Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Salut dissoldrà Barnaclínic per substituir-lo per una nova entitat

    Barnaclínic, el braç privat que opera a les instal·lacions de l’Hospital Clínic de Barcelona, deixarà d’existir almenys en la forma actual. No desapareixerà però sí que serà substituït per una nova entitat. Segons ha anunciat el Departament de Salut aquest divendres, la societat mercantil de capital públic Barnaclínic es dissoldrà al llarg del 2017 i se substituirà per una entitat de la qual no s’han concretat els detalls. «El motiu pel qual hem pres ara la decisió és que hem tingut coneixement de la publicació d’un informe específic de Barnaclínic per part de la Sindicatura de Comptes», ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín. «Des del Departament es reprenen els treballs per determinar quin ha de ser el marc normatiu que ha de regular la activitat privada dels centres públics» ha afegit.

    La voluntat del Departament de Salut i de l’Hospital Clínic, asseguren, és que l’estructura i la naturalesa jurídica de la nova entitat sigui compatible «de forma inequívoca amb la legislació actual, respecti de manera escrupolosa el principi d’equitat en l’accés als serveis públics i reforci el seu caràcter d’organització de professionals».

    L’anunci arriba gairebé un any després que es creés una comissió d’estudi formada per responsables del Departament i de l’Hospital, amb l’encàrrec d’analitzar alguns reptes de futur de l’Hospital Clínic, entre aquests la seva naturalesa de servei públic i el no lucre. Aquesta comissió serà, també, la responsable d’identificar la personalitat jurídica més adequada per substituir l’actual Barnaclínic.

    També fa prop d’un any, Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona, ja va anunciar durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020 de l’hospital que no estava previst tancar Barnaclínic. Amb tot va assegurar que una comissió de professionals revisarien el model de negoci de l’ala privada del Clínic i estudiarien la possibilitat de traslladar el centre en un altre indret.

    La polèmica

    El cas de Barnaclínic, un centre privat dins d’un centre d’ús públic que comparteix espai físic i professionals, ha aixecat polèmica des de la seva posada en marxa i l’inici d’activitat hospitalària l’any 2000. De fet, ha estat en el punt de mira d’entitats de defensa de la sanitat pública així com també de veïns i veïnes, que han recollit firmes pel tancament de la clínica perquè consideren que la línia entre allò que és públic i allò que és privat es fa difícil de dibuixar.

    Una de les opcions que es contemplaven fa un any és la de reconvertir Barnaclínic en una fundació privada sense ànim de lucre, segons van indicar fonts consultades per aquest diari. Tot i que encara no hi ha cap decisió presa, les mateixes fonts apuntaven que també s’estaria contemplant l’opció de traslladar físicament la sala d’hospitalització de Barnaclínic, que es troba a la setena planta de l’Hospital Clínic, fora del centre.

  • Tots els mètodes que utilitzen les farmacèutiques per frenar l’entrada de genèrics al mercat

    Aquest és un article de eldiario.es

    La Comissió Nacional de la Competència sospita que els grans laboratoris taponen l’arribada de medicaments genèrics, en principi, més barats. Les seves anàlisis preliminars apunten que es donen «comportaments estratègics que restringeixen o retarden l’entrada», així que estudiaran el mercat, segons va explicar la setmana passada. Per on començar?

    Diverses anàlisis han il·lustrat com les farmacèutiques recorren a tota una bateria de recursos per dilatar l’aparició d’un genèric que estiri els preus -i els seus beneficis- cap avall: la multiplicació de patents per blindar un sol medicament, els litigis prolongats amb altres empreses, la creació dels seus propis genèrics o el pagament a fabricants perquè renunciïn a fabricar estan entre els més utilitzats. Tàctiques que s’han descrit des de la Comissió Europea fins a un recent estudi aparegut a la revista de la Societat Nord-americana d’Hematologia.

    Genèrics de marca

    Les grans marques comercials produeixen i venen genèrics. I els venen a preus de genèrics fent-se amb una quota extra del mercat: la franja que ocupen els medicaments més econòmics.

    Per descomptat, veient el rànquing de laboratoris del sector de genèrics a Espanya l’any 2016, a la llista general apareixen dins dels 10 primers en percentatge de receptes noms de gegants com Pfizer, Novartis, Sanofi, Bayer o Glaxosmithkline.

    El genèric que més es ven a Espanya és l’Adiro, que comercialitza la gran farmacèutica Bayer. Es tracta d’àcid acetilsalicílic. El mateix que l’Aspirina de Bayer encara que en menor concentració. S’usa per a pacients que han tingut un episodi cardíac agut.

    Renovació de productes antics

    Un laboratori que està venent cert medicament sota patent modifica d’alguna manera la molècula o la combina amb un altre principi o tractament per justificar una nova patent que allargui la seva exclusivitat. Reverdeixen (evergreening) el seu principi actiu. Així que fins i tot si algun competidor litiga contra la patent, el procés es dilata.

