Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Investiguen la mort d’una nena després d’esperar durant hores una ambulància a l’hospital de Blanes

    Salut investiga la mort d’una nena a l’hospital comarcal de la Selva, a Blanes (Girona), la matinada del dissabte. Segons fonts del departament, la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària ha obert un expedient informatiu per aclarir la mort i determinar responsabilitats. En un comunicat fet públic aquest dimarts al migdia, Salut especifica que la menor va entrar al servei d’urgències a les 2:33 «amb símptomes i signes que orientaven a una cetoacidosis diabètica» (una descompensació per una disminució d’insulina). En aquell moment, segueix el comunicat, la pediatra que la va atendre va iniciar el tractament de forma immediata i a les 5:52 el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va rebre l’avís de l’Hospital Comarcal de Blanes per traslladar la nena a l’Hospital Josep Trueta de Girona.

    Segons Salut, després de valorar conjuntament el cas es va qualificar com a prioritat 1, que en l’argot mèdic significa que la pacient, encara que requereix ser trasllada a un altre centre per al seu tractament, es troba en un hospital que pot mantenir estabilitzada la seva situació clínica. Finalment, i sempre segons Salut, l’ambulància del SEM arriba a l’Hospital de Blanes a les 6:18, provinent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona però  «malgrat els intents de recuperar la pacient, l’evolució és desfavorable i acaba morint».

    Per la seva banda, el sindicat CCOO assegura que l’ambulància, que es trobava a Barcelona, va trigar quatre hores a arribar.

    L’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, ha afirmat en un primer moment que el conseller de Salut, Antoni Comín, li ha assegurat en una conversa privada que no calia una ambulància pediàtrica per traslladar a la nena ja que hauria estat suficient amb una UCI medicalitzada atès que la pacient estava controlada i estabilitzada. Ho ha fet en declaracions a Catalunya Informació. Hores més tard però l’Ajuntament de la localitat ha rectificat i ha emès un comunicat en relació al cas en el qual s’assegura que «en la conversa privada mantinguda amb el conseller de Salut, Antoni Comín, aquest s’ha limitat a comunicar que el Departament de Salut havia obert un expedient informatiu per determinar i dirimir les responsabilitats del cas». «No m’ha fet cap valoració sobre el tipus de dispositiu sanitari que ha d’intervenir en un cas d’aquesta naturalesa», assegura l’alcalde a través d’aquest comunicat.

    Actualment només hi ha dues ambulàncies pediàtriques medicalitzades a Catalunya, una a l’Hospital de la Vall d’Hebron i una altra a Sant Joan de Déu de Barcelona. Per això des del SEM insisteixen que el temps de resposta és el normal quan s’activen aquest tipus de vehicles i que en aquest cas es van complir els estàndards de temps.

    El Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici per investigar la mort de la nena i demanarà informació al Departament de Salut pel suposat retard de l’ambulància que l’havia de traslladar a l’Hospital Josep Trueta.

  • Les infermeres repliquen a Comín: «Hi ha pacients als passadissos per manca d’espai i de personal»

    El col·lapse a les urgències i la dificultat perquè alguns pacients siguin traslladats a planta per la manca de llits disponibles acumula malalts als passadissos dels hospitals catalans. «A vegades però la permanència al passadís respon a la decisió de la infermera, que vol tenir el pacient a la vista», assegurava el conseller de Salut Toni Comín en una entrevista amb El Periódico en què es tractava la saturació als hospitals. «Més d’una vegada, tenint plaça en un box d’urgències, la infermera decideix deixar un malalt, sense familiar acompanyant, en el passadís, per motius de seguretat», segueixen les declaracions del conseller.

    El mateix Comín reconeixia en l’entrevista que la seva visió «que els passadissos són sovint un espai assistencial més des del punt de vista professional» i que aquest fet no és «quelcom dramàtic» seria polèmica. La reacció de les infermeres ha trigat poc a arribar. El Sindicat d’Infermeria SATSE ha emès aquest dilluns un comunicat en el qual consideren les paraules de Comín «un innecessari exercici de demagògia». «Sí, senyor conseller, nosaltres les infermeres volem tenir els boxes d’urgències buits perquè preferim tenir a la gent amuntegada per estar més tranquil·les», ironitzen.

    Un pacient espera al passadís, a Vall d'Hebron, el desembre passat. / CEDIDA
    Un pacient espera al passadís, a Vall d’Hebron, el desembre passat. / CEDIDA

    En el text el sindicat recorda que l’existència de pacients als passadissos són en molts hospitals «una part institucionalitzada i no espontània amb numeració i ubicació» i que aquests hi passen 72 hores o més «sense prou roba, intimitat i sense l’atenció deguda i merescuda». El motiu però, segons el col·lectiu, no respon a una voluntat de les infermeres sinó que és «per manca d’espai arquitectònic, manca de personal i manca de voluntat política».

    A més a més, apunten que precisament el ram d’infermeria és qui té més càrrega assistencial. «Cada vegada en són menys i patint més precarietat laboral», denuncien. «Estem fartes de no poder fer la nostra feina amb les condicions que voldríem», conclouen i exigeixen que el conseller rectifiqui.

