El jutjat social número 20 de Barcelona ha condemnat l’Institut Català d’Oncologia a readmetre una auxiliar d’infermeria que va arribar a signar fins a 250 contractes temporals entre els anys 2009 i 2016 i a qui va deixar de contractar quan aquesta comunicar que estava embarassada. A més, l’empresa haurà d’abonar a l’afectada els salaris no percebuts i indemnitzar-la amb 6.000 euros en concepte de danys i perjudicis, segons informa el Col·lectiu Ronda.
La sentència considera que els contractes eventuals per circumstàncies de la producció no s’ajustaven a llei i que, per tant, sense causa legal de temporalitat, la situació de la treballadora ha de considerar-se indefinida no-fixa. En aquestes circumstàncies, l’acomiadament en situació de gestació sense cap intent d’adaptar el lloc de treball resulta fraudulent i, per tant, nul.
L’auxiliar d’infermeria va comunicar el 12 d’abril de 2016 a l’empresa que estava en període de gestació. Aquell mateix dia l’Institut Català d’Oncologia donava per finalitzat el contracte d’interinitat que tenia amb la treballadora. Abans aquesta havia firmat fins a 250 acords amb l’entitat que té un concert amb l’Institut Català de la Salut. Des d’aquell moment la demandant no va tornar a ser reclamada per prestar cap tipus de servei al centre tot i que l’empresa manté en vigor un acord amb la plantilla que contempla la possibilitat que les persones incloses a la llista de suplents preferents -com és el cas de l’auxiliar- poden romandre en situació de suspensió temporal en cas que causes degudament acreditades, incloent-hi la maternitat, impedeixin la seva contractació.
El Jutjat Social entén acreditat que la immensa majoria dels 250 contractes subscrits per l’auxiliar d’infermeria eren d’interinitat, és a dir que tenien la funció de substituir companys i companyes durant la seva absència. En aquest sentit, remarca que també va signar fins a 11 contractes eventuals per circumstàncies de la producció que són, precisament, els que la sentència del jutjat barceloní considera fraudulents com que no s’ha complert el requisit d’acreditar degudament la naturalesa, causes i durada prevista de l’increment de l’activitat que justifiqués la contractació temporal.
Per tant, afirma Ronda, com que no hi ha causa legal d’interinitat, el veredicte atorga a la treballadora la situació d’indefinida no fixa. Per tant, transforma la pretensió de l’empresa de què el contracte es considerés finalitzat en un acomiadament nul en haver-se vulnerat els drets fonamentals de la treballadora. Això es basa a entendre provat que la comunicació de l’embaràs va ser el motiu de la decisió empresarial. I això sense atendre’s al contingut del pacte existent ni procedir a cap adaptació del seu lloc de treball. Per tot plegat el jutjat ha condemnat l’empresa a indemnitzar la treballadora amb 6.000 euros i a pagar-li els salaris que no ha percebut.
Nou cop a l’eventualitat
El Col·lectiu Ronda interpreta que la sentència se suma a moltes altres que han estat dictades contra l’ús fraudulent que l’Administració fa de les figures legals de temporalitat laboral. Això passa especialment des que el setembre passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictés tres resolucions que condemnaven amb total claredat la forma abusiva com les administracions espanyoles han usat la normativa de contractació temporal. Això afecta tant nomenaments de personal estatutari temporal, funcionaris interins i treballadors eventuals.
La Marea Blanca de Catalunya, la Plataforma d’Afectats per l’ICAM i l’INSS, així com col·lectius i entitats en defensa de la sanitat pública no estan satisfets amb el pressupost de Salut. Les entitats i plataformes han ocupat aquest dimarts al matí la seu de Vicepresidència del Govern, Economia i Finances per reclamar al vicepresident del Govern i titular d’Economia, Oriol Junqueras, que el Pla de Xoc per fer front a les llistes d’espera recuperi la dotació prevista inicialment pel departament. El Pla estava dotat en un primer moment amb 96 milions d’euros però comptarà només amb 57.
Aquesta rebaixa en 39 milions d’euros –que segons el conseller de Salut Toni Comín no impedirà complir amb els compromisos inicials– és la que no convenç als concentrats d’aquest dimarts. Segons ha expressat en declaracions als mitjans la portaveu de Marea Blanca Trini Cuesta, el que demanen a Junqueras és que mantingui el pressupost inicial que s’havia associat al Pla de Xoc per reduir les llistes d’espera, és a dir, prop de 100 milions d’euros. «El pla redueix en 40 milions el pressupost i no estem d’acord amb aquesta reducció. Davant les necessitats de les llistes d’espera haurien de mantenir el pressupost de 96 milions d’euros», ha assegurat Cuesta.
Per la seva banda, Marta Serrés, de la PAICAM, ha valorat els pressupostos com «continuïstes» i ha avisat que els 100 milions d’euros que reclamen «són per subsanar el problema de les llistes d’espera de la sanitat pública i no per solucionar-ho derivant pacients a centres privats de la xarxa d’utilització pública».
