Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Donat d’alta l’últim ferit per l’atemptat a Barcelona

    El Departament de Salut ha informat que l’última persona ferida que quedava hospitalitzada per l’atemptat a la Rambla del passat 17 d’agost ha rebut l’alta mèdica a l’Hospital Mútua de Terrassa. La persona que avui ha rebut l’alta és una de les ferides que es trobava en estat més greu.

    El balanç dels atemptats de Barcelona i Cambrils deixa 16 morts i un total de 130 ferits de més de 30 nacionalitats diferents. Els ferits, que des d’un inici es van catalogar segons els nivells de crítics, greus i menys greus, han estat atesos en més de 20 centres sanitaris catalans. En aquest sentit, el Departament de Salut ja va lliurar 24 plaques de reconeixement a representants del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels centres sanitaris on van ser ateses les persones afectades pels atacs terroristes del 17 d’agost.

     

  • Equipaments, salut mental en joves i formació de personal públic: els propers passos del Pla de Salut Mental 2016-2022

    L’informe del primer any en marxa del Pla de Salut Mental 2016-2020 afirma que s’ha aconseguit iniciar el 82% de les 111 mesures previstes i transmet la intenció de millorar la formació del personal municipal per detectar precoçment problemes de salut mental entre la població. En aquest segon any de Pla, l’Ajuntament de Barcelona pretén introduir la millora dels equipaments sanitaris, crear més Espais de Consulta Jove i formar en salut mental personal públic. Després de formar els treballadors de Barcelona Activa ara els hi toca a l’Oficina d’Habitatge introduir una perspectiva de salut mental en l’atenció al públic del seu dia a dia.

    Gemma Tarafa, comissionada de salut de l’Ajuntament de Barcelona, va publicar un enllaç a l’informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que resumeix i desglossa els problemes i l’estat de salut mental a Barcelona així com l’atenció que s’ha donat. També ha valorat públicament la importància de treballar la salut mental: «Hem estat massa temps sense parlar de salut mental. Fins que no es va aprovar, ara fa un any, el Pla de Salut Mental 2016-2022, les polítiques que abordaven la salut i el benestar emocional a la ciutat de Barcelona i al conjunt del país eren molt fràgils». Així, per Tarafa, l’informe presentat condueix a fer front a l’actualitat, ja que presenta uns «indicadors preocupants» com ara l’increment del patiment psicològic en adolescents i també en persones amb dificultats laborals.

    Després de la presentació d’aquest primer any del Pla en marxa s’inicia una segona fase de desplegament que busca «més professionals, millors equipaments, nous serveis per joves i més formació per professionals».

    Tarafa conclou la seva valoració a la feina feta dient que «el repte és important, però també ho és la nostra determinació per mirar el problema a la cara». Afegeix que, donat que «la salut mental va molt lligada a factors de desigualtat, d’exclusió social i de vulnerabilitat, na ciutat més cohesionada i justa ens portarà sens dubte a una ciutat més saludable».

    El primer any del Pla de Salut Mental 2016-2022

    L’Ajuntament de Barcelona presentava al juliol del 2016 el Pla de Salut Mental 2016-2022, el primer d’aquestes característiques a la ciutat i que va comptar amb participació d’associacions i entitats especialitzades. El definien així: «Entre els seus principis rectors hi ha un major impuls a les actuacions preventives i de promoció de la salut mental; la focalització dels esforços en l’atenció a infants, adolescents i joves; el suport a la plena inclusió de les persones diagnosticades de trastorn mental i l’inici d’accions als barris amb especials dificultats i en situació de desigualtat».

    Amb aquesta voluntat, el Pla, un any després té en funcionament el 82% de les 111 mesures previstes. Ara, a banda dels projectes ja engegats, l’Ajuntament té previst desplegar d’immediat tres línies «que pretenen impulsar i completar tota la feina desplegada fins ara». Millora dels equipaments sanitaris, Espais de Consulta Jove i formació en salut mental són aquestes tres línies.

    Pel que fa a la millora d’equipaments, el departament de Salut de la Generalitat va destinar un increment de 12 milions d’euros del seu pressupost per l’actuació en salut mental dels serveis sanitaris de Barcelona. L’Ajuntament està treballant junt amb el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) on es centrarà aquest augment que, principalment anirà a «incrementar i adequar els serveis de salut mental i reforçar la figura del Pla de Serveis Individualitzats (PSI) als barris prioritzats per l’existència de desigualtats socials en salut, amb l’objectiu de gestionar els casos de trastorns mentals severs a la comunitat», «incrementar la intensitat de la teràpia psicològica a la xarxa de salut mental de la ciutat» i «ampliar el nombre de professionals als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i als Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA)».

    L’Ajuntament obrirà fins a quatre Espais de Consulta Jove als districtes amb pitjors indicadors socials i de salut. En aquests espais comunitaris es podran atendre consultes presencials o telefòniques per donar resposta a les necessitats d’atenció i dels possibles casos de patiment psicològic i/o emocional que poden aparèixer en el context escolar, familiar o comunitari dels joves d’entre 12 i 21 anys. L’objectiu és donar respostes especialitzades així com dotar als infants i adolescents d’eines per afrontar una situació personal angoixant. També oferir un servei als professionals que treballen a les escoles i a d’altres equipaments o serveis amb adolescents o joves, amb assessorament i orientació sobre casos o situacions concretes que es poden trobar durant l’exercici de la seva tasca professional diària i orientar i donar recolzament especialitzat a les famílies de l’infant o adolescent que siguin atesos.