    També li recorden que no es tracta de buscar culpables sinó solucions i en aquest sentit apunten a dues mesures per alleujar la situació a les urgències. D’una banda, dotar de mitjans personals i materials els CUAP i de l’altra reobrir les plantes d’hospital i els CAP tancats per les retallades.

    Així mateix, des del Consell de Col·legis d’infermeria expliquen que si a la infermera li cal tenir els pacients a la vista és perquè la situació és «més que caòtica, com l’actual». Ho han piulat des del compte oficial de Twitter, des d’on també asseguren que «el passadís mai hauria de ser un espai assistencial. I quan és així, és traumàtic i indignant pels pacients que ho han de suportar».

    SATSE no ha estat l’únic sindicat que ha reaccionat a les declaracions de Toni Comín. La Unió General de Treballadors (UGT) també ha criticat el conseller per l’entrevista. En un comunicat fet públic aquest dilluns lamenten «haver de recordar al conseller que si hi ha pacients als passadissos, no és com diu ell per decisió del personal d’infermeria, sinó per la manca de recursos humans (manca de contractació, pèrdua de llocs de treball dels interins de l’ICS, etc.)».  Segons la UGT n’és un exemple el Pla Integral d’Urgències a Catalunya ja que no s’activa fins que es produeix una situació de crisi assistencial. A més, denuncien, la conselleria tampoc ha reforçat els Centres d’Atenció Primària i n’hi ha que acumulen fins a 3 setmanes d’espera per a una primera visita, fet que provoca que els malalts recorrin als serveis d’urgència dels hospitals. Per la seva banda, des de CATAC asseguren que «els passadissos no poden ser un espai on ubicar un pacient» ja que és «denigrant i indignant tenir persones malaltes fora dels espais assistencials, i els passadissos no ho són”.

  • L’Atenció Primària i Comunitària i les Urgències

    Aquestes darreres setmanes no hi ha dia que els mitjans de comunicació no es facin ressò de la saturació de les urgències (hospitalàries) i de la reivindicació d’un major paper de l’atenció primària en l’atenció dels malalts amb processos respiratoris, particularment grip. Els “primaristes”, queixosos per les retallades que de forma inclement ha patit aquest nivell del sistema sanitari, insisteixen en la necessitat de més recursos per a l’Atenció Primària i Comunitària (APiC) per solucionar el col·lapse de les urgències hospitalàries. Tothom (professionals assistencials d’APiC, hospitalaris, gestors, polítics…) coincideix en afirmar que a aquells serveis acudeixen molts pacients amb patologies lleus que s’haurien d’haver resolt en l’àmbit de l’APiC.

    Aquesta situació es repeteix any rere any des de fa més de 40. Quan un de nosaltres –Amando Martín Zurro– va començar a fer guàrdies com a metge resident a l’hospital de La Paz a Madrid, l’any 1969, la sobresaturació esporàdica de les urgències era habitual durant les epidèmies de grip. Els arguments i les queixes d’aleshores eren, si fa no fa, els mateixos que els d’avui: molts dels malalts que arribaven haurien d’haver estat atesos per una medicina ambulatòria que no funcionava bé, inclosos els serveis especials d’urgència que actuaven entre les 8 del vespre i les 8 del matí. Es deia, com avui, que si aquests darrers serveis actuessin de forma efectiva, el problema estaria resolt.

    Malgrat que la profunda reforma de l’assistència ambulatòria de mitjans dels anys 80 no ha solucionat alguns problemes rellevants, no es pot negar que ha multiplicat el seu poder resolutiu. Però aquesta millora no ha afectat positivament la situació que comentem i que es repeteix de fa molts anys. En tot cas, des d’abans de l’actual crisi i les corresponents retallades; la qual cosa sembla desmentir que la seva causa única o principal sigui la infradotació i la manca de capacitat resolutiva de l’atenció primària i comunitària.

    A parer nostre l’origen del problema rau en diverses causes, relacionades entre elles, que vénen de lluny i que, dissortadament, no sembla que tinguin solució a curt termini. Per una banda, la importància dels hospitals com a estructures centrals del sistema sanitari amb un creixement excessiu dels serveis d’urgències que, en incrementar la seva oferta, potencien la demanda i, de forma conseqüent, atreuen pacients i problemes de salut que s’haurien d’atendre en altres indrets del sistema.

    Per l’altra banda, un percentatge elevat de pacients arriba a urgències sense haver consultat prèviament cap professional de l’àmbit de l’APiC. És una conducta que, a més de respondre a l’atracció esmentada, té a veure amb la cultura actual d’utilització dels serveis sanitaris, basada en la creença molt arrelada sobre la bondat i eficàcia de l’hospital per resoldre (en un marc d’abundants i sofisticats mitjans professionals, diagnòstics i terapèutics) tots els problemes, en perjudici dels recursos de l’APiC.

