Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Catalunya blinda la sanitat universal amb una llei pròpia

    Qualsevol persona resident a Catalunya tindrà dret a l’assisstència sanitària pública. Després de cinc anys des de la publicació del Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular, que restringia l’accés de la sanitat a certs col·lectius, el Parlament ha aprovat aquest dijous una llei que desafia la norma estatal i garanteix així l’accés universal a l’assistència sanitària al territori català. La principal diferència que presenta la nova llei és que l’accés a tota la cartera de serveis serà immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucció vigent fins ara marcava tres mesos de carència-.

    «Avui és un dia històric. És una llei molt trascendental no només pels seus efectes sinó també pel seu valor simbòlic, pel que diu de la societat que volem ser», ha dit durant el ple el conseller de Salut, Toni Comín. «El que fem és desfer el reial decret del PP i garantir la universalitat», ha afegit el conseller, que en el moment d’iniciar la tramitació de la llei, ara fa un any, ja va advertir que “el desig» era que el govern central no recorri la norma.

    La llei ha estat aprovada amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris amb l’excepció del PP, que hi ha votat en contra, i l’abstenció de Ciutadans. Els populars han fet referència a la necessitat de pensar en «la sostenibilitat del sistema». Per a la diputada del PP Marisa Xandri la nova llei tindrà «un efecte crida» i «convidarà els inmigrants irregulars i els turistes a fer ús del sistema sanitari català». Per la seva banda, el principal grup a l’oposició s’ha volgut desmarcar del discurs del PP però s’ha abstingut en la votació. «Ciutadans comparteix la universalització que aquesta llei defensa però no hauríem d’abordar-ho per la porta del darrere», ha argumentat el diputat Jorge Soler. «Els que volem fer reformes ho farem amb lleialtat institucional», ha dit.

    Què canviarà amb la llei en vigor?

    El Govern català anterior ja havia fet dues instruccions que modificaven el decret estatal però mitjançant el blindatge de la universalitat per llei el ciutadà «està més protegit», asseguren fonts del gabinet de Salut. «Les instruccions són normes de rang molt baix i per tant no era adequat», comenten.  Segons dades del Govern, les instruccions fins ara promogudes pel CatSalut han permès donar assistència sanitària a més de 137.000 persones que havien quedat excloses per la norma estatal.

    La nova llei -que deixa sense efecte la instrucció 8/2015– reconeix el dret de qualsevol persona empadronada en un municipi català a dirigir-se a un Centre d’Atenció Primària, restar hospitalitzada, fer-se una prova o un tractament o visitar-se amb l’especialista, entre altres. D’aquesta manera ja no es requerirà que acrediti un mínim de tres mesos de residència, com s’establia fins ara.

    Una altra diferència és que es preveu que les persones de col·lectius vulnerables que tenen dificultats per accedir a l’empadronament, com poden ser migrants en situació irregular, “puguin establir altres criteris d’arrelament que els permetin acreditar la condició de residents”.  Amb tot aquests criteris es concretaran en un reglament que haurà de fer-se en els pròxims tres mesos.

    En qualsevol cas, les persones no empadronades, i sigui quina sigui la seva situació seguiran tenint garantida l’atenció urgent com fins ara. Segons la llei, les persones que es trobin a Catalunya i no tinguin la condició de residents tenen dret a l’atenció urgent “independentment de quina en sigui la causa, i a la continuïtat d’aquesta fins a l’alta mèdica”.

    Per altra banda, una altra de les novetats és que els catalans que siguin residents a l’estranger i estiguin apuntats al Registre de catalans a l’exterior tindran cobertura pública mentre siguin temporalment a Catalunya.

    Casos d’exclusió, també a Catalunya

    La Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) valora de manera molt positiva la nova llei però alhora hi detecta mancances. Segons manifesten en un comunicat «la nova llei segueix deixant en situació d’exclusió a les persones residents a Catalunya que, per diferents motius, no constin al padró municipal». «Regular l’accés a la sanitat d’aquestes persones mitjançant un reglament posterior a la llei, com així va anunciar el conseller, no els dota de les suficients garanties legals per exercir el seu dret a la salut i l’accés a la sanitat», asseguren.

    Des de la seva creació l’any 2013 la PASUCat ha registrat centenars de casos d’exclusió sanitària o de facturació irregular a les urgències. En són exemples alguns casos recollits per aquest mitjà, com el del Yovel, el de la Sabrina Piras o el que van trobar-se en Walter Anibal Duarte i la Johanna Ester Aguiar la setmana passada. «La nostra experiència i les nostres denúncies assenyalen que els convenis i reglaments del CatSalut s’incompleixen contínuament per les entitats proveïdores de serveis sanitaris sense que el Departament de Salut hagi pres mesures efectives per fer complir els seus propis reglaments», destaquen en el comunicat. Sobre aquest punt Comín ha anunciat al Parlament que es formarà els professionals dels hospitals públics per evitar incompliments.