    En la mateixa línia de donar eines a professionals i entorn proper de joves en possible situació de vulnerabilitat psicològica, l’Ajuntament de Barcelona vol formar en salut mental al seu personal. Durant l’any 2016 Barcelona Activa va formar el seu personal tècnic amb l’objectiu d’incloure la perspectiva de salut mental en els seus serveis. Al gener del 2018 s’iniciarà un programa específic adreçat a les 10 Oficines d’Habitatge que hi ha a la ciutat per després fer-ho extensible a altres àrees. «La intenció és que el personal que hi treballa en aquestes oficines sigui capaç d’identificar aquests problemes entre els usuaris i usuàries d’aquest servei, tot partint de la premissa que la pèrdua de l’habitatge és un focus important d’angoixa i patiment per l’afectat». Formar el personal servirà perquè l’atenció sigui més adequada i adaptada a les necessitats de suport del malestar emocional i que s’ofereixi una primera orientació i es detectin els casos més greus mitjançant la necessària coordinació amb la xarxa de salut i social. Un equip de suport i orientació oferirà un assessorament permanent a aquest personal de les Oficines d’Habitatge per «mantenir i actualitzar la formació rebuda, facilitar l’acompanyament cap als serveis professionals, donar pautes d’autoprotecció i, en definitiva, donar suport i assessorament immediat sempre que sigui necessari».

    Els antecedents i la necessitat del Pla de Salut Mental 2016-2022

    El gènere i sobretot la situació socioeconòmica (definida pel nivell d’estudis, d’ocupació o el districte de residència) expliquen en gran part el risc de desenvolupar algun problema d’aquest tipus. Així, en termes generals, els problemes de salut mental són més freqüents entre les dones adultes i grans, entre les persones aturades i entre les classes socials i zones més desafavorides.

    Estudis diuen que entre el 10% i el 20% de la població de Barcelona té algun problema de salut mental. Ara bé, l’estudi La salut mental a Barcelona ja mostra xifres on aquests percentatges han empitjorat. Les darreres dades mostren que les noies adolescents i els homes adults són els que més han empitjorat la seva salut mental durant els últims anys.

    Entre els anys 2012 i 2016, la prevalença dels problemes de salut mental va passar del 5,3% al 12,3% entre les noies que estudiaven 4t d’ESO i del 6,7% al 10,5% entre les de 2n de Batxillerat. Entre els nois les prevalences respectives van passar del 6,0% al 9,7% per als més joves i del 5,4% al 6,0% per als més grans. L’informe explica la importància de l’edat d’aquesta manera: «tot i que durant la primera infància són els nois els que presenten una pitjor salut mental, la tendència canvia a partir de l’adolescència i s’estableix una diferència que es manté en l’edat adulta i s’accentua a partir dels 45 anys».

    Les visites registrades i ateses als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) ha augmentat d’una manera notable entre els anys 2002 i el 2016. Aquests centres van passar d’atendre unes 5.400 persones a atendre més de 12.300. Els diagnòstics per trastorn mental greu suposen el 12% del total d’atencions que fan els CSMIJ. La resta de visites, expliquen a l’informe, tenen a veure amb «un increment progressiu de la notificació dels casos, amb un increment de l’oferta i amb una millor capacitat diagnòstica, més que no pas amb un empitjorament de la salut mental».

    Pel que fa a la població d’entre 18 i 64 anys, en el període 2011 i 2016, els diferents estudis diuen que la mala salut mental ha pujat especialment en el cas dels homes, que passen d’una prevalença de l’11,5% al 16,2%, tot i que el problema continua afectant més a les dones, que passen d’un 16% a un 18,9%. En aquesta franja d’edat, entre les persones aturades la prevalença de mala salut mental supera amb escreix el 25% i en aquelles que pertanyen a les classes socials més desafavorides la mateixa prevalença és d’un 27,3% entre els homes i d’un 31,3% en dones.

    La població de més de 64 anys, entre el 2011 i el 2016 la seva prevalença de mala salut mental va passar del 13,5% al 17,6% en el cas dels homes i, tot i ser superior, va experimentar una lleugera reducció del 24,9% al 23,8% entre les dones.

    Pel que fa a les visites registrades en adults, els Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA) van passar d’atendre unes 32.800 persones l’any 2002 a atendre unes 45.400 l’any 2016. Els diagnòstics per trastorn mental greu en aquest cas representen el 32,2% del total.

  • Cessats el conseller de Salut i vuit càrrecs més del Departament

    A banda del conseller de Salut, Antoni Comín, així com la resta de consellers i altres alts càrrecs, el Gobierno de l’estat espanyol també ha cessat quasi a 150 càrrecs eventuals o assessors que treballen a les conselleries de la Generalitat. Pel que fa al Departament de Salut, són 8 les persones que treballen a l’administració les cessades:

    • Marc Ramentol Sintas, responsable de l’Oficina d’Anàlisi i Estratègia
    • Elvira Duran Costell, de l’Oficina de la Secretaria del Conseller
    • Ana María Mas Mata, de l’Oficina de Protocol
    • Miquel Casares Roca, de l’Oficina de Relacions Institucionals
    • Marc Bataller Serra, de l’Oficina de Comunicació
    • Eduard Illa Massuet, responsable de Comunicació Institucional
    • Guillem D’Efak Fullana Ferré, responsable de Comunicació Estratègica
    • Miquel Ferret Miralles, del Gabinet del Conseller

    El matí de dissabte despertava amb una publicació al BOE (Boletín Oficial del Estado) on s’anunciava el cessament dl president de la Generalitat Carles Puigdemont i dels consellers. A més, les seves competències i funcions es traspassaven al Gobierno Central. Soraya Saéz de Santamaría va ser designada com l’encarregada de substituir a Puigdemont: la vicepresidenta de l’estat assumeix el major poder, la veu i la capacitat de comunicació de la Generalitat així com les relacions amb l’exterior a més de tenir la potestat normativa de l’autonomia.

    La conselleria de Salut, segons el BOE ha estat assimilada pel Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Dolors Montserrat, la ministra de Sanidad, es farà càrrec de la conselleria. A tots els ministres se’ls ha designat «com a titulars dels seus Departaments» i «han quedat habilitats per l’exercici de les funcions i per a l’adopció d’acords, resolucions i disposicions que corresponguin als Consellers, conforme a la legislació autonòmica d’aplicació, a l’esfera específica de la seva actuació».