    Es tracta d’una cultura que entre tots hem contribuït a desenvolupar. Des dels que han tingut la responsabilitat de dissenyar i gestionar políticament l’actual sistema sanitari centrat a l’hospital, sense arbitrar mesures correctores progressives dels seus desequilibris, als professionals que no hem sabut lluitar per aconseguir implantar-les i a la mateixa ciutadania, arrossegada passivament per unes tendències socials potenciades per missatges erronis procedents d’àmbits diversos: polítics, professionals i industrials, que incrementen la medicalització inadequada i el consumisme.

    Cal assumir, doncs, que el col·lapse hivernal dels serveis d’urgències hospitalaris no és independent de les mancances generals (conceptuals, d’objectius, finançament i organització) del sistema, de manera que la seva solució requereix alguna cosa més que mesures parcials i temporals. No és bo doncs, que les pressions socials derivades de situacions conflictives de saturació assistencial apressin polítics i gestors a donar respostes precipitades que fins i tot poden ser perjudicials quan el que ens convé són estratègies a mitjà i llarg termini.

    L’APiC és una part de la solució del problema de les urgències però no és ni molt menys tota la solució. En qualsevol cas l’APiC no s’ha de veure com una mena de salvavides de les urgències (hospitalàries).

  • Els metges reclamen que es recuperin els nivells de despesa d’abans de la crisi

    El govern revertirà el 2017 un terç de les retallades en sanitat si s’aprova l’actual projecte de pressupostos. El conseller de Salut, Toni Comín, ho afirmava així aquest dimecres en comparar els pressupostos consolidats del 2010 (l’any en què es va comptar amb una partida més elevada) i el 2014 (el més baix) i remarcava que es recupera així un 37% de la reducció.

    Amb tot, els facultatius demanen que es reverteixi del tot les retallades i es recuperin els nivells de despesa de 2010. “És el moment de reclamar a tots els grups parlamentaris un esforç per recuperar els nivells de despesa en salut d’abans de la crisi”, asseguren el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el sindicat Metges de Catalunya en un comunicat difós aquest dijous. Segons manifesten, “l’infrafinançament crònic de la sanitat, les retallades i l’ofec econòmic que pateix la Generalitat han suposat una gràn pèrdua de recursos humans i inversions”.

    La insuficiència pressupostària dels darrers anys, exposen, s’ha vist pal·liada per “l’esforç i el compromís dels professionals” malgrat no rebre cap reconeixement. Segons diuen, la millora del finançament permetria alleugerir les càrregues de treball, recuperar les contractacions i les retribucions així com donar estabilitat professional.

    “Ens trobem al mateix nivell de despesa que fa deu anys”

    El pressupost de Salut previst pel 2017 és de 8.876 milions d’euros i suposa un augment de 408 milions respecte el 2015 a més de representar més d’un terç de l’increment total en despesa social. Amb tot, però, la tisorada de prop de 1.500 milions d’euros que va experimentar el pressupost en salut amb Boi Ruiz al capdavant de la cartera, no ha aconseguit revertir-se i Toni Comín assegurava ahir que és difícil pronosticar quan podrà fer-se. “La despesa per càpita serà de 1.186 euros, molt per sota dels 1.297 del 2010. La realitat és que ens trobem al mateix nivell de despesa que fa deu anys”, esgrimeix en el comunicat el sector mèdic.

    En l’escrit el sindicat i els col·legis de metges també expressen la seva preocupació per la situació de saturació que viuen les urgències dels hospitals, els Centres d’Atenció Primària i el sector sociosanitari. “El problema ve de lluny i els nostres serveis d’urgències fa anys que treballen al límit”, afirmen. Per fer-hi front reclamen dotar de més recursos la primària així com reforçar l’atenció domiciliària i els serveis socials.

  • Per què el model de trasplantament d’òrgans espanyol és un referent a Europa

    Catalunya continua al capdavant dels trasplantaments a tot el món amb 1.015 operacions l’any 2016, sobretot gràcies al fet que el nombre de donants d’òrgan morts no para d’augmentar. Des de 1979 Espanya compta amb un model basat en el consentiment presumpte, un model que han copiat altres països europeus com ara Croàcia –segon país europeu en trasplantaments–, Itàlia, França, Portugal, la República Txeca, Hongria o Àustria. Espanya ha estat líder en donació i trasplantaments durant 25 anys consecutius, arribant als 43,4 donants per milió de persones l’any 2016.

    «Sempre diem, quan la gent ens pregunta què es pot fer per ser donant, que cal parlar amb la família perquè és qui tindrà l’última paraula. Tenim un consentiment presumpte, però no l’apliquem» explica el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort. El consentiment presumpte es basa en el fet que tothom és donant si no ha manifestat el contrari en vida. Tot i això, una vegada l’equip mèdic certifica la mort del pacient a l’hospital i valora quins òrgans es poden aprofitar, es comprova amb els familiars directes la voluntat expressada en vida del donant. Tot i que, legalment, no seria necessària aquesta entrevista amb els familiars, sempre es fa. En el cas que el difunt hagués expressat en vida la seva voluntat de donar, la família pot negar-s’hi i finalment no es duria a terme la donació. Només es duria a terme, tot i la negativa dels familiars, si el difunt hagués deixat unes voluntats anticipades o testament vital signat.

