Autor: Francesca Zapater
-
Discriminacions sanitàries per raó d’edat
Últimament sentim a parlar d’un concepte que resulta notícia: l’edatisme, que significa, en general, discriminació per motius d’edat. La paraula no és nova, però mai n’havíem sentit a parlar com ara. El terme es va definir pel gerontòleg i psiquiatre Robert Butler el 1968, qui en va descriure tres components connectats entre si: les actituds…
-
El patiment dels sanitaris, una reparació necessària
Que els i les professionals sanitaris estan fent un sobreesforç durant aquest any de pandèmia és una realitat àmpliament reconeguda. Un sobreesforç que s’associa a un patiment sostingut del qual se n’ha visibilitzat només una part i algunes causes. Cert patiment va amb l’ofici de ser metge, com bé s’ha exposat a la literatura, entre…
-
El fals dilema entre eutanàsia i cures pal·liatives
La molt probable aprovació en el Senat de la Llei de regulació de l’eutanàsia els pròxims mesos introdueix el dret de les persones a sol·licitar una intervenció que provoqui la mort. En el text que s’està tramitant es contempla aquesta opció en cas de patir una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic…
-
«Adiós, compañera». Acompanyar fins al final
Moltes vegades, en la meva pràctica com a metgessa de família, vaig trobar a faltar una llei d’eutanàsia. Millor dit, la van trobar a faltar moltes de les persones que es preparaven per morir. Quan la malaltia està molt avançada i no hi ha tractament possible, quan el patiment o la incapacitat esdevenen inacceptables, hi…
-
El pla d’enfortiment de l’atenció primària de Catalunya es queda curt
Abans de parlar de cèntims hem de parlar de model. Hem de tenir clar quins objectius volem en sanitat, volem seguir centrats en la malaltia, la tecnologia, els fàrmacs i els hospitals (tot això dona negoci) o volem tenir com a prioritat la salut de les persones i de tota la comunitat, la prevenció, la…
-
Morir en temps d’epidèmia. Dret a l’últim adéu
Morir no sempre és fàcil i menys en els nostres temps; ara que vivim d’esquena a la mort i amb l’imaginari que la vida eterna és possible, o quasi possible. Ara que la mort es nega a través del silenci o s’exposa amb sensacionalisme. Ara que el cientifisme i els protocols s’imposen a la naturalesa…
-
En temps d’epidèmia, més atenció primària de salut
Que els sistemes sanitaris tenen millors resultats en salut, en equitat i en costos quan tenen una atenció primària (APS) forta, és alhora sabut i ignorat. Ho podem veure en l’actual resposta sanitària a l’epidèmia, que ha posat en evidència que les afirmacions de què l’APS és l’eix del sistema era pura retòrica. Si passéssim…
-
Sentiments des de casa
Poc abans de la publicació d’aquest article l’autora ha rebut una oferta de col.laboració en tasques de seguiment telefònic, però són molts els professionals jubilats que estan en espera que s’accepti el seu suport. Tancada a casa faig d’espectadora del què està passant i em sento estranya. Estranya per no estar al centre de salut…
-
Es pot revertir?
Pot semblar que el sistema sanitari públic ens protegeix dels interessos del mercat. O que les pràctiques assistencials del sistema públic no estan contaminades per ells, que són «científiques» i, per tant, que els professionals sempre ens ofereixen el millor per a nosaltres. En efecte, així succeeix en nombroses ocasions, però en d’altres, aquesta percepció…
-
Els sobretractaments
Els medicaments han aportat i aporten molts beneficis a la humanitat, però també són objecte d’ús excessiu i inadequat. L’ús abusiu de medicaments en la nostra societat és una de les conseqüències de la medicalització i del sobrediagnòstic i el resultat desitjat dels promotors d’aquests fenòmens. Diu Joan Ramon Laporte, catedràtic de Farmacologia, en una…