  • «Ens demanaven 5.000 euros per tenir el nen ingressat una nit, els metges no entenien res»

    «La foto hauria de ser a l’inrevés, a l’altra banda de l’hospital, amb el mar de fons», fan broma Walter Anibal Duarte i Johanna Ester Aguiar. Aquesta parella d’argentins va arribar divendres passat a Barcelona per fer turisme amb els seus dos fills, Demian Alessio (4) i Vladimir Tomás (10). No obstant això es van passar el cap de setmana a l’Hospital del Mar, on van haver de portar al petit d’urgència per una bronquitis greu aguda, patint per no poder pagar els 5.000 euros que el centre públic els demanava.

    Ara respiren alleujats: el petit ja ha estat donat d’alta i l’hospital els ha retornat el dipòsit de 1.000 euros que van pagar després d’admetre un «lamentable error» per una facturació il·legal. Arribar fins aquí ha requerit, amb tot, de la intervenció dels metges i de membres de la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya (PASUCat).

    Al poc d’aterrar en Demian tenia tos i mucositat però a la tarda la cosa va empitjorar, va agafar febre i tenia dificultats per respirar així que els seus pares van decidir fer cas de les recomanacions dels professionals sanitaris que els havien atès a través del telèfon 061 i se’n van anar a l’Hospital del Mar. «Només arribar [a Urgències] vam dir que no tenia targeta sanitària, que estava com a turista, i va sortir un noi del departament d’atenció al pacient internacional que ens va demanar un dipòsit de 500 euros», explica Walter Anibal.

    Tot i que la normativa estatal i autonòmica estableixen que l’atenció urgent està garantida fins a l’alta mèdica i que els menors han de ser tractats com a residents espanyols, l’hospital va demanar directament a la família abonar un dipòsit fins i tot abans d’acceptar veure al nen. Així ho recorden els seus pares, que expliquen que van interlocutar amb una persona del servei d’atenció al departament internacional, gestionat per l’empresa privada International Care Patient Assistance SL.

    Carlos Losana, pediatre i membre de la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat), explica que el que va succeir va contra la normativa del Servei Català de la Salut «que estableix que primer s’atén la urgència i després es gestiona el cobrament». «És una denegació d’assistència, que és una deficiència greu», conclou.

    «Un cop fet el dipòsit va venir una pediatra a dir-nos que havien de portar-lo a urgències pediàtriques però abans de res ens van demanar els diners», assegura Walter Anibal Duarte. El calvari burocràtic, però, no va acabar aquí.

    «La xifra és alta»: 5.000 euros per nit ingressat

    L’equip mèdic va considerar que el nen havia de passar almenys aquella nit a l’hospital així que el van ingressar. «A les tres del matí va venir un noi a dir-nos que havíem de pagar més per l’internament, que els 500 del dipòsit no ens arribaven», recorda Johanna Ester Aguiar. «Ens va dir que la xifra era alta: 5.000 euros per nit d’hospitalització», explica en Walter Anibal. «El nen estava acabat d’ingressar, amb febre, cridava i ell volia que aconseguíssim plata«, afegeix la mare de Demian. En aquell moment el petit tenia dificultats per respirar i necessitava oxigen.

    Davant la pressió exercida per aquesta persona van trucar a l’Argentina per tramitar una assegurança i van dipositar 500 euros més en efectiu a l’hospital, ja que acceptaven «qualsevol quantitat, com si es tractés de regatejar«. Amb tot, des del departament els van avisar que si al nen no li donaven l’alta abans de les onze del matí, haurien de pagar la diferència per arribar als 5.000 euros que els van dir inicialment.

    Segons relata la família fins i tot van ser amenaçats de trucar a la policia o ser expulsats del país si no abonaven la quantitat que els demanaven. «És totalment fals que puguin expulsar-los si tenen una autorització d’entrada i no és la primera vegada que aquesta empresa amenaça amb expulsar els pacients del país», assevera el pediatre Carlos Losana.

    La intervenció dels metges

    La sort va canviar quan en Walter Anibal i la Johanna Ester van explicar a l’equip que tractava al seu fill que no podien pagar la seva estada. Volien demanar l’alta voluntària perquè no podien pagar-la. «Quan vam parlar amb la pediatra i l’hi vam explicar es va sorprendre i ens va dir que el nen havia de quedar-se a l’hospital, que tenia dificultats per respirar i necessitava l’oxigen. Ningú entenia res», diu en Walter. Es van preocupar per si el fet de no poder pagar tindria implicacions en el tractament però la pediatra els va dir que no es preocupessin, que el tractarien igual. «Per sort l’ètica dels metges va jugar al nostre favor», assegura Losana.

    «Algú conegut sabia que el que ens estava passant era il·legal i ens va posar en contacte amb la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat) perquè sabia que podien ajudar-nos», explica Ricardo Turón, amic de la família que resideix a Barcelona i que va pagar el dipòsit inicial que l’hospital els demanava. Així, el dissabte es van acostar al centre públic membres de la PASUCat per intervenir i explicar que estaven vulnerant el que estableix el RDL 16/2012 però també el protocol del Servei Català de la Salut (CatSalut) per a l’atenció urgent. «El protocol d’atenció a urgències estableix que tant menors com embarassades que no tinguin una assegurança han de ser atesos i l’hospital ha d’oferir el formulari de declaració responsable conforme no poden pagar-ho perquè corri a càrrec del CatSalut», comenta Carlos Losana.