    Jaume Tort és director de l'OCATT / ©SANDRA LÁZARO
    Jaume Tort és director de l’Organització Catalana de Trasplantament (OCATT) / ©SANDRA LÁZARO

    És per això que «la confiança dels familiars en els professionals i en el sistema sanitari és clau», explica Jaume Tort. «Aquí hi ha un acompanyament molt directe dels professionals i la infermeria juga un paper molt important, és un valor del nostre sistema sanitari», afegeix. Avui en dia el donant més habitual té 60 anys de mitjana i és una persona gran que mor a l’hospital. Això implica que abans de morir la persona ha estat ingressada a la Unitat de Cures Intensives (UCI), on ha pogut parlar i tenir un acompanyament molt directe amb els professionals. «Acceptem el que la família diu. No tindríem per què fer-ho però fent-ho així ens ha anat molt bé», assegura Tort. És per això que recomana a tothom parlar amb la família perquè és qui tindrà l’última paraula. Catalunya compta amb un carnet de donant però no té validesa legal.

    «El que han fet a França és facilitar el ‘no’»

    Amb l’objectiu d’ incrementar el nombre de donacions i de trasplantaments, a principis de gener va entrar en vigor una nova llei a França que, igual que a Espanya, basa la donació d’òrgans en el consentiment presumpte. A diferència d’Espanya però, la llei francesa preveu que qui no vulgui ser donant pugui fer-ho constar en un registre nacional. Així el registre facilita una negativa vàlida legalment. «El que han fet a França és facilitar el ‘no’», opina Tort: «Tot i això, entenem que intentaran fer més extraccions d’òrgans si no hi ha el document signat». El director de l’OCATT es mostra preocupat: «Si poses tan fàcil dir que no, potser més gent s’apuntarà al no. És una via que ells han decidit utilitzar, crec que és molt administrativa, a nosaltres ni ens convé ni ens interessa», conclou.

    Croàcia, Bèlgica, República Txeca, França, Hongria, Luxemburg, Polònia i Suïssa tenen, igual que Espanya, un sistema basat en el consentiment presumpte. A escala europea, Croàcia és el segon país en nombre de donacions, per darrere d’Espanya i té un sistema exactament igual a l’espanyol. Un dels punts claus és la figura del coordinador de trasplantament, un professional de la Unitat d’Intensius que està pendent cada dia dels malalts crítics que es troben al final de la vida i que s’encarrega de trobar quins pacients podrien ser potencials donants.

    Als Països Baixos, en canvi, no hi ha consentiment presumpte. Els metges han de tenir el consentiment per poder trasplantar els òrgans o teixits. Aquest fet implica que la persona, en vida, ha de registrar un consentiment en el Registre de Donants. Si no s’està inscrit com a donant, però, els familiars més propers poden donar el seu consentiment. Segons la Llei de Donació d’Òrgans, qualsevol persona a partir dels 12 anys pot inscriure’s en aquest registre i especificar quins òrgans o teixits desitja donar després de la seva mort.

    A Alemanya, un dels països amb les taxes més baixes de donacions d’òrgans i teixits, la persona ha d’haver expressat la seva voluntat en vida i aquesta ha d’haver estat comunicada escrita o oralment. El consentiment del difunt o la seva família és un requisit legal essencial per a l’extracció d’òrgans i teixits.

    L'OCATT és l'organització responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l'extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l'intercanvi d'òrgans i teixits / Jordi Play
    L’OCATT és l’organització responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits / Jordi Play

    Quan el transplantament depèn d’una assegurança

    Als Estats Units els trasplantaments són gestionats per cada estat i per organitzacions sense ànim de lucre. A diferència d’Espanya però, on el sistema públic cobreix tot el cost, als EUA els programes públics només cobreixen el trasplantament de ronyó. En el cas de necessitar qualsevol altre òrgan, o el pacient receptor disposa d’una assegurança privada o dels diners suficients, o no es realitzarà l’operació. Ara, amb el canvi de govern de Barack Obama a Donald Trump, això es podria accentuar encara més. El president sortint, Obama, ha publicat recentment un article a la New England Journal of Medicine on avisa del risc real que 22 milions de persones que ara tenen cobertura sanitària bàsica en deixin de tenir.

    A diferència dels països europeus, als EUA en contades ocasions posen en contacte donant i receptor. Sí que es reconeix molt, però, la figura del donant a través d’actes o reconeixements escrits. A Europa, en canvi, la cultura és molt més discreta i sempre anònima. Al món hi ha més d’una cinquantena de Societats de Trasplantaments.

  • Comín confia a assolir el compromís de reducció de llistes d’espera tot i rebaixar la dotació

    Les llistes d’espera per ser operat o per fer-se una prova diagnòstica a la sanitat pública afecten centenars de milers de ciutadans a Catalunya. El conseller de Salut, Toni Comín, ha justificat aquest dimecres la reducció pressupostària del Pla Integral per a la millora de les llistes d’espera. El Pla, que estava dotat amb 96 milions d’euros, comptarà finalment amb 57.