    En aquest sentit, un informe de la Comissió Europea explicava ja l’any 2009 que les empreses registren un «gran nombre de patents relacionades amb una única medicina» que, de vegades, portaven a plets amb companyies de genèrics. La CE comptabilitzava 700 casos que van acabar amb 200 acords on els grans pagaven als petits.

    Pagament per no competir

    Les farmacèutiques paguen quantitats a les empreses de genèrics que podrien suposar una competència si traguessin productes, una vegada que la patent ha deixat de blindar el medicament. D’aquesta manera es retarda l’entrada en el mercat d’altres varietats, en principi, més barates que les de la firma comercial.

    La patronal de les fabricants de genèrics, AESEG, es queixa que «la igualtat de preus» que va decretar el Govern en un decret del 2011 i que impedeix superar un preu de referència per als medicaments amb un mateix principi actiu (sigui comercial o genèric) ha menyscabat la raó de ser de la medicina genèrica que es basa, precisament, en la diferència de preu (més barats si és el cas).

    AESEG assegura que la quota de mercat a Espanya d’aquests principis lliures de patent està en el 20%, enfront del 25% general d’Europa, i «un 40% pel que fa a unitats venudes, molt lluny del 60% a escala continental». Els primers de la llista són els laboratoris espanyols Cinfa i Normon i l’israelià Teva. No obstant això, l’associació empresarial no ha contestat específicament al que espera de la investigació de Competència.

    Igual línia ha pres la patronal dels grans laboratoris Farmaindústria que, de moment, no té previst fer comentaris. Esperen «que la CNMC faci l’estudi que ha anunciat».

    Preus i marges de benefici

    Sí que ha aportat la seva anàlisi la directora de l’organització Salut per Dret, Vanessa López, que no dubta a qualificar el pla de la Comissió de «molt important», ja que «està dient que cal revisar el sistema de preus i marges on radica el problema de l’accés als medicaments». En la seva opinió, en el mercat dels fàrmacs «es dóna un monopoli on els laboratoris marquen els preus. Tenen la paella pel mànec».

    López analitza que la legislació actual permet «estendre aquest monopoli» mitjançant la prolongació de les patents. «Des de l’ampliació mitjançant petites modificacions o combinacions fins als denominats certificats complementaris de protecció». Les patents poden durar 20 anys, però aquests certificats permeten prorrogar cinc mai «per intentar compensar tot el procés d’autorització sanitària» que resta temps a la comercialització.

    Una altra disposició legal a favor d’aquest sistema és l’exclusivitat de dades que empara la Llei del Medicament. Això fa que els laboratoris no hagin de compartir les dades del procés de creació d’una molècula fins deu anys després de la seva autorització. Sense aquestes dades, no es pot crear un genèric, ja que els medicaments sense patent han de demostrar una equivalència amb l’original. «Aquesta disposició és pròpia de la Unió Europea», recorda Vanessa López.

    La Comissió Europea va explicar que «aquests retards són importants, ja que el preu dels genèrics durant el primer any després de la pèrdua d’exclusivitat va ser, de mitjana, un 25% més baix que el de la marca comercial. Al cap de dos anys, estava un 40% per sota». Els preus de les marques també cauen després de l’entrada de genèrics.

    No obstant això, en la seva anàlisi, la CE reconeix la necessitat de les patents per protegir la investigació que fan els laboratoris tot i que la directora de Salut per Dret difereix en el fet que «el blindatge desincentiva la investigació: Per què hauria de desenvolupar una altra medicina si es pot esprémer econòmicament aquesta?».

  • El Congrés rebutja la proposta de despenalitzar l’eutanàsia amb l’abstenció del PSOE i Ciutadans

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    El debat sobre l’eutanàsia ha quedat paralitzat, de moment, al Congrés dels Diputats. La Cambra ha votat aquest dimarts en contra de la presa en consideració de la proposició de llei -86 diputats a favor, 132 en contra i 122 abstencions – que presentava Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea sobre la regulació de la mateixa i que implicaria la reforma de l’article 143 del Codi Penal, en el qual es castiga.

    La iniciativa ha estat rebutjada amb l’oposició del PP i les abstencions de Ciutadans i el PSOE, als quals la diputada d’En Comú Podem, Marta Sibina, ha retret intentar ajornar el debat sobre l’eutanàsia. «Quan és el moment?«, ha increpat Sibina a la bancada socialista. «Expliquin a aquestes persones que estan patint», ha afegit, «que vostès ja parlaran assossegadament».

    Per la seva banda, el socialista Gregorio Cámara s’ha defensat argumentant que el debat és «necessari» i «està socialment instaurat», però ha assegurat que el que proposa Unidos Podemos és «precipitat» i s’ha mostrat favorable actualment a regular determinats drets del final de la vida, però no l’eutanàsia. De fet, el passat 7 de febrer va registrar una iniciativa en aquest sentit.