    Va ser arran d’aquesta mediació que l’hospital va reconèixer l’error en la facturació indeguda i el formulari va arribar 24 hores més tard. «El mateix dissabte va arribar el cap de guàrdia i ja van parlar amb ell i li van dir que ens tornarien els diners dipositats fins llavors», explica Ester.

    Imatge del cobrament del dipòsit amb el tiquet adjunt de la devolució. / CEDIDA

    Des de l’Hospital del Mar reconeixen els fets i asseguren que «es va tractar d’un error». «Quan vam tenir coneixement d’aquest es va resoldre. Ja s’ha parlat amb el responsable de l’error per aclarir els fets i reforçar la informació», afegeixen en una resposta a aquest diari per correu. Segons informació facilitada per l’hospital el nombre de pacients sense targeta sanitària i sense recursos atesos des del mes gener fins al maig superen el miler: 1291.

    Dilluns al matí en Demian va rebre l’alta mèdica i l’hospital ja ha retornat a la família els diners. «Els metges sempre van estar pendents», destaca la Johanna Ester. Després de la foto la família al complet s’allunya de l’hospital per començar a gaudir, ara sí, de la ciutat.

  • Una vuitantena d’ambaixadors defensaran que Barcelona aculli l’Agència Europea del Medicament

    La competició entre diverses ciutats europees per convertir-se en seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès) ha fet que les administracions catalanes i espanyoles juguin al mateix equip perquè sigui Barcelona la ciutat on es traslladi l’agència, que haurà de marxar de Londres arran de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. El mateix passa amb diferents col·legis professionals, laboratoris farmacèutics, instituts de recerca, universitats o sindicats. Tots ells tenen en comú que els seus representants actuaran com a ambaixadors de la candidatura de Barcelona. En total, una vuitantena de persones formen part del Comitè de Suport a la candidatura, que s’ha reunit per primera vegada aquest dilluns.

    Entre la llarga llista d’integrants hi ha reconeguts professionals vinculats al sector de la sanitat i la recerca com Bonaventura Clotet, Josep Maria Tabernero, Josep Baselga o Joan Massagué així com persones vinculades a la indústria farmacèutica com ara el president del grup executiu de Novartis España i president de la patronal Farmaindustria Jesús Acebillo o el president d’Almirall Jorge Gallardo. També formen part del Comitè el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, el seu homòleg al Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona Albert Tort i el president del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya Jordi de Dalmases. Per altra banda també actuaran com a ambaixadors representants sindicals de les seccions de sanitat d’UGT, CCOO, Metges de Catalunya, SATSE i USOC i representants de diverses associacions de pacients.

    Sintonia entre les administracions

    Una vegada més Ministeri de Sanitat, Departament de Salut i Ajuntament de Barcelona han aprofitat l’ocasió per destacar la bona sintonia entre les tres administracions. «Estem posant tota la carn a la graella perquè ens ho creiem i perquè volem que l’Agència Europea del Medicament vingui a Barcelona”, ha dit la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat. El conseller de Salut, Toni Comín  ha explicat que l’EMA necessita al seu costat un bon sistema de salut i de recerca i ha afegit que «Barcelona és imbatible des del punt de vista tècnic». Per la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat “la necessitat de treballar de forma coordinada per aconseguir grans objectius com aquest” i ha remarcat l’aposta de la ciutat per l’EMA «per reforçar un àmbit on som referents, com és el de la investigació i recerca al sector sanitari».

     

  • Bones pràctiques i ètica a la consulta: deures per als metges de família

    Què vol dir ser un metge de família excel·lent? En certa manera aquesta pregunta és la que ha motivat el grup d’ètica de la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFiC) a definir ‘Les bones pràctiques del metge i de la metgessa de família’. El document, fet públic aquest dilluns, ha comptat amb la participació de més de 200 socis i vol servir com una eina per promoure un hàbit d’avaluació i millora de les actituds i conductes en el dia a dia a les consultes, marcades per la pressió assistencial i la manca de temps d’atenció.

    Segons expliquen des de la CAMFiC, en les consultes hi ha molts costums “interioritzats” per part dels metges i que cal modificar. “Si és ‘normal’ que jo no demani permís al pacient per a sol·licitar una prova…, si és ‘normal’ que es parli dels pacients en el bar o s’usin innecessàriament els seus noms en una sessió…el costum modela l’actitud ètica”, assegura el doctor Albert Planes,  coordinador del Grup d’Ètica. “Sovint no actuem millor perquè ‘sempre ho hem fet així», reconeix Planes.