Segons el Pla, presentat a l’abril, el pressupost inicial havia de permetre augmentar l’activitat assistencial per reduir en un 50% els temps mitjans d’espera per proves i primeres visites a l’especialista, que comportarien en conseqüència una reducció del 10% els pacients que esperen per sotmetre’s a una operació. Tot i destinar-hi gairebé 40 milions menys Salut insisteix que els objectius continuen sent els mateixos que ja es van fixar en el Pla de xoc de Junts pel Sí ara fa un any. Com? Segons va explicar Toni Comín en una compareixença parlamentària al gener, gràcies a “les eficiències en la gestió de les llistes” dutes a terme durant l’any 2016.
“S’ha pogut reduir més del que pensàvem la gent que superava els terminis de garantia”, va assegurar el conseller. El departament calcula que d’aquí a un any es mantingui aquest ritme i que, per tant, es necessitin menys diners per assolir els objectius inicials. Les previsions de millora, juntament amb les mesures de gestió, permetran segons Comín complir amb tots els objectius del pla. Amb tot, si el pressupost fos insuficient s’aconseguirà el necessari de la diferència entre el pressupost inicial i el liquidat, ha afegit el conseller, és a dir, de la desviació pressupostària..
Així ho van explicar també responsables de la Conselleria de Salut a diverses plataformes com Marea Blanca en una reunió que van mantenir la setmana passada. Amb tot, des de les entitats desconfien i consideren que l’argument de Salut «és una excusa per reduir el pressupost».
Fa poc més d’una dècada es va posar en marxar a Catalunya un programa molt valorat des de diferents sectors: el programa Salut als barris. Per primera vegada s’impulsava un programa amb mirada de barri orientat a millorar la salut dels habitants en ciutats com Barcelona, posant en marxa, per exemple, estratègies d’acció comunitària orientades en salut, és a dir, amb l’objectiu de millorar la salut de la població. Ara, un projecte d’investigació liderat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i finançat per RecerCaixa ha avaluat si l’acció comunitària en salut s’associa realment a una millora de la salut de la població d’un barri.
Davant l’increment de les desigualtats en salut a Barcelona, el projecte es fixava com a objectiu avaluar si l’acció comunitària té un impacte real sobre la salut i pot servir també com a eina per reduir les desigualtats en salut. El resultat és que en els barris amb forta acció comunitària en salut es detecta una millora de la salut autopercebuda -un indicador que els experts assenyalen com molt representatiu- més gran que en els barris sense acció comunitària.
“L’acció comunitària en salut implica una manera diferent d’entendre la salut, parteix de la idea que la salut està afectada en gran mesura per factors socials i d’entorn (laborals, culturals, familiars, socials, mediambientals, etc.) i d’això hi ha molta evidència científica”, explica Raquel Gallego, investigadora principal del projecte. La idea, diu, en l’acció comunitària orientada a la salut és que diferents agents -veïns, mestres, monitors de lleure, serveis socials, professionals sanitaris del barri, etc.- s’impliquin en el diagnòstic de les principals problemàtiques de salut d’una comunitat però també en com es poden abordar.
L’estudi s’ha fet centrant-se en 49 dels 73 barris de Barcelona: aquells amb un nivell socioeconòmic més baix, amb una renda inferior a la mitjana de la ciutat. “La salut té molt a veure amb les condicions socioeconòmiques de la població per això ens hem volgut centrar en aquests barris”, explica a aquest mitjà Maribel Pasarin, metgessa i directora de l’Observatori de l’ASPB. En la mateixa línia Gallego recorda que hi ha una relació clara entre renda i desigualtats en salut: “a mesura que augmenta la renda milloren els indicadors de salut”. “A més a més és precisament en els barris on s’han desplegat les accions comunitàries orientades en salut més intenses», afegeix Gallego. Així, s’han comparat d’aquesta mostra de barris indicadors en salut en dos anys concrets (2001-2011) dins d’una dècada segons el seu nivell d’acció comunitària en salut.
Els barris analitzats en el projecte segons el nivell d’acció comunitària en salut / ASPB
En els resultats s’observen millores sobretot en la salut autopercebuda de les dones d’edat avançada. “La hipòtesi és que les dones grans són un dels col·lectius més beneficiats per l’acció comunitària perquè hi ha moltes accions orientades a la gent gran i les dones són les que més participen”, explica Pasarin.
Així mateix els resultats també indiquen que disminueix el consum de drogues si hi ha més accions de tipus comunitari i que és un element afavoridor de la reducció de les desigualtats socials en salut, és a dir les diferències degudes a factors socials. En aquest indicador la diferència entre homes i dones és a la inversa que en la salut autopercebuda. “Hi ha una baixada molt espectacular en consum de drogues entre els homes fins i tot partint d’un consum més elevat que les dones”, matisa Gallego.