    «La prioritat és dotar Espanya d’una bona llei bàsica de mort digna que encara no existeix i el desenvolupament dels serveis per fer realitat una mort digna en condicions d’igualtat», ha dit Cámara en el ple. D’altra banda, Ciutadans també ha defensat la seva abstenció posant per davant la seva pròpia iniciativa, també de mort digna.

    Les tres iniciatives han introduït el debat en el Congrés, però en direccions diferents: Unidos Podemos se centra en l’eutanàsia i el PSOE i la formació taronja ajornen el debat per centrar-se en els drets del final de la vida, entre ells garantir les cures pal·liatives als pacients.

    Francisco Igea, l’encarregat de defensar el posicionament de Ciutadans, ha acusat Unidos Podemos de «demagògia» i, tot i que ha acceptat que «a Espanya es mor malament», ha retret a la formació que «l’alternativa a morir amb dolor no pot ser únicament la seva llei i l’alternativa a l’horror no pot ser únicament el suïcidi».

    Alberto Garzón i Pablo Iglesias també han pujat a la tribuna a exposar la seva argumentació a favor de la regulació de l’eutanàsia. El primer ha remarcat que es tracta d’una proposta «seriosa i rigorosa» però oberta al debat entre tots els grups i ha insistit que «no podem confondre el dret a la vida amb viure a qualsevol preu». Iglesias ha relatat diversos testimonis de persones que volen accedir a l’eutanàsia per acabar dirigint-se al PSOE: «Espero que tinguin la dignitat de no impedir que en aquest país hi hagi una llei d’eutanàsia».

    La posició del Partit Popular, defensada per la diputada Pilar Cortés, s’ha basat en justificar que «aquesta llibertat que vostès defensen de la pròpia vida té uns límits» perquè «una cosa és deixar-se morir i una altra molt diferent és demanar a un tercer que causi la mort. Estem creant per a una altra persona una obligació de matar». Cortés ha tancat la seva intervenció preguntant al ple «Què li dirien a un fill seu que els mirés als ulls i els digués que vol morir?». «Jo a una filla que li vaig donar la vida no seria capaç de donar-li la mort», ha conclòs.

    La proposta de Unidos Podemos

    Un dels principis de la llei que vol impulsar Unidos Podemos és que «tota persona podrà sol·licitar i rebre ajuda mèdica per posar fi a la seva vida» i argumenta que expandir els drets relacionats amb l’anomenada bona mort «cal», ja que «resulta d’acord amb la defensa d’una vida digna fins al final». Això implica, afirma, «la fi de la confusió entre el dret a viure i el deure de viure».

    El grup proposa modificar l’article 143 del Codi Penal, que penalitza l’eutanàsia, i estableix requisits com incloure aquestes prestacions en la cartera bàsica de serveis del Sistema Nacional de Salut. Són ser major de 18 anys, formular una petició de manera voluntària repetint-se en almenys dues ocasions amb una separació de 15 dies i no sent el resultat d’una pressió externa, trobar-se en la fase terminal d’una malaltia o patir sofriments físics o psíquics que consideri intolerables i haver rebut informació de totes les alternatives de tractament existents.

    A més, garanteix l’»objecció de consciència» com a decisió individual dels professionals de la salut sempre, però els obliga a «oferir al sol·licitant d’eutanàsia un altre metge» no objector «compartint amb aquest la informació necessària per al correcte maneig del cas».

  • El Parc Taulí destitueix la directora del servei d’urgències de l’hospital

    El director general de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, Joan Martí, ha cessat la directora del servei d’urgències del centre, Maria Luisa Iglesias, qui feia prop de deu anys que n’era al capdavant.

    En un comunicat enviat als treballadors al que ha tingut accés aquest diari Martí explica que la destitució es va produir divendres passat i que davant del cessament, la responsabilitat del servei es repartirà temporalment. Així seran els tres coordinadors mèdics i la cap de l’àrea d’infermeria qui assumeixen la responsabilitat de l’àmbit fins que s’ocupi de nou la plaça de direcció.

    «A efectes operatius, de manera diària aquests mantindran una reunió amb la directora executiva de l’Hospital de Sabadell, Cristina Carod, i amb la directora d’Infermeria, Carmen Díaz, per garantir la gestió, el seguiment de l’activitat i l’estabilitat del Servei», diu el text enviat per Martí.

    Amb tot, no s’especifiquen els motius del cessament. Des del Parc Taulí asseguren que són «temes interns». Està previst que la convocatòria per cobrir la plaça fins ara ocupada per Maria Luisa Iglesias es faci pública de manera immediata.

    Unes urgències col·lapsades

    El cessament arriba un mes i mig després que un miler de persones protestessin a Sabadell per la saturació de les urgències del Parc Taulí. «Fa anys que estem patint unes urgències que no hi ha dret, doblant boxes i amb llits als passadissos», lamentava Xus Merino, infermera de l’Hospital Parc Taulí i membre de la La Plataforma Assembleària de Treballadors del Taulí (PATT).

