosi contra la Covid-19 per a tota la població general?

    Fins ara, només s’ha administrat aquesta dosi “addicional” en persones de molt alt risc (immunodeprimits). Però si la Comissió de Salut Pública aprova definitivament la mesura, començaran pels més grans i els interns de les residències per anar baixant per trams d’edat.

    De moment, ni la Ponència de Vacunes ni l’Agència Europea de Medicaments (EMA) avalen l’administració de la quarta dosi a tota la població general. Què diu la immunologia sobre aquesta dosi de reforç?

    Hi ha subvariants que escapen als anticossos

    Tot i que ja existien indicis, l’aparició de la variant òmicron va posar de manifest que les vacunes basades en la variant de SARS-CoV-2 original (Wuhan) generen anticossos que no neutralitzen de manera eficaç aquestes noves variants del virus.

    De fet, sembla que les subvariants d’òmicron BA.2.12.1, BA.4 i BA.5 escapen als anticossos neutralitzants induïts tant per la vacunació com per la infecció. Això implica que hi ha una pressió selectiva que afavoreix que s’expandeixin justament les subvariants que escapen als anticossos. Potser és el motiu que hi continuï havent transmissió del virus en poblacions amb altes taxes de vacunació o d’infecció.

    A més, sabem que la quantitat d’anticossos neutralitzants disminueix amb el temps. Als 6 mesos de la pauta completa de vacunació, només queda al voltant d’una cinquena part.

    En la gent gran aquesta baixada és més ràpida, i és possible que una nova dosi de vacuna, sobretot si s’actualitza per fer front a les noves subvariants, activeu les cèl·lules B de memòria generades inicialment per la vacuna o la infecció. En activar-se es diferenciarien en cèl·lules plasmàtiques capaces de produir novament grans quantitats d’anticossos neutralitzants.

    Estudis sobre l’eficàcia de les dosis de reforç

    S’ha suggerit que administrar dosis de record o addicionals en excés, i amb la variant original del virus, pot generar efectes perjudicials. Entre ells una “empremta”, és a dir, que la resposta d’anticossos dominant se centri en regions de la proteïna S que només eren presents a la variant ancestral, però no a les noves variants. Si fos així, aquestes dosis addicionals impedirien la formació d’anticossos neutralitzants davant de les noves variants.

    Tot i això, un estudi sobre l’efecte de la quarta dosi a Israel indica que aquesta dosi augmenta la quantitat d’anticossos neutralitzants. Ara bé, aquest augment té un efecte molt moderat a evitar el contagi (30% de protecció addicional).

    Un altre estudi recent indica que la dosi addicional millora la protecció contra malaltia greu en persones més grans de 60 anys per un factor d’aproximadament 3 en comparació amb la gent que només va rebre tres dosis de la vacuna.

    Alternativament, i atès que les persones més grans de 80 anys poden tenir un sistema immunitari envellit, l’administració d’una quarta o cinquena dosi pot no ser eficaç quant a la generació de la resposta humoral (anticossos).

    Per a aquestes persones, hi ha l’alternativa de fer-los una immunització passiva, és a dir, administrar-los els anticossos que ells no poden produir. Evusheld és una combinació d’anticossos monoclonals autoritzada per la Comissió Europea per tractar persones amb alt grau d’immunosupressió, però el seu ús es podria estendre a la població de gent gran més vulnerable.

    Gravetat atenuada gràcies a la vacunació

    En qualsevol cas, la bona notícia és que, per a una gran part de la població general, mesos després de la vacunació i de la tercera dosi de record, continua existint una protecció molt alta davant de la malaltia greu i la mort per Covid-19 .

    Recordem que el nostre sistema immunitari compta essencialment amb dues maneres de combatre de manera específica un patogen: generar anticossos que el neutralitzin i evitin la infecció (resposta humoral), i/o generar limfòcits T que reconeguin i eliminin cèl·lules ja infectades (resposta cel·lular).

    Doncs bé, la resposta de memòria cel·lular generada per les vacunes, tot i ser incapaç de prevenir la infecció pel SARS-CoV-2, és suficient per evitar que emmalaltim greument. Sobretot perquè no es veu tan afectada per les mutacions que es van acumulant al virus.

    Del que s’ha dit fins ara es dedueix que, de moment, probablement no té sentit aplicar una quarta dosi a la població general. Sobretot emprant la vacuna basada en la variant de virus original (Wuhan).

    I què passa amb les altres vacunes? Encara necessitem més informació sobre l’eficàcia de les vacunes adaptades a les noves variants i subvariants, encara que els resultats preliminars semblen prometedors.

    La versió original d’aquest article va ser publicada per l’Oficina de Transferència de Resultats de Recerca (OTRI) de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

    Salvador Iborra Martín és docent i Investigadoren Immunologia i infecció de la Universitat Complutense de Madrid. 

    Aquest és un article original de l’Agència SINC

  • A bona hora plouen figues!

    La notícia que el Departament de Sanitat té previst invertir prop de quatre-cents cinquanta milions d’euros en l’atenció primària del Servei Català de la Salut d’aquí al 2024 no és una mala notícia. Perquè ni que sigui només un mica més del 4% del total del pressupost consolidat del CatSalut per al 2022 és una xifra considerable. De fet, aquest any s’ha previst dedicar a l’atenció primària uns 1.885 milions, dels quals 450 representen gairebé una quarta part. Tot i que si abasta dos anys l’increment seria d’un 12%, que no està tampoc malament. L’any 2020 es varen dedicar uns 1.570 (11,98% del total).

