Categoría: Determinants socials
-
Quan un CAP esdevé un problema de ciutat
Ens acostem a un moment crucial per a definir el futur del CAP del Raval Nord. Aquest divendres 29 de març els grups municipals votaran en el Plenari municipal la rescissió o no del conveni de cessió de la Capella de la Misericòrdia al MACBA per tal de que en aquest espai s’hi pugui construir…
-
Cuidem-nos: per una cultura de la salut pública al Raval
La meva recerca d’antropologia històrica em va permetre veure que el Raval, des de la seva fundació, tot i estar físicament molt a prop -actualment- del centre de poder, sempre s’ha considerat un espai al marge. Una mena d’abocador de problemes socials, refugi de fugits, de tota la gent que no es considerava que estava…
-
El model sanitari que venci el 28A marcarà el futur del sistema públic la deterioració del qual alimenta al sector privat
El sistema sanitari espanyol és, encara, bàsicament públic. El 70% de la despesa el cobreixen els impostos. Per això no és especialment onerós: va suposar el 8,8% del PIB en 2017, segons l’OCDE. Menys que la mitjana de la Unió Europea. També ho fa sensible a les decisions dels seus gestors polítics. Les competències en…
-
L’assistència a la salut mental es perpetua com a luxe a Espanya davant els escassos recursos del sistema públic
L’atenció a la salut mental a Espanya ha estat i continua sent oblidada. La mitjana europea està en 18 professionals de salut mental per cada 100.000 habitants. Les mitjanes espanyoles estan en 2,19 psicòlegs clínics o 1,96 infermers especialitzats, segons les dades que maneja l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatría (AEN) i la Societat Espanyola de Psiquiatria (SEP) que…
-
Les tres tortures de Lucía: el cas de la nena violada a la qual negaven l’avortament i la denúncia als únics metges que la van ajudar
«Vull que em treguin això que em va posar dins el vell». Aquestes paraules de Lucía han suposat un punt d’inflexió en la vida de José Gijena i la seva esposa, Cecilia Ousset. «Cal tenir una ànima molt ombrívola per a no reaccionar davant el dolor d’aquesta nena d’11 anys embarassada pel seu violador i torturada per un sistema de salut…
-
La violència de dubtar del vot de les persones amb discapacitat
Les persones amb discapacitat viuen cada dia situacions de microviolència. La instrucció de la Junta Electoral Central (JEC) és una demostració més de violència estructural cap el col·lectiu; i és que ha decidit permetre a les properes eleccions que els interventors i apoderats puguin assenyalar les persones amb discapacitat que considerin que no voten conscient,…
-
El silenci sobre el suïcidi perpetua la primera causa de mort no natural a Espanya
Quan la filla d’Olga Ramos i Carlos Soto va acabar amb la seva vida, quan tenia 18 anys, ells no sabien res de suïcidis. Tampoc dels senyals que manifesten les persones amb ideacions suïcides. «Ara sabem moltes més coses i som capaces de veure signes, senyals… però a toro pasado. En aquell moment no sabíem el que teníem a veure.…
-
Les llargues jornades laborals augmenten el risc de depressió en dones
L’auge de la globalització i de l’economia 24/7 està demandant que la gent treballi llargues jornades i caps de setmana. Un estudi observacional dut a terme per universitats londinenques ha trobat que aquestes condicions laborals contribueixen a empitjorar la salut mental en general, però sobretot la de les dones. Segons les dades que manegen els…
-
“Les dones que usen drogues es troben l’estigma de pensar que aquest fet les inhabilita per ser res més”
La xarxa d’atenció a les persones que usen drogues té una mirada marcada per l’androcentrisme, motiu pel qual, les dones que usen drogues pateixen més estigma que els homes, fet que provoca el menor accés de les dones als recursos i serveis a la drogodependència. Quan les dones hi arriben, majoritàriament és tard perquè pateixen…