Amb tot el projecte també conclou que no hi ha una fórmula única ni millor de fer acció comunitària. De fet, els investigadors asseguren que és el tipus de comunitat que hi ha en cada barri (per exemple si és activa i cohesionada o no ho és) el que determinarà la manera en què es fa l’acció comunitària. “Pot ser que en un barri hi hagi una manca d’hàbits saludables en l’alimentació mentre que en un altre el principal problema de salut sigui l’aïllament de les persones de tercera edat”, diu Gallego. Els resultats del projecte es presentaran aquest dimarts a l’Escola de l’IGOP seguit d’un debat sobre l’acció comunitària en l’àmbit de la salut amb diverses experiències.
El cas del barri de Roquetes
De tots els barris de Barcelona el de Roquetes és precisament el que, d’acord amb una sèrie d’indicadors, té una acció comunitària més intensa. Roquetes, al districte de Nou Barris, té una renda familiar disponible a la franja baixa de la ciutat de Barcelona i l’atur supera àmpliament la mitjana. A més, es tracta d’un barri que ha tingut un dèficit històric de serveis. Amb tot, ha estat aquesta mancança la que també ha fet de Roquetes un barri amb capacitat d’acció col·lectiva que s’ha mobilitzat en múltiples ocasions, com van fer per exemple durant la dècada dels vuitanta, per reivindicar un Centre d’Atenció Primària.
Tanmateix, la millora de la salut d’una població -en aquest cas d’un barri- no depèn únicament dels serveis sanitaris dels quals disposa. “Tenim el xip que els que ens hem d’implicar en millorar la salut són els professionals sanitaris i tot i que és cert que l’atenció primària té una mirada comunitària també hi ha altres agents i professionals que poden implicar-se”, explica Pasarin. Un exemple, cita, és l’aïllament no volgut en gent gran. “En un cas així pot fer molt més la xarxa social, generar vincles, que no pas un metge”, diu. Una idea que comparteix Felipe Herrera, tècnic del Pla Comunitari de Roquetes que s’encarrega dels temes de salut. Segons ell, molts dels elements que generen salut no estan al centre de salut sinó al seu voltant i cita com a exemple fer activitat física o tenir feina.
En els darrers vint anys aquest barri, com d’altres de la ciutat, ha anat incorporant accions comunitàries orientades a incidir en aquells aspectes que condicionen la salut. Va ser a Roquetes però, explica Raquel Gallego, on l’acció comunitària en salut va ser pionera. Així, l’any 2003 -abans fins i tot que es posés en marxa el programa Salut als barris- Roquetes va iniciar un Pla de desenvolupament comunitari i un diagnòstic participatiu de la salut al barri. Més endavant aquest pla passaria a a ser ‘A Roquetes fem salut – salut als barris’.
«La gent a Roquetes té la sensació que si hi ha alguna dificultat al barri es pot solucionar», diu Herrera. Alguns exemples d’accions comunitàries al barri de Roquetes són tallers o accions de grup orientades a fomentar l’autocura, millorar els hàbits d’alimentació, prevenir el consum de drogues o promoure la salut mental dels veïns i les veïnes del barri. Aquest últim, intervencions destinades a millorar el benestar mental, va sorgir de fet, explica Herrera, perquè amb la crisi cada vegada arribava més gent a la xarxa amb malestar emocional per una situació d’atur. “Si et sents millor, si trobes una xarxa en el teu barri potser no et sents deprimit i no cal que t’acabin receptant ansiolítics”, diu la investigadora principal del projecte. «L’important és el concepte de barri saludable i de xarxa cuidadora, fer de la necessitat una capacitat», conclou el tècnic.
Poques esperances els queden a les infermeres respecte un canvi en l’actual marc normatiu que regula els medicaments i productes sanitaris que poden prescriure. El rebuig del Congrés aquest dijous a una proposta no de llei dels socialistes per derogar el Reial decret del PP ha estat un pal més a les rodes en la lluita que des del 2015 mantenen des del sector perquè es derogui el decret i es faci un nou marc normatiu que generi consens. «La pitjor de les situacions és l’actual», assegura a aquest mitjà Glòria Jodar, vicepresidenta del Col·legi Oficial d’infermeres i Infermers de Barcelona. Segons ella, el Reial Decret «és absurd» i dificulta molt la feina de la infermera.
Des de fa anys el col·lectiu professional demana que es reguli la prescripció infermera, és a dir, que s’empari legalment la feina que des de sempre han fet de forma habitual. Alhora, però, el col·lectiu rebutja el reial decret al considerar que retira tota capacitat prescriptora a les infermeres. El decret obliga, per exemple, a què les infermeres hagin de demanar permís al metge per posar una pomada o modificar una pauta d’insulina. «Jo no puc fer la meva feina, el reial decret sobre prescripció infermera és insostenible», diu Jodar.
Des de diferents col·legis professionals rebutgen el polèmic reial decret perquè, entre altres factors, obliga a les infermeres a rebre una formació i acreditar-se per a poder prescriure (180 hores per a infermeres generalistes i 360 hores per a infermeres especialistes). «Entenem aquesta acreditació totalment innecessària i interessada, ja que els coneixements adquirits al grau són prou amplis per a abastar aquesta formació», denuncien.