    Una altra cosa serà a què s’aplicarà. L’Honorable conseller ha esmentat que amb aquests diners es crearan 60 centres de salut, a més de millorar el finançament dels existents, que són ja uns 415 on treballen uns 375 equips. Així doncs, segons els criteris que es facin servir un increment tan substancial podria esdevenir poc significatiu una vegada assignat a cada lloc.

    Altrament, la construcció d’edificis té un cost més elevat que altres despeses, de manera que convindria filar molt prim en la distribució d’aquestes inversions. I l’esment a la construcció no és conseqüència, només, del seu impacte econòmic. Perquè un dels mals de la sanitat espanyola, inclosa la catalana, ha estat el que s’ha denominat de pedra. És a dir, la priorització de les iniciatives més espectaculars i no hi ha dubte que els edificis ho són. Una temptació que assetja els responsables polítics, però cal admetre que és compartida per bona part de l’electorat i no diguem per part dels qui poden traure un benefici directe.

    La pandèmia ha descosit les costures de bona part del sistema sanitari, particularment dels serveis amb una orientació potencialment més comunitària, com els de l’Atenció Primària o els de la Salut pública sanitària. Com han manifestat les societats professionals implicades, el temor al deteriorament irreversible de l’Atenció Primària és unànime i n’hi ha poques esperances de correcció, perquè els mals venen de molt lluny i ningú no ha fet gaire per guarir-los, llevat de les queixes que, com és sabut són molt més fàcils de manifestar que els esforços que calen per millorar.

    És cert que el Departament de Salut de la Generalitat no ha renunciat mai, ni que sigui retòricament, a reconèixer la importància dels determinants col·lectius de la salut, com mostra la iniciativa del PINSAP, la frustrada estratègia nacional de salut comunitària (Enapisc) o el programa COMSalut, encara vigent, però també ho és que aquests projectes no han pogut canviar de forma significativa el panorama sanitari.

    Ningú pot negar que el conjunt del sistema i, específicament, l’Atenció Primària i Comunitària, necessita una important injecció de recursos per superar la seva crítica situació actual, però no es pot oblidar la necessitat que, abans de la seva adscripció, cal analitzar amb deteniment les reorientacions innovadores que cal introduir en l’orientació estratègica, organització i activitats dels serveis. En cas contrari, es corre el risc de malbaratar les inversions si els recursos addicionals no s’acompanyen obligatòriament d’aquests tipus d’iniciatives.

    L’Atenció Primària i Comunitària catalana i espanyola necessita una veritable refundació conceptual, de governança i organitzativa, però és obvi que la sortida de la situació de deteriorament actual del conjunt del sistema sanitari no es trobarà si no es dissenyen també canvis capaços d’harmonitzar les necessitats i expectatives de la ciutadania i els mateixos professionals amb relació al seu benestar i qualitat de vida.

    Benvingudes siguin aquestes aportacions de recursos a l’Atenció Primària i Comunitària, però serien molt més efectives i eficients si s’acompanyessin d’iniciatives realment transformadores del sistema.

  • L’auge de casos de Covid-19 posa en alerta l’atenció primària

    Els contagis de Covid-19 a Catalunya i a la resta d’Espanya es troben en augment a causa de l’avanç de la subvariant de l’òmicron, la BA.5, que és més contagiosa i ja representa entre un 80% i un 90% dels contagis. La secretària de Salut Pública, la Dra. Carmen Cabezas, ha destacat en una roda de premsa del Departament de Salut que la taxa de Covid-19 actual és de 404 per cada 100.000 habitants, i ha demanat prudència, sobretot a les persones majors de 60 anys i a les que es troben en una situació vulnerable.

    Cabezas també ha recordat que «la possibilitat reinfectar-se és més alta si has patit la malaltia que si t’has posat la dosi de record, de manera que és important fer-ho». A hores d’ara, el percentatge de reinfeccions en persones joves se situa quasi en un 25%, mentre que en els majors de 50 és d’aproximadament el 10%.

    Per altra banda, la secretària de Salut Pública ha celebrat que les xifres dels pacients ingressats a l’UCI per Covid estigui en «mínims històrics». Malgrat això, la taxa d’ingressos per Covid-19 en crítics mostra una lleugera tendència a l’ascens -actualment se situa en els 46-, mentre que la mortalitat continua en descens. La taxa d’ingressats en llits convencionals també continua en ascens, arribant fins als 1.762, tot i que la Covid no és la causa de l’ingrés en la majoria de casos.

    Tal com ha detallat Clara Prats, investigadora del Computational Biology and Complex Systems (BIOCOMSC), les prediccions actuals ens situen en un escenari on s’arribarà al pic de contagis entre la segona i la tercera del juliol, a falta de concretar-ho durant la setmana que ve, amb les dades ja seqüenciades un cop passat el pont de Sant Joan.

    Pel que fa a les visites a l’atenció primària, Cabezas ha destacat que el passat dilluns es van realitzar 18.000 visites per Covid-19. En aquest sentit, ha recomanat a les persones no vulnerables o menors de 60 anys i que no mostrin quadre clínic greu no visitar-se al CAP, quedar-se a casa i fer un tractament simptomàtic. La professora Clara Prats ha detallat que si no seguim aquesta recomanació, els pròxims dies la xifra de visites diàries es duplicarà, arribant a les 25.000 o 30.000 visites diàries quan s’arribi al pic de contagis.