    Informar el pacient i respectar la seva decisió

    El grup ha pres com a referent la guia ètica Good Medical Practice del Regne Unit, ja que en l’àmbit estatal a Espanya no existeix cap guia similar. Bona part de les reflexions del document tenen a veure amb la informació que es dóna al pacient, la seva participació, opinió i la implicació en les decisions. Donar-li informació clara, completa i no esbiaixada; no parlar dels seus problemes sense la seva presència o a ajudar-lo a decidir entre les diferents opcions tenint en compte les seves preferències són pràctiques que demostren, per al grup d’ètica, la lleialtat del metge o metgessa cap al pacient. Així mateix el bon metge de família també ha de restar atent, recull el text, per conèixer i respectar el límit d’informació que el pacient desitja tenir i compartir.

    També es proposa “demanar consentiment per realitzar exploracions físiques i complementàries” després d’explicar la raó per la qual convé fer-les o fomentar que el pacient prengui decisions sobre la seva salut, anticipi les seves voluntats i respectar les decisions compartides. També es recullen pràctiques per fer front a la sobremedicació o la dependència dels serveis sanitaris. Segons el document de la CAMFiC el professional ha  d’“evitar medicalitzar la vida i treballar per retirar els fàrmacs fútils o que aportin més riscos que beneficis” i afavorir l’autonomia del pacient i l’autogestió de la seva salut per evitar “generar dependència” dels serveis sanitaris.

    Excel·lència tot i el col·lapse de l’atenció primària

    Algunes de les recomanacions que defineix la guia i que persegueixen l’excel·lència professional xoquen amb la realitat que viu l’atenció primària, rebel·lada des de fa mesos per la manca de recursos i la pressió assistencial. Així ho reconeixen des de la CAMFiC i tot i que no passen per alt la situació esmenten bones pràctiques com “donar més temps a la situació que més ho necessita, procurant gestionar l’agenda per adequar el temps a cada pacient” o “prioritzar l’atenció dels pacients per sobre de tots els altres objectius i tasques” així com “ser capaç de flexibilitzar l’horari” per a dedicar temps a l’atenció directa.

    Sobre aquest punt Albert Planes conclou que la reflexió ètica també ha de servir per “denunciar aquelles situacions que limiten”. “Ens fa responsables de denunciar la manca de temps que patim, causada per la manca de professionals”, afegeix. Segons dades del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), l’atenció primària de Catalunya atén més de 45 milions de visites cada any i aplega més de 15.000 professionals. Salut calcula que els Centres d’Atenció Primària (CAP) arreu del territori – gestionats en el 80% dels casos per l’Institut Català de la Salut- van perdre prop de 3.000 llocs de treball entre metges i infermeres durant els anys de retallades pressupostàries i preveu ara que puguin incorporar-se 5.000 professionals en els pròxims set anys.

  • Les vacunes que Javier Cárdenas desaprova eviten més d’un milió de morts a l’any, segons l’OMS

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Les vacunes són un producte mèdic. No estan lliures de poder causar complicacions. No obstant això, el que és segur que no fa un sèrum contra el xarampió és provocar autisme, com va difondre el presentador Javier Cárdenas. No ho fa perquè l’estudi que els va relacionar el 1998 va resultar ser un frau. Un muntatge destapat el 2006. El que sí que ha fet la vacuna d’aquesta malaltia és evitar la mort de 20 milions de persones en els últims 15 anys, segons l’Organització Mundial de la Salut.

    Les vacunes en general salven la vida d’entre dos i tres milions de persones l’any calcula l’OMS. Des que es va crear el primer sèrum immunològic contra la verola a la fi del segle XVIII, s’han anat succeint nous preparats contra diverses patologies: xarampió, poliomielitis, grip, meningitis, rubèola, varicel·la… i encara que no tots són el mateix ni igualment eficaços, els càlculs se’n van als 1.500 milions de persones que no han patit aquestes infeccions de manera mortal gràcies a ells.

    Cada vacuna és diferent

    Cada vacuna és un producte diferent en si mateix. Encara que es basin en el mateix principi d’inocular una versió atenuada d’un patogen en l’organisme per desenvolupar una resposta del sistema immunològic, no es tracta d’alguna cosa homogènia.

    Difereixen quant a eficàcia i durada. Per exemple, segons informa el Comitè Assessor de Vacunes de la Societat Espanyola de Pediatria, la vacuna contra el tètanus imprimeix un 100% d’immunitat durant, almenys, deu anys: «Són excepcionals els casos en persones vacunades», asseguren.

    No obstant això, per a la tos ferina s’accepta uns resultats del 85% «per prevenir els casos típics». A més, aquest sèrum ha resultat ser de curt recorregut. La seva longevitat ha estat «menor de l’esperada», diu el comitè. El Centre de Control de Malalties dels EUA calcula que només «3 o 4 persones de cada deu estaran completament protegides quatre anys després de rebre la vacuna». D’aquí el repunt que aquesta patologia està tenint, inclosa Espanya. L’última dosi generalitzada en els calendaris oficials és als quatre o sis anys, ja que la malaltia és especialment perillosa en nens.