    Només l’any 2015, l’Hospital Parc Taulí va atendre 134.828 pacients d’urgència, fet que suposa que una mitjana de 369 pacients passen cada dia per les Urgències del centre. A finals de març el departament de Salut té previst presentar el Pla Nacional d’Urgències, un pla que abordarà el col·lapse que viuen les urgències d’alguns hospitals catalans com ara el Taulí.

  • Barcelona facilitarà la inserció laboral de joves que pateixen un trastorn de salut mental

    El 12% dels barcelonins i barcelonines han patit o patiran un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida, un percentatge lleugerament superior quan es tracta d’adolescents i joves. A partir del mes de maig, Barcelona comptarà amb tres dispositius especials per facilitar la inserció laboral de joves que pateixen un trastorn de salut mental diagnosticat, com ara un trastorn bipolar, esquizofrènia, depressió o angoixa.

    L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dilluns els nous dispositius adreçats a la cerca de feina, una de les primeres mesures del Pla de Salut Mental de la ciutat que es posen en marxa i que es farà des de l’agència d’ocupació Barcelona Activa. Segons ha explicat el primer tinent d’alcaldia Gerardo Pisarello, els tres dispositius se situaran als districtes de Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris i serà un servei dimensionat per atendre fins a 150 joves d’entre 16 i 35 anys. «Hi ha un enorme malestar psicològic que ha generat la crisi, un fenomen sovint invisibilitzat en forma de malestar psicològic o depressió. Barcelona Activa ha de poder baixar al territori per ajudar la gent», ha dit Pisarello.

    Per tal de garantir una atenció especialitzada i específica per als joves que participin d’aquest servei d’inserció, 200 professionals de Barcelona Activa participaran en un programa de formació amb experts de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i entitats de salut mental. Segons ha explicat la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel, els professionals s’encarregaran d’orientar els joves i es farà un seguiment tutoritzat durant els primers sis mesos de feina un cop la persona hagi estat contractada. «És important no deixar sols aquests joves, que necessiten l’acompanyament perquè la societat no es pot permetre malbaratar el seu talent», ha afegit Pisarello.

    Els joves podran ser derivats a aquest servei específic pel seu metge de família, per agents de salut comunitaris o des del mateix servei de Barcelona Activa, entre altres. Tot i que de moment els dispositius se situaran en aquests tres districtes «prioritaris», segons ha dit la comissionada de salut Gemma Tarafa, no descarten ampliar més endavant aquest servei específic a altres districtes.

    Primer any de posada en marxa del Pla de Salut Mental

    Tal com ha explicat la comissionada de Salut del consistori, Gemma Tarafa, el servei acompleix una de les línies del Pla de Salut Mental 2016-2022 que ha preparat l’Ajuntament i que va ser aprovat el mes de setembre. «És important recordar que la salut mental és un dret essencial, quan parlem del dret a la salut no parlem només de la salut física sinó també mental i aquest és un tema prioritari», ha dit Tarafa.

    El Pla de Salut Mental és el primer pla específic amb què compta la ciutat de Barcelona per fer front a aquesta problemàtica. Per al primer any de posada en marxa, el pla compta amb 51 milions d’euros i un 11% del pressupost anirà destinat a les mesures d’ocupació, una de les línies del pla.

  • El CAP Can Vidalet d’Esplugues es rebeŀla contra la pressió assistencial

    Els metges i infermeres d’Atenció Primària del CAP Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) s’han rebel·lat en contra de la situació que viuen el dia a dia al seu centre. Després dirigir un manifest a l’Institut Català de la Salut i publicar-lo a la plataforma Change.org, ja han aconseguit el suport de més de 2.500 persones i s’han adherit a les seves reivindicacions almenys una quinzena de centres de primària.Els professionals asseguren en el manifest La necessària rebel·lió dels metges que l’atenció primària «és encara la torna del sistema sanitari» i diuen que es troben en «una posició difícil de donar una bona assistència sanitària disposant cada vegada de menys recursos».

    Tamara Sancho és una de les metgesses de Can Vidalet que ha impulsat el manifest. Segons explica a aquest diari, els treballadors s’han vist en situacions que defineix com «límit» i que passen per no substituir les baixes, ni les vacances, ni d’altres absències. Aquest fet, entre altres, provoca que assumeixin pacients dels quals no són el seu metge de referència. «Un altre motiu és que en la majoria de casos no es compleix el que estableix la llei: que és que es doni cita per una visita a l’atenció primària en un termini de 48 hores», lamenta. Això provoca que en molts casos els pacients es visitin d’urgència, i sigui molt menys resolutiu que si fos atés pel seu metge que el coneix.