A més, explica Jodar, són múltiples les situacions del dia a dia que es veuen dificultades pel reial decret. «Per exemple si un senyor gran té incontinència urinària i com a infermera necessites prescriure-li bolquers has de recórrer a un metge», diu.
La promesa d’un decret català, a l’espera des de fa un any
A Catalunya l’exconseller de Salut Boi Ruiz va prometre desplegar un marc normatiu català que permetés l’ús i la prescripció de medicaments per part de les infermeres. El seu substitut en el càrrec, Toni Comín, va assumir aquesta promesa després que les infermeres reclamessin al govern català fer ús de les competències autonòmiques en Salut per implementar el decret d’una forma particular que permetés desplegar la prescripció infermera.
Al març Comín va anunciar que el govern recorreria el decret espanyol i va assegurar que el seu departament aprovaria el decret català. Poques setmanes després de l’anunci va parlar d’un preacord amb el col·lectiu, notícia que va ser celebrada per part de les infermeres. Amb tot, des de llavors, ara fa un any, no hi ha hagut més novetats des del govern sobre aquesta promesa.
En una entrevista amb aquest mitjà a l’estiu, Comín va dir que s’estava treballant «al ritme previst». «Tenim un preacord molt bo amb els col·legis d’infermeria i era important construint també un consens amb els metges». Fonts del departament de Salut apunten a aquest mitjà que «continuen treballant per tirar endavant el decret català».
Per la seva banda, Glòria Jodar assegura que la majoria de professionals metges estan absolutament d’acord amb què les infermeres puguin prescriure alguns medicaments i productes sanitaris bàsics. «La norma està pràcticament acabada però encara s’està buscant el consens amb el col·lectiu mèdic», admet.
Ciutadans vol que el Govern decreti lliure d’impostos els diners que les farmacèutiques paguen als metges perquè assisteixin a congressos o seminaris.Així ho ha registrat el grup a la Comissió de Sanitat en una iniciativa per la qual insta que es considerin «exemptes de tributació les transferències de valor dedicades a formació».Aquestes partides van sumar uns 119 milions d’euros el 2015. Segons el sistema actual, encara que sigui pagament en espècie, tributa en l’IRPF.
Ciutadans argumenta que aquestes quantitats vénen a suplir una obligació de l’Estat: «Afrontar les despeses de la formació continuada hauria de ser tasca del propi sistema nacional de salut», diuen i que el muntant econòmic que comportin no hauria d’influir en la declaració dels professionals que el rebin.Dins d’aquestes partides incorpora «els pagaments de les inscripcions» així com «les despeses de trasllat i allotjament».Exclou la manutenció.
«Transferències de valor» és el nom que reben els fons que els laboratoris abonen a professionals o organitzacions perquè desenvolupin estudis amb els seus productes, prestin serveis, organitzin esdeveniments o acudeixin a congressos i seminaris.El total es va conèixer per primera vegada l’any 2016 (amb dades d’un any abans) i va ascendir a gairebé 500 milions entre les 190 empreses adscrites, segons Farmaindústria (d’aquí van sortir els 119 de formació).
La publicació d’aquestes dades va permetre conèixer com els grans laboratoris distribueixen els diners.Així Novartis va destinar 10,2 milions a «activitats formatives i reunions cientificotècniques».Roche: 5,2, Bayer: 2,7 milions, MSD: 5,99 o Janssen: 15 milions sota l’epígraf «contribució a les despeses d’assistència a esdeveniments».La casuística és tan variada que hi ha professionals que apareixen amb un abonament de 130 euros i altres amb diversos milers.Molts no van accedir a què aparegués el seu nom i es va mostrar un agregat de tots ells.
El que pretén Ciutadans és que aquestes quantitats rebudes no els obliguin a pagar impostos després al ser uns diners conegut i associat a cada professional.Així no tindrien problemes a autoritzar la publicació de les dades, diuen.Els arxius facilitats per les empreses -de forma voluntària- no han modificat les característiques o naturalesa dels pagaments, només els ha col·locat en el domini públic.
Conflicte d’interessos
La formació continuada dels professionals sanitaris sí que està recollida i reglada pel Ministeri de Sanitat.A més, les comunitats autònomes (que tenen les competències sanitàries) disposen de plans de formació en un nivell o altre on, fins i tot, es detallen les tarifes.
Sanitat explica oficialment que aquest és un «procés permanent a què tenen dret i obligació els professionals sanitaris (…) destinat a actualitzar i millorar els coneixements, habilitats i actituds dels professionals sanitaris davant l’evolució científica i tecnològica i les demandes i necessitats , tant socials com del propi sistema sanitari».
A més, davant la proliferació de cursos i plataformes per accedir al coneixement, la Comissió de Formació Continuada és l’encarregada d’»harmonitzar» el procés entre les administracions sanitàries. Entre una de les seves funcions, ha establert una sèrie de criteris per a acreditar els cursos per a sanitaris.