    La rebaixa en 39 milions d’euros no impedirà, segons ha dit Comín, complir amb els compromisos inicials. Segons el Pla, presentat a l’abril, el pressupost inicial havia de permetre augmentar l’activitat assistencial per reduir en un 50% els temps mitjans d’espera per proves i primeres visites a l’especialista, que comportarien en conseqüència una reducció del 10% els pacients que esperen per sotmetre’s a una operació.

    11 milions d’euros addicionals

    Al desembre, quan el govern va presentar el Projecte de pressupostos pel 2017, la rebaixa va aixecar molts dubtes sobre el compliment d’aquests compromisos, ja que el pla es dotava de 45 milions, la meitat del previst. Aquest dimecres, però, Comín ha comparegut davant la comissió de Salut i ha anunciat que, a més d’aquests 45, Salut comptarà amb 11 milions d’euros addicionals que s’alliberen de la partida prevista per la convocatòria del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (Peris), ja que aquest pla de recerca es dotarà a través d’una altra partida.

    Segons ha explicat, «les eficiències en la gestió de les llistes» que s’han dut a terme durant l’any 2016 – a causa de la pròrroga pressupostària el pla només s’ha pogut desplegar parcialment- «s’ha pogut reduir més del que pensàvem la gent que superava els terminis de garantia». Dades de Salut indiquen que tot i que fins ara no s’ha pogut incrementar l’activitat assistencial, des del desembre del 2015 hi ha 3.789 pacients menys en llista que superin aquests terminis (un 20% menys). El departament calcula que d’aquí a un any es mantingui aquest ritme i que, per tant, es necessitin menys diners per assolir els objectius inicials. Les previsions de millora, juntament amb les mesures de gestió, permetran segons Comín complir amb tots els objectius del pla. Amb tot, si el pressupost fos insuficient s’aconseguirà el necessari de la diferència entre el pressupost inicial i el liquidat, ha afegit el conseller.

    «Ja hem revertit un 37% de les retallades en sanitat»

    El projecte de pressupostos per al 2017, que dota Salut amb 8.806 milions d’euros, són xifres, segons Comín, «més que suficients per parlar d’un canvi de tendència». El conseller de Salut ha comparat els pressupostos consolidats del 2010 (l’any en què es va comptar amb una partida més elevada) i el 2014 (el més baix) i ha remarcat que es recupera un 37% de la reducció registrada en valors absoluts.

    En total, la partida de Salut per aquest 2017 suposa un augment de 408 milions respecte el 2015. Una de les partides que més increment rep és la prevista per fer polítiques de salut Mental, amb un increement addicional de 70 milions d’euros.

    L’oposició ha retret a Comín que els pressupostos encara es troben lluny dels comptes del 2010 i li ha recordat el col·lapse que viuen els hospitals i els Centres d’Atenció Primària, especialment aquests dies en què l’epidèmia de grip ha coincidit amb bona part dels professionals de vacances.

  • Professionals de primària reivindiquen que es reforci el personal dels CAP

    Més de 500.000 persones s’han visitat en un Centre d’Atenció Primària en els darrers set dies, coincidint amb l’epidèmia gripal. «La població consulta cada vegada més per situacions que no requereixen visita mèdica. La grip i els refredats, tret d’excepcions en són un exemple», diu Ana Vall-llosera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària i metgessa de família al CAP Bon Pastor. «A més, el fet que les empreses exigeixin la baixa o justificant mèdic des del primer dia que un treballador falta sobrecarrega l’atenció primària de manera inútil i genera en la població l’hàbit de consultar davant qualsevol malestar. En altres països  les absències curtes per malaltia les justifica el treballador», afegeix.

    La situació però ha topat aquest any amb una diferència respecte als hiverns anteriors: l’epidèmia de la grip ha coincidit aquest any amb el Nadal, quan prop de la meitat dels professionals dels ambulatoris són de vacances i no es cobreixen amb suplències. «On està la seguretat d’un pacient quan el metge de família ha de veure durant el seu torn 40 o 50 pacients?», es pregunta Òscar Pablos, secretari d’Atenció Primària ICS del sindicat Metges de Catalunya i metge de família al CAP Sant Quirze del Vallès.

    «S’han tancat agendes de cita prèvia en molts CAP durant aquests dies per atendre més urgències i domicilis amb el personal que no era de vacances», relata una metgessa d’un CAP de Nou Barris. Com a conseqüència, explica, s’ha produït un augment de demora en les agendes de tots els professionals perquè s’han blindat les agendes de cita prèvia. Així mateix els darrers dies també s’ha desbordat el nombre de visites del metge a domicilis, duplicant o triplicant en alguns casos les xifres habituals.

    Diversos professionals de primària consultats per aquest diari coincideixen a destacar que en aquest període els CAP han estat amb menys personal de què requereix per diversos motius. Apunten a les retallades de personal dels últims anys i la manca de substitucions i a una falta de previsió d’un contingent de personal mínim en un moment en què per contra sí que es preveia l’arribada de la grip. A més, però, apunten que el fet que aquest diumenge hi hagi oposicions de l’ICS i que el límit per gaudir de les vacances pendents sigui també el 15 de gener ha fet que molts professionals hagin agafat vacances aquests dies, fet que ha agreujat la situació.