  • Comín defensa el sistema sanitari català i titlla d’»il·legal, il·legítima i nociva» l’aplicació del 155

    Un dia abans del Ple al Parlament, el conseller de Salut, Toni Comín ha apel·lat a preservar la democràcia durant la seva conferència titulada ‘Salut i república: les polítiques sanitàries en l’horitzó del segle XXI’ en el marc d’un esmorzar informatiu de Nova Economia Fórum. També ha afegit que ser una república no és una finalitat si no un instrument per aconseguir que Catalunya tingui una identitat forta relacionada amb el dret a la salut. «Tenim la millor sanitat del món i hem de ser reconeguts internacionalment, hem d’aspirar a tenir aquest sistema de salut que el país està capacitat i preparat a tenir», ha dit Comín. Per ell, allò que permetrà al sistema de salut català aconseguir aquest objectiu “és una república al servei de la justícia social, sense un estat que ens vagi a la contra. I l’1 d’octubre, Catalunya es va guanyar el seu dret a disposar d’aquesta República”.

    Ha aprofitat l’esdeveniment per lloar el sistema sanitari de salut i arremetre contra el Gobierno de l’estat espanyol. «Quan no hi ha hagut interferències, quan ens han deixat, ho hem fet especialment bé», ha dit en repassar el seu mandat mentre ha recordat que «ningú té dret a posar les seves mans en el sistema de salut i posar la sanitat en perill». Ha afegit que «ningú, i menys amb només un 8% dels vots a Catalunya, té dret a gestionar en exclusiva la sanitat». Dirigint-se directament al Govern del Partit Popular ha conclòs que «qui pretengui això, s’està excloent de les regles del món de la democràcia».  Així, el conseller ha sentenciat que “l’aplicació de l’article 155 de la Constitució és il·legal, il·legítima i nociva”.

    El que la conferència del conseller ha volgut destacar, fent un repàs del seu mandat i del sistema sanitari català en general. Ha posat en valor la feina feta per tots i cada un dels consellers de Salut fins avui, que “han construït sobre el llegat anterior, preservant l’esperit d’unitat de l’Assemblea de Catalunya” i ha manifestat que «hem d’aspirar a tenir un dels tres millors sistemes de salut d’Europa perquè Catalunya no pot renunciar a allò que té capacitat de fer que sigui realitat”.

    A més a més, Comín ha trobat un moment per parlar de l’Agència Europea del Medicament (EMA). Opina que Barcelona segueix sent la millor opció i ha manifestat que només ha patit per la candidatura durant l’1 d’octubre al pensar que «imatges de policies de l’estat espanyol pegant ciutadans a Barcelona estaven corrent per tot el món».

    A l’acte, també han assistit la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí. També hi assistirà el secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Miquel Gamisans. La presentació de la conferència ha estat realitzada pel Dr. Bonaventura Clotet, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

    Durant la conferència també s’han anomenat diverses mesures que, segons el conseller, s’han elaborat per «enfortir la sostenibilitat del sistema, a garantir-ne la qualitat i a combatre les desigualtats en salut». Ha esmentat, per exemple, la Llei d’universalització de l’assistència sanitària, la reforma de l’atenció primària, el pla nacional d’urgències de Catalunya o l’augment d’un 30% dels recursos destinats a salut mental.

    Nous acords a les portes de la possible aplicació del 155

    El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la recuperació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019.

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) es va crear mitjançant la Llei 18/2009 per «implicar tots els departaments del Govern en la protecció i la promoció de la salut, en la prevenció de la malaltia i la vigilància de la salut pública». L’any 2014 va perdre la seva personalitat jurídica i va quedar adscrita a la Conselleria de Salut. Toni Comín va comentar al respecte que l’Agència «servirà per respondre amb més agilitat davant les crisis de salut pública mundials i també per coordinar-nos millor amb altres actors del territori o administracions locals». Amb aquest projecte, en concret, se separen les funcions polítiques i estratègiques de les funcions executives i de gestió.

    El conseller de la presidència, Jordi Turull, i el conseller de salut, Toni Comín, durant la roda de premsa on van presentar la recuperació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Pla de salut mental/ Departament de Salut
    Per altra banda, el Govern ha aprovat el Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019. Per definició, aquest pla «impulsa, planifica, coordina i avalua les actuacions que cal desenvolupar en l’àmbit de la salut mental i les addiccions, des de la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions al seu tractament per tal de millorar la qualitat de vida de les persones afectades i la dels seus familiars». Dades pronunciades per Comín afirmen que entre el 2013 i 2016 s’han incrementat un 12,5% les visites a l’atenció primària de persones amb problemes de salut mental.  Durant la roda de premsa també ha destacat que “el Govern ha incrementat aquest any un 30 per cent el pressupost de salut mental, un total de 100 milions més». Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 4 persones patirà algun tipus de trastorn mental al llarg de la vida. A Catalunya, segons les dades de l’Enquesta de salut de Catalunya de 2015 (ESCA), 1 de cada 6 persones declara que pateix problemes d’ansietat o depressió, amb més incidència en les dones (20,8%) que en els homes (12,2%), i en els grups de més edat, les classes socials menys afavorides i les persones amb un nivell d’estudis més baix.

    Posicionaments públics en contra del 155

     La Marea Blanca de Catalunya ha estat una de les organitzacions que ha rebutjat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Valoren que el Ministeri de Sanitat intervingui les competències de la Conselleria de Salut «comportarà la plena vigència del RD 16/2012 d’exclusió sanitària i derogant per tant ,malgrat ser aprovada gairebé per unanimitat al Parlament de Catalunya, la llei d’universalització de l’assistència sanitària, que tot i els seus defectes, és segurament l’única aportació de la legislatura del Conseller Toni Comín».

    A més a més, en el seu comunicat diuen que «només la política pot resoldre els problemes polítics» i que «ni el Codi Penal, ni les ordres de presó provisional, ni els estats d’excepció són eines adequades» que afegeixen tensió al conflicte afectant així  a la salut de les persones de manera  tant física com psíquica.

    Per la seva part, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el sindicat Metges de Catalunya han expressat el seu «ferm i decidit» suport al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als representants escollits democràticament . Així, rebutgen la decisió del Govern espanyol d’aplicar l’article 155 doncs aquest mostra el menyspreu a les nostres institucions i posa en risc la convivència democràtica i pacífica a Catalunya. Ho han comunicat en una nota conjunta on han aprofitat per fer «una crida per trobar una solució política a la greu situació plantejada, que respecti la voluntat del poble de Catalunya, els principis democràtics i les nostres institucions i que tingui com a base el diàleg entre tots els implicats».