Un dels requisits que ha establert, amb la idea de dificultar connivències entre empreses farmacèutiques i professionals de la salut, és no certificar els cursos impartits per «entitats comercials». Tampoc poden col·locar els seus logotips en material docent si actuen com a patrocinadors.Els ponents han d’explicar clarament si tenen relació amb l’empresa que patrocini l’esdeveniment.
Segons informa l’Agència de Salut Pública de Barcelona un nou brot d’hepatitis A a la ciutat afecta de moment 42 residents. Fonts de l’ASPB, que és l’organisme que gestiona el brot, indiquen que cal situar-lo en el context espanyol ja que altres grans ciutats estan veien també un augment de diagnòstics per aquest tipus d’hepatitis. Les mateixes fonts indiquen que els diagnòstics s’estan veient sobretot en homes joves que fan pràctiques sexuals de risc. En aquest sentit recomanen que es vacunin del Virus de l’Hepatitis A.
El VHA afecta el fetge provocant hepatitis agudes i es pot presentar amb signes com ara malestar general, pèrdua de gana, nàusees, dolor abdominal, diarrees i coloració groga de la pell. Segons informació recollida per l’OMS, el virus es transmet per la ingestió d’aliments o begudes contaminats o per contacte directe amb una persona infectada pel virus.
En aquest sentit, a banda de la vacunació, entre els consells que fa l’ASPB per evitar la transmissió hi ha extremar les mesures higièniques per tal d’evitar la transmissió en els contactes íntims (convivents o sexuals) d’un afectat, especialment durant les 2 setmanes des de l’inici dels símptomes. Aquestes mesures inclouen el rentat de mans freqüent i acurat però també altres com rentar separadament els estris de menjar que fa servir la persona infectada, així com ara la roba de llit.
Gairebé tots els pacients amb hepatitis A es recuperen totalment i adquireixen immunitat de per vida. No obstant això, una proporció molt petita de casos poden morir d’hepatitis fulminant.
L’àmbit de la salut compta actualment amb milers d’aplicacions pensades per satisfer les necessitats de ciutadans, pacients i professionals sanitaris. “El món de la salut no és una excepció en la introducció de la tecnologia, la salut ja és digital i és un component important però encara hi ha algunes barreres”, ha assegurat aquest dimarts Montserrat Vendrell, d’Alta Life Sciences, en la taula rodona “Qualitat de vida, revolució digital en salut”, que ha tingut lloc a l’Hospital Vall d’Hebron.
En aquesta taula, que s’ha celebrat en el marc de la Mobile Week Barcelona, professionals sanitaris i del sector tecnològic han compartit experiències i visions al voltant d’una qüestió central: com fer que la tecnologia – per exemple aplicacions mòbils (APPS)- ajudi a millorar la qualitat de vida de les persones.
Alguns dels reptes que afronta el sector els ha apuntat Barbara Vallespín, del programa d-LAB al Mobile World Capital Barcelona. “Les tecnologies han de ser part integrada en els processos clínics, cal trobar models de negoci orientats als resultats i els professionals han d’estar formats en tecnologies digitals”, ha dit Vallespín. Amb tot també ha llençat un altre repte de vital importància per millorar la qualitat de vida: demostrar l’eficiència d’aquestes tecnologies, generar evidències clíniques i científiques. Segons informació del Departament de Salut, calen estudis que aportin evidència científica sobre l’impacte real d’aquest tipus d’aplicatius.
El valor afegit de les tecnologies passa per l’evidència científica
“Les TIC han de donar resposta a necessitats, no crear-ne de noves. Han d’aportar molt valor i estar al servei dels professionals”, ha apuntat el metge Francesc García, director de la Fundació TicSalut. Sobre aquest punt el doctor Ramos Quiroga, de la Comissió d’Innovació de Vall d’Hebron, ha compartit una experiència positiva que funciona en aquest centre sanitari.
Segons ha explicat, l’aplicació Scan Kids, que permet als infants saber en què consistirà el TAC que els han de fer, ha permès reduir en un 75% les anestèsies als petits. Un altre exemple és la telemedicina. Gràcies a això professionals d’unitats especialitzades, com la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron, han pogut compartir coneixement amb altres centres catalans.
La dificultat d’introduir algunes aplicacions, ha dit Marta Sanchez, Clúster Manager de Salut Mental Catalunya, és com un metge pot tenir la certesa en prescriure a un pacient que utilitzi una aplicació mòbil concreta. Segons ha explicat Sanchez, hi ha centenars d’aplicacions enfocades a millorar la salut mental o el benestar de les persones com ara aplicacions basades en qüestionaris avalats per professionals de la psicologia per fer veure com evoluciona un tractament.