    Reforços sobretot als hospitals però no als CAP

    Salut aconsellava fa unes setmanes trucar al 061 perquè sigui aquest servei el que indiqui a quin tipus de centre cal anar i recordava que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un ambulatori. «Potser sí per la complexitat de la urgència però a l’ambulatori pot ser que no et donin hora fins al cap de cinc o sis dies», explica a aquest diari Òscar Pablos, de Metges de Catalunya. Davant d’això, diu, el ciutadà pot decidir anar-hi de forma espontània i «l’agenda del metge es converteix en una llista amb 20 visites amb cita prèvia més les espontànies que ha d’anar veient».

    «El problema és que els serveis de primària no estan reforçats i per tant s’han de posposar agendes per atendre més urgències», es queixava aquest dimarts una professional. Segons Pablos el problema, però, no és la grip, és la dificultat de drenatge de pacients per la falta de recursos. «Als hospitals veuràs gent als passadissos, als CAP les sales d’espera plenes», diu. «Primària és un got que ja és ple i quan la grip arriba es desborda», afegeix.

    «Es prenen mesures sobre la marxa d’augment del personal d’urgències de l’hospital, quan veient les xifres d’urgències i domicilis que està fent l’atenció primària, i el fet que van a l’hospital persones que podrien ser ateses a l’atenció primària, el que caldria reforçar, i molt, és el personal de l’atenció primària», argumenta Ana Vall-llosera.

    «La situació era previsible»

    Diversos metges retreuen que malgrat que «la situació era previsible» no s’hagi fet una planificació adient. Què proposen metges de primària? Diversos professionals consultats per aquest diari, de CAP sobretot de Barcelona però també d’altres províncies, suggereixen mesures com ara poder tenir agendes especials per aquests dies o oferir als treballadors ampliar els seus horaris a canvi de poder gaudir d’algun dia en un període menys exigent. Així mateix, apunten també a la necessitat que cada professional es gestioni la seva agenda.

    Salut vol esperar a tenir un diagnòstic «precís»

    Segons les previsions de Salut, els serveis sanitaris afronten la setmana que ve el pic més alt d’activitat de l’epidèmia de la grip que des de fa prop de quatre setmanes s’ha fet notar a les urgències de molts hospitals catalans, que es troben col·lapsades, i als centres d’Atenció Primària, desbordats.

    Des de Salut asseguren, però, que el problema a les urgències dels hospitals no es resol només amb més recursos. «Es resol amb un diagnòstic molt més precís», va dir el conseller de Salut Toni Comín fa uns dies en roda de premsa per justificar el Pla Nacional d’Urgències amb el qual treballa el seu departament i que està previst que es presenti a finals del primer trimestre d’enguany. «L’avaluació d’aquest pla, però, no podrà fer-se fins al cap de dos o tres anys, no es podrà fer l’hivern que ve», matisava. De moment, està previst que durant aquest mes s’activi una comissió de seguiment que avaluarà diàriament l’activitat i les incidències de les urgències a Catalunya.

  • Els hospitals de l’ICS atenen una mitjana de 2.000 urgències diàries durant l’epidèmia de grip

    L’activitat gripal continua augmentant a Catalunya. L’epidèmia ha provocat que en els darrers set dies hospitals catalans de la xarxa pública hagin atès, almenys, 27.491 urgències, recaient més de la meitat d’aquestes en els vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut: Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol (Badalona), Arnau de Vilanova (Lleida), Viladecans, Joan XXIII (Tarragona), Verge de la Cinta (Tortosa) i Josep Trueta (Girona). Concretament, els professionals de l’ICS han atès entre el 5 i l’11 de gener 14.138 urgències, de les quals un 18% han estat pediàtriques. El total d’urgències ateses en aquests dies però no es pot conèixer i Salut només disposa, de moment, de les dades dels hospitals de l’ICS i d’alguns altres hospitals de la xarxa pública, com ara el Clínic (2.442), el Taulí (2.491 urgències) o el Moisès Broggi (1.370) però no de tots.

    Mentre que el nombre d’urgències en aquests vuit hospitals ha disminuït respecte a la setmana anterior, l’activitat als Centres d’Atenció Primària de l’ICS (la immensa majoria) ha augmentat gairebé un 2% amb més de 500.000 visites mentre que l’increment encara ha estat més gran als centres d’atenció continuada (Centres d’Urgències d’Atenció Primària i Punts d’Atenció Continuada), on s’han atès 58.931 visites, el que suposa un 15,9% més que la setmana anterior. A més, el 061 CatSalut Respon ha atès 34.127 consultes.

    Així les últimes dades del Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya, que recull dades sobre la temporada gripal, l’activitat continua augmentant i es passa d’un «nivell d’activitat baix» a «un nivell moderat». Concretament, durant la setmana del 2 al 8 de gener, els casos de grip han augmentat fins a arribar als 343,96 per 100.000 habitants. Des de l’inici de la temporada 87 persones han hagut de fer un ingrés «greu», tots ells per virus gripal A.