    Per altra banda, el Cercle de Salut, que va néixer no fa ni un any per defensar el model sanitari català, ha mostrat «el total suport al govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya, elegit democràticament, i el més escrupolós respecte al mandat democràtic emanat de les urnes». També ha rebutjat l’aplicació de l’article 155 CE i fa una crida per trobar una sortida a l’actual situació política «entenent que aquesta solució no pot basar-se en mesures repressives ni en la suspensió de l’autonomia catalana i l’anihilació de les seves institucions democràticament escollides». Expressen així la solidaritat a tots aquells dirigents polítics que es troben amenaçats de persecució penal i en particular, «al conseller de Salut i alts càrrecs del Departament i del Servei Català de Salut, que poden veure’s afectats personalment i professionalment per les mesures que en aplicació de l’esmentat article s’acabin adoptant». Ho fan donada «la greu  preocupació pel futur del nostre sistema públic de salut per les conseqüències negatives que, en el seu cas, puguin derivar-se dels canvis en l’orientació de les polítiques públiques de Salut» i pel seu «compromís amb la preservació i defensa del model sanitari».

  • Les embarassades, l’objectiu de la campanya antigripal 2017-2018

    En un dia de pluja s’ha presentat la campanya de vacunació contra la grip que s’iniciarà el dilluns 23 i ha distribuït al voltant d’1.200.000 dosis de vacunes. La presentació ha estat conduïda pel secretari de Salut Pública, Joan Guix, a l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Joan Guix, ha subratllat que «la grip no és una afecció banal, afecta entre el 5% i el 20% de la població» i ha explicat que aquest any «la campanya de vacunació antigripal la volem focalitzar molt en millorar la vacunació en dones embarassades ja que és un col·lectiu amb un risc molt important».

    Un altre dels objectius és evitar les complicacions de la grip en les persones amb problemes de salut crònics, edat avançada o altres condicions que les fan especialment susceptibles als efectes d’aquesta malaltia. Entre aquest darrer grup també trobaríem la indicació de la vacunació antigripal a treballadors de la salut. El motiu és doble: per una banda, «poden actuar com una font d’infecció per a persones de risc, en els malalts que són atesos en els centres sanitaris, i perquè formen part del col·lectiu de serveis essencials per a la comunitat». En aquest sentit, i entre les novetats d’aquest any, Salut ha afirmat que «les més de 3.000 farmàcies de Catalunya s’implicaran amb la campanya impulsant la vacunació dels grups de risc i entre els seus professionals». La secretària del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Pilar Gascón, que també ha participat a la roda de premsa, ha explicat que «a la vegada, promouran accions com la promoció del rentat de mans i altres mesures higièniques per disminuir els casos de grip».

    La subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha destacat els principals objectius de la campanya de vacunació contra la grip.  La voluntat d’incrementar la xifra d’embarassades que es vacunin respon a la preocupació cap al percentatge actual: només un 3% aproximadament de les gestants es vacuna contra la grip a Catalunya. Els responsables de Salut Pública subratllen la importància per a les dones embarassades de vacunar-se per evitar complicacions en l’embaràs i protegir tant la mare com el nadó. A banda de protegir l’embarassada, afirmen que els anticossos induïts per la vacunació de la dona embarassada, en transferir-se per via placentària, produeixen una protecció passiva del nadó durant els primers mesos de vida.

    A la Guia Tècnica per a la Campanya de Vacunació Antigripal Estacional 2017-2018 creada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, s’explica què és la grup, com afecta, s’analitza la incidència de la malaltia i quins tipus de soques així com qui ha adquirit el concurs de la vacuna. A l’informe afirmen que la morbiditat de la grip estacional pot ser elevada. S’estima que pot afectar entre el 5% i el 20% de la població general; que de les persones internades en institucions fins al 50% emmalalteix de grip cada any, i que aproximadament el 25% dels processos respiratoris febrils podrien ser produïts per la grip.

    La cobertura de la vacunació antigripal en persones grans a Catalunya, segons dades de Salut, està al voltant del 54%, relativament alta a nivell internacional però no arriba a l’objectiu del 75% en majors de 65 anys marcat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La cobertura en persones joves amb malalties cròniques i en professionals sanitaris és baixa.

    A la roda de premsa on s’ha presentat la campanya, han participat a banda de Joan Guix, la sub-directora General de Promoció de la Salut, la Dra. Carmen Cabezas; la secretària del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Pilar Gascón, i la presidenta de l’Associació Catalana de Llevadores, Gemma Falguera.

    Composició antigènica de la vacuna recomanada per a la temporada 2017-2018

    El document complet publicat per l’OMS explica que hi ha una soca que ha canviat respecte a l’anterior, A/Michigan/45/2015 (H1N1)pdm09, que substitueix A/Califòrnia/7/2009 (H1N1)pdm09.

    Segons l’OMS, la vacuna antigripal trivalent recomanada per a la temporada gripal 2017-2018 a l’hemisferi nord ha d’incloure:

    • Una soca anàloga a A/Michigan/45/2015 (H1N1)pdm09
    • Una soca anàloga a A/Hong Kong/4801/2014 (H3N2)
    • Una soca anàloga a B/Brisbane/60/2008 (llinatge Victòria)

    A més, l’OMS recomana que les vacunes quadrivalents, amb dues soques de virus B, portin també
    una soca anàloga a B/Phuket/3073/2013 (llinatge Yamagata).

  • Un informe de l’EMA situa Barcelona entre les «dues o tres millors» candidates segons Comín

    En declaracions, Antoni Comín, conseller de Salut, ha revelat que l’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès), està situada entre una de les dues o tres millors candidatures. La «rival més difícil», segons Comín, és Amsterdam, tot i que creu que Barcelona la supera per ja tenir una seu assignada que seria la Torre Glòries, l’antiga seu d’Agbar. En aquestes mateixes declaracions, Comín ha explicat que la decisió de posposar la presentació pública de la candidatura a Brussel·les va ser consensuada entre les tres administracions (la Generalitat, el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona) perquè totes tres van entendre que era «més adequat» fer-la després de l’1-O. Això xoca amb les declaracions de Dolors Montserrat, ministra de Sanidad, que va posposar la presentació de candidatura de Barcelona per acollir l’EMA per, segons ella, problemes d’agenda. Va afegir també que la presentació, tot i l’ajornament, es realitzarà durant el mes d’octubre tot i encara no tenir data fixada. Comín també ha recalcat que aquestes presentacions «no són un tràmit oficial», sinó més aviat una «promoció», que la candidatura ja es va presentar en el seu moment.