    Entre altres aspectes el personal sanitari i no sanitari dels centres adherits es queixen de la reducció del finançament de la sanitat pública dels darrers anys i en particular de l’atenció primària. Un finançament que, segons defensen, impedeix mantenir els recursos humans i les infraestructures adients necessaris per desenvolupar amb l’excel·lència que es demana les activitats de cura i promoció de la salut. Entre el 2010 i el 2015, el Govern català va reduir un 20% el pressupost de l’atenció primària, mentre que la mitjana de la retallada dins del sector havia estat del 16%. Aquest dimarts responsables de l’Institut Català de la Salut i del Cat Salut es reuniran amb l’equip de Can Vidalet després que els professionals enviessin a la Conselleria i a l’ICS el manifest.

    El dia a dia en un ambulatori

    L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema i a aquest fet se li suma un context d’envelliment i complexitat i problemes de salut relacionats amb determinants socials com l’habitatge o la feina. En aquest sentit, el manifest resa que «una població fràgil i envellida, juntament amb l’atur, l’emigració i la precària situació econòmica i social, creen un còctel explosiu que acompanyat d’escassos recursos, dificulta la cobertura de necessitats creixents dia a dia».

    Anna Vall-llossera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), assegura que tot i que cada centre té les seves especificitats, el manifest és una expressió d’un descontentament generalitzat. «La situació de sobrecàrrega assistencial i que no es reforci o se substitueixi el personal ens afecta directament als professionals i també a l’atenció als pacients», lamenta aquesta metgessa de família. En una conversa amb aquest mitjà Vall-llossera denuncia que les demores per visitar-se amb el metge de capçalera arriben a ser de 3 i 4 setmanes en alguns CAP.

    Una persona és atesa al taulell d’un Centre d’Atenció Primària. / ROBERT BONET

    Segons explica la presidenta del FoCAP, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha patit molt, ja que a diferència de Barcelona ciutat ha sofert alguns canvis que han empitjorat la situació en equips d’atenció primària com els del Baix Llobregat o Costa Ponent. Alguns exemples d’aquests canvis tenen a veure amb el fet que els professionals del CAP assumeixin tasques que abans no assumien o que s’unifiquin els equips directius de dos o tres CAP de manera que no estan presents a tots els centres.

    Tamara Sancho explica que els metges i infermeres ara assumeixen tasques que abans feien només els especialistes (crioteràpia, infiltracions, espirometries, entre moltes altres…) sense augment de professionals ni de pressupost. Moltes radiografies que abans s’informaven per part d’un radiòleg ara no ho són. Una altra tasca que ara assumeixen els sanitaris de la primària és la tècnica de control de la anticoagulació: sintron -medicament que s’administra com a prevenció d’un ictus-, que segons explica abans s’assumia des dels hospitals.

    A banda d’aquests canvis, el dia a dia els metges de família pateixen també les conseqüències de les bosses de llistes d’espera per les visites a l’especialista o les proves diagnòstiques. «Si tens un pacient a qui has enviat a fer-se una colonoscòpia i ha d’esperar mesos són mesos que tens el pacient sense diagnosticar», cita com a exemple Vall-llossera. Són pacients, com diuen en el manifest, en casos retinguts en «pre-llistes d’espera per a proves o especialistes».

  • Desprivatització i llistes d’espera, la pedra a la sabata de l’any Comín

    Toni Comín va comparèixer per primera vegada al Parlament com a conseller de Salut fa prop d’un any. Poc després va quedar palès que els principals reptes tindrien a veure amb la reducció de les llistes d’espera i la desprivatització de la xarxa pública. I aquest dijous, que Comín ha tornat a comparèixer per passar llista als compromisos anunciats un any enrere, s’han reafirmat les dificultats per tirar endavant aquestes mesures. Amb tot, el conseller ha fet bandera dels compromisos assolits fins ara, que segons ha dit, s’han complert en un 85%.

    Durant una hora llarga el conseller s’ha ocupat de repassar les mesures que el Govern ha anat implementant durant els últims mesos, com ara un projecte de llei per blindar la universalitat de la sanitat, l’ampliació de l’accés a la reproducció assistida a totes les dones, el refinançament de l’Atenció Primària o el nou Big Data sanitari, entre altres. No tot són bones notícies però. Altres compromisos que s’estan implementant parcialment, com ara el Pla de Xoc per reduir les llistes d’espera, no satisfan a l’oposició, que retreu a Comín l’augment de les llistes per ser operat. Per altra banda, la desprivatització del sistema no genera consens i el col·lapse a les urgències dels hospitals (amb el pic d’aquest hivern) o el decret de prescripció infermera són assignatures pendents del govern que l’oposició s’ha preocupat de recordar-li. Des de Ciutadans el diputat Jorge Soler ha lamentat que en un any no hi hagi hagut cap «canvi substancial» i s’ha referit a la pressió assistencial que viuen els professionals. «No ha reconstruit ponts amb l’oposició i dubtem que pugui consensuar grans temes en aquest parlament», ha lamentat Soler.