    Els CAP «funcionen molt per sobre de la seva capacitat real»

    En l’actual epidèmia de grip, els CUAP i PAC estan atenent un 23% més dels pacients habituals i els CAP funcionen molt per sobre la seva capacitat real», avisa en un comunicat de Metges de Catalunya el secretari d’Atenció Primària del sindicat Òscar Pablos. Tanmateix, critica Pablos, el Pla Integral d’Urgències (PIUC) per a aquest hivern no especifica cap partida per a l’atenció primària, mentre els hospitals disposen de 14 milions d’euros i l’atenció sociosanitària de 2,7.

    Davant d’aquesta situació el sindicat mèdic reclama un major finançament per reduir la sobrecàrrega dels professionals i millorar les condicions assistencials «perquè els pacients puguin accedir amb facilitat als metges de família i pediatres, i aquests disposin del temps òptim, real i necessari per atendre’ls». Segons el sindicat, els pacients es troben amb greus dificultats per aconseguir una visita programada amb el seu metge o pediatra i això converteix l’agenda del professional en un desafiament.

    Segons les previsions de Salut, els serveis sanitaris afrontaran la setmana vinent el pic més alt d’activitat de l’epidèmia de la grip, que ja és en la seva tercera setmana. Davant la situació als principals hospitals catalans de la xarxa pública, Salut aconsellava fa unes setmanes trucar al 061 perquè sigui aquest servei el que indiqui a quin tipus de centre cal anar i recordava que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un ambulatori. Com a mesura de prevenció recomanen rentar-se les mans de manera regular.

  • Massa persones amb una patologia lleu van als hospitals

    Fa pocs dies en un CAP va tenir lloc aquesta història: A les 9 del matí hi va acudir una noia amb mal de coll. Deia que tenia angines i demanava una visita urgent. La metgessa tenia un forat a l’agenda a les 9.45, de manera que li van oferir visita per aquella hora. Però a la noia amb angines no li va semblar bé, volia una visita immediata, i no va acceptar la cita. La seva resposta va ser: “Si no em visiteu ara, me n’aniré d’urgències a l’hospital”.

    No sabem si la noia va arribar a anar a un servei d’urgències hospitalàries, però és molt probable que ho fes. Ella i moltes altres persones amb problemes de salut lleus. Les dades del 2015 són prou explícites: El 51% de les patologies ateses en serveis d’urgència hospitalaris no suposen cap risc vital i un 12% no presenta cap motiu d’urgència. Són dades de la memòria del CatSalut del 2015.

    El Barómetre sanitari, ens dóna informació interessant obtinguda a través d’una enquesta directa a ciutadans que han consultat a urgències hospitalàries: el 70% hi va anar per decisió pròpia i el primer motiu per fer-ho va ser perquè als hospitals hi ha més mitjans.

    Hi ha, doncs, la creença que són necessaris mitjans complexos per atendre qualsevol problema i l’expectativa que es rebrà millor atenció. Són creences i expectatives que s’han anat forjant durant dècades, durant les quals la ciutadania ha rebut missatges de la importància de la tecnologia i de les capacitats curatives dels hospitals: Si es curen malalties molt greus, per què no m’han de curar un refredat o una grip o em diagnosticaran millor un esquinç? Són els missatges que arriben a través de les notícies, dels debats, dels líders d’opinió i de la majoria dels líders polítics. A més, alguns professionals de la salut i responsables sanitaris sovint ho han alimentat.

    Algunes característiques de la nostra societat poden explicar també les conductes individuals en l’ús dels serveis sanitaris. Una és la pressa (i la immediatesa), el fet de no poder esperar, de buscar solucions ràpides, de no poder aturar el nostre ritme. Una altra és la pèrdua de capacitat de ponderar els propis símptomes i els serveis que necessitem. La gran quantitat d’informació que tenim ens dificulta discriminar entre allò que pot ser greu o allò que no. Davant d’una diarrea no es pensa que la causa més comuna és una infecció vírica i que la seva evolució serà favorable en un parell de dies. «I si és un retrovirus?» em va preguntar un dia un pacient. Finalment, existeix la necessitat de corroborar el diagnòstic amb proves. «Com ho sap, si no em fa una analítica?» hem escoltat a vegades. La suposada veracitat de les proves és més valorada que el coneixement clínic dels professionals. En una societat consumista, la sanitat ha esdevingut un bé de consum més. Volem allò que tenim a l’abast, independentment si ho necessitem o no.

    Anar a l’hospital per una patologia que no precisa coneixement especialitzat ni equipament complex causa un problema greu al sistema, tant a les persones que hi van (l’hospital és el lloc més perillós del planeta, diu William Haseltine), com als malalts que realment ho necessiten, perquè no poden disposar dels recursos personals i materials que es malmeten en actuacions innecessàries.

    No podem oblidar que hi ha factors estructurals propis del sistema que afavoreixen el consum de serveis d’urgències. Un d’ells és el sistema de pagament als hospitals, que es veuen recompensats econòmicament per l’activitat realitzada. Com més visites fan, siguin del tipus que siguin, més cobren. És un element de perversió del sistema.