    Després d’aquest informe tècnic no preceptiu que ha realitzat l’EMA, la Comissió Europea farà dissabte 30 una primera avaluació preceptiva. Si ara, segons Comín, l’informe de l’EMA «valora molt i molt bé la candidatura de Barcelona». El conseller creu que l’avaluació que faci la Comissió Europea aquest dissabte «no pot dir coses molt diferents».

    Ha repetit el que ja s’havia dit amb anterioritat, que Barcelona té «la millor candidatura des del punt de vista tècnic». Comptar amb l’edifici de la Torre Glòries és el que pot fer que Barcelona superi a Amsterdam, ja que aquesta ciutat només planteja «una idea d’edifici provisional» i que després «n’hauran de fer un de definitiu», segons Comín. «No tenen un edifici emblemàtic de la qualitat i la potència simbòlica com la Torre Glòries, que té un valor emblemàtic que no és menor i és extraordinari des del punt de vista funcional», ha afegit. El conseller també considera que la llei de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris que l’executiu va aprovar a principis d’agost també «enforteix» la candidatura.

  • Associacions de pacients trasplantats celebren la seva primera reunió en el Congrés bianual de la Societat Europea de Trasplantaments d’Òrgans

    Barcelona ha acollit el 18è Congrés bianual de la Societat Europea de Trasplantaments d’Òrgans (ESOT per les seves sigles en anglès) que ha reunit a 3.300 professionals sanitaris de més de 80 països. El Congrés ha servit per parlar dels nous avenços i dels reptes de futur de la donació i el transportament. Entre els avenços s’han estudiat les millores del coneixement en recerca bàsica i els conceptes clínics, la utilització dels òrgans dels donants vius, els nous dispositius artificial i les noves màquines de perfusió o l’evolució del tractament farmacològic actual.

    Com a novetat, el Congrés de l’ESOT celebrat a Barcelona ha organitzat la primera reunió de pacients trasplantats. L’objectiu d’aquesta reunió ha estat apropar la relació del metge amb el pacient i apoderar-los. L’espai servia per presentar-se i expressar les seves experiències, motivacions, preocupacions o idees de futur.

    Josep Maria Martínez, president de l’Associació de Trasplantats Hepàtics de Catalunya (ATHC), ha considerat «molt gratificant» que aquesta primera reunió de pacients trasplantats s’hagi pogut realitzar. Feia anys que s’hi anava darrera i, finalment, «la iniciativa s’ha pogut introduir dins el Congrés i les associacions han pogut participar». Martínez celebra «aquest primer pas perquè neixi una coordinació real entre les associacions de pacients» i s’hagi establert «un primer contacte real amb la societat científica». De cara la pròxima reunió de pacients, que es celebrarà en el proper Congrés bianual de la Societat Europea de Trasplantaments d’Òrgans, les associacions, segons Martínez, ja s’estan coordinant i faran propostes sobre un document marc que regularà la reunió a Copenhague el 2019. L’organització de la reunió inclou a associacions de tot Europa i això fa que s’hagi de treballar des de la distància.

    1 de cada 10 famílies catalanes diuen sí a la donació d’òrgans

    Catalunya té la taxa més alta de trasplantaments del món amb 135 per milió de població i una de les més altes de donants per milió d’habitants (42). A més, aquesta dada creix any rere any. Els primers 8 mesos de 2017 el percentatge de trasplantaments ha pujat un 5,6% respecte al mateix període de l’any passat. Aquest tant per cent respon a 734 trasplantaments: 511 renals, 110 hepàtics, 38 cardíacs, 63 pulmonars i 12 pancreàtics.

    Dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya asseguren que el 86,8% de les famílies catalanes diuen sí a la donació d’òrgans dels seus familiars. Mentrestant, el nombre de donants d’òrgans cadàver també ha augmentat durant aquests mesos fins a un 7,4%. Les donacions per mort en asistòlia (amb el cor aturat) han pujat fins a un 18,8% i les donacions per mort encefàlica (mort cerebral) augmenten un 2,1%.

    No totes les dades són positives doncs les llistes d’espera també afecten els trasplantaments. 1.279 persones estan en espera de rebre un òrgan a Catalunya: 1.036 esperen un ronyó; 150 un fetge; 31 un cor; 42 un pulmó; 20 un pàncrees. Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), opina que «no podem descansar, no hem d’oblidar que 1.300 persones segueixen esperant la seva oportunitat, el seu òrgan» tot i que celebra la tendència d’aquest any valorant que ja «el 2016 va ser un any rècord, ja que es van superar per primera vegada els 1.000 trasplantaments anuals». L’OCATT és el responsable d’informar sobre la donació d’òrgans, teixits i cèl·lules, la coordinació d’intercanvi d’òrgans, el registre i seguiment dels pacients que han rebut un trasplantament, la garantia de qualitat en el procés de la donació, i assessorar el Departament de Salut.

     

  • Donar, analitzar, tractar i transfondre: què fa la sang solidària

    Les donacions de sang durant l’estiu a Catalunya han augmentat un 14% més respecte de l’any passat. Van ser 29.500 les persones que van donar sang des del 17 de juliol i fins finals d’agost en el marc de la campanya #amicspersempre. La setmana que va seguir als atemptats de Barcelona i Cambrils 8.500 persones van donar sang, doblant la xifra habitual en aquesta època, tot i que les reserves del mateix dia tenien previsions per a 7 dies.

    Enric Contreras, director assistencial i de serveis hospitalaris del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, afirma que «Catalunya sempre ha estat un país que s’ha caracteritzat per la seva solidaritat» i que «fa molts anys que no patim manca de sang».