    Una desprivatització a mitges

    Una de les banderes del govern de Junts pel Sí era convertir-se en el gran desprivatitzador, marcant distància amb l’anterior conseller del ram. Així, una de les mesures del pla de govern és la «garantia que la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT -la xarxa d’atenció pública- no inclou centres privats amb ànim de lucre». Amb tot, la desprivatització no és plena, ja que dels centres amb afany de lucre que tenen concerts amb el CatSalut només s’ha retirat el concert a un dels cinc centres: la Clínica del Vallès. També hi ha la Clínica Girona, l’Hospital Universitari Sagrat Cor, la Clínica de Ponent i l’Hospital General de Catalunya. «Al llarg del mandat hem completat la mesura d’acord amb el que diu la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), és a dir, no comptar amb ànim de lucre a excepció de si el necessites», ha dit aquest dijous Comín per justificar-ho. És a dir, ha reconegut en altres paraules, com ja va dir en una entrevista amb aquest mitjà, que hi ha centres públics que no poden renunciar a l’activitat privada.

    «‘La desprivatització’ és un gest molt limitat en un oceà de privatització i mercantilització fruit de 30 anys de consensos en les polítiques sanitàries», li ha retret dijous al conseller el diputat de CSQP Albano Dante. Sobre aquest aspecte Eulàlia Reguant ha expressat que el problema va més enllà de fer fora l’ànim de lucre, ja que, segons ella, s’estén també a fundacions o xarxes com la xarxa sanitària Santa Tecla (a Tarragona). Per la seva banda, Assumpta Escarp ha criticat que s’hagi passat «de la major desprivatització a complir l’article 5 de la LOSC [que fa referència al principi de subsidiarietat]» i ha assegurat que continua havent-hi un problema amb l’ànim de lucre en centres de salut mental i sociosanitaris, un àmbit que queda fora del procés engegat per Comín. A banda de retirar el concert a la Clínica del Vallès Salut també ha tornat a mans públiques l’atenció domiciliària a Barcelona i Montcada.

    Augmenten les llistes d’espera per ser operat

    La realitat és que les llistes d’espera per una intervenció quirúrgica han augmentat: el desembre passat hi havia 4.000 persones més que fa un any esperant per ser operades. Ara bé, també és cert que s’ha reduït el percentatge de persones que superen els temps d’espera de referència o garantia i que disminueixen les llistes per fer-se una prova diagnòstica o visitar l’especialista. De fet la l’augment de les llistes per ser operat, segons va dir Comín fa uns dies en una sessió de control, té una explicació: com que millora la diagnosi i la visita a consultes externes més gent passa a la llista per ser operat. A més, Comín s’ha escudat en el fet que la millora que s’ha fet s’ha fet sense el pressupost previst per al Pla de Xoc, un fet del qual ha responsabilitzat l’oposició, ja que a causa de la pròrroga pressupostària el pla només s’ha desplegat parcialment.

    Tanmateix l’oposició li ha retret que s’hagi reduït la dotació per al Pla. «Hem perdut 45 milions d’euros i no sabem quanta gent ha abandonat durant aquest temps les llistes per operar-se a la privada. Si no s’incrementen més quiròfans, més anestesistes, etc. veig difícil que abordem aquest pla», li ha etzibat la diputada socialista Assumpta Escarp.

    Amb tot, el conseller ha recordat que el compromís del govern de reduir en un 50% el temps mig d’espera per a proves diagnòstiques i un 10% les llistes per a intervencions quirúrgiques és un compromís que comença a comptar en el moment que es doti el pla de xoc del pressupost. En aquest sentit ha assegurat que l’avaluació dels compromisos sobre llistes d’espera es podran fer el març del 2018, assumint que l’aprovació dels comptes es farà en les pròximes setmanes.

    El col·lapse a les urgències

    La situació en alguns hospitals catalans -especialment la viscuda aquest hivern durant el pic de la grip- també ha pesat sobre el balanç del primer any de govern amb Comín al capdavant de Salut. El compromís del govern era el de fer un Pla Director d’Urgències (ara anomenat Pla Nacional d’Urgències), un pla que Salut està treballant i que té previst presentar a finals de març.

    El que sí que ha fet Salut és engegar una campanya per fomentar que la gent truqui el 061 i sigui des d’aquest servei des d’on es faci el triatge segons el risc que pateix el pacient. Una campanya que va arribar just després que Salut constatés que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un Centre d’Urgències d’Atenció Primària o un Centre d’Atenció Primària. Des de la CUP, la diputada Eulàlia Reguant ha lamentat però que les empreses encarregades del 061 -un servei externalitzat- provoquin precarietat i vulnerabilitat entre els treballadors.