Amb tot, els milers d’aplicacions per a mòbils relacionades amb la salut no estan avaluades ni regulades per les autoritats sanitàries. El departament de Salut recomana en aquest sentit «tenir en compte l’estat de salut i l’objectiu de salut de l’aplicació abans de seguir-ne els consells de manera cega». Francesc García ha explicat que des de fa dos anys estan treballant amb la Comissió Europea en un model d’acreditació d’aquest tipus d’aplicacions. El que sí que existeix actualment és el segell d’homologació per iSalut que atorga el Departament de Salut, mitjançant l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut. Alguns exemples d’aplicacions que compten amb aquest segell són DiabeTIC de Sanofi, Emminens Conecta de Roche Diagnostics i Medical Guard Diabetes de Medical Guard, que permeten controlar els nivells de glucosa i paràmatres d’altres malalties cròniques.
El Big Data i la necessitat de protegir les dades
Un altre repte compartit pels ponents és el de fer ús de la disponibilitat massiva de dades sobre salut i ús del sistema sanitari per fomentar la recerca i millorar la qualitat de vida de les persones. “Hem de prendre consciència sobre la importància de les dades que recollim. Tenim més dades en els últims 4 anys que en els últims 100”, ha dit Barbara Vallespín.
El Big Data en salut és una de les grans tendències dels pròxims anys, ha assenyalat Joana Sanchez, però també cal protegir els drets dels pacients i tenir-ne el consentiment.
Amb tot, segons ha explicat Francesc Garcia, la principal tendència en la introducció de la tecnologia en el sector salut no serà en el tractament de malalties sinó en la prevenció d’aquestes i la promoció d’hàbits saludables. En són exemples les aplicacions per deixar de fumar, perdre pes o estimular l’activitat física.
El calvari burocràtic habitual pel que passa un migrant a l’hora de fer diferents tràmits, com per exemple l’obtenció de la targeta sanitària del Servei Català de la Salut, s’afegeix en el cas dels refugiats que arriben a Catalunya a una travessia prèvia sovint poc fàcil, marcada per la recerca forçada d’una protecció que els seus països d’origen no els poden garantir.
A Espanya les persones sol·licitants d’asil tenen dret a una assistència sanitària gratuïta d’acord amb el que estipula la Llei 12/2009 reguladora del dret d’asil i la protecció subsidiària. Amb tot, algunes es troben amb diverses barreres que els impedeixen exercir aquest dret. “És cada vegada menys freqüent, però de vegades el desconeixement per part dels agents de salut i els administratius dels centres sanitaris sobre l’asil pot generar dificultats per accedir a la targeta sanitària”, explica a aquest mitjà Pascale Coissard, de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR).
Millorar la formació d’agents de salut i administratius sobre asil
Precisament fa només unes setmanes la CCAR, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), SOS Racisme i la Plataforma STOP Mare Mortum denunciaven el cas d’una persona que havia acudit al Centre d’Atenció Primària de Santa Coloma de Gramanet per tramitar la targeta sanitària mitjançant la targeta de sol·licitant d’asil. “Tot i que el dret a l’atenció sanitària de les persones refugiades comença en el mateix moment en què la sol·licitud és admesa a tràmit, el van informar que no li podien tramitar la Targeta Sanitària Individual (TSI) si no portava un número d’assegurat expedit per la Seguretat Social”, expliquen des de les entitats. El número que li demanaven s’adjudica després de sis mesos de l’admissió a tràmit de la sol·licitud d’asil, o abans si es resol i s’accepta la sol·licitud. Per tant, durant tot aquest temps la persona afectada hauria estat sense rebre atenció si no hagués estat per la intervenció de les entitats.
“També ha passat en algun cas que l’hospital hagi demanat un import per atendre una persona en aquesta situació administrativa a Urgències, quan tota persona ha de tenir garantida l’assistència urgent gratuïta”, comenta Coissard. “Tot i que són casos puntuals, ha passat”, afegeix.
Segons ella un dels aspectes en els que cal que l’administració treballi és millorar la formació dels agents de salut i altres persones que poden atendre un usuari en aquesta situació ja que molts desconeixen els protocols, la normativa, el document de sol·licitant d’asil i el que això implica. Així mateix també apunta a un reforç de la formació dels agents de les oficines d’atenció ciutadana (OAC), ja que a Catalunya l’empadronament -que es gestiona des d’aquestes oficines- és condició per a l’atenció sanitària especialitzada (no urgent) si es tracta de persones en situació irregular. “Si les persones tenen dificultats per empadronar-se vol dir que tindran dificultats per obtenir la targeta sanitària”, diu Coissard.
Reforçar l’especialització en salut mental
Sovint les persones refugiades i immigrants poden estar afectades per múltiples pèrdues i estan en procés de de dol pel que han deixat enrere. “L’acollida de persones que han patit un trauma complex, l’exili i l’arribada a un país que no els esperava genera fàcilment una frustració”, explica Bernat Aviñoa, treballador social i coordinador d’Exil, una O.N.G. centrada en l’atenció terapèutica metge-psico-social a persones traumatitzades per diferents tipus de violacions dels Drets Humans.