    «Sí que és cert que hi ha dues èpoques més complicades que són el nadal i l’estiu», diu Contreras, però afegeix que fa molts anys que no s’ha d’endarrerir una intervenció quirúrgica per no tenir prou sang. «Que el metge ens digués que l’endemà havia d’operar a tal persona, necessités 3 litres de sang i se li hagi de dir que ho posposi fa molts anys que no passa», assegura Contreras.

    El què si passa més sovint és que hi hagi reserves baixes d’un grup sanguini en concret, normalment els minoritaris. Per exemple passa amb el grup sanguini O- que no arriba a tenir-lo ni el 7% de la població i és el que es fa servir per transfusions d’emergència al ser donant universal. En aquest sentit, Contreras opina que «al voltant dels atemptats és possible que es fes servir més sang d’aquest tipus i quedessin unes reserves més baixes». És en aquestes situacions quan des del Banc de Sang es posen en contacte amb la borsa de donants O- que «responen sempre».

    El dia a dia del Banc: que se’n fa de la sang?

    Peücs i bata d’un sol ús després de passar per passadissos uniformes, blancs, pulcres i de lectors de targetes identificatives. L’edifici on es situa l’únic Banc de Sang i Teixits de Catalunya al passeig Taulat de Barcelona rep cada dia a 300 treballadors dels 650 als que dóna feina. Tenen un departament de comunicació i campanyes de donació, al llarg de l’any se’n fan unes 4.000. En elles s’intenta arribar a totes les poblacions de Catalunya. Existeixen les campanyes mòbils de donació, d’on s’aconsegueixen el 60% de les donacions, i després els punts fixes que estan situats als grans hospitals, d’on s’obté la resta. Al Banc, tenen laboratoris on estudien la qualitat d’aquesta sang i sales on l’emmagatzemen fins a la seva distribució a centres i hospitals de tot Catalunya. Els glòbuls vermells a 4ºC i un gran volum de bosses de plaquetes a -30ºC.

    La sang, com també fa dins el nostre organisme, al banc segueix en constant moviment. Es necessiten 1.000 donacions al dia per mantenir un bon nivell de reserves. «A nosaltres ens agrada tenir reserves de sang per 10 dies, en èpoques d’estiu o nadal és possible que baixem a 5 o 6 dies», diu Enric Contreras. És aleshores quan fan les campanyes de recordatori o trucades.

    De cadascuna de les donacions se’n creen tres bosses de les que es poden aprofitar tres persones. Una de glòbuls vermells, una de plaquetes i una última de plasma… Al banc de sang es separen aquests tres components de la sang mitjançant diferents tractaments i es rebutgen els glòbuls blancs, unes cèl·lules sanguínies que no es poden fer servir en transfusions en tractar-se de defenses que cada organisme ha hagut de crear per defensar-se davant de substàncies estranyes o agents infecciosos.

    Enric Contreras, director assistencial i hospitalari del Banc de Sang i Teixits, mostra una bossa de plaquetes / SANDRA LÁZARO

    A la gran sala on fan el tractament genèric de la sang disposen d’unes màquines centrífugues que separen els components en tres bosses diferents. També, on envien a analitzar els tres petits tubs que agafen com a mostrar en el moment que es fa la donació. El primer dels tubs servirà per mirar el grup sanguini que més enllà dels coneguts, A+, A-, B+, B-, AB+ (receptor universal), AB-, O+, O- (donant universal), també es divideixen per diversos fenotips que cal tenir en compte a l’hora de transfondre. El segon tub serveix per mirar la serologia. És a dir, per comprovar la presència d’anticossos o microorganismes patògens a la sang. El tercer és un tub de rescat per si hi ha algun problema amb algun dels anteriors. El tractament de la sang es fa de manera paral·lela a la seva anàlisi per guanyar temps. Per tant, és possible que una bossa tractada, separada, finalment es desestimi.

    En les màquines centrífugues cada component es separarà en un moment diferent segons el seu pes. Els glòbuls vermells són les transfusions més corrents. Caduquen al cap de 42 dies de la donació i es conserven a 4ºC. S’utilitzen en cas de pèrdua de sang en intervencions quirúrgiques, accidents, parts problemàtics… Hi ha grans demandes per part dels hospitals quan aquests tenen grans operacions programades.

    Les plaquetes són el component més delicat doncs caduquen al cap de cinc dies i han d’estar en constant moviment. Al banc de sang disposen d’uns agitadors de plaquetes però als centres hospitalaris on no disposen d’aquestes màquines fan una agitació manual cada certa estona. Hi ha necessitat de plaquetes davant de ponts llargs o situacions on es duen a terme poques donacions. Les plaquetes són les cèl·lules sanguínies més petites i de les que tenim menys quantitat. Quan un malalt necessita transfusió de plaquetes, necessita la quantitat que donen quatre bosses, per tant, necessita plaquetes de quatre donants. Aquestes cèl·lules s’usen i s’apliquen normalment en tractaments de càncer.

    Per últim, l’últim component que es separa i s’usa és el plasma. La part positiva de cara a les reserves és que es pot congelar. Serveix per fabricar medicaments per persones amb problemes de coagulació de la sang i evita hemorràgies. Existeixen les donacions úniques de plasma per la necessitat de tenir-ne més per poder crear aquests medicaments. El procés, més laboriós, dura prop d’una hora. El plasma té un color entre groc i verdós: això es deu al fet que reté els greixos que has menjat i a través del color indica la quantitat. Tots els plasmes són igual de vàlids.

    Al fons de la sala de tractament trobem una màquina totalment informatitzada i autònoma que etiqueta o desestima les bosses de sang ja tractades.

    El Banc de Sang i Teixits davant casos d’emergència

    El Banc té convenis per escrit no només per fer front a una manca de sang «que això és gairebé impossible», segons Contreras, sinó perquè davant de qualsevol motiu, «des d’un terratrèmol a un incendi, el que sigui», el Banc no es trobi «en condicions de processar aquesta sang». A banda, hi ha casos on, sense cap contracte pel mig, els diversos bancs de sang es donen suport entre ells. Enric Contreras ens explica per exemple que el Banc de Sang de Catalunya va enviar components sanguinis a Madrid quan va haver-hi l’atemptat d’Atocha i va rebre moltes trucades en el moment dels atemptats de Cambrils i Barcelona encara que en aquest cas augmentar les reserves de sang no va ser necessari.