  • El nou protocol de reproducció assistida obre la porta al tractament a 285 dones que en quedaven fora

    Des del mes de juliol fins al desembre passat 285 dones lesbianes i/o sense parella han accedit a un tractament per ser mare a través de processos de reproducció humana assistida en centres públics. Fins al juliol només podien accedir a una fecundació in vitro o una inseminació artificial a través de la sanitat pública les dones heterosexuals amb parella i problemes de fertilitat. El Govern però va modificar a l’estiu el protocol per ampliar l’accés a totes les dones, independentment de si tenen parella o de si aquesta és masculina o femenina. La xifra, 285, l’ha donat aquest dijous el conseller de Salut, Toni Comín, durant una compareixença al Parlament en la qual ha fet balanç dels primers mesos de legislatura. Amb tot, des de Salut no concreten si les dones ja han iniciat el tractament o senzillament s’han incorporat a la llista d’espera pertinent.

    El protocol, basat en els principis d’autonomia, dignitat i intimitat, distingeix dues vies diferenciades a l’hora d’accedir al servei: les dones que tenen problemes de fertilitat i les que no. És a dir, l’únic motiu diferencial és clínic. A partir del juliol les primeres interessades ja van poder incloure’s en les llistes d’espera per iniciar el tractament a través algunes de les tècniques que incorpora el protocol: l’estimulació ovàrica, la inseminació artificial conjugal, la inseminació amb semen de donant, la fecundació in vitro (FIV) amb gàmetes pròpies o donades i la microinjecció citoplasmàtica d’espermatozous. Segons dades de Salut, a Catalunya 2.801 persones es trobaven en llista d’espera el 2015 per una fecundació in vitro i la mitjana de temps d’espera eren 22 mesos.

    El nou protocol, aprovat aquest estiu, arribava un any i mig després que s’aprovés la llei 11/2014 que establia en un dels articles “garantir a les dones lesbianes la igualtat d’accés a les tècniques de reproducció assistida”. “Sense aquesta campanya o aquesta llei avui no estaríem aquí”, va reconèixer llavors el conseller. El compromís d’ampliar l’accés als processos de reproducció assistida a totes les dones era també un dels compromisos de govern fixats en el Pla de Xoc de Junts pel Sí.

  • La universitat es planteja com millorar la formació dels futurs metges i metgesses

    Els propers deu anys es jubilaran prop de 7.000 metges i cada any prop d’un miler d’estudiants de medicina es graduen a les universitats públiques catalanes. El relleu generacional arribarà i el paper dels metges joves serà clau. Davant d’aquesta perspectiva el món universitari es planteja com millorar la formació dels futurs metges i metgesses. Precisament aquest ha estat el motiu de celebració de la jornada «Com millorar la formació dels metges i les metgesses», una sessió organitzada per l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) que ha tingut lloc aquest dimecres a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

    «L’examen MIR és del 1981», ha apuntat Marc Soler Fàbregas, director corporatiu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) per emfasitzar el fet que els estudis de medicina han restat pràcticament iguals des del seu disseny inicial, dècades enrere. «Nosaltres plantegem un examen que promogui la igualtat d’oportunitats i avaluï que el metge del futur té coneixement però també que és humanista i creatiu», ha dit Soler. Segons ell, en els pròxims anys el metge tindrà facilitats tecnològiques i eines tècniques encara més a l’abast i en aquest context «l’àmbit humanista serà el més difícil d’assolir i també el més valorat».

    El MIR condiciona els estudis

    «A partir de tercer la formació ‘està manipulada’ perquè està marcada per la pressió de l’examen MIR (per convertir-se en Metge Intern Resident) i les acadèmies per les que han de passar els alumnes», ha expressat Joan Ribera Calvet, membre de la comissió específica de Ciències de la Salut d’AQU Catalunya i catedràtic de la Universitat de Lleida. De fet, tant Ribera com Soler han coincidit a plantejar que l’examen condiciona els estudis.

    «Durant l’últim any els alumnes gairebé no veuen un malalt i competeixen amb el veí per la nota», ha dit Soler. Segons ha explicat, l’examen no facilita «en absolut» la resolució de les mancances actuals. Les mancances a les que s’ha referit són les recollides en un estudi d’opinió fet el 2015 a 90 caps de servei dels centres de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) i de l’Institut Català de la Salut (ICS). Segons l’estudi, les principals mancances tenen a veure habilitats i competències com ara com comunicar millor al pacient o tenir més empatia o gestionar conflictes.

    «Les mancances dels plans d’estudis, que han de respondre a les necessitats que la societat demana, tenen més a veure amb el professionalisme que amb la metodologia dels plans formatius», ha afegit Francesc Cardellach, degà Facultat de Medicina i de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

    N’hi ha prou amb superar la nota de tall?