    També hi ha sèrums de llarg alè immunològic. Per exemple, 25 anys per a la meningitis. A altres vacunes se’ls atribueix efectes imperibles: «Les vacunes amb virus vius atenuats solen tenir una immunitat duradora i no han d’administrar dosis repetides durant l’edat adulta», diuen els vacunòlegs. Aquí hi ha les del xarampió, rubèola i galteres. Encara que, al mateix temps, s’adverteix que la manca de contacte de la població amb les soques de virus naturals farà en el futur que s’hagin de posar dosi de record «en alguns casos com la varicel·la».

    A més, com a producte sanitari no estan exempts de provocar efectes adversos. Està descrita una encefalitis disseminada postvacunal en sèrums contra la grip o contra el xarampió. La possibilitat d’encefalitis després de la vacuna d’aquesta malaltia observat en les campanyes de vacunació està en 1 de cada 45.000 tot i que la Societat Espanyola de Pediatria assegura que les complicacions greus es donen «en un de cada milió de vacunes posades». Aquesta és la balança.

    La polèmica política

    No obstant això, les vacunes a Espanya no s’han salvat del vaivé polític. Van caure en la lluita partidista, durant els anys 2014 i 2015. La vacuna infantil de la varicel·la va desaparèixer i va tornar a cop de decisió executiva en aquest breu espai de temps. El Ministeri de Sanitat va eliminar la dosi administrada als 15 mesos en algunes comunitats autònomes com Madrid o Navarra i, per tant, el seu finançament públic.

    No es van esgrimir causes econòmiques sinó de salut: «La vacunació sistemàtica dificultaria la circulació del virus salvatge i es postula que aquesta situació conduiria a un major nombre de casos d’herpes zòster», descrivia un document de l’Agència Espanyola del Medicament. La versió adulta i més greu del virus. Així van transcórrer dos cursos (on hi va haver repunt de casos encara que no pogués establir-se de manera inequívoca la relació entre la decisió política i el creixement d’infeccions).

    Però per al 2016 el Govern va donar una batzegada i va reintroduir el sèrum a les vacunacions obligatòries: el 2016 s’immunitzaria als 400.000 nous nascuts. Sanitat va dir que el pla costaria sis milions d’euros.

    Mercat global

    Un dels arguments esgrimits per grups antivacunes és el del negoci farmacèutic de la immunització. El mercat global de les vacunes va suposar un volum de 29.400 milions d’euros el 2014, segons l’últim informe de l’OMS publicat el 2016. Ha crescut un 450% des de l’any 2000.

    Només cinc laboratoris copen el 66% de la producció: Glaxosmithkline, Sanofi, Pfizer, Merck i MSD, que s’emporten el 80% de les vendes. Això ha comportat que es produeixin situacions d’oligopoli i fins i tot monopoli per a algunes vacunes, com ha descrit l’OMS.

    «El nombre limitat de subministradors porta a un delicat equilibri entre l’oferta i la demanda», explica l’organització. Si bé admet que la producció a gran escala «permet abaixar els preus», el fet que la producció estigui en poques mans ha provocat que es produeixin episodis de desproveïment fins i tot en països desenvolupats: a Espanya s’han succeït fallades de subministrament. L’escassetat de sèrum contra la tos ferina per la caiguda de producció de Glaxosmithkline i Sanofi, situació va provocar un avís de «risc per a la salut pública» a la Unió Europea.

    El mateix va passar a l’estiu del 2016 en pujar la demanda de la vacuna contra l’hepatitis A. I semblant situació es va registrar a les farmàcies a finals d’aquest any amb el sèrum per a la meningitis B. El laboratori Glaxosmithkline es va retardar en el servei durant mesos. Només es va restablir al març del 2017.

    Amb tot, el premi Nobel de Medicina Jules Hoffman, guardonat no sense polèmica pels seus estudis sobre la immunitat, va resumir així l’aplicació de sèrums: «El gran risc amb les vacunes és no fer-les servir».

  • La Universitat no reconeix la Medicina de Família

    El passat mes de maig el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que instava les universitats a orientar-se cap a la medicina de família. L’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària també demana que es creï una àrea específica de coneixement d’atenció primària-medicina de família. Evidentment no puc estar més d’acord amb unes propostes que animen a les facultats a formar el perfil de metge que precisa la nostra societat.

    Des de l’any 1984, quan vaig participar en una primera experiència de pràctiques dels alumnes de medicina als centres d’atenció primària, no he deixat de promoure que la universitat accepti la medicina de família com a disciplina acadèmica. En aquella època era l’únic espanyol del grup europeu de professors de medicina de família. Vam començar amb un grup informal anomenat New Leeuwenhorst Group i vam acabar creant EURACT, l’Acadèmia Europea de Professors de Medicina de Família. El grup va contribuir a definir la disciplina i a identificar la millor metodologia docent per formar les competències de la medicina de família tant als estudiants com als residents de l’especialitat.