    Una treballadora del Banc de Sang i Teixits de Catalunya etiqueta bosses de plasma / SANDRA LÁZARO

    La setmana que va seguir al 17 d’agost el Banc va augmentar la seva activitat. «Es va treballar més i més hores», diu Contreras. La capacitat de processament que hi ha a la seu del Banc és alta, pot arribar a processar gairebé 2000 bosses diàries. No obstant això, els booms de donació als hospitals en casos com els dels atemptats sí que es noten. Per una banda, perquè si arriba un volum alt de ferits necessitat de transfusió, cal més personal. Per una altra banda «perquè la gent va abocar-se a donar sang i es van obrir més punts de recollida», complementa Contreras que opina que «la resposta va ser molt maca».

    Banc de llet materna: el projecte més nou que fa 6 anys que camina

    El Banc de Sang i Teixits de Catalunya va incorporar el 2011 un banc de llet materna. Segons Enric Contreras «es va crear perquè un percentatge de nadons prematurs de baix pes a Catalunya ha de rebre alimentació amb llet humana per no desenvolupar algunes malalties». Es subministra per prescripció mèdica a nadons que poden arribar a pesar només un quilogram i que es troben a les unitats de neonatologia dels hospitals. Es donen aquestes necessitats quan, al néixer, la mare encara no tingui llet o bé que, per alguna contraindicació mèdica, no en pugui donar directament.

    La llet s’obté de mares que estan alletant els seus fills i tenen llet sobrant. Se’ls hi fan unes proves a les donants per garantir que la llet sigui bona i que no hi hagi cap malaltia infecciosa. A part, sempre s’analitza cada mostra de llet que arribi al banc. «Elles donen la llet a casa seva amb un tirallets que els hi facilitem i la guarden a la nevera fins que els hi passem a buscar», explica Contreras. Quan la reben: l’analitzen, la pasteuritzen i la conserven congelada doncs té una caducitat d’anys.

    «Diem que això és un banc de vida, un banc de tresors biològics», tanca Contreras.

  • El Gobierno segueix sense aprovar un fàrmac per prevenir el VIH malgrat la insistència dels especialistes

    «La nostra aspiració és que tota la gent infectada estigui diagnosticada i tractada, però mentre això no sigui així, hem d’utilitzar totes les eines que tinguem al nostre abast i aquesta és una d’elles». L’especialista en VIH Santiago Moreno parla para sobre el Truvada, un medicament que pot ajudar a prevenir les infeccions per VIH. Moreno, responsable de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Ramón y Cajal, és un dels molts especialistes que fa mesos demana al govern de l’estat espanyol que autoritzi el seu ús preventiu, alguna cosa que no han fet pesi que la Unió Europea ho va aprovar fa més d’un any.

    Truvada és un dels antirretrovirals que s’utilitzen actualment per tractar la infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) i la infecció viral d’hepatitis B. No obstant això, una sèrie d’estudis publicats el 2010 (1, 2 i 3) van mostrar que aquest medicament podia utilitzar-se també com a mètode preventiu per evitar contagis per VIH, la qual cosa es coneix com a mètode de profilaxi pre-exposició o PrEP.

    «La PrEP no ve a substituir res, entre altres coses perquè no és una solució ideal, però a Espanya cada dia s’infecten per VIH un mínim de 10 persones, i necessitem totes les mesures que tinguem a mà per evitar-ho», explica Moreno, que va ser un dels coordinadors d’una guia amb recomanacions per implementar l’ús de la PrEP a Espanya, elaborada per un panell d’experts del Grup d’Estudi de la Sida (Gesida) de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica.

    «Aquest producte ha demostrat que si es pren correctament redueix en més d’un 90% el risc d’infecció pel VIH en aquelles persones que no utilitzen el preservatiu», explica Bonaventura Clotet, responsable de la unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i president de la Fundació Lluita contra la sida. Clotet defensa la implantació d’aquest mètode «en tot l’estat espanyol», perquè «és molt més intel·ligent proporcionar aquest tractament, que permetre que el virus se segueixi propagant».

    El Ministerio no dóna explicacions

    No obstant això, malgrat les recomanacions dels especialistes i que diversos organismes internacionals han aprovat aquest mètode des de fa anys, l’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS) encara no ha aprovat la seva comercialització a Espanya sense que s’hagi donat un motiu per a això, malgrat els reiterats intents de eldiario.es d’obtenir alguna informació per part del Ministeri de Sanitat.

    Al setembre de 2015 l’Organització Mundial de la Salut va començar a recomanar l’ús de PrEP per a totes aquelles persones que estiguessin en risc, mentre que al juliol del passat any, va ser l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) la que va donar llum verda a la comercialització de Truvada per a la utilització preventiva contra el VIH, alguna cosa que ja han fet països com França, Noruega, Escòcia, Bèlgica i Portugal.

    «No sabem a què es deu aquest retard», explica Moreno, «hi ha un consens establert a nivell científic i a nivell administratiu, fins i tot el ministeri [de Sanitat] va realitzar una consulta a un comitè de bioètica sobre si era correcte o no invertir recursos públics per a la profilaxi de preexposició i es va pronunciar clarament a favor». Segons aquest especialista, les comunitats autònomes, que tenen transferides les competències de sanitat, «tampoc han fet cap pressió per exigir que s’agiliti l’aprovació».

    Molts espanyols ja la compren a través d’internet

    No obstant això, la falta d’aprovació no ha estat un impediment perquè hi hagi persones que ja l’estiguin consumint a Espanya. Fins a 1.500, segons dades de diverses ONG, compren la píndola per internet, malgrat que els especialistes alerten del risc que suposa prendre aquesta medicació sense l’adequada supervisió.

    Segons l’EMA, «els pacients que prenguin Truvada per prevenir la infecció per VIH hauran de sotmetre’s a les proves de detecció com a mínim cada 3 mesos per assegurar-se que no estan infectats» i «se’ls recomana que, quan mantinguin relacions sexuals, utilitzin protecció».