Núria Serre, metgessa de la Unitat de Salut Internacional de Drassanes-Vall d’Hebron, assegura que pot ser que en alguns casos l’ansietat o la frustració poden aparèixer més tard, no en els primers mesos d’acollida. Sovint és en una segona fase, passats els primers sis mesos d’entrar en el programa estatal d’acollida, quan han de trobar una feina o un lloc on viure, explica, que comencen a aparèixer problemes. Per la seva banda, Aviñoa apunta que és molt important trobar eines d’integració.
Identificar possibles problemes de salut mental o esdeveniments potencialment traumàtics (al país d’origen, durant el viatge de trànsit o al país d’acollida) no és tasca fàcil. És per això que des del 2015 Catalunya compta amb un protocol en atenció a la salut mental de les persones refugiades amb l’objectiu de dotar els professionals d’eines per oferir una atenció adequada i no fer un abordatge psiquiàtric innecessari ni medicalitzar innecessàriament les persones refugiades.
Entre altres coses, el protocol estableix que “és molt necessari que els professionals que fan les diferents intervencions disposin d’una formació adequada en competència intercultural i que puguin disposar de l’ajut de mediadors interculturals”. Bernat Aviñoa recorda que també és important la formació als treballadors socials i no només als agents de salut o als psicòlegs. Sobre aquest punt del protocol Núria Serre va més enllà i assegura que seria molt convenient que es comptés amb agents de salut de la pròpia comunitat i comenta que en moltes entitats d’atenció primària no hi ha cap figura d’aquest tipus.
Pascale Coissard, de CCAR, assegura que a nivell de salut mental hi ha pocs recursos especialitzats. “Quan ens trobem amb alguna situació greu ens trobem amb pocs recursos per derivar la persona a un hospital psiquiàtric”, explica. Aviñoa recorda que si bé han augmentat molt el nombre de persones refugiades l’augment de l’ajuda ha estat «relatiu». El 2015 a Catalunya hi havia 1.302 sol·licitants d’asil, gairebé el doble que l’any anterior quan eren 786.
Més coordinació entre administració i entitats
La setmana passada va tenir lloc la primera trobada entre la Creu Roja, que gestiona el programa estatal d’acollida i integració, i responsables territorials de la Conselleria de Salut. Precisament en aquesta reunió una de les conclusions va ser millorar la coordinació entre l’entitat i els serveis territorials de salut, especialment quan les persones es traslladen de municipi.
A més a més també s’ha detectat la necessitat de reforçar els serveis de traducció als centres sanitaris públics i explicar a refugiats com funciona el circuit dels serveis públics de salut a Catalunya. En la reunió es va acordar que a partir d’ara la reunió es faci dues vegades l’any.
Cada vegada són més els joves que acudeixen a un servei de salut mental. L’any 2015 70.521 van acudir a algun dels 54 centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) que hi ha a Catalunya, centres ambulatoris especialitzats en atenció psiquiàtrica i de salut mental. Aquesta xifra suposa un increment respecte l’any anterior, en què els CSMIJ van atendre’n 59.570. I el mateix passa amb els joves atesos a les unitats de salut mental dels hospitals. El 2015 aquestes unitats van registrar 1.844 altes, un 27% més que l’any anterior. Entre els motius de consulta hi ha alteracions de la conducta (el TDAH és el diagnòstic més freqüent), gestos auto-lítics o conductes disruptives.
Segons un informe presentat per la Taula del Tercer Sector aquest dimarts que analitza l’atenció en salut mental dels infants i adolescents, les causes que s’associen a l’increment de consultes són diverses. D’una banda, la crisi econòmica ha conduït a un augment en la demanda en les consultes en els serveis públics de salut i salut mental. De l’altra, factors com les ràpides transformacions en l’àmbit social, educatiu o familiar també han fet créixer els trastorns mentals entre els més petits.
Així, segons l’informe, l’increment de diagnòstics sumat a una inversió en polítiques socials destinades a infància insuficient -es constata una mancança de recursos en relació al volum de demanda- revela que la xarxa pública per atendre aquest tipus de casos està saturada.
Dificultats i mancances en la xarxa pública
L’informe exposa que entre les dificultats actuals en l’atenció als infants i adolescents hi ha la manca d’espais de reflexió i coordinació pels professionals de diferents departaments. Així mateix també constata “buits assistencials i duplicitats en el desplegament territorial del conjunt de la xarxa” que es tradueixen en inequitat territorial pel que fa a dispositius.
Des del tercer sector denuncien també un augment de les llistes d’espera i les dificultats per accedir a aquests tipus de serveis, a més d’escassetat de temps i recursos per als professionals. De fet, segons l’informe, s’ha detectat que no es cobreixen baixes ni jubilacions, fet que repercuteix en més estrès entre professionals. Així mateix reivindiquen més formació específica per als professionals -especialment en els serveis de pediatria- i serveis d’assessorament i suport a les famílies.
El model assistencial, excessivament biomèdic
Entre les mancances també es posa de relleu que la vessant biomèdica té un pes predominant en perjudici d’altres tipus d’intervenció. De fet, segons dades que recull el document, al 80% dels infants atesos en centres de salut mental se’ls ha prescrit un tractament amb fàrmacs mentre que al 20% un amb psicofàrmacs. En aquest sentit, des de la Taula aposten per un model més psicosocial menys centrat en el tractament farmacològic d’alguns diagnòstics i que promogui més accions destinades a la psicoteràpia.