    Al llarg de tots aquests anys, les universitats espanyoles han ignorat la medicina de família. Neguen que sigui una àrea de coneixement, consideren que no és més que una mica de cada especialitat. En altres paraules, si comparem el coneixement mèdic amb un pastís rodó dividit en talls, essent cadascun dels talls una especialitat mèdica, la universitat espanyola entén la medicina de família com la circumferència central que agafa un trosset dels diferents talls. Nega, a diferència de la resta d’universitats europees, que hi hagi un tall sencer específic del coneixement de la medicina de família. Per a ella la medicina de família només té un coneixement compartit, no té un coneixement propi i específic.

    En la primera dècada d’aquest segle però va sorgir l’esperança. El procés de convergència europea forçava unificar currículums per a incorporar-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Amb molta innocència per la meva part vaig canviar de centre d’atenció primària per incorporar-me al que físicament estava més proper a la Universitat de Barcelona. La decepció va ser immediata. Els degans espanyols es van reunir amb ells mateixos i van concloure que ja ho feien molt bé. Opinaven que el currículum que impartien ja estava adaptat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. És a dir, negaven que la medicina de família fos una àrea específica de coneixement. Només l’acceptaven com a espai per fer pràctiques. El món havia canviat però ells seguien als anys vuitanta.

    És fàcil explicar perquè uns professors universitaris prenien unes decisions tan allunyades del coneixement mèdic: ningú pot entendre una cosa quan els seus ingressos depenen de no entendre-la. Les àrees de coneixement determinen les hores docents i en conseqüència el pressupost i el personal. Incorporar una nova disciplina suposa cedir recursos. Cap àrea de coneixement estava disposada a fer-ho. El continuisme evitava una lluita de poder entre els professors. Per aquest motiu els nostres estudiants de medicina tenen menys pràctiques clíniques i més hores teòriques de pre-clínica que els seus companys europeus.

    Dubto que el projecte del conseller o les resolucions parlamentàries tinguin cap efecte en el currículum de medicina. Les facultats han demostrat sobradament la seva insensibilitat a les necessitats de la ciutadania. Si no canvia l’estructura de les institucions universitàries, veig pocs incentius al canvi. Potser hi ha certa possibilitat de millora si es modifica l’examen MIR, fet improbable perquè la prova segueix controlada per les comissions nacionals de les diferents especialitats. Però si s’aconseguís introduir moltes preguntes de medicina de família, les facultats es veurien forçades a canviar el pla formatiu.

    Potser la proliferació de facultats de medicina també aporta una oportunitat. No hem d’esperar que la innovació arribi de la Universitat de Barcelona. Oxford va ser la darrera universitat britànica a incorporar la medicina de família. Una oferta formativa més àmplia a Catalunya potser afavorirà que les noves facultats intentin atraure els alumnes aportant un programa docent més adequat al nou mercat laboral. En tot cas, agraeixo la bona intenció dels nostres polítics malgrat que, com jo mateix, obliden innocentment la gran importància del factor humà en les decisions dels professors universitaris.

  • El Coŀlegi de Metges de Barcelona avisa que l’atenció primària «ha arribat a un punt crític»

    La rebel·lió de l’atenció primària iniciada al març pel CAP Can Vidalet continua sumant veus. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) avisa en un document publicat aquest dijous que l’atenció primària «ha arribat a un punt crític». «Els professionals han fet front als embats de la crisi, les retallades, la manca d’inversió i l’increment de l’activitat però la situació s’ha fet ja insuportable», resa el text.

    Les paraules del COMB arriben pocs dies després que la conselleria de Salut presentés l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC), un full de ruta que si bé preveu la creació de 5.000 llocs de treball i l’augment del pressupost destinat a aquest primer nivell assistencial no concreta dates d’implementació. Segons va explicar llavors el conseller de Salut, Toni Comín, els llocs de treball s’hauran creat en l’escenari més «optimista» en els pròxims cinc anys. Els col·legiats celebren l’aposta del Departament de Salut però asseguren també «que hi manca concreció en el calendari d’implementació de les mesures i, sobretot, pel que fa a disponibilitat pressupostària».

    En aquest sentit demanen augmentar «significativament» l’aportació i la despesa en atenció primària perquè se situï almenys en un 20% de la despesa sanitària. Algunes de les propostes que recullen els professionals en el document són optimitzar l’estructura organitzativa de l’Institut Català de la salut o apropar la gestió als metges de primària suprimint les Unitats de Gestió d’Atenció Primària (UGAP), mesures que si bé ja contempla l’ENAPISC podrien aplicar-se amb més celeritat.

    Des del COMB també recorden la necessitat de cobrir el 100% de les substitucions (Salut va anunciar fa unes setmanes que es podrien cobrir el 50%) i augmentar el temps de visita amb més professionals així com erradicar la precarietat laboral en els nous contractes.  Segons el col·legi professional, l’atenció primària de Catalunya atén més de 45 milions de visites cada any i aplega més de 15.000 professionals.