    «És necessari insistir que no s’han de demanar aquests fàrmacs per internet, ja que és necessari estar assessorat i sotmès a un seguiment», explica Clotet. Una opinió que comparteix el doctor Moreno, qui recorda que «la PrEP no és la panacea, solament és una eina més i cal portar un control sobre les persones que la prenen».

    Indicada solament per a persones amb conductes de risc

    Tots dos especialistes recorden que aquest tipus de mesures preventives no estan indicades per a tothom, sinó solament per a les persones amb risc elevat. L’OMS va establir la recomanació de la PrEP per a persones que pertanyen a col·lectius en els quals el risc d’infecció és del 3%, un percentatge que per a països occidentals s’ha baixat a l’1%. «A Espanya nosaltres hem recomanat la PrEP per a persones amb un risc d’infecció superior al 2%», explica Moreno.

    Segons un estudi realitzat a Espanya en el qual es va analitzar el perfil de persones recentment infectades pel VIH amb l’objecte de definir quines persones serien candidates a l’ús de la PrEP, aquesta medicació estaria indicada fonamentalment per a homes que tenen sexe amb homes, amb antecedents d’infeccions de transmissió sexual, que tenen múltiples parelles amb les quals mantenen sexe sense preservatiu i que ho fan sota l’efecte de drogues recreatives.

    «La PrEP està pensada per a aquelles persones que tenen múltiples relacions de risc amb persones desconegudes o amb persones de les quals es desconeix si tenen o no el VIH», explica Clotet. No està indicada per a persones que tenen relacions esporàdiques, ni per a parelles en les quals un dels membres és seropositiu, ja que les persones en tractament antiretroviral ja no són transmissors de la infecció.

    «És un concepte que han de tenir clar els organismes que han de prendre la decisió d’aprovar-ho, perquè no és que se li doni a tothom, sinó solament a aquelles persones que compleixin amb uns criteris», explica Moreno. Aquest especialista creu que «abans o després s’implantarà la PrEP a Espanya, com s’està fent en la resta de països», però recorda que «cada dia que passa és una oportunitat perduda».

    La PrEP i l’ús del condó

    En els assajos clínics que s’han realitzat sobre el Truvada com a profilaxi pre-exposició s’ha observat que pot provocar la relaxació en l’ús del preservatiu i, per tant, un augment de les infeccions de transmissió sexual (ITS). En aquest sentit, l’EMA assegura que «existeix el risc que la profilaxi prèvia a l’exposició pugui fomentar una conducta de risc però, segons un dels estudis principals, la participació en l’estudi va reduir aquesta conducta».

    Moreno considera que «hem d’assumir que la gent que utilitza PrEP pot estar més exposada a un altre tipus de ITS», però recorda que «les persones que demanin la PrEP estaran baix seguiment, amb la qual cosa hi haurà un major control sobre les ITS que puguin tenir, la qual cosa és alguna cosa positiva». A més, Clotet recorda que «és molt difícil eliminar les conductes de risc» i que la relació cost efectivitat segueix sent favorable a l’ús del fàrmac.

  • Cinc exposicions per promocionar la salut entre els infants

    L’alimentació, la salut dental, la sexualitat, la SIDA o el tabaquisme són els temes que la Diputació de Barcelona ha triat per convertir en exposició itinerant amb l’objectiu de fomentar un estil de vida saludable. Cada temàtica ha estat pensada per tractar-se a les escoles i cobreix edats des dels cinc anys fins a adolescents i joves.

    De cara als més menuts, els nens de 5 a 9 anys, l’exposició ‘Cuida’t les dents’ vol que adquireixin hàbits saludables. L’exposició pretén donar a conèixer als infants la importància que té la salut bucodental per a les seves dents i les conseqüències que poden patir. Es vol que siguin els mateixos nens qui es preocupin per la seva boca. Ho pretenen fer a través d’uns personatges presents a 12 plafons, un joc de cartes adaptat a l’edat dels nens i una maqueta d’una dent.

    La temàtica de l’alimentació va dirigida als nens del cicle mitjà i superior de primària. Sota el nom ‘Menja bé, tu hi guanyes!’, l’exposició pretén ensenyar als nens com es classifiquen els aliments i què és la piràmide alimentària per introduir la noció d’equilibri en l’alimentació. Jocs multimèdia i plafons que representen les diferents habitacions d’una llar decoren l’exposició. Es parla de bona alimentació però també d’higiene i activitat física per promoure un estil de vida més saludable.

    La tercera exposició de la Diputació s’anomena ‘El tabac al descobert’. Busca la negativa a consumir tabac o, com a mínim, retardar l’experimentació entre els joves de 1r i 2n de l’ESO. L’exposició parla de l’estreta relació entre tabac i diners, la poca informació que es dóna en una capsa de cigarretes o dels efectes que genera en la imatge personal, en la salut i en el medi ambient. Com la resta, també compta amb plafons i jocs interactius.

    ‘Treu-li suc a la sexualitat. Una visió saludable i positiva de la sexualitat’ és una exposició que va destinada als alumnes de 2n, 3r i 4t d’ESO. L’exposició anima a viure-la des del respecte i des de la diversitat de relacions de parella que es poden construir. Pretén fer reflexionar als adolescents sobre la motivació o no de tenir relacions sexuals, despertar actituds i conductes positives, responsables i saludables sobre la seva sexualitat i formar-los sobre mètodes anticonceptius per evitar embarassos i malalties de transmissió sexual. Consta també de plafons i de material didàctic.

    L’última exposició va dirigida a adolescents i joves però també a la resta de la població de totes les generacions. ‘Què pinta la sida’ busca sensibilitzar en l’adopció d’actituds positives envers aquesta malaltia i provocar la reflexió. Ho vol fer a través de 42 quadres que volen transmetre informació per a la prevenció del VIH-Sida a través de la via de l’humor. En la realització de les vinyetes tipus còmic han participat dibuixants reconeguts. La idea és transmetre que l’ús del preservatiu evita el contagi.

    L’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona inicia periòdicament exposicions i campanyes destinades a la promoció de la salut. Les apliquen a nivell local, facilitant als ajuntaments formació, eines i recursos amb l’objectiu de millorar la salut de la població. Tot el material de les exposicions està també disponible per descarregar a la pàgina web.