Una nova iniciativa batejada com ‘Cercle de Salut’ pretén fer-se un espai en la reflexió i el debat sobre el sistema sanitari català. El cercle, que s’autodefineix com un think tank i rebutja definir-se com un grup de pressió o lobby, està promogut per persones vinculades amb el sector salut i té com a objectiu “promoure el debat serè sobre el sistema sanitari”. Així ho han explicat els impulsors de la iniciativa en la presentació feta aquest dilluns al vespre a l’auditori de l’Hospital Sant Joan de Déu davant de prop de 200 assistents, entre els quals s’hi ha pogut veure el director del Servei Català de la Salut, David Elvira.
Segons ha explicat el seu president, l’hepatòleg Miquel Bruguera, la iniciativa preveu funcionar com un think tank o centre de pensament i elaborar informes o organitzar debats, entre d’altres activitats, per tal de tenir projecció exterior i “estimular” el debat per fixar “bases de millora del sistema de salut”. Entre els problemes del sistema que ha mencionat durant la presentació Bruguera ha citat les llistes d’espera, els serveis d’urgències dels hospitals o la incapacitat del sistema de fer front a l’envelliment de la població arran de l’increment demogràfic.
Davant de la informació publicada les darreres setmanes en alguns mitjans, en la qual s’assegurava que el cercle naixia per fiscalitzar el conseller de Salut, Toni Comín, Bruguera ha negat que fos l’objectiu. “Nosaltres els hi hem d’ensenyar el que fem i facilitar-los el material d’estudi, el departament està en el seu dret de fer-ho servir o no”, ha dit.
Noms reconeguts del sector
Miquel Bruguera és reconegut en el sector. Entre 1994 i 2010 va ser president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i tot i que el 2012 es va jubilar com a metge de l’Hospital Clínic segueix exercint al seu braç privat, Barnaclínic. El vicepresident del cercle és Lluis Bohigas, economista que ha treballat a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de Sanitat i va presidir també l’Associació d’Economia de la Salut. Entre els fundadors hi ha altres noms reconeguts en el sector com ara el de Núria Cuixart, Degana al Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Olga Pané, gerent del consorci Parc de Salut Mar o Helena Ris, directora general de la patronal Unió Catalana d’Hospitals.
En busca de la transversalitat i d’aconseguir una «àmplia base social», la iniciativa impulsada per professionals individuals exhibeix el suport d’entitats com ara el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers de Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, la Societat Catalana de Gestió Sanitària i el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra.
En una atenció prèvia als mitjans, Bruguera ha remarcat que “és una associació molt heterogènia per garantir que hi ha una transversalitat ideològica”. Segons ha explicat el cercle inclou perfils molt diversos i tot debat hi té cabuda sempre i quan no es toqui la universalitat i la gratuïtat del sistema públic. “Al ciutadà no li ha de preocupar tant la propietat del centre de salut on va, al que aspiren tots els ciutadans és que els metges ho facin bé i depressa”, ha dit Bruguera.
Alguns col·lectius, en contra del Cercle de Salut
Només tres setmanes després de la fundació oficial de l’associació de professionals -va fundar-se el 24 de gener- alguns col·lectius com la Marea Blanca de Catalunya, Acampada Clínic o la PAICAM s’han mostrat reticents a la creació del Cercle. De fet una prop d’una trentena de persones d’aquests col·lectius s’han concentrat a les portes de l’hospital durant la presentació del cercle per protestar contra aquest. Entre els crits que més s’han sentit durant la concentració hi ha els que han retret als fundadors que “siguin unes elits les que vulguin decidir com ha de ser el sistema sanitari”.
Un grup de persones protesta durant la presentació per la creació del Cercle de Salut. / SANDRA LÁZARO
La declaració d’intencions del Manifest fundacional i la composició ha conduit a les les plataformes a veure en la iniciativa una intencionalitat de manteniment de l’statu quo del model català, un model de provisió pública mixt en el qual hi tenen cabuda centres de titularitat pública i privada.
En el manifest constitutiu els sotasignants destaquen com un aspecte positiu del model organitzatiu del sistema sanitari «la bona arquitectura del sistema, especialment per l’existència d’una cobertura universal i d’una xarxa de proveïdors de diferent titularitat» i declaren que «en els últims anys, malgrat els bons resultats acreditats, s’han multiplicat les crítiques al model basades freqüentment en un cert apriorisme ideològic molt poc fonamentat en dades».
Per la seva banda, els col·lectius Acampada Mar, PAICAM i Tancada Clínic apuntaven en un article publicat per aquest diari que reclamen «un debat fugit d’apriorismes ideològics de debò». «No acceptem la iniciativa del Cercle de Salut, ja que rebutja la possibilitat de canviar l’actual model de gestió», conclouen en el mencionat article.