    Una altra reflexió present en la jornada d’aquest dimecres ha estat l’accés als estudis, un dels graus universitaris amb més demanda de Catalunya i on arriben estudiants de batxillerat amb les notes més altes. Joan Ribera ha suggerit que a més de les proves d’accés a la universitat existents «hi hauria d’haver altres exàmens de tipus psicotècnic» que ja permeti fer una primera preselecció en funció no només del coneixement sinó també de les competències dels futurs universitaris.

    També sobre aquest punt s’ha referit Josep Pallarès Marzal, director general d’Universitats. Segons ha dit una opció seria la possibilitat d’avaluar els futurs estudiants de medicina amb proves d’aptitud personal (PAP). «Seria interessant introduir aquesta cerca de la motivació i l’interès personal més enllà de la nota», ha dit amb prudència.

    Per la seva banda, Cardellach ha afegit que si bé «la nota de tall demostra que tenim uns alumnes excel·lents i magnífics» no permet saber si són els mes vocacionals. «Necessitem una altra eina per buscar aquests professionals», ha llançat tot i que no ha concretat cap proposta. Segons ell, «no sempre les millors notes de MIR són aquelles amb més vocació».

    Algunes d’aquestes reflexions van ser recollides també durant el tercer Congrés de la professió mèdica, en el qual les conclusions apunten també que cal plantejar si seria adient establir proves d’accés a les facultats de Medicina que, més enllà de l’expedient acadèmic, valorin habilitats necessàries per al nou perfil de metge així com també millores a la Universitat. Per exemple, els participants al Congrés van concloure introduir modificacions al currículum de Medicina per tal que prioritzi les habilitats i coneixements que realment necessita el metge del futur i es focalitzi menys en la preparació de la prova MIR. També es va proposar la conveniència d’introduir formació en matèries com ara comunicació, bioètica, coneixements humanístics o gestió clínica.

  • El Govern reforçarà la xarxa d’atenció a la salut mental d’infants i adolescents

    Només durant el 2015 els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) de Catalunya van atendre 11.000 joves més que l’any anterior. En total més de 70.000 joves van acudir a algun dels 54 centres ambulatoris especialitzats que hi ha al territori. A partir d’aquest any, però, la situació de la xarxa pública, saturada per l’augment de casos, podria canviar: el Govern preveu reforçar amb part del pressupost destinat a l’atenció a la Salut Mental -partida amb una injecció addicional de 75 milions d’euros- la xarxa comunitària infantil i d’adults amb més professionals, tot i que no ha concretat en quants.

    El Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, presentat aquest dilluns, preveu que l’atenció als infants i joves sigui una de les prioritats en l’estratègia per als pròxims dos anys. El nou full de ruta fixa, per exemple, estratègies per promoure la integració de les intervencions dels serveis de salut, socials i educatius de la petita infància, de la població en edat escolar i de l’adolescència amb especial risc o vulnerabilitat. “Una comunitat que promogui la salut mental i l’atenció a la població amb especial risc o vulnerabilitat és imprescindible per garantir la inclusió social, l’equitat i la igualtat d’oportunitats”, resa el document.

    Davant la manca de coordinació que denunciaven fa uns mesos les entitats, el full de ruta preveu que s’intensifiqui el desplegament arreu del territori català de les unitats funcionals d’abordatge integral de la infància. És a dir, que l’abordatge o l’atenció de la primera infància i l’etapa escolar es faci amb la integració funcional de diferents recursos: els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), els CSMIJ i els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica. El document també estableix que s’avanci en l’abordatge d’altres tipus de trastorn mental del Trastorn de l’Espectre Autista. Així mateix també es fixa promoure formació sobre detecció i maneig integral de les alteracions de conducta, consum de substàncies i patologies emergents en la població adolescent i sobre el foment d’accions per a la detecció precoç a l’escola.

    Millora dels programes de suport a les famílies

    El Pla preveu també capacitar les famílies i les persones amb trastorn mental perquè puguin ser subjectes actius i tinguin eines per abordar la situació. Això implica crear espais d’orientació, informació i assessorament. Una de les accions en aquest sentit és la de seguir desenvolupant el Projecte Activa’t -que té com a objectiu la formació i l’apoderament de les famílies- en duna dotzena de territoris pilot. “L’accés a la informació i el coneixement contribueix de forma positiva a una gestió més eficient del propi procés de cura i recuperació”, apunta el document.

    En total les noves línies estratègiques presentades aquest dilluns inclouen 29 objectius i 71 actuacions de cara al 2017-2019 i inclouen també mesures destinades a millorar els centres d’atenció a les drogodependències, implantar el model d’escola inclusiva, incrementar la xarxa social, reforçar l’atenció en el sistema penitenciari o reforçar l’atenció a adolescents en el sistema de protecció. Tot plegat però està vinculat a l’aprovació dels comptes del 2017, que tenen com a objectiu donar resposta a l’impacte negatiu sobre la salut mental que ha provocat la crisi econòmica, especialment entre els grups de població més vulnerables i en risc d’exclusió social.