     

  • La CUP i Metromuster llancen ‘Amiguets S.A’, un vídeo sobre el cas Innova

    La productora independent Metromuster, al darrere de projectes com Ciutat Morta o el Tarajal, i la CUP han dedicat el seu darrer projecte, un vídeo de quatre minuts, a explicar el cas de corrupció conegut com Innova. El cas, que pren el nom del hòlding municipal de Reus al voltant del qual giren les diferents peces obertes, va ser denunciat per l’exregidor de la CUP a Reus David Vidal i acumula avui múltiples peces i prop d’un centenar d’investigats.

    En el vídeo es descriu l’empresa municipal Innova com «Amiguets S.A» en referència a les relacions entre els alts càrrecs i les connexions amb diferents regidors i alcaldes. A més s’explica el procés pel qual es va crear Innova, l’empresa municipal a qui es va encarregar la gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus, que avui arrossega un dèficit de 8 milions d’euros.

    «Poc després [d’assumir la gestió de l’Hospital Sant Joan] s’encarrega a l’Ajuntament de Reus la gestió de l’Hospital de Móra d’Ebre i així es com ja tenim dues empreses municipals. Amb aquesta fórmula s’engeguen tantes empreses municipals com serveis s’han d’oferir així com els CAP, residències i hospitals. Innova passa a ser un gran hòlding», s’explica en el vídeo. «Les noves aventures d’Innova deixarien Reus com el municipi més endeutat de tot l’Estat 2012», s’afirma i recorda que Innova va passar a gestionar el 70% del pressupost de l’Ajuntament.

    «Volíem fer memòria que el tema d’Innova, tot i que avança lentament, està sobre la taula i també forma part de la campanya de la CUP de denúncia de la cohabitació público-privada a la sanitat catalana», expliquen fonts de la CUP. De fet, el jutge del cas Innova, Diego Álvarez de Juan, es va queixar fa prop d’un any del “penós” avanç de la investigació per falta de mitjans i va alertar
    del risc que les presumptes responsabilitats penals acabin «diluint-se».

    Les peces del cas

    Les dimensions d’Innova encara són desconegudes però de moment el cas acumula una quinzena de peces i més d’un centenar d’investigats, entre els quals hi ha exalcaldes i exregidors de diferents colors. Un dels principals orquestradors de la trama és Josep Prat, màxim directiu del hòlding que compaginava més de cinc càrrecs, entre ells la presidència del poderós Institut Català de Salut (ICS), principal organisme de la sanitat pública catalana, al mateix temps que era president d’USP, la xarxa de hospitals privats més gran de l’Estat.

    La peça principal del cas està relacionada amb els presumptes pagaments irregulars des de l’Ajuntament de Reus cap a l’empresa CCM Estratègies i Salut, propietat de Carles Manté ( exdirector del Servei Català de la Salut), que s’hauria creat pocs dies abans de firmar-se el contracte. Entre el 2007 i el 2011 s’hauria pagat a Manté més de 720.000 euros per uns treballs de consultoria que presumptament no s’haurien fet.

    La resta de peces farien referència, entre altres, a l’empresa d’investigació nutricional Shirota (peça 1), la contractació de l’arquitecte Jorge Batesteza (2), l’Hospital de Reus (3), la clínica MQReus (4) -en aquesta peça encaixaria el cas de les pròtesis caducades-, les incompatibilitats de càrrecs (5), les coaccions a l’alcalde Carles Pellicer i la tinent d’alcalde Teresa Gomis (6), les ambulàncies Baix Ebre (7) o la construcció d’un centre sanitari a Vila-seca (8). 

  • Treballadors de l’Hospital de Reus es tanquen per denunciar les condicions laborals

    Les dificultats financeres per les que passa l’Hospital Sant Joan de Reus recauen des de fa mesos en els treballadors. La temporalitat de bona part de la plantilla -un 40% segons el Comitè d’Empresa- i l’impagament de part dels objectius variables del 2015 i de la totalitat del 2016 són alguns dels motius que han dut als treballadors a «tancar-se» 24 hores a l’hospital. Durant la tancada, que ha començat aquest dimecres a les nou del matí i té previst allargar-se fins dijous a la mateixa hora, s’han dut a terme xerrades per informar els treballadors de la situació.

    Segons explica la presidenta del Comitè d’Empresa, Alicia Martín, a aquest diari, l’empresa (l’hospital forma part del grup Sagessa) ha incomplert els compromisos adquirits amb els treballadors i ha decidit de manera unilateral no pagar-los el corresponent dels seus objectius anuals pactats amb el centre hospitalari. «Fa anys que estem amb retallades i condicions laborals molt qüestionables a més d’un incompliment del conveni per part de l’empresa», assegura Martín.