    És un repte per als sistemes sanitaris donar l’atenció al lloc adient (domicili, CAP, hospitals…) i pel personal amb suficient capacitació, no més de la necessària. Aquests són elements clau de la seva eficiència i seguretat. Revertir l’actual situació no és fàcil, però ben segur que es pot millorar fent actuacions a diferents nivells. A nivell macro cal canviar el discurs públic, polític i que apareix als mitjans. Una bona manera seria divulgar i prestigiar els serveis d’atenció primària. Una altra és prioritzar informacions veraces sobre els problemes de salut més comuns en comptes de donar notícies sobre diagnòstics i tractaments nous, espectaculars i amb escassa probabilitat d’aplicació. Els canvis culturals i de conducta són difícils i lents, però no impossibles. Tenim capacitat de dissenyar campanyes i mitjans públics per fer-les efectives.

    De manera prioritària s’haurien de pensar actuacions des dels mateixos serveis d’urgències. En aquest nivell es poden considerar accions específiques i sense massa cost que ja s’han aplicat en alguns hospitals, com ara disposar d’un bon sistema de triatge i redirigir les persones al dispositiu adient, assegurant que hi ha capacitat per donar una resposta ràpida (una vegada més, els equipaments d’atenció primària es fan imprescindibles). Persones amb un refredat, una contusió, un mal de queixal, una diarrea, un mal d’estómac, una tos, una ferida lleu, un mal de coll o un esquinç poden ser adreçades al servei d’atenció primària que els correspongui per completar el diagnòstic i instaurar el tractament.

    Hem de revisar el sistema de pagament als hospitals i en concret el pagament per nombre de visites fetes a urgències, revertint el model actual que incentiva l’atenció de les patologies lleus en hospitals de tercer nivell.

    Caldrà abordar canvis en el discurs, estructurals i organitzatius, de la mateixa manera que cal demanar responsabilitat a la ciutadania en la utilització dels serveis. Però, sabem que són més potents les mesures que incideixen en el sistema, que les que ho fan sobre els hàbits de les persones. Només cal recordar que l’ús del cinturó de seguretat del cotxe s’ha aconseguit quan ha estat obligat per llei, no per les campanyes de sensibilització. O que s’ha reduït la incidència d’infarts de miocardi després de la prohibició de fumar en locals públics.

  • Perquè som impuntuals i no agafem el telèfon

    La primera enquesta general de satisfacció als usuaris d’atenció primària de l’any 2003 va detectar quatre problemes:

    1) Mala resposta telefònica

    2) Manca de puntualitat de la visita concertada

    3) Problemes d’informació

    4) Inadequada resposta d’urgències

    En les enquestes successives no se’n van afegir d’altres i fins i tot se’n van resoldre dos: els problemes d’informació i d’urgències.

    Sorprèn que s’hagin solucionat les deficiències vinculades a les inversions més costoses i que persisteixin els problemes organitzatius. La informació ha millorat amb la implantació de la història clínica compartida (HC3) que vincula els centres entre sí i la ciutadania. De la mateixa manera, l’extensió a tot Catalunya de la gestió de les urgències d’atenció primària per part del 061 i la creació de nous centres d’urgències d’atenció primària ha millorat l’atenció urgent.

    Però seguim sense donar una bona resposta telefònica i som impuntuals amb les visites concertades. Aquests són uns problemes que no es resolen amb inversions. Ho demostra la seva persistència durant les vaques grasses del període de govern tripartit.

    El nostre sistema sanitari està poc preocupat per l’opinió dels usuaris. El CatSalut només demana que els metges de família ofereixin una cita en menys de 48 hores i que apliquin unes determinades guies clíniques i de prescripció farmacològica. Aquest context porta a tenir uns metges ocupats en clicar l’ordinador i uns administratius concentrats en intercalar visites.

    La inadequada resposta telefònica i la impuntualitat de les visites no és només una conseqüència de les polítiques del CatSalut, també reflecteix una manca de lideratge directiu d’atenció primària. El discurs «empresarial» imperant ha portat a què els directors i gerents estiguin més preocupats en complaure el contracte del CatSalut que en respondre a les necessitats dels seus pacients.

    No deixa de ser irònic que el discurs «empresarial» ens porti a l’immobilisme i a desatendre el veritable «client». A casa nostra els horaris i els torns de treball segueixen inèrcies ancestrals. Els esmorzars del personal es produeixen a l’hora de màxima afluència d’usuaris. Les revisions anuals rutinàries de pacients crònics acaben generant cinc o sis visites, quan es podrien fer d’una sola vegada. Donem la mateixa prioritat a una vista mèdica que a una qüestió administrativa. Desaprofitem moltes de les possibilitats de servei que ofereixen el telèfon i el correu electrònic. La llista de possibilitats d’innovació i de millora de l’eficiència a l’atenció primària és inacabable. Només cal organitzar l’equip posant-se en la pell de l’usuari.

    Hem de gestionar l’experiència del pacient que precisa i rep els nostres serveis. Calen uns directius, que malgrat complir amb les prioritats del CatSalut, es preocupin perquè l’atenció a la població assignada sigui més eficient, segura i de qualitat. Només cal que sàpiguen escoltar als usuaris i als professionals. La majoria d’innovacions organitzatives sorgeixen dels mateixos implicats.