    L’Hospital va registrar durant el 2016 un dèficit pressupostari de 8,4 milions. Amb l’objectiu d’alleujar la situació la conselleria de Salut va anunciar a l’abril durant una visita al centre que la Generalitat participarà en la governança del centre, de titularitat 100% municipal. És a dir que en certa manera agafarà les regnes del deficitari hospital, de només set anys de vida, i el Servei Català de la Salut tindrà un 55% de la titularitat de l’entitat mentre que el consistori tindrà un 45% tot i que n’ostentarà la presidència del Consell d’Administració. «L’entrada de la Generalitat servirà perquè es disminueixin els riscos als quals estaven sotmesos els treballadors”, va assegurar llavors el conseller de Salut Toni Comín en un intent de tranquilitzar-los.

    La decisió però no es farà efectiva fins al gener de l’any vinent. «Hem demanat participar en les comissions tècniques per fer el traspàs», diu Martín al respecte. Segons ella, els treballadors veuen amb bons ulls la cogovernança del centre si això ajuda a eixugar el dèficit sense que repercuteixi en els treballadors però tem que no sigui així. «Estem en un punt complicat i no sabem si s’està avançant o no», diu. A aquesta incertesa s’hi suma la negociació del nou conveni col·lectiu -l’actual expira el 30 de juny- i les pors de més retallades derivades de les mesures que segons afirmen apunta una auditoria externa recent.

    Actualment l’Hospital forma part del Grup SAGESSA, entitat de titularitat pública formada pels consells comarcals del Baix Camp, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Priorat, la Terra Alta i el Montsià. A més de gestionar l’Hospital de Reus, el grup també gestiona l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa i l’Hospital Comarcal d’Amposta.

  • L’Hospital del Mar estrena urgències nou anys després de l’inici de les obres

    Els veïns de Sant Martí i Ciutat Vella i els professionals de l’Hospital del Mar han hagut d’esperar nou anys per veure les noves urgències del centre acabades després que les obres s’aturessin per les retallades entre el 2010 i el 2015. La inversió de prop de 80 milions -42 els ha posat la Generalitat i 34 l’Ajuntament de Barcelona- ha permès al centre públic acabar la primera fase del projecte d’ampliació, que consisteix en un edifici nou de quatre plantes.

    A més d’unes Urgències noves (que se sumen a les antigues), en funcionament des del 23 de maig, també s’han ampliat altres àrees i diversos serveis d’hospital de dia, de l’àrea obstètrica i de les urgències de ginecologia. Destaca també que l’ampliació ha permès agrupar els serveis oncològics, ja que una part es duia a terme a l’Hospital de l’Esperança, centre complementari del Mar. D’aquesta manera no caldrà que els pacients oncològics s’hagin de traslladar.

    «Avui és un dia històric», ha afirmat el president de la Generalitat Carles Puigdemont després d’una visita al nou edifici acompanyat de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el conseller de Salut Toni Comín, entre un ampli seguici.

    «Després d’anys difícils, retallades i privatitzacions aquesta inversió és una molt bona notícia pel conjunt del sistema sanitari», ha expressat l’alcaldessa Ada Colau, que s’ha saltat el permís de maternitat per assistir a la inauguració. A més, ha insistit en el compromís de l’Ajuntament amb la defensa de la sanitat pública com «un tresor que ha costat conquerir i que cal conservar».

    Col·laboració entre administracions

    Puigdemont ha celebrat el compromís de les diferents administracions per fer possible l’ampliació del centre. «És un exemple de col·laboració eficaç entre dues administracions», ha dit referint-se a la col·laboració entre Generalitat i Ajuntament.

    També ho ha fet Colau, que ha recordat que va ser l’anterior govern municipal el que va desbloquejar les obres aturades amb una inversió de 30 milions d’euros. Per la seva banda l’actual govern va injectar-ne quatre als inicis del mandat. «Els majors èxits són compartits», ha recalcat Colau.

    Carles Puigdemont i Ada Colau durant la visita a les noves instal·lacions. / © SANDRA LÁZARO

    L’Hospital del Mar és gestionat pel Consorci Mar Parc Salut de Barcelona, creat el 2010 després d’un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. D’aquesta forma es va constituir un consorci amb una representació del 60% de la Generalitat i un 40% de l’Ajuntament.

    Més espai i més professionals

    Una de les reivindicacions dels treballadors quan es van posar en marxa les noves urgències va ser la d’augmentar també el personal que hi treballa. El Comitè d’empresa del Parc Salut Mar -consorci que gestiona el centre-, demanava doblar el nombre de professionals sanitaris del nou servei d’urgències de l’hospital perquè compti amb 30 sanitaris més que s’afegirien als 30 que hi treballen actualment.

    Aquest dimecres el president de la Generalitat ha recordat que el Servei Català de la Salut ja ha previst un augment d’1,7 milions d’euros per les necessitats derivades de la posada en marxa de les noves urgències. Segons un comunicat de la direcció de l’hospital, aquest finançament addicional es destinarà a incrementar la plantilla equivalent a 40 hores en 32 professionals, principalment infermeres, auxiliars d’infermeria i portalliteres.

    Amb tot, el comitè no ha desaprofitat la visita de les administracions per recordar-los en un comunicat lliurat al mateix centre que si bé «les instal·lacions són molt boniques i molt àmplies el personal per atendre els pacients de manera adequada és insuficient».